1. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
ESCALADA _______
TÈCNIC DE
CONDUCCIÓ
D’ACTIVITATS
FISICOESPORTIVES
EN EL MEDI
NATURAL
Marc Mestres i Massa
Marc Mestres
LLORET

2. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
ÍNDEX
1. NUSOS …….………………………………………………..…….. 3
- NUS DE 8 …………………………………..……………………………………..….. 3
- NUS DE 8 RESSEGUIT ………………………………………..…….…..……….. 3
- NUS DE 8 DOBLE …………………………..…………………..………………….. 4
- DINÀMIC ……………………………….……………………………….…..………… 4
- BALLESTRINQUE ……………………………………………………………………. 4
- MAIXARD ……..……………………….……………………………….…..………… 5
- PAPALLONA ………………………….………………………………………………. 5
- UNIÓ DE CORDES …………………..……………………………….…..………… 5
- CINTA PLANA ……………………..…………………………………………………. 6
- PESCADOR DOBLE …………..…….……………………………….…..………… 6
2. TALABARD D’EMERGÈNCIA ……………………….…….. 7
3. MUNTATGE DE REUNIONS ……………………………… 8
- ASSEGURAR AMB DINÀMIC ……………………..…………..………………. 9
- ASSEGURAR AMB REVERSO DES DEL COS .……………….…………… 9
- ASSEGURAR AMB REVERSO DES DE LA REUNIÓ ….………………… 9
- ASSEGURAR A COS ………………………………………………………………… 10
4. POLIPAST ………………………………………………….…….. 11
- POLIPAST SIMPLE …..…………………………….……………….……………… 11
- POLIPAST DOBLE ………………………………………………..……..…………. 11
5. PASSAR CORDA PER LA REUNIÓ …..…………..…….. 12
6. PASSAMANS ……………………………………………………. 13
7. REMUNTAR CORDA …………………………………………. 14
8. ANCORATGES ………………………………………………..… 15
- ANCORATGES FIXES ………….……………………..…………..………………. 16
- XAPES I REUNIONS ………………………………….……………….…………… 17
- ANCORATGES NATURALS ………………………………..….………………… 18
Marc Mestres i Massa 2

3. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
1.- NUSOS
Els nusos són, indiscutiblement, l’única manera d’unir amb facilitat una corda a un ancoratge, a
un altre corda o sobre si mateixa.
Hi ha pocs nusos fonamentals per progressar per les cavitats però devem aprendre ha fels bé,
gairebé amb els ulls tancats. Hem de pensar que un nus fa que la carga de ruptura de les
cordes disminueixi aproximadament fins a la meitat (sobre tot si no es realitzen a la perfecció)
això pot variar fins i tot en un 15% depenent del model i marca de la corda. També hem de
vigilar que l’extrem sobrant de la corda, no sigui massa curt, hauria d’estar per sobre dels 10
centímetres.
Malgrat que el número de nusos que poden utilitzar-se és molt elevat, és preferible usar-ne
habitualment els mateixos per tal de tenir-los molt per la mà. A continuació descrivim els més
habituals i els seus usos preferents:
1.1- Nus de 8
Se sol utilitzar per assegurar la corda a un ancoratge i per a fer les
terminacions de les bagues d’ancoratge. És un dels nusos més utilitzats.
Disminueix la resistència de la corda en un 45% i en un 65% si el fem a
mitja corda per salvar una “flor”.
1.2- Nus de 8 resseguit
Nus estàtic.
S’utilitza per lligar la corda a l’arnès ja
sigui per quan pugem com per quan
baixem (concretament, ens despenja
una altra persona).També es pot utilitzar
per lligar dues cordes, però és un nus
molt gros i hi ha possibilitats de que
s’encalli quan, per exemple, es recupera
la corda.
Marc Mestres i Massa 3

4. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
1.3- Nus de 8 doble
Nus estàtic.
Ens servirà per poder encordar-nos o
assegurar-nos a la reunió.
1.4-Dinàmic
Es fa servir per a assegurar a
una persona o, en cas de
necessitat, per a rapelar per la
corda. Es fa sobre un mosquetó
de seguretat de mida gran
(requereix espai per a canviar
de direcció segons de quina
corda es traccioni).
1.5-Ballestrinque
Se sol utilitzar per a nusos intermedis en
passamans. Disminueix la resistència de la
corda en un 50% i rellisca sobre els
ancoratges de petit diàmetre a partir dels 0.4
o 0.5 KN.
Marc Mestres i Massa 4

5. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
1.6-Maixard
Nus autobloquejant.
Nus indispensable per fer un ràpel de forma totalment segura, si
per qualsevol raó es perd el control, aquest nus bloqueja
automàticament la baixada.
Per fer aquest nus el cordino ha de ser com a mínim 3mm més
prim que la corda principal.
1.7-Papallona
Se sol utilitzar per a nusos
intermedis en passamans.
Disminueix la resistència de la
corda en un 50%. És un bon nus
amortidor.
1.8-Unió de cordes
Aquest nus ens servirà per unir dos cordes del
mateix diàmetre. Ha de tenir un sobrant de 30 –
40 cm.
Marc Mestres i Massa 5

6. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
1.9-Cinta plana
És l’únic acceptable per a unir cintes planes. Se sol utilitzar
per a nusos intermedis en passamans. Disminueix la
resistència de la corda en un 50% sobre 1800 Kg. de
resistència de la cinta.
1.10-Pescador doble
Es fa servir per a unir dues cordes, tant del mateix diàmetre
com de diàmetres diferents. Disminueix la resistència de la
corda en un 44%.
Marc Mestres i Massa 6

7. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
2.- TALABARD D’EMERGÈNCIA
Aquest és un arnés que ha de ser utilitzat només en casos d'emergències, quan no es disposa
d'un arnès professional. Igualment ha de ser utilitzat només durant curts períodes de temps,
donat els efectes que pot produir en la circulació sistèmica de qui el porta posat. El seu major
avantatge és la seva simplicitat i la facilitat i rapidesa per a la seva elaboració.
Per a la seva realització s'ha de disposar de la corda i d'un mosquetó. Per això es fa un llaç amb
la corda utilitzant un nus vuit doblegades, O pescador doble. Posteriorment es passa la corda
per darrere de l'esquena i per sota dels peus, de manera que quedin tres sins al capdavant dels
quals són units mitjançant l'ús d'un mosquetó de seguretat. Aquest arnés també es pot fer
amb cinta, però en aquest cas farem un nus de cinta.
Material necessari:
- Corda
- Mosquetó de seguretat
Marc Mestres i Massa 7

8. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
3.- MUNTATGE DE REUNIONS
Alhora de muntar una reunió hem de tenir en compte els ancoratges on la instal·lem, no serà
el mateix muntar una reunió sobre parabolts o químics, que en un arbre.
Si la reunió a muntar són parabolts amb cadena, farem la reunió normal:
- Posem un mosquetó de seguretat a cada xapa.
- Passem un anell de cinta pels dos mosquetons de seguretat.
- Tanquem els mosquetons de seguretat.
- Fem una mitja volta a una cinta per posar-hi el mosquetó de seguretat.
** Recordem que la mitja volta és perquè treballin els dos ancoratges per igual (repartint-se la
força de tracció de la corda) i que es pugui moure en totes direccions.
Si la reunió a muntar són ancoratges més precaris, farem el mateix que abans, però farem un
nus prop dels mosquetons de seguretat, ja que si es trenca l’ancoratge no piqui mosquetó
contra mosquetó.
Marc Mestres i Massa 8

9. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
3.1 Assegurar amb el dinàmic
Per assegurar amb el dinàmic, posarem un mosquetó a l’anella
central del talabard i hi posem el nus dinàmic, recordar que és un
nus que utilitzarem en cas de no tenir cap altre assegurador (gri-
gri, reverso) i que ho farem en cas excepcional, NO ASSEGURAREM
UNA VIA D’ESCALADA AMB EL NUS DINÀMIC, ja que com diu el seu
nom, és molt dinàmic i la corda correrà molt.
3.2 Assegurar amb reverso des del cos
Per assegurar amb el reverso, passarem la corda pel forat del reverso i amb el
bucle de corda i l’anella del reverso hi passarem un mosquetó de seguretat i
l’enganxarem a l’anella central del talabard. MIRAR BÉ EL DIBUIX DEL
REVERSO D’ON ESTÀ SITUAT L’ESCALADOR I QUINA PART DE LA CORDA ÉS LA
DE LA MÀ DE FRENADA.
3.3 Assegurar amb reverso des de la reunió
Posarem el reverso (pel forat petit) al mosquetó lliure
de la reunió, passarem la corda pel forat gran del
reverso i entre el bucle de la corda i l’anella del
reverso hi col·locarem un altre mosquetó de
seguretat (MIRAR BÉ EL DIBUIX DEL REVERSO D’ON
ESTÀ SITUAT L’ESCALADOR I QUINA PART DE LA
CORDA ÉS LA DE LA MÀ DE FRENADA), des d’aquest
punt, ja podem dir al nostre company que comenci a
pujar, recordar que si cau, es bloqueja sol, però
sempre hem d’aguantar la corda de frenat.
Marc Mestres i Massa 9

10. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
3.4 Assegurar a cos
Només l’utilitzarem en cas d’emergència i per
assegurar a clients en trams complicats per ells i
fàcils per a nosaltres, si veiem que el risc de
caiguda dels clients és elevat, intentarem fer una
reunió.
Passem la corda per entre mig de les cames, la
fem passar per un costat de l’esquena i la fem
arribar a l’espatlla contrària passant-la per davant
del nostre cos, un cop a l’espatlla l’agafem per
darrera l’esquena amb la mà contrària de
l’espatlla. Recordem que si el client cau,
l’aguantarem nosaltres amb el nostre cos, per tant
ens hem de col·locar en una posició còmode i
segura (Exemple: empotrats entre roques).
Marc Mestres i Massa 10

11. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
4.- POLIPASTS
Ens serviran per remuntar càrregues.
4.1 Polipast simple
Posem a la reunió un gri-gri amb un mosquetó de seguretat, i així ja podem recuperar la
càrrega, tot el pes de la càrrega serà el que haurem de remuntar (si la càrrega és gran no
utilitzarem aquest polipast).
Material necessari:
- Mosquetó de seguretat
- Gri – gri
4.2 Polipast doble
Posem a la reunió un gri-gri amb un mosquetó de seguretat, a la corda on hi ha la càrrega hi
posarem un tibloc o un maixard amb un mosquetó de seguretat, passarem la corda (d’on
estirarem la càrrega) pel mosquetó de seguretat (si disposem d’una politja l’hi posem, ja que
disminuirem el fregament de la corda amb el mosquetó) i agafem la corda passada pel
mosquetó i estirem, la càrrega pesarà la meitat i ens serà més fàcil recuperar-la.
Material:
- 2 Mosquetons de seguretat
- Gri – gri
- Tibloc o maixard
- Politja (opcional)
Marc Mestres i Massa 11

12. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
5.- PASSAR CORDA PER LA REUNIÓ
Pas 1: assegurar-nos a la reunió.
Pas 2: agafar la corda en doble i passar-la per dins de l’anella de la reunió.
Pas 3: fer un 8 doble a la corda que hem passat per dins de l’anella de la reunió.
Pas 4: lligar aquest 8 doble amb un mosquetó de seguretat al talabard.
Pas 5: desfer el 8 resseguit del talabard.
Pas 6: passar la corda per l’anella (de manera que per l’anella només hi hagi una corda).
Pas 7: fer un nus 8 simple a la corda que acabem de passar per l’anella.
Pas 8: passar la corda pel talabard i resseguir el 8 simple de la corda.
Pas 9: desfer el 8 doble que tenim lligat al talabard amb un mosquetó de seguretat.
Marc Mestres i Massa 12

13. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
6.- PASSAMANS
L’objectiu de fer un passamà és que els clients puguin passar per un espai amb tota seguretat
on sense la nostra ajuda seria més complicat passar.
De passamans n’hi ha de molts tipus diferents, nosaltres aprendrem a realitzar un passamà
que quedi fixa, vol dir que si sovint passem per una zona on hi hem d’instal·lar un passamà, el
que farem serà instal·lar-lo al principi de temporada i deixar-lo fixa el resta de temporada, així
només haurem de fer el manteniment (mirar que la corda estigui bé i si no ho està la
substituïm.
Com instal·lar el passamà:
El primer que hem de fer és calcular els
metres de cordes necessaris per
instal·lar el passamà, un cop tenim la
distància, lliguem un extrem de la corda
a la reunió amb un 8 doble i després
col·loquem el reverso i el maixard al
talabard, anem fent un ràpel lateral i
quan trobem un ancoratge, fem un nus
de papallona (també podem fer un
ballestrinque o un 8 doble), i així anem
fent a tots els ancoratges fins a arribar al
final de la instal·lació del passamà.
Marc Mestres i Massa 13

14. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
7.- REMUNTAR CORDA
Material necessari per remuntar una corda:
- Júmer
- Gri-gri
- Daisy Chain
- 2 mosquetons de seguretat
- Escaleta
Per poder remuntar la corda, hem de col·locar el gri-gri a la corda i lligar-lo ma l’anella central
del talabard amb un mosquetó de seguretat, més amunt del gri-gri, a la corda per on hem de
pujar, hi col·loquem el júmer (espècie de puny que ens permet fer força cap avall sense que hi
hagi moviment i també ens permet pujar cap amunt sense problemes), en el júmer hi posarem
un mosquetó de seguretat i hi penjarem la daisy chain i un escaleta, la daisy estarà al nostre
talabard i l’escaleta serà on hi posarem el peu.
L’únic que ens queda és pujar, aixequem el júmer cap amunt, posem el peu a l’escaleta,
estirem la cama i ens desplacem cap amunt i recuperem corda amb l’altra mà amb el gri-gri.
Com col·locar el júmer Imatge de la seqüència del moviment
Marc Mestres i Massa 14

15. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
8.- ANCORATGES
La resistència de qualsevol ancoratge depèn de tres factors:
La resistència del material de l’ancoratge.
La seva col·locació
La qualitat de la roca on s’instal·la.
Aquesta última variable és força determinant per escollir el tipus d’ancoratge.
En zones humides, d’alta muntanya o d’influència marina cal que siguin inoxidables.
Els ancoratges, no poden estar molt a prop els uns dels altres, ni a prop de fissures o arestes,
cal deixar un espai mínim de 30cm.
En els ancoratges fixats a la roca poden aparèixer la CORROSIÓ i l’EROSIÓ.
Existeix una microclima interior (pluja, neu...) i per efecte de la humitat es manté en el forat
inclús quan l’exterior resta completament sec. El nostre cargol està exposat constantment a la
corrosió i es pot oxidar a poc a poc. Alhora, la gran pressió produïda quan perforem, pot fer
que la roca es descomposi lentament i s’erosioni.
9.1 Ancoratges fixes
Buril:
El buril convencional és precari sistema d’ancoratge
permanent que consistia en introduir a pressió un cargol
de 8mm dins un forat de 7mm.El buril d’expansió, similar a
l’anterior, però amb una ranura i una falca en l’extrem que
introduïm a la roca. Quan la falca toca fons, s’introdueix a
l’escletxa i expandeix la peça. Cal utilitzar una plaqueta
recuperable per fixar el mosquetó.
Spits:
És l’únic que es pot col·locar manualment amb certa
facilitat. Desaconsellat en roques dures i perillós en
roques toves com les calcàries i les sorrenques. Manté
el sistema de falca interior però el tac té una rosca on
collem el cargol (3) fixant la xapa. Duració limitada i
resistència variable; en una situació ideal oscil·la entre
14 kN pels spits M8 (12mm) i 18 Kn pels spits M10
(15mm). Impossibilitat de preveure el grau de corrosió
del casquet, que sol estar més avançat que el de la
xapa i la rosca
Marc Mestres i Massa 15

16. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
Parabolts:
És l’ancoratge més utilitzat actualment. Existeixen de
diferents longituds i diàmetres. Més segurs que els
spits per tenir un conus d’extracció més gran i una
expansió més allunyada de la superfície. S’utilitza una
màquina trepanadora per fer un forat a la roca del
mateix diàmetre que el pern que anem a introduir i
quan cargolem la femella sobre la rosca, l’anell interior
s’expandeix fins a quedar fortament fixat.
Químics:
És l’ancoratge més sofisticat i de llarga durada (sobre
els 30 anys). Gran polivalència (qualsevol tipus de
roca), alta resistència (30 kN) i inviolabilitat.
Es tracta d’un tensor d’acer, cementat dins un forat
mitjançant unes resines.
Tensor d’un químic especials que, quan s’eixuguen,
donen una gran resistència a tot el conjunt.
Per poder perforar la roca podem utilitzar diferents aparells:
Spitador Màquina bateria Màquina gasolina
Marc Mestres i Massa 16

17. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
9.2 Xapes i reunions:
En els spits, burils i parabolts, hi enganxem una xapa que serà on hi posarem les cintes exprés,
quan arribem al final de la via, instal·larem la reunió, aquesta pot estar formada per2 xapes
amb argolla o bé per una xapa amb argolla unida a una altra xapa mitjançant una cadena.
Xapa
Xapa amb argolla
Reunió
Marc Mestres i Massa 17

18. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
9.3 Ancoratges naturals:
Utilitzant bagues i cordinos (mínim 7mm) podem aprofitar nombrosos ancoratges naturals que
anirem trobant mentre escalem. Ponts de roca, merlets, arbres... seran més o menys resistents
en funció del seu gruix. Fer-hi passar la cinta o el cordino no representarà gaires problemes
tant sols en ponts de roca molt estrets), però la forma de col·locació és important a l’hora
d’optimitzar la resistència del conjunt, la direccionalitat i la fixació de la baga o cordino a
l’ancoratge.
Un “nus de corbata” redueix la resistència de l’anell a la meitat i, per tant, el seu ús queda
restringit sobre ancoratges on ens interessa molt aprofitar el màxim la longitud de la vaga
(perquè estan molt allunyats de la vertical de la corda) o per fixar una certa posició (en un
merlet, utilitzant l’escanyament del mateix nus).
Utilitzarem sempre un anell en DOBLE: sistema ràpid, simple i resistent. Cal recordar, que
l’angle que forma l’anell en el punt de tracció on posem el mosquetó, cal que sigui el més
tancat possible i mai més gran de 60º (utilitzarem bagues i cordinos més llargs sobre
ancoratges amb molt de diàmetre). És preferible no deixar anells abandonats en la paret,
perquè amb el temps, la seva resistència es debilita molt.
Per aquesta raó, cal desconfiar dels anells que ja trobem col·locats i utilitzar-los tant sols com a
referència per col·locar els nostres.
Savines i arbusts:
Cal fer servir tant sols plantes vives, no utilitzar arbres secs. En petits
arbres i arbusts, l’anell es col·loca el més a prop a la seva base, per
evitar un efecte de palanca.
Merlets i blocs de roca:
Cal revisar la seva estabilitat abans d’utilitzar-los, fent tracció amb molt
de compte al començament i després amb força, mirar si tenen fissures,
copejar-los amb la mà o el peu i escoltar el seu so sòlid o buit. Cal
preveure el sentit d’una possible tracció, ja que l’anell podria sortir-se
per una tracció cap amunt o per un simple moviment de la corda. Per
això utilitzarem bagues molt llargues que minimitzen el moviment de la
corda o col·locarem un ancoratge provisional per garantir-ne la seva
fixació.
Marc Mestres i Massa 18

19. APUNTS D’ESCALADA – LLORET.
Ponts de roca:
Petites columnes, fissures amb
punts de contacte interior, forats
comunicats i punts de contacte
entre grans blocs, són elements
utilitzables com ancoratges. Son
multidireccionals i l’avaluació de la
seva resistència és,
fonamentalment, visual (en funció
de la mida i tipus de roca). Cal ser
prudents en ponts de roca en roca
granítica tova i en roca calcaria
humida. També es poden utilitzar
els blocs encastats, sempre que no estiguin fluixos ni encastats longitudinalment.
Marc Mestres i Massa 19