2. Documentació general
Títol: La persistència de la
memòria
Autor: Salvador Dalí (Figueres,
1904- Castell de Púbol, 1989)
Cronologia: 1931
Estil: surrealisme
Tècnica: oli sobre tela: 24 cm x
33 cm
Tema: Oníric
Localització: Museu d'Art
Modern de Nova York
(MoMA)
3. L’AUTOR:
Breu biografia
Salvador Dalí (1904-1989)
4. Va néixer a Figueres el maig de 1904. Com explica en la seva
biografia, de petit havia de portar flors la tomba que tenia el seu
nom. Aquest tenia el nom que li van posar a ell. Aquest fet el va
traumatitzar i li creà una gran inestabilitat emocional convertint-
se en un noi insegur, acomplexat i ple de pors
Salvador Dalí (1904-1989)
5. Va ingressar el 1921 a l’Escola de Belles Arts de San Francisco, a
Madrid, d’on fou expulsat el 1926. Va viure a la Residència
d’Estudiants de Madrid on va conèixer a Federico Garcia Lorca,
Luís Buñuel i Rafael Alberti, entre altres artistes. Amb els dos
primers faria gran amistat.
Un chien andalou
Luís Buñuel
Pel·lícula que va realitzar Dalí amb
Lorca i Dalí Buñuel a París, el 1929
6. L’any 1929, durant la seva segona estada a París, va conèixer a Picasso, i el 1930
es va adherir al moviment surrealista, del qual fou apartat més endavant per les
seves idees materialistes i monetàries. La seva pintura d’aquesta època es basa
en el seu mètode “paranoic-crític”, inspirat en bona part en les teories de Freud:
representava imatges oníriques i objectes quotidians en formes compositives
impossibles i sorprenents, com els seus rellotges tous de la “Persistència de la
memòria”, de 1931.
1931.Dalí soft-construction
7. A l'estiu de 1929, Dalí i Gala a Portlligat es van enamorar i ella va prendre
una decisió ferma: "Ja no ens separarem mai més".
René Magritte
Paul Eluard i Gala (Helena Ivanovna Diakonova)
8. El 1948 Dalí va marxar a EE.UU. quan ja havia començat la II Guerra Mundial, i hi
va romandre fins 1958. Allà, la seva autèntica passió pel cinema el portà a
treballar amb Hitchcock o Walt Disney. També hi organitzà festes amb el nom de
"moments paranoicocrítics".
1940.Dalí visage-of-war
1941, Autoretrat
Decorats per
Spellbound,
(Recorda), 1945
9. S’estableix a Port Lligat, es casa amb Gal·la, la seva pròpia personalitat esdevé
fenomen artístic i contemporitza amb el règim franquista. Fa obres de caràcter
religiós i alhora de marcat contingut sexual. Tècnicament, elabora el que
anomena mètode paranoico-crític.
Mor al castell de Púbol l’any 1989.
Les seves últimes obres, sovint de contingut religiós, són d’un estil més
clàssic. Entre elles destaca la Crucifixió, de 1954 i L’última Cena, 1955.
10. Context:
La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden
contextualitzar a l'època del final de la Dictadura
de Primo de Rivera, instaurada el 1923 i l' inici de
la II República a Espanya. Durant aquesta nova
etapa republicana (1931-1936), artísticament el
podem definir com un període de grans inquietuds
i il·lusions, però va ser un període massa breu
perquè les seves iniciatives en marxa donessin
fruit i es portessin a terme projectes nous.
Conviu amb la dictadura de Franco.(1939-1975)
12. Documentació general
Títol: La persistència de la
memòria
Autor: Salvador Dalí (Figueres,
1904- Castell de Púbol, 1989)
Cronologia: 1931
Estil: surrealisme
Tècnica: oli sobre tela: 24 cm x
33 cm
Tema: Oníric
Localització: Museu d'Art
Modern de Nova York
(MoMA)
13. Anàlisi formal: • Presenta una composició en diagonal
ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi
ha un equilibri perfecte entre la zona dels
La composició rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les
roques al fons a la dreta, reforçada per la
llum daurada que les il·lumina. Tota la banda
de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda
compensada per la força de la llum de la
dreta. Les línies diagonals de la perspectiva
de la taula fan que la nostra mirada arribi fins
el rellotge tou penjat de la branca de
l'olivera, així no es perd al fons del cel i com si
la branca fos un dit que assenyala, la mirada
queda reconduïda cap a les roques daurades.
Des de les roques la nostra mirada torna als
rellotges del primer pla a través del cap
adormit.
14. Elements plàstics: • Estem davant d'un paisatge al
capvespre. Trobem en primer
terme i al centre de la
composició una estranya figura:
un cap tou amb un enorme nas
del qual surt una llarga i carnosa
llengua. No hi ha boca. El coll es
perd a la foscor. L'ull està tancat,
té unes enormes pestanyes. Tot
el cap sembla que dormi sobre la
sorra. Pot ser que sigui un
autoretrat del pintor. A sobre
reposa un rellotge de butxaca
tou.
15. Sobre el moble rectangular situat a l'esquerra de la composició
s'hi troben altres dos rellotges:
• un més petit, tancat, sobre el qual s'apilonen una gran
quantitat de formigues,
• l'altra, molt més gran, tou, deformat, prenent la mateixa forma
del moble , sobre el
qual hi ha una mosca i que marca les 7h.
D'aquest moble surt un arbre trencat,
potser una olivera amb una sola
branca sense fulles de la
qual penja un altre rellotge tou.
16. Al fons, intensament Paisatge:
il·luminada podem
veure una cala retallada
per penya-segats
rocosos.
Una platja deserta.
El mar es confon amb el
cel blau cobert de
vaporosos núvols
blancs.
17. Dibuix:
El dibuix té una enorme importància en el quadre. De línies
pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb
exactitud i detallisme però les seves dimensions no són
reals i estan deformats.
Color:
És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar,
grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres,
marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes
dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens
apropen les formes, mentre els freds les allunyen.
18. Dibuix molt precís
Detallisme acurat
Realisme gairebé
fotogràfic en els
objectes, paisatges
Ple de símbols i
imatges que
expressen les
seves obsessions.
Tècnica
miniaturista
19. La llum juga un gran paper en
La llum: el quadre. És una llum nítida i
brillant que projecta ombres
allargades i configura un
ambient crepuscular.
El quadre està dividit en dues
parts no simètriques:
una tenebrista, en primer
terme, amb un focus de llum a
la dreta que il·lumina suaument
els objectes que projecten les
seves ombres i es retallen a
l'espai;
i l'altra, molt il·luminada al
fons, amb una llum molt
blanca, irreal.
20. Estil
La tècnica pictòrica de Dalí es caracteritza per:
-un dibuix meticulós,
-una minuciositat gairebé fotogràfica en el
tractament dels detalls i
-un color brillant i lluminós.
1924.Dalí basket-of-bread
Al principi començà a pintar influït per estils com el
puntillisme, el cubisme i el futurisme, de seguida
evolucionà cap al surrealisme. A l’Escola de Belles
Arts de Madrid aprengué a dominar la tècnica
acadèmica (clàssica).
Va convertir en art les seves obsessions personals i
les seves experiències vitals. Cara a l’exterior Dalí
convertí en seu art en una espècie de show
mediàtic, sembla que dominat per l’interès
mercantil i també per la seva postura vital.
1925.figura en finestra,
21. Estil
És una obra que pertany al Surrealisme, moviment
d'avantguarda creat el 1924, a França, després del
Manifest del surrealisme d' André Breton, pare d'aquest
moviment i també el seu redactor. Inicialment literari,
aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent una
actitud vital, un estil de vida que intenta transformar la
societat burgesa. El Surrealisme és hereu del moviment
Dadà en l'ús constant de la provocació però també es
pot considerar fill espiritual del romanticisme i el
simbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirisme
i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.
22. Breton proposa recórrer a l'automatisme psíquic,
mitjançant el qual es pretén expressar de paraula, per
escrit o de qualsevol altra manera el funcionament real
del pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistes
pensaven que la imaginació s'havia d'alliberar dels
lligams de la raó i l'única forma de fer-ho era a través del
subconscient. La seva temàtica era la dels somnis i l'art
era per a ells un mètode de coneixement de la realitat
interior, no visible. Pel que fa a les tècniques, utilitzen
l'automatisme (que consisteix en dibuixar o escriure
sense lògica, movent la mà incontroladament), la
desorientació reflexiva (per la qual associen objectes
estranys, del subconscient, dins d'espais lògics i realistes),
el frotagge o dibuix obtingut a través de fregament i
d'altres tècniques dadà.
23. Però per Dalí no n'hi ha prou amb els somnis i
l'automatisme per pintar.
Les imatges s'han d'usar sistemàticament per
provocar associacions delirants que neixen del món
interior de qui les mira. Aquesta manera d'estimular la
visió de les seves obres a partir del subconscient és el
mètode paranoicocrític, amb l'ajuda d'aquest mètode,
Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges.
Alguns dels seus olis més coneguts són somnis que
trasllada a la pintura fent ús del mètode
paranoicocrític.
24. En aquest quadre, Dalí ens presenta part del seu
imaginari i de les seves obsessions que es relacionen
perfectament amb l‘ ideari surrealista, a més de
mostrar-nos nombrosos símbols presents a la seva
fantasia onírica.
Salvador Dalí en aquesta obra ens
dóna una perfecta mostra del seu
estil més propi per la clara definició
del dibuix i les imatges i la gran
senzillesa compositiva; aconsegueix
un efecte doblement suggestiu, per
la seva definició plàstica i per
l'atractiu que sempre provoquen
l'enigma i el misteri.
25. SURREALISME
El Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealista
elaborat per André Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donà
la definició:
“Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual
s’intenta expressar verbalment o per escrit l’autèntica funció del
pensament. Pensament dictat en absència de tot control exercit per
la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”
El surrealisme neix al període d’entreguerres, a partir de les teories
de Freud: una persona té el món del conscient que el controla, però
el món del subconscient existeix sense el control de la persona. Els
surrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per als
surrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions i
les associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a la
creació artística.
26. Teories de Breton
AUTOMATISME
• Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10 octubre
de 1921 visita a Freud a casa seva.
• La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees i
defensa l’AUTOMATISME.
• Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques
derivades de les investigacions de Freud quan treballava
d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial.
• Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions d’escriptura
automàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”.
SOMNI: Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud,
publicat l’any 1900
• Importància del somni per evadir-se de la raó.
El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai
no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà una
mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la
Segona Guerra Mundial.
27. Característiques dels Surrealisme
-Influència de les teories psicoanalítiques de Freud: importància de l’inconscient,
rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreu del
tema eròtic en les dimensions del sexe.
-Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el grafisme
instintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Es busca
representar el fet psíquic elemental i pur.
-Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiques dites de
Dalí són exemple de l’automatisme irracional.
-Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets que es
troben molt clars en certes obres de Dalí.
-Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, Yves Tanguy,
Marc Chagall.
-Mètode paranoico-crític de Dalí: consistia en descobrir, mitjançant l'al·lucinació, nous
significats en imatges i objectes existents per fer-los visibles en l’art. Per Dalí la
paranoia no designava cap malaltia sinó que l’utilitzava com a potencial creatiu.
29. Tema
Dalí, representa el paisatge
que li és més proper,
Portlligat. Fàcilment podem
reconèixer les roques del
Cap de Creus, els colors del
cel i del mar.
Dins d'aquest paisatge hi
trobem tres rellotges tous i
un de rígid amb hores
diferents.
M'he fet en aquestes pedres, aquí he forjat la meva personalitat,
“
he descobert el meu amor, he pintat la meva obra, he construït la
meva casa. No em puc separar d'aquest cel, d'aquest mar,
d'aquestes roques, estic lligat per sempre més a Portlligat (...)”.
30. Significat
Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de
les preocupacions més artificials i abstractes inventades
per l’home: l’angoixa de controlar el temps.
El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge amb
objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat
dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser.
Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la
immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir
l’eternitat sense el control ni la presència del temps.
31. El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que
persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el
mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la
branca de l'olivera o el moble.
Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que
cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous.
Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que
persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la
sensació de relativitat del temps.
Dalí explica que la imatge del rellotge tou li va ser provocat per la
imatge d'un formatge camembert que havia pres aquella nit per
sopar i que la imatge tova del formatge no l'havia deixat dormir.
32. Els tres rellotges tous marquen una hora diferent,
indicant que el temps és un concepte relatiu.
En contrast amb els rellotges tous hi ha un quart rellotge
dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest
es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el
símbol queda destruït.
El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més
enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l'home
amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.
33. Iconografia
Podem veure elements iconogràfics que no són nous:
• La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de
Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època
com el que apareix a “El gran masturbador” (1929) en el que Dalí
s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del cap
de Creus.
34. • El
paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareix
en obres com Les ombres de la nit que cau (1931) o
A la vora del mar (1931).
35. • La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur
són símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintava
ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquesta
manera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als
insectes. Tanmateix els insectes poden fer referència al sexe. Per això no és
estrany que es troben sobre un rellotge de butxaca, que s’acostuma a portar
en un lloc proper als genitals. Dalí al·ludeix el tema dels insectes amb la
mort, per això els relaciona amb els rellotges.
Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la seva
significació de pas del temps.
•Els rellotges tous, Tema ja utilitzat amb anterioritat i serà un
tema recurrent en obres posteriors. En la Persistència de la memòria
semblen els veritables protagonistes de l’escena. Segons l’artista son
rellotges simbòlics que representen el pas del temps i la nostra indefensió
envers el concepte temporal..
40. Crani tou, amb ous al plat sense plat
Àngels i rellotges tous en un paisatge
angèlic (1977)
A la recerca de la
quarta dimensió
(1979)
41. Cap de Creus i
Port Lligat
Mosca
Autorretrat
Formigues
sobre rellotge
de butxaca
tancat
la Persistència de la memòria
42. Funció
La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici
de la relació afectiva amb la seva musa, Gala, que a més
és ella qui l'introdueix en el grup surrealista.
La seva plena adaptació al grup i les seves obsessions
emocionals provocades per la seva amant donaran
sortida al Dalí més creatiu i surreal
43. Segons explica el mateix Dalí aquesta obra popularment
anomenada Els rellotges tous la va pintar un vespre en què es va
quedar sol (mentre Gala anava al cinema amb uns amics), ja que
sentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser que
durant el sopar havien degustat un excel·lent formatge de
Camenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobre
allò que l'inspirava la imatge del formatge tot desfent-se.
Abans d'anar a dormir, com era el seu costum, va anar a donar una
última ullada a l'estudi per veure com estava l'obra en la qual
últimament treballava. El quadre que en aquells moments estava
pintant, representava un paisatge dels voltants de Port lligat
il·luminat per una especial llum del capvespre; i en un primer pla
s'hi trobava una olivera amb les branques tallades i sense fulles.
Aquest paisatge havia de servir de fons per alguna idea genial,
però per més que hi havia pensat no se li acudia cap imatge
sorprenent.
44. Quan ja anava a apagar la llum li va venir la inspiració: dibuixaria
dos rellotges tous, fonent-se com el formatge, i un dels quals
penjaria de la branca d'olivera. Tot i el mal de cap va preparar la
paleta i va començar a pintar...
Dues hores després quan va arribar Gala del cinema, un dels seus
quadres més coneguts ja estava del tot acabat.
Dalí conta que Gala va exclamar sorpresa:
Oh! estimat, qualsevol que observi aquesta obra ja no la podrà
oblidar mai més.
I ho va encertar, al cap de poc temps Julien Levi un galerista
americà va comprar l'obra que li va semblar extraordinària però
molt difícil de poder vendre. El temps demostraria el contrari ja
que aquest quadre ha estat venut i revenut per acabar en el
Museu d'Art Modern de Nova York on és l'obra més famosa.
46. Models i influències
La formació de Dalí com a pintor havia estat acadèmica,
en aquesta obra, de dimensions reduïdes, posa de
manifest una tècnica tan depurada i minuciosa que es
pot dir que hi ha una voluntat de seguir els pintors
detallistes, quasi miniaturistes als que els pintors
surrealistes admiren com Hieronymus Bosch, Brueguel
el vell, Arcimboldo i Francisco de Goya.
També rep influències en les seves primeres obres del
Cubisme, del Noucentisme i de la pintura Metafísica de
De Chirico.
Dins de la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme,
Dalí es relaciona amb Magritte, Ernst i Delvaux que
utilitzen una tècnica quasi fotogràfica per imitar la
realitat.
47. L'obra pintada el 1931 la reinterpreta en La desintegració
de la persistència de la memòria (1952-1954),
48. Ens il·lustra sobre la concepció atòmica del món. Els
objectes estan formats per àtoms separats pel buit,
sota una aparença de continuïtat (superfície marina).
Els “projectils” mostren el dinamisme d'aquestes
partícules.
Els rellotges tous, símbols del temps, ja no estan
sobre una base sòlida sinó que suren a l'espai, un
d'ells ja està fora de control.
Aquest va ser l’impacte que l'Era Atòmica va produir
al pintor. La mateixa temàtica es repeteix a l'obra
“Galatea de les esferes”.
50. Troba la “musa” Gala
(Helena Ivanovna Diakonova)
Va néixer a Kazan (Rússia) l'any 1894. El 1913, malalta de
tuberculosi, va ser enviada per la seva família al sanatori
suís de Clavadel, on va conèixer el poeta francès Paul
Éluard. L'any 1917 es van casar i, sota el guiatge del seu
marit i dels seus amics André Breton, Louis Aragon i Max
Ernst, va irrompre en l'efervescent moviment surrealista
parisenc.
51. Obres de joventut:
1925: Noia d’esquena
1925: Mirant per la finestra
1924: Luís Buñuel (la seva germana)
1924: Cistell de pa
52. Retrat de la meva germana
Cadaqués vist des de la Torre de Les Creus 1925
1923
53. • Venus y Cupidillos (1925)
Pintada en el periode cubista i
picassià.
54. Retrat de Gala amb dues costelles de xai
en equilibri sobre la seva espatlla
1933
Pell de gallina inaugural
1928
57. L’enigma infinit (1938). Aquest quadre de Dalí té diferents lectures.
La fantasia de l’observador crea les diferents imatges. Aquest es veu
sotmès a un canvi continuat i inquietant de perpectiva.
58. Retrat de Pablo Picasso al segle XXI
(Un d'una sèrie de retrats de genis:
La imatge desapareix Homer, Dalí, Freud, Cristòfol Colom,
1938 Guillem Tell, etc.)
1947
59. Autoretrat tou amb bacó fregit
1941
Gala nua mirant el mar que a 18 metres
apareix el president Lincoln
1975
61. Dalí aixecant la
pell de la mar
Mediterrània
per mostrar a
Gala el
naixement de
Venus. Element
esquerre del
muntatge
estereoscòpic
1978
62. "...el que jo no sàpiga
quin és el significat del
meu art, no significa
que no en tingui...."
Un artista polifacètic
Idees que floten entre
la genialitat i la
bojeria …
Cada matí , sento un
plaer suprem, el plaer
de ser Salvador Dalí
63. Casa-Museu Salvador Dalí.
Portlligat
La casa-museu està situada a la badia de Portlligat, al nord de
Cadaqués.
La casa està formada per un conjunt de barraques de
pescadors, comprades en diferents moments.
64. Casa-Museu Castell Gala Dalí. Púbol
El castell medieval de Púbol.
Durant els anys setanta va ser la
residència de l'esposa del pintor i a
principi dels anys vuitanta la seva pròpia.
65. Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Torre Galatea
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el
1974, va ser construït sobre les
restes de l'antic teatre de Figueres.
66. El Pati
Aquest espai és el cor del Teatre-Museu i està dividit en dos
parts:
Pati Interior Pati de Butaques
67. El Pati Interior L’escenari de l’antic teatre es va convertir
en un pati interior.
Coronat per una nova cúpula de l’any 1998.
Sota la cúpula es troba la cripta
on reposa el cos embalsamat de
Salvador Dalí.
Un tità de cos
foradat vetlla el
descans etern
del seu creador i
no pot evitar que
li caigui una
llàgrima amb
forma de xiprer.
68. El Pati de butaques
Les parets de l’antic Pati de butaques
contenen jeroglífics de l’era moderna:
lavabos i maniquins hieràtics, monstres de
pedra, fanals modernistes i esquelets
d’animals. L’heura s’enfila pels murs com si
fos la selva amazònica.
69. Carro naval 1978
Curiosa instal·lació escultòrica on la
barca de Gala s’alça gloriosa cap als
núvols protegida per un paraigües i
sostinguda per una columna de
pneumàtics.
Sota la seva proa, el Cadillac Plujós junt amb
l’escultura opulenta de la reina Esther d'Ernst Fuchs.
70. Cara de Mae West utilitzable com
apartament
1934
Mae West
(1892-1980)
Actriu nord-americana.
Dona molt vistosa y provocativa que es va
acomiadar de la gran pantalla per la
porta gran amb 85 anys i explotant,
encara, la imatge de símbol sexual.
71. Sala Mae West 1974
Instal·lació feta per l’arquitecte Òscar
Tusquets amb la supervisió de Dalí.
Perruca (cortines) feta per Lluís Llongueras
Quadres d’edificis com a ulls
Llar de foc com a nas
Parquet com a forma de la cara
Sofà dissenyat per Salvador Dalí
