SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 24
Downloaden Sie, um offline zu lesen
El potencial de les famílies per
canviar l’escola
Enquesta del projecte “Famílies amb veu”
a les AMPA

Juny del 2013
El potencial de les famílies per canviar l’escola
ÍNDEX
1. Descripció del projecte “Famílies amb veu”
2. Idees clau
1.
2.
3.
4.
5.

Les AMPA compten amb uns elevats nivells de participació
L’oferta d’activitats i serveis garanteix la igualtat educativa
Les AMPA tenen potencial per créixer
Les AMPA actuen a nivell d’escola i d’entorn
Bona valoració de l’AMPA per part dels equips directius

3 Reptes i propostes
1.
2.
3.

Superar la idea que l’aportació de les famílies a l’escola és
perifèrica donant visibilitat a allò que realment estan
aportant
Garantir la viabilitat dels serveis i activitats, ara per ara
sostinguts exclusivament per les famílies
Deixar de fer polítiques per a les famílies i fer polítiques amb
les famílies.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
Un projecte de recerca-acció
per
conèixer
i
enfortir
el
moviment de famílies per la
millora del sistema educatiu,
promogut conjuntament per les
6 principals federacions

1.
2.
3.
4.
5.

CINC RECERQUES
Enquesta a les AMPA de Catalunya
Enquesta als equips directius
Enquesta a una mostra representativa de
1.500 famílies amb fills de 0 a 16 anys
Els consells escolars, prospectiva
Anàlisi de les xarxes i de les
mobilitzacions familiars en educació des
d’una perspectiva territorial.

PROCÉS PARTICIPATIU:
100 persones a Barcelona i 40 a Lleida
•
Representants d’AMPA de pública i
concertada, de primària i secundària
•
Equips directius
•
Tècnics d’educació municipals, de la
Diputació i del Departament
d’Ensenyament
•
Grups de mares i pares mobilitzats i
alternatius

El potencial de les famílies per canviar l’escola
ENQUESTA 2013 A LES AMPA DE CATALUNYA
Robustesa de les dades i novetat del contingut

La mostra d’AMPA:
1.228 respostes

(més del 40% dels centres de
Catalunya)

La mostra de
directors: 1.508
respostes
(50% dels centres públics,
privats concertats i privats de 3
a 16)

NOVETATS
• Dades d’escola pública i privada, concertada i no
concertada, primària i secundària en una sola
enquesta.
• S’ha preguntat simultàniament a les AMPA i els
directors
• Es pregunta sobre participació en la gestió i la
presa de decisions a l’escola, més enllà de la
implicació dels pares en l’educació dels seus fills.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.1 L’AMPA gaudeix de bona salut: el 97% dels
centres en tenen i agrupen més de 400.000
famílies
Centres escolars amb AMPA i mitjana de famílies
associades. Catalunya, 2013
100

No 3%

80

%

60
40

Sí 97%
2.850 centres*

81%
400.500
famílies*

20
0
Tenen AMPA

Mitjana de famílies

associades a l'AMPA

* Xifres absolutes estimades.
Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).
r

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.1 El 91% de les AMPA estan federades en alguna de
les federacions o confederacions d’AMPA que hi ha a
Catalunya
• Un nivell de federació elevat, que posa de manifest la
tradició i maduresa organitzativa de les associacions de
base.
• El 88% de les AMPA estan satisfetes dels serveis i
activitats de les seves federacions; el 55% especifiquen
que ho estan força o molt.
• Els serveis i activitats que ofereixen les federacions, com
ara l’assegurança, l’assessorament i la formació, són ben
valorades tant per les AMPA públiques com per les
concertades.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.1. Les AMPA mantenen uns bons nivells de
participació
Participació de les famílies en les activitats que organitza
l'AMPA (% sobre el total de famílies associades a l'AMPA).
Catalunya, 2013
70
60,3

60
50
% 40
30
18,2

15,7

Assemblees

20

Xerrades i
conferències

10
0
Altres
activitats

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).

•
•

Les diferències entre escola pública i concertada no són significatives en el camp de la participació.
La participació creix quan es tracta d’activitats com festes, jornades temàtiques, trobades, etc.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.1.El 67% de les AMPA indica que la falta de
recolzament econòmic per part de l’Administració
perjudica el seu funcionament
•

En contrast amb la presència i capacitat de mobilització de les
AMPA, 2 de cada 3 AMPA senten que no reben el recolzament
que necessiten per part de l’Administració.

•

L’última convocatòria de subvencions a les AMPA va ser el 2010,
amb tres línies d’ajuts:
– extraescolars (amb un import total de 1.428.500€)
– l’activitat Escoles Obertes (amb 800.000€)
– l’acollida matinal d’infants (amb 1.800.000€)

•

La convocatòria de subvencions a federacions i confederacions
també va sortir per última vegada el 2010 amb 380.000€

•

Segons l’enquesta de condicions de vida 2012 de l’INE, el 60%
de famílies catalanes tenen alguna dificultat per arribar a final de
mes.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.2. Activitats i serveis: l’oferta
d’extraescolars
Les activitats extraescolars són el servei que més
desenvolupen les AMPA en exclusiva o conjuntament amb el
centre.
Ho fan el 84% del total d’AMPA.
Es tracta d’un valor educatiu complementari a l’escola que
ajuda a igualar oportunitats

100
80

4,5
15,1

60
40

73,9

20

35,1

Centre o
altres

23,4

AMPA i Centre

37,2

0
Centres públics

El potencial de les famílies per canviar l’escola

Centres concertats

AMPA
exclusivament
2.2 Activitats i serveis: la millora
del centre
El 75% d’AMPA intervenen en la millora d’infraestructures i
equipaments de l’escola. Aquesta tasca les AMPA la desenvolupen
conjuntament amb el centre educatiu.

100
80

20

41,3

60
40

73,4

20
0

4,9
Centres públics

El potencial de les famílies per canviar l’escola

Centre o altres
AMPA i Centre

56,1
2,1
Centres concertats

AMPA
exclusivament
2.2. Activitats i serveis: els llibres
de text
El 69% de les AMPA intervenen en la gestió del
subministrament de llibres de text, bé abaratint costos, o bé
fent programes de reutilització i socialització de llibres. Aquest
servei és un bon exemple de la igualtat educativa
que
promouen les AMPA

100
80

12,1

60

30,4

55,2

45,7

20,3

40
20

12,5

0
Centres públics

El potencial de les famílies per canviar l’escola

Centres concertats

Centre o
altres
AMPA i
Centre
AMPA
exclusivament
2.2 Activitats i serveis: l’acollida
matinal
El 71’5% d’AMPA de primària intervenen en l’acollida matinal, garantint
així un recurs per a la conciliació de la vida familiar i laboral bàsic per a
moltes famílies.
Pràcticament tots els centres privats concertats de primària ofereixen
aquest servei, però el servei el gestiona el propi centre en un 77,7% de
casos.

100
80

7,4
3,1

60
40

Centre o altres
77,7

71,5

20

4,5
14

0
Centres públics
El potencial de les famílies per canviar l’escola

Centres concertats

AMPA i Centre
AMPA
exclusivament
2.2. Activitats i serveis: menjadors
escolars
El 45% d’AMPA intervenen en el servei de menjador.
Es tracta d’un servei que ofereixen totes les escoles concertades
(segurament per la continuïtat 3-16), i que organitza en
exclusivitat el propi centre. Pel contrari, a l’escola pública l’AMPA
té molt protagonisme en aquest servei

100
80
60
40
20
0

33,6

Centre o altres

20,8

95,8

AMPA i Centre

22,8
41,7

9,8
12,6

Primària

Secundària

Centres públics

El potencial de les famílies per canviar l’escola

AMPA
exclusivament
3,1

0,5

Centres concertats
2.2 Activitats i serveis: escola de
pares
El 41% d’AMPA intervenen a l’escola de pares. És la segona
activitat de la qual més s’encarrega l’AMPA de la concertada en
exclusiva. Es tracta d’una activitat d’autoformació amb molt de
recorregut per créixer.

100
80

Centre o altres

60
40
20

4,9
8,6

13,5
23,8

31

22,7

Centres públics

Centres concertats

0

El potencial de les famílies per canviar l’escola

AMPA i Centre
AMPA
exclusivament
2.2. Fragilitat de la igualtat educativa.
• Les AMPA gestionen i impulsen iniciatives que
garanteixen la igualtat d’oportunitats a tots els
nens i nenes

– Generant igualtat i cohesió dins dels centres educatius
– Generant major igualtat entre centres en ampliar l’oferta
educativa

• Donat que el sostre econòmic de les AMPA és el de les
pròpies famílies associades, en un context de crisi:
– Això podria generar desigualtats dins dels centres, entre
les famílies que sí podrien comprar serveis i les que no
poden.
– I també entre centres educatius, en funció de la seva
composició social. En entorns empobrits no podrà fer
aquesta funció igualadora.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.3 Les AMPA aspiren a ampliar la seva gestió:
més del 90% d’AMPA voldria fer-se càrrec de
més activitat
Als centres concertats:
• El 60% de les AMPA
participen de la gestió de les
activitats extraescolars però
el 84% consideren que els
pertocaria fer-ho.
• El 30% voldria gestionar el
servei de menjador.
• El 32,8% de les AMPA
gestionen el subministrament
de llibres però el 85,4%
consideren que se n’haurien
d’ocupar.

El potencial de les famílies per canviar l’escola

Als centres públics:
• Llibres de text: el 76,1% de
les AMPA se n’ocupen
actualment, però el 88,4%
voldria fer-ho.
• Servei de menjador: el
52,9% de les AMPA ja se
n’estan fent càrrec, però
voldria gestionar-lo el
61,3%.
• Escola de pares: el 40% de
les AMPA n’organitza, però
el 91,3% considera que se
n’hauria de fer càrrec.
2.3 Les famílies voldrien participar més en la
gestió dels centres educatius i en aspectes
pedagògics
•

Demanda de major coresponsabilitat de les AMPA en la gestió dels
centres educatius.
– Programació del centre: El 72% d’AMPA de centres públics i el 60% d’AMPA
de centres concertats creuen que hi haurien de participar (actualment hi
participen el 30% i el 22%, respectivament).
– Selecció del director i professorat: Un 60% voldrien participar més en
l’elecció del director (65,5% a la pública i 35,7% a la concertada).

•

El Consell Escolar no satisfà aquesta demanda.
Si bé la normativa vigent contempla aquestes dues qüestions
(programació del centre i elecció del director) com a funcions del
Consell Escolar de centre, on l’AMPA hi és representada, les
respostes revelen que aquest esdevé sovint un espai informatiu però
no deliberatiu i menys encara de presa de decisions.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
2.4 Més del 60% de les AMPA es relaciona amb
altres entitats i iniciatives locals
2 de cada 3 AMPA destina temps i esforços a relacionar-se amb altres entitats i/o
administració i a participar en espais de compromís cívic, més enllà de la dinàmica dels
seus centres:
•
•
•
•
•
•

AMPA d’altres escoles
Ajuntament
Consell Escolar Municipal
Federació o Confederació
coordinadores locals
amb altres entitats del barri

AMPA d’escola pública: l’any 1999 només el 12% d’AMPA tenien relació amb altres AMPA i actualment
aquesta xifra es pràcticament del 80%
AMPA d’escola concertada: les relacions amb les Federacions o Confederacions prenen major
importància (el 50%) que la vinculació local; l’eix de relacions no és tant de base local i pren una major
importància la xarxa d’escoles amb una identitat comuna.

Contribueixen
a la millora educativa del
propi centre i de l’entorn

El potencial de les famílies per canviar l’escola

Generen xarxes
territorials al barri o al
municipi
2.5 El 60% dels equips directius creuen que l’AMPA fa
una aportació valuosa a la qualitat educativa de l’escola

Valoració que fa l'equip directiu sobre la contribució de
l'AMPA a la qualitat educativa del centre. Catalunya, 2013
70

61,5

60
50
%

40
26,1

30
20

12,4

10
0
Hi contribueix poc o
gens

Ni molt ni poc

Hi contribueix força o
molt

Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB).

El potencial de les famílies per canviar l’escola
Conclusions: molt més que un gra de
sorra
L’AMPA té una presència estructural en el sistema; la seva aportació és rellevant en els
diversos nivells del sistema educatiu:
1.

Famílies
•
Les activitats de les AMPA generen dinàmiques de cohesió interna.
•
En funcionar de manera autogestionada organitzen serveis que estalvien
recursos a les famílies.
•
Fan possible la vida quotidiana de les famílies i la conciliació laboral
2. Centres educatius
•
Contribueix a la qualitat del centre. L’activitat de les AMPA enriqueix
l’oferta de serveis que ofereix el centre i aporta valors que les famílies
tenen en compte en el moment de l’elecció d’escola.
•
En els centres públics aquesta oferta sovint ajuda a equiparar-se amb els
centres privats concertats.
3. Comunitat
•
Fan contribucions actives a la millora del sistema educatiu
•
Creen xarxa i comunitat
Les AMPA expressen una voluntat d’entomar majors quotes de responsabilitat en la
gestió i presa de decisions sobre el funcionament de l’escola.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
REPTES I PROPOSTES
Repte 1: donar visibilitat i reconeixement a allò que realment estan
aportant les famílies a l’escola
•

•

•

Les Federacions i les AMPA: millorar les estratègies comunicatives ,
incorporant tecnologies digitals i xarxes socials, a fi d’incrementar la
circulació d’informació i l’expressió de la pluralitat.
Els equips directius i el professorat: fer explícit el reconeixement a
l’acció de les AMPA i idear conjuntament estratègies d’estímul de la
participació de les famílies.
Les administracions públiques:
– Fer present la veu de les famílies organitzades en els diferents canals
de difusió dels organismes on hi són representades (web Família i
Escola del Departament d’Ensenyament; webs del Consell Escolar de
Catalunya i dels consells escolars locals; butlletins; canals de televisió
locals, etc.)
– Promoure iniciatives d’impacte mediàtic i social de promoció i
reconeixement de l’associacionisme de familiars d’alumnes tal i com
s’ha fet en el cas dels mestres.
– Incorporar en la formació de docents i directius de l’educació, pautes i
estratègies per millorar la comunicació amb pares i mares i el
reconeixement de la seva aportació.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
REPTES I PROPOSTES

Repte 2: garantir la viabilitat de l’oferta de serveis que actualment les
famílies financen en exclusiva
•

Des d’AMPA i federacions:
–
–
–

•

•

Repensar prioritats i consensuar-les amb el conjunt de famílies evitant caure,
per inèrcia, en situacions injustes
Mancomunar serveis
Valorar la possibilitat de crear un fons solidari interAMPA de centres amb
diferents nivells adquisitius

Des d’equips directius: seguir ajustant a les capacitats econòmiques de les

famílies les demandes econòmiques que fan els equips directius; cap infant hauria
de quedar exclòs de l’oferta educativa (sortides, activitats complementàries) i
comptar amb el suport voluntari de pares i mares en certes activitats

Des de les administracions públiques proposem:
–
–
–

Política de beques de menjador ajustada a la realitat socioeconòmica de les
famílies avui
Recuperar les convocatòries d’ajuts a activitats i dinamització de les AMPA
Recuperar les subvencions a les federacions, inexistents des de 2010,
proporcionals a la seva base associativa, perquè puguin seguir exercint el
suport a la xarxa d’AMPA

El potencial de les famílies per canviar l’escola
REPTES I PROPOSTES
Repte 3: deixar de fer polítiques per a les famílies i començar a
fer política educativa amb les famílies
Malgrat les importants taxes de participació en aquest nivell associatiu, les famílie
sovint no compten amb els canals d’interlocució amb l’Administració pública que
es mereixerien. Proposem:
– Esgotar, amb pràctiques democràtiques, el potencial dels espais de decisió
actuals on hi participen les famílies, com és el Consell Escolar. L’aplicació de la
LOMCE en cap cas hauria d’erosionar aquesta funció decisòria.
–

Mantenir, en l’àmbit local, les polítiques de proximitat que han permès articular
la relació de l’escola amb l’entorn.

–

Repensar a fons els mecanismes d’elecció i representació de les famílies en els
organismes formals (consells escolars de centre, territorials i de Catalunya).

–

En el marc de l’autonomia de centres, donar recorregut a experiències de
governança que obtenen bons resultats: comunitats d’aprenentatge,
comissions mixtes de pares i professorat, referèndums, etc.

–

Avançar en les polítiques de transparència informativa pel que fa al procés
d’escolarització, als resultats acadèmics, a la gestió econòmica, a la
programació educativa, etc.

El potencial de les famílies per canviar l’escola
www.familiesambveu.cat
@familiesambveu

El potencial de les famílies per canviar l’escola

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Padrins de lectura 6èB
Padrins de lectura 6èBPadrins de lectura 6èB
Padrins de lectura 6èBcspigros
 
Fe fluid mechanics
Fe fluid mechanicsFe fluid mechanics
Fe fluid mechanicsAneel Ahmad
 
วิชา คอมพิวเตอร์
วิชา คอมพิวเตอร์วิชา คอมพิวเตอร์
วิชา คอมพิวเตอร์Ekkaphum Sunggudthong
 
Energia iturriak nahia
Energia iturriak nahiaEnergia iturriak nahia
Energia iturriak nahianahiatorres
 
SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01
SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01
SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01Haruhiko KAJIKAWA
 

Andere mochten auch (6)

Padrins de lectura 6èB
Padrins de lectura 6èBPadrins de lectura 6èB
Padrins de lectura 6èB
 
Tuc tuc-dossier-prensa
Tuc tuc-dossier-prensaTuc tuc-dossier-prensa
Tuc tuc-dossier-prensa
 
Fe fluid mechanics
Fe fluid mechanicsFe fluid mechanics
Fe fluid mechanics
 
วิชา คอมพิวเตอร์
วิชา คอมพิวเตอร์วิชา คอมพิวเตอร์
วิชา คอมพิวเตอร์
 
Energia iturriak nahia
Energia iturriak nahiaEnergia iturriak nahia
Energia iturriak nahia
 
SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01
SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01
SCALR OSS版のインストール手順のご紹介 20131204 01
 

Ähnlich wie El potencial de les famílies per canviar l'escola

Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Fundació Jaume Bofill
 
Programa d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son Gotleu
Programa d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son GotleuPrograma d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son Gotleu
Programa d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son GotleuVTrobada
 
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011ceippuigdenvalls
 
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 20112011Edu
 
Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...
Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...
Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...Fundació Jaume Bofill
 
Campanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere Tarrés
Campanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere TarrésCampanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere Tarrés
Campanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere TarrésFundació Pere Tarrés
 
Consells escolars i participació de les famílies a l'escola
Consells escolars i participació de les famílies a l'escolaConsells escolars i participació de les famílies a l'escola
Consells escolars i participació de les famílies a l'escolaFundació Jaume Bofill
 
Acta Assemblea General
Acta Assemblea General Acta Assemblea General
Acta Assemblea General ampaparecatala
 
Dossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixer
Dossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixerDossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixer
Dossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixerFundacio Pere Tarres
 
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATL’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATMari Nuñez
 
Programa de suport educatiu a les famílies
Programa de suport educatiu a les famíliesPrograma de suport educatiu a les famílies
Programa de suport educatiu a les famíliesAjuntament de Barcelona
 
Par presentacio 23 març
Par presentacio 23 març Par presentacio 23 març
Par presentacio 23 març ampalarodeta
 
Observació consell escolar_-9-2012
Observació consell escolar_-9-2012Observació consell escolar_-9-2012
Observació consell escolar_-9-2012sangel2
 
Fons Comunitari Escolar Juny 2015
Fons Comunitari Escolar Juny 2015Fons Comunitari Escolar Juny 2015
Fons Comunitari Escolar Juny 2015ampaparecatala
 
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAberelisa
 
Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019xiprersampa
 

Ähnlich wie El potencial de les famílies per canviar l'escola (20)

Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
Quin és el futur de les AMPA? L'associacionisme de pares i mares en l'horitzó...
 
Programa d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son Gotleu
Programa d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son GotleuPrograma d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son Gotleu
Programa d' Alimentació saludable. Cap nin sense berenar a Son Gotleu
 
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
 
Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011Pla de convivència i mediacio 2011
Pla de convivència i mediacio 2011
 
Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...
Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...
Com participen mares i pares a l'escola? Diversitat familiar i d'implicació e...
 
Campanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere Tarrés
Campanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere TarrésCampanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere Tarrés
Campanya solidària per a infància vulnerable. Nadal 14-15 | Fundació Pere Tarrés
 
Consells escolars i participació de les famílies a l'escola
Consells escolars i participació de les famílies a l'escolaConsells escolars i participació de les famílies a l'escola
Consells escolars i participació de les famílies a l'escola
 
Acta Assemblea General
Acta Assemblea General Acta Assemblea General
Acta Assemblea General
 
Dossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixer
Dossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixerDossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixer
Dossier de premsa Campanya solidària de Nadal Ajuda'ls a créixer
 
A M P A A G
A M P A  A GA M P A  A G
A M P A A G
 
NEE A L'ESCOLA
NEE A L'ESCOLANEE A L'ESCOLA
NEE A L'ESCOLA
 
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITATL’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
 
Programa de suport educatiu a les famílies
Programa de suport educatiu a les famíliesPrograma de suport educatiu a les famílies
Programa de suport educatiu a les famílies
 
Projecte Lecxit
Projecte LecxitProjecte Lecxit
Projecte Lecxit
 
Par presentacio 23 març
Par presentacio 23 març Par presentacio 23 març
Par presentacio 23 març
 
Observació consell escolar_-9-2012
Observació consell escolar_-9-2012Observació consell escolar_-9-2012
Observació consell escolar_-9-2012
 
Projecte Clau
Projecte ClauProjecte Clau
Projecte Clau
 
Fons Comunitari Escolar Juny 2015
Fons Comunitari Escolar Juny 2015Fons Comunitari Escolar Juny 2015
Fons Comunitari Escolar Juny 2015
 
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
 
Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019Projecte de direcció 2015 2019
Projecte de direcció 2015 2019
 

Mehr von Fundació Jaume Bofill

Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...Fundació Jaume Bofill
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...Fundació Jaume Bofill
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Fundació Jaume Bofill
 
Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016
Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016
Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016Fundació Jaume Bofill
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...Fundació Jaume Bofill
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Fundació Jaume Bofill
 
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. Introducció
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. IntroduccióL'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. Introducció
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. IntroduccióFundació Jaume Bofill
 
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume Bofill
 
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Fundació Jaume Bofill
 
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educacióDossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educacióFundació Jaume Bofill
 
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Fundació Jaume Bofill
 
Building a School for the Digital Natives Generation
Building a School for the Digital Natives GenerationBuilding a School for the Digital Natives Generation
Building a School for the Digital Natives GenerationFundació Jaume Bofill
 
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famílies
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesEscoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famílies
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesFundació Jaume Bofill
 
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Fundació Jaume Bofill
 
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...Fundació Jaume Bofill
 
Edcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for Educators
Edcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for EducatorsEdcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for Educators
Edcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for EducatorsFundació Jaume Bofill
 
Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016
Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016
Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016Fundació Jaume Bofill
 
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Fundació Jaume Bofill
 

Mehr von Fundació Jaume Bofill (20)

Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 5. Universalitzar l'accés i ...
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 4. Augmentar els recursos de...
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...
 
Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016
Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016
Infografia sobre L'estat de l'educació. Anuari 2016
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 2. Garantir la gratuïtat efe...
 
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...
 
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. Introducció
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. IntroduccióL'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. Introducció
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016. Introducció
 
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
 
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
Presentació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2016
 
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educacióDossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
Dossier de premsa. Síntesi. Estat de l'educació
 
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...
 
Building a School for the Digital Natives Generation
Building a School for the Digital Natives GenerationBuilding a School for the Digital Natives Generation
Building a School for the Digital Natives Generation
 
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famílies
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesEscoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famílies
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famílies
 
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...
 
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...
 
Edcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for Educators
Edcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for EducatorsEdcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for Educators
Edcamp Movement: a Peer-to-peer Learning Initiative for Educators
 
Infografia edcamp
Infografia edcampInfografia edcamp
Infografia edcamp
 
Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016
Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016
Repteseducacio catalunya.anuari2015 041016
 
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015
 
Dossier de premsa
Dossier de premsaDossier de premsa
Dossier de premsa
 

El potencial de les famílies per canviar l'escola

  • 1. El potencial de les famílies per canviar l’escola Enquesta del projecte “Famílies amb veu” a les AMPA Juny del 2013 El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 2. ÍNDEX 1. Descripció del projecte “Famílies amb veu” 2. Idees clau 1. 2. 3. 4. 5. Les AMPA compten amb uns elevats nivells de participació L’oferta d’activitats i serveis garanteix la igualtat educativa Les AMPA tenen potencial per créixer Les AMPA actuen a nivell d’escola i d’entorn Bona valoració de l’AMPA per part dels equips directius 3 Reptes i propostes 1. 2. 3. Superar la idea que l’aportació de les famílies a l’escola és perifèrica donant visibilitat a allò que realment estan aportant Garantir la viabilitat dels serveis i activitats, ara per ara sostinguts exclusivament per les famílies Deixar de fer polítiques per a les famílies i fer polítiques amb les famílies. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 3. Un projecte de recerca-acció per conèixer i enfortir el moviment de famílies per la millora del sistema educatiu, promogut conjuntament per les 6 principals federacions 1. 2. 3. 4. 5. CINC RECERQUES Enquesta a les AMPA de Catalunya Enquesta als equips directius Enquesta a una mostra representativa de 1.500 famílies amb fills de 0 a 16 anys Els consells escolars, prospectiva Anàlisi de les xarxes i de les mobilitzacions familiars en educació des d’una perspectiva territorial. PROCÉS PARTICIPATIU: 100 persones a Barcelona i 40 a Lleida • Representants d’AMPA de pública i concertada, de primària i secundària • Equips directius • Tècnics d’educació municipals, de la Diputació i del Departament d’Ensenyament • Grups de mares i pares mobilitzats i alternatius El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 4. ENQUESTA 2013 A LES AMPA DE CATALUNYA Robustesa de les dades i novetat del contingut La mostra d’AMPA: 1.228 respostes (més del 40% dels centres de Catalunya) La mostra de directors: 1.508 respostes (50% dels centres públics, privats concertats i privats de 3 a 16) NOVETATS • Dades d’escola pública i privada, concertada i no concertada, primària i secundària en una sola enquesta. • S’ha preguntat simultàniament a les AMPA i els directors • Es pregunta sobre participació en la gestió i la presa de decisions a l’escola, més enllà de la implicació dels pares en l’educació dels seus fills. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 5. 2.1 L’AMPA gaudeix de bona salut: el 97% dels centres en tenen i agrupen més de 400.000 famílies Centres escolars amb AMPA i mitjana de famílies associades. Catalunya, 2013 100 No 3% 80 % 60 40 Sí 97% 2.850 centres* 81% 400.500 famílies* 20 0 Tenen AMPA Mitjana de famílies associades a l'AMPA * Xifres absolutes estimades. Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB). r El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 6. 2.1 El 91% de les AMPA estan federades en alguna de les federacions o confederacions d’AMPA que hi ha a Catalunya • Un nivell de federació elevat, que posa de manifest la tradició i maduresa organitzativa de les associacions de base. • El 88% de les AMPA estan satisfetes dels serveis i activitats de les seves federacions; el 55% especifiquen que ho estan força o molt. • Els serveis i activitats que ofereixen les federacions, com ara l’assegurança, l’assessorament i la formació, són ben valorades tant per les AMPA públiques com per les concertades. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 7. 2.1. Les AMPA mantenen uns bons nivells de participació Participació de les famílies en les activitats que organitza l'AMPA (% sobre el total de famílies associades a l'AMPA). Catalunya, 2013 70 60,3 60 50 % 40 30 18,2 15,7 Assemblees 20 Xerrades i conferències 10 0 Altres activitats Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Enquesta AMPA de "Famílies amb veu" (FJB). • • Les diferències entre escola pública i concertada no són significatives en el camp de la participació. La participació creix quan es tracta d’activitats com festes, jornades temàtiques, trobades, etc. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 8. 2.1.El 67% de les AMPA indica que la falta de recolzament econòmic per part de l’Administració perjudica el seu funcionament • En contrast amb la presència i capacitat de mobilització de les AMPA, 2 de cada 3 AMPA senten que no reben el recolzament que necessiten per part de l’Administració. • L’última convocatòria de subvencions a les AMPA va ser el 2010, amb tres línies d’ajuts: – extraescolars (amb un import total de 1.428.500€) – l’activitat Escoles Obertes (amb 800.000€) – l’acollida matinal d’infants (amb 1.800.000€) • La convocatòria de subvencions a federacions i confederacions també va sortir per última vegada el 2010 amb 380.000€ • Segons l’enquesta de condicions de vida 2012 de l’INE, el 60% de famílies catalanes tenen alguna dificultat per arribar a final de mes. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 9. 2.2. Activitats i serveis: l’oferta d’extraescolars Les activitats extraescolars són el servei que més desenvolupen les AMPA en exclusiva o conjuntament amb el centre. Ho fan el 84% del total d’AMPA. Es tracta d’un valor educatiu complementari a l’escola que ajuda a igualar oportunitats 100 80 4,5 15,1 60 40 73,9 20 35,1 Centre o altres 23,4 AMPA i Centre 37,2 0 Centres públics El potencial de les famílies per canviar l’escola Centres concertats AMPA exclusivament
  • 10. 2.2 Activitats i serveis: la millora del centre El 75% d’AMPA intervenen en la millora d’infraestructures i equipaments de l’escola. Aquesta tasca les AMPA la desenvolupen conjuntament amb el centre educatiu. 100 80 20 41,3 60 40 73,4 20 0 4,9 Centres públics El potencial de les famílies per canviar l’escola Centre o altres AMPA i Centre 56,1 2,1 Centres concertats AMPA exclusivament
  • 11. 2.2. Activitats i serveis: els llibres de text El 69% de les AMPA intervenen en la gestió del subministrament de llibres de text, bé abaratint costos, o bé fent programes de reutilització i socialització de llibres. Aquest servei és un bon exemple de la igualtat educativa que promouen les AMPA 100 80 12,1 60 30,4 55,2 45,7 20,3 40 20 12,5 0 Centres públics El potencial de les famílies per canviar l’escola Centres concertats Centre o altres AMPA i Centre AMPA exclusivament
  • 12. 2.2 Activitats i serveis: l’acollida matinal El 71’5% d’AMPA de primària intervenen en l’acollida matinal, garantint així un recurs per a la conciliació de la vida familiar i laboral bàsic per a moltes famílies. Pràcticament tots els centres privats concertats de primària ofereixen aquest servei, però el servei el gestiona el propi centre en un 77,7% de casos. 100 80 7,4 3,1 60 40 Centre o altres 77,7 71,5 20 4,5 14 0 Centres públics El potencial de les famílies per canviar l’escola Centres concertats AMPA i Centre AMPA exclusivament
  • 13. 2.2. Activitats i serveis: menjadors escolars El 45% d’AMPA intervenen en el servei de menjador. Es tracta d’un servei que ofereixen totes les escoles concertades (segurament per la continuïtat 3-16), i que organitza en exclusivitat el propi centre. Pel contrari, a l’escola pública l’AMPA té molt protagonisme en aquest servei 100 80 60 40 20 0 33,6 Centre o altres 20,8 95,8 AMPA i Centre 22,8 41,7 9,8 12,6 Primària Secundària Centres públics El potencial de les famílies per canviar l’escola AMPA exclusivament 3,1 0,5 Centres concertats
  • 14. 2.2 Activitats i serveis: escola de pares El 41% d’AMPA intervenen a l’escola de pares. És la segona activitat de la qual més s’encarrega l’AMPA de la concertada en exclusiva. Es tracta d’una activitat d’autoformació amb molt de recorregut per créixer. 100 80 Centre o altres 60 40 20 4,9 8,6 13,5 23,8 31 22,7 Centres públics Centres concertats 0 El potencial de les famílies per canviar l’escola AMPA i Centre AMPA exclusivament
  • 15. 2.2. Fragilitat de la igualtat educativa. • Les AMPA gestionen i impulsen iniciatives que garanteixen la igualtat d’oportunitats a tots els nens i nenes – Generant igualtat i cohesió dins dels centres educatius – Generant major igualtat entre centres en ampliar l’oferta educativa • Donat que el sostre econòmic de les AMPA és el de les pròpies famílies associades, en un context de crisi: – Això podria generar desigualtats dins dels centres, entre les famílies que sí podrien comprar serveis i les que no poden. – I també entre centres educatius, en funció de la seva composició social. En entorns empobrits no podrà fer aquesta funció igualadora. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 16. 2.3 Les AMPA aspiren a ampliar la seva gestió: més del 90% d’AMPA voldria fer-se càrrec de més activitat Als centres concertats: • El 60% de les AMPA participen de la gestió de les activitats extraescolars però el 84% consideren que els pertocaria fer-ho. • El 30% voldria gestionar el servei de menjador. • El 32,8% de les AMPA gestionen el subministrament de llibres però el 85,4% consideren que se n’haurien d’ocupar. El potencial de les famílies per canviar l’escola Als centres públics: • Llibres de text: el 76,1% de les AMPA se n’ocupen actualment, però el 88,4% voldria fer-ho. • Servei de menjador: el 52,9% de les AMPA ja se n’estan fent càrrec, però voldria gestionar-lo el 61,3%. • Escola de pares: el 40% de les AMPA n’organitza, però el 91,3% considera que se n’hauria de fer càrrec.
  • 17. 2.3 Les famílies voldrien participar més en la gestió dels centres educatius i en aspectes pedagògics • Demanda de major coresponsabilitat de les AMPA en la gestió dels centres educatius. – Programació del centre: El 72% d’AMPA de centres públics i el 60% d’AMPA de centres concertats creuen que hi haurien de participar (actualment hi participen el 30% i el 22%, respectivament). – Selecció del director i professorat: Un 60% voldrien participar més en l’elecció del director (65,5% a la pública i 35,7% a la concertada). • El Consell Escolar no satisfà aquesta demanda. Si bé la normativa vigent contempla aquestes dues qüestions (programació del centre i elecció del director) com a funcions del Consell Escolar de centre, on l’AMPA hi és representada, les respostes revelen que aquest esdevé sovint un espai informatiu però no deliberatiu i menys encara de presa de decisions. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 18. 2.4 Més del 60% de les AMPA es relaciona amb altres entitats i iniciatives locals 2 de cada 3 AMPA destina temps i esforços a relacionar-se amb altres entitats i/o administració i a participar en espais de compromís cívic, més enllà de la dinàmica dels seus centres: • • • • • • AMPA d’altres escoles Ajuntament Consell Escolar Municipal Federació o Confederació coordinadores locals amb altres entitats del barri AMPA d’escola pública: l’any 1999 només el 12% d’AMPA tenien relació amb altres AMPA i actualment aquesta xifra es pràcticament del 80% AMPA d’escola concertada: les relacions amb les Federacions o Confederacions prenen major importància (el 50%) que la vinculació local; l’eix de relacions no és tant de base local i pren una major importància la xarxa d’escoles amb una identitat comuna. Contribueixen a la millora educativa del propi centre i de l’entorn El potencial de les famílies per canviar l’escola Generen xarxes territorials al barri o al municipi
  • 19. 2.5 El 60% dels equips directius creuen que l’AMPA fa una aportació valuosa a la qualitat educativa de l’escola Valoració que fa l'equip directiu sobre la contribució de l'AMPA a la qualitat educativa del centre. Catalunya, 2013 70 61,5 60 50 % 40 26,1 30 20 12,4 10 0 Hi contribueix poc o gens Ni molt ni poc Hi contribueix força o molt Font: Elaboració pròpia a partir de l'enquesta a AMPA de "Famílies amb veu" (FJB). El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 20. Conclusions: molt més que un gra de sorra L’AMPA té una presència estructural en el sistema; la seva aportació és rellevant en els diversos nivells del sistema educatiu: 1. Famílies • Les activitats de les AMPA generen dinàmiques de cohesió interna. • En funcionar de manera autogestionada organitzen serveis que estalvien recursos a les famílies. • Fan possible la vida quotidiana de les famílies i la conciliació laboral 2. Centres educatius • Contribueix a la qualitat del centre. L’activitat de les AMPA enriqueix l’oferta de serveis que ofereix el centre i aporta valors que les famílies tenen en compte en el moment de l’elecció d’escola. • En els centres públics aquesta oferta sovint ajuda a equiparar-se amb els centres privats concertats. 3. Comunitat • Fan contribucions actives a la millora del sistema educatiu • Creen xarxa i comunitat Les AMPA expressen una voluntat d’entomar majors quotes de responsabilitat en la gestió i presa de decisions sobre el funcionament de l’escola. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 21. REPTES I PROPOSTES Repte 1: donar visibilitat i reconeixement a allò que realment estan aportant les famílies a l’escola • • • Les Federacions i les AMPA: millorar les estratègies comunicatives , incorporant tecnologies digitals i xarxes socials, a fi d’incrementar la circulació d’informació i l’expressió de la pluralitat. Els equips directius i el professorat: fer explícit el reconeixement a l’acció de les AMPA i idear conjuntament estratègies d’estímul de la participació de les famílies. Les administracions públiques: – Fer present la veu de les famílies organitzades en els diferents canals de difusió dels organismes on hi són representades (web Família i Escola del Departament d’Ensenyament; webs del Consell Escolar de Catalunya i dels consells escolars locals; butlletins; canals de televisió locals, etc.) – Promoure iniciatives d’impacte mediàtic i social de promoció i reconeixement de l’associacionisme de familiars d’alumnes tal i com s’ha fet en el cas dels mestres. – Incorporar en la formació de docents i directius de l’educació, pautes i estratègies per millorar la comunicació amb pares i mares i el reconeixement de la seva aportació. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 22. REPTES I PROPOSTES Repte 2: garantir la viabilitat de l’oferta de serveis que actualment les famílies financen en exclusiva • Des d’AMPA i federacions: – – – • • Repensar prioritats i consensuar-les amb el conjunt de famílies evitant caure, per inèrcia, en situacions injustes Mancomunar serveis Valorar la possibilitat de crear un fons solidari interAMPA de centres amb diferents nivells adquisitius Des d’equips directius: seguir ajustant a les capacitats econòmiques de les famílies les demandes econòmiques que fan els equips directius; cap infant hauria de quedar exclòs de l’oferta educativa (sortides, activitats complementàries) i comptar amb el suport voluntari de pares i mares en certes activitats Des de les administracions públiques proposem: – – – Política de beques de menjador ajustada a la realitat socioeconòmica de les famílies avui Recuperar les convocatòries d’ajuts a activitats i dinamització de les AMPA Recuperar les subvencions a les federacions, inexistents des de 2010, proporcionals a la seva base associativa, perquè puguin seguir exercint el suport a la xarxa d’AMPA El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 23. REPTES I PROPOSTES Repte 3: deixar de fer polítiques per a les famílies i començar a fer política educativa amb les famílies Malgrat les importants taxes de participació en aquest nivell associatiu, les famílie sovint no compten amb els canals d’interlocució amb l’Administració pública que es mereixerien. Proposem: – Esgotar, amb pràctiques democràtiques, el potencial dels espais de decisió actuals on hi participen les famílies, com és el Consell Escolar. L’aplicació de la LOMCE en cap cas hauria d’erosionar aquesta funció decisòria. – Mantenir, en l’àmbit local, les polítiques de proximitat que han permès articular la relació de l’escola amb l’entorn. – Repensar a fons els mecanismes d’elecció i representació de les famílies en els organismes formals (consells escolars de centre, territorials i de Catalunya). – En el marc de l’autonomia de centres, donar recorregut a experiències de governança que obtenen bons resultats: comunitats d’aprenentatge, comissions mixtes de pares i professorat, referèndums, etc. – Avançar en les polítiques de transparència informativa pel que fa al procés d’escolarització, als resultats acadèmics, a la gestió econòmica, a la programació educativa, etc. El potencial de les famílies per canviar l’escola
  • 24. www.familiesambveu.cat @familiesambveu El potencial de les famílies per canviar l’escola