G.t.hort escolar plantes aromatiques

G.T. HORT ESCOLAR ROSER COMAS
CRP PINEDA CURS: 2009-2010

ÍNDEX

1- OBJECTIU PRINCIPAL I CONTINGUTS.
2- MESURA I SUPERVISIÓ
3- EINES I ACCESSORIS
4- ANIMALS QUE PODEM TROBAR
5- ROMANÍ
6- FARIGOLA
7- SÀLVIA
8- MENTA
9- ALCOHOLATURES

L'OBJECTIU principal d'aquest dossier és apropar els nens i les nenes a la
natura per sensibilitzar-los sobre el respecte i la cura del medi ambient i també
apropar-los a l'origen dels aliments vegetals que consumim habitualment.
S'introdueix el concepte de cultiu i el de planta silvestre i la importància dels
vegetals en la nostra dieta. També, pretenc que prenguin una actitud activa i
divertida cap a la conservació de la natura i que elaborin un codi de
comportament en les seves relacions amb el medi ambient.

CONTINGUTS

- Les plantes: conreades i silvestres. Les seves parts, alimentació i classes.
- El cicle de les plantes. Formes de reproducció i multiplicació.
- Importància de les plantes en la nostra alimentació.
- Estimular l'ús dels sentits.
- Utilitzar i manejar diferents eines.
- Augmentar el vocabulari.
- Aprendre a elaborar melmelades, conserves, etc...
- Valorar la necessitat d'una relació equilibrada entre les plantes, els animals i
els éssers humans.
- Desenvolupar hàbits d'higiene.
- Fomentar una actitud de responsabilitat i cura en les tasques de manteniment
de les plantes que hi hagi en el seu entorn.
- Fomentar la seva autonomia i la seva participació en les tasques
domèstiques.

1


Plantes aromàtiques, espècies i condiments són diferents noms per a
referir-nos a unes plantes l’ús de les quals ha estat present en totes les
civilitzaciones. S’han utilitzat en medicina, cosmètica, ritus funeraris, elaboració
de licors i en l’àmbit de la cuina per a aromatitzar les més diverses menges. És
un món de gustos originals i de varietats inesgotables.

La seva compraventa ha originat el mercat de les espècies i la recerca
ha portat grans navegants i expoloradors, com Marco Polo i Critòfor Colom, a
realitzar els seus viatges per tot el món. La majoria de les rutes comercials en
el món medieval estaven relacionades amb les espècies.

No es tracta d’anar a buscar aquests tresors a Orient, sinó de descubrir
les que tenim aquí, als nostres prats, als boscos i a les vores dels camins.

2


MESURA I SUPERVISIÓ
Ens agrada saber en la mesura possible tot el que passa en l'atmosfera i
al terra del nostre jardí. Com més sabem, millor comprenem el que està
passant, bo o no tan bo. Part del plaer que ens produeix la jardineria consisteix
precisament a conèixer el nostre jardí.

TERMÒMETRE DE MÀXIMA-MÍNIMA

Un termòmetre normal pot dir-nos quina és la temperatura actual a
l'exterior. Això està molt bé per a l'alfàbrega i pot ser un bon moment per
trasplantar-la si la tenim en un lloc calent. Però també sabem que l'alfàbrega
pot morir per sota dels 4ºC. El nostre termòmetre ens va indicar la temperatura
que es va assolir la passada nit però no estàvem desperts per veure-ho.

Aquesta és la raó del termòmetre de màxima-mínima. La nit passada pot
ser que la temperatura arribés a 3ºC, suficient baixa com per retardar el
trasplantament de l'alfàbrega.

3


EINES I ACCESSORIS
El cultiu de les plantes aromàtiques no necessita gaires de les eines que
s'utilitzen en el cultiu del camp. Però en qualsevol cas, és convenient disposar
d'un lloc per emmagatzemar. Les eines necessàries poden guardar-se en una
bossa o una cistella.

GUANTS

S'usen per barrejar i humitejar els
substrats. Sense guants acabariem
amb les mans esgarrapades i amb
abrasions.

Al món dels guants hi ha tres opcions: Impermeables, semiimpermeables i
sense impermeabilitzar.

Els impermeable: estan fets d'un teixit amb una espècie de goma. Són els que
s'usen per barrejar i remullar els ingredients dels substrats.
Els guants parcialment impermeables: també són de teixit i estan recoberts
amb aquesta goma només per la cara del palmell. Si submergeixes les mans a
l’aigua, aquests guants no les mantindran seques, però podem manipular una
terra humida (per exemple, en un trasplantament) sense que els dits es refredin
o es mullin.
Els de teixit sense impermeabilitzar: de seguida s'amaren a terra humida.
Només serveixen per protegir les mans i no embrutar-se mentres podem o
cullim.

PALES

Les pales de jardí són massa grans per al
cultiu de les plantes aromàtiques. Per tant,
és més fàcil fer un clot amb les mans sobre el
terreny i no es necessita la palanca d'una
eina gran. Si s'utilitza una pala serà més
petita que la que s'utilitzaria a l'hort. L'eina
manual funciona igual de bé encara que
acabem amb els dits verds, si es vol es pot
protegir amb uns guants.

4


TISORES FLORALS

Es pot despuntar, collir i aclarir amb les
tisores florals. Les puntes fines d'aquestes
tisores ens permeten arribar a llocs estrets
sense fer malbé les fulles o plantes
properes. Les tisores resulten útils al collir
plantes aromàtiques i les flors comestibles.

TISORES DE PODAR

Solen ser massa grans per a treballs i
feines delicats, com esfullar o aclarir: més
que tallar, axafen les tiges tendres. Però
són molt efectives per collir carbassons i
carbasses i per tallar les plantes al final de
l'estació i trossejar-les per al seu
compostatge.

CISTELL

Un cistell resistent ens pot servir per portar
les eines, paquets de llavors, llibres de
jardineria i qualsevol altra cosa que pugui
necessitar per passar un agradable matí
treballant amb les nostres plantes.

5


EN AQUEST ARMARI D’UN JARDINER HI HA ALGUNS ERRORS.
PINTA NOMÉS ELS ESTRIS QUE S’USEN PER TENIR CURA DE
LES PLANTES AROMÀTIQUES

6


ANIMALS QUE PODEM TROBAR
En un sistema natural, com pot ser el nostre petit jardí de plantes
aromàtiques, hi conviuen una gran diversitat d’espècies vegetals i animals que
es relacionen entre elles. Les plantes creixen aprofitant l’energia del Sol i els
nutrients del terra, els animals herbívors s’alimenten dels vegetals i els
carnívors s’alimenten d’altres animals. A més, una gran diversitat de
microorganismos, insectes i altres éssers s’alimenten de la matèria orgànica en
descomposició.

Per això, és important augmentar la biodiversitat. Moltes plantes
aromàtiques tenen efectes repel·lents sobre diferents insectes. Per exemple, la
farigola repèl l’eruga de la col, l’alfabrega repèl mosques i pugons, l’orenga
repèl formigues i altres insectes.

ESCRIU EL NOM DE CADA ANIMAL QUE PODEM TROBAR
ENMIG DE LES PLANTES AROMÀTIQUES

7


FES LES SEGÜENTS SANEFES PER ARRIBAR A LA FLOR.

8


EL ROMANÍ

▬ Nom científic o llatí: Rosmarinus
officinalis

▬ Nom comú o vulgar: Romer

▬ Família: Lamiàcies.

▬ Origen: Regió mediterrània.

▬ Floració: Tot l’any.

El romaní és una planta que fa una mata de 50 centímetres a 2 metres
d’alçària, flairós, tot l’any verd i florit. Té les fulles d’un verd viu per damunt i
blanquinoses per sota, estretes i agudes, com si fossin agulles.

Comença a florir pel gener. El romaní és una planta mediterrània. Es
reprodueix principalment per esqueixos d’arrel. Tot i que és més fácil i còmode
comprar plantons al viver i trasplantar-los al test on viuran.

El romaní creix bé al costat d'altres plantes, i produeix boniques flors
amb colors que van del blau al rosa i en blanc. Planta llenyosa típicament
mediterrània, resisteix bé l'hivern de les nostres latituds. Tolera la sequera.

Es fa servir per aromatitzar les salses… dóna un toc particular a les
salses de tomàquet, les mongetes i al carbassó, i també a les carns a la
graella. També són apreciades les seves qualitats curatives. De les flors,
n’extreuen una essència per fer locions. Les branquetes seques tenen
propietats insectífugas, per la qual cosa solen col·locar-se als armaris.

9


COMPRENSIÓ LECTORA

1- El romaní fa més d’un metre d’alt? ………………………………..………….

2- De quins colors són les seves fulletes? …………………………………..….

3- Comença a florir a l’hivern o a la primavera? ……………………………….

4- Per a quines coses es fa servir el romaní? ……………………………….....

POEMA
Romaní del caminet,
Herba humil, floreta blava.
Vora la vinya has crescut,
Entre el mar i la muntanya.

Tomàs Garcés

FES UN DIBUIX DEL POEMA

Coses que sé del romaní:

…………………………………………………………………….

……………………………………………………………………

……………………………………………………………………

……………………………………………………………………

10


LA FARIGOLA

▬ Nom científic o llatí: Thymus
vulgaris

▬ Nom comú o vulgar: Farigola,
timó



▬ Floració: Febrer - maig.

Arbust de 15 a 40 cm d'altura. Les fulles són molt petites, d'uns 6
milímetres de longitud. Segons la varietat poden ser verdes, verdes grisenques
o grogues. Les flors apareixen a mitjans de primavera fins i tot entrada l'època
estival i habitualment són de color violeta o porpra (color vermell moradenc)
encara que també poden ser blanques.

Aquesta planta desprèn una aroma intensa i típica. La farigola resulta de
gran bellesa quan està en flor. La farigola atreu vespes i abelles.

En jardineria s'usa per aromatitzar l'ambient, cobrir roques, per a jardins
en miniatura, etc. Amb les flors i fulles seques de la tija és fa popurris per
introduir en saquets d'herbes o de coixíns. També es pot usar les branques
seques amb flors per afegir aroma i textura a cistells.

És una de les herbes més utilitzades com a condiment, probablement a
causa de les seves propietats digestives. Per la seva aroma intensa i forta
s'empra en petites dosis.

11


COMPRENSIÓ LECTORA

1- Les fulles de la farigola són grans o petites? …………………....………….

2- De quins colors són les seves flors? …………………….………………..….

3- Quins animals atreu la farigola? ………………….……………….………….

4- Quina aroma desprèn la farigola? ………………………...……………….....

USOS CULINARIS

• Combina bé amb estofats, patates, ous, embotits i tot tipus de salses.

• Perfecte amb el pollastre rostit.

• També serveix per aromatitzar sopes, farcits, guisats i verdures rostides
o fregides (en especial bolets i carbassons).

• La carn d'au i les carns a la graella guanyen amb farigola que s'utilitza
seca. Si poses un grapat d'aquesta herba seca en les braces de la teva
graella, perfumarà agradablement les carns rostides.

• La farigola s'utilitza per donar sabor als formatges, guisats, sopes, plats
de carn, plats de peix i salses.

• Resulta especialment bò amb oli i vi o vinagre per marinar les carns i
peixos, i per condimentar verdures tals com carbassons, albergínies,
pebrots dolços i tomàquets.

DIBUIXA UN PLAT CULINARI QUE ÉS PUGUI FER AMB LA
FARIGOLA

12


USOS MEDICINALS

1- És cicatritzant, desinfectant i s’usa per rentar ferides i rascades.

2- Estimula el creixement del cabell.

3- L'aromateràpia recomana la seva essència i la seva fragància en
refredats, grips, sinusitis, coll irritat, amigdalitis, alopècia, artritis,
imsomni, ansietat, depressió, bronquitis, asma.

4- Infusió per a esbandides de boca i gargarismes pel mal de coll.

RELACIONA CADA FRASE AMB EL DIBUIX CORRESPONENT.

13


SÀLVIA
▬ Nom científic o llatí: Salvia
pratensis

▬ Nom comú o vulgar: Sàlvia,
tarró, salva per remei.



▬ Floració: Maig – Agost.

És una herba peluda, perenne que creix en forma de mata o arbust,
arribant a aconseguir el metre d’alçària. Les tiges son llenyoses a partir del
segon any. Té les fulles disposades en parelles oposades, són de color verd
grisenc, són gruixudes, aspres al tacte, de fins a 15 centímetres de llargada,
dentades, amb el limbe ovat, la majoria disposades en una roseta a la base de
la tija i poseeixen un intens aroma.
Las flors d’uns 2 centímetres d’amplada, d’un color blau violaci intens,
amb la corol·la bilabiada, en nombre de 6 a 8, disposades en verticils. El llavi
superior, en forma de falç, protegeix els estams. Per últim, les llavors que es
formen en els fruits o a la base de la flor, son petites, ovalades i de color marró
fosc.

FORMES DE CONSUM

S’utilitzen les fulles fresques, però també és freqüent emprar-les seques
o en pols. De gust una mica picant, es posen com a condiment a les amanides,
plats de carn, confitats, formatges i en els farcits. Fins i tot, s’afegeix a les
infusions de tè per aromatitzar-les.

14


RETALLA LES FRASES I ENGANXA LES QUE SÓN
VERTADERES AL DAVANT I LES QUE SÓN MENTIDA AL
DARRERA DEL FULL.

1 Les fulles són de color verd grisenc

2 Les fulles que mengem tenen un gust dolç.

3 Les flors tenen un color rosa pàlid.

4 Les flors medeixen uns 2 centímetres d’amplada.

5 La sàlvia és una herba peluda i perenne.

6 Les tiges són llenyoses a partir del cinquè any.

7 Les fulles són gruixudes i aspres al tacte.

8 Les llavors que es formen en els fruits són blanques.

15


QUIN TIPUS DE FULLES TÉ LA SÀLVIA? PINTA-LA

ARRODONIDA PUNXEGUDA DENTADA

DIBUIXA O ENGANXA UNA FLOR DE SÀLVIA.

16


MENTA BOSCANA

▬ Nom científic o llatí: Mentha
longifolia

▬ Nom comú o vulgar: Menta,
Sàndal, Sàndal d'horta, Sàndal de
jardí, Fulles de Santa Maria.



▬ Floració: A l’estiu, juliol-novembre.

La menta és una planta condimentaria de cultiu molt estès. Herba
perenne, grisenca, erecta, de tiges piloses, de 30 centímetres a 1 metre
d’alcària, molt peluda, d’olor suau, molt agradable i aromàtica. L'olor agradable
es dèu al mentol, un component dels seus olis essencials.

Amb les fulles de 5 a 10 centímetres de llargada, el·líptiques
lanceolades, llargament agudes i amb el marge dentat o serrat, tormentoses i
blanquinoses pel revers.

Les flors bilabiades, blanquinoses, reunides en inflorescències en forma
d’espiga al capdamunt de les tiges.

La part utilitzada són les fulles i els brots tendres. La seva època de
recol·lecció és abans que la planta floreixi, cap al final de maig. Es conserven
bé després d’haver-les assecat a l’ombra, en un lloc airejat.

Té una gran varietat de possibilitats culinàries. Crua, afegint-la a les
amanides fresques en petites quantitats, o bé com a condiment, tant en plats
dolços com salats. També es posa als estofats de faves, de cargols de terra, de
pèsols, de patates i a les salses que acompanyen rostits de porc o de xai.

Es pot prendre en forma d’infusions calentes o fredes. És un bon additiu
per a les begudes estiuenques. Els àrabs l’afegeixen fresca a les infusions de
te verd, en resulta un excel·lent calmant de la set.

17


COMPRENSIÓ LECTORA

1- Quina és la seva època de recol·lecció? …………………....……………….

2- Com són les seves fulles: arrodonides o dentades? …………………….…

3- Qui l’afegeix fresca a les infusions? ………………….….…………….…….

4- A què es dèu el seu olor agradable? ………………………...………….....

ESCRIU V SI ÉS VERITAT O M SI ÉS MENTIDA.

La menta és una herba caduca.

La menta mai no floreix.

La menta es recomana per rentar els ulls.

Els àrabs l’afegeixen fresca a les infusions de te verd per estornudar.

Les fulles de la menta s’assequen al sol.

Es pot prendre en forma d’infusions calentes o fredes.

La menta crua és posa a les amanides fresques.

La menta es pot menjar amb un estofat de cargols de terra.

La menta pertany a la familia de les capparàcies.

L’origen de la menta és la regió asiàtica.

18


ALCOHOLATURAS
Encara que la destil·lació és el mètode més usat per extreure els olis
essencials de les plantes, existeixen altres mètodes per elaborar perfums
casolans com és l'alcoholatura. La creació de perfums en alcoholatura, si bé
no és del tot professional, dóna bons resultats del perfum de la planta que us
agradi.

Per això necessitarem:

Alcohol de 96è o vodka.
Un recipient hermètic de vidre o cristall.
Les plantes fresques de la vostra preferència.

Preparació:

Es trossegen les plantes fresques i es posen al bot o pot de vidre o
cristall, fins que cobreixi 3/4 parts del mateix. S'afegeix l'alcohol o vodka fins a
cobrir totalment les plantes. Es tanca hermèticament i es guarda durant 21 dies
en un lloc fosc i càlid. Es remou cada dia.
Als 21 dies es filtra. Es treuen les herbes i es torna a afegir més plantes
fresques a gust de cada un amb el mateix alcohol de l'anterior maceració. Es
deixa en maceració durant 14 dies, removent diari.
Es filtra i se li afegeixen algunes gotes d'oli essencial si es vol reforçar.
Aquest perfum té propietats si s'aplica sobre la pell, al contrari dels perfums
sintètics. Etiquetar i guardar en flascons hermètics.

La recepta de la famosa: Aigua d’Hongria
Ingredients:
4 cullerades de romaní fresc triturat.
3 cullerades de menta fresca triturada.
3 cullerades de pètals de rosa triturats.
1 cullerada de pell de llimona ratllada.
150 mil·lilitres d'aigua de tarongina.
150 mil·lilitres d'alcohol o vodka.

Preparació:
En un pot hermètic de vidre|cristall es deixen en remull tots els ingredients
durant 15 dies.
Es filtra ben escorregut tot.
Embotellar i guardar 2 setmanes fins que maduri.

19


DIBUIXA A DINS DEL POT HERMÈTIC ELS INGREDIENTS DE
L’AIGUA D’HONGRIA.

ALGUNS DELS MEUS PERFUMS
Mediterrània: Romaní, ginebrer, gerani, pi, llimona i herba lluisa.
Afro: Esmenta, sàndal, ilang-ilang, romaní, clau i pachuli,
Eivissa: Romaní, rosa, ginebrer, pi, herba luisa, lavanda i sàlvia.
Pitiuso: Romaní, ginebrer, pi, herba lluisa.

ESCRIU A SOTA DE CADA FLASCÓ EL NOM DEL PERFUM i
DIBUIXA-HI LES PLANTES AROMÀTIQUES

20

G.t.hort escolar plantes aromatiques

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

Ähnlich wie G.t.hort escolar plantes aromatiques

Ähnlich wie G.t.hort escolar plantes aromatiques (20)

Mehr von Ernest Orellana

Mehr von Ernest Orellana (20)

G.t.hort escolar plantes aromatiques