1. EL REALISME I EL NATURALISME
NARCÍS OLLER

2. LA NOVEL·LA REALISTA I NATURALISTA
Al voltant del 1850, la consolidació de la burgesia com a classe
dominant va provocar; en l'art i la literatura, una reacció contra els
ideals del Romanticisme. Aquest nou corrent originari de França
s'anomenà Realisme.
La novel·la va ser el gènere que va intentar reflectir la nostra
societat. La ciència, la indústria i el progrés van substituir els
valors romàntics d'individualitat, natura, llibertat i sentimentalisme.
Els autors realistes pretenien construir a través de les seves obres
un univers que fos versemblant.
Al 1880, també a França, Zola formulà el manifest del Naturalisme,
que va suposar una radicalització de la pretensió de reflectir la
realitat. Els personatges de les obres naturalistes estan
absolutament determinats per l'entorn en el qual viuen, que sovint
és conflictiu.

3. EL QUADRE DE COSTUMS
A Catalunya, la transició del Romanticisme cap al
Realisme va passar per l'aparició del gènere anomenat
quadre de costums.
Els autors d'aquest gènere, davant dels canvis socials
que va provocar la industrialització, escrivien per explicar
un món que estava a punt de desaparèixer. Per tot això
incloïen en les seves obres aspectes com la indumentà-
ria típica, les celebracions familiars, les festes i manifes-
tacions populars o els oficis de caire artesà.
Els quadres de costums són breus i estan escrits en un
llenguatge popular i humorístic.
Autors: Emili Vilanova i Gabriel Maura.

4. NARCÍS OLLER
(1846-1930) Considerat el creador de la novel·la catalana
moderna. Va aplicar els principis realistes en les seves obres.
La seva obra pretén reflectir la realitat del país i l'època en
què Oller va viure.
Oller utilitza diversos recursos i tècniques per tal d'interrelaci-
onar les seves novel·les i oferir diferents cares d'una realitat:
- L'aparició d'uns mateixos personatges en diferents obres.
- L'ús constant de Vilaniu i Barcelona per representar
l'oposición entre el món rural i el món urbà.
- Els temes recurrents, com ara la transformació social
causada per la revolució industrial i l'ascensió de la burgesia,
la construcció de ferrocarrils, la borsa, el caciquisme,...

5. Obres:
La papallona (1882), una història d'amor impregnada de
romanticisme i costumisme.
L'escanyapobres (1884)l'avar en una societat que comença a
viure els canvis de la industrialització.
Vilaniu (1885), la calúmnia en un context provincià.
La febre d'or (1890-2), l'ús de tècniques realistes per fer un
retrat de la burgesia barcelonina amb el rerefons de la crisi
borsària de 1880-1.
La Bogeria (1898) apareixen elements naturalistes. S'explica i
es justifica la bogeria del protagonista a partir de les lleis de
l'herència i l'entorn.
Pilar Prim (1906), la darrera novel·la de l'autor, ja és
modernista.

6. Així arribaren les calors fortes del juliol, i amb elles la deserció de mig
Barcelona. El modern ús d’escampar-se ja no sols els propietaris rurals,
ninó tothom qui en arribar l’estiu té alguns centenars de duros per
allunyar-se a prendre aigües, a oxigenar-se els pulmons, o senzillament
a descansar i dar-se llustre, cresqué, en aquell any d’abundància, d’una
manera prodigiosa. La vaga era verament general; els negocis, en llur
majoria, restaven paralitzats; fins la borsa quedà unes quantes setma-
nes com ensopida. No moure’s de Barcelona era declarar-se tàcitament
pobre o vergonyosament miserable.” L'Eladi i en Foix havien de fer
forçosament un llarg viatge per França, Bèlgica i Anglaterra per contrac-
tar el material del ferrocarril i explorar les disposicions d'ànim de les
grans companyies de mines de mines que calia interessar en la
projectada empresa de l'arsenal marítim. Es parlà d'això en família, i en
Foix invità sa muller i sa filla a seguir-los:
-Us divertireu molt; podreu comprar coses elegantíssimes; veureu
París, Brussel·les, Londres.-Però es quedà gelat en veure la fredor amb
què aquelles dones rebien una proposició tan seductora.
Narcís Oller

7. ACTIVITATS
Comprensió Valoració
1. Contesta aquestes preguntes: 5. Narcís Oller és el màxim exponent de la
. Què vol dir l'expressió “dar-se llustre”? novel·la realista catalana. Explica quins
. Quin significat té en el context l'oració dels elements propis del realisme podem
“La vaga era verament general”? observar en la lectura.
. A quina classe social pertanyen els
personatges del fragment? Per què? Investigació
. Quin és el paper dels homes i les dones 6. El títol de la novel·la a la qual pertany
en aquest grup social segons el text? aquest fragment és La febre d'or. Investiga
i explica quina relació té aquest títol amb
Estil el moment històric i social de l'obra.
2. Explica per què hi ha una intenció
irònica en l'oració “No moure's de Barce- Creació
lona era declarar-se tàcitament pobre”. 7. Imagina't que algú de la teva família
3. Creus que la ironia impregna de proposa un viatge amb un itinerari concret.
manera general aquest fragment? Per Redacta la proposta i la reacció de la resta
què? de familiars.
4. Diries que aquest fragment conté
l'opinió de l'autor respecte al que explica?
En quina mesura? Quina és aquesta
opinió?

8. La bogeria
En Daniel Serrallonga, més gran que nosaltres, devia
llavors tenir uns vint-i-cinc anys; però, descolorit, xuclat de
cara, amb barba espessa, arranada i d’un roig pebre i sal
com els cabells, que duia també molt curts, semblava tenir-
ne més. Els seus ulls, rodons i de nina grisa, a penes
visible a través del vidre gruixut d’aquells quevedos d’or
perennement estenallats en la part alta de son nas
cantellut, obert d’aletes i bon xic torçat cap a l’esquerra,
convidaven a afegir-li anys, o a fer-lo, almenys, d’edat
indefinible, per la falta d’esclat de jovenesa i sobra de
tristor malaltissa que els caracteritzaven. Tenia el cap gros,
de front bombat i curt, les celles borroses, i, en escoltar o
rumiar amb els ulls girats en blanc i la nina esbarriada, la
vena frontal i l’arruga de les entrecelles se li inflaven i
encenien com per sobtada congestió. Era alt i esprimatxa-
dot, vestia amb descuit, i es distingia, sobretot, pel mal

9. gust de ses corbates, sempre de colors rabiosos i amb el
nus a mig fer. Calorós de mena, duia sempre el bolet al
clatell, els colls molt amples, mai punys ni abric, per fred
que fes; però per una contradicció xocant, filla, tal volta, de
la necessitat d’harmonitzar sa contínua agitació interior
amb l’incansable moviment de sos rems, anava sempre
amb pantalons estrets i l’americana botonada de dalt a
baix, per mocadors i llibres i diaris que dugués a la
butxaca. No abandonava mai son bastó de porra de ferro ni
es treia dels llavis l’aquilotada pipa; i, quan se’l veia pel
carrer, solia anar sol, amb cara amoïnada, molt de pressa,
tivat com un tambor major i quasi sempre eixugant-se la
suor del front, del coll i dels canells. Era ben bé el tipus que
m’havia ja cridat l’atenció alguna vegada per les seves
estranyes maneres i descrit temps enrere l’Armengol.

10. ACTIVITATS
Comprensió
1. Resumeix en tres línies com és en Daniel Serrallonga.
Estil
2. Narcís Oller fa un retrat d'en Daniel Serrallonga sobretot a
partir dels trets físics, però aconsegueix que també ens fem
una idea de com pot ser el seu caràcter. Explica-ho.
Investigació
3. El Naturalisme es basa en el determinisme que suposa
l'herència genètica de l`individu i el seu entorn. Investiga si
això es pot aplicar a en Serrallonga.
Creació
4. Escriu el retrat d'algun conegut intentant expressar el seu
caràcter a través de les característiques físiques

11. FI