2. Fig 1.- Mapa de la Xina que mostra el territori
que compren la Dinastia Ming. La línea groga ens
mostra l’ampliació de la Gran Muralla realitzada
al llarg d’aquesta dinastia.
3. La caiguda de la Dinastia Yuan
inicia un enfrontament entre
grups rebels, els quals són
derrotats per Zhu Yuanzhang.
Aquest s’instal·larà a Nanjing
que serà la nova capital. S’inicia
la Dinastia Ming, amb Zhu
autoproclamat emperador sota
el nom de Hongwu.
La Dinastia Ming és la penúltima
dinastia xinesa.
Fig 2.- Hongwu primer emperador de
la Dinastia Ming (1368 – 1398)
4. Espais principals de la Dinastia Ming
Sota el regnat de l’emperador
Hongwu
es
procedeix
a
l’ampliació de la Gran Muralla, ja
existent. S’amplia uns 900 km, per
a impedir l’entrada dels mongols a
l’imperi xinès. Malgrat la seva
intenció de ser una estructura de
defensa, la Gran Muralla és un
gran exemple de propaganda
sobre la grandesa de l’Imperi.
La Muralla separa el centre del
món, el món civilitzat que és
l’Imperi Xinès del món bàrbar i
incivilitzat.
Fig 3.- Mapa que mostra en negre
l’ampliació de la Muralla feta en temps de
la Dinastia Ming.
6. Espais principals de la Dinastia Ming
Durant el regnat del tercer emperador
Ming, Yongle, es trasllada la capital a
Beijing, que ja havia sigut capital en
l’anterior Dinastia Yuan.
Yongle fa destruir el palau imperial Yuan
i sobre les seves runes fa construir el
nou Palau Imperial. Dins d’aquesta gran
construcció es troba la Ciutat
Prohibida, seu del govern i llar de
l’emperador.
El complex del Palau Imperial, de la
mateixa manera que la Gran Muralla, és
una mostra de la grandesa xinesa i
també de la intenció d’aïllament de Xina
de la resta del món.
La Ciutat Prohibida va ser el centre del
govern al llarg de tota la Dinastia Ming.
Fig 6.- Representació Ming de la Ciutat Imperial.
9. Fig 9.- Camp amb
terrasses per a la
producció d’arròs.
Al llarg de la Dinastia Ming les ciutats creixen i les societats agrícoles cada cop
estan menys aïllades, gràcies a la reducció de les distancies amb els mercats. Les
diferències entre camp i ciutat es dissipen. Aquest creixement de les ciutats fa
que moltes granges suburbanes quedin dins l’àrea de les ciutats i inclòs dins les
muralles. Malgrat aquesta proximitat amb els mercats, l’agricultura segueix sent
el motor de l’Imperi, sobretot la producció intensiva d’arròs.
10. Relació amb el món
En l’inici de l’època Ming, es crea
una gran flota de més de 300
embarcacions, sota el mandat de
l’emperador Yongle. Aquesta gran
flota va realitzar diverses
expedicions sota el control de
l’almirall Zheng He. Gràcies als
seus viatges es van produir molts
intercanvis diplomàtics,
comercials i culturals. Degut a la
falta de tradició colonial, l’Imperi
Xinès no va annexionar cap
territori.
Fig 10.- Mapa del món segons Zhen He, realitzat a partir
de les seves expedicions.
12. Visió del món
La cultura xinesa té una gran quantitat de llegendes i divinitats, però la
història de l’origen del món més estesa és la següent:
Al inici només hi havia caos, concentrat en forma d’ou, i així es va
mantenir durant 18.000 anys. Quan les forces del caos, el ying i el yang
es van equilibrar, de l’ou va sorgir Pan-Ku, el creador del món. En sortir
de l’ou, Pan-ku separa el ying i el yang amb la seva destral. El ying sent la
part pesada s’enfonsa creant la terra, i el yang sent més lleuger crea el
cel. Pan-ku passa uns altres 18.000 anys més separant amb el seu cos el
cel i la terra. Finalment Pan-ku descansa i mor. Del seu cos en surt tot, de
la seva respiració el vent, de la seva veu el tro, dels ulls el Sol i la
Lluna, del seu cos les muntanyes, de la seva sang els rius, dels seus
cabells el bosc i de les seves puces els humans que amb un cop de vent
són col·locats en la terra, que és Xina.
D’aquí sorgeix el concepte de centre del món que tenia l’Imperi Xinès.
16. Bibliografia
•ROBERTS, J.A.G, Historia de China, Publicacions de la Universitat de
Valencia, 2008. Traducción: Marta Cedro y Guillem Calafarra.
•VV.AA, La construcción del poder en la China Antigua. “Sobre los
orígenes de la Gran Muralla, Nicola di Cosmo. Universidad de Granada,
2009, pag: 141-154
•PALACIOS, Luis, RAMIREZ, Raul, China, historia, pensamiento, arte y
cultura. Almuzaram 2011. Colección : Conocer el mundo.