1. Un dia al camp Per Berta Martí i Mireia Vilaseca Febrer del 2011 Per llegir aquest conte ves clicant les fletxes i quan trobis doble foto, clica la foto de l'opció que desitgis
2. És dissabte i avui anem d'excursió amb uns amics a Viladrau. És hora de marxar, sento a la mare que em crida, baixo corrent les escales i salto al cotxe.
3. Per fi arribem a Viladrau, el viatge se m'ha fet una mica llarg amb les corves del final... El Ton i la Laia (els meus millors amics bessons) ja han arribat. Els pares ens deixen anar a voltar pel bosc si no ens allunyem gaire de la zona on dinarem.
4. Hem decidit anar a buscar el lloc perfecte per fer-nos una cabana. Mentre passegem trobem un arbre molt gran amb un forat enorme al tronc. Entrem a veure el forat Continuem buscant el lloc
5. Quan entrem al forat veiem que hi ha un túnel que ens porta a una cova... Entrem a la cova. Ens fa por i sortim corrent de l'arbre.
6. Quan entrem a la cova hi veiem un animaló tremolant. - Què és? - diu el Ton - És una guineu!! - diu la Laia - És un bebé guineu – dic amb veu fluixa per no espantar-la.
7. - Hem trobat una esplanada perfecte per a fer la nostra cabana – diu la Laia. - Sí, al costat dels matolls hi ha moltes branques per terra- diu en Ton - És veritat, són ideals per fer les parets – dic contenta.
8. - Tu, Laia, porta unes branques, i tu, Ton, unes pedres per aguantar-les. Els tres nens comencen a construir la cabana. La construeixen ràpidament. Els costa construir-la
9. -Què bé, ja la tenim feta.- diu en Ton. Juguem una estona. Ens ho estem passant molt bé. De sobte de lluny sentim...
10. - NENS, NENS! ON SOU?- Crida el pare – Veniu a dinaaar!
11. El nostre gran dia ja s'acaba. Després de dinar ja tornem a casa. Ha estat un dia perfecte!!
12. - Buf!! Això és més difícil del que sembla!! - diu en Ton - Vinga va, que entre els tres ho aconseguirem - diu la Laia Mica en mica amb paciència i esforç ho aconsegueixen.
13. - Ara què fem?- diu la Laia- No la podem deixar aquí, està sola i espantada. Van a buscar als pares L'agafen a coll i se l'emporten
14. La Laia i jo decidim quedar-nos amb la guineu mentre que el Ton va corrent a buscar als pares per explicar el què hem trobat i ens diguin què cal fer.
15. - Papa!! Mamà!! - crida el Ton- Hem trobat una guineu petita!! - Què passa Ton? Que dius què heu trobat? I la Laia i la Martina? - Una guineu petita, en un arbre, en una cova... elles són amb la guineu. - Ai, fill, quins embolics... Anem a veure això que ens dius.
16. De camí cap a l'arbre del forat sentim uns xisclets que semblen de gos. Tots ens apropem cap on se senten els xisclets. Quina sorpresa!! És una guineu gran que té la pota atrapada en una trampa de caçadors!!! Sense pensar-s'ho dues vegades, el tiet agafa la guineu per que no es bellugui i el pare obre la trampa amb les mans.
17. La guineu ens mira, ens borda, ens pica l'ullet i marxa corrent en direcció a l'arbre del forat. - Heu vist això? Ens ha donat les gràcies!- diu el pare - Seguim-la! - diu el Ton – segur que és la mare de la guineu petita.
18. Quan arriben a l'arbre el Ton els ensenya el forat, el túnel i la cova. Allà dins són les nenes i les dues guineus súper contentes. Saltant, xisclant i bordant. Estan celebrant que s'han trobat. Tots plegats diem adéu a les guineus i marxem a dinar.
19. Amb la guineu a coll i de camí cap on són els pares sentim uns xisclets que semblen de gos. Tots ens apropem cap on se senten els xisclets. Quina sorpresa!! És una guineu gran que té la pota atrapada en una trampa de caçadors!!! Sense pensar-nos-ho dues vegades, jo agafo la guineu per que no es bellugui i el Ton obre la trampa amb les mans.
20. Les dues guineus no paren de saltar i bordar. Estan molt contentes d'haver-se retrobat. De sobte ens miren, ens piquen l'ullet i marxen bosc endins. -Ens han donat les gràcies!! - cridem els tres alhora... De lluny sentim una veu que diu...
