TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
Geografia 03 04_exercicis
1. Exercicis
El marc ambiental de la
3 Geografia
Península Ibèrica
4a p a rt
1. Quines causes i quines conseqüències té la desertització sobre
el paisatge?
2. En quina zona climàtica es concentren els punts de més risc
de desertització? Per què?
3. Assenyaleu, a Espanya, on se situen les zones de paisatge
vegetal oceànic i expliqueu -ne cinc característiques.
CFAM "La Pau"
1
2. 4. Assenyaleu, a Espanya, on se situen les zones de paisatge
vegetal mediterrani i expliqueu-ne cinc característiques .
5. Escriviu cinc característiques del paisatge vegetal de les
Canàries.
CFAM "La Pau"
2
3. 6. Escriviu cinc característiques del paisatge vegetal de
muntanya.
7. Expliqueu cinc casos de contaminació ambiental .
CFAM "La Pau"
3
4. 8. Definiu els següents conceptes :
- Canvi climàtic:
- Efecte hivernacle:
- Escalfament global:
- Desenvolupament sostenible :
- Protocol de Kyoto :
CFAM "La Pau"
4
5. 9. Resumiu, segons l’article, els principals acords de la cimera
del clima de l’ONU celebrada a Durban el desembre de 2011:
L'oportunitat perduda d'endurir la lluita contra
el canvi climàtic
La cimera del clima de l'ONU celebrada a Durban va acabar amb un acord
de mínims. El substitut de Kyoto es pactarà al 2015 i no entrarà en vigor
abans del 2020. Mentrestant, el canvi climàtic i les emissions de gasos
contaminants no remeten
MARTA BAUSELLS / THAÏS GUTIÉRREZ
ARA/Barcelona | 26/12/2011
És urgent reduir les emissions de CO2 per frenar els efectes del canvi climàtic. /
JUPPITERIMAGES JUPITER IMAGES
La cita de Durban, la cimera del clima que es va celebrar del 28 de novembre fins al 9 de
desembre, és la gran oportunitat perduda de l'any, segons les organitzacions ecologistes. La
cimera a la ciutat sud-africana va reunir més de 190 països per intentar trobar un protocol
que substituís al de Kyoto que caduca l'any vinent però l'acord final, aconseguit in extremis,
va ser considerat com a descafeïnat per la majoria de participants.
La trobada va acabar la matinada de l'11 de desembre, un dia i mig més tard del previst, i el
resultat en va ser un pacte de mínims. Els principals trets en són els següents:
Hi haurà un nou tractat que entrarà en vigor "a partir del 2020": La Unió
Europea anava a Durban amb l'objectiu d'establir un full de ruta que marqués el camí cap a
un futur acord vinculant per a tots els estats. Finalment, es va pactar que hi hauria un acord
global al 2015 –fins llavors s'ha de negociar com serà– i que aquest entraria en vigor més
enllà del 2020, com van insistir els EUA, la Xina i l'Índia.
Fórmula legal ambigua: La fórmula legal que haurà de tenir el tractat en potència va ser
polèmica. Al final, l'acord especifica que podrà ser "un protocol, un instrument legal o un
CFAM "La Pau"
5
6. resultat acordat amb força legal". Les dues primeres opcions equivalen a un tractat
vinculant amb més o menys força. La tercera, molt defensada pels EUA i l'Índia, és molt
més ambigua i caldrà aclarir-la els propers anys –a banda, és clar, de determinar quina de
les opcions s'acaba adoptant–.
Kyoto es prorroga: El primer període de compromisos de Kyoto s'acaba el 31 de
desembre del 2012, i era urgent pactar-ne una pròrroga que reguli les emissions mentre no
n'arribi el substitut. A Durban es va poder acordar tancar-ne una segona part l'any que ve,
abans que caduqui, sense comptar amb tres dels seus integrants: el Japó, Rússia i el Canadà
–que un dia després renunciava al protocol actual–. Així, l'únic tractat vinculant fins ara
passarà a afectar 34 països desenvolupats i regularà el 15% de les emissions.
Mentrestant, el planeta té uns quants reptes, derivats del canvi climàtic, que cada cop són
més urgents. Aquests són els cinc més importants:
Pujada del nivell del mar: Al segle XX la línia de la costa va pujar entre 20 i 30
centímetres. L'aigua augmenta pel desglaç i perquè els gasos contaminants també
trastornen l'equilibri tèrmic marí.
Efectes sobre la salut global: L'Organització Mundial de la Salut corrobora que el canvi
climàtic causa una quart part de les morts anuals al planeta, uns 13 milions de persones,
degut als problemes de salut derivats de la contaminació i dels desastres naturals.
Escalfament del planeta: Des del 1970 la temperatura del planeta ha augmentant un
grau i alguns estudis científics apunten que el proper 2015 la temperatura de la Terra
pujarà dos graus més. Els efectes que tenen sobre el clima els gasos d'efecte hivernacle no
són immediats però les conseqüències són directes en els recursos naturals del planeta.
Més sequeres: L'escassetat d'aigua és una de les grans conseqüències de la pujada de
temperatura de la Terra i comporta fam i pobresa en els països en vies de desenvolupament.
La ONU alerta que la crisi hídrica és especialment greu a la Banya d'Àfrica i en algunes
zones de Llatinoamèrica.
Els boscos, sota amenaça: En l'última dècada s'han perdut 13 milions d'hectàrees,
segons dades de la FAO, que assegura que la culpa d'aquesta situació és la transformació del
terreny forestal en agrícola. La superfície perduda equival a la de Costa Rica.
CFAM "La Pau"
6