1. DOGC núm. 2218 - 14/06/1996
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT
DECRET 198/1996, de 12 de juny, pel qual s'aprova el reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen
educació infantil i primària.. (Pàg. 5822)
Article únic.
S'aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària, que figura com a annex
d'aquesta disposició.
DISPOSICIONS ADDICIONALS.
Primera.Nomenament dels òrgans de govern en determinats casos
1.1. En els centres docents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret que siguin de nova creació el delegat territorial
corresponent del Departament d'Ensenyament nomena el director i, si s'escau, el cap d'estudis i el secretari, a proposta del director,
per un període de tres anys.
Els òrgans unipersonals de govern hauran de reunir els requisits establerts amb caràcter general, llevat de l'exigència de la destinació
definitiva al centre.
1.2. En els centres docents inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret en els quals es doni bé el supòsit d'absència de candidats a
director o bé el que cap d'aquests no obtingui la majoria exigida per al seu nomenament, el delegat territorial corresponent del
Departament d'Ensenyament nomena director un mestre, que independentment del centre al qual estigui destinat, reuneixi els
requisits establerts a les lletres a) i c) del punt 1 de l'article 23 del Reglament que figura a l'annex d'aquesta disposició, el qual
exerceix les funcions per un període de quatre anys. El director proposarà al delegat territorial el nomenament del cap d'estudis i
secretari, quan correspongui.
1.3. En els centres inclosos en l'àmbit d'aplicació d'aquest Decret, quan el delegat territorial corresponent del Departament
d'Ensenyament disposi el cessament del director, o aquest càrrec quedi vacant per qualsevol altre motiu, en nomenarà un el mandat
del qual s'estendrà fins a la següent convocatòria general d'elecció de directors.
En aquest supòsit, el nou director proposarà al delegat territorial el nomenament de la resta de membres de l'equip directiu.
Segona.Estructura d'organització i gestió en centres específics
El Departament d'Ensenyament regula el funcionament i l'estructura d'organització i gestió dels centres d'educació especial i dels
col·legis d'educació infantil i primària amb característiques específiques i en determina, si escau, els seus òrgans de govern i de
coordinació.
El Departament d'Ensenyament, de manera excepcional, podrà modificar l'estructura de càrrecs directius quan en un centre es donin
circumstàncies singulars que ho justifiquin.
Tercera.Composició inicial del consell escolar del centre
En els col·legis d'educació infantil i primària de nova creació, el Departament d'Ensenyament fixa la composició inicial del consell
escolar, d'acord amb l'estructura de l'oferta d'ensenyament del col·legi prevista en la planificació general.
Quarta.Nomenament i cessament dels òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'educació infantil i primària de titularitat pública
diferent del Departament d'Ensenyament
Als col·legis d'educació infantil i primària els titulars dels quals siguin corporacions locals o entitats públiques, l'àmbit d'actuació de
les quals se circumscrigui al territori de Catalunya, les funcions que el Reglament que figura a l'annex del present Decret atribueix al
delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament, en relació amb el nomenament i cessament del director i de la resta
de l'equip directiu, s'entenen referides al titular públic promotor.
Cinquèna.Retribucions complementàries dels òrgans unipersonals
La fixació de les retribucions complementàries dels òrgans unipersonals de govern dels centres compresos en aquest Decret l'efectua
el Govern, a proposta dels consellers d'Economia i Finances i d'Ensenyament.

2. Sisèna.Col·legis d'educació primària i artística
6.1. En els centres que es determini, es podran impartir conjuntament ensenyaments d'educació primària i de música i dansa, dels
previstos a l'article 39.5 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre (RCL 1990, 2045), d'ordenació general del sistema educatiu, amb
programes d'ensenyament destinats a preparar l'alumne/a per a l'accés al grau mitjà dels ensenyaments corresponents.
6.2. El Departament d'Ensenyament regularà el funcionament i l'estructura d'organització i gestió d'aquests centres.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES.
Primera.Transformació en col·legis d'educació infantil i primària
Els centres d'educació preescolar i els col·legis d'educació general bàsica es transformen en col·legis d'educació infantil i primària.
A l'inici del curs següent al d'entrada en vigor d'aquest Decret els centres d'educació infantil i primària adapten llur estructura a les
previsions del Reglament que figura a l'annex d'aquesta disposició.
Segona.Impartició dels ensenyaments que s'extingeixen
Els col·legis d'educació infantil i primària imparteixen els ensenyaments d'educació general bàsica fins a la seva extinció, d'acord amb
el que disposa el Decret 154/1992, de 20 de juliol (LCAT 1992, 386), pel qual s'aprova el calendari d'aplicació de la nova ordenació
del sistema educatiu a Catalunya, i el Decret 209/1994, de 26 de juliol (LCAT 1994, 448), de modificació del calendari d'aplicació i
de l'adequació dels concerts educatius vigents a la nova ordenació del sistema educatiu a Catalunya.
Tercera.Adaptació de les zones escolars rurals
Durant el curs següent al de l'entrada en vigor d'aquest Decret, les zones escolars rurals actualment existents adapten llur estructura a
les previsions de l'esmentat Reglament.
Quarta.Òrgans de govern
4.1. Els òrgans unipersonals de govern nomenats d'acord amb allò previst en el Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els
òrgans de govern dels centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuen en exercici dels seus càrrecs
fins a la data de finalització del seu nomenament.
4.2. Els òrgans unipersonals de govern, el termini de mandat dels quals va ser prorrogat per la Llei orgànica 7/1995, de 29 de juny,
per la qual es prorroga el termini del mandat dels òrgans unipersonals de govern dels centres docents sostinguts amb fons públics,
continuen en el exercici dels seus càrrecs fins a la data de finalització de la seva pròrroga.
4.3. Els consells escolars elegits d'acord amb el que disposa el Decret 87/1986, de 3 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern
dels centres públics d'ensenyament de nivell no universitari de Catalunya, continuaran en exercici de les seves funcions fins a la
finalització del termini per al qual van ser elegits.
Cinquèna.Renovació parcial dels membres del consell escolar del centre
La primera renovació parcial dels membres electes dels consells escolars, representants del sector dels professors i del sector dels
pares d'alumnes, s'efectuarà amb els següents criteris:
a) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és parell, es renovarà la meitat dels membres.
b) Si el nombre total de membres electes del respectiu sector és senar, el nombre de membres a renovar serà l'arrodoniment per
defecte de la meitat del nombre total.
c) El consell escolar del centre decideix per majoria absoluta els criteris per determinar els membres concrets de cada sector afectats
per la renovació. Si no s'assoleix la majoria exigida, els criteris són:
1. Sector professorat: els membres afectats per la renovació són successivament els de més recent destinació definitiva al centre, els
de menys antiguitat al cos de mestres i els de menys edat.
2. Sector pares d'alumnes: els membres afectats per la renovació són els pares que, atesa l'edat i el curs escolar dels seus fills, deixin
abans de ser membres de la comunitat educativa. En cas de coincidència de criteri es procedirà a efectuar un sorteig.
DISPOSICIONS DEROGATÒRIES.
Primera.
Queden derogades les següents disposicions:
a) El Decret 87/1986, de 3 d'abril (LCAT 1986, 1011), pel qual es regulen els òrgans de govern dels centres públics d'ensenyament de
nivell no universitari de Catalunya, i el Decret 103/1992, d'11 de maig, pel qual es modifica l'anterior, en tot allò que fa referència als
centres docents regulats pel present Decret.

3. b) El Decret 195/1988, de 27 de juliol (LCAT 1988, 280), sobre la constitució de zones escolars rurals per a centres públics
d'ensenyament primari.
c) El Decret 38/1990, de 2 de febrer (LCAT 1990, 81), pel qual es regula el procediment d'assignació o canvi de denominació
específica dels centres docents públics dependents del Departament d'Ensenyament, pel que fa als centres docents regulats per aquest
Decret.
d) L'Ordre de 6 d'abril de 1990 (LCAT 1990, 143), per la qual s'estableixen les funcions dels òrgans de govern de les zones escolars
rurals.
e) L'Ordre de 15 d'octubre de 1981 (LCAT 1981, 732), sobre el procediment d'utilització de les instal·lacions dels centres docents
públics, modificada per l'Ordre de 3 de febrer de 1982 (LCAT 1982, 171), pel que fa als centres regulats en aquest Decret.
f) La Resolució de 15 de febrer de 1982 (LCAT 1982, 174), que desplega l'Ordre de 15 d'octubre de 1981, pel que fa al procediment
d'utilització de les instal·lacions dels centres docents públics d'EGB i preescolar.
Segona.
No són d'aplicació als col·legis d'educació infantil i primària les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquest
Decret.
DISPOSICIÓ FINAL.
S'autoritza el conseller d'Ensenyament per dictar les disposicions d'execució i desplegament del que estableix aquest Decret.
ANNEX
Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària
TÍTOL I
Dels col·legis d'educació infantil i primària
CAPÍTOL I
Disposicions de caràcter general
SECCIÓ 1ª. Règim administratiu
Article 1.
1.1. Els centres docents públics en què s'imparteix l'educació educació infantil i primària són institucions escolars en què es
desenvolupen el procés d'ensenyament-aprenentatge i de formació dels alumnes, i les activitats d'innovació de la pràctica educativa i
de formació i perfeccionament del personal docent, els quals tenen la denominació genèrica de col·legis d'educació infantil i primària.
1.2. Els col·legis d'educació infantil i primària, la titularitat dels quals correspongui al Departament d'Ensenyament, són centres
docents públics arrelats en el seu entorn i context cultural, amb un projecte educatiu propi obert a la col·lectivitat i amb autonomia de
gestió i funcionament.
1.3. L'estructura d'organització i gestió i els òrgans de govern i de coordinació dels col·legis d'educació infantil i primària es regeixen
pel que es disposa en aquest Reglament, sens perjudici d'altres normes que els siguin d'aplicació.
Article 2.Ensenyaments que s'imparteixen en els col·legis d'educació infantil i primària.
Als col·legis d'educació infantil i primària s'hi imparteixen els ensenyaments següents:
a) Parvulari.
b) Educació primària.
Article 3.Creació, supressió i modificació dels col·legis d'educació infantil i primària del Departament d'Ensenyament.
3.1. La creació i supressió dels col·legis d'educació infantil i primària correspon al Govern de la Generalitat, a proposta del conseller
d'Ensenyament.
3.2. El Departament d'Ensenyament pot modificar la composició i característiques dels col·legis existents, en funció de la planificació
escolar.
Article 4.Creació, modificació i supressió dels col·legis d'educació infantil i primària de titularitat d'altres poders públics.
4.1. La creació, modificació i supressió de col·legis d'educació infantil i primària la titularitat pública dels quals no correspon al
Departament d'Ensenyament s'efectua mitjançant conveni entre l'administració promotora i el Departament d'Ensenyament.
4.2. El Departament d'Ensenyament pot subscriure convenis amb les administracions titulars de col·legis d'educació infantil i primària
per al finançament de llurs centres.

4. Article 5.Tipologia dels col·legis d'educació infantil i primària.
5.1. Atenent l'estructura de l'oferta educativa, d'acord amb la planificació escolar, s'estableix la següent tipologia funcional dels
col·legis d'educació infantil i primària:
a) Col·legi d'estructura lineal: col·legi l'oferta del qual és, almenys, d'una línia de parvulari i d'educació primària.
b) Col·legi d'estructura cíclica: col·legi d'estructura inferior a la lineal, organitzat cíclicament amb oferta almenys d'una unitat en
parvulari i en cada cicle d'educació primària.
c) Col·legi d'estructura unitària: col·legi d'estructura inferior a la cíclica, organitzat per nivells amb oferta d'una unitat, almenys, per
nivell educatiu, o d'organització global en unitat única.
5.2. S'entén per línia el conjunt format per una unitat de cada curs dels que integren cada nivell educatiu. S'entén per unitat el grup
d'alumnes que segueixen llurs currículums de forma conjunta durant un determinat curs escolar i amb un únic tutor.
Article 6.Denominació específica dels col·legis d'educació infantil i primària.
6.1. Els col·legis dependents del Departament d'Ensenyament tenen la denominació específica que estableix l'esmentat Departament
escoltats els municipis respectius. La denominació específica pot ésser modificada a proposta del consell escolar del centre, que s'hi
ha de mostrar favorable per una majoria de dos terços dels membres que els constitueixen. La proposta de modificació s'acompanya
d'un informe del consell escolar en el qual es justifica la conveniència del canvi de denominació específica i s'hi exposen els mèrits
que concorren en la denominació proposada i de l'informe favorable de l'Ajuntament on s'emplaça el col·legi. Excepcionalment, el
Departament d'Ensenyament pot denegar la modificació de denominació específica quan concorrin circumstàncies justificatives que
així ho requereixin.
6.2. Els centres dependents d'altres poders públics tenen la denominació específica que es determina en llur conveni de creació.
Aquesta denominació específica pot ésser modificada, a proposta de l'administració titular, mitjançant la subscripció d'una addenda al
corresponent conveni de creació del centre.
6.3. No poden existir en el mateix municipi col·legis amb la mateixa denominació específica.
Article 7.De l'ús dels centres.
7.1. Els ajuntaments tenen cura de l'ús social dels edificis i les instal·lacions dels col·legis d'educació infantil i primària fora de l'horari
escolar i durant el període de vacances escolars, d'acord amb la normativa que estableixin, la qual haurà de garantir també, en tot cas,
el desenvolupament de les activitats incloses en la programació general anual del centre que es realitzin fora d'aquest horari escolar.
En tot cas, els ajuntaments hauran d'adoptar les mesures oportunes en matèria de vigilància, manteniment i neteja dels locals i les
instal·lacions, de tal manera que aquestes dependències quedin en perfecte estat per al seu ús posterior per l'alumnat en les seves
activitats ordinàries.
7.2. Les associacions de pares d'alumnes poden realitzar en els col·legis d'educació infantil i primària les seves activitats i programes
de formació, de la manera que estigui establerta a la normativa vigent.
7.3. En tot cas, cal garantir el normal desenvolupament de les activitats del col·legi.
SECCIÓ 2ª. Règim acadèmic
Article 8.Els projectes educatiu, curricular i la programació general.
El Departament d'Ensenyament dicta les instruccions adients i presta l'ajut i assessorament corresponent per facilitar l'elaboració dels
documents següents:
a) El projecte educatiu, del qual en forma part el projecte lingüístic.
b) El projecte curricular, que completa i desplega el currículum establert pel Govern de la Generalitat.
c) El Reglament de règim interior.
d) La programació general del centre, de caràcter anual, en el marc del projecte educatiu i del projecte curricular, i la memòria anual.
Article 9.El projecte educatiu.
9.1. L'equip directiu elaborarà el projecte educatiu del centre d'acord amb les directrius establertes pel consell escolar i tenint en
compte les propostes que realitza el claustre de professors, el qual és avaluat i aprovat pel consell escolar.
El projecte educatiu de centre s'ha d'adequar a allò que disposa el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s'estableix l'ordenació
general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya.
9.2. El projecte educatiu del centre té per finalitat plasmar de forma coherent l'acció educativa adoptada després d'una anàlisi de la

5. pròpia realitat i del context socioeconòmic i cultural on el centre desenvolupa la seva acció formativa. Ha de garantir que la
intervenció pedagògica sigui coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre, i s'haurà de
fer públic.
9.3. El projecte educatiu especifica les finalitats i les opcions educatives bàsiques que es pretenen per al conjunt de l'alumnat, tenint
en compte la diversitat de condicions personals, necessitats i interessos, i inclou:
a) Els trets d'identitat del centre.
b) Principis pedagògics, entesos com la inclusió completa i concreta de les finalitats establertes pels ensenyaments de l'educació
infantil i de l'educació primària, desenvolupant i prioritzant les més significatives segons les característiques del centre i especialment
de l'alumnat, adequant-les a la pròpia realitat.
c) Principis organitzatius, entesos com els criteris generals que s'estableixin respecte de l'organització i la gestió dels recursos humans,
materials i funcionals, així com l'optimització de les instal·lacions i l'equip escolar, les relacions i col·laboracions amb d'altres centres i
institucions.
d) Projecte lingüístic.
9.4. El projecte lingüístic recull els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre. En el projecte lingüístic
queda definit:
a) El tractament de la llengua catalana i, si s'escau, de l'aranès com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
b) El procés d'ensenyament-aprenentatge de la llengua castellana.
c) Les diferents opcions en referència a les llengües estrangeres.
d) Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament i aprenentatge de les llengües a la realitat sociolingüística del
centre globalment i individual.
Article 10.El projecte curricular.
10.1. El projecte curricular, sota la supervisió del cap d'estudis, és elaborat pel claustre de professors, el qual l'avalua, l'aprova i
decideix, si escau, la seva modificació.
El projecte curricular de centre s'ha d'adequar al Decret 75/1992, de 9 de març (LCAT 1992, 187), pel qual s'estableix l'ordenació
general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a Catalunya, i al Decret
95/1992, de 28 d'abril (LCAT 1992, 237), pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària, el Decret 94/1992, de 28
d'abril (LCAT 1992, 236), pel qual s'estableix l'ordenació curricular de l'educació infantil, i al Decret 223/1992, de 25 de setembre, de
modificació dels decrets 95/1992 i 96/1992, de 28 d'abril, pels quals s'estableix l'ordenació curricular de l'educació primària i
l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria.
10.2. El projecte curricular garanteix la coherència i la continuïtat de l'acció pedagògica en els cicles, atenent els criteris establerts en
el marc del projecte educatiu de centre i les prescripcions i orientacions del currículum.
10.3. El projecte curricular de centre té com a components:
a) La seqüenciació dels continguts amb la seva distribució per cicles.
b) Els objectius de cicle corresponent a cada àrea en funció de la seqüenciació dels continguts previstos.
c) La selecció de les metodologies més adequades.
d) La concreció de criteris i la selecció de les formes d'avaluació adequades a les característiques de l'alumnat i als propòsits
educatius.
e) La concreció de formes organitzatives de l'alumnat, dels mestres, de l'espai i del temps que afavoreixin el procés d'ensenyament-
aprenentatge.
f) La selecció dels recursos funcionals, materials i d'altra índole adequats a les metodologies proposades.
g) L'organització i el seguiment de l'acció tutorial dels alumnes.
h) Els criteris i procediments per a l'atenció a la diversitat de l'alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries
per a alumnes amb necessitats educatives especials.
i) Els criteris i procediments per a l'atenció lingüística específica dels alumnes que s'incorporen tardanament al sistema educatiu de
Catalunya.
j) Criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i de la pràctica docents dels mestres.

6. k) La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal.
l) Criteris i pautes de seguiment per a l'orientació educativa.
10.4. El consell escolar del centre és informat del projecte curricular aprovat.
Article 11.Reglament de règim interior.
11.1. El consell escolar del centre aprova, a proposta de l'equip directiu, el Reglament de règim interior, que recull, en el marc dels
projectes educatiu i curricular, els aspectes relatius al funcionament intern del centre en allò no específicament previst a l'ordenament
normatiu general.
Contindrà la concreció en regles i normes els drets i deures dels alumnes i l'organització del funcionament dels recursos humans,
materials i funcionals.
El claustre de professors aporta a l'equip directiu criteris i propostes per a l'elaboració del Reglament de règim interior.
11.2. El text del Reglament de règim interior del centre es diposita a la corresponent delegació territorial del Departament
d'Ensenyament, la qual vetlla per la seva adequació a la legalitat vigent.
Article 12.La programació general del col·legi.
12.1. L'equip directiu del centre elabora la programació general del col·legi, tenint en compte les propostes que efectuï el claustre.
Aquesta programació és avaluada i aprovada pel consell escolar.
La programació general del centre inclou els aspectes següents:
a) La concreció de funcions en l'organització general del centre.
b) L'horari general de les activitats del centre i de l'alumnat, optimitzant l'horari dels mestres per atendre convenientment les
necessitats i responsabilitats que es deriven del projecte educatiu.
c) La programació anual de les activitats escolars complementàries.
d) La programació anual de les activitats extraescolars.
e) Els aspectes organitzatius del calendari de reunions i entrevistes amb els pares.
f) El calendari d'avaluació i lliurament d'informació als pares.
g) El calendari de les reunions dels òrgans de govern, de l'equip directiu i dels mestres.
h) Les activitats de formació permanent i de perfeccionament que afectin el professorat.
i) Les relacions externes al centre previstes en referència a col·laboracions, serveis educatius i similars.
j) La programació anual dels serveis escolars, d'acord amb la normativa d'aplicació.
k) La concreció anual dels diversos projectes i plans del centre.
12.2. Memòria anual.
a) L'equip directiu, en acabar el curs, haurà d'elaborar la memòria que reculli i avaluï les activitats del centre.
b) La memòria anual comprendrà, entre d'altres, una estimació de l'assoliment dels objectius fixats a la programació general i dels
resultats obtinguts en l'activitat docent. L'equip directiu informarà el consell escolar del centre de les innovacions que s'incorporin en
el projecte curricular de centre i de les modificacions a tenir en compte per al proper curs.
c) La memòria anual haurà de ser informada pel claustre de professors i avaluada i aprovada pel consell escolar del col·legi.
CAPÍTOL II
Estructura d'organització i gestió
SECCIÓ 1ª. Criteris generals
Article 13.Finalitats de l'estructura d'organització i gestió.
L'estructura d'organització i gestió dels col·legis d'educació infantil i primària ha de permetre i facilitar, en el marc del projecte
educatiu:
a) L'autonomia de gestió organitzativa i pedagògica del col·legi i la definició dels seus objectius.
b) L'assoliment dels objectius didacticopedagògics dels ensenyaments que s'hi imparteixen i la seva adequació a les necessitats de

7. l'entorn i context sociocultural.
c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i l'exercici dels drets i deures dels membres que la
componen.
d) La millora dels processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la seva avaluació.
e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.
Article 14.L'estructura d'organització i de gestió dels col·legis d'educació infantil i primària.
14.1. L'estructura de gestió dels col·legis d'educació infantil i primària està formada per:
a) Òrgans de govern, que n'existeixen d'unipersonals i de col·legiats.
b) Òrgans de coordinació, quan s'escaigui.
14.2. Els òrgans de govern i els de coordinació, en tant que òrgans de gestió, dirigeixen llur actuació a l'assoliment de les finalitats
esmentades a l'article anterior.
14.3. Els col·legis d'educació infantil i primària poden adaptar, si s'escau, l'estructura de gestió amb la creació d'altres òrgans de
coordinació, d'acord amb el que es disposa en aquest Reglament.
SECCIÓ 2ª. Òrgans unipersonals de govern
Article 15.Els òrgans unipersonals de govern.
15.1. Són òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'educació infantil i primària, atenent l'estructura de llur oferta educativa, els
següents:
a) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal, el director, el cap d'estudis i el secretari.
b) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura cíclica, el director i el secretari.
c) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura unitària, el director.
15.2. Els col·legis en els quals existeixi una residència per a alumnes, tenen un cap de residència, com a òrgan unipersonal de govern.
15.3. El delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament nomena els òrgans unipersonals de govern dels col·legis
d'educació infantil i primària, d'acord amb el procediment establert en aquest Reglament.
15.4. En els col·legis d'estructura lineal i en els d'estructura cíclica, els òrgans de govern unipersonals constitueixen l'equip directiu.
L'equip directiu assessora el director en matèries de la seva competència, elabora la programació general, el projecte educatiu, el
Reglament de règim interior i la memòria anual del col·legi.
Així mateix, l'equip directiu afavoreix la participació de la comunitat educativa i estableix els criteris per a l'avaluació interna del
centre i coordina, si s'escau, les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació, segons les previsions d'aquest Reglament.
Article 16.Competències del director.
16.1. La direcció i responsabilitat general de l'activitat escolar del col·legi d'educació infantil i primària correspon al director, el qual
vetlla per la coordinació de la gestió del centre, l'adequació al projecte educatiu i a la programació general.
16.2. Correspon al director:
a) Representar el centre i representar l'Administració educativa en el centre, sens perjudici de les competències de la resta d'autoritats
de l'Administració educativa.
b) Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació al centre.
c) Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d'acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències
atribuïdes als òrgans col·legiats de govern.
d) Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la programació general del centre conjuntament amb l'equip
directiu i vetllar per l'elaboració, aplicació i revisió, quan s'escaigui, del projecte curricular del centre i per la seva adequació al
currículum aprovat pel Govern de la Generalitat.
e) Col·laborar amb els òrgans superiors de l'administració educativa.
f) Exercir la prefectura de tot el personal adscrit al col·legi.
g) Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats del centre, visar les actes i executar els seus acords en

8. l'àmbit de la seva competència.
h) Tenir cura de la gestió econòmica del col·legi i formalitzar els contractes relatius a l'adquisició, alienació i lloguer de béns i els
contractes de serveis i de subministraments, d'acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats
financeres i autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d'acord amb el pressupost del centre.
i) Visar les certificacions i els documents oficials del centre.
j) Designar el cap d'estudis, el secretari i el cap de residència, si n'hi hagués, i proposar el seu nomenament al delegat territorial
corresponent del Departament d'Ensenyament. També correspon al director nomenar els òrgans unipersonals de coordinació.
k) Vetllar pel compliment del Reglament de règim interior del centre.
l) Assignar el professorat als diferents cicles, cursos i àrees en la forma més convenient per a l'ensenyament, tenint en compte
l'especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada mestre i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les
necessitats del centre i el seu projecte educatiu, escoltat el claustre.
m) Controlar l'assistència del personal del centre i el règim general dels alumnes, vetllant per l'harmonia de les relacions
interpersonals.
n) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del
centre i les activitats pròpies en el marc de la normativa vigent.
o) Elaborar, conjuntament amb l'equip directiu, la memòria anual d'activitats del centre i trametre-la a la corresponent delegació
territorial del Departament d'Ensenyament, un cop el consell escolar del centre n'hagi emès el corresponent informe.
p) Altres funcions que per disposicions del Departament d'Ensenyament siguin atribuïdes als directors dels centres.
Article 17.Competències del cap d'estudis.
17.1. Correspon al cap d'estudis la planificació, el seguiment i l'avaluació interna de les activitats del centre, i la seva organització i
coordinació, sota el comandament del director del col·legi.
17.2. Són funcions específiques del cap d'estudis:
a) Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el si del propi centre com amb els centres públics que imparteixen l'educació
secundària obligatòria, als quals estigui adscrit. Coordinar també quan s'escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme
l'elaboració de l'horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l'activitat
acadèmica, escoltat el claustre.
b) Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el consell escolar del centre i les associacions de pares. Coordinar les
relacions amb els serveis educatius del Departament d'Ensenyament i especialment amb els equips d'assessorament psicopedagògic.
c) Substituir el director en cas d'absència.
d) Coordinar l'elaboració i l'actualització del projecte curricular de centre i vetllar per l'elaboració de les adequacions curriculars
necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d'aprenentatge i la singularitat de cada alumne, especialment d'aquells que presentin
necessitats educatives especials, tot procurant la col·laboració i participació de tots els mestres del claustre en els grups de treball.
e) Vetllar perquè l'avaluació del procés d'aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals d'àrea i
d'etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular de centre. Coordinar la realització de les
reunions d'avaluació i presidir les sessions d'avaluació de fi de cicle.
f) Vetllar per la coherència i l'adequació en la selecció dels llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els
diferents ensenyaments que s'imparteixen en el col·legi.
g) Coordinar la programació de l'acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.
h) Coordinar les accions d'investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin en el
col·legi, quan s'escaigui.
i) Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d'Ensenyament.
Article 18.Competències del secretari.
18.1. Correspon al secretari dur a terme la gestió de l'activitat econòmica i administrativa del col·legi, sota el comandament del
director, i exercir, per delegació d'aquest, la prefectura del personal d'administració i serveis adscrit al col·legi, quan el director així ho
determini.
18.2. Són funcions específiques del secretari les següents:
a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin.

9. b) Tenir cura de les tasques administratives del col·legi, atenent la seva programació general i el calendari escolar.
c) Estendre les certificacions i els documents oficials del col·legi, amb el vistiplau del director.
d) Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que se'n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva.
Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el director. Elaborar el projecte de pressupost del
col·legi.
e) Vetllar per l'adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d'alumnes, tot garantint la
seva adequació a les disposicions vigents.
f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin complets i diligenciats d'acord amb la normativa vigent.
g) Ordenar el procés d'arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els
documents oficials i custodiar-los.
h) Confegir i mantenir l'inventari general del centre.
i) Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les seves instal·lacions, mobiliari i equipaments d'acord amb les
indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.
j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l'adquisició, alienació o lloguer de béns i als contractes de serveis i
subministrament, d'acord amb la normativa vigent.
k) Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director del col·legi o atribuïdes per disposicions del Departament
d'Ensenyament.
Article 19.Competències del cap de residència.
Són competències del cap de residència:
a) L'organització del funcionament de la residència i la seva gestió.
b) L'elaboració del pla d'activitats que es realitzen a la residència, que inclourà l'horari dedicat a l'estudi i l'organització de l'oci i del
temps lliure. Aquest pla s'incorpora a la programació general del col·legi. El pla d'activitats a la residència es realitza de forma
coordinada, amb el cap d'estudis, o, si s'escau, amb el coordinador d'activitats i serveis escolars.
Article 20.Òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'estructura cíclica.
En els col·legis d'estructura cíclica, el director assumeix les competències atribuïdes al cap d'estudis. El secretari substitueix al
director en cas d'absència.
Article 21.Òrgans unipersonals de govern dels col·legis d'estructura unitària.
En els col·legis d'estructura unitària, el director assumeix les competències atribuïdes al cap d'estudis i al secretari.
Article 22.Substitució del cap d'estudis, del secretari o del cap de residència.
En cas d'absència del cap d'estudis, del secretari o del cap de residència, es farà càrrec de llurs funcions el director.
Article 23.Condicions i requisits per exercir el càrrec de director i els altres càrrecs corresponents a la resta d'òrgans unipersonals de
govern dels col·legis d'educació infantil i primària.
23.1. Els candidats a l'elecció de director de centres la titularitat dels quals correspongui al Departament d'Ensenyament han de
pertànyer al cos de mestres, estar en servei actiu i reunir a més els requisits següents:
a) Tenir una antiguitat d'almenys cinc anys en el cos de mestres i haver estat professor, durant el període d'igual durada, en un centre
que imparteixi ensenyaments del mateix nivell i règim.
b) Tenir destinació definitiva al centre, amb un mínim d'un curs complet d'antiguitat al centre.
c) Haver estat acreditats per l'Administració educativa per a l'exercici de la funció directora.
d) No poden concórrer a l'elecció de director, ni ser designats per a un òrgan unipersonal de govern aquells mestres que es trobin
complint una sanció administrativa que els ho impedeixi o que, per qualsevol motiu, no hagin de prestar serveis en el col·legi en el
curs acadèmic immediatament següent al de la presa de possessió del càrrec corresponent, en disposar de resolució ferma que així ho
acrediti.
e) No poden concórrer al procés electoral els directors que finalitzen el seu tercer període de mandat consecutiu en el mateix centre,
d'acord amb el procediment establert en aquest Reglament.
23.2. En els col·legis d'estructura cíclica i unitària, si no hi ha cap mestre que reuneixi tots els requisits establerts a l'apartat 1 d'aquest

10. article, podran ser candidats a director els mestres encara que no tinguin almenys cinc anys d'antiguitat en el cos de mestres. Si
tampoc no hi ha cap mestre que reuneixi els restants requisits indicats, podran ser candidats aquells mestres encara que no tinguin
almenys cinc anys d'antiguitat com a funcionaris docents en centres del mateix nivell i règim. Si tampoc no hi ha cap mestre que
reuneixi els restants requisits, podran ser candidats aquells mestres encara que no tinguin un mínim d'un curs d'antiguitat amb
destinació definitiva al centre. Si tampoc no hi ha cap mestre que reuneixi el restant requisit, podrà ser candidat qualsevol funcionari
docent amb destinació definitiva al centre.
23.3. Els mestres designats per als càrrecs de la resta d'òrgans unipersonals de govern han de ser mestres, en situació de servei actiu i
amb destinació definitiva al centre. En els col·legis d'estructura cíclica, el Departament d'Ensenyament podrà eximir aquests mestres
de tenir la destinació definitiva al centre.
23.4. Als col·legis la titularitat pública dels quals no correspongui al Departament d'Ensenyament, l'administració titular pot establir
les condicions i els requisits per exercir els càrrecs corresponents als òrgans unipersonals de govern, d'acord amb el marc legal.
Article 24.Convocatòria del procés electoral per escollir director.
Amb caràcter anual, el Departament d'Ensenyament convoca eleccions per tal de proveir les vacants de director en els centres a què
fa referència aquest Reglament. La convocatòria establirà la data en què el director prendrà possessió del seu càrrec.
Article 25.Presentació de candidatures per a escollir el director del col·legi.
25.1. Dintre dels terminis fixats a la convocatòria, els candidats a director presenten, per escrit, la seva candidatura al director del
col·legi, adjuntant-hi la documentació següent:
a) Document d'acreditació per a l'exercici de la direcció.
Quan aquest document no expliciti les condicions que varen permetre l'acreditació s'aportarà la documentació que les testimoniï.
b) Els mèrits al·legats.
c) El projecte específic que reculli la seva proposta directiva en relació a la línia del projecte educatiu del centre.
Aquesta proposta inclourà la formulació de l'equip directiu.
d) Qualsevol altra documentació que el candidat consideri idònia en interès de la seva candidatura.
25.2. El director comunicarà al consell escolar del centre les candidatures que compleixen els requisits i li lliurarà la documentació
corresponent. També notificarà al claustre les candidatures presentades.
25.3. Un cop efectuats els tràmits indicats en els punts anteriors, el director del col·legi convoca el consell escolar del centre, amb un
ordre del dia que té com a punt únic la elecció del nou director.
25.4. Entre la convocatòria al consell escolar del centre a què fa referència el paràgraf anterior i la celebració de l'acte electoral, han
de transcórrer, almenys, deu dies.
Durant aquest període els candidats poden informar l'esmentat consell escolar i, si ho consideren convenient la comunitat escolar, del
seu projecte específic de direcció.
El director del centre adopta les mesures oportunes per tal que aquestes activitats no interfereixin el normal desenvolupament docent
del centre.
Article 26.Desestimació de candidatures.
El director o el secretari del centre, si el director es presenta com a candidat, comprova que els candidats reuneixen els requisits
assenyalats a l'article 23, i notifica als que no els reuneixen la desestimació de la seva candidatura.
Contra la decisió del director del centre, o del secretari, si s'escau, els candidats podran presentar una reclamació davant el consell
escolar, la qual haurà de ser resolta en el termini de 48 hores.
En el cas que el secretari també es presenti com a candidat, el corresponent delegat territorial del Departament d'Ensenyament
exercirà les funcions indicades. La delegació territorial notificarà la desestimació de la candidatura als que no reuneixin els requisits.
En aquest cas, els candidats podran presentar una reclamació davant el delegat territorial, que haurà de ser resolta en el termini de 48
hores.
Article 27.L'elecció del director del col·legi.
27.1. L'elecció del director es produirà per majoria absoluta dels membres que constitueixen el consell escolar del centre i que tenen
dret a vot.
27.2. Constituït vàlidament el consell escolar del centre, el seu secretari llegeix la llista de candidats a director i es procedeix a emetre
el vot dels membres del consell escolar presents.

11. El vot és personal, directe i secret, i no s'admet la representació ni la delegació.
27.3. El candidat que obté la majoria absoluta de vots dels membres és proposat per a ésser nomenat director del col·legi.
27.4. Quan concorri més d'un candidat i cap d'ells no obtingui la majoria absoluta, o quan concorri un únic candidat i tampoc no
l'obtingui, es procedeix a efectuar una segona convocatòria del consell escolar, dins dels dos dies següents.
En el primer cas, figurarà com a únic candidat en la segona convocatòria el més votat a la primera.
Si en la primera votació s'ha produït un empat en el nombre de vots, dins la mateixa convocatòria el consell escolar efectua les
votacions necessàries o arbitra el procediment per desfer la situació d'empat. Si el candidat així seleccionat no ha obtingut la majoria
absoluta s'efectua la segona convocatòria prevista al paràgraf anterior.
L'elecció del director en els casos en què s'ha d'efectuar una segona convocatòria requerirà també majoria absoluta dels membres del
consell escolar.
27.5. Una vegada realitzat l'acte d'elecció i el recompte de vots, el secretari del consell escolar del centre aixeca acta en la qual es
recullen el resultats de les votacions i les possibles impugnacions.
Article 28.Designació del cap d'estudis, del cap de residència i del secretari, quan correspongui.
Elegit el director, aquest procedeix a la designació del cap d'estudis, del cap de residència i del secretari, quan correspongui.
Article 29.Notificació al Departament d'Ensenyament.
Les certificacions de les actes que reflecteixen els resultats de les votacions, i de les possibles impugnacions que en el seu cas es
presentin, es trametran l'endemà de la conclusió del procés electoral a la delegació territorial corresponent del Departament
d'Ensenyament.
A aquesta documentació s'adjunten, quan correspongui, les propostes de nomenament del cap d'estudis, del cap de residència i del
secretari, així com l'acta del consell escolar del centre on es reflecteixi la comunicació que al respecte hagi efectuat el director.
Article 30.Nomenament i cessament del director.
30.1. Revisades les certificacions de les actes del procés electoral, quan no existeix cap vici que porti a la nul·litat d'aquest, quan hi
ha la majoria necessària en l'elecció, i una vegada resoltes pel delegat territorial les impugnacions presentades, aquest procedeix a
nomenar el director.
30.2. En el cas de nul·litat del procés electoral, el Departament d'Ensenyament convoca noves eleccions en aquell col·legi. El
procediment a seguir serà el que amb caràcter general s'ha descrit en els articles anteriors, si bé els terminis seran establerts a la
convocatòria específica.
30.3. El director cessa en les seves funcions a la fi del seu mandat, la durada del qual és de quatre anys, o en deixar de complir les
condicions necessàries per al seu nomenament.
30.4. El delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament pot cessar el director, a proposta raonada del consell
escolar, previ acord adoptat per majoria de dos terços dels membres que el constitueixen i tenen dret a vot, i amb audiència a
l'interessat.
30.5. En ocasió de la instrucció d'un expedient disciplinari al director, el Departament d'Ensenyament pot acordar la suspensió
cautelar de les seves funcions en els termes previstos a la normativa vigent en matèria de règim disciplinari. En aquest supòsit
assumeix les funcions de director el cap d'estudis o, si s'escau, el secretari. En el procés d'instrucció de l'expedient es demanarà
informe raonat al consell escolar del centre.
30.6. El Departament d'Ensenyament destituirà el director abans de finalitzar el termini del seu mandat, quan s'acrediti un greu
incompliment de les seves funcions, prèvia notificació al consell escolar del centre i amb audiència a l'interessat.
30.7. El director del centre pot presentar la renúncia motivada al càrrec abans de finalitzar el període pel qual fou nomenat. Perquè la
renúncia sigui efectiva ha d'ésser acceptada pel delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament, escoltat el consell
escolar del centre.
Article 31.Nomenament i cessament del cap d'estudis, del cap de residència i del secretari.
31.1. El delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament nomena el cap d'estudis, el secretari i el cap de residència
designats.
31.2. El cap d'estudis, el cap de residència i el secretari cessen en les seves funcions al termini del seu mandat, la durada del qual és
de quatre anys, o quan cessa el director que els va designar.
31.3. El delegat territorial corresponent del Departament d'Ensenyament pot disposar el cessament en els seus càrrecs del cap
d'estudis, del cap de residència i del secretari, a proposta del director mitjançant escrit raonat, prèvia audiència a l'interessat i
comunicació al consell escolar del centre. Igualment, el Departament d'Ensenyament podrà disposar el cessament o suspensió del cap

12. d'estudis, del cap de residència o del secretari, prèvia notificació al consell escolar del centre, per les mateixes causes i amb els
mateixos requisits que els establerts per al director als punts 5 i 6 del l'article 30 d'aquest Reglament, llevat de l'informe del consell
escolar, que el realitzarà el director del centre.
31.4. El cap d'estudis, el cap de residència i el secretari poden presentar la renúncia motivada al seu càrrec abans de finalitzar el
període pel qual foren nomenats. Perquè la renúncia sigui efectiva ha d'ésser acceptada pel delegat territorial del Departament
d'Ensenyament, escoltat el director del centre.
31.5. Si durant el període de mandat del director resta vacant el càrrec de cap d'estudis, de cap de residència o de secretari, el director
convoca una sessió del consell escolar del centre i presenta la corresponent proposta de substitució, la qual tramet a la delegació
territorial corresponent del Departament d'Ensenyament per al seu nomenament.
31.6. De totes les circumstàncies previstes als apartats anteriors, el director en dóna compte a la delegació territorial corresponent del
Departament d'Ensenyament.
SECCIÓ 3ª. Òrgans col·legiats de govern
Article 32.Els òrgans col·legiats de govern.
Són òrgans col·legiats de govern dels col·legis d'educació infantil i primària el consell escolar del centre i el claustre de professors.
Article 33.El consell escolar del centre.
33.1. El consell escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels col·legis d'educació infantil i
primària i l'òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.
33.2. Són competències del consell escolar:
a) Elegir el director i conèixer la seva proposta de nomenament de l'equip directiu.
b) Proposar a la delegació territorial del Departament d'Ensenyament la revocació del nomenament del director, en la forma
establerta a l'article 30.4 d'aquest Reglament.
c) Aprovar la creació d'altres òrgans de coordinació del col·legi i assignar-los competències, sens perjudici de les funcions dels òrgans
de coordinació preexistents.
d) Decidir sobre l'admissió d'alumnes, dins el marc de la normativa vigent.
e) Resoldre els conflictes i imposar els correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d'alumnes, d'acord amb les normes
que regulen els seus drets i deures.
f) Establir les directrius per a l'elaboració del projecte educatiu del col·legi, aprovar-lo i avaluar-ne el compliment.
g) Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar-ne la liquidació.
h) Aprovar el Reglament de règim interior del centre.
i) Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats escolars complementàries, de les activitats
extraescolars i dels serveis, si s'escau, amb la col·laboració de les associacions de pares d'alumnes.
Aprovar-ne la programació i avaluar-ne l'execució.
j) Avaluar i aprovar la programació general del centre que, amb caràcter anual, elabori l'equip directiu.
k) Avaluar i aprovar la memòria anual d'activitats del centre.
l) Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com aquelles accions
assistencials a les quals el centre pot prestar la seva col·laboració, escoltades les associacions de pares.
m) Establir les relacions de col·laboració amb altres centres amb finalitats culturals i educatives.
n) Promoure l'optimització de l'ús de les instal·lacions i el material escolar i la seva renovació, així com vetllar per la seva
conservació, sens perjudici del que disposa l'article 7 d'aquest Reglament.
o) Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l'evolució del rendiment escolar i elaborar un informe que s'inclou a la
memòria anual.
p) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d'Ensenyament.
Article 34.Composició del consell escolar del centre.
34.1. El consell escolar dels col·legis d'educació infantil i primària és compost per:

13. a) El director del col·legi, que n'és el president.
b) El cap d'estudis, quan correspongui d'acord amb la tipologia del col·legi.
c) Un regidor o un representant de l'Ajuntament, en el terme municipal en el qual es troba radicat el col·legi.
d) Un nombre determinat de mestres elegits pel claustre de professors.
e) Un nombre de pares d'alumnes elegits entre ells. D'entre els pares, un serà designat per l'associació de pares d'alumnes més
representativa, d'acord amb el seu nombre d'associats.
f) Un representant del personal d'administració i serveis del centre, en els col·legis d'estructura lineal.
g) El secretari del col·legi, que actua de secretari del consell, amb veu i sense vot, quan correspongui, d'acord amb la tipologia del
col·legi.
34.2. El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un terç del total dels components del consell. El nombre
de representants de pares, inclòs el designat per l'associació de pares d'alumnes, no pot ésser inferior a un terç del total dels
components del consell.
34.3. El consell escolar del centre estableix el nombre de representants de cada sector tot respectant els criteris esmentats en els
apartats anteriors d'aquest article.
D'aquesta configuració del consell escolar, el president d'aquest en dóna compte a la delegació territorial corresponent del
Departament d'Ensenyament. No es pot modificar la configuració del consell escolar del centre durant els tres cursos acadèmics
següents a aquell en què és determinada.
34.4. Quan a l'ordre del dia s'incloguin temes o qüestions relacionades amb la normal activitat del centre i que estiguin sota la tutela o
responsabilitat immediata d'algun membre de la comunitat educativa que no es membre del consell escolar, se'l podrà convocar a la
sessió per tal que informi sobre el respectiu tema o qüestió.
Article 35.Procediment d'elecció dels membres del consell escolar del centre.
35.1. Les eleccions per a la constitució o renovació dels membres del consell escolar són convocades pel director del centre amb
quinze dies d'antelació, preferentment en dies diferents per a cadascun dels sectors de la comunitat escolar (professors, pares
d'alumnes i personal d'administració i serveis), dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament
d'Ensenyament. Dins els 15 dies esmentats, els candidats poden donar a conèixer les seves propostes utilitzant mitjans que no
interfereixin la marxa ordinària del centre.
35.2. En relació als candidats dels diferents sectors:
a) Són candidats els professors del centre, els pares o tutors dels alumnes i el personal d'administració i serveis que presenten la seva
candidatura al president de la mesa electoral corresponent, amb cinc dies d'antelació al dia de l'elecció.
b) Aquells qui, en un mateix centre, formen part de més d'un sector de la comunitat escolar només poden presentar-se com a
candidats per a un dels sectors.
c) Si el nombre de candidats a membres del consell escolar d'un determinat sector és inferior al nombre de llocs a cobrir, tots els
membres del sector corresponent passen a ser elegibles. Si el membre elegit en aquestes circumstàncies és un professor o un membre
del personal d'administració i serveis, haurà d'assumir el nomenament. Si és un pare d'alumne i no vol assumir-lo, es farà una segona
votació, i si el nou elegit tampoc no vol assumir-lo, el lloc quedarà vacant fins a la següent convocatòria.
35.3. En relació a les meses electorals:
a) Per a cada sector de la comunitat escolar es constitueix una mesa electoral presidida pel director, encarregada d'aprovar el cens
electoral, publicar amb tres dies d'antelació a la votació la relació de candidats, organitzar la votació, fer l'escrutini i fer constar en
acta pública els resultats de la votació, així com resoldre els dubtes i les reclamacions que puguin presentar-se.
b) En tot cas, el cens electoral serà publicat al tauler d'anuncis del centre, amb set dies d'antelació a la data de la votació.
35.4. En relació a la constitució de la mesa electoral del claustre de professors:
a) Per a l'elecció dels representants del claustre, la mesa electoral estarà formada pel director, pel professor amb més antiguitat en el
centre i pel professor amb menys antiguitat, que actua de secretari. Quan coincideixin mestres de la mateixa antiguitat, en forma part
el de major o menor edat, respectivament.
b) L'elecció s'efectua en una sessió extraordinària del claustre convocada amb aquest únic punt a l'ordre del dia.
c) Cada professor pot votar, com a representants d'aquest sector, un nombre màxim igual al que per a aquest col·lectiu s'estableix a
l'article 34 d'aquest Reglament.
35.5. En relació a la constitució de la mesa electoral dels pares d'alumnes:

14. a) Per a l'elecció dels representants dels pares d'alumnes, la mesa electoral està formada pel director i per dos pares designats per
sorteig entre tots els pares o tutors del cens.
b) Poden ser candidats els pares i mares o tutors legals d'alumnes del centre que exerceixin la pàtria potestat o la tutela d'aquests i
figurin en el corresponent cens electoral. Formen part del cens electoral totes les persones ara descrites els fills o pupils de les quals
estiguin matriculats al centre en el moment de la convocatòria de les eleccions.
Les candidatures poden presentar-se acompanyades d'una relació de pares que avalin el candidat.
c) Les associacions de pares d'alumnes o els grups de pares que avalin un candidat poden designar-ne un que actuï a la mesa electoral
com a supervisor.
d) El director, en la convocatòria de les eleccions, precisarà les hores de votació d'acord amb les característiques del centre, i la
possibilitat horària dels pares per garantir l'exercici del vot.
e) El nombre màxim que pot ésser votat per cada elector, en el cas de pares d'alumnes com a representants corresponents a aquest
sector, és el que s'estableix a l'article 34 d'aquest Reglament.
35.6. En relació a la constitució de la mesa electoral del personal d'administració i serveis:
a) Per a l'elecció del representant del personal d'administració i serveis, la mesa electoral està formada pel director, el secretari i el
membre amb més antiguitat en el centre del personal d'administració i serveis. Quan coincideixi personal de la mateixa antiguitat, en
forma part el de major edat.
b) El director, en la convocatòria de les eleccions, precisa les hores de la votació, garantint que pot participar-hi tot el personal
afectat.
35.7. Les votacions són personals, directes i secretes. No s'admetrà la delegació de vot, ni el vot per correu. En el cas dels pares
d'alumnes pot votar el pare i la mare o tutor respectiu, llevat que la pàtria potestat de l'alumne estigui conferida en exclusiva a un dels
pares, en el qual cas només aquest tindrà dret de vot.
35.8. La condició de membre electe del consell escolar del centre s'adquireix per quatre anys. Cada dos anys es renova la meitat dels
membres del sector del professorat i la meitat dels membres del sector dels pares, sens perjudici que es cobreixin d'immediat les
vacants que es produeixin.
En aquest darrer supòsit la condició de membre electe s'estendrà fins a la data de finalització prevista pel mandat del membre
substituït. El consell escolar del centre regula el procediment de substitució.
35.9. Una vegada finalitzats aquests processos electorals es constitueix el consell escolar del centre en el termini de quinze dies a
partir de l'última elecció i es procedeix a la formació de la comissió econòmica i la comissió permanent prevista a l'article 37 d'aquest
Reglament. El secretari del consell aixecarà acta de la constitució i l'enviarà l'endemà a la delegació territorial corresponent del
Departament d'Ensenyament, degudament visada pel director.
35.10. Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta ha d'ésser ocupada pel procediment establert al Reglament de règim
interior del col·legi. Si aquest no ho preveu, serà ocupada pel següent candidat més votat en les darreres eleccions. El nou membre ha
d'ésser nomenat per al temps que li restava del mandat de qui ha causat la vacant.
Article 36.Funcionament del consell escolar del centre.
a) El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el seu president o ho
sol·licita almenys un terç dels seus membres.
A més, preceptivament, es farà una reunió a l'inici i al final del curs.
b) Hom procurarà que les decisions en el si del consell escolar es prenguin per consens. Si no és possible arribar a un acord, es
determinarà la decisió per majoria dels membres presents, llevat dels casos que la normativa determini una altra majoria qualificada.
c) La convocatòria de les reunions ordinàries i extraordinàries serà tramesa pel director, amb l'antelació suficient, juntament amb la
documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i en el seu cas d'aprovació.
Article 37.Comissions específiques del consell escolar del centre.
37.1. Al si del consell escolar es constitueix una comissió econòmica, integrada pel director, el secretari, un professor, un pare i el
representant de l'Ajuntament.
La comissió econòmica té les competències que expressament li delega el consell escolar. L'aprovació del pressupost i la fiscalització
dels comptes anuals del centre no són delegables.
a) En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal, al si del consell escolar del centre, es constitueix una comissió
permanent, integrada pel director, que la presideix, el cap d'estudis i sengles representants del professorat i dels pares d'alumnes,
designats pel consell escolar del centre. De la comissió permanent en forma part el secretari, amb veu i sense vot.

15. b) El consell escolar del centre no pot delegar en la comissió permanent les competències referides a l'elecció i cessament de director,
les de creació d'òrgans de coordinació, l'aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seva liquidació, del Reglament de règim
interior i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat pedagògica en
matèria de disciplina d'alumnes.
37.3. El consell escolar de la resta de col·legis pot disposar la creació de la comissió permanent.
37.4. El Reglament de règim interior de cada centre, pot establir altres comissions específiques. Els components d'aquestes
comissions són designats pel consell escolar entre els seus membres.
Així mateix, el consell escolar podrà autoritzar la col·laboració d'altres membres de la comunitat educativa, quan sigui d'interès per
als objectius de la comissió.
37.5. Són funcions de les comissions estudiar, informar i elevar propostes al consell escolar del centre sobre els aspectes del seu àmbit
que se'ls sol·licitin o considerin convenient d'aportar, així com desenvolupar les tasques que el consell li encomani.
Article 38.El claustre de professors.
38.1.jEl claustre de professors és l'òrgan propi de participació d'aquests en la gestió i la planificació educatives del col·legi. Està
integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis i és presidit pel director.
Els professors que, designats pel Departament d'Ensenyament a proposta dels ordinaris diocesans de l'Església Catòlica, o designats
per les esglésies o comunitats pertanyents a la Federació d'Entitats Religioses Evangèliques d'Espanya, la Federació de Comunitats
Israelites d'Espanya o la Comissió Islàmica d'Espanya que imparteixin ensenyaments de les seves respectives religions als col·legis
d'educació infantil i primària, dependents del Departament d'Ensenyament, formaran part del claustre de professors del centre.
Com a membres del claustre de professors, aquests seran electors i elegibles a les eleccions de representants dels professors al consell
escolar del centre. Com a membres del consell escolar del centre poden ésser membres de les comissions constituïdes al si d'aquest.
38.2. Són funcions del claustre de professors:
a) Participar en l'elaboració del projecte educatiu del centre.
b) Informar i aportar propostes al consell escolar del centre i a l'equip directiu sobre l'organització i la programació general del centre
i per al desenvolupament de les activitats escolars complementaries i de les extraescolars.
c) Establir criteris per a l'elaboració del projecte curricular del centre, aprovar-lo, avaluar-ne l'aplicació i decidir-ne possibles
modificacions posteriors.
d) Elegir els seus representants al consell escolar del centre.
e) Informar el nomenament dels mestres tutors.
f) Informar favorablement la proposta de creació d'altres òrgans de coordinació, abans que el director no la presenti al consell escolar
del centre.
g) Fixar i coordinar criteris sobre el treball d'avaluació i recuperació dels alumnes.
h) Fixar i coordinar les funcions d'orientació i tutoria dels alumnes.
i) Promoure iniciatives en l'àmbit de l'experimentació i investigació pedagògiques i en la formació del professorat del col·legi.
j) Analitzar i valorar els resultats de l'avaluació dels alumnes i del centre en general.
k) Aportar al consell escolar del centre criteris i propostes per a l'elaboració del Reglament de règim interior.
l) Aportar a l'equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla d'estudis del centre, la utilització racional de l'espai
escolar comú i de l'equipament didàctic en general.
m) Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats dels candidats.
n) Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició del Departament d'Ensenyament.
Article 39.Funcionament del claustre de professors.
39.1. El claustre es reuneix preceptivament una vegada cada dos mesos amb caràcter ordinari i sempre que el convoqui el director o
ho sol·liciti un terç, almenys, dels seus membres. És preceptiu celebrar un claustre al començament i al final de cada curs escolar.
L'assistència al claustre és obligatòria per a tots els seus membres.
39.2. El secretari del centre aixeca acta de cada sessió del claustre, la qual, una vegada aprovada, passa a formar part de la
documentació general del centre.

16. Article 40.Normes generals de funcionament dels òrgans col·legiats de govern.
El funcionament dels òrgans col·legiats s'ajusta a allò que es disposa en la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització,
procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, en allò que no sigui regulat expressament per una altra
norma específica.
El Reglament de règim interior del col·legi pot precisar normes concretes de funcionament no regulades en altres normes.
SECCIÓ 4ª. Òrgans de coordinació
Article 41.Òrgans de coordinació.
41.1. Són òrgans de coordinació en els col·legis d'educació infantil i primària de estructura lineal els següents:
a) Col·legiats: els equips de cicle.
b) Unipersonals: els coordinadors de cicle.
El Reglament de règim interior del col·legi pot determinar l'existència d'altres òrgans unipersonals de coordinació d'entre els següents:
el coordinador d'informàtica, el coordinador lingüístic i el coordinador d'activitats i serveis escolars, tot tenint en compte la
disponibilitat de personal i la dotació horària reservada a les tasques de coordinació.
41.2. En la resta de col·legis, les funcions que tenen assignades els òrgans de coordinació són exercides pel cap d'estudis o pel
director, segons correspongui.
Article 42.Dels equips de cicle.
42.1. Els equips de cicle són els òrgans de coordinació la funció principal dels quals és organitzar i desenvolupar els ensenyaments
propis del cicle en els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal.
42.2. A més de la funció principal descrita, els equips de cicle poden formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular
del centre i a llur programació general.
42.3. En els equips de cicle s'hi integren tots els mestres que imparteixen docència en el corresponent cicle.
42.4. Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador de cicle, sota la supervisió del cap d'estudis.
42.5. Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluació dels seus alumnes i es constituiran en comissions d'avaluació,
presidida pel cap d'estudis, per a l'avaluació i promoció dels alumnes que finalitzen un cicle.
Article 43.Els coordinadors de cicle.
43.1. En les col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal de més d'una línia, hi ha un coordinador de parvulari i un
coordinador de cadascun dels cicles que integren l'educació primària.
43.2. En els col·legis d'educació infantil i primària d'una línia hi ha dos coordinadors, un dels quals ho serà almenys del parvulari.
43.3. Els coordinadors vetllen per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l'educació infantil i l'educació
primària, segons correspongui, sota la dependència del cap d'estudis.
Article 44.Nomenament i cessament dels coordinadors de cicle.
44.1. Es nomenaran per a exercir les funcions de coordinadors de cicle els funcionaris docents en servei actiu i amb destinació
definitiva al centre. Només per insuficiència d'aquests, es cobriran la resta de llocs de coordinació amb funcionaris docents que no
tinguin destinació definitiva.
44.2. Els coordinadors de cicle són nomenats pel director del col·legi, escoltats els equips de cicle.
44.3. El nomenament dels coordinadors de cicle abastarà, com a màxim, fins la data de la fi del mandat del director.
44.4. El director del col·legi pot acceptar la renúncia motivada o aprovar el cessament dels coordinadors de cicle abans de la
finalització del període pel qual foren nomenats, una vegada escoltat l'equip de cicle, i amb audiència de l'interessat.
44.5. Del nomenament o cessament, segons correspongui, del coordinador de cicle, el director n'informa al consell escolar del centre.
Article 45.Altres òrgans unipersonals de coordinació.
45.1. El coordinador d'informàtica.
Són funcions del coordinador d'informàtica:
a) Proposar a l'equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l'optimització dels recursos informàtics i per a l'adquisició de

17. nous recursos.
b) Assessorar l'equip directiu, el professorat i el personal d'administració i serveis del centre en l'ús de les aplicacions de gestió
acadèmica del Departament d'Ensenyament.
c) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.
d) Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i
orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.
e) Aquelles altres que el director del col·legi li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics que li pugui atribuir el
Derpartament d'Ensenyament.
45.2. El coordinador lingüístic.
Són funcions del coordinador lingüístic:
a) Assessorar l'equip directiu en la elaboració del projecte lingüístic.
b) Assessorar el claustre en el tractament de les llengües en l'elaboració del projecte curricular del centre, d'acord amb els criteris
establerts en el projecte lingüístic.
c) Assessorar l'equip directiu en la programació de les activitats relacionades amb la concreció del projecte lingüístic, inclòs en la
programació general del centre i col·laborar en la seva realització.
d) Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en funció de les peticions i necessitats del professorat
del centre.
e) Aquelles altres que el director del centre li encomani en relació al projecte lingüístic o que li pugui atribuir el Departament
d'Ensenyament.
45.3. El coordinador d'activitats i serveis escolars.
Són funcions del coordinador d'activitats i serveis escolars:
a) Dirigir el funcionament de la biblioteca del centre.
b) Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries.
c) Elaborar la programació anual de les activitats extraescolars.
d) Donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats escolars complementàries i a les activitats extraescolars.
e) Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives.
f) Coordinar l'organització dels viatges d'estudi, els intercanvis escolars i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb els
alumnes.
g) Distribuir els recursos econòmics destinats pel pressupost del centre entre les activitats escolars complementàries i les activitats
extraescolars.
h) Elaborar una memòria final de curs amb l'avaluació de les activitats realitzades, que s'inclourà a la memòria anual d'activitats del
centre.
45.4. El nomenament i cessament del coordinador d'informàtica, del coordinador lingüístic i del coordinador d'activitats i serveis
escolars l'efectua el director, escoltat el cap d'estudis.
Article 46.El mestre tutor.
46.1. La tutoria i l'orientació dels alumnes formarà part de la funció docent. Tots els mestres que formen part del claustre d'un centre
poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui.
46.2. Cada unitat o grup d'alumnes té un mestre tutor, amb les funcions següents:
a) Tenir coneixement del procés d'aprenentatge i d'evolució personal dels alumnes.
b) Coordinar la coherència de les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats d'avaluació de tots els docents que intervenen
en el procés d'ensenyament del seu grup d'alumnes.
c) Responsabilitzar-se de l'avaluació del seu grup d'alumnes en les sessions d'avaluació.
d) Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per l'elaboració dels documents acreditatius dels resultats de

18. l'avaluació i de la comunicació d'aquests als pares o representants legals dels alumnes.
e) Dur a terme la informació i l'orientació acadèmica dels alumnes f) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels
alumnes o representants legals per informar-los del seu procés d'aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars.
g) Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del col·legi.
h) Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d'Ensenyament.
46.3. En els col·legis d'educació infantil i primària d'estructura lineal, el cap d'estudis coordina l'exercici de les funcions del tutor i
programa el pla d'acció tutorial dels alumnes del col·legi, d'acord amb el projecte educatiu; altrament, correspon al director l'exercici
de les funcions de coordinació de l'acció tutorial.
Article 47.Nomenament i cessament dels mestres tutors.
47.1. El mestre tutor és nomenat pel director del col·legi, escoltat el claustre de professors.
47.2. El nomenament dels mestres tutors s'efectuarà per un curs acadèmic.
47.3. El director del col·legi pot deixar sense efecte el nomenament del mestre tutor a sol·licitud motivada de l'interessat o per pròpia
decisió, una vegada escoltat el claustre de professors i amb audiència de l'interessat, abans que finalitzi el termini pel qual va ser
nomenat.
47.4. Del nomenament o cessament, segons correspongui, dels mestres tutors, el director n'informarà el consell escolar del centre.
TÍTOL II
De les zones escolars rurals
CAPÍTOL I
Disposicions de caràcter general
SECCIÓ 1ª. Règim administratiu
Article 48.Les zones escolars rurals.
48.1. Les zones escolars rurals són institucions escolars de caràcter públic formades per l'agrupació de col·legis d'educació infantil i
primària d'estructura unitària o cíclica.
48.2. Les zones escolars rurals es constitueixen amb la finalitat d'oferir el servei d'ensenyament en condicions de major qualitat en
zones de baixa demografia escolar.
Article 49.Creació, supressió i modificació de les zones escolars rurals.
49.1. El Departament d'Ensenyament, a sol·licitud dels centres interessats, pot crear o suprimir les zones escolars rurals. Així mateix
en pot modificar la composició. Per a la creació de zones escolars rurals es tindrà en compte la planificació escolar.
49.2. Les sol·licituds dels centres, esmentades en el punt anterior, les han d'efectuar els consells escolars dels centres que es volen
agrupar o els consells escolars municipals corresponents.
Cas que aquests òrgans col·legiats no s'hagin constituït o no hagin formulat la corresponent proposta, aquesta podrà ser efectuada pels
ajuntaments corresponents. Així mateix, en el cas que no s'hagi formulat cap proposta i el Departament d'Ensenyament consideri
convenient la creació d'una zona escolar rural o la modificació d'una ja existent, efectuarà, amb caràcter previ a la presa de decisió,
una consulta als pares d'alumnes o a l'associació de pares d'alumnes, quan aquesta estigui constituïda, al professorat dels centres
afectats i als ajuntaments corresponents.
Article 50.Denominació de les zones escolars rurals.
50.1. Les zones escolars rurals tenen la denominació específica que aprova el Departament d'Ensenyament, escoltats els municipis
respectius. La denominació específica pot ésser modificada a proposta del consell escolar de zona, el qual s'hi haurà de mostrar
favorable per una majoria de dos terços dels membres que el constitueixen.
La proposta de modificació s'acompanya d'un informe del consell escolar en el qual es justifica la conveniència del canvi de
denominació específica i s'hi exposen els mèrits que concorren en la denominació proposada i de l'informe favorable dels ajuntaments
on s'emplacen els col·legis que integren la zona escolar rural. Excepcionalment, el Departament d'Ensenyament pot denegar la
modificació de denominació específica quan concorrin circumstàncies justificatives que així ho requereixin.
50.2. No poden existir zones escolars rurals amb la mateixa denominació específica.
50.3. Els col·legis integrats en una zona escolar rural mantenen llur pròpia denominació específica, però hi afegeixen a continuació
l'expressió zona escolar rural, amb inclusió de la denominació específica d'aquesta.
SECCIÓ 2ª. Règim acadèmic

19. Article 51.Els projectes educatius, curricular, la programació general i el Reglament de règim interior.
51.1. La zona escolar rural té un projecte educatiu i un projecte curricular únic per a tots els col·legis que la integren i un Reglament
de règim interior específic per regular l'organització de la zona segons els criteris establerts en el projecte educatiu.
Cada zona escolar rural tindrà, amb caràcter anual i en el marc del projecte educatiu, la programació general de la zona que recull i
organitza les activitats que s'ha previst dur a terme al llarg del curs acadèmic a nivell general.
51.2. El projecte educatiu, el projecte curricular, la programació general i el Reglament de règim interior es regiran per les normes
establertes en aquest Decret per als centres d'educació infantil i primària.
SECCIÓ 3ª. Règim econòmic
Article 52.Pressupost de la zona escolar rural.
Les zones escolars rurals disposen d'un pressupost anual de funcionament, el qual es destina a subvenir les despeses de funcionament
específiques i pròpies de la zona.
CAPÍTOL II
Estructura d'organització i gestió
Article 53.Òrgans unipersonals de govern.
53.1. Són òrgans unipersonals de govern de les zones escolars rurals el director, el cap d'estudis i el secretari, que constitueixen el seu
equip de direcció.
53.2. La direcció dels col·legis que integren una zona escolar rural adequa llur gestió a les directrius generals establertes pels òrgans
de govern de la zona escolar rural.
53.3. Els directors de les zones escolars rurals s'escullen i nomenen d'entre els directors dels col·legis que la integren, d'acord amb els
requisits i el procediment establerts per als col·legis d'educació infantil i primària.
El director proposa el nomenament del cap d'estudis i del secretari de la zona escolar rural d'entre els directors de llurs col·legis
integrats. Excepcionalment podrà fer proposta raonada per tal que aquest nomenament recaigui en qualsevol mestre que reuneixi els
requisits establerts amb caràcter general.
Aquests òrgans es regeixen per les previsions del capítol 2 del Títol 1 d'aquest Reglament.
Article 54.Òrgans col·legiats de govern.
54.1. Són òrgans col·legiats de govern de les zones escolars rurals el consell escolar de zona i el claustre de professors.
54.2. Els òrgans col·legiats de govern de les zones escolars rurals tenen les competències que es descriuen a la secció tercera del
capítol 2 del Títol 1 d'aquest Reglament per als col·legis d'educació infantil i primària.
54.3. El consell escolar de zona té la composició següent:
El director de la zona, que en serà el president.
Un regidor o representant de cadascun dels ajuntaments dels municipis on radiquen els col·legis que integren la zona.
Els directors dels col·legis que la integren.
Dos representants dels mestres escollits pel claustre de professors de la zona, d'entre els seus membres.
Un representant dels pares d'alumnes de cada col·legi integrat.
Actuarà com a secretari el que ho sigui de la zona, amb veu, però sense vot.
54.4. Són membres del claustre de professors tots els mestres adscrits a la zona escolar rural o als col·legis que la integren.