SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 3
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA I


CAS PRÀCTIC: TÈCNIQUES DE MÀRQUETING_________                 SOLUCIONS
EL MARQUÈTING DELS SENTITS           (2008, 13 min.)

Reportatge de "Valor afegit" que repassa les diferents tècniques de màrqueting que es
fan servir per incitar el comprador.

En un món saturat de productes i de missatges publicitaris, les
tècniques de màrqueting evolucionen per provocar emocions que
incitin a la compra. Les olors, els sabors, els sons, el tacte... tot
els sentits entren en joc perquè, al final, el consumidor passi per
caixa.

Als mercats, un factor que influeix en la compra és la col·locació
dels productes i la seva il·luminació, tot i que és el factor humà
dels venedors el que hi té més pes.

Als grans centres comercials s'apliquen les tècniques de màrqueting anglosaxones.
Quan la figura del venedor desapareix, la presentació dels productes es converteix en
una peça fonamental, com també la seva col·locació a les prestatgeries.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=33143&p_ex=marqueting&p_num=3


ACTIVITATS:

1. Comenta l’evolució que ha experimentat el màrqueting i què significa el màrqueting dels
    sentits.
En un món saturat de productes i de missatges publicitaris, les tècniques de màrqueting
evolucionen per provocar emocions que incitin a la compra. Les olors, els sabors, els sons, el
tacte... tot els sentits entren en joc perquè, al final, el consumidor passi per caixa.
2. Quina és la finalitat de les tècniques de màrqueting?
Busquen manipular l’inconscient del consumidor per fer-lo passar per caixa.
3. Amb què es compara al reportatge l’atracció que exerceixen les botigues actualment i per
    què?
Similar a la que eren capaces de generar les esglésies en el passat quan eren el centre
aglutinador de la societat (compràvem la promesa de felicitat, d’una vida millor, l’ordre més
enllà del caos: música, olor, llum...).
4. Quin és l’experiment que es duu a terme al reportatge?
Universitat Autònoma de Barcelona (grup d’experts): Recorregut per la ciutat per explicar com
funciona el cervell humà quan va de compres.
5. Quins detalls de la botiga ‘Natura’ es destaquen al reportatge com mecanismes per influir
    en la decisió de compra? Explica’ls.
- Els objectes estan a la vista, es poden tocar: et permeten experimentar amb el tacte.
- La decoració i la música: et transporten a un país exòtic. La música es capaç de modificar
    l’estat d’ànim: hi ha estudis que demostren que com més lenta és la música, més estona
    s’està a la botiga i més vendes genera.
- Les olors: fan que recordem moltes coses. Hi ha estudis que demostren fins a quin punt les
    olors fan que es compri molt més.
6. Explica com una fragància o perfum pot suposar un diferencial per decidir la compra.
Mateixos productes per a satisfer la mateixa necessitat, per exemple un gel de dutxa (sentir-se
net). El diferencial per decidir comprar una o altra marca por estar en l’olor (sensacions de
sentir-se més relaxat, més còmode...).
7. Quin aspecte destaca el reportatge sobre les botigues ‘Zara’? Reflexiona fins a quin punt es
    pot considerar una manipulació acceptada o no pels consumidors?


                                             1
Les botigues Zara són un exemple d’ambientació corporativa: l’olor com a part de la imatge
corporativa (“huele a Zara”), com la marca...
Acceptem la manipulació positivament.
8. Quins experiments es citen al reportatge en relació a la valoració dels humans per les coses
    escasses? Quins resultats van tenir?
Cas: poques camisetes de la mateixa tirada (exclusivitat). Com a humans (des del punt de
vista evolutiu) tenim la tendència a valorar molt les coses que són escasses.
Experiments:
-   Es va comunicar als clients l’oferta d’una carn d’Austràlia de la qual no se’n disposaria més
    endavant -> augment de les vendes: 100%.
-   El mateix cas, però se’ls va dir que la informació era exclusiva per ells -> l’augment de les
    vendes va estar del 600%.
9. Explica quina és la importància del factor humà en els mercats.
És el factor que pesa sobre la resta: van a la captura, els dependents de les parades són uns
mestres en l’art de tirar floretes als clients i en crear empatia amb ells de manera que generen
confiança, que no els enganyaran (cosa que en alimentació és molt important).
La posició damunt tarima: genera major confiança, és l’expert. Ex. Actors que fan anuncis...
10. Què és l’”empatia”? Busca’n la definició. Creus que és fàcil trobar l’empatia amb altres
    persones?
11. Què és el “Packaging”del producte?
Envasos, etiquetes, caixes... on va el producte.
12. Al reportatge es parla de la importància de
    la    col·locació   dels   productes     a    les
    prestatgeries. Descriu les tres nivells i
    explica com influeixen en la decisió de
    compra.
- Peus: menys visible, productes de primera
    necessitat, ex. sucre
- Mans: força eficaç, tot està a l’abast
-   Ulls:     més     favorable,   compra       més
    espontània: marques blanques




13. Quin és el recorregut què es fa dintre d’una botiga? Descriu els principals emplaçaments i
    la influència que exerceixen en el consumidor.
Quan s’accedeix a un passadís, el client d’entrada es dirigirà a la dreta, concretament al
centre, després avançarà amb la mirada per la resta de la prestatgeria per tornar al final a la
primera part: és aquí on es posaran els productes amb un
preu interessant o els de marca (que el client addicte a les
marques buscarà estiguin on estiguin).
Altre lloc destacat són les anomenades “gòndoles”, als
extrems dels passadissos: solen vendre 5 vegades més, per
això les marques han de pagar si volen disposar d’aquest
espai.


A prop de la caixa situen allò no imprescindible que no va de
2-3 €, per ex. golosies.
També contribueix que la botiga estigui ben situada, en un pas transitat per vianants.

14. Escriu la definició de màrqueting (o “shopping”) que dóna el reportatge.


                                             2.3
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA I

Són tota una ciència que té per finalitat que els clients no tan sols passin pel davant sinó que
hi entrin, mirin, se sentin a gust i comprin.

Al final del dia només en recordem un 1% (de la publicitat).




                                             3

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

ExercicisfinançAment
ExercicisfinançAmentExercicisfinançAment
ExercicisfinançAmentEscola Pia
 
Instruments De FinançAment
Instruments De FinançAmentInstruments De FinançAment
Instruments De FinançAmentEscola Pia
 
Projecteempresarial
ProjecteempresarialProjecteempresarial
ProjecteempresarialEscola Pia
 
U 2 7 Eoe 0910
U 2 7 Eoe 0910U 2 7 Eoe 0910
U 2 7 Eoe 0910Escola Pia
 
3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades
3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades
3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dadesMarketing per tu
 
Crear un blog con blogger
Crear un blog con bloggerCrear un blog con blogger
Crear un blog con bloggerguestb30901f
 
Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"
Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"
Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"Isabel Iglesias Alvarez
 
Plafons de Comunicació
Plafons de ComunicacióPlafons de Comunicació
Plafons de Comunicaciócreal1
 
Comunicación No Violenta - Marshall Rosenberg
Comunicación No Violenta - Marshall RosenbergComunicación No Violenta - Marshall Rosenberg
Comunicación No Violenta - Marshall RosenbergPaula Sackmann
 
Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)
Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)
Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)Luis Miguel García Delgado
 
Estratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsEstratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsMarketing per tu
 
Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatge
Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatgeCom aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatge
Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatgeJordi Jubany
 

Andere mochten auch (17)

ExercicisfinançAment
ExercicisfinançAmentExercicisfinançAment
ExercicisfinançAment
 
Unitat11
Unitat11Unitat11
Unitat11
 
Plaemp
PlaempPlaemp
Plaemp
 
Instruments De FinançAment
Instruments De FinançAmentInstruments De FinançAment
Instruments De FinançAment
 
Projecteempresarial
ProjecteempresarialProjecteempresarial
Projecteempresarial
 
Apunts6 7
Apunts6 7Apunts6 7
Apunts6 7
 
U 2 7 Eoe 0910
U 2 7 Eoe 0910U 2 7 Eoe 0910
U 2 7 Eoe 0910
 
3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades
3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades
3 gestió bàsica d'informació en sistemes gestors de bases de dades
 
Crear un blog con blogger
Crear un blog con bloggerCrear un blog con blogger
Crear un blog con blogger
 
Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"
Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"
Taller sobre "Cómo elaborar mapas mentales"
 
Plafons de Comunicació
Plafons de ComunicacióPlafons de Comunicació
Plafons de Comunicació
 
Comunicación No Violenta - Marshall Rosenberg
Comunicación No Violenta - Marshall RosenbergComunicación No Violenta - Marshall Rosenberg
Comunicación No Violenta - Marshall Rosenberg
 
Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)
Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)
Taller de introducción a la Comunicación No-Violenta (CNV)
 
Estratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clientsEstratègies per atreure clients
Estratègies per atreure clients
 
Comunicación Asertiva (No violenta)
Comunicación Asertiva (No violenta)Comunicación Asertiva (No violenta)
Comunicación Asertiva (No violenta)
 
Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatge
Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatgeCom aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatge
Com aprenem en un món digital? Els entorns personals d'aprenentatge
 
SlideShare 101
SlideShare 101SlideShare 101
SlideShare 101
 

Ähnlich wie Cas Practic MarquèTing Sentits Sol

Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”
Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”
Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”Monica Mendoza
 
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESATEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESALaura GC
 
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxTaller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxana de la torre
 
marketing punt venda
marketing punt vendamarketing punt venda
marketing punt vendaTati Woli
 
Hawkers: revolució en moda i xarxes socials
Hawkers: revolució en moda i xarxes socialsHawkers: revolució en moda i xarxes socials
Hawkers: revolució en moda i xarxes socialsLaietta M
 
Estratègies del màrqueting
Estratègies del màrquetingEstratègies del màrqueting
Estratègies del màrquetingmariasala96
 
Marketing de pequeños museos
Marketing de pequeños museosMarketing de pequeños museos
Marketing de pequeños museosaQa 3.0
 
Conclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODI
Conclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODIConclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODI
Conclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODIESCODI
 
Les bases de la comunicació
Les bases de la comunicacióLes bases de la comunicació
Les bases de la comunicacióA Portada
 
La Publicitat
La PublicitatLa Publicitat
La PublicitatTati Woli
 
La publicitat
La publicitatLa publicitat
La publicitat2neso5
 
Vendre des del Cor Alfons M. Viñuela
Vendre des del Cor Alfons M. ViñuelaVendre des del Cor Alfons M. Viñuela
Vendre des del Cor Alfons M. ViñuelaAlfons Vinuela
 
La funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercatLa funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercatLaura
 
Els nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerç
Els nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerçEls nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerç
Els nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerçFrancesc Xavier Sánchez Moragas
 

Ähnlich wie Cas Practic MarquèTing Sentits Sol (20)

Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”
Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”
Entrevista Catalan “Un bon venedor genera confiança en 5 segons”
 
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESATEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
TEMA12 POTENCIANT LA IMATGE D'EMPRESA
 
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxTaller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
 
marketing punt venda
marketing punt vendamarketing punt venda
marketing punt venda
 
Hawkers: revolució en moda i xarxes socials
Hawkers: revolució en moda i xarxes socialsHawkers: revolució en moda i xarxes socials
Hawkers: revolució en moda i xarxes socials
 
Estratègies del màrqueting
Estratègies del màrquetingEstratègies del màrqueting
Estratègies del màrqueting
 
Marketing de pequeños museos
Marketing de pequeños museosMarketing de pequeños museos
Marketing de pequeños museos
 
Curs sobre xarxes socials i comunicació online
Curs sobre xarxes socials i comunicació onlineCurs sobre xarxes socials i comunicació online
Curs sobre xarxes socials i comunicació online
 
Conclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODI
Conclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODIConclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODI
Conclusions Tots podem innovar 2013 d'ESCODI
 
Les bases de la comunicació
Les bases de la comunicacióLes bases de la comunicació
Les bases de la comunicació
 
Comerç just
Comerç justComerç just
Comerç just
 
Antoni flores jci girona_2013_04_12
Antoni flores jci girona_2013_04_12Antoni flores jci girona_2013_04_12
Antoni flores jci girona_2013_04_12
 
La Publicitat
La PublicitatLa Publicitat
La Publicitat
 
Debatdevicaprabo
DebatdevicapraboDebatdevicaprabo
Debatdevicaprabo
 
La publicitat
La publicitatLa publicitat
La publicitat
 
Vendre des del Cor Alfons M. Viñuela
Vendre des del Cor Alfons M. ViñuelaVendre des del Cor Alfons M. Viñuela
Vendre des del Cor Alfons M. Viñuela
 
La funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercatLa funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercat
 
Els nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerç
Els nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerçEls nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerç
Els nous hàbits de les persones consumidores i el marc regulador del comerç
 
Marca pirineus
Marca pirineusMarca pirineus
Marca pirineus
 
Pop pen
Pop penPop pen
Pop pen
 

Mehr von Escola Pia

Unitatcreacio08 09
Unitatcreacio08 09Unitatcreacio08 09
Unitatcreacio08 09Escola Pia
 
Teoriaplaempresa
TeoriaplaempresaTeoriaplaempresa
TeoriaplaempresaEscola Pia
 
Exer Inversions
Exer InversionsExer Inversions
Exer InversionsEscola Pia
 
2 Ba Gestion Inventarios 1
2 Ba Gestion Inventarios 12 Ba Gestion Inventarios 1
2 Ba Gestion Inventarios 1Escola Pia
 
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 3
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 32%20 Ba%20 Valoracion Existencias 3
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 3Escola Pia
 
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 2
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 22%20 Ba%20 Valoracion Existencias 2
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 2Escola Pia
 
2 Ba Gestion Inventarios 3
2 Ba Gestion Inventarios 32 Ba Gestion Inventarios 3
2 Ba Gestion Inventarios 3Escola Pia
 
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 1
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 12%20 Ba%20 Valoracion Existencias 1
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 1Escola Pia
 
2 Ba Gestion Inventarios 2
2 Ba Gestion Inventarios 22 Ba Gestion Inventarios 2
2 Ba Gestion Inventarios 2Escola Pia
 
Practicaunitat3
Practicaunitat3Practicaunitat3
Practicaunitat3Escola Pia
 
Classificacioempreses
ClassificacioempresesClassificacioempreses
ClassificacioempresesEscola Pia
 

Mehr von Escola Pia (20)

U 2 8eoe0910
U 2 8eoe0910U 2 8eoe0910
U 2 8eoe0910
 
Unitatcreacio08 09
Unitatcreacio08 09Unitatcreacio08 09
Unitatcreacio08 09
 
Teoriaplaempresa
TeoriaplaempresaTeoriaplaempresa
Teoriaplaempresa
 
Exer Inversions
Exer InversionsExer Inversions
Exer Inversions
 
Autoavaluacio
AutoavaluacioAutoavaluacio
Autoavaluacio
 
Pertgannt
PertganntPertgannt
Pertgannt
 
Pert Cpm 3
Pert Cpm 3Pert Cpm 3
Pert Cpm 3
 
Pert Cpm 2
Pert Cpm 2Pert Cpm 2
Pert Cpm 2
 
2 Ba Gestion Inventarios 1
2 Ba Gestion Inventarios 12 Ba Gestion Inventarios 1
2 Ba Gestion Inventarios 1
 
Pert Cpm 1
Pert Cpm 1Pert Cpm 1
Pert Cpm 1
 
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 3
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 32%20 Ba%20 Valoracion Existencias 3
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 3
 
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 2
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 22%20 Ba%20 Valoracion Existencias 2
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 2
 
2 Ba Gestion Inventarios 3
2 Ba Gestion Inventarios 32 Ba Gestion Inventarios 3
2 Ba Gestion Inventarios 3
 
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 1
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 12%20 Ba%20 Valoracion Existencias 1
2%20 Ba%20 Valoracion Existencias 1
 
Pert Cpm 3
Pert Cpm 3Pert Cpm 3
Pert Cpm 3
 
2 Ba Gestion Inventarios 2
2 Ba Gestion Inventarios 22 Ba Gestion Inventarios 2
2 Ba Gestion Inventarios 2
 
Practicaunitat3
Practicaunitat3Practicaunitat3
Practicaunitat3
 
Numer5
Numer5Numer5
Numer5
 
Oktopus
OktopusOktopus
Oktopus
 
Classificacioempreses
ClassificacioempresesClassificacioempreses
Classificacioempreses
 

Cas Practic MarquèTing Sentits Sol

  • 1. ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA I CAS PRÀCTIC: TÈCNIQUES DE MÀRQUETING_________ SOLUCIONS EL MARQUÈTING DELS SENTITS (2008, 13 min.) Reportatge de "Valor afegit" que repassa les diferents tècniques de màrqueting que es fan servir per incitar el comprador. En un món saturat de productes i de missatges publicitaris, les tècniques de màrqueting evolucionen per provocar emocions que incitin a la compra. Les olors, els sabors, els sons, el tacte... tot els sentits entren en joc perquè, al final, el consumidor passi per caixa. Als mercats, un factor que influeix en la compra és la col·locació dels productes i la seva il·luminació, tot i que és el factor humà dels venedors el que hi té més pes. Als grans centres comercials s'apliquen les tècniques de màrqueting anglosaxones. Quan la figura del venedor desapareix, la presentació dels productes es converteix en una peça fonamental, com també la seva col·locació a les prestatgeries. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=33143&p_ex=marqueting&p_num=3 ACTIVITATS: 1. Comenta l’evolució que ha experimentat el màrqueting i què significa el màrqueting dels sentits. En un món saturat de productes i de missatges publicitaris, les tècniques de màrqueting evolucionen per provocar emocions que incitin a la compra. Les olors, els sabors, els sons, el tacte... tot els sentits entren en joc perquè, al final, el consumidor passi per caixa. 2. Quina és la finalitat de les tècniques de màrqueting? Busquen manipular l’inconscient del consumidor per fer-lo passar per caixa. 3. Amb què es compara al reportatge l’atracció que exerceixen les botigues actualment i per què? Similar a la que eren capaces de generar les esglésies en el passat quan eren el centre aglutinador de la societat (compràvem la promesa de felicitat, d’una vida millor, l’ordre més enllà del caos: música, olor, llum...). 4. Quin és l’experiment que es duu a terme al reportatge? Universitat Autònoma de Barcelona (grup d’experts): Recorregut per la ciutat per explicar com funciona el cervell humà quan va de compres. 5. Quins detalls de la botiga ‘Natura’ es destaquen al reportatge com mecanismes per influir en la decisió de compra? Explica’ls. - Els objectes estan a la vista, es poden tocar: et permeten experimentar amb el tacte. - La decoració i la música: et transporten a un país exòtic. La música es capaç de modificar l’estat d’ànim: hi ha estudis que demostren que com més lenta és la música, més estona s’està a la botiga i més vendes genera. - Les olors: fan que recordem moltes coses. Hi ha estudis que demostren fins a quin punt les olors fan que es compri molt més. 6. Explica com una fragància o perfum pot suposar un diferencial per decidir la compra. Mateixos productes per a satisfer la mateixa necessitat, per exemple un gel de dutxa (sentir-se net). El diferencial per decidir comprar una o altra marca por estar en l’olor (sensacions de sentir-se més relaxat, més còmode...). 7. Quin aspecte destaca el reportatge sobre les botigues ‘Zara’? Reflexiona fins a quin punt es pot considerar una manipulació acceptada o no pels consumidors? 1
  • 2. Les botigues Zara són un exemple d’ambientació corporativa: l’olor com a part de la imatge corporativa (“huele a Zara”), com la marca... Acceptem la manipulació positivament. 8. Quins experiments es citen al reportatge en relació a la valoració dels humans per les coses escasses? Quins resultats van tenir? Cas: poques camisetes de la mateixa tirada (exclusivitat). Com a humans (des del punt de vista evolutiu) tenim la tendència a valorar molt les coses que són escasses. Experiments: - Es va comunicar als clients l’oferta d’una carn d’Austràlia de la qual no se’n disposaria més endavant -> augment de les vendes: 100%. - El mateix cas, però se’ls va dir que la informació era exclusiva per ells -> l’augment de les vendes va estar del 600%. 9. Explica quina és la importància del factor humà en els mercats. És el factor que pesa sobre la resta: van a la captura, els dependents de les parades són uns mestres en l’art de tirar floretes als clients i en crear empatia amb ells de manera que generen confiança, que no els enganyaran (cosa que en alimentació és molt important). La posició damunt tarima: genera major confiança, és l’expert. Ex. Actors que fan anuncis... 10. Què és l’”empatia”? Busca’n la definició. Creus que és fàcil trobar l’empatia amb altres persones? 11. Què és el “Packaging”del producte? Envasos, etiquetes, caixes... on va el producte. 12. Al reportatge es parla de la importància de la col·locació dels productes a les prestatgeries. Descriu les tres nivells i explica com influeixen en la decisió de compra. - Peus: menys visible, productes de primera necessitat, ex. sucre - Mans: força eficaç, tot està a l’abast - Ulls: més favorable, compra més espontània: marques blanques 13. Quin és el recorregut què es fa dintre d’una botiga? Descriu els principals emplaçaments i la influència que exerceixen en el consumidor. Quan s’accedeix a un passadís, el client d’entrada es dirigirà a la dreta, concretament al centre, després avançarà amb la mirada per la resta de la prestatgeria per tornar al final a la primera part: és aquí on es posaran els productes amb un preu interessant o els de marca (que el client addicte a les marques buscarà estiguin on estiguin). Altre lloc destacat són les anomenades “gòndoles”, als extrems dels passadissos: solen vendre 5 vegades més, per això les marques han de pagar si volen disposar d’aquest espai. A prop de la caixa situen allò no imprescindible que no va de 2-3 €, per ex. golosies. També contribueix que la botiga estigui ben situada, en un pas transitat per vianants. 14. Escriu la definició de màrqueting (o “shopping”) que dóna el reportatge. 2.3
  • 3. ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESA I Són tota una ciència que té per finalitat que els clients no tan sols passin pel davant sinó que hi entrin, mirin, se sentin a gust i comprin. Al final del dia només en recordem un 1% (de la publicitat). 3