1. Llengua catalana i literatura MORFOLOGIA VERBS IRREGULARS

2. LES IRREGULARITATS VERBALS Els verbs irregulars no segueixen del tot el PARADIGMA de la conjugació verbal a la qual pertanyen. Poden presentar diverses irregularitats de les quals n'estudiarem les més rellevants: = model

3. IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ 1. La 1a conjugació verbal és la més regular. Els únics verbs considerats irregulars d'aquesta conjugació són : ANAR ( que combina el lexema AN- i el lexema VA-): jo vaig, jo anava ESTAR ( que incorpora la "c" o la "g" en algunes formes)

4. IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ 2. Tot i amb això, cal parar atenció a les conseqüències ortogràfiques que comporten les consonants c/q , j/g, g/gu, ç/c davant d'unes vocals o altres... Jo cer c o - tu cer qu es Jo men j o - tu men g es Ella ca ç a - tu ca c es Jo ama g o - tu ama gu es

5. IRREGULARITATS DE LA 1a CONJUGACIÓ 3. Els verbs acabats en - EAR (com crear), -IAR ( com triar), -OAR (com lloar) i en -UAR (com suar) porten dièresi en algunes formes de la conjugació: PRESENT de SUBJUNTIU IMPERATIU jo creï / criï tu creïs /criïs ell o ella creï / criï nosaltres creem / criem vosaltres creeu / crieu ells o elles creïn / criïn crea / cria tu creï / criï ell o ella creem / criem nosaltres creeu / crieu vosaltres creïn / criïn ells o elles

6. IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ 1. No hi ha cap infinitiu acabat en - GUER ( * sapiguer --saber) ni cap gerundi acbat en -GUENT ( * sapiguent -- sabent) 2. Els verbs CABRE, CALDRE, ÉSSER i VALDRE presenten dues formes a l'infinitiu i, per tant, es poden fer servir també les corresponents: CABER, CALER, SER i VALER 3. Els verbs amb l'infinitiu acabat en -RE i el lexema acabat en vocal porten dièresi en les terminacions - ÏA, -ÏES, ÏEN. Per exemple: CONCLOURE concloïa , concloïes , concloïa, concloíem , concloíeu , concloïen

7. IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ 4. Els verbs JEURE, TREURE i NÉIXER (i derivats com renéixer, retreure, etc.) presenten una alternança E / A que compleix la norma següent: A --- quan és àtona : naixien, trauré, jauria E o A -- d'acord amb el so de la pronúncia , quan és tònica : neixo, treia, jèiem *** Per bé que aquests verbs admeten una alternança e/a diferent en funció de la variant dialectal ( neixo - naixo )

8. IRREGULARITATS DE LA 2a CONJUGACIÓ 5. Els verbs PODER i VOLER alternen la O i la U a l'arrel. Segueixen la pauta següent: - S'escriuen amb U : la 1a persona del singular del present d'indicatiu Jo puc, jo vull tot el present de subjuntiu Pugui -puguis-pugui-puguem-pugueu-puguin Vulgui-vulguis-vulgui- vulguem-vulgueu-vulguin tot l'imperatiu pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin Vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin - La resta de la conjugació s'escriu amb O

9. IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ 1. - Hi ha verbs purs acabats en -IR : Ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tossir (i derivats .) - Hi ha verbs que es poden conjugar indistintament com aquests o com els que porten l'increment- EIX- : acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir, presumir,resumir - Hi ha verbs INCOATIUS que porten l'increment - EIX- abans de la desinència : assentir, dissentir i TOTA LA RESTA dels acabats en -IR ( partir, reduir, patir ...)

10. IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ 2 . Els verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR, TOSSIR (i derivats com recollir, escollir, etc.) presenten una alternança O / U que compleix la norma següent: O --- quan és àtona : sortim, cosim O o U -- d'acord amb el so de la pronúncia , quan és tònica : cullo, cull, surts

11. IRREGULARITATS DE LA 3a CONJUGACIÓ 3. Els verbs ESCRIURE i VIURE, que són de la 2n conjugació, formen el gerundi com si fossin de la tercera: ESCRIVINT i VIVINT 4. Els verbs acabats en VOCAL + IR ( p. ex: AGRAIR ), portaran dièresi en algunes de les seves formes: Convé recordar que NO en portaran : . A L'INFINITIU : agrair - AL GERUNDI: agraint - AL FUTUR: agrairà - AL CONDICIONAL: agrairia

12. UNA CONSIDERACIÓ GENERAL i IMPORTANT QUE CAL APRENDRE : La velarització Hi ha força verbs catalans que tenen el so velar [k] en la primera persona del singular del present d'indicatiu (que normalment sabem per la pràctica de la llengua parlada) ESTAR : Jo esti c CONÈIXER: Jo cone c TENIR : jo tin c Aquests verbs introduiran l'element velar ( representat per una "c" o per una "g") en 4 temps verbals de la conjugació que cal recordar i aprendre...

13. INDICATIU Passat SUBJUNTIU Present SUBJUNTIU Imperfet be g uí be g ueres be g ué be g uérem be g uéreu be g ueren be g ui be g uis be g ui be g uem be g ueu be g uin be g ués be g uessis be g ués be g uéssim be g uéssiu be g uessin

14. ATENCIÓ !!! IMPERATIU beu tu be g ui ell be g uem nosaltres beveu vosaltres be g uin ells o elles IMPERATIU di g ues tu di g ui ell o ella di g uem nosaltres di g ueu vosaltres di g uin ells o elles