característiques de la narrativa del segle XX, la postguerra

1. TEMA 1LITERATURA, 2n BATXILLERAT Explica en quina mesura el contextsociopolíticdelsanysposteriors a la guerra civil finsalsanys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. Miguel Raga, 14-1-11 IES CLOT DEL MORO

2. La novel·la en la postguerra En la literatura catalana, la novel·la va presentar dificultats. Així, elsautorsd’aquest genere no van poder pofessionalitzar-se i van haver de conrear altresgèneres. La situació va empitjorarquan el franquisme va prohibir a l’escriptor la publicació de les seues obres. Totaçòjuntamentamb la censura esdevindran en la impossibilitat del conreud’aquestgènere.

3. Etapes El conreu del gènerenovel·lístic va anarcreixent a mesura que el règim franquista es va anarliberalitzantambelstranscursdelsanys. Aixítrobem tres períodes: 1939-1946 La censura impedeix la producció. 1946- 1960 Va haver una certaliberalització. A partir dels 60 Boom de la traducció de novel·les. JoanotMartorell

4. Producció per any de llibres en català.

5. La primera meta de la novel·la de postguerra va ser el grup de narradorsjovens que al 1957 comenten en Cita de narradors: Campany, Espinàs, Pedrolo... van renovar un gènere que va aconseguir una gran acceptació a finalsdelsanys 60. La censura va protagonitzar un papernegatiu en la producció del gènere. Va contribuir al desfasament entre la data de producció de les obres i la de publicació. J.M.Espinàs M.Pedrolo

6. Algunsexemples del papernegatiu, esmentatabans, de la censurasónelssegüents: IncertaGlòria, de Joan Sales. La primera ediciód’aquesta va apareixer en la tercera part, quant a extenció de l’obra, de l’obra original que va ser publicada a Paris el 1962. L’ambiciód’Aleix, d’Enric Valor. Degut a la prohibició i la censura no va poder ser publicada fins el 1960, deuanysdesprés de la seuacreació. E.Valor

7. Persecució del català. Circulardel “Consejo de Inpección de Enseñanza Primaria de la Provincia de Barcelona” 31 Marzo de 1954 “ Dentro del recinto escolar, todas las explicaciones y comentarios del Maestro, de los niños con el maestro y de los niños entre sí, han de hacerse en la Lengua Nacional. Serán responsables ante las autoridades professionales y gubernativas los Maestros que incumplan este precepto…” Aula d’ensenyança en temps de postguerra.

8. En contraposició a la novel·latrobem el conte, durantelsanys de postguerra aquest va arribar a adquirir unsnivells de qualitatelevats. Encara que també va tindreelsseusproblemescom la manca de premsa, o la falta de crítica especialitzada, entre altres. Va ser potenciat a partir dels 50 per tal de recuperar la tradició i com a primer pas per a recuperar el gènere que es trobava en declivi, la novel·la. El Conte En contraposició a la novel·latrobem el conte, durantelsanys de postguerra aquest va arribar a adquirir unsnivells de qualitatelevats. Encara que també va tindreelsseusproblemescom la manca de premsa, o la falta de crítica especialitzada, entre altres. Va ser potenciat a partir dels 50 per tal de recuperar la tradició i com a primer pas per a recuperar el gènere que es trobava en declivi, la novel·la. A la imatgeapareix Caterina Albert, que va utilitzar el pseudònimVictorCatalà. El 1953 es va crear un premiamb el seunom I va fer un paperimportant.

9. Etapes Dècadadelsquaranta DècadadelscinquantaConnectaamb la tradició de preguerra Busca la recreació de la realitat DècadadelsseixantaContinua amb el modeldelsanys 50 El Realisme Social

10. Dècadadels 40 A la dècadadelsanys 40 va haver una producciónul·la a l’interior I interessant en l’exili. Aquestperíodeestàcaracteritzat per la no-voluntat d’innovaciótècnica i pelfet de continuar amb la tradiciópscologico-realis- tadelsanystrenta. Autorsdestacats: Vicenç Riera LLorca Xavier Benguerel

11. Dècadadels 50 Períodecaracteritzatpelpredominidellconteversaltresgèneresnarratius. Es publiquen reculls de contes de la postguerra. Es poden distingir dos grups: Connectaamb la tradició de preguerra. Aquest té com a objectiul’observació pscològicad’unspersonatges en una situació. El conte es vistcom un exer- cisid’aproximació a la novel·la. Rodoreda i Villalongaaprofundiren en elsmodels de partida en el camícap a les seus obres posteriors. Cal esmentar aFerran de Pol. Busca la recreació de la realitat. Períodeambvoluntat de renovació. El conte recrea la realitat per fer-ne una nova a partir de la quals es re- flexiona sobre elsproblemes de l’home. Cal citar aP.Calders, Sarsa- nedas i Joan Perucho Sarsanedas, Calders i Perucho Ferran de Pol

12. Dècadadels 60 Etapa en la que predomina la novel·laversaltresgèneres. Es poden distingir dos grups: Continuaciódelsmodelsdels 50. Relat de fonamentpsicològic (Villalonga) i de la recreació de la realitat (Calders, Perucho). Realisme Social El conteésmésobjectiu i testimonial. A mésincloualgunes pautes d’innovació. Trobem per una banda Espinàs que utilitzaelementshumorístics i capta l’absurd de la vida quotidiana,Varietés 1959. I per altra a J.Carbó i V.Mora que donen més importancia a la reflexió que sorgeix de la captació de la realitat.