1. “donar un paquet de
macarrons”
Consideracions sobre la caritat i l’acció
comunitària
Andreu Camprubí Trepat
andreu@elrisell.cat
www.elrisell.cat
@elrisell
GT Pobresa, CMBS de Barcelona, 11/4/2013
2. “donar un paquet de macarrons”
És una acció necessària?
-Actualment molta gent necessita aquest tipus de suport
És per se una acció de caritat?
-Depèn…
3. Per què rebutgem la caritat?
Nietzsche:
«La compasión es antitética de los efectos tonificantes, que elevan la energía del
sentimiento vital; produce un efecto depresivo. El padecer (leiden) mismo se vuelve
contagioso mediante el compadecer (mitleiden). La compasión obstaculiza en conjunto la ley
de la evolución, que es la ley de la selección. (...) Este instinto depresivo y contagioso
obstaculiza aquellos instintos que tienden a la conservación y a la elevación del valor de la
vida: tanto como multiplicador de la miseria cuanto como conservador de todo lo miserable,
es un instrumento capital para la intensificación de la décadence, (...)» (El anticristo, 31-32)
Ni tant, ni tant poc…
4. Per què rebutgem la caritat?
-Passivitat del receptor
-Manté i reforça l’estructura social, les desigualtats, no les qüestiona
-No subjecta a drets ni ordenament legal
-Discrecional
-Voluntària
-Genera cultura “assistits”
-Genera immobilisme social
-No és emancipadora ni genera apoderament
-Actuacions úniques, no integrals
-Estigmatitzant
-…
5. Com haurien de ser les polítiques contra l’exclusió?
-Dinàmiques: centrar-se ens els processos d’entrada a l’exclusió i no només en
els seus efectes.
-Multidimensionals: han de contemplar tots els factors de l’exclusió social
-Proactives: polítiques estratègiques orientades a les causes de l'exclusió per
contra de les reactives, orientades a conseqüències
-Participatives: en el seu disseny s’hi ha d’implicar a tots els actors i als
receptors, que passen a ser agents
-Comunitàries: contemplar la dimensió comunitària i territorial en el disseny de
les polítiques
-Emancipadores: s’han d’encarar a la promoció de l’autonomia personal
“donar un paquet de macarrons” on queda?
6. L’exclusió pot ser definida com... La lluita contra l’exclusió ha
de contemplar aquests tres
aspectes conjuntament (si
-Una situació: un estat de s’escau)
necessitat intensa provocat
per múltiples factors
Les actuacions poden ser dutes
a terme per diferents actors,
però cal que es coordinin per
Polítiques donar resposta als individus.
-Un risc: expressa la debilitat
d’ocupació,
dels recursos individuals i educatives, reforç
col·lectius per fer front als vincles relacionals,
Una mateixa persona en situació
d’exclusió requereix de l’acció
moments de ruptura capacitació, foment en aquests tres fronts
autonomia, reforç
comunitat,…
Les primeres actuacions
-Un procés: conseqüència (situació) són actuacions
de processos socials i reactives, les altres dues poden
econòmics generals que Incidència política, ser proactives o reactives
legislació,
afecten els individus en
regulació,…
determinats moments de la
seva trajectòria vital
8. “donar un paquet de macarrons”
És per se una acció de caritat?
-Depèn…
9. En termes generals…
Inclusió/Acció
Preguntes Caritat Comunitària
Quin paper hi juga el receptor? (!) Passiu Actiu
Aportacions Via impositiva
Com es finança? (?) voluntàries (redistribució)
Actuació única? (!) Si No
L'accés està subjecte a drets i legislació? (?) No Si
Relació donant-receptor? Jerarquia social Igualtat
Hi ha discriminació en la recepció? Pot ser No
Capaç de modificar estratificació social? No Si
Reforça vincle social en la comunitat? (!) No Si
"autobombo", Per ser replicat,
Difusió de l'actuació? publicitat rendició de comptes
Dignificació. Cerca minimitzar l’estigma? No Si
… més propostes?
(?) ítems que, com a mínim, poden ser debatuts com a elements descriptius de la taxonomia
10. Acció comunitària >> reforç del vincle social
Les xarxes socials juguen un paper cabdal en la inclusió
Hi ha autors que
parlen de l’exclusió
com a
“deslligament” o
“desafiliació”.
Reforça visió
comunitària de la
inclusió
Sluzki, C. (1996) La red social: frontera de la práctica sistémica. Gedisa, Barcelona
Lomnitz, L. A. (1994) Redes sociales, cultura y poder: Ensayos de antropología iberoamericana. FLACSO, México
Camprubí, A. (2011). Entorns rurals, entorns inclusius. Les xarxes socials en els processos d’inclusió social de la
població nouvinguda. El cas del Moianès. Tesina Màster Europeu en Treball i Política Social, UAB
11. “Donar un paquet de macarrons” i fer alguna mena de treball
comunitari? “què pots aportar?”
Qüestió a tenir en compte en funció del col·lectiu
“Nous perfils”
Persones que han estat actives gran part de la seva vida. Actualment el
seu principal problema, a banda dels econòmics derivats de l’atur, és la
inactivitat.
“Los parados de Marienthal”, “Los lunes al sol”
Per aquestes persones, pot ser desitjable que s’insereixin en una
dinàmica de realització de treballs comunitaris i se sentin productius.
Augment d’autoestima, es poden evitar episodis depressius i les seves
derivades.
ex. Tarpuna, horts socials
Es pot aprofitar per dur a terme tasques formatives, reciclatge,
habilitats,…
12. … i fins aquí la teoria, la pràctica és més complexa i de
llindars borrosos
“amb el què tenim, fem el què podem”
Per agafar idees, vegem com fan el què poden en alguns llocs:
*petites modificacions a “donar un paquet de macarrons” poden tenir importants efectes
13. Alguns casos:
Menjador social Minyons de Terrassa
Menjador social on hi ha persones que paguen el menú amb diners i d’altres ho fan
aportant treball, tant al menjador com a través de les entitats.
Està obert a tothom, però serveis socials determina la forma de pagament i les entitats
es comprometen a impulsar iniciatives de treball comunitari per les persones que no
poden pagar amb diners.
No se sap qui paga d’una forma i qui ho fa d’una altra.
Dignificació, redistribució (micro),…
14. Alguns casos:
Roquetes
En lloc de donar menjar, fan tallers de cuina i s’emporten els plats cuinats a casa.
No reben menjar, fan tallers de cuina.
Reforç vincle comunitari, dignificació, formació,…
15. Alguns casos:
Projecte “entre veïns” de la Fundació Clariana, Rubí
Entitat que duu a terme actuacions integrals. A banda de tasques d’intermediació laboral,
legal i amb serveis socials, realitza tasques d’assistència:
Habitatge:
1) mediació entre veïns que tenen lloc a casa i necessiten llogar una habitació (per
motius econòmics) i d’altres que necessiten una vivenda.
2) Disposa d’habitatge propi que lloguen a un preu social.
Alimentació:
Tenen un banc d’aliments, però és com un supermercat on les persones fan la compra.
La moneda és el “veí” i les persones escullen què s’emporten. Aprenen a prioritzar,
organitzar-se i es poden permetre “capritxos”.
Reforç vincle comunitari, dignificació, apoderament,…
16. Alguns casos:
Font dels Capellans, Manresa
Acció comunitària que consisteix a rebutjar a la festa major i aprofitar els diners per dur a
terme tasques al barri, des de les més assistencials (menjar) fins a d’altres de caire
més comunitari (organització social de la cura i el transport, solució de conflictes al
barri,...) de forma autogestionada.
Es creen grups de suport per debatre i decidir quines són les actuacions que cal portar a
terme on hi participa tothom, també els “receptors” (ara actors).
Reforç vincle comunitari, apoderament, formació,…
17. Alguns casos:
50x20, Barcelona
Veïns de Torre Baró i Ciutat Meridiana fan aportacions de 20 euros al mes per destinar-
les a les entitats socials dels barris i en fan un seguiment.
500x20, Barcelona
Veïns de 9Barris han ocupat un edifici per donar-lo a persones amb problemes
d’habitatge.
Reforç vincle comunitari, apoderament,…
18. Atenció! Implicacions en la redistribució de la riquesa
Polítiques socials, Experiències com
impostos progressius 50x20
(en teoria)
Redistribució vertical Redistribució horitzontal
50x20 no pot ser la manera de mantenir les polítiques socials en aquests barris, només
una solució temporal. De fer-se crònica, afectaria als fonaments de l’estat, la igualtat, la
democràcia,…
19. Alguns casos:
“Er Banco Güeno”, Malaga
Veïns del barri de la Palmilla van ocupar la seu abandonada d’un banc del barri i hi han
instal·lat un menjador social.
Al voltant del menjador social, articulen iniciatives comunitàries de suport mútu i
apoderament veïnal. També fan “d'incubadora” de projectes comunitaris. Vinculat
als moviments socials.
Reforç vincle comunitari, apoderament, dignificació,…
20. Alguns casos:
Bancs del temps
Xarxes d’intercanvi
Horts socials
…
Reforç vincle comunitari, apoderament, dignificació,…
