SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 7
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA

PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL)
1.PREÀMBUL
La comissió de Coordinació Pedagògica del CEIP Molí d'en Xema (en representació el claustre), i
en relació al Decret 15/2013 que, per imperatiu legal, ens obliga a transformar el projecte lingüístic
del nostre centre en un programa de tractament integrat de llengües, consideram:
•

•

Que aquest projecte no ve donat per raons científiques sinó per raons polítiques. No hi ha
cap estudi que demostri la necessitat de la seva aplicació. A més va en contra dels principis
pedagògics amb més acceptació per part de la comunitat educativa i de la comunitat
científica internacional.
Que el Decret TIL entra en contradicció amb la legislació vigent com l’Estatut
d’Autonomia, la Llei orgànica d’Educació (LOE) i la Llei de Normalització Lingüística.
Opinam que aquest decret no permetrà que els alumnes assoleixin l'objectiu indicat a la Llei
de Normalització Lingüística, en el sentit que en acabar l'etapa d'escolarització obligatòria,
tots els alumnes han de tenir un domini similar de les dues llengües oficials.

•

Col·lisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs).
Vol eliminar uns projectes lingüístics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90%
dels pares i mares de les illes Balears i no dóna solució als problemes reals que té el sistema
com és el fracàs escolar, i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o
l’atenció a la diversitat.

•

Que ha estat elaborat sense cap tipus de consens amb els diferents estaments de la
comunitat educativa i desoint les veus en contra de la comunitat pedagògica, de les
institucions acadèmiques d’obligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels
organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a l’informe aprovat
dia 31 de gener de 2011, a l’apartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu
reclamava un augment de la presència i de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit educatiu.

•

Que no hi ha cap informe que demostri que “el fracàs escolar en Balears es deu a la
immersió lingüística”. Com a educadors ens preocupen aquest tipus de declaracions
realitzades per dirigents polítics ja que estan basades en opinions i no en dades. Ens
preocupa aquesta ignorància i desconeixement del món educatiu per part dels nostres
representants . El model actual, avalat pels resultats obtinguts a les proves de diagnosi de
l'IAQSE, elaborades per la pròpia Conselleria d'Educació Cultura i Universitats i pels
resultats de l'informe PISA 2009, demostren que el grau d'assoliment de la competència en
comunicació lingüística en llengua castellana són iguals o superiors al grau d'assoliment del
català, i cap d'ells no és inferior a les competències bàsiques assolides a altres àrees. En
contra de l'apreciació del tot errònia que l'ensenyament en català ha perjudicat el
desenvolupament de les habilitats lingüístiques en castellà.

•

Que no hi existeix cap informe sociolingüístic que demostri que el català està plenament
normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. L'escola és l’única
institució en què està mínimament normalitzat i l'únic entorn capaç de compensar la desigual
presència de les dues llengües en la societat. L’han llevat de l’administració pública, ja no és
un requisit, a l’empresa privada és residual, als mitjans de comunicació, gairebé inexistent.
Com sap qualsevol lingüista l'escola no és l'únic indret en que les persones aprenen una
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA

•

llengua, pot ser ni el més important. Per aquest motiu, els alumnes no catalanoparlants, que
viuen en entorns molt castellanitzats, només poden aprendre el català en l'entorn formal de
l'escola.
Com qualsevol educador sap, la responsabilitat d’ensenyar una llengua estrangera no
pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a altres instàncies
determinar un model lingüístic als mitjans de comunicació i més present a la societat, tal
com es fa a altres països europeus, on les pel·lícules i animacions infantils són en versió
original i existeix una gran oferta de beques d'estades a l'estranger. A més pensam que el
nivell B2 és totalment insuficient per explicar amb fluïdesa els continguts d'una àrea.

Per tot això el claustre del CEIP Molí d'en Xema decidí per majoria que el millor era acollir-se a
l’article 20 de decret TIL. Ens sembla que és la manera menys dolenta d’aplicar-lo i la que redueix
l’impacte negatiu de l’aplicació del decret.
2.CONTEXT SÒCIO-CULTURAL I ECONÒMIC DEL CENTRE
El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant la pròpia del
nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes d’origen magrebí i una altra
d’origen sud-americà.
El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi ha casos de
nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha afectat a famílies del nostre centre. Aquest
fet té un caire negatiu en quant a les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el
caire positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en moments que aquest
demana la seva col·laboració.
Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop de
l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre
té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està
al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La Salle de
Manacor.

3. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS
GENERALS I ESPECÍFIQUES. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
A. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES.
1. Atenent a l’exposat a l’epígraf 3 de l’article 20 del Decret 15/2013, per imperatiu legal, la
llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, llengua cooficial, seran
les llengües vehiculars del centre
2. Ateses les circumstàncies econòmiques, la precipitació amb la que s’ha exigit l’elaboració
d’aquest projecte i que la plantilla no estarà definida fins a final de juliol i inicis de
setembre, el professorat elaborarà durant el proper curs, a les seves programacions, materials
complementaris en anglès o en castellà segons la llengua vehicular de la matèria.
3. L'ensenyament de castellà es farà de manera transversal a totes les matèries no lingüístiques.
Degut a que al centre no s'utilitzen llibres l'organització d'aquestes matèries quedaran
concretades a les programacions del curs vinent.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
4. Independentment de la llengua en que s’imparteixin les matèries no lingüístiques l’alumnat
podrà contestar els exàmens en llengua catalana, per tal que la dificultat per expressar el
coneixement de la matèria –especialment en llengua anglesa– no dificulti la superació de les
assignatures o l’assoliment de les respectives competències (aquesta mesura tindrà caràcter
temporal. Les successives actualitzacions del projecte permetran revisar-ne la pertinència en
funció del nivell competencial assolit per l’alumnat al llarg dels anys d’implantació del
decret 15/2013).
5. La CCP potenciarà, especialment a 1r cicle de Primària, la implantació de didàctiques
centrades en el desenvolupament de la competència lingüística: expressió i comprensió oral,
programes de foment de la lectura,...
B. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES
Els objectius específics del projecte TIL han de ser coherents amb els del Projecte Educatiu de
Centre, en relació a formació integral de l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats,
abordant la realitat des de tots els àmbits i àrees. En conseqüència, aquests objectius tenen un
caràcter subordinat, així com les estratègies dirigides a realitzar-los. Això significa que, en tant en
quant la Conselleria no doti la implantació del TIL de recursos propis, i en ús de l’autonomia de
centre, els recursos humans del centre continuaran mantenint les prioritats marcades pels diferents
documents aprovats per CCP i claustre que delimiten la línia pedagògica del centre, especialment
pel que fa referència a l’atenció a la diversitat i al reforç educatiu.
1. Aconseguir que els nostres alumnes adquireixin el domini en llengua catalana, llengua
castellana i llengua anglesa, segons les competències adequades al projecte educatiu del
centre.
2. Flexibilitzar i adaptar el TIL a la realitat del centre.
3. Treballar la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges.
4. Flexibilitzar la formació del professorat en l’adequació i millora del seu nivell lingüístic i en
el coneixement de noves metodologies.
5. Participar de forma activa amb els agents educatius oferts per l’entorn, institucions i entitats
privades.

4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT
EN CADASCUNA DE LES LLENGÜES (ha d'incloure hores).
A. EDUCACIÓ INFANTIL
Aquesta serà la distribució horària per al curs 2013/2014.
3 ANYS
CATALÀ

Llengua d'aprenentatge

CASTELLÀ

1 sessió setmanal (audicions, conta-contes)

ANGLÈS

Es farà una sessió setmanal d'anglès.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
4 ANYS
CATALÀ

Llengua d'aprenentatge

CASTELLÀ
ANGLÈS

2 sessions setmanals.

5ANYS
CATALÀ

Llengua d'aprenentatge

CASTELLÀ
ANGLÈS

2 sessions setmanals.

B. EDUCACIÓ PRIMÀRIA
1ER CURS
CATALÀ

4 hores de català
2'5 hores de matemàtiques
2'5 hores de Coneixement del Medi
1'5 hores d'Educació Física.
0'5 hores de música

CASTELLÀ

4 h. de castellà
1h. de matemàtiques
0,5 hores de medi.
0,5 hores de música.
1h d'ambients (ens movem: àrea educació física)

ANGLÈS

2 hores de llengua anglesa.
2 hores de plàstica.

3ER CURS
CATALÀ

3 hores de català
3 hores de matemàtiques
2'5 hores de Coneixement del Medi
1 hora d'Educació Física.
0,5 hores de música

CASTELLÀ

3 h de castellà
1h de matemàtiques
1h de medi.
1h d'Educació Física.
1h De música.

ANGLÈS

2 hores de llengua anglesa.
1 hora de plàstica.
1 hora de taller (welcome:àrea d'anglès)
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
5È CURS
CATALÀ

3'5 hores de català
2'5 hores de matemàtiques
1'5 hores de Coneixement del Medi
1'5 d'Educació Física.
0,5 hores de música

CASTELLÀ

3'5 h. de castellà
1 h. de matemàtiques
0,5 hores de medi.
0,5 hores d'Educació Física.
0,5 hores de música.
1h educació per a la ciutadania

ANGLÈS

2 hores de llengua anglesa.
1 hores de plàstica.
2 hores de taller (welcome: àrea d'anglès)

5. RELACIÓ DE PROFESSORS. TITULACIÓ I COMPETÈNCIA.
Actualment, en el centre disposam de tres mestres amb l'habilitació B2 de llengua anglesa:
•

Maria Antònia Esteva, mestra de llengua estrangera.

•

Xavier Fuster Menayo, mestre de llengua estrangera.

•

Margalida Payeras Socias, mestra de llengua estrangera.

Les persones encarregades de fer les sessions en llengua estrangera de les àrees no lingüístiques
seran les mateixes que faran l'àrea d'anglès. No sabem encara qui seran perquè dos dels mestres
anomenats anteriorment no tenen la plaça definitiva en el nostre centre.

6. CRITERIS PER L'ATENCIÓ ESPECÍFICA ALS ALUMNES D'INCORPORACIÓ
TARDANA AMB DEDICIT DE CONEIXEMENTS AMB ALGUNA DE LES DUES
LLENGUES OFICIALS I DELS ALUMNES NESE
Aquest tipus d'alumnat s'incorpora directament al que serà el seu grup de referència. Els suports que
rebel grup són dirigits en primer lloc a aquests alumnes amb desconeixement de les dues llengües
oficials treballant amb grups reduïts o individualment a moments molt concrets, mai sessions
senceres. S'utilitzen tècniques d'immersió lingüística.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
7. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES IMPLICADES EN EL PROCÉS
D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA. METODOLOGIES
I COORDINACIÓ INTERDISCIPLINAR.
A partir del proper curs s'establira 1 hora setmanal de coordinació entre els mestres que ocupin les
places d'especialistes d'anglès i que impartiran les matèries no lingüístiques en aquesta llengua.
8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL.
CURS 2013-2014

4t Educació Infantil

Educació primària 1r,3r, 5è

CURS 2014-2015

4t i 5è Educació infantil

Educació primària
1r/2n
3r/4t
5è/6è

CURS 2015-2016

Educació infantil

Educació primària

9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES
Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre
Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre.
A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà
d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es
compleixin.
Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats
acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la
Memòria de final de curs.
L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE.
Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en
comú el seguiment d’aquesta llengua.
A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament
integral de llengües.
JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA
ANNEXE 1: CONSULTA NO VINCULANT A LES FAMÍLIES DEL CENTRE
El centre va convocar mitjançant circular escrita a totes famílies que formen part de la nostra
comunitat educativa a participar en la consulta no vinculant en quant a la proposta de TIL que va
elaborar la CCP. L'esborrany va ser penjat en format paper en els suros de les dues entrades del
centre i també en el bloc del centre, per tal de facilitar el màxim possible l'accés a aquest document.
A la mesa de votacions hi havia dues mares del cens de pares i mares i la directora del centre.
Aquesta consulta es va realitzar dijous 13 de juny entre les 13h i les 14'30h. El cens total de pares i
mares del nostre centre inclou 605 persones. La pregunta que vam plantejar va ser la següent: Estau
d'acord amb l'esborrany presentat pel nostre centre en quant al Tractament Integral de Llengües? Hi
van participar un total de 150 pares i mares, les respostes dels quals van ser 139 SÍ al projecte
presentat i 11 NO.

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Projecte ling uístic 2012
Projecte ling uístic 2012Projecte ling uístic 2012
Projecte ling uístic 2012
ceippuigdenvalls
 
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
2011Edu
 
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
Llorenç Sant Jordi
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes
 
Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)
IESsaSerra
 

Was ist angesagt? (20)

Projecte ling uístic 2012
Projecte ling uístic 2012Projecte ling uístic 2012
Projecte ling uístic 2012
 
Propostadedecretplurilingisme2011
Propostadedecretplurilingisme2011Propostadedecretplurilingisme2011
Propostadedecretplurilingisme2011
 
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
Projecte lingüístic del centrerevisió 2012
 
PLC JOAN MARAGALL
PLC JOAN MARAGALLPLC JOAN MARAGALL
PLC JOAN MARAGALL
 
Intercanvi França
Intercanvi FrançaIntercanvi França
Intercanvi França
 
Til ei paula torres
Til ei paula torresTil ei paula torres
Til ei paula torres
 
Projecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centreProjecte lingüístic del centre
Projecte lingüístic del centre
 
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
PTIL CEIP Sant Jordi (aprovat 17.juny.2014)
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
 
Document pl les arrels
Document pl les arrelsDocument pl les arrels
Document pl les arrels
 
Proyecto til
Proyecto tilProyecto til
Proyecto til
 
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLCProjecte Lingüístic de Centre - PLC
Projecte Lingüístic de Centre - PLC
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte lingüístic (2018)
 
Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)Plc (esborrany i)
Plc (esborrany i)
 
BOIB - Decret TIL
BOIB - Decret TILBOIB - Decret TIL
BOIB - Decret TIL
 
Presentació marc plurilingüe ERASMUS +
Presentació marc plurilingüe ERASMUS +Presentació marc plurilingüe ERASMUS +
Presentació marc plurilingüe ERASMUS +
 
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de Centre
 
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiuEl tractament de les llengües en el sistema educatiu
El tractament de les llengües en el sistema educatiu
 
B05 lax
B05 laxB05 lax
B05 lax
 

Andere mochten auch (11)

Bncv
BncvBncv
Bncv
 
Consumo de energía
Consumo de energíaConsumo de energía
Consumo de energía
 
Telematica
TelematicaTelematica
Telematica
 
Fotocollage
FotocollageFotocollage
Fotocollage
 
бизнес инкубатор
бизнес инкубаторбизнес инкубатор
бизнес инкубатор
 
Who let the heat out
Who let the heat outWho let the heat out
Who let the heat out
 
Akulturasi hindu budha
Akulturasi hindu budhaAkulturasi hindu budha
Akulturasi hindu budha
 
Registered Valuer in Companies Act 2013
Registered Valuer in Companies Act 2013Registered Valuer in Companies Act 2013
Registered Valuer in Companies Act 2013
 
Programazio laburra 1 gh
Programazio laburra 1 ghProgramazio laburra 1 gh
Programazio laburra 1 gh
 
Data guru smp16 merangin
Data guru smp16 meranginData guru smp16 merangin
Data guru smp16 merangin
 
Ciclo do nitrognio
Ciclo do nitrognioCiclo do nitrognio
Ciclo do nitrognio
 

Ähnlich wie Til Moli d'en Xema

Til definitiu
Til definitiuTil definitiu
Til definitiu
ceippere
 
Projecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic CentreProjecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic Centre
cpsoncanals
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Nombre Apellidos
 
Projecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La ParelladaProjecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La Parellada
zerlaparellada
 
Esborrany projecte TIL 2014-15
Esborrany projecte TIL 2014-15Esborrany projecte TIL 2014-15
Esborrany projecte TIL 2014-15
lasecretaria
 

Ähnlich wie Til Moli d'en Xema (20)

1r. ESBORRANY TIL
1r. ESBORRANY TIL1r. ESBORRANY TIL
1r. ESBORRANY TIL
 
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015 PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
PTIL EI PAULA TORRES CURS 2014-2015
 
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCHPROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
PROJECTE LINGÜÍSTIC ELLUCH
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüístic Projecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
Pl
PlPl
Pl
 
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
L'escola catalana marc per al plurilingüisme juny 2016
 
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
Guia de l'auxiliar de conversa a Catalunya.
 
PLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'EmpordàPLC Escola EL Far d'Empordà
PLC Escola EL Far d'Empordà
 
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
Presentació programa GEP a equips directius nous centres (Edició 2016- 18)
 
Til definitiu
Til definitiuTil definitiu
Til definitiu
 
Pga 2015 16
Pga 2015 16Pga 2015 16
Pga 2015 16
 
Presentació tàndems lingüístics
Presentació tàndems lingüísticsPresentació tàndems lingüístics
Presentació tàndems lingüístics
 
Projecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic CentreProjecte Lingüístic Centre
Projecte Lingüístic Centre
 
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
Jornada portes obertes 1415 (1) (1)
 
Clil project
Clil projectClil project
Clil project
 
Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415Projectelinguisticcentre elluch1415
Projectelinguisticcentre elluch1415
 
Unitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengüesUnitat 2. tractament integrat de llengües
Unitat 2. tractament integrat de llengües
 
Projecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La ParelladaProjecte lingüístic ZER La Parellada
Projecte lingüístic ZER La Parellada
 
Projecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centreProjecte lingüístic de centre
Projecte lingüístic de centre
 
Esborrany projecte TIL 2014-15
Esborrany projecte TIL 2014-15Esborrany projecte TIL 2014-15
Esborrany projecte TIL 2014-15
 

Mehr von efsauba

Mehr von efsauba (16)

Pga 17 18
Pga 17 18Pga 17 18
Pga 17 18
 
ROF
ROFROF
ROF
 
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
PROJECTE EDUCATIU DE CENTREPROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
 
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015Questionnaire Molí d'en Xema 15 february  2015
Questionnaire Molí d'en Xema 15 february 2015
 
Pga 14 15
Pga 14 15Pga 14 15
Pga 14 15
 
Projecte lingüístic
Projecte lingüísticProjecte lingüístic
Projecte lingüístic
 
Normes d'educació física
Normes d'educació físicaNormes d'educació física
Normes d'educació física
 
Horari i material d'educació física
Horari i material d'educació físicaHorari i material d'educació física
Horari i material d'educació física
 
Organigrama 1
Organigrama 1Organigrama 1
Organigrama 1
 
Rof moli d'en xema
Rof moli d'en xemaRof moli d'en xema
Rof moli d'en xema
 
Pla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xemaPla d'emergència molí d'en xema
Pla d'emergència molí d'en xema
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
Coneixem el nostre cos
Coneixem el nostre cosConeixem el nostre cos
Coneixem el nostre cos
 
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓAMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
AMBIENT ENS MOVEM 1ER TRIMESTRE: NATACIÓ
 
Powe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xemaPowe point.ceip molí d’en xema
Powe point.ceip molí d’en xema
 
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
Seminari aplicacions did. de les imatges presentació (1a sessió)
 

Til Moli d'en Xema

  • 1. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA PROJECTE TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES (TIL) 1.PREÀMBUL La comissió de Coordinació Pedagògica del CEIP Molí d'en Xema (en representació el claustre), i en relació al Decret 15/2013 que, per imperatiu legal, ens obliga a transformar el projecte lingüístic del nostre centre en un programa de tractament integrat de llengües, consideram: • • Que aquest projecte no ve donat per raons científiques sinó per raons polítiques. No hi ha cap estudi que demostri la necessitat de la seva aplicació. A més va en contra dels principis pedagògics amb més acceptació per part de la comunitat educativa i de la comunitat científica internacional. Que el Decret TIL entra en contradicció amb la legislació vigent com l’Estatut d’Autonomia, la Llei orgànica d’Educació (LOE) i la Llei de Normalització Lingüística. Opinam que aquest decret no permetrà que els alumnes assoleixin l'objectiu indicat a la Llei de Normalització Lingüística, en el sentit que en acabar l'etapa d'escolarització obligatòria, tots els alumnes han de tenir un domini similar de les dues llengües oficials. • Col·lisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs). Vol eliminar uns projectes lingüístics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90% dels pares i mares de les illes Balears i no dóna solució als problemes reals que té el sistema com és el fracàs escolar, i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o l’atenció a la diversitat. • Que ha estat elaborat sense cap tipus de consens amb els diferents estaments de la comunitat educativa i desoint les veus en contra de la comunitat pedagògica, de les institucions acadèmiques d’obligada consulta (Universitat de les Illes Balears) i dels organismes com la FAPA i el Consell Escolar de les Illes Balears, que a l’informe aprovat dia 31 de gener de 2011, a l’apartat de recomanacions per a la millora del sistema educatiu reclamava un augment de la presència i de l’ús de la llengua catalana dins l’àmbit educatiu. • Que no hi ha cap informe que demostri que “el fracàs escolar en Balears es deu a la immersió lingüística”. Com a educadors ens preocupen aquest tipus de declaracions realitzades per dirigents polítics ja que estan basades en opinions i no en dades. Ens preocupa aquesta ignorància i desconeixement del món educatiu per part dels nostres representants . El model actual, avalat pels resultats obtinguts a les proves de diagnosi de l'IAQSE, elaborades per la pròpia Conselleria d'Educació Cultura i Universitats i pels resultats de l'informe PISA 2009, demostren que el grau d'assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua castellana són iguals o superiors al grau d'assoliment del català, i cap d'ells no és inferior a les competències bàsiques assolides a altres àrees. En contra de l'apreciació del tot errònia que l'ensenyament en català ha perjudicat el desenvolupament de les habilitats lingüístiques en castellà. • Que no hi existeix cap informe sociolingüístic que demostri que el català està plenament normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. L'escola és l’única institució en què està mínimament normalitzat i l'únic entorn capaç de compensar la desigual presència de les dues llengües en la societat. L’han llevat de l’administració pública, ja no és un requisit, a l’empresa privada és residual, als mitjans de comunicació, gairebé inexistent. Com sap qualsevol lingüista l'escola no és l'únic indret en que les persones aprenen una
  • 2. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA • llengua, pot ser ni el més important. Per aquest motiu, els alumnes no catalanoparlants, que viuen en entorns molt castellanitzats, només poden aprendre el català en l'entorn formal de l'escola. Com qualsevol educador sap, la responsabilitat d’ensenyar una llengua estrangera no pot recaure de forma exclusiva sobre el sistema educatiu, i correspon a altres instàncies determinar un model lingüístic als mitjans de comunicació i més present a la societat, tal com es fa a altres països europeus, on les pel·lícules i animacions infantils són en versió original i existeix una gran oferta de beques d'estades a l'estranger. A més pensam que el nivell B2 és totalment insuficient per explicar amb fluïdesa els continguts d'una àrea. Per tot això el claustre del CEIP Molí d'en Xema decidí per majoria que el millor era acollir-se a l’article 20 de decret TIL. Ens sembla que és la manera menys dolenta d’aplicar-lo i la que redueix l’impacte negatiu de l’aplicació del decret. 2.CONTEXT SÒCIO-CULTURAL I ECONÒMIC DEL CENTRE El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant la pròpia del nostre territori, però també amb una important representació d’alumnes d’origen magrebí i una altra d’origen sud-americà. El nivell sociocultural mitjà de les famílies és el que predomina, encara que també hi ha casos de nivell sociocultural baix. Com per tot, la crisi també ha afectat a famílies del nostre centre. Aquest fet té un caire negatiu en quant a les possibilitats econòmiques de les famílies, però a la vegada té el caire positiu que les famílies tenen més possibilitat d’apropar-se al centre en moments que aquest demana la seva col·laboració. Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada amb contacte directe amb el camp. De fet, el nom del centre té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el camp de la part posterior del centre. L’edifici està al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre concertat La Salle de Manacor. 3. TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES A. CRITERIS GENERALS.ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES. 1. Atenent a l’exposat a l’epígraf 3 de l’article 20 del Decret 15/2013, per imperatiu legal, la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana, llengua cooficial, seran les llengües vehiculars del centre 2. Ateses les circumstàncies econòmiques, la precipitació amb la que s’ha exigit l’elaboració d’aquest projecte i que la plantilla no estarà definida fins a final de juliol i inicis de setembre, el professorat elaborarà durant el proper curs, a les seves programacions, materials complementaris en anglès o en castellà segons la llengua vehicular de la matèria. 3. L'ensenyament de castellà es farà de manera transversal a totes les matèries no lingüístiques. Degut a que al centre no s'utilitzen llibres l'organització d'aquestes matèries quedaran concretades a les programacions del curs vinent.
  • 3. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 4. Independentment de la llengua en que s’imparteixin les matèries no lingüístiques l’alumnat podrà contestar els exàmens en llengua catalana, per tal que la dificultat per expressar el coneixement de la matèria –especialment en llengua anglesa– no dificulti la superació de les assignatures o l’assoliment de les respectives competències (aquesta mesura tindrà caràcter temporal. Les successives actualitzacions del projecte permetran revisar-ne la pertinència en funció del nivell competencial assolit per l’alumnat al llarg dels anys d’implantació del decret 15/2013). 5. La CCP potenciarà, especialment a 1r cicle de Primària, la implantació de didàctiques centrades en el desenvolupament de la competència lingüística: expressió i comprensió oral, programes de foment de la lectura,... B. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES Els objectius específics del projecte TIL han de ser coherents amb els del Projecte Educatiu de Centre, en relació a formació integral de l'alumne i el desenvolupament de les seves capacitats, abordant la realitat des de tots els àmbits i àrees. En conseqüència, aquests objectius tenen un caràcter subordinat, així com les estratègies dirigides a realitzar-los. Això significa que, en tant en quant la Conselleria no doti la implantació del TIL de recursos propis, i en ús de l’autonomia de centre, els recursos humans del centre continuaran mantenint les prioritats marcades pels diferents documents aprovats per CCP i claustre que delimiten la línia pedagògica del centre, especialment pel que fa referència a l’atenció a la diversitat i al reforç educatiu. 1. Aconseguir que els nostres alumnes adquireixin el domini en llengua catalana, llengua castellana i llengua anglesa, segons les competències adequades al projecte educatiu del centre. 2. Flexibilitzar i adaptar el TIL a la realitat del centre. 3. Treballar la llengua com a eix transversal de tots els aprenentatges. 4. Flexibilitzar la formació del professorat en l’adequació i millora del seu nivell lingüístic i en el coneixement de noves metodologies. 5. Participar de forma activa amb els agents educatius oferts per l’entorn, institucions i entitats privades. 4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT EN CADASCUNA DE LES LLENGÜES (ha d'incloure hores). A. EDUCACIÓ INFANTIL Aquesta serà la distribució horària per al curs 2013/2014. 3 ANYS CATALÀ Llengua d'aprenentatge CASTELLÀ 1 sessió setmanal (audicions, conta-contes) ANGLÈS Es farà una sessió setmanal d'anglès.
  • 4. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 4 ANYS CATALÀ Llengua d'aprenentatge CASTELLÀ ANGLÈS 2 sessions setmanals. 5ANYS CATALÀ Llengua d'aprenentatge CASTELLÀ ANGLÈS 2 sessions setmanals. B. EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1ER CURS CATALÀ 4 hores de català 2'5 hores de matemàtiques 2'5 hores de Coneixement del Medi 1'5 hores d'Educació Física. 0'5 hores de música CASTELLÀ 4 h. de castellà 1h. de matemàtiques 0,5 hores de medi. 0,5 hores de música. 1h d'ambients (ens movem: àrea educació física) ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa. 2 hores de plàstica. 3ER CURS CATALÀ 3 hores de català 3 hores de matemàtiques 2'5 hores de Coneixement del Medi 1 hora d'Educació Física. 0,5 hores de música CASTELLÀ 3 h de castellà 1h de matemàtiques 1h de medi. 1h d'Educació Física. 1h De música. ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa. 1 hora de plàstica. 1 hora de taller (welcome:àrea d'anglès)
  • 5. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 5È CURS CATALÀ 3'5 hores de català 2'5 hores de matemàtiques 1'5 hores de Coneixement del Medi 1'5 d'Educació Física. 0,5 hores de música CASTELLÀ 3'5 h. de castellà 1 h. de matemàtiques 0,5 hores de medi. 0,5 hores d'Educació Física. 0,5 hores de música. 1h educació per a la ciutadania ANGLÈS 2 hores de llengua anglesa. 1 hores de plàstica. 2 hores de taller (welcome: àrea d'anglès) 5. RELACIÓ DE PROFESSORS. TITULACIÓ I COMPETÈNCIA. Actualment, en el centre disposam de tres mestres amb l'habilitació B2 de llengua anglesa: • Maria Antònia Esteva, mestra de llengua estrangera. • Xavier Fuster Menayo, mestre de llengua estrangera. • Margalida Payeras Socias, mestra de llengua estrangera. Les persones encarregades de fer les sessions en llengua estrangera de les àrees no lingüístiques seran les mateixes que faran l'àrea d'anglès. No sabem encara qui seran perquè dos dels mestres anomenats anteriorment no tenen la plaça definitiva en el nostre centre. 6. CRITERIS PER L'ATENCIÓ ESPECÍFICA ALS ALUMNES D'INCORPORACIÓ TARDANA AMB DEDICIT DE CONEIXEMENTS AMB ALGUNA DE LES DUES LLENGUES OFICIALS I DELS ALUMNES NESE Aquest tipus d'alumnat s'incorpora directament al que serà el seu grup de referència. Els suports que rebel grup són dirigits en primer lloc a aquests alumnes amb desconeixement de les dues llengües oficials treballant amb grups reduïts o individualment a moments molt concrets, mai sessions senceres. S'utilitzen tècniques d'immersió lingüística.
  • 6. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA 7. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES IMPLICADES EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT- APRENENTATGE DE LA LLENGUA ANGLESA. METODOLOGIES I COORDINACIÓ INTERDISCIPLINAR. A partir del proper curs s'establira 1 hora setmanal de coordinació entre els mestres que ocupin les places d'especialistes d'anglès i que impartiran les matèries no lingüístiques en aquesta llengua. 8. PLANIFICACIÓ DE LA IMPLANTACIÓ PROGRESSIVA DEL TIL. CURS 2013-2014 4t Educació Infantil Educació primària 1r,3r, 5è CURS 2014-2015 4t i 5è Educació infantil Educació primària 1r/2n 3r/4t 5è/6è CURS 2015-2016 Educació infantil Educació primària 9. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROJECTE INTEGRAT DE LLENGUES Els criteris i mecanismes de coordinació seran els mateixos que tenim establerts en el nostre Projecte educatiu i desenvolupats en la Concreció Curricular de centre. A la Comissió de coordinació pedagògica (CCP), el coordinador de cada cicle farà d’interlocutor/a entre el propi cicle i la comissió; i treballarà per aconseguir que els acords presos es compleixin. Així mateix, la CCP i les sessions d’avaluació serviran per anar avaluant l’aplicació i els resultats acadèmics. Aquesta avaluació quedarà reflectida a les actes de les sessions d'avaluació i a la Memòria de final de curs. L’equip de suport juntament amb l’equip docent faran el seguiment de l’alumnat NESE. Els mestres que imparteixen les classes en anglès es reuniran setmanalment per coordinar i posar en comú el seguiment d’aquesta llengua. A la memòria anual el centre incorporarà el seguiment i l'avaluació del projecte de tractament integral de llengües.
  • 7. JUNY 2013. CEIP MOLÍ D'EN XEMA ANNEXE 1: CONSULTA NO VINCULANT A LES FAMÍLIES DEL CENTRE El centre va convocar mitjançant circular escrita a totes famílies que formen part de la nostra comunitat educativa a participar en la consulta no vinculant en quant a la proposta de TIL que va elaborar la CCP. L'esborrany va ser penjat en format paper en els suros de les dues entrades del centre i també en el bloc del centre, per tal de facilitar el màxim possible l'accés a aquest document. A la mesa de votacions hi havia dues mares del cens de pares i mares i la directora del centre. Aquesta consulta es va realitzar dijous 13 de juny entre les 13h i les 14'30h. El cens total de pares i mares del nostre centre inclou 605 persones. La pregunta que vam plantejar va ser la següent: Estau d'acord amb l'esborrany presentat pel nostre centre en quant al Tractament Integral de Llengües? Hi van participar un total de 150 pares i mares, les respostes dels quals van ser 139 SÍ al projecte presentat i 11 NO.