SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
3.- CONVIURE EN EL CEIP PUIG EN VALLS.
3. 1.- LA CONVIVÈNCIA, UNA FORMA D'INCLUSIÓ I D'INTEGRACIÓ.
Al juny del 2007 el centre va aprovar el seu Pla de Convivència d'acord amb la
normativa del Decret 112/2006, de 29 de desembre.
El tractament de la convivència en el centre es basa en un enfocament
constructivista i positiu. Les actuacions van encaminades al foment dels
comportaments adequats per a conviure millor i resoldre els conflictes a través
de la participació, de la comunicació i de la prevenció de problemes de
conducta.
El Pla de Convivència del centre té caràcter preventiu i és una eina que ens
permet
treballar perquè la convivència sigui una realitat i a més intervindre en la
prevenció de la
violència amb la transmissió de valors I en la consecució d'un bon clima.
Al consensuar les normes, la forma d'actuació i la planificació d'activitats
motivadores i integradores s'ha aconseguit compensar les desigualtats, facilitar
la inclusió i integració i evitar conflictes.
Actuacions realitzades:
 El carnet de convivència.
Eina molt eficaç que des del curs 2007-08 s'aplica en el centre. És una acció
preventiva i d'intervenció sobre aquells comportaments que més preocupaven
als
alumnes del tercer cicle (segons es recull en l'enquesta de 2007): no complir
les normes,
dir grolleries, barallar-se i insultar-se.
EDUCACIÓ PRIMÁRIA EDUCACIÓN INFANTIL
És una forma d'avaluar la convivència.
Es perden punts per incomplir les normes i es recuperen per complir-les en
terminis de temps breus.
A final de curs, en la festa de la convivència i del medi ambient, es fa entrega
dels
Diplomes de Convivència:
- Als alumnes que no tenen cap creu en el carnet de convivència se'ls atorga el
diploma per la seua excel·lent participació en la millora de la convivència.
(Diploma daurat)
- Als alumnes amb punts recuperats del carnet de convivència se'ls entrega el
Diploma per la seua col·laboració en la millora de la convivència. (Diploma
platejat).
- La resta, i tots els premiats, participen en la festa de convivència però no
tenen
cap diploma.
 L'equip de pati:
Els nostres alumnes han d'aprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma
dialogada i democràtica, tractant d'evitar fenòmens indesitjables de VIOLÈNCIA
ESCOLAR. És responsabilitat de tota la comunitat educativa.
Amb els equips de pati i la mediació ho estem aconseguint.
L'equip de pati està format per alumnes, és una mediació inicial. Ells juguen,
passegen i
observen. Saben que poden ser cridats per algun company per a ajudar en
petits conflictes i si no hi ha enteniment ja es dirigixen al professorat de pati.
 La mediació:
La mediació com una forma d'entendre les relacions personals.
“La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant
actituds i
habilitats relacionals positives, previndre la violència, intervenint
constructivament front dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la
reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la
millora en el clima del centre Incideix positivament en la resta d'activitats
educatives”.
M. Carme Boqué i Torremorell.
El Pla de Convivència del centre contempla la Mediació com una acció
educativa de caràcter preventiu i organitzatiu. A través d'ella es vol aconseguir:
 Promoure la convivència i interconnexió de les persones.
 Integració en la comunitat.
 Actuar en equip.
 Establir de forma habitual espais i vies de negociació i fer partícips tots
en la resolució de conflictes.
 Resoldre conflictes en positiu.
Racó de la Mediació: A l'hora del pati, tenim un racó de mediació instal·lat en
el taller, on els alumnes poden anar a resoldre possibles
conflictes amb algun company. Moltes vegades acudixen
per decisió pròpia i altres quan algun mestre ho considera
necessari.
Els principis bàsics de la mediació són escoltar i comptar el
que ha passat. La regla fonamental és no interrompre el
testimoni del company. Una vegada hagen exposat els fets
les dues parts (o més en alguns casos), hauran d'arribar a
un acord en què el professor no pot influir (només els pot orientar, però mai
imposar el seu criteri).
Hem de deixar que siguin els alumnes els que arriben a un consens i que
aprenguen a resoldre els seus conflictes sense necessitat la intervenció de
l'adult.
+ =
ESCOLTAR CONTAR SOLUCIONAR
 La bústia de la convivència:
Actuació que s'ha posat en marxa en el present curs (2010-11). Es va presentar
en la Junta
de Delegats als alumnes i als pares en el Consell Eescolar. És una forma més
de buscar instruments mediadors en els conflictes.
Amb la bústia de la convivència, pretenem que els
alumnes que
tenguin algun conflicte, o se senten intimidats per
algun company
I no s'atreveixen a dir-ho públicament, puguen tindre
un lloc on
poder dir-ho. De manera discreta, els alumnes, els
professors o els pares poden deixar els seus
suggeriments, els seus pors, les seues preocupacions,
etc. La Cap d'Estudis serà l'encarregada de llegir les notes i informar els tutors
o a l'Equip de Suport del centre.
 La festa de la convivència i del medi ambient.
És la forma de celebrar a final de curs el bon clima aconseguit i el treball
realitzat per tots en el foment de la convivència i del respecte i atenció al
mediambiente.
Col·labora tota la comunitat educativa i totes les institucions (ajuntament) i ONG
(Amics
De la Terra i Fons Pitius de col·laboració) que durant el curs han col·laborat
amb el centre.
La fotografia de l'esquerra mostra un moment de la festa on els mestres donen
els
diplomes. La fotografia de la dreta ens mostra uns nens de Moçambic que van
rebre un mural fet pels nostres alumnes en un dels tallers de la nostra festa de
la Convivència. La ONG Fons Pitius se'l va fer arribar perquè col·laboren amb
ells.
 La gravació del CD de la convivència.
Un recopilatori de cançons infantils i populars Interpretades pels alumnes i el
claustre de professors. Una acció preventiva i participativa que a més va
reforçar els vincles entre tots. Era una forma de celebrar el nostre acabat
d'estrenar Pla de Convivència. En el va quedar per escrit el nom de tot
l'alumnat I el professorat del centre a més de fotografiar totes les dependències
i espais del centre.
Gràcies a l'ajuntament i a l'entitat bancària local, SA NOSTRA, vam poder
editar-ho i entregar a cada un dels
membres de la comunitat educativa.
El nostre pla de convivència a més de
marcar l'inici d'una nova etapa en la
història del centre va ser reconegut amb
el Segon premi nacional del MEC
“Bones Pràctiques de convivència 2008”.
 La Junta de Delegats.
Òrgan de participació dels alumnes de totes
les
etapes educatives a través dels delegats i
subdelegats. Les reunions es realitzen
trimestralment amb la Cap d'Estudis.
Consensuen les normes de classe,
participen en l'elaboració d'activitats
complementàries i a través dels delegats de
sisè participen en el Consell Escolar.
Foto de principi de curs amb la presentació
de la Bústia de Convivència i dels guardapits per a l’Equip de pati.
3.2.- LA TUTORIA, PLANIFICACIÓ DE L'ACTUACIÓ DE LA COMUNITAT
EDUCATIVA:
Per a aconseguir una ensenyança de qualitat hem d'afavorir la presència
de les
condicions favorables perquè l'ambient de treball en l'aula i fora de l'aula
afavoresca la transmissió de coneixements i valors.
Per a aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la
comunitat
educativa i l'exercici d'activitats que afavoresquen la millora del clima de
convivència
escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alertin i ajudin a previndre
conductes que puguen alterar el clima de convivència escolar.
La planificació de la tutoria del centre es coordina des de l'equip de suport i
l'equip
Directiu a través de la direcció d'estudis. S'organitzen:
Tutoria amb el professorat:
 Reunions informatives al principi de curs per als mestres de cada
cicle: A
principi de curs l'Equip de Suport del centre organitza unes reunions
informatives amb
cada cicle (per separat) en les que es tracten:
 Informació de l'alumnat nese.
 Característiques de l'alumnat nese ( a través de fotocòpies amb
informació
específica).
A aquestes reunions assistixen tots els membres del cicle, així com els
especialistes que fan classe en aquest cicle. L'Equip de suport elabora un petit
resum dels alumnes nese especificant les seues característiques i donant
pautes per a treballar amb ells.
 Reunions mensuals amb cada cicle: Durant el curs escolar l'Equip de
Suport
es reunix una vegada per setmana, dins de l'horari lectiu, durant una hora i
mitja. Es
preparen les reunions que es faran amb cada cicle (una vegada al mes amb
cada un), així
com altres treballs de l'Equip de Suport, com: revisió del PAD, elaboració de
material, elaboració de les ACI, potenciar un espai de l'Equip de Suport en la
pàgina web de l'escola, etc. Aquestes reunions es faran seguint un calendari
establert a principi de curs. D'aquesta manera cada cicle sap quin dia tenen la
reunió i la poden preparar. Entre altres temes, es tracten:
 Estratègies per a treballar en l'aula.
 Estratègies concretes per a algun alumne amb problemes de conducta,
desmotivat, amb dificultats d'aprenentatge, etc.
 Material específic.
 Reunions individuals amb els tutors d'alumnes nese: Aquestes
reunions tenen
lloc quan les sol·licita el tutor que té alumnat NESE o ho sol·liciten els membres
de l'Equip de Suport. Generalment s'elaboren:
 Acis (Adaptacions curriculars individualitzades significatives): Sempre es
faran
entre el tutor/a i els membres de l'Equip de Suport que donen suport a
l’esmentat alumne (PT, AL, AD). Si es considera necessari, també poden
participar altres mestres que donen alguna assignatura en este grup i que
també tenen que adaptar.
 Informes extraordinaris: Alguna vegada, s'han de fer informes per a
algun Servei extern a l'escola, com poden ser els Serveis Socials,
Menors, Salut Mental, etc.
Les reunions de tutoria queden recollides en la PGA.
Tutoria amb l'alumnat:
 Tutoria setmanal:
 Una hora setmanal de tutoria en gran grup en horari lectiu amb el
tutor o
tutora. (Més endavant expliquem una sèrie d'activitats que els tutors poden
realitzar amb els seus alumnes a l'hora de tutoria).
En casos excepcionals, un alumne pot necessitar tindre una tutoria
Individualitzada, bé amb el tutor, bé amb algun membre de l'equip de
suport (psicopedagoga, PT…).
Elena García Morell – Laura López Veny
Il·lustracions d’ Antoni Marí Marí “Tirurit”
Q
u
a
d
e
r
n
d’
a
c
t
i
v
i
t
a
t
s
d
e
tutoria
per a
l’escola
Tutoria amb les famílies:
Mantindre una relació cordial i de cooperació amb les famílies és fonamental
per al
desenvolupament òptim dels nostres alumnes.
 Tutoria individualitzada.
 Amb el tutor/a, membre de l'EOEP, membre de l'Equip de Suport.
La pot
sol·licitar la família o el tutor de l'alumne/a.
 Tutoria en gran grup.
A banda de la reunió que realitza el tutor/a a principi de curs i, en
alguns casos una en cada trimestre, hi ha altres reunions grupals que
les realitzen l'Equip de cicle amb la col·laboració d'un membre de
l'Equip de Suport. Es tracten temes com:
 Estimulació del llenguatge (E.Infantil). El curs 2009-2010 es
va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar
pautes a les famílies sobre aquest tema.
 Tècniques d'estudi (E.Primària). El curs 2009-2010 es va
elaborar un fullet informatiu per a informar i donar pautes a
les famílies sobre aquest tema.
 Pautes per a la lectoescritura (1r cicle). El curs 2009-2010
es va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar
pautes a les famílies sobre aquest tema.
 Animació a la lectura (tot el centre). El curs 2002-2003 es
va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar pautes a
les famílies sobre aquest tema.
 Pautes d'intervenció i col·laboració.
La planificació de la tutoria permet que els nens desenvolupen diferents
àmbits de la seua educació integral que, habitualment, queden fora de
la programació de les àrees, amb la finalitat de completar aspectes
formatius de la seua personalitat. També ha de contribuir a
desenvolupar i potenciar les Competències bàsiques dels alumnes,
orientar-los amb la finalitat d'aconseguir major grau de maduració i
autonomia, i ajudar-los a prendre futures decisions en referència a
aspectes personals, acadèmics i professionals.
Seguint les peticions dels tutors del centre, l'Equip de Suport va realitzar un
treball de
recopilació d'activitats de tutoria per a treballar en
l'aula. Este projecte va obtindre una
Menció honorífica en la I Edició de Premos a
experiències d'innovació educativa de 2008
organitzat per la Conselleria d'educació i Cultura
dels Illes Balears. Posteriorment, va ser
editat, amb l'ajuda de la Conselleria i de l'Ajuntament de Santa Eulària dónes
Riu, municipi a què pertany el nostre centre, amb el títol: Quadern d'activitats
de tutoria per a l'escola. El principal objectiu d'este projecte és crear un
document àgil per als centres d'Educació Infantil i Primària on els tutors i
tutores troben una ajuda per a la seua funció tutorial, la qual és una tasca
fonamental i, a vegades, no prou reconeguda. Esta recopilació d’activitats
pretén donar algunes respostes als tutors i tutores per a solucionar els
problemes quotidians que es donen a l'aula, orientant-los i assessorant-los per
mitjà d'activitats pràctiques que al mateix temps siguen divertides i motivadores
per als alumnes.
Les activitats recopilades es classifiquen en els blocs següents:
 L'AUTOESTIMA: És l'avaluació que cada un fa del concepte d'ell mateix.
Són molt importants les persones pròximes ja que en elles ens sentim
reflectits. D'aquí la importància que cobren els
companys de l'aula ja que ells donen la
informació de com són valorats i de si són
acceptats o no. És molt Important fomentar
l'autoestima ja que fomentem les capacitats
dels nostres alumnes per a fer front a la vida.
 CANVIS I ADAPTABILITAT: Els canvis són
importants, i més en les edats que comprenen
la vida escolar. Els nostres alumnes han de tindre estratègies per a
adaptar-se a les distintes situacions i saber sortir airosos d'elles.
 COMPETÈNCIA SOCIAL: Es tracta d'un conjunt d'activitats dirigides a la
solució de problemes interpersonals, a través del desenvolupament de
les habilitats socials i cognitives. Ensenya als infants a reflexionar abans
d'actuar i també a reflexionar sobre aquelles accions que són adequades
en la vida diària tant en l’escola, com a casa o el carrer. Usarem el
llenguatge com un regulador intern del pensament racional i lògic.
 DINÀMIQUES DE GRUP: Es tracta de jocs per a afavorir la cohesió de
grup. Ensenyem als alumnes a respectar el torn, a compartir, a respectar
les diverses Opinions que puguen haver-hi en un grup, a acceptar que
no sempre podem ser els primers ni sempre podem tindre la raó.
 SER IGUALS - SER DIFERENTS: En aquest bloc d'activitats donem
estratègies als nostres alumnes perquè aprenguen a acceptar les
diferències entre les persones en general, i els seus companys en
particular. Els ensenyem conceptes com l'empatia, l'asertividad, el
respecte cap a les desigualtats i cap a les minories, etc.
 SENTIMENTS I EMOCIONS: Els sentiments són blocs d'informació
integrada que inclouen valoracions en què estem implicats i que
predisposen a actuar d'una manera o d'una altra. En el 2n cicle de E.I. la
majoria de nens tenen habilitat per a mostrar emocions i per a interpretar
contextos afectius. Els alumnes d'aquestes edats van descobrint que les
experiències afectives es poden compartir amb altres a través del
llenguatge. Alguns també comencen a regular internament els estats
afectius a través de l'autoverbalització. En E.P. es dóna un
desenvolupament integral que relaciona la vida afectiva, la cognició, el
llenguatge i el comportament. És molt important que els nens aprenguen
a expressar els seus sentiments i emocions.
 TREBALL COOPERATIU: A més de donar estratègies perquè els
alumnes aprenguen a compartir i a treballar en grup, els donarem pautes
per a saber formar un bon equip, cosa que els pot ajudar en un futur. Les
activitats giraran al voltant de saber que hi ha companys que pensen
com ells en algunes qüestions, que compartixen aficions, gustos, etc.
Només han d'obrir-se un poc per a descobrir-
ho.
Les fotografies mostren alguns treballs realitzats pels
nostres alumnes en alguna d'aquestes activitats de
Tutoria.
Tutoria al pati.
Un altre projecte a destacar és el de la TUTORIA AL PATI. Una vegada al
mes, s'organitza
l'hora de tutoria en el pati a nivell de cicle. Existeix en el centre un document
que recull les activitats adequades per a aquest fi per a tot el professorat.
Les activitats recopilades es classifiquen en els blocs següents:
 ACTIVITATS DE PRESENTACIÓ: Es tracta de jocs molt senzills que
permeten un
primer apropament i contacte. Fonamentalment són jocs destinats a
aprendre els noms i alguna característica mínima. Són idonis quan els
participants no es coneixen i és el primer moment.
 ACTIVITATS DE CONEIXEMENT: Són aquells jocs destinats a permetre
als participants, en una sessió o trobada, conéixer-se entre si. Es tracta
d'aconseguir un grau més en la presentació, arribant a poc a poc a un
coneixement més profund i vital.
 ACTIVITATS DE COMUNICACIÓ: Són jocs que busquen estimular la
comunicació entre els participants i intentar trencar la unidireccionalidad
de la comunicació verbal en el grup en la qual normalment s'establixen
uns papers molt determinats. Aquestos jocs pretenen afavorir l'escolta
activa en la comunicació verbal i, d'altra banda, estimular la comunicació
no verbal (expressió gestual, contacte físic, mirada...) per a afavorir
noves possibilitats de comunicació.
 ACTIVITATS DE CONFIANÇA: Són exercicis físics per a provar i
estimular la confiança en un mateix i en el grup. Pretén fomentar les
actituds de solidaritat per a preparar-se per a un treball en comú: per
exemple, per a una acció que pugui suposar riscos, o un treball que
supose un esforç creatiu.
 ACTIVITATS DE COOPERACIÓ: Són jocs en els quals la col·laboració
entre participants és un element essencial. Posen en dubte els
mecanismes dels jocs competitius, creant un clima distés i favorable a la
cooperació dins del grup. Pretenen que tots tinguen possibilitats de
participar i, en tot cas, de no fer de l'exclusió/discriminació el punt
central del joc. Evitar l'estereotip del “bon” i “mal” jugador, ja que tot el
grup funciona com un conjunt en el qual cada persona pot aportar
diferents habilitats i/o capacitats.
 ACTIVITATS D'AFIRMACIÓ: Són aquells jocs en els quals es dóna més
importància a l'afirmació dels participants com a persones i del grup com
a tal. Posen en joc els mecanismes en què es basa la seguretat en si
mateixos, tant interns (autoconceptes, capacitats...) com en relació amb
les pressions exteriors (paper dins del grup, exigències socials...).
Tractaren algunes vegades per a fer-los conscients de les pròpies
limitacionesl. Altres vegades, de facilitar el reconeixement de les pròpies
necessitats i poder-les expressar d'una forma verbal i no verbal,
potenciant l'acceptació de tots al grup. Altres vegades, per a afavorir la
consciència del grup.
3.3.- EL MONOGRÀFIC DEL CENTRE.
TRANSMISSIÓ DE VALORS, EMOCIONS, SENTIMENTS I CONEIXEMENTS.
La transmissió de coneixements i valors es
realitza de manera habitual amb un tema
monogràfic anual. Es planifica la forma de
treballar competencialment a nivell de centre,
des de totes les etapes, d'aquesta manera es
garanteix que tot el professorat, alumnat i
famílies col·laboren en la mateixa activitat.
En el present curs el tema és VIURE I
APRECIAR ALS ALTRES.
Amb el tema VIURE es tracta l'aspecte biològic i amb les fases del cicle vital: es
treballen els sentiments i les emocions.
El tema monogràfic és comú a tot el centre i
marca la línia que s'ha de seguir de totes les
activitats complementàries.
A més:
• Engloba a tot el centre en una activitat.
• S'aconsegueix la participació de tota la
comunitat.
• Es consensua la metodologia, la planificació
d'activitats i l'avaluació.
• S'ofereixen escenaris reals d'aprenentatge als alumnes.
• Es dinamitzen els espais del centre.
• Treball cooperatiu del professorat que afavoreix la reflexió sobre la necessitat
un canvi en la pràctica docent.
• S'aconseguix que els continguts no siguin un fi sinó el mitjà per a
desenvolupar les competències.
Amb la part d'APRECIAR ALS ALTRES es pretén :
 Trobar una forma de treballar que estimule al professorat i a l'alumnat.
 Comunicar idees i generar afectes.
 Crear vincles.
 Viure emocions positives, aprendre a conviure i regular els sentiments i
les conductes cap a un mateix i cap als altres.
APRECIEM A … TEMPORALITZACIÓ ACTIVITATS
Els companys
I a les
companyes.
Primer trimestre
- Jugar en el pati amb...
- Seure’s amb …
- Compartir xocolatada en Nadal.
- Regalar manualitats.
A las famílies Segon trimestre
- Compartir els avis.
- Una manualitat per a la família.
- Una setmana dedicada a
l'APIMA.
- Dia del llibre en família.
- Fotos de la família de l'alumne/a.
Al personal del
centre
Tercer trimestre,
- La setmana del professor/a
tutor/a.
- La setmana del/de la
professor/a especialista.
- La setmana del personal de
manteniment.
.
Metodologia i planificació de les activitats del monogràfic a nivell de
centre:
ACTIVITAT DESENVOLUPAMENT ALTRES ASPECTES
Elaboració dels murals:
SERS VIUS I el de SERS
INERTS.
Fer dos murals un per a
sers vius i un altre per a
sers inerts.
En la paret, posar les tres
preguntes que es deuen
fer abans de decidir en
que mural deuen aferrar el
dibuix o la fotografia.
- S'alimenta?
- Es reproduïx?
- Es relaciona?
Lloc: corredor del 1r cicle.
En les aules es poden fer
murals semblants.
Àrees implicades:
Coneixement del medi.
Competències a
desenvolupar:
Coneixement i interacció
amb el món físic,
Tractament de la
Informació, aprendre a
Aprendre
La meua Mascota
Concurs de fotografies.
Els alumnes:
- Elaboren les bases en la
classe d'informàtica .
- Participen en el concurs.
- Compleixen les bases.
- Trien les seues mascotes
preferides.
Lloc: En la paret de l’entrada.
Dedicar temps de la tutoria.
Competències:
Interacció amb el món físic
i natural. Competència
lingüística, Autonomia i
iniciativa personal,
Emocional.
CLASSIFICACIÓ dels
SERS VIUS.
ELS REGNES.
Els professors preparen la
silueta d'un ser viu de cada
regne.
Els alumnes hauran d'anar
omplint amb fotografies i
dibuixos.
Els professors inclouran
mapes conceptuals sobre
cada regne.
Posar en cada classe un
mapa d'Eivissa on es
localitzen tots els horts
ecològics.
Un banc davant dels murals
Lloc: en l'escala principal.
Àrees implicades:
Coneixement del medi.
També en la sessió de
Tutoria es pot organitzar
una visita als murals.
Competències:
Coneixement i interacció
amb el món físic, Tractament
de la informació, Aprendre a
aprendre.
amb documentació sobre
les espècies de les
Pitiüses i de les Balears.
Punt verd.
Taller de plantes i animals.
En el taller del pati en el
aue l'alumnat voluntari
participa, utilitzen diferents
fruites, verdures i
hortalisses per a
transformar en animals o
expressar sentiments.
Temps del pati.
Competències: Lingüística,
Coneixement i interacció
amb el món físic i natural,
Social i ciutadana,
Autonomia i iniciativa
personal.
L'arbre de la lectura. Realitzar un arbre en cada
classe i un en l'entrada del
centre.
Omplir de fulls segons la
quantitats de llibres llegits.
En l'aula cada 5 llibres
llegits afegir un full.
En el del centre afegir per
cada 10 llibres llegits en
classe una fulla en aquest
arbre.
Àrees implicades: castellà,
català, anglés. També la
Mitja hora de lectura.
Competències: lingüística,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal.
EL CICLE VITAL
Redacció descripció de
la meua mascota i explicar
les seues etapes des del
naixement,
Com cria, adult, etc.
Així introduïm el cicle
Àrees implicades: castellà,
català.
Competències: lingüística,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal.
Empremtes de les
mascotes
Reproduir l'empremta de
la nostra mascota en un foli.
Portar l'empremta i fer un
camí d'empremtes.
Identificar i escriure en
anglés el nom de l'animal
a què correspon.
Escriure el nom de l’animal
en anglés. Reproduir
l'empremta en artística.
Competències implicades:
Lingüística, Coneixement i
interacció amb el món físic i
natural. Competència
artística i cultural.
Apadrinem un
Ximpanzé. En la junta de
Activitat de tutoria i de
Coneixement del medi.
delegats i la reunió
ecoambiental es presenta la
campanya de recollida de
mòbils , per cada 10 recollits
s'apadrina un ximpanzé,
Implicar les famílies i altres
institucions.
Competències: Interacció
amb el món físic i natural.
Competència lingüística,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
Cartell de la rua de
Carnestoltes. Elaboració
del cartell publicitari de la
rua conjunta entre les dos
escoles del poble.
Activitat d'artística entre els
alumnes destacats en
Artística de cada aula.
Visita al CEIP de S'Olivera,
Fer els cartells i aferrar-los
pels establiments del poble.
Àrees: Artística.
Competències: Artística i
Cultural, Social i ciutadana,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
Personal
Disfresses de
Carnestoltes.
Elaboració de disfresses per
cicles de les diferents fases
del cicle vital.
- E.I.: Naixement. Tots de
pollets
- Primer cicle: Creixement.
Representaran el
creixement d'un cuc.
- Segon cicle: Reproducció.
Pol·linització de les plantes
- Tercer cicle: Mort:
esquelets i zombis.
Àrees: Artística i tutoria.
Competències: Artística i
Cultural, Social i ciutadana,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal
Rua de Carnestoltes.
Dia de convivència entre les
comunitats educatives de
les dos escoles del poble.
Desfilada i festa.
Àrees: tutoria.
Competències: Social i
Ciutadana, Autonomia e
iniciativa personal.
Concurs d'idees per al
dibuix per a decorar
espais del col·legi.
Concurs per cicles.
Dividir cada banc de la pista
de handbol en dos parts.
Àrees: Artística i tutoria.
Competències: Artística i
Cultural, Social i ciutadana,
Aprendre a aprendre,
Triar el dibuix del cicle amb
un jurat format per alumnes
destacats en Artística.
Professors del centre
passaran la idea en el banc
I pintaran entre tot l’ alumnat
del cicle.
Autonomia i iniciativa
personal
Concurs de dibuix de les
festes del poble.
Concurs anual per nivell
educatiu amb tema al·lusiu
al monogràfic del centre.
Jurat format per membres
de la comunitat educativa.
Els elegits il·lustraran la
portada de la revista del
centre.
Àrees: Artística i tutoria.
Competències: Artística i
Cultural, Social i ciutadana,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal
Concurs de redacció de
les festes del poble.
Concurs anual de redacció
per nivell educatiu amb
tema al·lusiu al monogràfic
del centre.
Jurat format per membres
de la comunitat educativa.
Àrees: català i tutoria.
Competències: Lingüística i
Cultural, Social i ciutadana,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal
La música i les
emociones
Classes, concerts,
audicions, danses.
Treballar els sentiments,
les emocions amb audicions
específiques.
Danses amb companys,
agrupaments. Cançons de
Bressol. Cançó de la Pau.
Poemes amb
acompanyament
Instrumental.
Expressió dels sentiments a
través de la música i
laplàstica.
“Debussy”, “Clar de lluna”.
Àrea: artística.
Competències: Artística i
Cultural, Autonomia e
Iniciativa personal,
Emocional.
Decoració nadalenca. Treball d'expressió artística.
Participar tot el centre en
l'elaboració del Betlem amb
el tema dels SERS VIUS
espècies autòctones i els
Àrees. Artística,
coneixement del medi.
Competències:
SERS INERTS (estreles i
cases).
- E. Infantil: Les estreles.
- Primer cicle: Cases.
- Segon cicle: Animals.
- Tercer cicle: Persones
Coneixement i interacció
amb el medi físic i natural,
Artística i Cultural,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
Fons Pitiús. Campanya
de sensibilització .
Taller “ L'alimentació en
el món”.
Exposició de la situació en
els països desfavorits.
Objectiu de sensibilitzar i
despertar la solidaritat entre
els alumnes.
Exposició fotogràfica per a
completar la campanya.
Activitat que es realitza en
tutoria.
Competències: Social i
Ciutadana, Autonomia e
iniciativa personal,
Emocional.
Celebració del dia del
llibre.
Poema dels
Sentiments.
Poema fet entre tots els
grups d'alumnes. Cada
classe escriu un vers, i
aquestos es penjaran en els
arbres i la tanca del centre.
Penjar-ho el dia del llibre en
la Jornada de portes
obertes per a vendre llibres
usats i recaptar fons per a la
ONG Fons Pitiús.
Àrees: en tutoria.
Competències: Lingüística,
Social i ciutadana,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
Naixement.
Taules de les cries.
(Naixement)
Classificar els animals en
grups.
Dels animals més
representatius de cada
grup i relacionats amb la
illa i pròxim de l'entorn
per a buscar el número de
cries. Escriure el nom en
català i el nom científic.
- INFANTI: Mamífers.
- 1r de E.P.: Pardals.
- 2n de E.P.: Rèptils.
- 3r de E.P.: Amfibis.
- 4t de E.P.: Peixos.
Àrees: Català,
Coneixement del medi,
Tutoria.
Competències: Lingüística,
Coneixement i interacció
amb el món físic,
Aprendre a aprendre,
Competència digital.
- Tercer cicle de E.P.:
Invertebrats: 5t'a
(equinoderms, esponges),
- 5t B (artròpodes), 6t'a
(mol·lusc), 6t B (
Celenterats, cucs)
El llibre dels sentiments i
emocions.
Portar a casa un full per a
que la contesten: pares,
germans, avis, tios, etc
Pregunta. Què vau sentir
quan vaig arribar?
Cada alumne portarà un full
i amb totes elles farem el
llibre de la classe.
.Àrees: lingüística i tutoria.
Competències: Lingüística,
Social i Ciutadana,
Autonomia i iniciativa
personal
.
La germinació.
Fem créixer una planta.
Treball d'experimentació i
observació.
Resumir la germinació en
un mara de conceptes en
català i en anglés
.
.Àrees: Coneixement del
medi, català i anglés .
Competència: Lingüística,
Aprendre a aprendre, Digital,
Autonomia i iniciativa
Personal
Taula i gràfic del
creixement.
Pes i altura.
Treballar el respecte cap als
altres ( massa alt, massa
davall, massa pes, poc pes).
Instal·lar una bàscula i un
metre perquè els alumnes
es puguen pesar i mesurar.
Fer una taula per classe,
les dades seran anònimes.
Es calcularà la mitjana de la
classe, després la mitjana
del grup.
Elaborar un gràfic amb
barres per arreplegar
l’evolució del creixement.
HERBARIS.
Àrees: Matemàtiques i
tutoria.
En TIC amb Open Office fer
la taula i el gràfic.
Competències: Digital,
Coneixement i interacció
amb el món físic,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
HERBARIS.
Creixement.
.
Activitat per fer amb les
plantes de l'hort.
Un herbari que farà el tercer
cicle amb aquestes plantes-
Herbari digital de les plantes
de l'escola, fer les fotos i
passar-les a l’ordinador. Fer
la fitxa corresponent per
part dels alumnes del segon
Cicle.
Àrees: Català,
Coneixement del medi,
Competències: Lingüística,
Coneixement i interacció
amb el món físic, Digital.
Cèl·lules vegetals.
Observar la pell de la ceba,
veure les cèl·lules i
aprendre a utilitzar el
microscopi.
Àrees: Coneixement del
meddi, Català.
Competència: Lingüística,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal.
Hàbits saludables:
Alimentació, vacunes,
higiene,
Àrees: Coneixement del
Medi i Tutoria,
Projecte d'alimentació del
Centre.
Competència: Lingüística,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal.
Reproducción
L'hort escolar.
La pol·linització.
La flor, la llavor i el fruit.
Observació del creixement
de les plantes.
En horari escolar amb el
professor responsable de
l’hort els alumnes el cuiden,
treballen en ell i fan el
seguiment de les plantes.
Projecte ecoambiental del
centre.
Competències:
Coneixement i interacció
amb el medi físic i natural,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal.
Neix un pollet.
Activitat i projecte d’Infantil
Elaboració de la disfressa
per a Carnestoltes
Àrees: Artística i
Coneixement del Medi.
Competències:
Coneixement i interacció
amb el món físic i natural,
Artística i Cultural.
Del cuc a la palometa.
Projecte d'artística i
Seccions europees en
primer cicle.
Treballar el llibre…
Àrees: Artística, Anglés i
Coneixement del Medi.
Competències:
Coneixement i interacció
amb el món físic i natural,
Artística i Cultural.
La pol·linització.
Projecte d'artística i de
Coneixement del medi en
segon cicle.
Àrees: Artística i
Coneixement del medi.
Competències:
Coneixement i interacció
amb el món físic i natural,
Digital, Artística i cultural.
Mort
La mort.
Projecte d'artística i de
tutoria en tercer cicle.
Elaboració de la disfressa.
Àrees: Artística i tutoria.
Competències: Artística i
Cultural, Autonomia i
iniciativa personal
Mural sobre les possibles
Causes de la mort:
Accidents, malalties ,
desastres naturals, etc.
Els alumnes posaran els
titulars i fotografies de les
notícies sobre casos de
mort classificant segons la
causes.
Àrees: tutoria.
Competències: Lingüística,
Social i ciutadana,
Aprendre a aprendre,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
L'entrepà solidari.
Campanya de Mans Unides
per a recollir fons per a la
campanya anual amb
l’objectiu de reduir la
mortalitat infantil en els
països desfavorits.
Àrea: Tutoria.
Competències: Social i
ciutadana, Autonomia i
iniciativa personal,
Emocional.
“Qui falta?”
Els alumnes faran un
dibuix de la seua família. La
mestra preguntarà si falta
algun membre de la família
(familiar, mascota).
Activitat per a fer a l’aula.
Àrea: tutoria.
Competències: lingüística,
Artística i cultural,
Emocional.
“La carta de l'adéu”
Els alumnes escriuran una
carta a un familiar o
mascota, que hi haja mort
dient-li tot allò que no li van
poder dir. Serà voluntari
llegir-les en classe.
Àrea: Català o castellà i
Tutoria.
Competències: Lingüística,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
Lectures sobre la mort.
Llegir llibres sobre la mort
en la mitja hora de lectura,
obrint sempre uns minuts
de debat perquè expressin
els alumnes I els sentiments
I emocions.
Àrees: Mitja hora de lectura.
Competències: Lingüística,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional.
CERCN: Representació
teatral a càrrec del grup
CÔMICA per a tots els
alumnes del centre.
Tracta sobre el CÀNCER: la
malaltia i les possibles
conseqüències.
Àrees: Tutoria.
Competències: Lingüística,
Social i ciutadana,
Autonomia i iniciativa
personal, Emocional..
3.4.- ELS VALORS I LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES.
En el curs 2010-11 el centre es va plantejar afavorir el desenvolupament de les
intel·ligències Múltiples. La teoria de les intel·ligències múltiples és un model
proposat per Howard Gardner en el que la intel·ligència no és vista com
quelcom unitari, sinó que agrupa diferents capacitats específiques amb distint
nivell de generalitat.
“Per a desenvolupar-se òptimament en la vida
no és suficient amb tindre un gran
expedient acadèmic”.
Aquesta frase de Howard Gardner resumeix perfectament el pensament del
centre. Hi ha
persones amb gran capacitat intel·lectual, però no són capaços de triar
correctament als seus amics. D'altra banda podem trobar persones que no han
tingut un bon expedient acadèmic, però que han triomfat en el món dels
negocis o en la seua vida personal. Howard Gardner ens parla de l'existència
de vuit tipus diferents de Intel·ligència :
lingüística, lògic matemàtica, musical, cinètic corporal, visual espacial,
naturalista,
interpersonal i intrapersonal. Aquestes dos últimes, interpersonal i
intrapersonal, han estat
fusionades per Daniel Goleman com a intel·ligència emocional.
fusionadas por Daniel Goleman como inteligencia emocional.
La imatge realitzada per un professor del centre representa cada una de les
intel·ligències
Múltiples adjudicant-los un vagó. Els alumnes del centre tenen un “vagó” o més
per a
desenvolupar-se i formar-se com a persona.
INTELIG ENCIAS M ÚLTIPLES
INTR APERSON AL
M ATEM ÀTIC A
VISUAL-ESPACIAL
M USICAL CINESTÈSIC A-
CORPOR AL
LINGÜÍSTICA
NATUR ALISTA
INTERPERSON AL
“Para desarrollarse óptim am ente en la vida no es suficiente con tener
un gran expediente académ ico”. (Howard Gardner)
Classifiquem els projectes que es realitzen en el nostre centre segons la
intel·ligència que
treballa.
 INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA:
La intel·ligència lógico matemàtica: capacitat d'utilitzar els números amb
eficàcia i de raonar bé. Aquesta intel·ligència inclou la sensibilitat a
patrons i relacions lògiques, afirmacions i proposicions (se…llavors,
causa-efecte), funcions i altres abstraccions relacionades. Els processos
utilitzats en la intel·ligència logicomatemàtica inclouen categorització,
classificació, deducció, generalització, càlculs i prova de hipòtesi.
Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en
l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la LOGICOMATEMÀTICA:
- Fira de la Ciència: el nostre centre participa amb
algun projecte sempre que s'organitza en la nostra
illa.
- Projecte “Xarxipèlag”: una hora a la setmana, els
alumnes van a la sala d'ordinadors per a treballar les
TIC.
-“Escoles en xarxa”: els alumnes del nostre centre
participen en aquest projecte (premsa digital) d'escoles en llengua
catalana. Una vegada a l’any s'organita una trobada de totes les escoles
participants. Va un alumne de cada classe del 2n i 3r cicle.
-Projecte “A posta”: els alumnes hecen un recompte de l'estalvi de
CO2.
 INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL:
La intel·ligència visual espacial, que es referix a la capacitat per a
visualitzar accions abans de realitzar-les i crear en l'espai figures i
formes geomètriques. Aquest tipus d'intel·ligència permet configurar un
model mental del món en tres dimensions i descubrir coincidències en
coses aparentment diferents. Als infants amb marcada tendència
espacial els agrada aprendre per mitjà d'imatges i fotografies,
dissenyar, dibuixar, visualitzar, fer gargots i veure les coses des de
diferents perspectives. Necessiten realitzar activitats que incloguen
vídeos, pel·lícules, jocs d'imaginació, laberints, trencaclosques, jocs
interactius, visites a museus, etc. Classificació dels projectes que es
duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc
de les intel·ligències múltiples i més concretament la VISUAL
ESPACIAL:
-Seccions Europees: plàstica en anglés per als
alumnes de 1r.
-Concurs de dibuix relacionat amb el monogràfic del centre. Es du a
terme amb motiu de les festes del poble durant el mes de maig. Els
dibuixos s'exposen en les parets del centre.
-Concurs de punts de llibre. Per a celebrar el dia del llibre ( Sant Jordi)
l'Ajuntament de Santa Eulària organitza aquest concurs. Participen tots
els alumnes de tots els centres del municipi. El dibuix guanyador és el
punt de llibre que edita l'ajuntament i es regala a cada alumne/a per la
seua participació.
-Concurs de dibuix per a triar el disseny que tindran les camisetes de
les jornades
esportives. Participen els alumnes de tots els col·legis del municipi.
-En Educació Infantil, treballen sobre un pintor.
- Concurs de dibuix per a decorar el banc del pati amb el tema del
monogràfic Viure i Apreciar als altres.
.
 INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL:
La intel·ligència musical és la capacitat de reconéixer, apreciar i produir
ritmes, tons,
timbres i acords de veus i/o instruments. Hem de tindre en compte que
els processos que es requerixen per a l'activitat musical són de
diferents tipus:
-Visuals: per a la lectura de la notació musical, ja que esta no sols es
presenta de
manera seqüencial, sinó també amb una forma i en un context espacial
que intervé
per a donar significat a esta notació.
- Auditius: permeten apreciar la bellesa i l'estructura d'una composició
musical per mitjà de la percepció i la comprensió de les melodies, els
timbres, els ritmes i la
harmonia que constituïxen un procés acústic.
- Cinestésics: per a l'execució musical és necessària una coordinació
motora d'altíssima complexitat. Funcions cognitives de tipus executiu:
per al cesenvolupament de les peces musicals. Activacions de circuits
afectius: per a explicar les activacions emocionals que produeix la
música. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre
centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències
múltiples i més concretament la MUSICAL:
-Concerts: la mestra de música organitza una sèrie
de concerts al llarg del curs amb els alumnes:
-De Nadal.
-De Nadal per a dos residències d'ancians.
-Cançó del dia de la Pau.
-Festes del poble.
-Himne Comènius (el dia de la visita dels Comènius).
-Festa de graduació dels alumnes de 5 anys.
-Dia de Santa Cecília: Els alumnes que tenen alguna habilitat
musical, de cant o de ball es presenten voluntaris per a poder
organitzar un concert per a tots els alumnes del centre.
- Fil musical per tota l’escola: És un nou projecte per al proper curs. Es
treballaran diversos autors.
 INTEL·LIGÈNCIA CINESTESICOCORPORAL:
La intel·ligència cinestesicocorporal, que es definix com l'habilitat de controlar
els moviments del propi cos i manipular objectes amb destresa. És la
intel·ligència del moviment, l'expressió i el llenguatge corporal. S'expressa en la
capacitat per a utilitzar tot el cos o algunes de les seues parts (mans, dits,
braços o cames), de forma harmònica i coordinada, per a expressar idees i
sentiments. Es tracta de la sensibilitat que té una persona per a manifestar-se a
través d'un llenguatge no verbal, el domini del propi cos per a expressar idees i
sentiments (actors, mims, atletes o ballarins), la facilitat per a utilitzar les mans
en la creació o transformació d'objectes (artesans, escultors, mecànics,
cirurgians).
Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en
l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la CINESTESICOCORPORAL:
-Educació viària: els alumnes de 2n i 3r cicle, reben classes
d'educació
vial amb un policia. Els alumnes de 6è fan una sortida per a
anar al parc de tràfic del Consell.
-Jornades esportives: l'Ajuntament organitza unes jornades
en què
participen tots els alumnes del municipi. Cada dia van
alumnes d’escoles diferents per a facilitar la interacció entre ells.
-Save The Children: l'escola col·labora amb aquesta associació amb una
carrera simbòlica en què per cada vegada que donen a un circuit, deuen pagar
50 cèntims.
-Sortida a la platja: a final de curs s'organitza una sortida a la platja per cicles.
-Projecte d'alimentació: els alumnes d'Educació Infantil i primer cicle
d'Educació Primària, esmorzen dins de l'aula i tenen un calendari setmanal per
a saber que deuen esmorzar . El dimecres és el dia de la fruita per a tot el
centre.
 INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA:
La intel·ligència lingüística fa referència a la capacitat i habilitat per a utilitzar i
estructurar els significats i les funcions de les paraules i del llenguatge d'una
manera eficaç, ja sigui oralment o per escrit. Inclou la capacitat de manipular la
sintaxi o l’estructura del llenguatge, la fonologia, els sons del llenguatge, la
semàntica o els significats de les paraules, i les dimensions pragmàtiques o
usos del llenguatge. Als infants que destaquen per aquest tipus d'intel·ligència
els agrada llegir, escriure, explicar històries i jugar a jocs de paraules,
Necessiten llibres, coses per a escriure, papers, diaris, dialogar, establir debats,
comptar contes, etc.
Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en
l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la LINGÜÍSTICA:
-Apadrinar un lector: els alumnes de 6è apadrinen els
alumnes de 1r,
i els de 5è als de 2n. Cada divendres a l'hora de lectura, els
padrins
ajuden a llegir als seus fillols.
-Lectura diària en els tres idiomes: castellà, català i anglés.
Cada dia, la mitja hora de lectura (de 9 a 9:30 h) es fa en un
idioma diferent.
- Concurs literari relacionat amb el monogràfic del centre. Organitzat per a
participar en les festes del poble. Els premis són atorgats per l'ajuntament i el
Consell d’Eivissa.
-Dia de Sant Jordi (dia del llibre): dia de portes obertes en el centre. L'APIMA
organitza
una venda de llibres al preu simbòlic d'un euro. La recaptació està destinada
per al Fons Pitiús de col·laboració.
-Revista anual del centre. Els alumnes col·laboren en el contingut de la revista
amb treballs realitzats durant tot l'any.
-Comènius: projecte d'intercanvi amb altres països. Es treballa la cultura
d'altres països, a través d'un idioma comú: l'anglés.
-“Dilluns poètic”: Cada dilluns, els mestres i els alumnes reben un poema. És
un projecte que es fa en col·laboració amb una escola de Mutxamel (Alacant).
Des d’aquest curs, els alumnes també reben un poema. A cada classe arriba
un poema que hauran de llegir i comentar en la mitja hora de lectura del dilluns.
-“Racó de l'alumne” en la pàgina web del centre.
- “Bibliopatio”: A l'hora del pati dels alumnes de primer cicle tenen un carro
ple de llibres per a què els nens que vulguin es puguin acostar i llegir.
 INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA:
La intel·ligència naturalista, que és la capacitat per a comprendre el món
natural i treballar eficaçment. Suposa utilitzar habilitats referides a l'observació,
el plantejament i la comprovació d'hipòtesis. Les persones que tenen una gran
intel·ligència naturalista, generalment tenen un gran interés pel món i pels
fenòmens naturals. Són biòlegs, jardiners, ecologistes, físics, químics i
arqueòlegs.
Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en
l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la NATURALISTA:
-Centre Ecoambiental: el nostre centre pertany a aquesta
xarxa.
-Projecte A posta: projecte per a aprendre a reduir, reciclar i
reutilitzar. Els alumnes han de controlar l'estalvi en l'emissió
de CO2 que es produeix en l'escola.
-Punt verd: espai d'informació de temes ecològics per als
alumnes. A l'hora del pati s'organitzen tallers: invents amb
material reciclat, fer paper, fer instruments musicals amb canyes, etc...
-Hort escolar: el centre disposa d'un hort a què van els alumnes i aprenen a
fer compost, sembrar, regar, recol·lectar, etc. Cada vegada que van han de fer
una fitxa per a posar-la en l'horari de l'hort que hi ha en cada classe.
 INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL:
La intel·ligència intrapersonal es referix a la capacitat per a accedir als
sentiments propis i discernir les emocions íntimes, pensar sobre els processos
de pensament (meta cognició). Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa
d'un mateix (els punts forts i les limitacions), la consciència d'estats d'ànim,
intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la capacitat
d'autoestima, autocomprensió i autoestima. La formació d'un límit entre el propi
jo i els altres és crítica durant els tres primers anys de vida. Els infants que
destaquen per la seua intel·ligència intrapersonal són independents, els agrada
fixar-se fites, somiar, reflexionar i planificar. Necessiten el seu propi espai,
temps per a estar sols, i marcar-se el seu propi ritme d’aprenentatge. La
intel·ligència intrapersonal requerix una instrucció individualitzada, treball
independent i opcions per a poder triar temes i matèries en funció dels
interessos. És convenient utilitzar tàctiques metacognitivas, estratègies de
pensament crític i presa de decisions.
Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en
l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la INTRAPERSONAL:
-Carnet per punts: cada alumne té un carnet de
convivència amb deu punts. Aquestos es poden perdre si
no complixen una sèrie de
normes de convivència que hi ha en el centre.
-L'agenda escolar. Document importatíssim que l'alumne
deu
controlar i serveix de comunicació molt estreta amb la
família i el/la
professor/a
-PAT (Pla d'acció tutorial): arreplega una sèrie de propostes d’activitats per a
realitzar en tutoria.
-PAD (Pla d'atenció a la diversitat): en aquest pla s'inclouen annexos per a
treballar: la
competència social, les habilitats socials, estratègies d'actuació amb alumnes
NESE, etc.
-Monogràfic anual: apreciem als altres.
 INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL:
La intel·ligència interpersonal és la capacitat per a relacionar-se amb altres
persones i
comprendre els seus sentiments, les seues formes de pensar, sentir i actuar,
detectant les seues motivacions, preferències i intencions. S'expressa també en
la capacitat per a
comunicar-se amb la gent i saber tractar els conflictes gràcies a una adequada
avaluació de la utilització de les emocions pròpies i dels altres. La intel·ligència
interpersonal ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar els
desacords abans que es convertisquen en ruptures insalvables. S'expressa
amb la capacitat empàtica que permet
comprendre l'estat d'ànim dels altres i considerar l'altre en la seua realitat.
Facilita la creació d'un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet
positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses
des de la perspectiva dels altres. L'ensenyança de la intel·ligència interpersonal
exigix un aprenentatge cooperatiu i autoritzat.
Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en
l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més
concretament la INTERPERSONAL:
- Festa de la Convivència: es donen diplomes d'or o plata
depenent dels punts que s'han perdut o no en el carnet de
convivència.
-Tutoria en el pati: els alumnes surten una vegada al mes a
l'hora de
tutoria en el pati, per a fer jocs dirigits en els que treballen: la
comunicació, les relacions, la cohesió de grup, etc.
-Mediació: a l'hora del pati, els alumnes poden acudir a aquest servei si han
tingut algun conflicte amb algun company. Hi ha unes normes i uns
compromisos que s'han de complir.
-En Educació Infantil es fa el protagonista de la setmana i el llibre Viatger,
projectes en què participen els famílies.
-Campanya contra la fam: per Nadal es recullen en l'escola aliments per a
donar-los a Cáritas i, pel mes de maig es venen en l'escola entrepans per 1,50
euros per a fer una donació a Cáritas.
-Campanyes solidàries per a recollir diners o aliments per a campanyes
solidàries de diferentes ONGs..
-Junta de delegats. Trimestralment es reunixen els delegats, subdelegats i la
cap d’Estudis per a tractar els temes del centre.
La fotografia mostra una JUNTA DE DELEGATS (Primer
divendres d'octubre per a presentar la Bústia de la Convivència
i entregar els guardapits dels Equips de pati).
Amb el treball “Conviure” s'ha volgut reflectir totes les accions
que es desenvolupen en el CEIP Puig en Valls per a:
 Millorar de les relacions.
 Facilitar el desenvolupament integral de l'alumne.
 Donar resposta als problemes de convivència.
El treball realitzat per la comunitat educativa és molt satisfactori i més quan
saps que l'evolució de l'entorn ha anat paral·lela a l'evolució del centre. El
constant treball preventiu i participatiu realitzat durant la llarga història del
centre ha sigut molt fructífer.
4.- PLA ESPECÍFIC D'AVALUACIÓ.
Entre els procediments per a l'anàlisi dels resultats i les mesures correctores
previstes per a les accions que hem exposat dirigides a la compensació de
desigualtats en educació proposem les següents per a cada bloc exposat:
 CONVIVÈNCIA: S'avalua a través del Carnet de Convivència i de la
Comissió de
Convivència.
 TUTORIA: S'avalua en les reunions
quinzenals dels Equips de cicle i també en les
reunions mensuals dels cicles amb l'Equip de
Suport, el qual està format per la PT
(pedagogia terapèutica), AL (audició i
llenguatge), AD (atenció a la diversitat), EOEP
(psicopedagoga que acudeix al centre una
vegada a la setmana, Educadora Social de
l'ajuntament, que acudeix al centre una
vegada a la setmana i la Cap d'Estudis.
 MONOGRÀFIC DEL CENTRE: S'avalua en
les reunions setmanals de la Comissió de Competències Bàsiques
formada pels coordinadors de cada cicle, la Coordinadora de l'Equip de
Suport, la Cap d'Estudis i la directora. Des d'aquesta Comissió es
proposen les activitats del projecte, les quals han de ser aprovades pels
Equips de Cicle. Es realitzarà una avaluació final per a valorar si
l'alumnat ha aconseguit els objectius del monogràfic.
 LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES: S'avaluen en la Comissió de
Coordinació Pedagògica, formada pels coordinadors de cada cicle, la
coordinadora de l’Equip de Suport, la coordinadora de la comissió
lingüística, la coordinadora d’activitats extraescolars, el coordinador de la
comissió ambiental, la Cap d’Estudis i la directora. Des d'aquesta
comissió es proposen les activitats relacionades amb les Intel·ligències
Múltiples, les quals han de ser aprovades pels Equips de Cicle. En les
Juntes d'Avaluació es tracta l'evolució de cada alumne i en quines
Intel·ligències destaquen.

More Related Content

What's hot

Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)Esplais Catalans, Esplac
 
Tutoria entre iguals
Tutoria entre igualsTutoria entre iguals
Tutoria entre igualsDora Roig
 
Presentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivènciaPresentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivèncialicvallesoccidental
 
Pembroke Dock briefing
Pembroke Dock briefingPembroke Dock briefing
Pembroke Dock briefingJordi Serarols
 
Guia educacio inclusiva
Guia educacio inclusivaGuia educacio inclusiva
Guia educacio inclusivamsanc647
 
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAberelisa
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivènciamitjadms
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaEva Pujol Pons
 
Tiralinies gener2014
Tiralinies gener2014Tiralinies gener2014
Tiralinies gener2014gcaldero
 
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Es Calidoscopi
 
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torresTrets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torresescolafolchitorres
 
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Eva Pujol Pons
 

What's hot (15)

Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
Escola de dirigents 2010: Les famíles a l'esplai (conclusions formacions)
 
Tutoria entre iguals
Tutoria entre igualsTutoria entre iguals
Tutoria entre iguals
 
Dafo
DafoDafo
Dafo
 
Presentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivènciaPresentació projecte de convivència
Presentació projecte de convivència
 
Pembroke Dock briefing
Pembroke Dock briefingPembroke Dock briefing
Pembroke Dock briefing
 
Guia educacio inclusiva
Guia educacio inclusivaGuia educacio inclusiva
Guia educacio inclusiva
 
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLAESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
ESTUDI RELACIONS FAMILIA-ESCOLA
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
 
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula ObertaMemoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
Memoria Final psicopedagogia PRC2 UOC Aula Oberta
 
Tutoria entre iguals (sesion informativa alumnes)
Tutoria entre iguals (sesion informativa alumnes)Tutoria entre iguals (sesion informativa alumnes)
Tutoria entre iguals (sesion informativa alumnes)
 
Tiralinies gener2014
Tiralinies gener2014Tiralinies gener2014
Tiralinies gener2014
 
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
Programaeducaciosocioemocionalalscentreseducatius[1]
 
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torresTrets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
Trets identitat i objectius generals de l'escola folch i torres
 
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
Psicopedagogia UOC_Presentación memòria final PRC2
 
Tema 17 b
Tema 17 bTema 17 b
Tema 17 b
 

Similar to Coviure per la pàgina

Pla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser CapdevilaPla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser CapdevilaEscolaRoserCapdevila18
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivènciazerlaparellada
 
Projecte de convivència (juny 2021)
Projecte de convivència (juny 2021)Projecte de convivència (juny 2021)
Projecte de convivència (juny 2021)escolafolchitorres
 
Pla de convivència Vic2
Pla de convivència Vic2Pla de convivència Vic2
Pla de convivència Vic2mascarpone
 
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de ComunitatPedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de ComunitatMontserrat González Vera
 
Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)MaribelPocoviMas
 
Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA
 Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA
Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMAMaribelPocoviMas
 
Document-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdf
Document-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdfDocument-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdf
Document-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdfANNAMUOZECHEVARRIA1
 
Projecte escoltam
Projecte escoltamProjecte escoltam
Projecte escoltamAina Martin
 
Formació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de Catarroja
Formació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de CatarrojaFormació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de Catarroja
Formació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de Catarrojaxavilealpi
 
Entrevista a coordinadora de compartida
Entrevista a coordinadora de compartidaEntrevista a coordinadora de compartida
Entrevista a coordinadora de compartidasangel2
 
La mediació a l’institut montsià
La mediació a l’institut montsiàLa mediació a l’institut montsià
La mediació a l’institut montsiàelsaficionats
 

Similar to Coviure per la pàgina (20)

Pla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser CapdevilaPla convivència Escola Roser Capdevila
Pla convivència Escola Roser Capdevila
 
Projecte de convivència
Projecte de convivènciaProjecte de convivència
Projecte de convivència
 
La tutoria
La tutoriaLa tutoria
La tutoria
 
Mediació
 Mediació Mediació
Mediació
 
Mediació
MediacióMediació
Mediació
 
Projecte de convivència (juny 2021)
Projecte de convivència (juny 2021)Projecte de convivència (juny 2021)
Projecte de convivència (juny 2021)
 
Pla de convivència Vic2
Pla de convivència Vic2Pla de convivència Vic2
Pla de convivència Vic2
 
Aplicatiu 97
Aplicatiu 97Aplicatiu 97
Aplicatiu 97
 
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de ComunitatPedagogia Holística. Construcció de Comunitat
Pedagogia Holística. Construcció de Comunitat
 
Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)Pla convivencia curs_20-21_(1)
Pla convivencia curs_20-21_(1)
 
Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA
 Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA
Pla de Convivència del CEIP MOLÍ D'EN XEMA
 
Document-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdf
Document-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdfDocument-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdf
Document-ok-esborrany-MESURES-I-SUPORTS-UNIVERSALS-6-5-2.pdf
 
Projecte escoltam
Projecte escoltamProjecte escoltam
Projecte escoltam
 
Mediació
MediacióMediació
Mediació
 
Formació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de Catarroja
Formació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de CatarrojaFormació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de Catarroja
Formació voluntariat, CEIP Jaume I El Conqueridor de Catarroja
 
PLA DE CONVIVÈNCIA
PLA DE CONVIVÈNCIAPLA DE CONVIVÈNCIA
PLA DE CONVIVÈNCIA
 
Entrevista a coordinadora de compartida
Entrevista a coordinadora de compartidaEntrevista a coordinadora de compartida
Entrevista a coordinadora de compartida
 
Pla de convivència
Pla de convivènciaPla de convivència
Pla de convivència
 
Pla de Convivència
Pla de ConvivènciaPla de Convivència
Pla de Convivència
 
La mediació a l’institut montsià
La mediació a l’institut montsiàLa mediació a l’institut montsià
La mediació a l’institut montsià
 

More from Edu Sánchez

Les intel·ligencies multiples
Les intel·ligencies multiplesLes intel·ligencies multiples
Les intel·ligencies multiplesEdu Sánchez
 
Pla d us_de_les_t_ic pdv2011
Pla d us_de_les_t_ic pdv2011Pla d us_de_les_t_ic pdv2011
Pla d us_de_les_t_ic pdv2011Edu Sánchez
 
Projecte del centre proa
Projecte del centre proaProjecte del centre proa
Projecte del centre proaEdu Sánchez
 
Projecte d'aprofundiment mª josé i virginia
Projecte d'aprofundiment mª josé i virginiaProjecte d'aprofundiment mª josé i virginia
Projecte d'aprofundiment mª josé i virginiaEdu Sánchez
 
Projecte d'aprofundiment dels coneixements definitivo
Projecte d'aprofundiment dels coneixements definitivoProjecte d'aprofundiment dels coneixements definitivo
Projecte d'aprofundiment dels coneixements definitivoEdu Sánchez
 

More from Edu Sánchez (19)

2
22
2
 
Presentació3
Presentació3Presentació3
Presentació3
 
Presentació1
Presentació1Presentació1
Presentació1
 
Doc20140327113307
Doc20140327113307Doc20140327113307
Doc20140327113307
 
Doc20140327112532
Doc20140327112532Doc20140327112532
Doc20140327112532
 
Les intel·ligencies multiples
Les intel·ligencies multiplesLes intel·ligencies multiples
Les intel·ligencies multiples
 
L'avaluació
L'avaluacióL'avaluació
L'avaluació
 
Las inteligencias
Las inteligenciasLas inteligencias
Las inteligencias
 
3 anys
3 anys3 anys
3 anys
 
Institut
InstitutInstitut
Institut
 
Pla d us_de_les_t_ic pdv2011
Pla d us_de_les_t_ic pdv2011Pla d us_de_les_t_ic pdv2011
Pla d us_de_les_t_ic pdv2011
 
Projecte del centre proa
Projecte del centre proaProjecte del centre proa
Projecte del centre proa
 
Projecte d'aprofundiment mª josé i virginia
Projecte d'aprofundiment mª josé i virginiaProjecte d'aprofundiment mª josé i virginia
Projecte d'aprofundiment mª josé i virginia
 
Projecte d'aprofundiment dels coneixements definitivo
Projecte d'aprofundiment dels coneixements definitivoProjecte d'aprofundiment dels coneixements definitivo
Projecte d'aprofundiment dels coneixements definitivo
 
Avaluacio tic
Avaluacio ticAvaluacio tic
Avaluacio tic
 
Avaluacio tic
Avaluacio ticAvaluacio tic
Avaluacio tic
 
Doc20140327115426
Doc20140327115426Doc20140327115426
Doc20140327115426
 
Doc20140327113307
Doc20140327113307Doc20140327113307
Doc20140327113307
 
Doc20140326090615
Doc20140326090615Doc20140326090615
Doc20140326090615
 

Coviure per la pàgina

  • 1. 3.- CONVIURE EN EL CEIP PUIG EN VALLS. 3. 1.- LA CONVIVÈNCIA, UNA FORMA D'INCLUSIÓ I D'INTEGRACIÓ. Al juny del 2007 el centre va aprovar el seu Pla de Convivència d'acord amb la normativa del Decret 112/2006, de 29 de desembre. El tractament de la convivència en el centre es basa en un enfocament constructivista i positiu. Les actuacions van encaminades al foment dels comportaments adequats per a conviure millor i resoldre els conflictes a través de la participació, de la comunicació i de la prevenció de problemes de conducta. El Pla de Convivència del centre té caràcter preventiu i és una eina que ens permet treballar perquè la convivència sigui una realitat i a més intervindre en la prevenció de la violència amb la transmissió de valors I en la consecució d'un bon clima. Al consensuar les normes, la forma d'actuació i la planificació d'activitats motivadores i integradores s'ha aconseguit compensar les desigualtats, facilitar la inclusió i integració i evitar conflictes. Actuacions realitzades:  El carnet de convivència. Eina molt eficaç que des del curs 2007-08 s'aplica en el centre. És una acció preventiva i d'intervenció sobre aquells comportaments que més preocupaven als alumnes del tercer cicle (segons es recull en l'enquesta de 2007): no complir les normes, dir grolleries, barallar-se i insultar-se. EDUCACIÓ PRIMÁRIA EDUCACIÓN INFANTIL És una forma d'avaluar la convivència.
  • 2. Es perden punts per incomplir les normes i es recuperen per complir-les en terminis de temps breus. A final de curs, en la festa de la convivència i del medi ambient, es fa entrega dels Diplomes de Convivència: - Als alumnes que no tenen cap creu en el carnet de convivència se'ls atorga el diploma per la seua excel·lent participació en la millora de la convivència. (Diploma daurat) - Als alumnes amb punts recuperats del carnet de convivència se'ls entrega el Diploma per la seua col·laboració en la millora de la convivència. (Diploma platejat). - La resta, i tots els premiats, participen en la festa de convivència però no tenen cap diploma.  L'equip de pati: Els nostres alumnes han d'aprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma dialogada i democràtica, tractant d'evitar fenòmens indesitjables de VIOLÈNCIA ESCOLAR. És responsabilitat de tota la comunitat educativa. Amb els equips de pati i la mediació ho estem aconseguint. L'equip de pati està format per alumnes, és una mediació inicial. Ells juguen, passegen i observen. Saben que poden ser cridats per algun company per a ajudar en petits conflictes i si no hi ha enteniment ja es dirigixen al professorat de pati.  La mediació: La mediació com una forma d'entendre les relacions personals. “La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, previndre la violència, intervenint constructivament front dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre Incideix positivament en la resta d'activitats educatives”. M. Carme Boqué i Torremorell.
  • 3. El Pla de Convivència del centre contempla la Mediació com una acció educativa de caràcter preventiu i organitzatiu. A través d'ella es vol aconseguir:  Promoure la convivència i interconnexió de les persones.  Integració en la comunitat.  Actuar en equip.  Establir de forma habitual espais i vies de negociació i fer partícips tots en la resolució de conflictes.  Resoldre conflictes en positiu. Racó de la Mediació: A l'hora del pati, tenim un racó de mediació instal·lat en el taller, on els alumnes poden anar a resoldre possibles conflictes amb algun company. Moltes vegades acudixen per decisió pròpia i altres quan algun mestre ho considera necessari. Els principis bàsics de la mediació són escoltar i comptar el que ha passat. La regla fonamental és no interrompre el testimoni del company. Una vegada hagen exposat els fets les dues parts (o més en alguns casos), hauran d'arribar a un acord en què el professor no pot influir (només els pot orientar, però mai imposar el seu criteri). Hem de deixar que siguin els alumnes els que arriben a un consens i que aprenguen a resoldre els seus conflictes sense necessitat la intervenció de l'adult. + = ESCOLTAR CONTAR SOLUCIONAR  La bústia de la convivència: Actuació que s'ha posat en marxa en el present curs (2010-11). Es va presentar en la Junta de Delegats als alumnes i als pares en el Consell Eescolar. És una forma més de buscar instruments mediadors en els conflictes. Amb la bústia de la convivència, pretenem que els alumnes que tenguin algun conflicte, o se senten intimidats per algun company I no s'atreveixen a dir-ho públicament, puguen tindre un lloc on poder dir-ho. De manera discreta, els alumnes, els professors o els pares poden deixar els seus suggeriments, els seus pors, les seues preocupacions,
  • 4. etc. La Cap d'Estudis serà l'encarregada de llegir les notes i informar els tutors o a l'Equip de Suport del centre.  La festa de la convivència i del medi ambient. És la forma de celebrar a final de curs el bon clima aconseguit i el treball realitzat per tots en el foment de la convivència i del respecte i atenció al mediambiente. Col·labora tota la comunitat educativa i totes les institucions (ajuntament) i ONG (Amics De la Terra i Fons Pitius de col·laboració) que durant el curs han col·laborat amb el centre. La fotografia de l'esquerra mostra un moment de la festa on els mestres donen els diplomes. La fotografia de la dreta ens mostra uns nens de Moçambic que van rebre un mural fet pels nostres alumnes en un dels tallers de la nostra festa de la Convivència. La ONG Fons Pitius se'l va fer arribar perquè col·laboren amb ells.  La gravació del CD de la convivència. Un recopilatori de cançons infantils i populars Interpretades pels alumnes i el claustre de professors. Una acció preventiva i participativa que a més va reforçar els vincles entre tots. Era una forma de celebrar el nostre acabat d'estrenar Pla de Convivència. En el va quedar per escrit el nom de tot l'alumnat I el professorat del centre a més de fotografiar totes les dependències i espais del centre. Gràcies a l'ajuntament i a l'entitat bancària local, SA NOSTRA, vam poder editar-ho i entregar a cada un dels membres de la comunitat educativa. El nostre pla de convivència a més de marcar l'inici d'una nova etapa en la història del centre va ser reconegut amb el Segon premi nacional del MEC
  • 5. “Bones Pràctiques de convivència 2008”.  La Junta de Delegats. Òrgan de participació dels alumnes de totes les etapes educatives a través dels delegats i subdelegats. Les reunions es realitzen trimestralment amb la Cap d'Estudis. Consensuen les normes de classe, participen en l'elaboració d'activitats complementàries i a través dels delegats de sisè participen en el Consell Escolar. Foto de principi de curs amb la presentació de la Bústia de Convivència i dels guardapits per a l’Equip de pati. 3.2.- LA TUTORIA, PLANIFICACIÓ DE L'ACTUACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA: Per a aconseguir una ensenyança de qualitat hem d'afavorir la presència de les condicions favorables perquè l'ambient de treball en l'aula i fora de l'aula afavoresca la transmissió de coneixements i valors. Per a aconseguir-ho és imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa i l'exercici d'activitats que afavoresquen la millora del clima de convivència escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alertin i ajudin a previndre conductes que puguen alterar el clima de convivència escolar. La planificació de la tutoria del centre es coordina des de l'equip de suport i l'equip Directiu a través de la direcció d'estudis. S'organitzen: Tutoria amb el professorat:  Reunions informatives al principi de curs per als mestres de cada cicle: A principi de curs l'Equip de Suport del centre organitza unes reunions informatives amb cada cicle (per separat) en les que es tracten:  Informació de l'alumnat nese.  Característiques de l'alumnat nese ( a través de fotocòpies amb informació específica).
  • 6. A aquestes reunions assistixen tots els membres del cicle, així com els especialistes que fan classe en aquest cicle. L'Equip de suport elabora un petit resum dels alumnes nese especificant les seues característiques i donant pautes per a treballar amb ells.  Reunions mensuals amb cada cicle: Durant el curs escolar l'Equip de Suport es reunix una vegada per setmana, dins de l'horari lectiu, durant una hora i mitja. Es preparen les reunions que es faran amb cada cicle (una vegada al mes amb cada un), així com altres treballs de l'Equip de Suport, com: revisió del PAD, elaboració de material, elaboració de les ACI, potenciar un espai de l'Equip de Suport en la pàgina web de l'escola, etc. Aquestes reunions es faran seguint un calendari establert a principi de curs. D'aquesta manera cada cicle sap quin dia tenen la reunió i la poden preparar. Entre altres temes, es tracten:  Estratègies per a treballar en l'aula.  Estratègies concretes per a algun alumne amb problemes de conducta, desmotivat, amb dificultats d'aprenentatge, etc.  Material específic.  Reunions individuals amb els tutors d'alumnes nese: Aquestes reunions tenen lloc quan les sol·licita el tutor que té alumnat NESE o ho sol·liciten els membres de l'Equip de Suport. Generalment s'elaboren:  Acis (Adaptacions curriculars individualitzades significatives): Sempre es faran entre el tutor/a i els membres de l'Equip de Suport que donen suport a l’esmentat alumne (PT, AL, AD). Si es considera necessari, també poden participar altres mestres que donen alguna assignatura en este grup i que també tenen que adaptar.  Informes extraordinaris: Alguna vegada, s'han de fer informes per a algun Servei extern a l'escola, com poden ser els Serveis Socials, Menors, Salut Mental, etc. Les reunions de tutoria queden recollides en la PGA. Tutoria amb l'alumnat:  Tutoria setmanal:  Una hora setmanal de tutoria en gran grup en horari lectiu amb el tutor o tutora. (Més endavant expliquem una sèrie d'activitats que els tutors poden realitzar amb els seus alumnes a l'hora de tutoria). En casos excepcionals, un alumne pot necessitar tindre una tutoria Individualitzada, bé amb el tutor, bé amb algun membre de l'equip de suport (psicopedagoga, PT…).
  • 7. Elena García Morell – Laura López Veny Il·lustracions d’ Antoni Marí Marí “Tirurit” Q u a d e r n d’ a c t i v i t a t s d e tutoria per a l’escola Tutoria amb les famílies: Mantindre una relació cordial i de cooperació amb les famílies és fonamental per al desenvolupament òptim dels nostres alumnes.  Tutoria individualitzada.  Amb el tutor/a, membre de l'EOEP, membre de l'Equip de Suport. La pot sol·licitar la família o el tutor de l'alumne/a.  Tutoria en gran grup. A banda de la reunió que realitza el tutor/a a principi de curs i, en alguns casos una en cada trimestre, hi ha altres reunions grupals que les realitzen l'Equip de cicle amb la col·laboració d'un membre de l'Equip de Suport. Es tracten temes com:  Estimulació del llenguatge (E.Infantil). El curs 2009-2010 es va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar pautes a les famílies sobre aquest tema.  Tècniques d'estudi (E.Primària). El curs 2009-2010 es va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar pautes a les famílies sobre aquest tema.  Pautes per a la lectoescritura (1r cicle). El curs 2009-2010 es va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar pautes a les famílies sobre aquest tema.  Animació a la lectura (tot el centre). El curs 2002-2003 es va elaborar un fullet informatiu per a informar i donar pautes a les famílies sobre aquest tema.  Pautes d'intervenció i col·laboració. La planificació de la tutoria permet que els nens desenvolupen diferents àmbits de la seua educació integral que, habitualment, queden fora de la programació de les àrees, amb la finalitat de completar aspectes formatius de la seua personalitat. També ha de contribuir a desenvolupar i potenciar les Competències bàsiques dels alumnes, orientar-los amb la finalitat d'aconseguir major grau de maduració i autonomia, i ajudar-los a prendre futures decisions en referència a aspectes personals, acadèmics i professionals. Seguint les peticions dels tutors del centre, l'Equip de Suport va realitzar un treball de recopilació d'activitats de tutoria per a treballar en l'aula. Este projecte va obtindre una Menció honorífica en la I Edició de Premos a experiències d'innovació educativa de 2008 organitzat per la Conselleria d'educació i Cultura dels Illes Balears. Posteriorment, va ser
  • 8. editat, amb l'ajuda de la Conselleria i de l'Ajuntament de Santa Eulària dónes Riu, municipi a què pertany el nostre centre, amb el títol: Quadern d'activitats de tutoria per a l'escola. El principal objectiu d'este projecte és crear un document àgil per als centres d'Educació Infantil i Primària on els tutors i tutores troben una ajuda per a la seua funció tutorial, la qual és una tasca fonamental i, a vegades, no prou reconeguda. Esta recopilació d’activitats pretén donar algunes respostes als tutors i tutores per a solucionar els problemes quotidians que es donen a l'aula, orientant-los i assessorant-los per mitjà d'activitats pràctiques que al mateix temps siguen divertides i motivadores per als alumnes. Les activitats recopilades es classifiquen en els blocs següents:  L'AUTOESTIMA: És l'avaluació que cada un fa del concepte d'ell mateix. Són molt importants les persones pròximes ja que en elles ens sentim reflectits. D'aquí la importància que cobren els companys de l'aula ja que ells donen la informació de com són valorats i de si són acceptats o no. És molt Important fomentar l'autoestima ja que fomentem les capacitats dels nostres alumnes per a fer front a la vida.  CANVIS I ADAPTABILITAT: Els canvis són importants, i més en les edats que comprenen la vida escolar. Els nostres alumnes han de tindre estratègies per a adaptar-se a les distintes situacions i saber sortir airosos d'elles.  COMPETÈNCIA SOCIAL: Es tracta d'un conjunt d'activitats dirigides a la solució de problemes interpersonals, a través del desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. Ensenya als infants a reflexionar abans d'actuar i també a reflexionar sobre aquelles accions que són adequades en la vida diària tant en l’escola, com a casa o el carrer. Usarem el llenguatge com un regulador intern del pensament racional i lògic.  DINÀMIQUES DE GRUP: Es tracta de jocs per a afavorir la cohesió de grup. Ensenyem als alumnes a respectar el torn, a compartir, a respectar les diverses Opinions que puguen haver-hi en un grup, a acceptar que no sempre podem ser els primers ni sempre podem tindre la raó.  SER IGUALS - SER DIFERENTS: En aquest bloc d'activitats donem estratègies als nostres alumnes perquè aprenguen a acceptar les diferències entre les persones en general, i els seus companys en particular. Els ensenyem conceptes com l'empatia, l'asertividad, el respecte cap a les desigualtats i cap a les minories, etc.  SENTIMENTS I EMOCIONS: Els sentiments són blocs d'informació integrada que inclouen valoracions en què estem implicats i que predisposen a actuar d'una manera o d'una altra. En el 2n cicle de E.I. la majoria de nens tenen habilitat per a mostrar emocions i per a interpretar
  • 9. contextos afectius. Els alumnes d'aquestes edats van descobrint que les experiències afectives es poden compartir amb altres a través del llenguatge. Alguns també comencen a regular internament els estats afectius a través de l'autoverbalització. En E.P. es dóna un desenvolupament integral que relaciona la vida afectiva, la cognició, el llenguatge i el comportament. És molt important que els nens aprenguen a expressar els seus sentiments i emocions.  TREBALL COOPERATIU: A més de donar estratègies perquè els alumnes aprenguen a compartir i a treballar en grup, els donarem pautes per a saber formar un bon equip, cosa que els pot ajudar en un futur. Les activitats giraran al voltant de saber que hi ha companys que pensen com ells en algunes qüestions, que compartixen aficions, gustos, etc. Només han d'obrir-se un poc per a descobrir- ho. Les fotografies mostren alguns treballs realitzats pels nostres alumnes en alguna d'aquestes activitats de Tutoria. Tutoria al pati. Un altre projecte a destacar és el de la TUTORIA AL PATI. Una vegada al mes, s'organitza l'hora de tutoria en el pati a nivell de cicle. Existeix en el centre un document que recull les activitats adequades per a aquest fi per a tot el professorat. Les activitats recopilades es classifiquen en els blocs següents:  ACTIVITATS DE PRESENTACIÓ: Es tracta de jocs molt senzills que permeten un primer apropament i contacte. Fonamentalment són jocs destinats a aprendre els noms i alguna característica mínima. Són idonis quan els participants no es coneixen i és el primer moment.  ACTIVITATS DE CONEIXEMENT: Són aquells jocs destinats a permetre als participants, en una sessió o trobada, conéixer-se entre si. Es tracta d'aconseguir un grau més en la presentació, arribant a poc a poc a un coneixement més profund i vital.  ACTIVITATS DE COMUNICACIÓ: Són jocs que busquen estimular la comunicació entre els participants i intentar trencar la unidireccionalidad de la comunicació verbal en el grup en la qual normalment s'establixen
  • 10. uns papers molt determinats. Aquestos jocs pretenen afavorir l'escolta activa en la comunicació verbal i, d'altra banda, estimular la comunicació no verbal (expressió gestual, contacte físic, mirada...) per a afavorir noves possibilitats de comunicació.  ACTIVITATS DE CONFIANÇA: Són exercicis físics per a provar i estimular la confiança en un mateix i en el grup. Pretén fomentar les actituds de solidaritat per a preparar-se per a un treball en comú: per exemple, per a una acció que pugui suposar riscos, o un treball que supose un esforç creatiu.  ACTIVITATS DE COOPERACIÓ: Són jocs en els quals la col·laboració entre participants és un element essencial. Posen en dubte els mecanismes dels jocs competitius, creant un clima distés i favorable a la cooperació dins del grup. Pretenen que tots tinguen possibilitats de participar i, en tot cas, de no fer de l'exclusió/discriminació el punt central del joc. Evitar l'estereotip del “bon” i “mal” jugador, ja que tot el grup funciona com un conjunt en el qual cada persona pot aportar diferents habilitats i/o capacitats.  ACTIVITATS D'AFIRMACIÓ: Són aquells jocs en els quals es dóna més importància a l'afirmació dels participants com a persones i del grup com a tal. Posen en joc els mecanismes en què es basa la seguretat en si mateixos, tant interns (autoconceptes, capacitats...) com en relació amb les pressions exteriors (paper dins del grup, exigències socials...). Tractaren algunes vegades per a fer-los conscients de les pròpies limitacionesl. Altres vegades, de facilitar el reconeixement de les pròpies necessitats i poder-les expressar d'una forma verbal i no verbal, potenciant l'acceptació de tots al grup. Altres vegades, per a afavorir la consciència del grup. 3.3.- EL MONOGRÀFIC DEL CENTRE. TRANSMISSIÓ DE VALORS, EMOCIONS, SENTIMENTS I CONEIXEMENTS. La transmissió de coneixements i valors es realitza de manera habitual amb un tema monogràfic anual. Es planifica la forma de treballar competencialment a nivell de centre, des de totes les etapes, d'aquesta manera es garanteix que tot el professorat, alumnat i famílies col·laboren en la mateixa activitat. En el present curs el tema és VIURE I APRECIAR ALS ALTRES. Amb el tema VIURE es tracta l'aspecte biològic i amb les fases del cicle vital: es treballen els sentiments i les emocions.
  • 11. El tema monogràfic és comú a tot el centre i marca la línia que s'ha de seguir de totes les activitats complementàries. A més: • Engloba a tot el centre en una activitat. • S'aconsegueix la participació de tota la comunitat. • Es consensua la metodologia, la planificació d'activitats i l'avaluació. • S'ofereixen escenaris reals d'aprenentatge als alumnes. • Es dinamitzen els espais del centre. • Treball cooperatiu del professorat que afavoreix la reflexió sobre la necessitat un canvi en la pràctica docent. • S'aconseguix que els continguts no siguin un fi sinó el mitjà per a desenvolupar les competències. Amb la part d'APRECIAR ALS ALTRES es pretén :  Trobar una forma de treballar que estimule al professorat i a l'alumnat.  Comunicar idees i generar afectes.  Crear vincles.  Viure emocions positives, aprendre a conviure i regular els sentiments i les conductes cap a un mateix i cap als altres. APRECIEM A … TEMPORALITZACIÓ ACTIVITATS Els companys I a les companyes. Primer trimestre - Jugar en el pati amb... - Seure’s amb … - Compartir xocolatada en Nadal. - Regalar manualitats. A las famílies Segon trimestre - Compartir els avis. - Una manualitat per a la família. - Una setmana dedicada a l'APIMA. - Dia del llibre en família. - Fotos de la família de l'alumne/a. Al personal del centre Tercer trimestre, - La setmana del professor/a tutor/a. - La setmana del/de la professor/a especialista. - La setmana del personal de manteniment. .
  • 12. Metodologia i planificació de les activitats del monogràfic a nivell de centre: ACTIVITAT DESENVOLUPAMENT ALTRES ASPECTES Elaboració dels murals: SERS VIUS I el de SERS INERTS. Fer dos murals un per a sers vius i un altre per a sers inerts. En la paret, posar les tres preguntes que es deuen fer abans de decidir en que mural deuen aferrar el dibuix o la fotografia. - S'alimenta? - Es reproduïx? - Es relaciona? Lloc: corredor del 1r cicle. En les aules es poden fer murals semblants. Àrees implicades: Coneixement del medi. Competències a desenvolupar: Coneixement i interacció amb el món físic, Tractament de la Informació, aprendre a Aprendre La meua Mascota Concurs de fotografies. Els alumnes: - Elaboren les bases en la classe d'informàtica . - Participen en el concurs. - Compleixen les bases. - Trien les seues mascotes preferides. Lloc: En la paret de l’entrada. Dedicar temps de la tutoria. Competències: Interacció amb el món físic i natural. Competència lingüística, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. CLASSIFICACIÓ dels SERS VIUS. ELS REGNES. Els professors preparen la silueta d'un ser viu de cada regne. Els alumnes hauran d'anar omplint amb fotografies i dibuixos. Els professors inclouran mapes conceptuals sobre cada regne. Posar en cada classe un mapa d'Eivissa on es localitzen tots els horts ecològics. Un banc davant dels murals Lloc: en l'escala principal. Àrees implicades: Coneixement del medi. També en la sessió de Tutoria es pot organitzar una visita als murals. Competències: Coneixement i interacció amb el món físic, Tractament de la informació, Aprendre a aprendre.
  • 13. amb documentació sobre les espècies de les Pitiüses i de les Balears. Punt verd. Taller de plantes i animals. En el taller del pati en el aue l'alumnat voluntari participa, utilitzen diferents fruites, verdures i hortalisses per a transformar en animals o expressar sentiments. Temps del pati. Competències: Lingüística, Coneixement i interacció amb el món físic i natural, Social i ciutadana, Autonomia i iniciativa personal. L'arbre de la lectura. Realitzar un arbre en cada classe i un en l'entrada del centre. Omplir de fulls segons la quantitats de llibres llegits. En l'aula cada 5 llibres llegits afegir un full. En el del centre afegir per cada 10 llibres llegits en classe una fulla en aquest arbre. Àrees implicades: castellà, català, anglés. També la Mitja hora de lectura. Competències: lingüística, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal. EL CICLE VITAL Redacció descripció de la meua mascota i explicar les seues etapes des del naixement, Com cria, adult, etc. Així introduïm el cicle Àrees implicades: castellà, català. Competències: lingüística, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal. Empremtes de les mascotes Reproduir l'empremta de la nostra mascota en un foli. Portar l'empremta i fer un camí d'empremtes. Identificar i escriure en anglés el nom de l'animal a què correspon. Escriure el nom de l’animal en anglés. Reproduir l'empremta en artística. Competències implicades: Lingüística, Coneixement i interacció amb el món físic i natural. Competència artística i cultural. Apadrinem un Ximpanzé. En la junta de Activitat de tutoria i de Coneixement del medi.
  • 14. delegats i la reunió ecoambiental es presenta la campanya de recollida de mòbils , per cada 10 recollits s'apadrina un ximpanzé, Implicar les famílies i altres institucions. Competències: Interacció amb el món físic i natural. Competència lingüística, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. Cartell de la rua de Carnestoltes. Elaboració del cartell publicitari de la rua conjunta entre les dos escoles del poble. Activitat d'artística entre els alumnes destacats en Artística de cada aula. Visita al CEIP de S'Olivera, Fer els cartells i aferrar-los pels establiments del poble. Àrees: Artística. Competències: Artística i Cultural, Social i ciutadana, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa Personal Disfresses de Carnestoltes. Elaboració de disfresses per cicles de les diferents fases del cicle vital. - E.I.: Naixement. Tots de pollets - Primer cicle: Creixement. Representaran el creixement d'un cuc. - Segon cicle: Reproducció. Pol·linització de les plantes - Tercer cicle: Mort: esquelets i zombis. Àrees: Artística i tutoria. Competències: Artística i Cultural, Social i ciutadana, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal Rua de Carnestoltes. Dia de convivència entre les comunitats educatives de les dos escoles del poble. Desfilada i festa. Àrees: tutoria. Competències: Social i Ciutadana, Autonomia e iniciativa personal. Concurs d'idees per al dibuix per a decorar espais del col·legi. Concurs per cicles. Dividir cada banc de la pista de handbol en dos parts. Àrees: Artística i tutoria. Competències: Artística i Cultural, Social i ciutadana, Aprendre a aprendre,
  • 15. Triar el dibuix del cicle amb un jurat format per alumnes destacats en Artística. Professors del centre passaran la idea en el banc I pintaran entre tot l’ alumnat del cicle. Autonomia i iniciativa personal Concurs de dibuix de les festes del poble. Concurs anual per nivell educatiu amb tema al·lusiu al monogràfic del centre. Jurat format per membres de la comunitat educativa. Els elegits il·lustraran la portada de la revista del centre. Àrees: Artística i tutoria. Competències: Artística i Cultural, Social i ciutadana, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal Concurs de redacció de les festes del poble. Concurs anual de redacció per nivell educatiu amb tema al·lusiu al monogràfic del centre. Jurat format per membres de la comunitat educativa. Àrees: català i tutoria. Competències: Lingüística i Cultural, Social i ciutadana, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal La música i les emociones Classes, concerts, audicions, danses. Treballar els sentiments, les emocions amb audicions específiques. Danses amb companys, agrupaments. Cançons de Bressol. Cançó de la Pau. Poemes amb acompanyament Instrumental. Expressió dels sentiments a través de la música i laplàstica. “Debussy”, “Clar de lluna”. Àrea: artística. Competències: Artística i Cultural, Autonomia e Iniciativa personal, Emocional. Decoració nadalenca. Treball d'expressió artística. Participar tot el centre en l'elaboració del Betlem amb el tema dels SERS VIUS espècies autòctones i els Àrees. Artística, coneixement del medi. Competències:
  • 16. SERS INERTS (estreles i cases). - E. Infantil: Les estreles. - Primer cicle: Cases. - Segon cicle: Animals. - Tercer cicle: Persones Coneixement i interacció amb el medi físic i natural, Artística i Cultural, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. Fons Pitiús. Campanya de sensibilització . Taller “ L'alimentació en el món”. Exposició de la situació en els països desfavorits. Objectiu de sensibilitzar i despertar la solidaritat entre els alumnes. Exposició fotogràfica per a completar la campanya. Activitat que es realitza en tutoria. Competències: Social i Ciutadana, Autonomia e iniciativa personal, Emocional. Celebració del dia del llibre. Poema dels Sentiments. Poema fet entre tots els grups d'alumnes. Cada classe escriu un vers, i aquestos es penjaran en els arbres i la tanca del centre. Penjar-ho el dia del llibre en la Jornada de portes obertes per a vendre llibres usats i recaptar fons per a la ONG Fons Pitiús. Àrees: en tutoria. Competències: Lingüística, Social i ciutadana, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. Naixement. Taules de les cries. (Naixement) Classificar els animals en grups. Dels animals més representatius de cada grup i relacionats amb la illa i pròxim de l'entorn per a buscar el número de cries. Escriure el nom en català i el nom científic. - INFANTI: Mamífers. - 1r de E.P.: Pardals. - 2n de E.P.: Rèptils. - 3r de E.P.: Amfibis. - 4t de E.P.: Peixos. Àrees: Català, Coneixement del medi, Tutoria. Competències: Lingüística, Coneixement i interacció amb el món físic, Aprendre a aprendre, Competència digital.
  • 17. - Tercer cicle de E.P.: Invertebrats: 5t'a (equinoderms, esponges), - 5t B (artròpodes), 6t'a (mol·lusc), 6t B ( Celenterats, cucs) El llibre dels sentiments i emocions. Portar a casa un full per a que la contesten: pares, germans, avis, tios, etc Pregunta. Què vau sentir quan vaig arribar? Cada alumne portarà un full i amb totes elles farem el llibre de la classe. .Àrees: lingüística i tutoria. Competències: Lingüística, Social i Ciutadana, Autonomia i iniciativa personal . La germinació. Fem créixer una planta. Treball d'experimentació i observació. Resumir la germinació en un mara de conceptes en català i en anglés . .Àrees: Coneixement del medi, català i anglés . Competència: Lingüística, Aprendre a aprendre, Digital, Autonomia i iniciativa Personal Taula i gràfic del creixement. Pes i altura. Treballar el respecte cap als altres ( massa alt, massa davall, massa pes, poc pes). Instal·lar una bàscula i un metre perquè els alumnes es puguen pesar i mesurar. Fer una taula per classe, les dades seran anònimes. Es calcularà la mitjana de la classe, després la mitjana del grup. Elaborar un gràfic amb barres per arreplegar l’evolució del creixement. HERBARIS. Àrees: Matemàtiques i tutoria. En TIC amb Open Office fer la taula i el gràfic. Competències: Digital, Coneixement i interacció amb el món físic, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. HERBARIS.
  • 18. Creixement. . Activitat per fer amb les plantes de l'hort. Un herbari que farà el tercer cicle amb aquestes plantes- Herbari digital de les plantes de l'escola, fer les fotos i passar-les a l’ordinador. Fer la fitxa corresponent per part dels alumnes del segon Cicle. Àrees: Català, Coneixement del medi, Competències: Lingüística, Coneixement i interacció amb el món físic, Digital. Cèl·lules vegetals. Observar la pell de la ceba, veure les cèl·lules i aprendre a utilitzar el microscopi. Àrees: Coneixement del meddi, Català. Competència: Lingüística, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal. Hàbits saludables: Alimentació, vacunes, higiene, Àrees: Coneixement del Medi i Tutoria, Projecte d'alimentació del Centre. Competència: Lingüística, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal. Reproducción L'hort escolar. La pol·linització. La flor, la llavor i el fruit. Observació del creixement de les plantes. En horari escolar amb el professor responsable de l’hort els alumnes el cuiden, treballen en ell i fan el seguiment de les plantes. Projecte ecoambiental del centre. Competències: Coneixement i interacció amb el medi físic i natural, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal. Neix un pollet. Activitat i projecte d’Infantil Elaboració de la disfressa per a Carnestoltes Àrees: Artística i Coneixement del Medi. Competències:
  • 19. Coneixement i interacció amb el món físic i natural, Artística i Cultural. Del cuc a la palometa. Projecte d'artística i Seccions europees en primer cicle. Treballar el llibre… Àrees: Artística, Anglés i Coneixement del Medi. Competències: Coneixement i interacció amb el món físic i natural, Artística i Cultural. La pol·linització. Projecte d'artística i de Coneixement del medi en segon cicle. Àrees: Artística i Coneixement del medi. Competències: Coneixement i interacció amb el món físic i natural, Digital, Artística i cultural. Mort La mort. Projecte d'artística i de tutoria en tercer cicle. Elaboració de la disfressa. Àrees: Artística i tutoria. Competències: Artística i Cultural, Autonomia i iniciativa personal Mural sobre les possibles Causes de la mort: Accidents, malalties , desastres naturals, etc. Els alumnes posaran els titulars i fotografies de les notícies sobre casos de mort classificant segons la causes. Àrees: tutoria. Competències: Lingüística, Social i ciutadana, Aprendre a aprendre, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. L'entrepà solidari. Campanya de Mans Unides per a recollir fons per a la campanya anual amb l’objectiu de reduir la mortalitat infantil en els països desfavorits. Àrea: Tutoria. Competències: Social i ciutadana, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. “Qui falta?” Els alumnes faran un dibuix de la seua família. La mestra preguntarà si falta algun membre de la família (familiar, mascota). Activitat per a fer a l’aula. Àrea: tutoria. Competències: lingüística, Artística i cultural, Emocional.
  • 20. “La carta de l'adéu” Els alumnes escriuran una carta a un familiar o mascota, que hi haja mort dient-li tot allò que no li van poder dir. Serà voluntari llegir-les en classe. Àrea: Català o castellà i Tutoria. Competències: Lingüística, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. Lectures sobre la mort. Llegir llibres sobre la mort en la mitja hora de lectura, obrint sempre uns minuts de debat perquè expressin els alumnes I els sentiments I emocions. Àrees: Mitja hora de lectura. Competències: Lingüística, Autonomia i iniciativa personal, Emocional. CERCN: Representació teatral a càrrec del grup CÔMICA per a tots els alumnes del centre. Tracta sobre el CÀNCER: la malaltia i les possibles conseqüències. Àrees: Tutoria. Competències: Lingüística, Social i ciutadana, Autonomia i iniciativa personal, Emocional.. 3.4.- ELS VALORS I LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES. En el curs 2010-11 el centre es va plantejar afavorir el desenvolupament de les intel·ligències Múltiples. La teoria de les intel·ligències múltiples és un model
  • 21. proposat per Howard Gardner en el que la intel·ligència no és vista com quelcom unitari, sinó que agrupa diferents capacitats específiques amb distint nivell de generalitat. “Per a desenvolupar-se òptimament en la vida no és suficient amb tindre un gran expedient acadèmic”. Aquesta frase de Howard Gardner resumeix perfectament el pensament del centre. Hi ha persones amb gran capacitat intel·lectual, però no són capaços de triar correctament als seus amics. D'altra banda podem trobar persones que no han tingut un bon expedient acadèmic, però que han triomfat en el món dels negocis o en la seua vida personal. Howard Gardner ens parla de l'existència de vuit tipus diferents de Intel·ligència : lingüística, lògic matemàtica, musical, cinètic corporal, visual espacial, naturalista, interpersonal i intrapersonal. Aquestes dos últimes, interpersonal i intrapersonal, han estat fusionades per Daniel Goleman com a intel·ligència emocional. fusionadas por Daniel Goleman como inteligencia emocional. La imatge realitzada per un professor del centre representa cada una de les intel·ligències Múltiples adjudicant-los un vagó. Els alumnes del centre tenen un “vagó” o més per a desenvolupar-se i formar-se com a persona. INTELIG ENCIAS M ÚLTIPLES INTR APERSON AL M ATEM ÀTIC A VISUAL-ESPACIAL M USICAL CINESTÈSIC A- CORPOR AL LINGÜÍSTICA NATUR ALISTA INTERPERSON AL “Para desarrollarse óptim am ente en la vida no es suficiente con tener un gran expediente académ ico”. (Howard Gardner)
  • 22. Classifiquem els projectes que es realitzen en el nostre centre segons la intel·ligència que treballa.  INTEL·LIGÈNCIA LOGICOMATEMÀTICA: La intel·ligència lógico matemàtica: capacitat d'utilitzar els números amb eficàcia i de raonar bé. Aquesta intel·ligència inclou la sensibilitat a patrons i relacions lògiques, afirmacions i proposicions (se…llavors, causa-efecte), funcions i altres abstraccions relacionades. Els processos utilitzats en la intel·ligència logicomatemàtica inclouen categorització, classificació, deducció, generalització, càlculs i prova de hipòtesi. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la LOGICOMATEMÀTICA: - Fira de la Ciència: el nostre centre participa amb algun projecte sempre que s'organitza en la nostra illa. - Projecte “Xarxipèlag”: una hora a la setmana, els alumnes van a la sala d'ordinadors per a treballar les TIC. -“Escoles en xarxa”: els alumnes del nostre centre participen en aquest projecte (premsa digital) d'escoles en llengua catalana. Una vegada a l’any s'organita una trobada de totes les escoles participants. Va un alumne de cada classe del 2n i 3r cicle. -Projecte “A posta”: els alumnes hecen un recompte de l'estalvi de CO2.  INTEL·LIGÈNCIA VISUAL ESPACIAL: La intel·ligència visual espacial, que es referix a la capacitat per a visualitzar accions abans de realitzar-les i crear en l'espai figures i formes geomètriques. Aquest tipus d'intel·ligència permet configurar un model mental del món en tres dimensions i descubrir coincidències en coses aparentment diferents. Als infants amb marcada tendència espacial els agrada aprendre per mitjà d'imatges i fotografies, dissenyar, dibuixar, visualitzar, fer gargots i veure les coses des de diferents perspectives. Necessiten realitzar activitats que incloguen vídeos, pel·lícules, jocs d'imaginació, laberints, trencaclosques, jocs interactius, visites a museus, etc. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la VISUAL ESPACIAL: -Seccions Europees: plàstica en anglés per als alumnes de 1r.
  • 23. -Concurs de dibuix relacionat amb el monogràfic del centre. Es du a terme amb motiu de les festes del poble durant el mes de maig. Els dibuixos s'exposen en les parets del centre. -Concurs de punts de llibre. Per a celebrar el dia del llibre ( Sant Jordi) l'Ajuntament de Santa Eulària organitza aquest concurs. Participen tots els alumnes de tots els centres del municipi. El dibuix guanyador és el punt de llibre que edita l'ajuntament i es regala a cada alumne/a per la seua participació. -Concurs de dibuix per a triar el disseny que tindran les camisetes de les jornades esportives. Participen els alumnes de tots els col·legis del municipi. -En Educació Infantil, treballen sobre un pintor. - Concurs de dibuix per a decorar el banc del pati amb el tema del monogràfic Viure i Apreciar als altres. .  INTEL·LIGÈNCIA MUSICAL: La intel·ligència musical és la capacitat de reconéixer, apreciar i produir ritmes, tons, timbres i acords de veus i/o instruments. Hem de tindre en compte que els processos que es requerixen per a l'activitat musical són de diferents tipus: -Visuals: per a la lectura de la notació musical, ja que esta no sols es presenta de manera seqüencial, sinó també amb una forma i en un context espacial que intervé per a donar significat a esta notació. - Auditius: permeten apreciar la bellesa i l'estructura d'una composició musical per mitjà de la percepció i la comprensió de les melodies, els timbres, els ritmes i la harmonia que constituïxen un procés acústic. - Cinestésics: per a l'execució musical és necessària una coordinació motora d'altíssima complexitat. Funcions cognitives de tipus executiu: per al cesenvolupament de les peces musicals. Activacions de circuits afectius: per a explicar les activacions emocionals que produeix la música. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la MUSICAL: -Concerts: la mestra de música organitza una sèrie de concerts al llarg del curs amb els alumnes: -De Nadal. -De Nadal per a dos residències d'ancians. -Cançó del dia de la Pau. -Festes del poble. -Himne Comènius (el dia de la visita dels Comènius). -Festa de graduació dels alumnes de 5 anys.
  • 24. -Dia de Santa Cecília: Els alumnes que tenen alguna habilitat musical, de cant o de ball es presenten voluntaris per a poder organitzar un concert per a tots els alumnes del centre. - Fil musical per tota l’escola: És un nou projecte per al proper curs. Es treballaran diversos autors.  INTEL·LIGÈNCIA CINESTESICOCORPORAL: La intel·ligència cinestesicocorporal, que es definix com l'habilitat de controlar els moviments del propi cos i manipular objectes amb destresa. És la intel·ligència del moviment, l'expressió i el llenguatge corporal. S'expressa en la capacitat per a utilitzar tot el cos o algunes de les seues parts (mans, dits, braços o cames), de forma harmònica i coordinada, per a expressar idees i sentiments. Es tracta de la sensibilitat que té una persona per a manifestar-se a través d'un llenguatge no verbal, el domini del propi cos per a expressar idees i sentiments (actors, mims, atletes o ballarins), la facilitat per a utilitzar les mans en la creació o transformació d'objectes (artesans, escultors, mecànics, cirurgians). Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la CINESTESICOCORPORAL: -Educació viària: els alumnes de 2n i 3r cicle, reben classes d'educació vial amb un policia. Els alumnes de 6è fan una sortida per a anar al parc de tràfic del Consell. -Jornades esportives: l'Ajuntament organitza unes jornades en què participen tots els alumnes del municipi. Cada dia van alumnes d’escoles diferents per a facilitar la interacció entre ells. -Save The Children: l'escola col·labora amb aquesta associació amb una carrera simbòlica en què per cada vegada que donen a un circuit, deuen pagar 50 cèntims. -Sortida a la platja: a final de curs s'organitza una sortida a la platja per cicles. -Projecte d'alimentació: els alumnes d'Educació Infantil i primer cicle d'Educació Primària, esmorzen dins de l'aula i tenen un calendari setmanal per a saber que deuen esmorzar . El dimecres és el dia de la fruita per a tot el centre.  INTEL·LIGÈNCIA LINGÜÍSTICA: La intel·ligència lingüística fa referència a la capacitat i habilitat per a utilitzar i estructurar els significats i les funcions de les paraules i del llenguatge d'una manera eficaç, ja sigui oralment o per escrit. Inclou la capacitat de manipular la sintaxi o l’estructura del llenguatge, la fonologia, els sons del llenguatge, la semàntica o els significats de les paraules, i les dimensions pragmàtiques o usos del llenguatge. Als infants que destaquen per aquest tipus d'intel·ligència els agrada llegir, escriure, explicar històries i jugar a jocs de paraules, Necessiten llibres, coses per a escriure, papers, diaris, dialogar, establir debats, comptar contes, etc.
  • 25. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la LINGÜÍSTICA: -Apadrinar un lector: els alumnes de 6è apadrinen els alumnes de 1r, i els de 5è als de 2n. Cada divendres a l'hora de lectura, els padrins ajuden a llegir als seus fillols. -Lectura diària en els tres idiomes: castellà, català i anglés. Cada dia, la mitja hora de lectura (de 9 a 9:30 h) es fa en un idioma diferent. - Concurs literari relacionat amb el monogràfic del centre. Organitzat per a participar en les festes del poble. Els premis són atorgats per l'ajuntament i el Consell d’Eivissa. -Dia de Sant Jordi (dia del llibre): dia de portes obertes en el centre. L'APIMA organitza una venda de llibres al preu simbòlic d'un euro. La recaptació està destinada per al Fons Pitiús de col·laboració. -Revista anual del centre. Els alumnes col·laboren en el contingut de la revista amb treballs realitzats durant tot l'any. -Comènius: projecte d'intercanvi amb altres països. Es treballa la cultura d'altres països, a través d'un idioma comú: l'anglés. -“Dilluns poètic”: Cada dilluns, els mestres i els alumnes reben un poema. És un projecte que es fa en col·laboració amb una escola de Mutxamel (Alacant). Des d’aquest curs, els alumnes també reben un poema. A cada classe arriba un poema que hauran de llegir i comentar en la mitja hora de lectura del dilluns. -“Racó de l'alumne” en la pàgina web del centre. - “Bibliopatio”: A l'hora del pati dels alumnes de primer cicle tenen un carro ple de llibres per a què els nens que vulguin es puguin acostar i llegir.  INTEL·LIGÈNCIA NATURALISTA: La intel·ligència naturalista, que és la capacitat per a comprendre el món natural i treballar eficaçment. Suposa utilitzar habilitats referides a l'observació, el plantejament i la comprovació d'hipòtesis. Les persones que tenen una gran intel·ligència naturalista, generalment tenen un gran interés pel món i pels fenòmens naturals. Són biòlegs, jardiners, ecologistes, físics, químics i arqueòlegs. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la NATURALISTA: -Centre Ecoambiental: el nostre centre pertany a aquesta xarxa. -Projecte A posta: projecte per a aprendre a reduir, reciclar i reutilitzar. Els alumnes han de controlar l'estalvi en l'emissió de CO2 que es produeix en l'escola. -Punt verd: espai d'informació de temes ecològics per als alumnes. A l'hora del pati s'organitzen tallers: invents amb
  • 26. material reciclat, fer paper, fer instruments musicals amb canyes, etc... -Hort escolar: el centre disposa d'un hort a què van els alumnes i aprenen a fer compost, sembrar, regar, recol·lectar, etc. Cada vegada que van han de fer una fitxa per a posar-la en l'horari de l'hort que hi ha en cada classe.  INTEL·LIGÈNCIA INTRAPERSONAL: La intel·ligència intrapersonal es referix a la capacitat per a accedir als sentiments propis i discernir les emocions íntimes, pensar sobre els processos de pensament (meta cognició). Aquesta intel·ligència inclou una imatge precisa d'un mateix (els punts forts i les limitacions), la consciència d'estats d'ànim, intencions, motivacions, temperaments i desitjos interiors, la capacitat d'autoestima, autocomprensió i autoestima. La formació d'un límit entre el propi jo i els altres és crítica durant els tres primers anys de vida. Els infants que destaquen per la seua intel·ligència intrapersonal són independents, els agrada fixar-se fites, somiar, reflexionar i planificar. Necessiten el seu propi espai, temps per a estar sols, i marcar-se el seu propi ritme d’aprenentatge. La intel·ligència intrapersonal requerix una instrucció individualitzada, treball independent i opcions per a poder triar temes i matèries en funció dels interessos. És convenient utilitzar tàctiques metacognitivas, estratègies de pensament crític i presa de decisions. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la INTRAPERSONAL: -Carnet per punts: cada alumne té un carnet de convivència amb deu punts. Aquestos es poden perdre si no complixen una sèrie de normes de convivència que hi ha en el centre. -L'agenda escolar. Document importatíssim que l'alumne deu controlar i serveix de comunicació molt estreta amb la família i el/la professor/a -PAT (Pla d'acció tutorial): arreplega una sèrie de propostes d’activitats per a realitzar en tutoria. -PAD (Pla d'atenció a la diversitat): en aquest pla s'inclouen annexos per a treballar: la competència social, les habilitats socials, estratègies d'actuació amb alumnes NESE, etc. -Monogràfic anual: apreciem als altres.  INTEL·LIGÈNCIA INTERPERSONAL: La intel·ligència interpersonal és la capacitat per a relacionar-se amb altres persones i
  • 27. comprendre els seus sentiments, les seues formes de pensar, sentir i actuar, detectant les seues motivacions, preferències i intencions. S'expressa també en la capacitat per a comunicar-se amb la gent i saber tractar els conflictes gràcies a una adequada avaluació de la utilització de les emocions pròpies i dels altres. La intel·ligència interpersonal ens fa capaços de sintonitzar amb altres persones i de tractar els desacords abans que es convertisquen en ruptures insalvables. S'expressa amb la capacitat empàtica que permet comprendre l'estat d'ànim dels altres i considerar l'altre en la seua realitat. Facilita la creació d'un clima que valora la pluralitat i la diversitat com un fet positiu. Permet assumir el punt de vista dels altres, és a dir, veure les coses des de la perspectiva dels altres. L'ensenyança de la intel·ligència interpersonal exigix un aprenentatge cooperatiu i autoritzat. Classificació dels projectes que es duen a terme en el nostre centre en l'actualitat, tenint en compte el marc de les intel·ligències múltiples i més concretament la INTERPERSONAL: - Festa de la Convivència: es donen diplomes d'or o plata depenent dels punts que s'han perdut o no en el carnet de convivència. -Tutoria en el pati: els alumnes surten una vegada al mes a l'hora de tutoria en el pati, per a fer jocs dirigits en els que treballen: la comunicació, les relacions, la cohesió de grup, etc. -Mediació: a l'hora del pati, els alumnes poden acudir a aquest servei si han tingut algun conflicte amb algun company. Hi ha unes normes i uns compromisos que s'han de complir. -En Educació Infantil es fa el protagonista de la setmana i el llibre Viatger, projectes en què participen els famílies. -Campanya contra la fam: per Nadal es recullen en l'escola aliments per a donar-los a Cáritas i, pel mes de maig es venen en l'escola entrepans per 1,50 euros per a fer una donació a Cáritas. -Campanyes solidàries per a recollir diners o aliments per a campanyes solidàries de diferentes ONGs.. -Junta de delegats. Trimestralment es reunixen els delegats, subdelegats i la cap d’Estudis per a tractar els temes del centre. La fotografia mostra una JUNTA DE DELEGATS (Primer divendres d'octubre per a presentar la Bústia de la Convivència i entregar els guardapits dels Equips de pati). Amb el treball “Conviure” s'ha volgut reflectir totes les accions que es desenvolupen en el CEIP Puig en Valls per a:  Millorar de les relacions.  Facilitar el desenvolupament integral de l'alumne.  Donar resposta als problemes de convivència.
  • 28. El treball realitzat per la comunitat educativa és molt satisfactori i més quan saps que l'evolució de l'entorn ha anat paral·lela a l'evolució del centre. El constant treball preventiu i participatiu realitzat durant la llarga història del centre ha sigut molt fructífer. 4.- PLA ESPECÍFIC D'AVALUACIÓ. Entre els procediments per a l'anàlisi dels resultats i les mesures correctores previstes per a les accions que hem exposat dirigides a la compensació de desigualtats en educació proposem les següents per a cada bloc exposat:  CONVIVÈNCIA: S'avalua a través del Carnet de Convivència i de la Comissió de Convivència.  TUTORIA: S'avalua en les reunions quinzenals dels Equips de cicle i també en les reunions mensuals dels cicles amb l'Equip de Suport, el qual està format per la PT (pedagogia terapèutica), AL (audició i llenguatge), AD (atenció a la diversitat), EOEP (psicopedagoga que acudeix al centre una vegada a la setmana, Educadora Social de l'ajuntament, que acudeix al centre una vegada a la setmana i la Cap d'Estudis.  MONOGRÀFIC DEL CENTRE: S'avalua en les reunions setmanals de la Comissió de Competències Bàsiques formada pels coordinadors de cada cicle, la Coordinadora de l'Equip de Suport, la Cap d'Estudis i la directora. Des d'aquesta Comissió es proposen les activitats del projecte, les quals han de ser aprovades pels Equips de Cicle. Es realitzarà una avaluació final per a valorar si l'alumnat ha aconseguit els objectius del monogràfic.  LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES: S'avaluen en la Comissió de Coordinació Pedagògica, formada pels coordinadors de cada cicle, la coordinadora de l’Equip de Suport, la coordinadora de la comissió lingüística, la coordinadora d’activitats extraescolars, el coordinador de la comissió ambiental, la Cap d’Estudis i la directora. Des d'aquesta comissió es proposen les activitats relacionades amb les Intel·ligències Múltiples, les quals han de ser aprovades pels Equips de Cicle. En les Juntes d'Avaluació es tracta l'evolució de cada alumne i en quines Intel·ligències destaquen.