Graffiti/Treball de recerca/Escola Pia

1. ESCOLA PIA NOSTRA SENYORA
molt més que una taca de pintura a la paret
Andrea Antón Turc
2013 -2014

2. “Graffiti, molt més que una taca a la paret”
1. Introducció
1
2. El Graffiti
2.1 Etimologia
2.2 Breu historia
3
4
3. Tipologia
3.1 Lletres
 Tag
 Tag amb outline
 Bubble letters (lletres pompa)
 Throw-up
 Block letters
 Wild style (estil salvatge)
 Model Pastel (estil 3D)
 Dirty (estil escombraria)
 Orgànic
3.2 Personatges
3.3 Icones
3.4 Graffiti abstracte
4. Normativa
4.1 Internacional
4.2 Espanya
4.3 Barcelona
5. Barcelona: Comerciants i graffiters
5.4 Les persianes
 Plataforma Enrotlla’t
6
8
9
9
10
14
16
17
5.5 Els murs
 Plataforma Murs Lliures
 Werens
25
5.6 Els Districtes
33

3. 6. Vandalisme urbà
6.1 Espais i mobiliari urbans
6.2 RENFE
6.3 TMB
6.4 Espais i mobiliari particulars
6.5 Caixes elèctriques
6.6 Senyals de tràfic
7 Graffiti d’autor:
7.1 Banksy
7.2 Maclaim
7.3 C215
7.4 Werens
8 Creació d’un graffiti
41
43
46
47
49
49
52
55
56
57
60
9 Entrevistes
63
9.1 L’Ajuntament
64
9.2 Els districtes i els comerciants
66
9.3 Els graffiters
82
9.4 Director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de
Barcelona
87
9.5 Sense resposta (Banksy)
97
10 Qüestionari
99
11 Conclusió
113
12 Galeria fotogràfica
117
13 Arxiu i documentació
152
14 Bibliografia
171

4. Introducció
“Graffiti, molt més que una taca a la paret”
Em va ser molt difícil escollir el tema del meu treball, vaig haver de rumiar-ho molt
abans de decidir-me perquè tot i que sempre m’havia rondat pel cap la idea de fer-lo
sobre els graffiti, també sabia que aquest tema havia estat criticat sovint alhora de fer
un treball tant important com el de recerca, per recurrent i poc elaborat.
La meva idea era fer un treball sobre un tema molt més teòric, història, art, o alguna
cosa relacionada amb la filosofia, però l’assumpte m’havia d’interessar, m’havia de
motivar i m’havia d’agradar, i poques coses em criden tant l’atenció com el graffiti. Sé
que aquest treball pot atraure més a la gent jove i pot semblar poc interessant per a la
gent que no està familiaritzada amb aquest tipus d’expressió artística, però estic
convençuda que gaudiré moltíssim fent-lo i m’esforçaré perquè acabi sent un bon
treball. És un tasca que no em fa mandra començar i crec que això és una motivació
excel·lent per assolir uns bons resultats.
Molta gent no és conscient de la riquesa de formes i matisos que aquesta branca de
l’art comporta, i sovint tenen una idea equivocada sobre ell, associant-lo moltes
vegades a vandalisme. Res més lluny de la realitat. Els tags fets a corre cuita, les
pintades als camions i al mobiliari urbà, el embrutar per embrutar, com dic jo, pel sol
fet de marcar un territori o sentir-se més important... això no és graffiti. El vertader
graffiti és aquell treball elaborat i practicat amb cura i consciència que et surt de
l’ànima i plasmat al carrer perquè no tens altre lloc on exposar-ho. Potser perquè tal
com diu en Werens, un del graffiters catalans més reconeguts, cal donar-li una mica de
color a les ciutats.
Una altra raó per la tria d’aquest tema és que entre les meves amistats hi ha molts
graffiters dedicats en cos i ànima al seu art. Persones amb un talent enorme que jo
particularment envejo i admiro moltíssim. He estat present en moltes de les seves
creacions, observant els procediments i contemplant els resultats i sé del que parlo.
La meva intenció és transmetre la bellesa que jo veig en aquest tipus d’art a les
persones que em vulguin escoltar, no sé si ho aconseguiré però intentaré que
entenguin que un graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura en una paret.
El que tenia clar és que no volia que aquest treball es reduís a un munt de papers i
apartats que tothom pot trobar a internet. Jo volia alguna cosa més, així que vaig
començar a caminar per Barcelona, i el treball va anar sortint sol, com si cobrés vida
per ell mateix. Una cosa portava a un altra, i aquesta a la següent, un comerciant
m’enviava a un lloc i aquí coneixia a algú altre que m’indicava un altre camí.
1

5. El resultat final ha estat un treball de 175 pagines, el 80% de les quals han estat
creades a partir de les meves pròpies experiències amb la gent del carrer i de totes les
entrevistes que han tingut l’amabilitat de concedir-me. Comerciants, graffiters, i quan
ja casi tenia enllestit el treball, l’Ajuntament, han col·laborat amb mi en un autèntic
treball de camp del que en certa manera he gaudit molt. L’altre 20 % ha estat extret
majoritàriament de diaris, unes línies d’aquí i unes altres d’allà han permès que
apartats del meu treball que no es poden trobar extensament a Internet, anessin
cobrant forma. Bàsicament em refereixo a les normatives i al vandalisme, dos dels
apartats més difícils precisament per això, per la manca d’informació fiable.
Acabo la introducció del meu treball, amb la mateixa frase que el donarà per acabat;
El graffiti és alguna cosa més que una taca de pintura a la paret i valdria la pena fer
un petit esforç per entendre’l i conviure amb ell.
2

6. El Graffiti
 Etimologia
Com s’anirà veient al llarg d’aquest treball, el món del graffiti és un món tan singular
que ni tan sols es posen d’acord en l’origen etimològic de la paraula.
Alguns proposen que ve de la veu grega ‘grapho’, que procedeix del verb graphein
‘escriure’. Altres que és un terme derivat del llatí ‘graphiti’ i altres que és el plural del
terme ‘graffiato’ i que va esdevenir ‘graffiti’, una paraula italiana que significa "marca
o inscripció feta rascant o ratllant un mur”. Sigui com sigui, va ser Raffaele Garrucci qui
va divulgar aquest terme a mitjans del segle XIX a través dels mitjans acadèmics
internacionals. Desprès el cultisme el va popularitzar i va passar a l'anglès col·loquial a
traves de seu ús als diaris novaiorquesos en els anys setanta i per tal de definir aquest
nou art que s’expandia per tot arreu. Després el terme “graffiti” es va popularitzar en
altres idiomes.
Cal precisar també que sovint la gent utilitza aquesta paraula de manera equivocada,
ja que utilitzem el terme ‘graffitis’, en plural quan de per si la paraula ‘graffiti’ ja es
plural i des del punt de vista etimològic això no és correcte.
Pel que fa a la seva traducció al català, el terme i la seva definició ja es troben
incorporats als nostres diccionaris com a ”grafit” en singular i ”grafits” en plural.


www.diccionari.cat/: Inscripció o dibuix traçats a la paret o damunt una
superfície dura amb un instrument gràfic.
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC : [LC] Inscripció o dibuix fet en
una paret, un monument, etc.
Així doncs, tot i que el terme “graffiti” és un anglicisme dins la nostra llengua, és la
paraula que he preferit utilitzar en aquest treball perquè considero que el terme
“grafit” es queda curt per definir un moviment i un estil de fer que no correspon a l’ús
que fins ara havíem donat a la paraula. Quan escolto “grafit” el primer que em ve al
cap és el mineral de color negre i de cap manera pot el meu subconscient associar-lo
amb altra cosa i molt menys al món del Graffiti.
3

7.  Breu història
El cert és que sovint es tendeix a pensar que el graffiti és una practica contemporània,
sorgida arrel d’alguns moviments anti-sistema però res més lluny de la realitat,
l’exercici d’aquesta practica es remunta a la prehistòria. Tan sols cal donar un cop d’ull
a les coves rupestres, plenes d’inscripcions, gravats, etc... per adonar-se’n que això és
cert i que l’impuls vital que empenyia a l’home primitiu a aquesta practica i que no
responia sinó al instint més basic de comunicació
que tenia, continua encara. La necessitat que tenim
els humans d’expressar els nostres sentiments, les
nostres reivindicacions i en general els nostres
pensaments és precisament el que ha fet que
aquest impuls o moviment continuï present. La
història ens demostra que és així, des dels murals
egipcis pintats a les parets, passant pels més de
10.000 graffitis plens de dibuixos i pintades,
eròtiques, religioses i fins i tot obscenes que s’han
trobat a Pompeia, fins els grans murals que
adornen alguns dels més moderns edificis, passant
entre altres coses per la Capella Sixtina, i per la
segona Guerra Mundial, en la que els nazis
utilitzaven les inscripcions a les parets per inculcar
Graffiti antic, trobat a Pompeià
l'odi cap als jueus, fins les revoltes estudiantils dels
Hit habitat felicitas (Aquí viu la felicitat)
http://elartedelahistoria.wordpress.com
60, tot ho demostra.
Podem dir que el graffiti com a moviment social contemporani va néixer a Nova York.
La cultura popular diu que va ser Taki, un noi
grec, qui a principis dels 60 va començar a
escriure la seva firma (pseudònim + nombre
del seu carrer) a qualsevol lloc dels metros de
la ciutat. Aviat milers de joves el van seguir en
aquest “joc”. Aviat va ser manifest que calia
distingir-se dels demés i es va fer necessari per
als graffiters crear nous estils que els
diferenciessin, així que van començar a
experimentar amb les mides i els colors
descobrint que podien pintar peces més grans
Taki 183. Nova York. Anys 70
www.valladolidwebmusical.org/
i amb menys temps amb els esprais. L’aparició
del primer “whole car”, tot un vago de metro
pintat, va propiciar una nova escala de valors. Ja no era tan important el nombre de
vegades que escrivien el seu nom com l’impacte visual de la seva creació.
4

8. L’estil encara sense polir d’aquells primers graffiters del metro, va anar evolucionant i
van aparèixer les primeres "Wild styles”, composicions realitzades a partir d’una
complexa trama de fletxes combinades amb dibuixos.
A finals dels 80 el graffiti és ja un moviment consolidat i imparable, i comencen les
gires dels writters americans per Europa i les peregrinacions del writters europeus cap
allà.
5

9. Tipologia
 Lletres:
 Firma o Tag
Aquest terme fa referència a l’element més senzill i al més ràpid de crear. Tot i això, els
tags són la base del graffiti.
Formalment tots els tags no són iguals, cadascú marca la seva evolució en el seu estil.
En un principi eren senzills y molt llegibles, eren el nom o el pseudònim de l’escriptor
acompanyat del numero del seu carrer.
L’abundància dels tags va començar a créixer així com
la gent que pintava. Això va fer que els escriptors
canviessin de mentalitat sobre la composició de les
seves firmes i que es dediquessin a embellir-les perquè
aquestes no passessin desapercebudes entre totes les
pintades que omplien els vagons dels metros i les
parets de la ciutat.
Tag / Vilanova i la Geltrú /Font pròpia
 Firma amb vora (Tag amb outline)
El descobriment del broquet ample va permetre als
escriptors realitzar obres més grans i donar als tags un
element mai utilitzat, anomenat outline (vora), que
consistia en una línia més fina que bordejava les formes
de les lletres.
Tag amb outline / Barcelona/Font pròpia
 Lletres pompa (bubble letters)
Aquest estil de lletres es basa principalment en el
disseny del tag amb outline amb la diferència que
aquestes són lletres més gruixudes, arrodonides i
senzilles que consten del color d’omplir i la vora.
 Vomitats (Throw-up)
Lletres pompa / Barcelona/Font
pròpia
Aquest estil com el seu nom indica, es refereix a una
versió barroera de les lletres pompa. La seva finalitat
era quantitat i no pas qualitat pel que són lletres amb
poc disseny. S’intenten omplir amb el mínim de pintura
possible, generant un ratllat en el qual es noten els
traços de l’aerosol.
Throw-up/ Barcelona /Font pròpia
6

10.  Block letters
Aquest estil es basa en un disseny més complex i
original. Lletres molt simples, generalment
gruixudes, llegibles i de gran mida. Estan pensades
per ser llegides a gran distancia o a curt temps amb
facilitat.
Block letters/ Vilanova i la Geltrú /Font pròpia
 Estil salvatge (Wild style)
Arribem a una escala de complexitat d’un grau
bastant alt dins el graffiti i dels més populars i
extensos. El Wild Style va sorgir com a resultat de la
recerca d’unes lletres cada cop més complexes, on a
part de las mateixes, es poguessin apreciar adorns i
formes purament estilístiques que no formen en
realitat part de les lletres.
Wild style / Vilanova i la Geltrú /Font pròpia
Connexions, cercles, semicercles, espirals, pics, i
sobretot fletxes, que proporcionen un dinamisme molt característic a tota peça que
posseeixi alguna.
 Model pastel (Estil 3D)
De la mateixa manera que el wild style busca crear
estil i cridar l’atenció, mitjançant la seva
complexitat de formes i combinacions de colors, el
model pastel busca crear un efecte de
“tridimensionalitat” en les lletres, és per tant un
estil molt efectista, on a vegades, el disseny de les
lletres passa a un segon pla i cobra més importància
el farciment.
Model pastel (Estil 3d)/ Vilanova i la Geltrú
Font pròpia
Aquest estil prescindeix dels elements formals del
graffiti convencional, com per exemple el traç o les brillantors, i adopta altres recursos
com degradacions o plans de color. Generalment necessita més dedicació i el seu
caràcter és menys espontani i més artístic.
Aquest estil és el que més acostuma a agradar a la gent aliena al moviment.
7

11.  Estil escombraria (Dirty)
És un estil més recent que intenta desdibuixar,
creant formes incorrectes, deformitats, colors
repel·lents i en definitiva generar un estil brut. El
risc que comporta aquest estil és saber si realment
l’escriptor el realitza per intencionalitat pròpia o bé
per incapacitat de fer-ho més bé, i és per això que
alguns escriptors d’aquest estil també pinten peces
més convencionals, per demostrar que realment
saben pintar.
Inupié./Estil brossa/Barcelona, Anys 90
Font pròpia
 Graffiti orgànic
És un estil de graffiti molt nou. És dels primers
en mostrar algun indici de la fusió de tots els
estils en un de sol. En aquest estil les lletres
cobren un caràcter propi adoptant formes
d’objectes, fusionant així el dibuix de les lletres
tradicionals del graffiti amb complements com
personatges o objectes.
Graffiti orgànic / Vilanova i la Geltrú /Font pròpia
 Personatges (characters)
Molts dels escriptors basen la seva obra en la
creació de personatges, tot i això els personatges
van sorgir per acompanyar principalment les lletres.
Alguns van començar pintant lletres als carrers i ho
han derivat a personatges. Altres simplement pel
gust de dibuixar personatges, acaben plasmant-ho
a la paret. Hi ha qui practica tant lletra com
personatges.
Personatges / Vilanova i la Geltrú /Font
pròpia
Aquests personatges donen més riquesa a les obres i permeten expressar millor una
idea, un missatge o un estat d’ànim.
8

12.  Icones
Les icones es podrien considerar com una derivació
dels personatges. Les icones acostumen a ser més
esquemàtiques i més fàcils de fer. La seva funció és
cridar l’atenció. És més fàcil recordar una icona que
un nom. Alguns escriptors van arribar casi a
substituir-les per la seva firma. Amb la utilització de
les icones es busca sobretot l’originalitat i l’impacte
que causin sobre els ulls dels espectadors. Les seves
formes de presentació són molt variades, des d’un
color a varis, i d’objectes simples a alguns més
complexos.
Icona /Zask Syne/ Barri de Gràcia,
Barcelona /Font pròpia
 Graffiti abstracte
Es podria considerar com el grau extrem de
l’escala del graffiti on perd ja la seva identitat. Si
es realitza amb aerosol, l’únic tret que el lliga al
graffiti és la ubicació o que l’autor sigui escriptor
de graffiti. En ocasions només perd la forma de
les lletres, i passa a ocupar la superfície sencera
del suport però sense cap forma ni lletra
definida.
9
Graffiti abstracte/ Futura 2000, Nova York,
1980/ http://allcitystreetart.com/

13. Normativa
 Internacional
Les normatives i lleis que afecten els graffiti varien completament segons el país que
les aplica. El que sí es cert, és que en els últims anys s’han endurit les penes a tot arreu.
Tot i que no existeix una normativa comuna, el dany a la propietat privada és il·legal a
tot el món, i la majoria consideren l'espai públic com un bé comú, d'ús col·lectiu i per
tant, protegit.
És important remarcar que en l’actualitat no existeix una normativa internacional que
reguli i sancioni aquesta activitat. Cada continent, cada país, cada regió, cada municipi
o poble determina les seves pròpies lleis i sancions, i és per això que igual que
existeixen llocs que promouen e inclús fomenten aquest tipus d’art urbà en
determinades condicions, existeixen altres que el castiguen durament.
Alguns països consideren que els graffiti són agents de contaminació visual i que
haurien de ser sancionats per aquest motiu, però el cert és que al no contenir cap tipus
de publicitat visual no se’ls hi pot aplicar la normativa de publicitat exterior visual que
facilitaria la seva sanció.
És per això que molts països han decidit aplicar als graffiters les lleis que regulen els
comportaments respecte la preservació i conservació de béns jurídics protegits, és a
dir, respecte a la indeguda utilització dels espais de la ciutat per part dels graffiters als
quals se’ls pot acusar de vandalisme per tals accions.
El gran problema al que ara s’enfronten els països és que les mesures i sancions que
han pres al respecte no han fet més que generar reptes més grans per als graffiters.
Tant, que ara ho consideren i interpreten com una lluita oberta contra les autoritats
pel domini dels espais de la ciutat. Una guerra de guerrilles pel control de la ciutat. De
res han servit les mesures de prevenció d’algunes ciutats augmentant el nombre de
càmeres de vídeo vigilància en els llocs on s'acostuma a realitzar graffiti, tampoc les
obres de tractament dels espais urbans amb materials especials anti-graffiti, ni les
sancions als graffiters condemnats a netejar les pintades.
És per tot això i pel cost que comporten aquestes accions que els governs haurien
d’intentar trobar noves estratègies per satisfer tothom. Haurien de trobar un equilibri
entre la llibertat d'expressió dels graffiters i el dret de la resta dels ciutadans a gaudir
de l'espai públic.
Fins que això no passi, els graffiters estan en lluita!
10

14. Mèxic
En alguns estats de Mèxic la realització
d’un graffiti a l’espai urbà esta tipificat
en el codi penal com un atemptat
contra l'estètica, un delicte en contra
de la imatge urbana i delicte de dany
en cosa aliena. Les sancions van des de
la multa fins a la detenció de l'infractor
i el decomís dels aerosols o materials
amb què es realitzen els graffiti.
http://www.kelp.cl/
Estats Units d’Amèrica
En la majoria dels estats està considerat un acte de vandalisme i s'obliga a les
autoritats a la remoció dels graffiti mitjançant pintura que els cobreixi, quan aquests
es realitzin en l'espai públic, i als propietaris dels immobles, quan es realitzin en
propietat privada. S'imposen multes als graffiters, i fa no massa es va establir una
restricció a la venda d'aerosols.
Tot i això els Estats Units disposen des de fa una dècada d’una eina formidable pel que
fa a perseguir als graffiters. Una enorme base de dades on consten noms, signatures i
altres dades que permeten a la policia documentar-se completament en contra d'un
agressor d’aquesta mena i localitzar-lo ràpidament, ja sigui per la signatura o per l’estil
pintat.
 Nova York
Sembla contradictori que aquesta ciutat que va ser el bressol del graffiti sigui en
l’actualitat una de les més restrictives pel
que fa a aquest mitjà d’expressió. El cert és
que als anys vuitanta el graffiti va
començar a associar-se amb colles i crim, i
les autoritats van fer una enèrgica
campanya per censurar-lo. Així és com es
va prohibir la venta d’aerosols a persones
menors de 18 anys i com actualment es
penalitza als graffiters amb multes que
http://www.cartelurbano.com/
poden anar dels 250 als 1500 $. Fins i tot
s’ofereixen recompenses a les persones
que delatin i donin informació sobre els graffiters.
11

15. Austràlia
La realització d’un graffiti està considerada com un acte de vandalisme. En molts dels
seus estats han prohibit la venda o possessió de pintura als menors de 18 anys i
sancionen als graffiters amb multes fins a 26.000 € i dos anys de presó.
 Nova Zelanda
Al 2008 el primer
ministre va anunciar una
ofensiva governamental
contra totes les formes
de graffiti. La nova
legislació va incloure la
prohibició de la venda de
pots d’aerosol i pintura
als menors de 18 anys i
l'augment de les multes
va passar de 200 $NZ a
2.000 $NZ tot i que es poden canviar per serveis a la comunitat. De fet va descriure el
graffiti com un delicte destructiu que representa una invasió a la propietat pública i
privada. La qüestió del graffiti va abocar a un ampli debat arran d'un incident a
Auckland al gener de 2008, on un propietari de mitjana edat, va apunyalar un graffiter
adolescent. Va ser declarat culpable d'homicidi involuntari.
http://loschiquistriquis.blogspot.com.es/
Estocolm, Suècia
Tot i que a la dècada dels vuitanta
els murs legals que una organització
va habilitar a la capital sueca van fer
de la ciutat un referent mundial, al
final del 1994 una organització
anomenada Lugna Gatan, va
aconseguir que es prohibissin els
permisos al·legant que un graffiti és
una porta a altres crims. Arran
d’això, va començar una política de
tolerància zero al graffiti, única a
http://www.kelp.cl/
Europa, i que es manté a
l'actualitat i per la qual els graffiters que es trobin culpables es poden enfrontar fins a
un any de presó.
12

16. Ciutat de Singapur
Aquesta ciutat-estat és coneguda
mundialment, tant pels seus baixos
índexs de criminalitat, com per les
seves estrictes lleis (fins fa un parell
d'anys estava prohibida la venda de
xiclet, i el narcotràfic es castigava amb
la mort). Pel que fa al graffiti, està
considerat un acte de vandalisme des
del 1996 quan s’intentava aturar les
Tiger Beer (Singapur)/ http://aleixgoho.blogspot.com.es/
pintades comunistes a la ciutat. És per
això que fins a cinc mesos de presó i tres cops amb una canya de bambú va ser
condemnat el suïs, Oliver Fricker, per fer graffiti en dos vagons de metro. A quatre
mesos de presó, una multa de més de 2.200 dòlars i una pallissa, el nord-americà
Michael P. Fay, tot i que davant les protestes de Londres se li va commutar la pena per
sis cops de vara.
Taipei, Taiwan
Aquesta ciutat és un cas especial
doncs al 2007 el Cap del departament
d'Afers Culturals d’aquesta ciutat va
afirmar que “És el nostre objectiu
embellir la ciutat amb graffitis", i
d’aquesta manera es van habilitar
grans zones especialment delimitades
per pintar graffiti i tot i que la llei
estableix que qui faci graffiti fora
d’aquestes zones serà sancionat amb
multes de 200 dòlars, ningú
persegueix els graffiters llevat que es
http://www.cartelurbano.com/
tracti d’un cas de vandalisme extrem.
Berlin, Alemanya
La capital alemanya es va guanyar el
qualificatiu de "La meca del graffiti"
quan va caure el mur i milers
d’habitants van usar les seves parets
com a llenç per expressar les seves
emocions. Actualment les autoritats
http://www.cartelurbano.com/
13

17. veuen el graffiti com un acte vandàlic i es persegueix els graffiters en moltes ocasions.
Tot i això aquesta ciutat va ser escollida Capital Mundial del disseny per la UNESCO i és
més que probable que part del mèrit hagi estat la forta presència del graffiti a la
ciutat.
Gran Bretanya
Al 2004, es va començar una
campanya de tolerància zero del
graffiti i actualment està prohibida la
venda de pintura en aerosol a menors
de 16 anys. Es posen multes als
infractors en el mateix moment que
se’ls enxampa. Potser per això ara
està de moda l'auto-titulat “art
terrorista Banksy”, que utilitza unes
plantilles d'avantguarda que
afavoreixen la velocitat de la pintada i
d’aquesta manera el graffiter tarda
menys i és més difícil enganxar-lo perquè fuig més de pressa.
http://www.cartelurbano.com/
 Espanya
Els grans Ajuntaments espanyols gasten cada any milions d'euros en netejar les
pintades i cada any endureixen i endureixen més les multes, però el cert és que cada
any circulen a Espanya més de set milions de pots d'esprai, molts comercialitzats per
una empresa espanyola, Montana Colors. El 90% es fan servir en les parets de les
ciutats. Un problema que segons els experts no té solució perquè com més multa més
ràpid va el graffiter a pintar i més embruta.
 Madrid
Madrid gasta anualment sis milions
d'euros en netejar les pintades, per això
pintar a Madrid ara resulta car. Els
graffiters s'exposen a multes d’entre
300 i 6.000 euros, en funció de la
gravetat de la pintada i de la
reincidència. Tot i que tenen la
possibilitat de substituir la multa per les
tasques de neteja de pintades.
http://www.hhgroups.com/
14

18.  Saragossa
Saragossa va gastar 1,3 milions d'euros
en netejar la ciutat i en especial les
reiterades pintades que embrutaven el
pont del Tercer Mil·lenni, una de les
obres més emblemàtiques de l'Expo
2008. Ara ha augmentat l'import de les
multes per als graffiters des dels 120
euros fins als 1.500 euros actuals.
primo.com.es
 Màlaga
Màlaga gasta anualment 400.000 euros
en netejar les pintades i ara, els
graffiters s'exposen a sancions de fins a
3.000 euros, abans eren de 150 euros
com a màxim.
http://commons.wikimedia.org/wiki
 Barcelona
http://www.themoga.com/
Barcelona, en quatre anys, ha passat
d'emprar 680.000 euros a 3,7 milions en
eliminar mig milió de metres quadrats de
graffiti. Des de 2006 fins a 31 de maig de
2010, l'Ajuntament ha posat 1.613
denúncies per "degradació visual de
l'entorn urbà", un 99% d'elles per graffiti.
Tot i això i encara que la despesa en neteja
no deixa de créixer, l'Ajuntament mantindrà
les multes entre els 750 i els 3.000 euros. Si
fos el cas, als autors de les pintades menors
15

19. d'edat se'ls dóna la possibilitat de realitzar treballs en benefici de la comunitat com a
netejar graffiti en jornades distribuïdes entre tres i quinze dies de caps de setmana, de
8 a 15 hores, en funció de l'import de la sanció.
Barcelona ha estat durant els últims anys una de les "meques" europees del graffiti,
però davant la nova normativa municipal que ha empaperat a multes als "writers”,
aquests han acabat fugint a l‘extraradi i als municipis dels voltants: Mataró, Gavà,
Terrassa, Granollers, Viladecans, Santa Perpètua, Vilanova i la Geltrú... on existeixen
murs en què pintar i les normes són més permissives i menys sancionadores.
Vilanova i la Geltrú / Font pròpia
16

20. Comerciants i graffiters a Barcelona
 Les persianes
Fins fa poc, l’escassetat de murs autoritzats per al graffiti a Barcelona és validava amb
diferents projectes per a pintar persianes de comerços de barri. Els graffiters pactaven
amb els botiguers la decoració de les seves persianes, a vegades amb dibuixos propis i
d’altres amb dibuixos dels mateixos botiguers i d’aquesta manera s’aconseguia
millorar la imatge dels carrers de les ciutats ,mitjançant la millora de la imatge externa
dels establiments i els botiguers no tenien que netejar les seves persianes d’actes
vandàlics cada dos per tres, ja que existeix un autèntic codi intern entre els graffiters i
una de les seves lleis no escrites diu que “no pots pintar damunt d'allò que no
sàpigues fer millor”. Així doncs una persiana pintada amb un graffiti d’autor és
intocable.
Era un bon tracte per a tothom perquè els comerciants aconseguien tindre unes
persianes atractives sense pintades vandàliques i els graffiters tenien espai per pintar i
demostrar el seu talent i sovint inclús cobrant i en plena crisi era una demanda laboral
i una forma de guanyar-se la vida prou bona per a alguns.
Amb aquesta idea van néixer col·lectius com Enrotlla't o Murs Lliures, que reunien a
graffiters professionals i amateurs respectivament, per pactar amb les botigues la
decoració de les seves persianes.
Aquesta plataforma creada per Jordi Llobet
Barcelona / Font pròpia
17

21. Aquesta plataforma creada per Jordi
Llobet va néixer amb la idea de fomentar l’art
urbà i millorar les actuals condicions del
col·lectiu d’artistes, sobretot a la ciutat de
Barcelona, posant en contacte comerços i artistes.
Els graffiters d’Enrotlla't són gent experimentada (molts dels seus membres són
artistes reconeguts que comencen a obrir-se pas en galeries i museus, especialment
estrangers) i les seves propostes es dirigeixen més a associacions de comerciants que a
particulars, ja que d’aquesta manera poden organitzar exhibicions creatives de més
renom. Entre els seus treballs més destacats caldria destacar la seva actuació a la Plaça
de la Llibertat del barri de Gràcia i la del Mercat de l‘Abaceria Central també al mateix
districte.
Mercat de l’Abaceria Central/ Districte de Gràcia, Barcelona / Font pròpia
18

22. Els artistes que hi participen utilitzen la persiana del comerç per expressar-se, però
amb una gran diferència pel que fa a un encàrrec individual, com no els paguen, no
estan subjectes a cap norma de disseny, i d’aquesta manera exhibeixen el seu estil,
composició i tècnica lliurement. A canvi d’oferir als comerciants art urbà de qualitat en
les seves persianes, sense cobrar res, els interessats tenen que pagar els cartells de
difusió i el cost dels materials (aerosols, cinta de pintor i paper de diari) i lliurar-los un
llenç (mur, paret.....) sense pols, greix ni adhesius. Tot i que el comerciant no sabrà el
que li pintaran a la seva persiana, si que abans podran escollir l'artista que més els
agradi segons el seu port-foli de treballs anteriors que podran veure abans a la web de
la plataforma.
Però tot això es va acabar perquè l' Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida
(IMPUQV) de l'Ajuntament de Barcelona va començat a aplicar estrictament una
normativa que ve del 1999 i que diu que: alterar béns privats instal·lats de forma
visible a la via pública o alterar façanes dels immobles privats confrontats, està penat
per la llei, i això comporta que les sancions que abans només es posaven als graffiters
ara es podien posar també als botiguers.
Resumint, l’Ajuntament de Barcelona interpretava que pintar graffiti a l'espai públic
era una conducta d'embrutiment que no només devaluava el patrimoni públic o privat
sinó que principalment provocava una degradació visual de l'entorn, afectant la
qualitat de vida de veïns i visitants i per tant, “el comerciant que contractes o permetés
a un graffiter pintar l'exterior de la seva botiga s'exposaria a rebre una sanció".
Els graffiters es quedaven sense feina i sense un lloc públic per mostrar les seves
obres, els comerciants tornaven a tindre les persianes plenes de pintades i l’únic que hi
guanyava era l’Ajuntament de Barcelona que va arribar a ingressar més de quatre
milions d’euros anuals amb al seu particular sistema d’ajuda als comerciants que
consistia en facilitats per contractar la neteja i el manteniment de les seves persianes
per un període de quatre anys però aquí estava el més curiós: sempre i quant fos a
traves d’una de les seves empreses de neteja. És a dir, que el mateix Ajuntament que
es gloriava del seu art urbà editant llibres i revistes on les referències al art urbà com a
senya d’identitat de Barcelona eren constants, pel que feia a la seva modernitat ara no
deixava pintar als espais públics. Es mirés com es mirés no tenia sentit.
No és estrany doncs que els graffiters barcelonins es queixessin perquè ciutats
espanyoles com València o Madrid quasi no posaven pegues als comerciants que
pintaven les seves persianes i en canvi a Barcelona era constant la seva persecució. De
fet a Barcelona existeixen graffiters molt bons i reconeguts que es dediquen
professionalment al disseny o la il·lustració i que en comptes de fer famosa la seva
19

23. ciutat, marxen a Nova York, Berlín o Madrid on faran famoses aquestes ciutats amb les
seves obres. Actualment els millors graffiters de Barcelona, els que pinten murals
creatius i avantguardistes, ja s'estan obrint camí fora de Catalunya amb exposicions a
Londres, Paris...etc.
Pel que fa als comerciants, la seva situació tampoc quedava protegida. Si pintaven les
seves persianes amb graffiti d’autor, s’exposaven a pagar una multa, però si no les
pintaven i venien els graffiters i els hi signaven sense el seu consentiment també i si no
les netejaven també. Miressis per on t’ho miressis era un sense sentit.
Que opinaven els comerciants de Barcelona de tot això?
Doncs que estaven tips de tots, dels graffiters, de les autoritats i de les maleïdes
persianes. Parlant amb comerciants dels diferents barris de Barcelona te n’adones que
cadascú va fer el que va poder. Així per exemple la Vivian del barri de Gràcia, una de
les que es va exposar, em comenta que un bon dia se li va presentar a la botiga un jove
arquitecte, Jordi Llobell, promotor de la plataforma Enrotlla’t amb una idea
desgavellada, pintar el màxim nombre de persianes del barri per graffiters reconeguts.
Els comerciants només tindrien que netejar bé les persianes per tal que la pintura
s’adherís bé i de la resta s’encarregarien ells. Al principi no hi va mostrar gaire interès
però després i contagiada per l’entusiasme d’en Jordi s’hi va anar implicant cada cop
més en el projecte. Al final van aconseguir que més d’una vuitantena de botiguers del
barri s’afegissin al projecte. De fet van trigar més d’un any per aconseguir el
consentiment verbal dels comerciants, que no de l’Ajuntament . I un diumenge més de
30 graffiters procedents de la plataforma Enrotlla’t van pintar les persianes. Ara és tot
un espectacle. És habitual que els diumenges i quan el comerços estan tancats i les
persianes baixades, es vegin passejant molts turistes amb les càmeres fent fotos.
Districte de Gràcia, Barcelona / Font pròpia
20

24. La Vivian també em comenta que dels 80 comerciants que van participar en el projecte
tan sols un, ha rebut una notificació.
Altres com l’Esther del barri de Sants, van decidir posar persianes de forats, que
dificulten més les pintades però una nit la van
deixar sense tancar i al matí següent estava tot el
vidre dibuixat i com que la pintura que utilitzen
alguns graffiters per dibuixar els vidres porta
algun component àcid , al intentar netejar-ho
van ratllar-lo tot. Van haver de contractar una
empresa especialitzada en vinils i els va costar molt car. Doncs a més de canviar el
vidre, també els van posar una pel·lícula transparent tipus cel·lofana damunt que no
evitaria la pintada però si protegiria el vidre. De fet i tal com explica ella, va ser el
millor que podien fer perquè la ultima manifestació que va passar pel carrer de Sants i
tot estar la botiga oberta i elles a dins, alguns dels manifestants els van dibuixar els
vidres. L’endemà van netejar el vinil amb bastanta facilitat i tot i tindre unes petites
ratlladures que no es van treure va quedar força bé.
www.yalotenemos.com
Altres, com alguns comerciants del districte de Nou Barris no estan per gaires bromes
ni pel que fa als graffiters ni pel que fa a l’Ajuntament. En PR em comenta que allà si
enganxen a algun d’aquests els hi donen de pals i no tornen mai més. Serà per això
que els únics graffiti que he trobat en aquest barri han estat pintures rapides, i pel que
fa a l’Ajuntament “que vingui en Tries i que ho netegi ell mateix”, em deia PR.
A Sarrià- Sant Gervasi, gaire bé totes les botigues tenen persianes de forats, i moltes
tenen les persianes rere els vidres. A la part alta de les Corts no tenen gaires
problemes, doncs tal com m’explica la Cuca, una cambrera de la zona, les grans
multinacionals i bancs que ocupen els espais tenen prou diners per tindre el seu propi
servei de neteja.
Total, que els comerciants van intentar arreglar el desastre com van poder: amb vinils
pels vidres, amb persianes de forats, persianes rere els vidres, vidres rere les persianes,
deixant les persianes com estan, arriscant-se i pintant-les amb graffiti d’autor...
Barcelona / Font pròpia
21

25. El fet és que potser sí que l’aplicació d’aquesta norma va aportar a les arques de
l’Ajuntament bastants diners però en contrapartida el paisatge urbà de Barcelona va
entrar en una espiral de decadència total, ja que els graffiters perseguits i sense espais
autoritzats on pintar van començar a implementar les pintures rapides, aquelles que es
fan a corre-cuita, damunt qualsevol espai o equipament urbà i que tenen poc d’art. El
vandalisme urbà havia arribat a Barcelona i no se’n salvava res! Com avançava al
principi d’aquest treball, aquesta mesura del tot impopular no va fer més que generar
reptes més grans per als graffiters que ara ho consideraven com una lluita oberta
contra les autoritats pel domini dels espais de la ciutat. Un guerra de guerrilles pel
control de la ciutat.
.
Barcelona / Font pròpia
22

26. La bona notícia és que pel que sembla l’actual Ajuntament barceloní esta fent marxa
enrere en la aplicació d’aquesta aberrant llei que ha portat en poc temps a un
considerable
augment
dels actes vandàlics a la
nostra ciutat. De les
declaracions del 2004 en
que l’actual alcalde Xavier
Trias era a l’oposició i
http://www.convergencia.cat/
exigia a l’Alcalde Clos que
fes complir de manera
estricta les ordenances per impedir les pintades que
estaven degradant greument la imatge de la ciutat va
passar a les del 2010 on es va mostrar preocupat per
la imatge de deixadesa que els tags donaven a la
ciutat i on sorprenentment es va mostrar força
interessat en potenciar el graffiti més artístic i de pas
potenciar l’art urbà habilitant espais per a la
http://persianeslliures.blogspot.com.es
creativitat. Tot un pas de gegant en sis anys.
/
“Trobo horrible la grisor de les persianes de la ciutat, i que no tinc cap inconvenient en
que aquestes es pintin si el comerciant ho vol.”
Estic d’acord, i pel que es veu ell aplica l’exemple perquè
en una de les meves passejades pels barris de Barcelona
em vaig trobar amb aquesta persiana al districte de Sant
Martí i que pertany a l’agrupació de Convergència
Democràtica de Catalunya del districte 10 la mateixa
formació política a la que pertany el nostre Alcalde.
Barcelona / Font pròpia
Al març d’aquest any va saltar la noticia als diaris que l'Ajuntament de Barcelona
pagarà la neteja dels graffiti de 2.500
persianes de comerços d'alguns carrers
dels districtes de Ciutat Vella, Eixample,
Sants-Montjuïc i Gràcia. L'Ajuntament
assumirà el cent per cent del cost de la
neteja inicial, la posada a punt, i els
http://www.cadenaser.com/
comerciants
es
faran
càrrec
obligatòriament del manteniment posterior. El cost de neteja de cada persiana és de
200€ i consisteix en netejar els graffiti, pintar i aplicar un tractament especial que
dificulta tornar-hi a pintar al damunt. Tot i això l’Alcalde ha aclarit que aquells locals
que tenen graffiti “artístic” no seran netejats. Doncs agraïts!
23

27. En una de les meves passejades per les Rambles per
fer fotos, em vaig trobar un empleat del servei de
neteja de graffiti de l‘Ajuntament, en Juan Carlos,
que m’explica que l’associació de comerciants del
barri aconseguí que l’Ajuntament els deixés pintar
150 persianes dels comerços amb graffiti, també
m’explica que ells netegen les persianes de
pintades amb aigua i sabó, i desprès donen una
Les Rambles, Barcelona / Font pròpia
capa de pintura gris i un altra amb vernís antigraffiti. Les deixen netes i a punt per “una pintada autoritzada”. Li pregunto que si al
igual que en el barri de Gràcia, els comerciants tampoc sabran quin tipus de graffiti els
pintaran i em contesta que tampoc ho sabran. El que més em sorprèn es que em diu
que els graffiti no podran superar el 30% de la grandària de la persiana. El 30 %? Però
si els graffiters no tardaran ni dos minuts en aprofitar la resta! M’explica que és una
nova ordenança i que ja s’ha aplicat a altres parts de la ciutat com les Drassanes on
l’únic que es demanava al graffiters era que pintessin motius marins. L’Ajuntament es
compromet a netejar la persiana i a canvi deixa pintar el 30%, el manteniment
posterior serà cosa del comerciant. Això sí, tal com va prometre l’Alcalde Trias, si una
de les persianes que han de netejar té pintada alguna part amb un graffiti d’autor, es
pot deixar i pintar en un altre 30% de la persiana. Doncs moltes gràcies.
Les Drassanes, districte de Ciutat Vella, Barcelona / Font pròpia
El cert és que m’hagués agradat acabar aquesta part del treball amb alguna entrevista
personal amb algun responsable de l’Ajuntament, per tal que m’expliques entre altres
coses, les normatives actuals i les sancions que en deriven del seu incompliment però
així com no he tingut cap problema en parlar amb els comerciants i graffiters de
Barcelona, m’ha estat del tot impossible parlar amb cap responsable de l’Ajuntament.
He anat a l’Ajuntament de Barcelona /Plaça de Sant Jaume 1, a l‘Ajuntament de
24

28. Barcelona, districte de Gràcia/ Plaça de la vila, 2 i dos vegades a l’Equipament Central
d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 218
(Gràcia). M’han fet fer llargues cues, emplenar instancies, deixar la meva adreça i
apuntar-los el meu telèfon, però encara ara després de dos mesos , estic esperant que
algú em respongui.
De totes maneres i pel que vaig esbrinar en la meva visita a l’Ajuntament de Barcelona
del districte de Gràcia, esta clar que alguna cosa ha canviat a la ciutat. Pel que es veu,
ara ja no és necessari demanar permís per pintar una persiana, sempre i quant l’edifici
al que pertany no estigui catalogat, és a dir, no sigui un bé d’interès cultural i el graffiti
no sigui ofensiu. Estaran assabentats de la nova normativa que afecta al 30% del total
de la persiana? O potser això només afecta als projectes col·lectius i no als individuals?
Si alguna vegada l’Ajuntament respon, els hi preguntaré.
Tot i això i si es tracta d’un equipament Municipal com per exemple un mercat, sí que
és necessari demanar el permís, tot i que ara triguen menys a donar-te’l.
I que diuen els comerciants ara?
Doncs el mateix que fa uns anys, que n’estan tips de tots. Dels graffiters, de les
autoritats i de les maleïdes persianes. Que com les persianes són seves, ells haurien de
poder decidir si les volen amb graffti o no i tant els graffiters com les autoritats
haurien de respectar la seva voluntat.
 Els murs
Tal com he avançat al principi del treball, durant molts anys Barcelona va ser una de les
capitals mundials del graffiti, artistes de tot el món venien aquí precisament perquè
estava considerada una ciutat bastant permissiva amb aquest tipus d'art. Desprès i
amb l’enduriment de les ordenances municipals la cosa va canviar provocant que els
artistes marxessin i molts d’ells haguessin de desplaçar-se a altres indrets més
permissius amb el seu art. Així va començar la decadència de moltes parts de la nostra
ciutat. Els millors artistes havien marxat i ara els que quedaven i a falta d’espais on
pintar amb temps i comoditat es dedicaven a fer pintades rapides en qualsevol mur o
façana de la ciutat.
Una situació que resumeix bé, el graffiter Werens, un
dels artistes sabadellencs contemporanis més
internacionals, en una entrevista que em va respondre.
L'Ajuntament de Barcelona està destrossant l'ofici de
pintor de murals, s'està carregant la cultura visual
contemporània de la ciutat i els passarà factura... a
demés si no dones cap opció per expressar-se (o sigui cap
Ramon Puig, Werens
http://www.isabadell.cat/
25

29. paret lliure on aprendre i practicar en tota la ciutat) la gent agafa l'opció més fàcil... el
vandalisme... molts d'aquests si tinguessin un lloc on practicar evolucionarien fen coses
interesants.... o ho deixarien corre en veure que no es el seu camí.
Afortunadament i al igual que ha passat amb les persianes l’Ajuntament de Barcelona
sembla que esta fent enrere amb (en ) la seva política de tolerància zero als graffiti
dels murs. Ja sigui perquè ha entès que les seves polítiques sancionadores només
servien per fomentar més el vandalisme, ja sigui perquè els ingressos que recaptava
per sancions eren escassos entre altres coses perquè és difícil caçar a un graffiter de
murs en acció, ja sigui perquè la seva despesa en neteja de façanes, equipament públic
i murs anava augmentant any rere any o bé perquè plataformes com Murs Lliures han
treballat molt i molt perquè això canviï, el cert és que sembla que alguna cosa s’està
movent a Barcelona.
Murs Lliures és un plataforma que treballa en cada districte per aconseguir que
l’Ajuntament els cedeixi alguns espais públics que es puguin convertir en punt de
trobada i on els artistes es puguin expressar lliurement sense presses i sense por a les
sancions.
Una de les seves fites seria convertir i recuperar algun barri de Barcelona de tal
manera que aquest es pogués convertir en un veritable circuit artístic capaç d’atreure
riuades de turistes interessats en aquest tipus d’art, sabent que una experiència així és
viable perquè ja s’ha fet a altres indrets com Philadelphia o Wynwood (Miami).
Murs lliures gestiona els espais cedits per cada districte d’una forma molt especial.
Des de la seva plataforma virtual, els artistes demanen un espai en concret, pel qual
rebran un permís oficial per pintar però sabent i aquí està el curiós, que la il·lustració,
mural o escrit, tindrà una durada limitada depenent del nombre de peticions que rebin
per pintar aquest espai. És a dir, que després d’un temps limitat, un altre artista podrà
tapar l’obra amb un altre graffiti.
Murs lliures considera que aquest component efímer de les obres és una constant en
l'art urbà ja que aquest tipus d’obres duren poc als carrers. Al seu entendre, l’art urbà
no té intenció de perdurabilitat en el temps, sinó de causar un impacte espontani que
aconsegueixi algun efecte en els observadors casuals.
Marc García, representant de l’associació Rebobinart, la plataforma artística que està
rere aquest projecte, ho explicava tot dient que:
El que fa més fort al projecte és que l'evolució del mur i els seus canvis constants fan
que sempre que passis prop el miris per si hi ha alguna cosa nova. Si l'obra fos
26

30. permanent perdria el valor i l'atenció dels que l'envolten. Aquests murs són vius,
pateixen modificacions parcials o globals setmanalment realitzades per artistes molt
diferents.
Fins ara aquesta plataforma Murs lliures ha aconseguit alliberar 4 murs. Un al Parc de
les Tres Xemeneies i tres més al districte de Sant Martí, encara que com ells mateixos
diuen "Estem pendents de molts més murs”.
L’efecte dels murs alliberats pot arribar a ser espectacular´.
Un dels murs alliberats, al districte de Sant Martí / Carrer Agricultura, Barcelona/ Font pròpia
27

31. El parc de les Tres Xemeneies al districte de Sants- Montjuïc:
Parc de les Tres Xemeneies /Un altre dels murs alliberats, al districte de Sants Montjuïc/ Barcelona/ Font pròpia
Tot i això i parlant amb una graffitera que està
repintant un dels murs d’aquest parc, m’adono
que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar en
tot aquest projecte. La noia està pintant damunt
mateix d’un graffiti que un company havia pintat
fa una setmana, i si alguna cosa estic aprenent en
aquest treball és que la llei no escrita dels
graffiters i que es compleix diu que “No pots
Font pròpia
pintar damunt allò que no sàpigues fer millor” . I
en aquest projecte s’incompleix del tot. Entenc
que l’essència de l’art urbà té un component de curta durada, però pintar damunt
d’una obra d’art? La graffitera argentina Milu Correch, m’ho explica. Arrenca un
trosset del mur que està repintant i molt amable m’ho ensenya de costat. Em diu que
això és com els arbres, el nombre de capes transversals que vegis, és el nombre de
graffitis que s’han repintat. La Milu em diu que a l’Argentina això és impensable.
El cert és que parlant amb la gent i els comerciants dels barris t’adones que si que és
cert que alguna cosa està canviant a Barcelona i sobretot que la idea que tenia
28

32. l’Ajuntament respecte a la indeguda utilització d’aquests espais de la ciutat per part
dels graffiters també ha canviat. Suposo que han arribat a la mateixa conclusió que
tots: sempre és millor un graffiti d’autor en un mur, que no una pintada vandàlica. Si
no pots amb ells, uneix-te.
El que abans era una cosa gairebé impensable, pintar un mur, ara i cada vegada més
s’està convertint en habitual. Cada vegada és més fàcil veure murs pintats arreu de
Barcelona i molts d’ells amb permís “de l’Alcalde”.
Tal com m’explica un empleat del col·legi
Joan Pelegrí del barri de Sants,
l’Ajuntament del seu districte no els va
posar gaires pegues per poder pintar el seu
mur, inclús m’assegura que no van trigar
gaire a donar-los el permís.
Façana del col·legi Joan Pelegrí, al districte de SantsMontjuïc/ Barcelona/ Font pròpia
Ara per ara és fàcil trobar aquests murs, inclús en equipaments del mateix Ajuntament
com és el cas de la Biblioteca del Guinardó , al Parc de les Aigües, on un impressionant
graffiti pintat en un mur et dona la benvinguda:
Biblioteca de Guinardó/ Barcelona /Font pròpia
29

33. O l’escola Bressol Valldaura al districte d’Horta:
Façana de l’escola Bressol Valldaura al districte d’Horta/ Barcelona /Font pròpia
Al barri d’Horta per exemple se’n poden trobar molts. Un divertit mural dels diables
de la Torxa on deixen ben clar que “Horta, no és ni serà mai Barcelona”:
Font pròpia
30

34. O altres tan espectaculars com aquests:
Font pròpia
Tot i que encara queda molta feina per fer, m’apunto a l’expressió que utilitza en
Werens per expressar el que sent:
Donem color a les nostres ciutats!
De fet ell ho practica, i si no només cal veure la pintura que ha fet en la plaça de la
Rosa, al Gòtic. Espectacular. Com sempre, utilitzant flors, que és la seva senya
d’identitat. Espero que l’Ajuntament no la tregui, però ell ja ho diu “ A Barcelona tapen
ràpid”.
31

35. Mural d’en Werens a la Plaça de la Rosa al barri Gòtic/ Barcelona/ Font pròpia
El cert és que veient això crec que l’Ajuntament hauria de repensar-se algunes de les
seves actuacions i declarar obres com aquesta, patrimoni de la ciutat i bé d’interès
cultural. Hi guanyaríem tots.
32

36.  Els districtes
Després de passejar-me pels deu districtes de Barcelona, fer més de 1.000 fotos, parlar
amb comerciants, venedors, transportistes, treballadors de l’Ajuntament, turistes...
etc, m’he fet una idea aproximada del tipus de graffiti que predomina a cada districte.
Entenent que per la grandària dels districtes és tan sols una idea i no una certesa,
perquè si així fos hagués hagut de dedicar els pròxims dos anys tan sols a fer
fotografies i quan hagués acabat segurament l’Ajuntament ja hauria esborrat la meitat
dels graffiti i hauria de tornar a començar.
Aclarit això, és curiós veure com la situació d’un districte i el tipus de barri del que es
tracti (benestant, barri antic...) determina totalment la classe de graffiti que hi podem
trobar. Sigui el tipus de barri que sigui, en tots s’hi troben petites joies i també grans
animalades.
33

37. Sens dubte, els districtes de Gràcia i Ciutat Vella són els més destacats pel que fa al
graffiti, en especial els cascs antics. Són barris sorollosos i bohemis on aquest tipus
d’art conviu tranquil·lament amb totes les formes de pensament que els habiten. Els
seus carrerons estrets, a vegades tan estrets que ni tan sols hi entren dues persones
alhora, les nombroses places repletes de bars i petits comerços que es disputen l’espai
juntament amb la diversitat de persones que hi conviuen, són terreny abonat pels
graffiters. Terreny que no desaprofiten perquè tot el barri està farcit de graffiti, en
especial les persianes. Tot que igual que els altres barris, aquí també abunda el graffiti
vandàlic, aquell d’embrutar per embrutar. Però cada vegada més, es va sobre
imposant l’autèntic graffiti urbà, aquell que et fa parar de sobte meravellat pel dibuix
de l’artista i que et fa treure el mòbil per immortalitzar aquesta obra.
A destacar, l’espectacular mur del graffiter Werens al barri Gòtic (carrer de la Rosa).
I el mercat de l’Abaceria Central al barri de la Vila de Gràcia.
34

38. Potser de tots els barris, és aquest, el de la Vila de Gràcia on he trobat més obres
d’aquest nou i renovat street art que sembla renéixer a Barcelona i que amenaça amb
tapar totes les caixes elèctriques del barri amb graffiti. Aquí els vianants conviuen
sense problemes amb petites obres d’art d’autors tant reconeguts com C215, el Bansky
francès, i amb petites bombes i gelats de colors d’autors no tant reconeguts però que
poc a poc es van obrint camí.
Pel que fa al Raval, un dels primers barris de Barcelona on va ressorgir l’street art, cal
dir que potser és el barri de la ciutat on més graffiti he
trobat, però pintades que tapen altres pintades, petites joies
tapades per gargots sense sentit, fent malbé per fer malbé
sense respectar la llei dels graffiters que diu que mai no s’ha
de pintar damunt d’allò que no sàpigues fer millor. De fet
aquí fins i tot tapen als millors com els de C215, el que em fa
pensar que el que ho ha fet es un poca-solta o ho ha fet per
maldat. Tot i això encara s’observen netes algunes
meravelles com una façana on hi ha un espectacular mural
dedicat a la diversitat cultural que habita pacíficament en
aquest barri, o també la façana d’una casa absolutament
pintada amb graffiti.
Tot i les moltes meravelles que habiten aquest barri, continuo pensant el que he dit
abans, per desgracia i a dia d’avui és el barri on he vist més graffiti enverinat.
35

39. Els districtes d’Horta-Guinardó i Sant Andreu són sens dubte els més destacats pel que
fa a la quantitat de murs i façanes dibuixades. Aquí poca cosa amb respecte a les
persianes. Potser perquè Sant Marti té una part plena de fàbriques, naus
abandonades i edificis mig demolits que ofereixen gran quantitat d’espais als graffiters
i no necessiten anar amb presses a l’hora de pintar. A Horta, la part antiga també és
terreny verge pels graffiters. De fet en aquest barri tothom pel que he vist, fa el que
vol, ja siguin murs o façanes.
Del que he vist per aquí potser en destacaria, l’impressionant
mural que dona la benvinguda a la biblioteca del Guinardó,
Mercè Rodoreda, al Parc de les Aigües i el mur de l’escola
bressol Valldaura , al barri d’Horta.
I el pont del parc Fluvial del Bessos. Irrepetible. Dibuixat de graffiti per dalt, per baix i
per on faci falta. Aquí el que importa no és la qualitat, que si que n’hi ha, sinó la
quantitat.
Uns barris plens de petites i gran joies com aquestes:
36

40. Si alguna cosa destacaria del districte de les Corts, i en especial de la seva part alta, és
la seva netedat pel que fa a mobiliari urbà. De tots els districtes visitats aquest és amb
diferencia el més net. Serà tal com m’explica una cambrera, perquè en aquesta part hi
conviuen multinacionals i bancs, el Corte Inglés inclòs i que com tenen prou diners,
tenen un servei de manteniment intern propi que els hi neteja. A més hi ha molts
serveis de vigilància privats. Tot i això si tires avall per aquest districte també considero
que és el districte amb més tags que he vist, i no precisament d’aquells que et fan
treure el mòbil per immortalitzar el moment.
Però també hi he trobat petites joies:
A la part alta del districte de Sant Marti i tal com ho passava amb el de Sant Andreu hi
ha molts solars abandonats però la diferencia és que aquí els espais no estan ben
aprofitats pels graffiters que tan sols deixen senyals rapides, això sí, en aquest barri i al
carrer Agricultura s’hi pot trobar una autèntica meravella, un dels murs alliberats per la
plataforma Murs lliures i aquí sí que val la pena desenfundar el mòbil i anar fent fotos.
37

41. En aquests murs ara hi és també el graffiti fet expressament pel meu treball.
A mesura que baixes pel districte la cosa s’anima i comences a trobar petites joies
El districte de Sants- Montjuïc és una barreja de tots els districtes. Persianes, murs i
façanes es reparteixen l’espai però amb més moderació que per exemple a Gràcia o
Ciutat vella. Molta signatura rapida, això sí, d’aquest districte en destacaria algunes
persianes:
I sobretot els tres murs del parc de les Tres Xemeneies, un altre espai que ha
aconseguit alliberar la plataforma Murs Lliures:
Quant al districte de Nou Barris, tot i que n’estic convençuda que existiran graffiti de
gran qualitat, jo no els he sabut trobar. De tots els barris és el que més gargots rapits
he vist. Suposo i pel que m’ha explicat en PR és pel fet que quan veuen un graffiter,
treuen els pals!
38

42. De totes maneres cal felicitar al districte per l’impressionant mur de l’Ateneu popular
de Nou Barris, obra de l'artista català Roc Black block. Sense menysprear tots els que
rodegen a aquest Centre cultural alternatiu tan especial que allotja múltiples projectes
de música, circ, teatre i graffiti entre altres.
Quant al districte de l’Eixample, m’agradaria destacar sobretot el barri de Sant Antoni
i en especial els voltants del Mercat de Sant Antoni, encara en reconstrucció. Aquí i
igual que el barris de la vila de Gràcia i Ciutat Vella, el moviment de gent és constant i
per descomptat són multitud els bars i les botigues que els envolten. Per tot això
aquest barri també és desig dels graffiters i no el desaprofiten.
En especial els graffiters de renom
Owen i Kram que han nascut aquí i
coneixen bé el barri.
39

43. Cal destacar també la casa ocupa de l’arbre, anomenada així
perquè fins fa poc estava decorada amb un impressionant
graffiti d’un arbre i que ara esta pintada amb un altre graffiti
encara més espectacular.
Quant el districte de Sarrià-Sant Gervasi, em passa el mateix que el de Nou Barris,
segurament existiran graffitis de gran qualitat però jo no els he sabut trobar. De fet la
part alta està plena de cases precioses, amb jardins i entrades espectaculars, però pel
que respecta al graffiti poca cosa. A mesura que baixes i trobes més botigues la cosa
s’anima però poc amb tags de tota mena. Algunes fonts havien dit que a la cruïlla de
Balmes amb Provença s’havia trobat feia un parell o tres de setmanes un Banksy, però
que l’Ajuntament sempre tan ràpid l’havia tapat. Jo per desgracia no he vist res.
Com he dit al principi, per la grandària dels districtes i la multitud de barris que hi
conviuen dins, és del tot impossible tindre la certesa absoluta del tipus de graffiti que
predomina en cada un d’ells, però la mostra estimada i obtinguda de las més de 1000
fotografies que he pres em fan reafirmar-me en les conclusions que he tret del tipus
de graffiti predominant en cada districte.
M’agradaria acabar aquesta part del treball, amb una observació personal i és que de
tots els barris, el que més he gaudit fent fotos és en el de la Vila de Gràcia perquè aquí
hi pots trobar de tot.
40

44. Vandalisme
 Espai i mobiliari urbà
El graffiti és un fenomen total en el nostre paisatge urbà de cada dia que permet al
seu autor apropiar-se del seu entorn marcant el mobiliari urbà que en realitat ens
pertany a tots. A alguns els hi pot agradar i a altres no, però el cert és que el graffiti
s’ha tornat una plaga que arrasa pobles i ciutats. Trens, metros, mobiliari urbà, murs i
façanes. Res s’escapa de la seva set de color.
Caldria distingir entre el que jo anomeno graffiti d’autor i els gargots que sovint
embruten el nostre entorn. Aclarint que el que jo entenc per graffiti d’autor és aquell
graffiti treballat i de qualitat que fa que el vianant que el veu es pari i el gaudeixi, i el
gargot és aquell que està graffitejat en bancs, escombraries i altre mobiliari, ja sigui
urbà o no, i que jo considero vandalisme.
Font pròpia
41

45. Segons la Vanguardia, el graffiti surt a Barcelona molt car. I és que l’Ajuntament es
gastarà més de 8 milions d’euros fins al 2014
per eliminar-los dels nostres carrers. Per ferho, comptarà amb un total de 35 equips que
es desplegaran per Barcelona a través de les
seves brigades amb torns de matí, tarda, i si
és necessari, també de nit en el casos
d’urgència, ja que potser la pintada resulti
massa escandalosa o ofensiva per als
http://www.lavanguardia.com/
barcelonins. Es curiós perquè llegeixo que
l’Ajuntament disposa d’un anomenat catàleg de tags que consisteix en un estudi fet i
documentat per ells mateixos que incorpora molts dels graffitis, tags i pintades que
s’han fet a Barcelona darrerament. D’aquesta manera es
pot conèixer en molts casos la identitat dels autors d’una
pintada i si és el cas, sancionar-los degudament. Tot i que
penso, i es una opinió personal, que no es pot sancionar a
ningú si no l’has pescat in fraganti ja que el sancionat
sempre podrà dir que no ha estat ell.
Pel que m’explicava una treballadora del servei de neteja
A, una treballadora del servei
de neteja de graffitis de
de graffiti de l’Ajuntament de Barcelona al barri de Gràcia,
l’Ajuntament de Barcelona
tots els del servei de neteja de graffiti reben pel matí al seu
Font pròpia
PDA (organitzador personal i agenda electrònica) un llistat
d’on trobar les pintades que han d’esborrar. Pel que es veu algú va abans fent fotos i
apuntant l’adreça d’on trobar-les per tapar-les. També m’explica que estan obligats a
fer una foto abans i una després perquè sovint, als 10 minuts d’haver tapat ve un altre
graciós i torna a pintar damunt, i aquesta és l’única manera de demostrar que han fet
la feina. L’Ajuntament és ràpid, però els graffiters pel que es veu més, i sinó, que m’ho
diguin a mi! Dos minuts després de baixar per un carreró de Gràcia em paro sobtada
perquè reconec una paret que la
noia de l‘Ajuntament havia tapat
abans,
ara
torna
a
estar
graffitejada. Doncs si que van ràpids
el graffiters!
Font pròpia
El més graciós és que després passo
per una paret que recordo que fa
un parell de dies tenia un graffiti, i
ara ja no hi és. Doncs si que tapen
ràpids també els de l’Ajuntament!
Font pròpia
42

46. Això reafirma una de les conclusions del meu treball i és que és necessari trobar punts
d’acord entre els Ajuntaments i els graffiters. En especial pel que fa a l’alliberació
d’espais i murs.
Werens ho explica molt bé tot dient que : Abans de dir res respecte el mobiliari urbà,
hauríem de tenir alguna cosa a oferir al nois. Si no dones cap opció per expressar-se
(sigui cap paret lliure on aprendre i practicar en tota la ciutat) la gent s'agafa a l'opció
més fàcil... el vandalisme... molts d'aquests, si tinguessin un lloc on practicar,
evolucionarien fen coses interesants o ho deixarien corre en veure que no és el seu
camí.
Penso que en vista de l’empenta que està agafant el graffiti escombraria, seria
interessant culturitzar els joves sobre el que és i no és art, sobre el que els graffiters
poden considerar el seu espai i sobre el que és en realitat espai de tots, sobre el que
pot ser bell i sobre el que no ho és. Art sí. Graffiti sí. Brossa no. Unes hores de classe
sobre aquest tema per graffiters reconeguts, que ens ensenyin les diferencies entre el
que és graffiti d’autor i el que és pura marranada, ben explicat, amb interacció,
opinions i debats entre el propi alumnat, ajudaria no tan sols a entendre i apreciar el
graffiti com el que és, art urbà, sinó a entendre i menysprear el que no ho és.
De fet i en contra del que pensen molts adults, els joves acostumem a escoltar quan
se’ns expliquen bé les coses. Som uns crítics excel·lents i sovint ferotges, i la nostra
opinió té un pes elevat sobre la nostra mateixa generació. Fins ara, tant sols hem
escoltat que el graffiti no és art, que sovint és brossa, que els graffiters estan penjats i
ens rebotem, i surtim als carrers a graffitejar.
 RENFE
RENFE, admet que té un problema incontrolable amb
el graffiti, ja que les pintades en combois s'han
duplicat respecte al 2012 i la companyia no troba cap
explicació . RENFE calcula que l’any passat va haver
de treure 31.700 metres quadrats de pintades a
l'exterior dels combois (pràcticament el doble de la
superfície que el 2011) i que això va costar a la
companyia 6,3 milions d'euros. 14.000 metres
quadrats tan sols a Catalunya.
Font pròpia
La companyia admet també que la majoria de
graffiters actuen de nit i especialment a les estacions
de Manresa, Blanes, Mataró i Vilanova i la Geltrú. Això
és així perquè en aquestes estacions els trens dormen
a l'aire lliure i Renfe reconeix que no ho pot arribar a
43

47. controlar del tot. També explica que els graffiters que actuen en aquestes estacions
ho fan massa de pressa per poder enxampar-los. Fan una pintada ràpida i marxen.
Tot i que moltes estacions estan dotades de vigilància, ja sigui amb càmeres de
seguretat o per vigilants contractats, el cert és que és fàcil entrar en moltes d’aquestes
estacions. Reixes, tanques, formigó, res és suficient
per aquestes bandes que han fet de la pintada als
vagons, una lluita personal contra el sistema i contra el
món. Tal com m’explica DJ, un graffiter de Vilanova i la
Geltrú, la planificació, la ocasió, l’adrenalina, les
carreres, l’objectiu, la consecució i els entrebancs no
fan sinó augmentar en molts casos les seves ganes de
tornar-hi aviat. Són addictes de l’esprai. Estan
Font pròpia
enganxats a l’adrenalina i sovint estan tan descontents
amb el seu entorn, que la pintada els reafirma, els fa
pujar l’autoestima. Moltes vegades i no dic totes, és la
seva forma de reafirmar-se en un món que no
entenen, on tot allò que coneixien se’ls destrueix
(treball, família...) i on les possibilitats que se’ls hi
presenten són escasses. No hi ha treball. Per a que
estudiar?. A casa no vull estar. Massa problemes. Són
Font pròpia
frases que sovint disparen quan algú els escolta. No
són excuses, són realitats.
Font pròpia
Font pròpia
Renfe assegura que el més increïble és que moltes
vegades ho fan a plena llum del dia mentre pugen i
baixen els passatgers d'un tren aturat. De fet no és tan
estrany, quan un tren arriba a una estació, el
maquinista està obligat a aturar el tren completament,
inclús amb el fre d’emergència per no causar cap
accident imprevist, és llavors quan salten el graffiters i
pinten, després marxen a corre-cuita. Saben que tenen
temps perquè encara que el maquinista o algun
viatger els vegi i avisin als de seguretat, tant sols
aquests tenen autoritat per detenir-los i abans no
arriben, tenen temps a escapar. Altres vegades, els
més agosarats, i en un moment determinat i pactat del
recorregut, accionen el fre d’emergència, i aprofiten el
moment per baixar del tren i pintar abans el conductor
avisi a seguretat.
44

48. Senco, Soef, Egos, GFS crew/ Estació de Vilanova i la Geltrú/ Font pròpia
Werens, el graffiter sabadellenc, em diu en una entrevista que els que pinten trens ,
tenen tota una filosofia... però tenen el seu potencial artístic i els trens son ben avorrits
perquè no aprofitar-ho i que els trens es converteixin en obres d'art mòbils...
DJ, em comenta que ja que no tenen diners, ni oportunitats, ni galeries, ni espais
suficients, ni res per mostrar el que saben fer, ho fan d’aquesta manera. No marxen
molts amb carrera a fora per demostrar el que saben fer? Doncs ells no poden marxar i
pinten els trens sabent que abans no els netegin, passaran per pobles i ciutats, i que
allò que han pintat ho veuran des de molt lluny i molta gent. És per això que en la seva
particular escala de valors, no és el mateix pintar un tren de rodalies que un AVE. L’AVE
arriba més lluny, el veu més gent i per tant és un objectiu més important.
DJ també m‘explica que tot i que les peces que pinten sobre els trens acostumen a ser
rapides, poden arribar a ser extremadament grans, depenent del nombre de graffiters
que integren la crew i del temps del que disposin. Es necessiten aproximadament uns 8
minuts entre que el graffiters tiren d’una palanca a l’estació, pinten i marxen, i
disposen de 20 minuts si han agafat bé el temps de ronda dels vigilants mentre els
trens dormen a cotxeres. Una altra curiositat és que tot i semblar que els trens
graffitejats són tots iguals, no és veritat i és que existeixen moltes tipologies. Així
depenent de com està pintat el tren es diu que la peça és:
END TO END: si la peça ocupa tot el vago
de punta a punta.
TOP TO BOTTOM: si el graffiti ocupa de
dalt a baix el vago.
WHOLE CAR: si la peça ocupa tot un vago al
llarg i a l’ample (una barreja de TOP TO
BOTTOM i END TO END).
MARRIED COUPLE: Dos vagons pintats
Mad" Top to bottom por Seen. Nueva York. 1982.nco
conjuntament
amb
dibuixos
que
http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/
s’interrelacionen.
WHOLE TRAIN: si la peça ocupa tot el tren. Evidentment una ocasió que només està a
l’abast d’uns pocs.
45

49. Whole traint/ www.12ozprophet.com
"Hand of doom" Whole car por Seen. Nueva York. 1982./ http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/
End to end/Font pròpia

End to end/Font pròpia
TMB
Per la seva banda, TMB de Barcelona en declaracions al Periódico ha declarat que l’any
passat van quedar afectats 1.800 cotxes i
les despeses de neteja, tant de l'exterior
com de l'interior dels vagons de metro, i
de la reposició d'elements va ser de
580.000 euros. Des de principis del 2013,
http://www.elperiodico.cat/
s'han detingut dues persones i se n'han
denunciat 38 per fer graffiti als cotxes de
metro. Avui dia, hi ha 28 casos oberts que s'estan investigant per determinar l'autoria
dels fets. Pocs, si es té en consideració la quantitat de pintades que es van realitzar
però és que és difícil agafar in fraganti l’autor.
La realitat és que els grups que cometen aquestes accions cada
vegada són més nombrosos, tenen un nivell més elevat
d'organització i, a vegades, es mostren violents i agressius amb
Font pròpia
46

50. els treballadors i el personal de seguretat privada de les instal·lacions ferroviàries quan
els enxampen.
El mateix diari explica que cinc membres d’un grup de graffiters que havien pintat cinc
vagons del metro a l’estació de la Sagrera, han estat detinguts després de ruixar amb
un extintor un coordinador de seguretat.
DJ, em comenta que a ell no li agraden els metros. Massa foscor, poc espai, masses
entrebancs, massa vigilància, i a més, les pintades duren poc, doncs la Generalitat
neteja ràpid. El metro és per altres tipus de graffiter. Els que pinten vagons de metro
tenen uns altres valors i sovint són gent que no s’està de gaires bromes. De fet, per
accedir a les zones on dormen el trens estacionats, sovint s’han de trencar portes,
finestres i reixes, i alguns fins i tot han arribat a foradar parets de formigó. A ell, no li
va això.
En el cas de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) l'empresa calcula que el mal
comportament dels passatgers durant el 2012 li va costar un milió d'euros, tenint en
compte la despesa provocada pels graffiti, però també el cost de destrosses dins els
trens i dels passatgers que viatgen sense pagar.
 Espais i mobiliari particular
Està clar que existeixen altres espais i mobiliaris els quals els
Ajuntaments ni en parlen, suposo jo perquè entenen que no
els pertoca, però el cert és que són molt més delicats perquè
afecten als particulars, a gent normal i treballadora que s’han
vist ficats enmig d’aquesta guerra de guerrilles entre
l’Ajuntament i els graffiters sense tindre veu ni culpa. Estem
Font pròpia
tan acostumats a veure’ls pels carrers que ja ni ens adonem.
Camions gargotejats, caixes elèctriques plenes d’enganxines bústies graffitejades,
portes de particulars amb dibuixos i tags sense sentit. Fins a quin punt la guerra entre
els graffiters i l’Ajuntament ha passat a ser cosa de tota la resta dels ciutadans? Jo crec
que té que existir un línia de no pas per a tots, i en especial, per als graffiters. Quin
sentit té graffitejar el camió d’un transportista que es guanya la vida amb això? Sap el
graffiter que aquest transportista s’exposa a una multa per part de l‘Ajuntament? Sap
el que li costarà en diners netejar el camió? Jo crec que no.
Font pròpia
47

51. Quin sentit té graffitejar gargots damunt les portes de les cases, moltes vegades de
fusta centenària als cascs antics de les ciutats? Saben els graffiters que en molts casos
l’Ajuntament obliga als propietaris a netejar les seves portes? Saben que en moltes
ocasions els inquilins d’aquestes cases centenàries no disposen de suficients diners ni
pels lloguers? Jo crec que no.
Districte de Ciutat Vella / Barcelona /Font pròpia
Si alguna cosa he après en aquest treball és que cal distingir entre pintar un graffiti i
graffitejar. Pintar un graffiti és alguna cosa més que fer un gargot a la paret. És la
preparació d’un dibuix, l’elaboració, la planificació, el punt de vista del vianant, la
certesa que com diu en Werens, pot agradar i embellir una mica més la nostra ciutat.
L’elecció d’un lloc on el pugui veure tothom... però on no molesti a ningú. La
satisfacció del treball ben fet, de saber que cap graffiter pintarà al damunt perquè és
possible que no ho puguin fer millor. La superació. La satisfacció. El reconeixement.
Quina satisfacció poden trobar en graffitejar? Jo també puc escriure el meu nom en
qualsevol lloc de mil maneres diferents i amb mil colors, però una signatura feta sense
cap preparació ni elaboració i en un lloc on no ens pertany i ens molesta... això és
embellir la ciutat? Això és un graffiti? No.
Si us plau, si no tens res a oferir...NO PINTIS!
Barcelona/ Font pròpia
Un dels graffiters contemporanis més importants, el francès C215, i que es deixa caure
sovint per les parts més velles dels nostres barris més populars, tant sols pinta sobre
superfícies malmeses, ja que la filosofia que aplica en la seva vida i per tant en la seva
obra, és que el graffiti ha de servir per envellir les ciutats, no per ferles malbé. Això és
també el que pensen molts dels graffiters catalans. Per desgràcia, no tots.
48

52. Barcelona/ Font pròpia
 Les caixes elèctriques
Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció pel que fa als espais on pinten els
graffiters, són les caixes elèctriques. Mai m’hi havia fixat però estan plenes de graffiti i
gargots. És precisament aquí on he trobat les peces més
boniques de la ciutat, són petites obres d’art que sovint i
per desgràcia estan rodejades de gargots que moltes
vegades fan malbé l’obra. He comentat en un altre apartat
que seria convenient que els del servei de neteja de
l’Ajuntament rebessin algunes classes sobre que és un
graffiti d’autor i que és una graffitejada abans de taparBarcelona/ Font pròpia
les, doncs bé, crec que seria igualment necessari que els
graffiters també en rebessin.
Barcelona/ Font pròpia
Es incomprensible que aquells que aspiren a fer-se un nom en aquest món de l’art
urbà, no sàpiguen apreciar el que tenen davant. Em reafirmo en la meva conclusió que
a les escoles tindria que existir alguna xerrada sobre això. Que tapi l’Ajuntament ho
entenc, però que tapin els mateixos graffiters...
 Les senyals de tràfic
No volia acabar aquesta part del treball sense fer una referència a les senyals de tràfic.
Sense entrar en consideracions sobre si és correcte o no el que fan els graffiters
damunt d’elles, m’agradaria ressaltar l’humor d’alguns graffiters catalans que lluny de
49

53. graffitejar-les, les utilitzen per sorprendre al vianant i de pas fer-li aparèixer un
somriure a la cara quan s’adona del que està veient. I és que un somriure a les 8 del
matí abans no entris al col·legi o al treball, pot ser molt saludable!
Penso que molt millor així,
Barcelona/ Font pròpia
Que no així:
Barcelona/ Font pròpia
I arribats a aquest punt crec que puc contestar a dues de les preguntes bàsiques
d’aquest treball:
Graffiti, art o vandalisme?
Després de veure la camioneta aparcada al barri de
Sant Marti, puc dir sense por a equivocar-me que
graffiti és les dues coses. Tot depenent de qui el pinta
i dels ulls que el miren, tot i això, per a mi el graffiti
sempre serà art perquè parteixo de la base que ja he
exposat abans: no és el mateix pintar un graffiti que
graffitejar.
Districte de Sant Mart, Barcelona
Font pròpia
Quan un graffiter esdevé vàndal’ i quan artista?
D’acord amb Werens, deixa de ser vàndal quan creu amb el que fa i ho fa per amor a
l'art sense importar-li el risc ni els diners que es gasta en pintura.
50

54. GRAFFITI D’AUTOR:
Mai és fàcil triar els millors de res, perquè sovint “el millor” depèn de qui tria i en el
món del graffiti passa el mateix. Existeixen graffiters excepcionals en molts camps,
alguns destaquen pel seu hiperrealisme, altres per la seva implementació dels colors,
altres resulten tan visuals i atractius que és difícil resistir-se al seu impacte visual.
Alguns eleven a excel·lència l’ús de les plantilles, i en molts casos un sol graffiter és
excepcional en més d’un camp. D’exemples d’aquest tipus n’hi han molts.
Red: un francès considerat per molts com un dels millors graffiters. Tasso, alemany i
rei del hiperrealisme. Os Gêmeos, dos germans brasilers d’estil inconfusible. Dran, un
altre francès de gran potència visual i dura crítica social. Zas, la colombiana que sent
passió per les lletres. El granadí Sex, o com se’l coneix, el niño de las pinturas, tot una
explosió de colors. El català Pez, la visió optimista del graffiti. Aryz, un altre català
internacional i referència del street art. BtoyAndrea, Kenor, Zosen, Estzai, Rice, Kram.
Owen... i molts més que em deixo per falta de temps i espai.
www.subenysuben.com
http://www.aryz.es/
http://berokone.blogspot.com.es/
http://berokone.blogspot.com.es/
www. BTOY . és
http://berokone.blogspot.com.es/
http://berokone.blogspot.com.es/
www.pinkghost.net
51

55. Crec que en art no pot existir el concepte “el millor”, si de cas això depèn de cadascú i
dels ulls amb els que mira.
Per aquest treball en necessitava triar alguns, i he triat una petita mostra
representativa. Tres estrangers i un català, els 4 ja consolidats.
Banksy, perquè aquest anglès està considerat l’artista street urban més important i
més famós de l’actualitat.
Maclaim, perquè aquest grup alemany està considerat com la millor crew de graffiters
de tots els temps.
C215, “el Banksy francès” perquè em vaig enamorar de les seves plantilles que
recorren els barris de Barcelona.
Werens, el sabadellenc més internacional, perquè algú que és capaç de transformar
amb els seus dibuixos una plaça com la que va pintar al barri Gòtic, mereix tota la
nostra atenció.
Banksy, és potser l’artista street urban més important i més
famós de l’actualitat. Un artista irreverent, incòmode i
socialment compromès del que només se’n sap que va néixer
a Bristol, Anglaterra, sobre el 1974 i del qual encara ara es desconeix la seva autèntica
identitat. Va saltar a la fama al 1990 per la provocació que feia servir en les seves
peces barrejant consignes i crítiques socials sobre política, guerra i capitalisme amb
un ús irònic de les icones actuals del consum com la Coca-cola, les samarretes del Che
Guevara o els grans monuments per a turistes. L’èxit d’aquest artista del carrer que va
començar pintant a mà alçada (freehand) i que s’ha anat reafirmant amb el temps en
l’ús de la tècnica stencil (plantilles) esdevé gràcies sobretot al missatge social implícit
en les seves obres i a l’impacte de la seva obra entre la població jove. Aquest fet ha
estat clau per la internalització del seu estil allunyat dels canons de l’art tradicional. La
seva obra presenta alguns temes recurrents, com ara la presència de rates (metàfora
dels banquers, polítics i corruptes), i soldats o policies (que sovint apareixen com
asímbols opressors).
52

56. http://www.banksy.co.uk/
Aquest artista que va començar fent crítica del consumisme i del capitalisme a la seva
obra i que ara cobra milions per les seves obres, està considerat un dels pioners en
l’art urbà gràcies a haver fusionat el món underground del graffiti amb l’art
contemporani i les eines web 2.0 que utilitza acuradament per promocionar la seva
obra.
Les seves “entremaliadures” que després penja a la web, captiven als joves de tot el
món. Primer copia una gran obra clàssica, li afegeix un parell d’helicòpters blackhawk
o alguna altra modificació, després es disfressa, i per últim la penja al passadís de
qualsevol museu important del món fins que la descobreixen i la retiren.
Així per exemple es va colar al British Museum i va deixar
exposada la seva versió d’una pedra rupestre
arqueològica que mostrava caçadors amb carros de la
compra. La peça falsa estava tant ben feta que va estar
penjada més de tres dies abans que s’adonessin
d’aquesta estranya versió de pintura rupestre.
www.trazosdetinta.com
53

57. En un museu a Brooklyn, va penjar un quadre que representava
un heroi nord-americà amb el seu port marcial, la seva perruca i
el seu vestit militar però amb una llauna d'esprai a la mà i un
graffiti amb un símbol de pau i un escrit “no a la guerra”.
enchufe123.es.tl
Al 2005, Banksy va entrar al museu Louvre a Paris i va
penjar una pintura seva, on mostrava una dona que
s'assemblava a la Mona Lisa, però en comptes de rostre
tenia un somriure grog. Evidentment, aquí es van adonar
de seguida.
http://jamesminshall.com/
http://jamesminshall.com/
Al Tate Modern de Londres, va penjar una pintura d'una
clàssica escena rural, però tancada per cintes policials que
va passar del tot desapercebuda fins que es va estavellar a
terra perquè Banksy no l’havia penjat prou bé. La pintura
anava acompanyada per una targeta que deia: "Banksy
1975. Alerta criminal Regne Unit ha arruïnat el camp per a
tots nosaltres.
Al MOMA novaiorquès, va aconseguir col·locar un quadre d'una
dona d'època portant una màscara antigàs (el
va anomenar: Tens uns ulls bells).
Al Museu d'Història Natural de NY, va penjar
un escarabat de veritat rere un vidre però
equipat amb ales d'avions de combat, míssils i
una antena parabòlica.
http://punxablog.blogs
pot.com.es/
http://news.bbc.co.uk/
L'audàcia en l’execució de la seva obra no s‘acaba
aquí. L'obra de Banksy al mur de Cisjordània, entre
Israel i Palestina, va rebre atenció de tots els mitjans
de comunicació per la ironia amb que atacava en les
seves pintures l’estat jueu acusant-lo de convertir
Palestina en un guetto al crear un mur que era del
tot igual al de Berlin.
http://www.nodo50.org/palestinalliure
54

58. http://www.nodo50.org/palestinalliure
MaClaim, és o ha estat la millor crew de graffiters de
tota Europa des que al 1991 van començar a treballar
junts. Aquest fabulós equip alemany de quatre artistes
increïblement compenetrats i genials: Case, Rusk, Tasso i Akut i que es va consagrar al
2001 a nivell mundial pel seu graffiti fotorealista, és capaç de crear obres de tal
magnitud que al final sembla que el mural hagi estat fet per un sol graffiter i no per
quatre. Són tan hiperrealistes que a vegades les seves obres semblen fotos, combinen
a la perfecció realisme, seccions 2D, i sobretot lletres. Determinació, perfecció i tècnica
caracteritzen aquest grup.
L’excel·lent i cuidat treball en equip i l’equilibrada composició és el que marca la
diferència amb la resta de graffiters que fan fotorealisme, n’hi ha molts que ho fan bé,
però pocs ho fan en equip.
A diferència de Banksy, els seus treballs manquen de tota mena de crítica social però
comparteixen amb ell, el domini de la perspectiva i la innovació. Actualment els
quatre graffiters s’expandeixen de forma individual sense perdre res de la seva
genialitat.
55

59. http://berokone.blogspot.com.es/
Cristiano Guémy, o com se’l coneix al món del graffiti, C215, és
un artista nascut a París i considerat pels entesos, com la
resposta francesa a Banksy. És un artista de carrer que treballa
acuradament l’stencil graffiti . Va néixer al 1973, i avui dia és
considerat un dels stencil artist més productius dins l’escena
del street art.
Va començar d’adolescent com a graffiter, pintant a pistola, però després ho va deixar
i van passar més de 20 anys fins que és va decidir tornar als carrers, però aquesta
vegada, amb plantilles. Al 2006 va crear la seva primera plantilla. És tractava de la foto
de la seva ex-dona Ava i havia de ser un regal que li feia ell a la seva filla Nina. Aquell
innocent regal que volia pintar a la façana de casa seva el va popularitzar i el va
convertir en un dels artistes graffiters més importants del street art.
La diferència més gran amb Banksy és que treballa en varies
capes, les seves obres són més petites i estan més ben
treballades. Normalment barreja el seu dibuix amb els colors
que ja hi ha a la paret i amb les esquitxades, integrant la
imatge i dotant-la així de gran realisme. La seva obra es
destaca d’altres sobretot per la força que imprimeix a les
Barcelona / Font pròpia
expressions i trets de les cares que dibuixa, i aprofundeix de
tal manera en les marcades línies dels rostres i en els colors que el resultat acaba sent
espectacular. Tal com diu ell, “es pot llegir tota una vida en una cara marcada”.
El curiós d’aquest artista és que tan sols pinta sobre superfícies malmeses, ja que la
filosofia que aplica en la seva vida i per tant en la seva obra és que el graffiti ha de
servir per envellir les ciutats. El fet de pintar sobre aquest tipus de superfícies també fa
que no hagi d’amagar la seva identitat com Bansky, doncs en teoria “no fa res
d’il·legal”.
Enamorat del graffiti, C215 ha fet del carrer la seva galeria preferida i encara que ha
exposat en alguna que altra galeria, la seva obra està on està tot el que ell dibuixa, al
carrer.
56

60. Aquest artista que intenta interactuar amb tot el que l'envolta per fer el denominat
stencil realista, intervé al carrer pintant els sense sostre, els refugiats i els nens que
viuen aquí i que són les persones que realment coneixen aquesta experiència i per a
qui l’art quasi bé sempre els hi està negat. Li agrada ensenyar certs aspectes
d’aquestes persones que la societat sovint tracta de mantenir ocults.
http://www.dontpaniconline.com
Ramon Puig, o com se’l coneix al món del graffiti, Werens, és
un dels artistes sabadellencs contemporanis més
internacionals i més irreverents del moment. Les seves obres
poc influenciades pels estàndards del graffiti són totalment
diferents a les dels altres.
Defensor del graffiti com una disciplina artística en sí
mateixa, les seves ganes de donar color i vida a la
ciutat que altrament seria grisa i trista, l’han fet
recorre tots els continents (excepte Oceania) pintant
les flors que el caracteritzen. Al començament eren
lliris tancats que pintava a les portes tapiades de les
Barri Gòtic / Barcelona
Font pròpia
57

61. cases de Sabadell per denunciar d’aquesta manera tan personal la quantitat de cases
abandonades que hi havia a la ciutat. Poc a poc aquesta flor se li ha anat escapant de
les mans i evolucionant. S’ha anat obrint ella sola i ell reconeix que... ara no podria ferla tancada perquè ha cobrat vida pròpia.
Aquest artista, pioner de l’art urbà a
Catalunya, que es sent perseguit per
l’ajuntament i que ha rebut prou multes per
emparedar el seu estudi de dalt a baix, ha
aconseguit l’inimaginable, i és que el seu art
efímer mai mori, i que perduri per sempre. Al
2009 va publicar un llibre, titulat Florsss! On
s’hi poden trobar 100 fotos de 100 flors
pintades a 100 cases de Sabadell amb porta
Barcelona / Font pròpia
tapiada amb totxos i, a més, amb números de
carrer correlatius de l’1 al 100. Tantes flors com l’Ajuntament li ha anat tapant
sistemàticament al llarg dels anys.
Districte de Gràcia / Barcelona / Font pròpia
Pel que fa als seus personatges plens d’energia i color, sovint són més propers al còmic
que a altres disciplines. La seva fantasia, la frescor dels seus dibuixos i els seus precisos
traços són la seva millor tarja de presentació.
58
Barri Gòtic / Barcelona / Font pròpia

62. Tanmateix m’agradaria destacar un altre valor d’aquest artista sabadellenc, la
solidaritat, i és que des de fa uns anys a part de muntar la seva pròpia galeria
Impaktes Visuals, amb el propòsit de descobrir nous artistes que comencen i ajudarlos a difondre la seva obra, no només dins l’àmbit del graffiti sinó de la música amb
actuacions de DJ’s, mai té un no per a qualsevol associació que el reclami, ja sigui per
col·laborar amb Salut Mental Sabadell, com treballar amb els nois i noies del Raval per
ensenyar-los a gaudir del graffiti. I pel que sembla, sempre troba algun moment per
respondre a joves com jo que l’omplen de preguntes per acabar el seu treball de
recerca. Des d’aquí el meu agraïment.
59

63. Creació d’un graffiti
Com ja he comentat a la introducció, sovint la gent no és conscient de la riquesa de
formes i matisos que pot adoptar un graffiti quan està acabat. Pintar un graffiti
requereix de molt treball, s’ha de practicar amb cura i necessita de molt temps abans
no s’acosta a tot allò que havies treballat en un paper i que havia imaginat la teva
ment.
Abans de pintar, el graffiter ha de tenir clar el que vol plasmar en el llençol que ell
esculli. Ha d’haver treballat bé el seu disseny i l’impacte visual que tindrà en la gent
que el vegi. Ha d’estructurar bé totes les seves peces perquè a la practica serà molt
més gran que en un paper. Ha de trobar l’equilibri entre la mesura del llençol i la forma
del seu dibuix . La qualitat artística és imprescindible i el disseny ha d’anar de la mà de
l’estètica.
Per tal de poder demostrar que el graffiti ben entès és molt més que una taca de
pintura a la paret, he triat per que m’acompanyes en aquest apartat del meu treball
un graffiter emergent de Vilanova i la Geltrú. Quak, que així se’l coneix en aquest
estrany món. És un graffiter de la meva edat que sent passió pels colors i pel treball
ben fet. És tan curós amb els seus dibuixos com pacient en la seva elaboració. Res el
distreu quan pinta. És com si el temps deixés de tindre importància per a ell i tot el que
importés fossin les formes i els colors que poc a poc van apropiant-se de la paret. El
que en un principi era una paret buida i bruta es va convertint per la màgia del seu
esprai en alguna cosa que va cobrant vida, i mentre el mires et sorprèn i t’admira el
que és capaç de fer amb tant talent.
Com veureu en el vídeo annex el primer que cal fer abans de pintar un graffiti és:
1. Esbós en paper
Font pròpia
60

64. 2. LLOC; Escollir el lloc exacte per a dur a terme el graffiti
C/Agricultura, Sant Martí
3. Marcar; marcar els límits de la peça, amb un color clar el qual pugui ser tapat
amb els colors escollits.
4. Fondo; escollir el color de fondo i pintar-ho per tal que en el cas que la peça
no fos tota uniforme, el fons no quedés del color de la paret.
5. Omplir; omplir les formes o lletres marcades.
6. Traçar; es tracta de traçar la línia que rodeja la peça limitant les lletres i que
acostuma a ser un color diferent a la resta.
7. Retocar; afegir els detalls que cada graffiter inclou a la seva peça seguint el
seu estil.
Font pròpia
8. Netejar; retocar la peça per que quedi neta i polida.
9. Firmar; quasi bé el més important de la peça, la firma.
Normalment els graffiters,
com és el cas d’en Quak,
firmen el seu nom i a
continuació el nom de la
seva crew (el seu grup de
graffiters); en aquest cas
Quak DNG
Font pròpia
61

65. 10.Foto; al acabar, és molt important per a ells fotografiar el graffiti per tal de ser
recordat tot i ser esborrat o pintat a sobre per un altre graffiter.
Font pròpia
Acabo aquest apartat amb unes fotografies d’altres obres d’en Quak
Fonts pròpies
62

66. Entrevistes
Com ja he avançat al llarg del treball, m’ha estat molt fàcil parlar amb la gent sobre els
graffiti. Comerciants, graffiters, transportistes, porters, treballadors de l’Ajuntament i
inclús turistes han accedit a parlar amb mi de manera molt natural i expressant les
seves idees i opinions al respecte amb tota comoditat. No obstant això, m’ha estat del
tot impossible parlar amb algun responsable de l’Ajuntament de Barcelona, i això que
ho he intentat. De fet, fins i tot he escrit un Mail a l’alcalde Xavier Trias, però res.
Curiosament, tots els entrevistats han estat més
o menys disposats a parlar amb mi, però cap ha
volgut que fes una foto i en molts casos no han
volgut donar-me el seu nom i davant la
possibilitat que fes una foto a la seva persiana o
al seu mur, tots han estat d’acord en dir que
d’acord però sense dir-ne la localització. Bé, tots
no, el graffiter Werens fins i tot m’ha dit on
trobar un dels seus murals i inclús m’ha enviat
l’enllaç del vídeo on se’l veu pintant-lo, aquest
ha estat una excepció. Això m’ha complicat una
mica el treball, perquè una de les parts que volia afegir era una petita ruta pels
districtes de Barcelona, amb mapa inclòs, on reflectir els millors graffitis de la ciutat,
però davant la negativa dels comerciants a que posés una adreça a les seves persianes
i considerant que la majoria havien estat molt ambles amb mi, vaig decidir replantejarme aquesta part.
63

67.  Ajuntament de Barcelona / Plaça de Sant Jaume, 1
Em dirigeixo a l‘Ajuntament de Barcelona situat a
Plaça de Sant Jaume 1, amb la idea que algun
responsable
em pugui donar
explicacions
actualitzades sobre la problemàtica dels graffiti a
Barcelona; els mitjans de neteja, les sancions, etc.
Després de 10 minuts de cua li explico a la noia
d’informació que estic fent un
treball de recerca sobre els graffiti i
Font pròpia
que m’agradaria parlar amb alguna
persona que em pogués orientar una mica sobre el tema. La noia em
dona un número, el F006 i
Font pròpia
em diu que m’assegui a la
saleta fins que el número surti a la pantalla.
Després de 20 minuts em fan entrar a un altra
saleta i li explico el cas a una noia molt
amable. M’explica que per parlar sobre el
tema hauré de fer una instància, omplir una
petició que s’enviarà a algun responsable per tal de concertar una cita. Pregunto si això
tardarà molt i la noia em somriu. Mala senyal. Em dona un paper amb una adreça que
ella creu em podrà anar bé pel treball: Equipament Central de Medi ambient i Serveis
Urbans del barri de Gràcia. Després em dona un paper amb dues copies i em diu que
passi a una altra saleta i l’empleni. Després hauré de tornar a fer cua, agafar un altre
número i tornar a esperar.
Font pròpia
Omplo els papers i torno a fer cua per agafar un altre número. Aquesta vegada tan sols
tarden 15 minuts. Entro a una altra saleta i li explico el cas a una altra noia. Li dono la
instància, li posa el segell i posa els altres dos en una safateta que té plena d’instàncies
iguals que la meva. Pregunto si tardaran molt en donar-me una resposta, i ella amb un
somriure sospitós em contesta que ja trucaran.
 Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia / Plaça de la
Vila 2
Aquesta vegada no explico que estic fent un treball de recerca per
tal que no em donin llargues i em facin omplir una altra instància.
Vaig directament al gra i explico que la meva mare ha posat una
botiga de llanes al carrer Pere Serafí i que la persiana està farcida
Font pròpia
64

68. de pintades. Voldria saber si em poden posar alguna multa per tindre-la així i si en el
cas que em decidís per contractar algú que em fes un graffiti més “artístic” hauria de
demanar algun tipus de permís. La noia d’informació em mira
amb cara estranya i tot seguit em dona un número “ F500”, em
diu que m’assegui i m’ho prengui amb calma. Entro a la saleta i
tan sols som 8. Després de 45 minuts em criden i passo a una
altra saleta. Ara entenc perquè m’han fet esperar tant. De les
dotze cadires per atendre als ciutadans tan sols dos estan
Font pròpia
ocupades. M’assec i explico el meu cas. La noia em mira com si
mai li haguessin fet aquesta petició. De fet comença a mirar la pantalla de l’ordinador
com si estigués buscant alguna cosa que no troba. Després d’una estona li pregunta
alguna cosa al seu company i m’adreça a ell. Canvi de cadires. El noi, molt amable, em
diu que no té ni idea però que va a preguntar a la tercera planta a Territori i
Sostenibilitat. Després de pocs minuts baixa les escales i m’explica que per pintar un
graffiti a la meva persiana no fa falta cap mena de permís sempre i quant la casa no
estigui catalogada. Li pregunto si com m’han explicat altres comerciants, l’Ajuntament
em pot sancionar d’alguna manera si em decideixo a fer-ho. M’explica que de fet
l’actual govern fomenta aquest tipus d’iniciativa perquè s’està adonant que la imatge
dels barris millora molt d’aquesta manera. Molt agraïda.
 Equipament: Central d’Operacions de Medi Ambient i
Serveis Urbans
Tal com em va indicar la noia de l’Ajuntament de Barcelona
em dirigeixo a la Central d’Operacions de Medi Ambient i
Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 218 (Gràcia), a
veure si d’una vegada per totes algú de l’Ajuntament em
pot ajudar. Després de preguntar a porteria i explicar que
Font pròpia
Font pròpia
estic fent el treball de recerca, m’envien a la cinquena
planta: Medi ambient. Entro a una sala plena d’ordinadors
on estan treballant quatre o cinc persones. Torno a
explicar que estic fent el treball de recerca i un home molt
agradable m’explica que els que ho porten no son ells sinó
els de la 6a planta, Neteja i Gestió de residus.
M’acompanya a una saleta i em diu que esperi, que ell
puja al pis de sobre i pregunta. Quan baixa m’explica que
els encarregats estan de reunió. Calcula que acabaran en
mitja hora, que li deixi el mòbil, vagi a esmorzar i ja em
trucaran. Aprofito per fer fotos al barri. Després d‘hora i
65