1. Diari de Terrassa Sábado, 19 de noviembre de 2011 TERRASSA 13
Obituari
Anselm Ramoneda, un gran
la màster, de postgrau, ni del
concepte d’Europa, ens donen
dades de l’autèntica dimensió
que el jurista va arribar a tenir:
advocat, una gran persona i és que el Ramoneda advocat
va ser un gran jurista, un molt
bon advocat.
No podem oblidar però, la
seva part més humana, perquè,
A mitja tarda del dijous ens per damunt de tot, l’Anselm va
deixava per sempre el que fou ser un excel·lent company de
degà del Col·legi d’Advocats de professió, d’aquells que defen-
Terrassa, l’Excel·lentíssim An- sen que les bones relacions en-
selm Ramoneda i Allué. La sa- tre advocats, fins i tot estretes,
lut ja feia temps que li jugava no són incompatibles amb
males passades i que no el dei- unes ferotges i dignes defenses
xava viure en pau, però la notí- dels clients de cadascú,
cia, sense ser inesperada ens ha d’aquells que promouen el tre-
deixat a totes les advocades i ball en equip i la col·laboració,
advocats de Terrassa, Rubí i però també dels que fan del
Sant Cugat, tristos i afligits. Ha- compliment de les normes de-
via estat secretari de la nostra ontològiques una raó de ser de
Junta de Govern entre els anys l’advocacia, inseparable de la
1975 i 1978, i després degà des seva pròpia essència.
de 1978 a 1990; va ser doncs el Sempre preocupat per la seva
primer degà del nostre col·legi família, pels seus amics, i pels
de la democràcia, ja que en el seus clients, l’Anselm Ramone-
decurs del seu mandat es va da i Allué va ser, per damunt de
produir tot el procés de la tran- tot, una magnífica i cordial per-
sició política a l’Estat. sona, a qui en nom de tots els
L’Anselm va ser un magnífic advocats de Terrassa, Rubí i
treballador del dret, un advocat Sant Cugat, el vull acomiadar
que vivia els problemes de les amb la paraula que ell més va-
persones i de les famílies que lorava: amic Anselm, per tot el
en ell dipositaven la seva con- Anselm Ramoneda i Allué que has donat als advocats i als
fiança, amb l’autoexigència ciutadans:
d’haver-los de resoldre fos com Gràcies!
fos; recordo que quan tot just zant el Col·legi, i fomentant dia de Pràctica Jurídica, conscients ni menys que al despatx del molts estudis en l’àmbit del
començava jo a exercir, tenint- rere dia, la defensa dels drets tots dos, que, a banda dels es- doctor Fernández de Villavi- dret civil, mercantil, fiscal, i fins Miquel Sámper Rodríguez
lo de contrari i veient-me im- dels nostres ciutadans com a tudis universitaris i de la sem- cencio, tot un catedràtic de dret i tot europeu, quan encara nin- Degà de l’Il·lustre Col·legi
mers en un mar de dubtes i in- eix principal de la seva gestió, pre present passantia, calia fer civil. Després de llicenciar-se, gú coneixia l’abast de la parau- d’Advocats de Terrassa
decisions, em va dir, “company però sense oblidar mai donar aprendre als nous llicenciats en
Miquel, amb estudi tot cas per els serveis necessaris als advo- dret el nostre ofici d’advocat
perdut que sembli, pot tenir la cats per tal de garantir unes bo- des del vessant més pràctic; i és
seva particular defensa”. Aquell nes defenses. que en Ramoneda Degà va ser
consell, aquella frase, immer- L’Anselm va saber mantenir un gran gestor.
sos en la bonhomia que a l’An- unes excel·lents relacions exte- L’Anselm sempre va mostrar
selm sempre va acompanyar, riors amb tothom, amb els po- una gran preocupació per l’es-
no eren res més que l’autèntic lítics, i així vam aconseguir de tudi i per la formació; sovint,
reflex del que era la seva perso- l’Estat el nou edifici judicial, quan et veia pel Jutjat tremolós
nalitat. El que fins feia quatre amb els jutges, i així vam tenir d’entrar a sala, et deia, “ja t’has
dies havia estat el degà de tots sempre una relació de profes- estudiat els articles que corres-
els advocats del nostre Col·legi, sionalitat cordial entre judica- ponen a la Llei d’Enjudicia-
m’havia dit company!, i amb tura i advocacia, i amb la resta ment Civil per fer aquest judi-
això ja em va donar la primera de col·legis d’advocats de Cata- ci...?”, i si pel que fos li deies que
lliçó, una lliçó de proximitat, de lunya i els seus degans i així va no havies tingut temps o que
respecte i de comprensió amb ser ni més ni menys que degà d’aquella manera, no dubtava
tots aquells amb qui compar- fundador del Consell de l’Ad- a treure una Llei de la seva an-
tia professió, i amb tothom vocacia Catalana. Va ser l’An- tiga maleta, i dir-te, “llegeix-te
amb qui tenia tracte. L’Anselm selm, juntament amb el gran aquests quatre, ja veuràs com
era un home humil i un advo- suport d’un altre brillant advo- t’anirà bé...”
cat discret en el tracte però cat de Terrassa també traspas- De ben segur que la seva pre-
contundent amb la llei, la jus- sat, en Jaume Cos, els qui van ocupació per l’estudi venia de
tícia i l’exercici del dret de de- impulsar la creació de l’Escola la seva etapa formativa, ni més
fensa. La seva obsessió per l’or-
dre i el mètode, li van permetre
dur a terme una notable mo-
dernització de l’advocacia de la
ciutat a les acaballes del fran-
El alcalde expresa su pésame
quisme. > El alcalde de Terrassa, Pere Navarro, expresó ayer su pésame
En el seu mandat, i gràcies a por la muerte del abogado Anselm Ramoneda, que había ocu-
la seva insistència a les forces pado el cargo de presidente honorífico del Tribunal Arbitral de
polítiques, ell i la seva Junta de Terrassa durante los últimos tres años. Navarro lamentó la pér-
Govern van fer el primer pas de dida de Ramoneda, quien había destacado por su implicación
gran nivell cap a una justícia de con la ciudad a través de diferentes organismos, como el pro-
qualitat a Terrassa. Eren els pio Tribunal Arbitral. De hecho, Ramoneda fue el primer presi-
temps del jutge Corbal, ara ma- dente de este tribunal, creado en 1990 con el objetivo de resol-
gistrat del Tribunal Suprem, ver conflictos civiles y mercantiles mediante un procedimiento
d’un únic jutjat al carrer de Sant voluntario y sencillo. Después de una amplia trayectoria en este
Quirze i després dos, però que órgano, fue nombrado presidente honorífico en octubre de 2008.
al final es van convertir en els Asimismo, el alcalde destacó ayer su valor humano y profesio-
sis del nou edifici del jutjat ubi- nal, por lo que quiso recordar su aportación a la ciudad. Ramo-
cat a la Rambla, uns jutjats que, neda se licenció como abogado en 1961 por la UB y luego am-
per molt que ara ja ens sembla- plió su formación en la Facultad de Derecho de Estrasburgo, la
ven vells i arcaics, en el seu mo- Escuela de Administración de Empresas o el Centro de Estudios
ment van suposar tota una fita Financieros de Barcelona. Se colegió en Terrassa en 1963 y en 1976
de modernitat i progrés judi- entró en la junta de gobierno del Col·legi d’Advocats como se-
cial. cretario, para luego ejercer de decano entre 1978 y 1991. De en-
Va saber sens dubte adaptar tre sus méritos, destaca la fundación en 1991 de la Escola Pràc-
el paper de l’advocacia als nous tica Jurídica del Col.legi d’Advocats, y la obtención de la Cruz de
temps de la societat, despolitit- Honor de la Orden de San Raimon de Penyafort en 1987.