2. index
En primer lloc la seva funció
En segon lloc els organs
E tercer lloc malalties
En quart lloc lo dolen i lo bo per láparell
excretor
En cinque lloc la relacio que hi ha antre
l’aparell digestiu i làparell excretor
Per finalitsar fotos
3. Funció
L’aparell excretor, també anomenat aparell
urinari, s’encarrega de filtrar la sang: recull
les substàncies residuals que transporta la
sang juntament amb una mica d’aigua, i
expulsa aquestes substàncies del cos en
forma d’orina. Està format pels ronyons i
les vies urinàries.
4. Òrgans
Els ronyons són dos òrgans en forma de
mongeta situats a la part posterior de
l’abdomen. La seva funció és filtrar la sang i
formar l’orina. La sang entra en els ronyons
per una artèria, que es ramifica en múltiples
capil·lars, els quals es reuneixen de nou en
una vena, que surt dels ronyons. En els
capil·lars dels ronyons, la sang expulsa les
substàncies residuals i una mica d’aigua, les
quals formen l’orina
5. Continuació dels òrgans
Les vies urinàries s’encarreguen d’expulsar
del cos l’orina que es formen als ronyons. Els
urèters, que són dos tubs que uneixen els
ronyons amb la bufeta de l’orina. La bufeta de
l’orina, que és una cavitat on s’acumula
l’orina. La uretra, que és el conducte que
comunica la bufeta amb l’exterior. L’extrem
de la uretra està envoltat per un múscul
circular, anomenat esfínter, que està contret
per impedir que l’orina surti. Quan es relaxa,
es produeix l’expulsió de l’orina.
6. Malalties
Quan els òrgans excretors funcionen malament,
s’emmagatzemen dins del cos substancies tòxiques o
verinoses. Les causes més freqüents de les malalties en
les vies excretores es deuen a alteracions funcionals de
les mateixes o a la presència de determinats
microorganismes.
Entre aquestes malalties destaquen:
Càlculs renals: són petites pedres que es
poden formar tant en el ronyó com en la pelvis renal per
la presència de dipòsits de cristalls d’oxalat de calci
transportats per l’orina. Quan són petits són evacuats per
l’orina sense problemes, si són majors en grandària
produeixen un gran dolor, el còlic renal, i si són tan grans
que no poden ser expulsats de forma natural, s’ha de
recórrer a la cirurgia o a la litotrícia, tractament a base
d’ones de xoc que polvoritzen les pedres.
7. Continuació malalties
Cistitis: és una inflamació de la paret
de la bufeta urinària. Algunes poden
escampar-se fins afectar el ronyó. La majoria
les causa una infecció bacteriana.
Insuficiència renal aguda: és la
incapacitat dels ronyons per a fer les seves
funcions, és a dir, mantenir estables les
condicions de l’organisme. En la insuficiència
renal crònica hi ha un deteriorament
progressiu i irreversible de la funció renal, que
acaba portant a la necessitat d’hemodiàlisi.
Serà aguda o crònica segons la durada.
Nefritis: inflamació del ronyó.
8. El que és bo i dolent per
l' aparell excretor
Els següents hàbits saludables poden fer que les afeccions quedin reduïdes o siguin
menys probables:
Beure abundant líquid, preferiblement aigua. Les aigües aptes per al
consum són aptes per a aquesta funció, no té sentit comprar aigües minerals
embotellades perquè tenen major qualitat
Les aigües amb abundància de sals poden augmentar alguna cosa
el risc de càlculs
Begudes amb complements minerals en el cas de pèrdua de sals
abundants; en casos com una excessiva sudoració o diarrea perllongada es perden
moltes sals minerals per la pell o el digestiu. En aquestes circumstàncies el ronyó no
pot mantenir nivells d’electròlits adequats en sang i és aconsellable complementar-los
en la ingesta.
Mesures higièniques i preventives enfront de malalties que es
contrauen amb contacte sexual
Altres hàbits és millor evitar:
Substàncies tòxiques que afectin als ronyons, inclosos medicaments
Dietes poc saludables que causin obesitat, diabetis o hipertensió
Begudes isotòniques si no hi ha necessitat d’elles
Contagis per contacte sexual
9. La relació de l'aparell digestiu
amb l'aparell excretor
En primer lloc l'aliment passa per
l' aparell digestiu i després per l'aparell
excretor.