Cada dia hi ha més distintius a les portes dels restaurants que volen informar, a les persones consumidores, que aquell establiment de restauració en concret, on poden estar pensant si entrar-hi a menjar o no, està fent un esforç per sobre del que marquen les normes, per oferir uns productes i un servei de més qualitat. Estem parlant dels distintius de salut, uns distintius que poden fer referència a l’atenció especial que rebran alguns col•lectius de persones consumidores amb alguna vulnerabilitat de salut, ja sigui per intoleràncies o al•lèrgies alimentàries, o bé simplement informen que els establiments s’han sotmès a controls sanitaris més rigorosos dels habituals, que els fa encara més segurs de cara a prevenir possibles toxiinfeccions alimentàries.

1. Els distintius alimentaris al
sector de la restauració
Francesc Xavier Sánchez Moragas
Formador. Assessor en temes de
disciplina del mercat i defensa de les
persones consumidores.
fxsanchez@icamat.org
http://personesconsumidores.wordpress.com

2. http://personesconsumidores.wordpress.com/
Un valor afegit
pels establiments i
per a les persones
consumidores
Distintius saludables

3. 3
Quina informació té el sector de la
restauració sobre aquests tipus de
distintius?
Poden valorar les persones consumidores
tota la informació que tenen a les portes
dels establiments de restauració?
Què volen dir
tots aquests
distintius?

4. 4
El sector de la restauració, cada cop més, vol donar un millor servei i
per això aposta per anunciar el seu compromís amb les pràctiques,
higièniques, saludables o sostenibles

5. 5
Per valorar els
distintius cal poder
conèixer :
Quin valor aporten a
les persones
consumidores
Quin nivell de
credibilitat tenen
aquests distintius

6. 6
Què s’ha de fer per tenir els distintius?
Primer de tot cal seguir un:
CODI DE CONDUCTA
Els codis de Conducta es descriuen a l’article 111-2.p) de la Llei
22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya,
com l’acord o conjunt de normes fonamentats en
criteris ètics i de bona pràctica comercial, no imposats
per disposicions legals, reglamentàries o
administratives, en què es defineix el comportament
dels empresaris que es comprometen a complir-los en
llurs relacions de consum.

7. 7
Quin valor tenen els distintius ?
Qui els atorga?
ELS DISTINTIUS DE QUALITAT
Un distintiu de qualitat o d'origen és un signe extern o
visible que poden atorgar les administracions
públiques o els organismes legalment
acreditats als empresaris que s'adhereixin a
determinats codis de conducta o als béns o serveis que
tinguin marques de garantia.

8. 8
Només es permet la utilització d’avals d’associacions,
corporacions, fundacions o institucions, relacionades amb la
salut i la nutrició en la publicitat o promoció directa o indirecta
d’aliments, quan:
a) Es tracti d’organitzacions sense ànim de lucre.
b) Es comprometin, per escrit, a utilitzar els recursos econòmics obtinguts
amb aquesta col·laboració en activitats que afavoreixin la salut, a
través de la recerca, el desenvolupament i la divulgació
especialitzada en l’àmbit de la nutrició i la salut.
Article 44.4 de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i
nutrició
Important !!!!!

9. 9
DISTINTIUS OFICIALS
Aquí sí fruita
Amed
DISTINTIUS D’ORGANISMES ACREDITATS
ISO 22000 Seguretat alimentària
HACCP Perills i punts crítics de control
La marca Q de qualitat turística - qualitat dels serveis de restauració UNE 167000
DISTINTIUS ASSOCIACIONS, CORPORACIONS, FUNDACIONS O INSTITUCIONS,
RELACIONADES AMB LA SALUT I LA NUTRICIÓ
Slow Food
FACE Restauració Sense Gluten / Gluten-Free
L’Associació Celíacs de Catalunya
Alguns distintius segons les entitats que els atorguen

10. 10
Què passa si no es compleixen
els criteris pels quals es va
atorgar el distintiu de qualitat?
Doncs en principi, aquests acords són voluntaris i
totes les empreses s’hi poden adherir i si ho
creuen convenient, poden deixar d’estar-hi
adherides.
Ara bé, aquelles empreses que no vulguin renunciar al
distintiu i en canvi no compleixin els criteris pel quals se’ls va
atorgar, ha de saber que l’article 331-2.g) del codi de
Consum de Catalunya tipifica com a infracció per
alteració, adulteració, frau o engany, el fet
d’incomplir les obligacions envers les persones
consumidores assumides voluntàriament per mitjà
dels codis de conducta si s'hi ha manifestat l'adhesió.

11. 11
Exemples
de
distintius
de
seguretat
alimentària
a les portes
dels
restaurants

12. 12
Entitats
acreditades Administració
pública
Alguns exemples de distintius de seguretat
alimentària (d’entitats acreditades -AENOR- i
d’una administració pública; L’Ajuntament de
L’Hospitalet)

13. 13
Inversió Prestigi
Beneficis que aporten els distintius al sector
de la restauració

14. 14
Poden utilitzar aquest distintiu les cadenes
nacionals de restauració i hostaleria mitjançant la
signatura d'un conveni de col·laboració amb FACE.
En el conveni es fixen les accions que han de dur a
terme els establiments de restauració per tal que
les pugui accedir els aliments sense gluten oferts
pels establiments.
En aquest procés es fixa una supervisió dels
procediments que inclou l'estudi dels plats oferts, la
formació del personal i la revisió de les
instal·lacions on s'elabora el plat.
Aquesta supervisió es realitzarà amb caràcter
anual per evitar baixar la guàrdia.
Distintius per celíacs
Un dels més coneguts

15. 15
Diferents distintius d’associacions de persones celíaques

16. 16
No s’han de confondre els distintius
avalats per les associacions que tenen
un codi de conducta contrastat, amb
distintius que no els avala ningú o que
poden ser del sector empresarial.

17. 17
Distintius vinculats als
productes de proximitat i la
sostenibilitat
Distintius oficials
Distintius d’entitats
privades

18. 18
DISTINTIU OFICIAL
La venda en circuit curt és la que duen a
terme productors o agrupacions de
productors agraris en favor del consumidor o
consumidora final, amb la intervenció d’una
persona intermediària.
Aquests productes es poden vendre en
establiments minoristes, agrobotigues de les
agrupacions de productors agraris que actuen
com a intermediàries, en establiments de
turisme rural i en establiments de
restauració, inclosos els establiments de
restauració col·lectiva

19. 19
DECRET 24/2013, de 8 de gener, sobre l'acreditació de la venda de
proximitat de productes agroalimentaris
Seguretat i higiene dels productes de venda de proximitat
Article 5.2
Els productors han de disposar, aplicar i mantenir sistemes
d’autocontrol adequats, d’acord amb l’activitat que realitzen. En aquest
sentit, els productors poden optar per utilitzar guies de pràctiques correctes
d’higiene (GBPH) d’acord amb l’article 4 del Decret 20/2007, de 23 de
gener, pel qual es dicten normes específiques en matèria de seguretat i
qualitat agroalimentàries per als petits establiments agroalimentaris en un
entorn rural, aplicables a la seva activitat, a l’efecte de donar compliment
als requisits d’higiene i autocontrol establerts pel Reglament (CE)
852/2004.

20. 20
DECRET 24/2013, de 8 de gener, sobre l'acreditació de la venda de
proximitat de productes agroalimentaris
Article 13
Control oficial
13.1 Les autoritats competents en matèries d’agricultura i
alimentació, salut, consum i comerç han de verificar el
compliment de les disposicions aplicables a cada un dels àmbits
de les seves respectives competències.
13.2 Les autoritats competents podran realitzar en qualsevol moment els
controls i les inspeccions que consideri necessàries per tal de verificar el
compliment de les obligacions exigides en aquest Decret.

21. 21
1. A través de la venda de proximitat es pot aconseguir un
increment del valor afegit i del marge de beneficis del
producte venut per part dels productors, i un coneixement i
reconeixement del territori, dels productes i de la feina feta
per pagesos i ramaders catalans per part dels consumidors;
2. a més, el consum de productes de proximitat produeix un
efecte positiu sobre la salut ja que potencia la ingesta de
productes frescos, amb més valor nutricional i organolèptic
i, per tant, amb més qualitat,
3. i sobre el medi ambient, amb la consegüent disminució de
costos energètics de transport.

22. 22
Com puc identificar els productes de venda de
proximitat en un restaurant?
En la carta, mitjançant el logotip en petit al costat de
cada producte que sigui de vende de proximitat, o bé
en un full apart on de forma periòdica es faci una llista
dels productes procedents de la venda de proximitat.

23. 23
En el cas del peix haurà de procedir de pesques sostenibles.
En el cas de les fruites i verdures, han d’estar produïdes de forma respectuosa amb el medi ambient (amb certificació
ecològica o sense).
En el cas dels productes ramaders cal produir de forma ecològica, sense aliments transgènics per als animals.
En el cas dels formatgers i altres productes lactis cal utilitzar llet procedent d’animals alimentats sense transgènics i
animals procedents del propi ramat que pasturin i mengin productes ecològics.
En el cas de vins i olis cal emprar pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient i varietats autòctones de vinya i
oliveres.
En el cas dels productes de xarcuteria cal utilitzar productes ecològics (amb certificació o sense) i sense additius.
En el cas del pa, cal utilitzar farines ecològiques nacionals, de varietats antigues de gra, llevat mare i receptes tradicionals
de la zona.
Requisits dels productes Slow Food
Exemple d’un distintiu privat

24. 24
Cap plat pot tenir aliments transgènics o animals que hagin menjat
transgènics.
El 60% restant dels ingredients que componen un plat Km0 han de
pertànyer a l’Arca del Gust, Baluard, Tutelat o tenir certificació
ecològica.
Un plat Km0 ha d’incloure un 40% dels seus ingredients d’origen local, de
manera que el restaurant compra directament al productor a menys de
100 quilòmetres de distància.
Afavoreix el consum de productes locals, comarcals i estacionals.
Divulga les qualitats i el valor dels aliments inclosos en les categories
Arca del Gust, Baluard i Tutelat
Contribueixen a la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera
produïdes pel transport d’aliments.
Requisits restaurants Km0

25. 25
Distintiu oficial
L’Institut per a la Qualitat Turística
Espanyola – ICTE, també ha
desenvolupat un distintiu de qualitat,
“la marca Q de qualitat
turística”.
AENOR s’encarrega de dur a
terme les auditories que assegurin
el compliment amb els requisits
establerts a les normes (*), per
assegurar un servei de qualitat,
seguretat i professionalitat
(*) norma de qualitat dels serveis de restauració, sèrie
de normes UNE 167000

26. 26
Si sou un establiment de restauració, oferir el 50% de les postres de la carta a base de
fruita fresca, preparada per menjar.
Posar a disposició dels clients fruita fresca, de qualitat, estacional i de proximitat
preparada per ser consumida amb facilitat.
Disposar de fruita fresca visible a l’entrada de l’establiment, o bé en algun altre lloc
destacat.
REQUISITS

27. 27
Criteris de compliment obligatori de caràcter no alimentari
Tenir actualitzades les acreditacions que garanteixin que les instal·lacions reuneixen les
condicions d’higiene necessàries per oferir seguretat alimentària.
Mantenir, en l’oferta Amed, uns preus per al client en la línia dels preus habituals de
l’establiment.
Tenir a disposició del client la informació sobre Amed, sobre alimentació saludable i oci actiu,
un cop obtinguda l’acreditació.

28. 28
Criteris de compliment obligatori de caràcter alimentari
Garantir que, per amanir, s’ofereixi oli d’oliva en qualsevol de les seves varietats, i que es cuini amb oli d’oliva o bé amb
oli de gira-sol amb alt contingut d’àcid oleic.
Garantir que aproximadament un 25% de l’oferta de primers plats sigui a base de verdures, hortalisses i/o llegums.
Garantir la presència d’algun producte integral (pa, pasta,arròs o d’altres).
Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de segons plats sigui a base de:
• peix (blanc o blau) i/o marisc, o
• carns magres (amb baix contingut de greix).
Garantir que aproximadament un 50% de l’oferta de les postres sigui a base de:
• fruita fresca (sencera o manipulada, p.e. macedònia)
Garantir que, en l’oferta de postres làctiques, hi figuri l’opció sense sucres afegits.
Oferir aigua potable no envasada de forma sistemàtica i gratuïta
Garantir la dosificació per copes o unitats individuals amb relació al possible consum de begudes alcohòliques (vi, cava o
cervesa).
Disposar de preparacions culinàries que no requereixin l’addició de gran quantitat de greix (cremes, llard, margarines,
mantegues o una gran quantitat d’oli) i fer servir tècniques culinàries com ara les coccions alimentàries al vapor, forn,
graella, saltat, planxa, etc.

29. 29
També es valoren els següents aspectes:
Prioritzar la utilització d’aliments frescos, de temporada i/o de producció local.
Incloure en la carta propostes de la gastronomia tradicional i local.
Oferir oli d’oliva verge en els setrills de les taules, i potenciar que es presenti etiquetat o
que se n’identifiqui el grau, el tipus d’oliva i la procedència.
Prioritzar guarnicions de segons plats a base de verdures, hortalisses i llegums.
Oferir als clients de l’establiment Amed receptes d’alimentació mediterrània, que poden
coincidir amb alguna de les especialitats de la casa (disponibles per als clients a
l’establiment).
Oferir l’opció d’alguns plats combinats mediterranis que es puguin proposar com a plat
únic (lleuger i no gaire abundant) i/o la possibilitat de demanar mitges racions (opcions
especialment indicades per a dies feiners).
Oferir la possibilitat de preparacions culinàries a les quals no s’hagi afegit sal (“opcions
sense sal”), amb condimentacions alternatives (pebre, espècies, herbes aromàtiques, etc.).
Difondre activitats de lleure actiu (rutes a peu, circuits cardiosaludables, etc.) a la ciutat
i/o al voltant de l’establiment Amed.

30. Gràcies per la vostra atenció
Estic a la vostra disposició a
fxsanchez@icamat.org
Francesc Xavier Sánchez Moragas
Formador. Assessor en temes de
disciplina del mercat i defensa de les
persones consumidores.