11. Les vies dels trens van ser
anomenades també com a camins de
ferro. Per què ho creus?
Perquè les vies
eren de ferro!
12. El tren a Girona
L’any 1862 va
arribar el tren a
Girona. Va arribar a
les deu del matí.
Aquesta línia de tren
anava de Barcelona
a Girona i
transportava
mercaderies i
persones.
13. Què va significar l’arribada del tren a
la ciutat?
Que les persones puguessin viatjar
més ràpidament. (Kaleb, 1r. curs)
Les mercaderies anaven més ràpides
d’un costat a un altre. (Lolo Amador,
1r. curs)
14. Quin tren va amb carbó i quin tren va
amb electricitat?
El de l’esquerra va amb carbó.
El maquinista està carregant
carbó amb una pala!
17. La gent va popularitzar diversos trens de via estreta.
El tren que anava de Girona a Sant Feliu de Guíxols era
conegut com el Feliuet.
El tren que anava de Banyoles a Girona la gent
l’anomenava el Tren Pinxo.
El que anava a Palamós era conegut com el Tren Petit.
El d’Olot a Girona era conegut com el Carrilet.
18. Ens inventem altres noms divertits per
aquests trens populars?
“El tren Papitu.” Dibuix d’Eva Teixidor (1r. curs) “El que vola.” Dibuix de Marcel Carreras (1r. curs).
Fixeu-vos com el maquinista estira el coll per veure la via!
20. Més noms divertits pels trens petits!
El que anava a Banyoles es podia dir “el Banyolet” (Kaleb Wolfang, 1r. Curs).
El que anava a Sant Feliu, “Felipè”. I “Palauet” (Gemma Arbonès, 1r. Curs).
“El Banyut ” podia ser el tren que anava a Banyoles.
El tren Pinxo es podia dia també “el Pinxolet” (Mateo Cabrol, P-5). O “el Punta”
(Naia Oliver, 1r. Curs).
“El Pepitu” també podia ser un nom divertit segons en Lluc Parareda (P-5).
22. El Tren Pinxo de Banyoles
és el més petit que hi ha,
fet de llaunes i cassoles
i barrets de capellà.
Tralaralaralà, i barrets de
capellà.
Quan se’n puja a la pujada
ja s’atura a mig camí,
dóna temps al maquinista
d’anar fer un got de vi,
Tralaralaralà, d’anar a fer
un got de vi.
23. És el més bonic que hi ha!
Com era el Tren Pinxo?
Petit i fet de llaunes i cassoles i
barrets de capellà.
Qui era el maquinista?
Era qui portava la locomotora.
Per què tenia temps d’anar
a fer un got de vi?
Perquè anava tan a poc a poc que
tenia temps de baixar, beure un
got de vi i pujar el tren altra
vegada.
24. El tren de Palamós
El tren de Palamós
és una cafetera;
qui vol pujar-hi a
dalt
ha de pitjar al
darrera.
25. El Feliuet
El Feliuet va ser molt útil
als industrials que venien
suro i que volien
exportar-lo a l’exterior
des del port de Sant Feliu
de Guíxols. També va ser
molt útil pels terrissers de
Quart per exportar els
seus càntirs negres tan
característics.
26. Quines altres mercaderies podien
portar aquests trens?
. Dibuix de
Mateo Cabrol
(P-5).
Dibuix de
Caterina
Blancafort (P-5)
“Porta carbó,
pastanagues,
un cotxe i
pilotes.”
27. Dibuix de
Berta Vicens Dibuix de
(P-5). “Porta Gemma
cotxes.” Arbonès.
(1r). “Porta
fruita.”
Dibuix de
Clara Vallès.
“Porta
cotxes i
pedres.”
28. Dibuix de
Daniel Voicu
(1r. curs).
“Porta un
cotxe, carbó i
un helicòpter.”
Dibuix de Jana
Miravete (1r.
curs).
“Porta vestits i
persones.”
29. Dibuix de Maria Compte (1r. curs). Dibuix d’Elsa Rochel (1r. curs).
“Porta regals.” “Porta fruita.”
31. Els trens portaven també passatgers!
Imatge
dels
passatgers
del tren
d’Olot
32. Diferències dels vagons d’abans amb
els d’ara?
En Mateo Cabrol (P-5) ha reparat en els seients, que els més antics són de fusta. L’Àngela Moral (1r.) ha
comentat les característiques i grandàries dels seients. En el tren modern són de plàstic i d’altres materials.
L’Ignasi Barris (1r.) ens ha parlat de la comoditat dels seients. Els moderns són més confortables que els vells.
La Berta Vicens (P-5) s’ha fixat en les cortines llargues del tren modern. Les finestres del tren modern són més
grans. I l’Àngel, el mestre, ha comentat la disposició dels seients. En la foto vella els bancs de fusta estan
disposats perquè els passatgers facin petar la claca, mentre que en el tren modern els passatges poden parlar i
també admirar el paisatge que es divisa rere les finestres.
33. A vegades hi havia accidents...
El mes de maig de 1946, la part de davant
del tren d’Olot va caure al riu Ter. Va haver-
hi un ferit.