1. DROGUES I CERVELL

2. 1. Classificació de les drogues psicoactives Les drogues són substàncies químiques psicoactives: alteren l'estructurao la funciódelssistemesbiolóqics, i originen canvis en la conducta individual i social del subjecte.

3. 1. Classificació de les drogues psicoactives

5. Elsconsumidorsatenenmenysalsestímuls de l'exterior i les sevesreaccionssónmés lentes.

6. També disminueixen les sevesfuncionsmentals: atenció, raonament, memòriai intelIiqencia.

9. 2.1. Depressors dels SNC BARBITÚRICS Elsbarbitúrics (hipnòtics i sendants), en dosis lleugeres, tenen un efecte similar a l'embriaguesaalcohólica i, en dosis altes. poden ocasionar confusió mental greu o símptomespsicótics(pérdua de contacte amb la realitat). La sobredosipot causar el coma o la mort. perqué produeixenparálisidels centres cerebrals, reguladors de la respiració. Aquestssedants faciliten elsefectessináptics del neurotransmissorGABA i s'utilitzen per a induir el son, controlar l'epilepsia o com a sedantspreoperatoris.

10. 2.1. Depressors dels SNC ANSIOLÌTICS A final de la década delsseixanta, el químic Leo Sternbach va descobrir les benzodiazepines. Unes sónd'accióllarga i s'utilitzencom a ansiolítics: el diacepan (Valium) i el clorazepat (Tranxilium), que alleugenl'ansietat i la por. D’altressónd'acció curta, flunitracepan (Rohipnol), i s'utilitzencom a inductores del son i pelsheroïnomans per a combatre la síndrome d'abstinència. Elsansiolíticsserveixen per a combatrel'ansietat o alleujar el nerviosisme i l'estrés. Encara que el seu poder addictiués escás, amb dosis altes es pot generar dependencia física.

11. 2.1. Depressors dels SNC OPIACIS (estupefaents) Les tres substancies mésimportantsderivadesde l'opisónla morfina, la codeïnai la tebaïna(alcaloïdes) La morfina va ser descoberta el 1805 i ha estat un delsanalqésicsmésutilitzatsdurantla historia per a alleujar el dolor. Durantel seglexxl'addiccióalsopiacis ha giratentorn de l'heroïna, que el 1898 es va posar a la venda com a medicament per a combatre la tos. Resina de l’adormidera, matèria primera de l’opi

12. 2.1. Depressors dels SNC Fins al començaments del segle XX, l’opi es podia comprar legalment i en consumia en grans quantitats en moltes parts del món, inclós Europa i Norteamèrica. El seu consum es feia per inhalació o formant part de xarops, pastissos, etc. Fumadero d’opi a Nova York

13. 2.1. Depressors dels SNC El 1914 es va prohibir el consum d’opi i morfina a USA, però no de l’opiaci semisintètic heroïna. Es va comercialitzar com un analgèsic, sense recepta i sense efectes addictius. Es va prohibir el 1924.

15. La morfina produeixeuforia, somnolènciai alleujament del dolor, i quan se n'interrornp la ingestió, l'addicte es torna hiperexcitable, deprimit i hipersensible al dolor.

16. L’heroïnaprodueix un intensplaer inicial que evoluciona cap a una eufòria serena i somnolència.

17. Elsopiacisactuen sobre elsreceptors de les endorfines (o encefalines: substànciesendògenesambefectessemblantsalsopiacissintètics)

18. Elsopiacistenenpocsperillsdirectes per a la salut física. La majorpartdels riscos sónindirectes (SIDA, hepatitis, adulteració,

20. 2.2. Estimulants dels SNC Aquestestimulant de l'SNs’extreu de les fulles de la planta de coca. COCAÏNA La cocaïnaincrementa l'activitat de les vies del cervell sensibles a dos missatgersquímics: la noradrenalinai la dopamina. Provoca sensacionsd'eufória, seguretati benestar, i quans'acabenelsseusefectes, el subjectepotpatirtrastorns del son, ansietat o depressió. El consummassiu de cocaïna (“atracón”) potproduirpsicosis cocaïnica(semblant a la conducta esquizofrènica) Té un alt potencial addictiu. Crack, derivat de la cocaïna de baixcost. Es fuma. Efectesimmediats, alt poder addictiu

21. 2.2. Estimulants dels SNC

22. 2.3.Psicodislèptics MDMA (éxtasi) La metilendioximetamfetamina (MDMA) es va descobrir el 1912, peròla primera investigació científica de MDMA en humans va ser feta el 1976. La MDMAésuna droga sintèticaambpropietatseuforitzants, empatògenes (apertura emocional) i al·Iucinógenes. Elsefectessónresultat de la sevaacció sobre la serotonina, noradrenalina i dopamina. Potprovocar deshidratació, hipertèrmia, tensió muscular, desmais i calfreds. També pot causar confusió, depressió, problemesamb el son, ansietat i paranoïa.

23. 2.3.Psicodislèptics CANNABINOÏDES (marihuana i haixix) La principal substancia química activa de la marihuana és el tetrahidrocannabinol o THC, un al·lucinoqenmoderat. A dosis baixes, elsefectessónsubtils i moltinfluïts per la situació social (benestar, expansió, despreocupació…). A dosis altes es produeixalteració de la MCP, dificultats en la conversa, irrealitat, alteració del pensament, etc. Alguns han proposat el concepte de síndrome de desmovitació. El potencial addictiuésbaix. Aquestes substancies sónderivades de la planta de cánemCannabis sativa. La marihuana es compon de les fulles i les flors de la planta de cánern i el haixixés un material resinósraspat de les fulles del cannabis

24. 2.3.Psicodislèptics SUBSTÀNCIESPSICODÈLIQUES En aquestgrup es troben substancies que alteren la percepciósensorial i produeixenexperienciespeculiars: l'LSD (dietilamida de l'ácidlisèrqic), la mescalina(obtinguda del peiot i moltutilitzadapelsindismexicans) i la psilocibina. Actuen sobre elsreceptors de la serotonina i la noradrenalina. Elsefectesinclouen: visions, sinestèsia (transmutació de les sensacions. El so es pot experimentar com a visió. el tactecom a so, etc.), potencial introspectivo, Paper impregnat amb LSD