De l'absolutisme a l'Estat liberal. L'Espanya del s.XIX
1. UNITATS 2 i 3
Del’absolutisme a l’Estat liberal.
Espanya al segle XIX.
DBC
2. FELIP V i Catalunya.
Dels Àustries als Borbons (del pactisme a l’absolutisme).
DBC
3. Els Borbó. De l’absolutisme al despotisme il·lustrat.
Felip V (1700/1746) Ferran VI (1746/1759) Carles III (1759/1788) Carles IV (1788/1808)
Despotisme il·lustrat: forma de govern en què les accions del rei
absolut s’inspiraven en els principis racionals de la Il·lustració.
“Todo para el pueblo… pero sin el pueblo.”
DBC
4. Catalunya i la Revolució Industrial
S.XVIII.
Creixementdemogràfic (mà d’obra)
Augment producció (també exportació).
Vins, aiguardents i fruits secs.
“Decret de Lliure Comerç” de Carles III
Inversió dels guanys en la indústria.
Sector tèxtil cotoner: les indianes.
1833 aparició del primer vapor: Bonaplata.
DBC
5. Crisi de l’Antic Règim (1808/1833)
Ferran VII (1808/1833)
1807. Les tropes franceses transiten pel
territori espanyol amb permís de Carles IV i
derroten Portugal. (Napoleó també vol
annexionar Espanya.)
Març 1808: motí d’Aranjuez. Ferran obliga a
abdicar al seu pare i es converteix en Ferran
VII.
Napoleó enganya Carles IV i Ferran VII.
L’arbitratge de Baiona es converteix en un
segrest. Abdiquen a favor de Josep I.
2 de maig. La població espanyola es revolta i
comença la “Guerra del francès”.
Guerra de guerrilles.
1810. Reunió del patriotes a Cadis i redacció
de la Constitució de 1812 (La Pepa).
1814. Derrota de l’exèrcit francès i fugida de
Josep I.
DBC
6. Ferran VII (1808/1833)
1814. Ferran VII es nega a
jurar la Constitució.
1 de gener de 1820.
Pronunciamiento de Riego.
Aplicació de la Constitució.
Comença el Trienni Liberal
(1820-23).
1823. Invasió dels 100.000 fills
de Sant Lluís (Santa Aliança).
Retorn a l’absolutisme.
1829. Conflicte successori:
abolició de la llei sàlica.
1833. Mor Ferran VII.
DBC
7. Construcció de l’Estat liberal (1833/1874)
Isabel II Guerra dels Carles Mª Isidre
set anys. (Carles V)
Isabelins (liberals)
burgesia Alta jerarquia de l’església Funcionaris i militars Carlins (absolutistes)
Noblesa terratinent Església tradicionalista Pagesia
DBC
8. Les reformes liberals
Isabel II: Alternança entre moderats i progressistes.
Igualtats: abolició de l’Antic Règim, monarquia constitucional,
sufragi censatari i oficilitat de l’Església Catòlica.
Diferències:
moderats: partidaris de dotar de més poders a la Corona
(preferits per la reina)
progressistes: governen mitjançant “pronunciamientos”.
Mesures per abolir l’Antic Règim
Supressió del feudalisme
Desamortització eclesiàstica (Mendizábal)
Establiment de constitucions: 1837 i 1845.
Abolició definitiva de l’Antic Règim.
El liberalisme triomfa a Espanya.
DBC
9. Sexenni democràtic (1868/1874)
Govern Provisional 1868-70 Amadeu I 1870-73 Primera
República
1873-74
Setembre 1868. revolució “la Escàs suport popular (estranger)
Gloriosa” amb pronunciamiento Les Corts
a Cadis. intenten
1870 mor assassinat el seu defensor: Joan Prim governar.
Prim i Serrano homes forts del Inici de la 3ª guerra carlina
govern.
Poc suport a
Revoltes independentistes a Cuba Espanya.
Sufragi universal
Separació església i estat
Pressió republicana
Constitució de 1869: Monarquia
Constitucional. Cop d’Estat del
Abdica al 1873 General Pavía
(Govern
Cal buscar un rei no Borbó.
controlat per
Serrano)
DBC
10. Difícil camí de la industrialització
Catalunya:
Bones condicions del segle XVIII.
Aturada a principis del s.XIX.
Causes: Guerra del francès
Regnat de Ferran VII
Manca de carbó propi
1833. Entrada de la indústria moderna. Vapor al sector cotoner.
mule-jennies i selfactines
El model energètic català: l’energia hidràulica
DBC
13. La indústria fora de Catalunya.
Espanya era un país agrari sense indústria.
L’augment de la població no va trobar lloc al camp ni a la
ciutat.
L’emigració cap a Amèrica va esdevenir la millor sortida
per trobar feina.
A Màlaga i a Astúries es van crear indústries
siderúrgiques que no van prosperar.
A finals del s.XIX el País Basc es converteix en el segon
nucli industrial espanyol gràcies a la indústria
siderúrgica.
La Catalunya del 1900 era una societat industrial amb
una burgesia forta i potent i gran quantitat d’obrers.
S’havia transformat en la fàbrica d’Espanya.
DBC
14. El moviment obrer a Catalunya.
Ràpid augment del nombre d’obrers a Catalunya.
Condicions de vida i de treball molt dures.
Primeres accions de protesta: atac luddita al vapor
Bonaplata (1835).
1840 es funda el primer sindicat d’ofici: l’Associació de
Teixidors de Barcelona.
Al 1843 ja hi havia 57000 obrers en sindicats.
Les associacions obreres són declarades il·legals pel
govern i han de passar a la clandestinitat fins al 1868.
El Sindicat més important: Les Tres Classes de Vapor
(1869-1916).
Al 1870 es va celebrar el Primer Congrés Obrer de
Barcelona.
La importància del món obrer en la societat catalana de
l’època és evident.
DBC
15. Ordena i relaciona.
Primera República
1808-1814
Isabel II Guerra del francès
1814-1820
Dècada ominiosa
Carles IV 1820-1823
Regnat de Ferran VII
Josep I 1823-1833
Sexenni Democràtic
1833-1868
Amadeu I 1868-1873 Trienni liberal
Ferran VII 1873-1874 Govern d’Isabel II
DBC
16. 1808-1814 Guerra del francès
Carles IV
1814-1820 Regnat de Ferran VII
Ferran VII
1820-1823 Trienni liberal
Josep I
1823-1833 Dècada ominiosa
Ferran VII
1833-1868 Govern d’Isabel II Isabel II
1868-1873 Sexenni Democràtic Amadeu I
1873-1874 Primera República
DBC