1. Jordi Graells i Costa Curs ‘Biblioteca 2.0 i noves tendències bibliotecàries’ www.slideshare.net/jordigraels www.graells.cat Biblioteca Mestre Martí Tauler Rubí, 9 de juliol de 2010 ? Ja no ho sé tot! Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .
2. 1. Coneixement horitzontal i obert “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
3. Sant Isidor “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
5. 2. Innovació per hibridació “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
6. Pels volts de 1970, a Sabadell tanquen fàbriques del tèxtil... “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
7. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
8. Overweight reasons... “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
9. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
10. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
11. ? “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
12. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
13. “ ETC: entorns de treball col·laboratiu” Jordi Graells i Costa. Barcelona, maig de 2010 CC – BY 3.0 “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
14. 3. Nou concepte de propietat intel·lectual i drets d’autor “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
15. “ ETC: entorns de treball col·laboratiu” Jordi Graells i Costa. Barcelona, maig de 2010 CC – BY 3.0 www.youtube.com/watch?v=4-94JhLEiN0 “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
16. Canvi de concepte de propietat intel·lectual i drets d’autor “ ETC: entorns de treball col·laboratiu” Jordi Graells i Costa. Barcelona, maig de 2010 CC – BY 3.0 www.youtube.com/watch?v=zbr2ao86ww0 “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
17. 4. Col·laboració en els serveis “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
18. Rodalies Renfe http://rodalies.gencat.cat “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
19. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 http://r.odali.es/#_home http://twitter.com/retras_renfe http://rodalies.info
20. 5. Xarxes socials i personalització “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
21. Frigyes Karinthy “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
22. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
23. “ ETC: entorns de treball col·laboratiu” Jordi Graells i Costa. Barcelona, maig de 2010 CC – BY 3.0 “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
24. www.illicitencounters.com “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
26. www.linkedin.com/blackberry “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
27. 1. Coneixement horitzontal i obert 2. Innovació per hibridació 3. Nou concepte de la propietat intel·lectual 4. Col·laboració en els serveis 5. Xarxes socials i personalització Les 5 històries... “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
28. L’estació de treball col·laboratiu (etc) “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
29. Webs professionals = Netvibes www.netvibes.com/graells “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
30. I els webs de les organitzacions? “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 www.facebook.com/porsche Landing pages de Facebook www.Jeans-Online.pl/Levis
31. Els 5 sentits que inspiren l’etc: “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
32. 1. Escoltar “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
34. Amb programes específics 1/2 El treball que cal fer a les xarxes socials es fa d’acord amb el monitoratge del que es diu de la nostra organització [o activitat] o del tema sobre el qual volem aportar valor. Usem aplicacions. Per exemple: - Uvervu: http://www.ubervu.com (29 a 49 dolars / mes) - Sysomos: http://www.sysomos.com (500 dolars / mes) - Radian 6: http://www.radian6.com (600 dolars / mes) - Techigy: http://www.techrigy.com ( freemium ) - Social Mention: http://www.socialmention.com ( free ) “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
35. Amb lectors RSS: Google Reader 2/2 http://tinyurl.com/mwkgbe “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 […] Carpetes compartides
36. 2. Organitzar la informació “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
37. A. Monitorització compartida. Reader Lector RSS. Donar-se d’alta mútuament i compartir arxius i carpetes. Per ex. Google Reader B. Estratificar un etiquetatge de preferits comú i crear una xarxa ( network ) a delicious per compartir la informació destacada. C. Compartició/transferència d’arxius grans per Dropbox, Adrive, Boxnet... D. Entorn personal i corporatiu a Netvibes o iGoogle, widgets i plugins . E. Elaborar documents conjuntament per Google Docs o possibilitat d’obrir wiki per a informació no resident a la xarxa. Com gestionem la informació? “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
38. 3. Comunicar “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
39. Comunicar - difondre a la xarxa Comunicar amb el nostre públic. Com funcionen les notícies? 1. Comunicats de premsa a les agències. Intermediació ‘aliada’. 2. Canals de difusió que generin notícies, amb menys intermediació. La situació ideal seria disposar de xarxa social pròpia. Podem: - Centrar estratègia en bloc corporatiu - Facilitar descàrrega continguts. - Altres aspectes (sindicació, alertes, enquestes, pàgina Netvibes, widgets ...). - Etc. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
41. Però expliquem-ho mitjançant històries amb sentiment “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
42. No subestimem el poder d’una història... www.youtube.com/watch?v=X7MVtgXMclI “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
43. ... i encara menys si emociona! www.youtube.com/watch?v=K6fSETphe4A “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
44. 4. Cocrear “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
45. Però ¿serveix per a res més? ‘ La viñeta’ de Ernesto Rodera a Adn.es dimecres 27 de gener de 2010 “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
46. La bretxa digital és d’edat? www.youtube.com/watch?v=LWVEL9AFUh0 “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
47. 5. Avaluar “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
49. El cas concret de la Generalitat de Catalunya “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
52. 1. Les eines ens poden fer oblidar l’objectiu: la governança oberta (oGov) “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
53. Governança oberta (oGov) Per avançar cap a formes de govern-administració més obertes, calen nous valors i una nova actitud per treballar amb: - Eficàcia - Eficiència - Transparència - Col·laboració / participació - Coresponsabilitat - Reutilització del coneixement públic - Diàleg amb tots els actors (ciutadania, professionals, organitzacions...) “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
54. 2. L’ús de difusió unidireccional ens amaga l’enorme potencial d’aquestes eines. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
57. Model de generació de valor de gencat a les xarxes socials “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
58. Què hi fa gencat a les xarxes? Impulsar el treball en xarxa per produir valor públic amb la resta d’actors. 1. Sent transparents amb la relació amb els altres agents. És important la col·laboració: - externa (clients) - interna (comunitats, grups...) 2. Millorant internament (i externament) els nivells d’eficiència (empleats, gestió, processos, projectes). 3. Impulsant la participació de la ciutadania en la creació i elaboració de serveis i polítiques públiques, en la deliberació, en l’avaluació... “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 ?
59. Intranets i etc (entorns de treball) Fins ara la intranet es basava en l’organització interna. Ara és l’etc (lloc de treball digital). 1. Personalització : escriptori amb tots els serveis necessaris. 2. Arquitectura de la informació segons les necessitats dels professionals. 3. Intranets orientades al treball en equip i la col·laboració . Característiques: - Col·laboració a tota l’organització. - Enfocament d’equip de projecte. - Blocs per comunicar, fòrums per debatre, wikis per produir textos-serveis. - Xarxa social per millorar la comunicació i el sentit d’equip. - Ús d’elements multimèdia. Exemples: e-Catalunya, Virtualia 2.0, RocaSalvatella i Ajuntament BCN... “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
60. Exemples gencat “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
61. Treball col·laboratiu a e-Catalunya http://ecatalunya.gencat.cat “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
62. gencat a altres xarxes socials “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 Complementem e-Catalunya i el ‘gencat bloc’ amb la comunicació a xarxes socials i webs 2.0 Youtube (vídeos) Twitter Flickr (fotos) Yammer (Twitter corporatiu) Linkedin (xarxa social contactes professionals) Delicious (preferits i altres objectes) Facebook (xarxa social) Slideshare (presentacions) Wikipedia
63. Guia de la Generalitat a les xarxes socials “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
64. Quines xarxes socials? “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 3. Altres repositoris i eines per compartir arxius de vídeo, imatges, presentacions i enllaços en xarxa: Youtube, Flickr i Slideshare. Linkedin : xarxa social vertical per fer networking a partir dels contactes de professionals i la col·laboració de les organitzacions (empreses i administracions). 2. Twitter i Facebook : xarxes socials generalistes que persegueixen que les persones interaccionem. 1. Bloc Wordpress : eina de publicació de continguts en servidors propis. Relaciona totes les altres. Delicious : no requereix d’eina d’edició.
65. 1. Plataforma de blocs corporatius en Wordpress “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
66. gencat bloc http://blocs.gencat.cat “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
68. Entorn de treball TW-FB: - Edició de continguts - Gestió d’administració i usuaris Equip d’edició de xarxes socials a la Generalitat www.hootsuite.com 2A. Esquema conceptual general “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
69. 2B. Procediment de sol·licitud Un departament, servei o marca www.hootsuite.com “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 Sol·licita a DGAC presència a xarxa social: TW, FB La DGAC amb bústies de correu-e corporatiu crea La DGAC a partir dels criteris PIV de la DG de Difusió Corporativa Dissenya Carrega les imatges a les xarxes socials i webs corresponents Fons (background) Avatar Comptes a les xarxes socials Entorn d’edició a Hootsuite
70. 2C. Autorització DGAC: comptes La DGAC amb bústies de correu-e corporatiu crea 1.Comptes a xarxes socials 2. Entorn d’edició a Hootsuite Twitter Facebook feinaactiva treballcat Avatars iniciacat treballcat iniciacat Login [email_address] Pwd xxx (13) Login [email_address] Pwd xxx (12) Login [email_address] Pwd xxx (17) Login [email_address] Pwd xxx (13) Login [email_address] Pwd xxx 1. Xarxes socials: Afegir per ‘Social Network’/’Add’ 2. Membres. Gestió dels membres de l’equip d’edició (‘Team’/’Team Members’) 3. Administradors/ores. La DGAC nomena 1 administrador/a ( advanced ) per Hootsuite departamental Login: [email_address] Pwd: xxxxxxx (12) xarxes socials i Hootsuite “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
71. www.hootsuite.com 2D. Ex Hootsuite departamental “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
72. 3. Extensió ( plug-in ) FireUploader de Firefox per als repositoris multimèdia “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
73. Com en el cas de Hootsuite per a les xarxes socials generalistes, es tracta de garantir la seguretat, la transferència i la correcta administració dels perfils oberts a Youtube, Linkedin i Slideshare sense haver d’accedir directament als seus llocs web. FireUploader és l’extensió de Firefox que funciona com un FTP i permet publicar vídeos, fotos i presentacions I gestionar-ne la publicació (pujar-ne uns quants de cop, editar les etiquetes, descripció...). 3A. Extensió FireUploader www.fireuploader.com “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
74. 3B. Esquema FireUploader Entorn de treball YT-FL-SL: - Publicació de continguts (vídeos, fotos i presentacions) Equip d’edició de xarxes socials a la Generalitat www.fireuploader.com “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
75. 3C. Procediment de sol·licitud Un departament, servei o marca www.fireuploader.com “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0 Sol·licita a DGAC presència en els repositoris multimèdia YT, FL, SL La DGAC amb bústies de correu-e corporatiu crea La DGAC a partir dels criteris PIV de la DG de Difusió Corporativa Dissenya Carrega les imatges als repositoris i webs corresponents Avatar Comptes als repositoris Fa arribar USB al departament [servei o marca] Configura extensió FireUploader a USB amb usuari i contrasenya
76. 3D. Com? www.fireuploader.com Els departaments [serveis o marca] reben un llapis USB amb la versió portable de Firefox, amb l’extensió FireUploader degudament configurada amb codi d’usuari i contrasenya. “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
77. A. Els departaments [i serveis o marques] reben de la DG d’Atenció Ciutadana (DGAC) la certificació del procés de gestió de l’edició de perfils i comptes a les xarxes socials : - blocs - perfil de Hootsuite per departament i xarxa (TW, FB, LK) - connector FireUploader per a Firefox configurat (YT, FL, SL) B. La DGAC posa al servei de la xarxa d’administradors/ores la Guia d’usos i estil a les xarxes socials de la Generalitat de Catalunya . C. El servei de suport es vehicula en el format de comunitat de pràctica (CoP) entre les persones que configuren l’equip gencat d’edició de la presència de la institució a les xarxes socials. Així mateix, la DGAC facilita el mentoratge ( mentoring ) amb persones que tria dins la CoP per acompanyar els processos que estiguin més als inicis. Què reben els departaments? “ Ja no ho sé tot!” Jordi Graells i Costa. Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Rubí, 9 de juliol de 2010 CC – BY 3.0
78. Ja no ho sé tot! Jordi Graells i Costa Curs ‘Biblioteca 2.0 i noves tendències bibliotecàries’ www.slideshare.net/jordigraels www.graells.cat Biblioteca Mestre Martí Tauler Rubí, 9 de juliol de 2010 ? Gràcies! Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Jordi Graells Costa) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca .
Hinweis der Redaktion
La Internet actual és un lloc per a la comunicació i l’intercanvi. 1. Avancem cap a la interactivitat real, l’intercanvi de coneixement, després de cops de cap absurds, especulacions financeres i confusió de model de negoci (i generació de valor). 2. Llenguatges més accessibles ([x]html, javascript...) que no pas el Flash . De mica en mica el perfil de disseny gràfic reciclat a Internet es va substituint pel de professionals estrictament web. 3. Autèntics líders de comunitats en línia. De la mateixa que en el punt anterior, els professionals del màrqueting físic estan sent superats pels autèntics community managers de la Internet social. __________________ Tim O’Reilly parla ja de la ‘web al quadrat’ (3r decenni de la web 2010-2019). Dimensions d’aquesta nova web: 1. El món analògic de persones i objectes bolca la seva informació al web . 2. Gran connectivitat entre màquines (Internet), documents (web) i persones (xarxes socials). 3. Participació de la gent i irrupció de la intel·ligència col·lectiva. Més dades i més capacitat d’extracció. També la previsió (anticipació a fets). 4. Mobilitat + ubiqüitat. Sempre connectats. 5. Actuar i conèixer en temps reals.
[...]
Us presento Sant Isidor: sant patró d’Internet (el 1999 en va ser proclamat). (Cartagena 560 – Sevilla 636, entre segles 6 i 7 dC). Bisbe i pedagog de la turbulenta Espanya visigoda; va convertir diversos reis visigots al catolicisme. ¿Què tenia a veure el bisbe de Sevilla amb Internet? Doncs que va escriure una gran obra, una mena de Wikipedia, que en part va salvar de l’oblit molt coneixement dels romans. La seva obra més coneguda és ‘Etimologías’, que semblava impossible que hagués sortit del cervell d’un sol home. Un historiador anglès la va qualificar com el llibre més influent després de la Bíblia a l’Europa oriental durant casi un mil·leni! Sant Isidor ho sabia tot i el que no sabia s’ho inventava. Es calcula que una quarta part d’Etimologías són disbarats. Per exemple, diu...
... que els castors deuen el seu nom a un verb llatí castrare , que vol dir castrar , ja que aquests animals són capaços de castrar-se amb les seves pròpies dents (!!!) Durant 1.000 anys la gent va donar per vertadera aquesta bestiesa!!!
[...]
L’any 1969 es va fundar el primer Viena... En plena crisi econòmica a Catalunya, i especialment a la comarca del Vallès, dos empresaris sabadellencs del tèxtil decideixen canviar el seu model de negoci cap al món de la restauració.
Com que eren assidus a les fires internacionals, coneixien el model ‘fast-food’ americà, del qual admiraven la rapidesa en l’atenció.... _______________________ La comida rápida ha creado numerosos problemas, sobre todo con la sanidad, debido a que contiene muchas grasas. La película Super Size Me ( 2004 ), un documental dirigido y protagonizado por Morgan Spurlock en el que decide alimentarse únicamente de comida de los restaurantes McDonald's durante un mes entero, ha reabierto la controversia sobre la calidad nutritiva de la comida rápida en general y de McDonald's en particular. Algunos nutricionistas opinan que la comida rápida puede formar parte de una dieta equilibrada más diversa. Se le llama comida chatarra o basura por los pocos nutrientes que aporta al organismo. En España , el especialista en nutrición y referencia mundial Grande Cobian decía que se podía comer de todo pero con moderación. Y preguntado sobre si se debía comer este tipo de comida, señalaba que era importante en la dieta , al igual que otros productos, pero siempre con moderación y sin abandonar el equilibrio dietético. Países con negocios McDonald's. Debido a estos problemas, se está intentando crear una línea de alimentos más sanos, de modo que no sean perjudiciales para la salud. Otra controversia trata sobre las condiciones laborales de los trabajadores de los restaurantes, a menudo precarias. De hecho, el escritor estadounidense Douglas Coupland creó el término « McJob » («McTrabajo»), para definir un empleo con salarios bajos… La ley de los arcos dorados fue elaborada por Thomas Friedman , columnista del New York Times y tres veces ganador del Premio Pulitzer , en su libro The Lexus and the Olive Tree . La ley se popularizó al dar a conocer el hecho de que no hay dos países en los que esté instalado McDonald's que se hayan declarado la guerra. Mediante una utilización imaginativa del método inductivo se llega a la conclusión de que los países con McDonald´s no se declaran la guerra. Esta ley tuvo su excepción con el ataque de la OTAN a Yugoslavia en 1994 .
... malgrat que entenien el poc arrelament, per la cultura i pel tipus de dieta, que aquest model tenia en l’àrea mediterrània... overweights
D’altra banda, els va seduir l’estètica tirolesa de locals i cambrers dels populars frankfurts de la zona d’Alemanya que solien visitar en època de les fires tèxtils internacionals.
També lògicament de la qualitat dels productes era determinant. _____________________________ En Alemania, las salchichas eran gruesas, blandas y grasas, y fue en este país donde nació, mediado el siglo XIX, la famosa especialidad de Frankfurt. En el año 1852, el gremio de carniceros de esta ciudad presentó una salchicha especiada, ahumada y envuelta en una delgada tripa, casi transparente. Siguiendo la tradición, los carniceros llamaron a su creación “ Frankfurter ” en honor de su ciudad, y dieron a su nueva y aerodinámica salchicha una forma ligeramente curva. Asegura el folklore alemán que esto se hizo a petición de un carnicero dueño de un perrito dachshund que era muy popular en la ciudad. Se supone que convenció a sus colegas de que una salchicha en forma de dachshund se ganaría los corazones de los frankfurtenses . Tres hechos, sin embargo, son indiscutibles: la salchicha de Frankfurt nació en la década de 1850 en la ciudad alemana de este nombre, tenía forma curvada, y fue conocida alternativamente como “ salchicha dachshund ”, nombre que llegaría hasta América, donde también adquiriría la popular denominación de “ hot dog ”. ____________________ Però, segons la Wikipedia, el nombre " Frankfurter " proviene de un carnicero alemán establecido en Viena desde el año 1805 , conocido como Johann Georg Lahner ( 1772 - 1845 ), procedente de Fráncfort y que elaboraba casi las mismas salchichas, con la excepción de que las elaboraba con una mezcla de carnes de cerdo y ternera , pero desgraciadamente las denominaba "Frankfurter" (de Fráncfort), se hicieron muy conocidas en el mundo entero.
¿Què podien fer? ¿Per quin havien d’optar atès que cada un tenia experiència a part?
La solució va ser trencadora: es quedarien amb la part més bona de cada model.
Va néixer així el Viena, la cadena catalana de menjars ràpids de qualitat més important, amb més de 30 establiments repartits entre Catalunya i Andorra. ______________________ Polítiques d’incentivació del personal i menús per a intoleràncies alimentàries Amb aquesta idea s'han anat desenvolupant polítiques que estan molt arrelades, com la promoció interna, les reunions periòdiques del personal amb la direcció, el conveni d'empresa o els contractes indefinits. En els darrers anys, el Viena també ha apostat per compaginar els treballadors a jornada sencera amb els de temps parcial. Aquests són en la majoria estudiants que compatibilitzen estudis amb feina. Viena ja fa anys que va establir la “ beca Viena ”, que es paga a tots aquells treballadors del Viena que aproven els seus estudis.
[...]
Un lip dub (o lipdub, en català: doblatge labial) és un vídeo rodat en una sola seqüència que combina la sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant persones que fan veure que canten i que sincronitzen els llavis amb la lletra d’una cançó que escolten: els participants del lip dub canten un tros de la cançó fins que són substituïts in situ per un altre participant que continua per on anava l’anterior participant, i així successivament, fins al final de la cançó. Són vídeos senzills, espontanis, amb l’única finalitat de divertir i divertir-nos, i solen reunir algunes d’aquestes característiques: esponteneïtat, participació, humor, moviment per l’espai cantant (fent playback, acaben amb molta gent, hi ha pancartes…). Com una mena de lip dub... Vídeo del casament [i divorci] de Jill Peterson i Kevin Heinz (juliol de 2009). Entren ballant a ritme de ‘Forever’, la cançó de Chris Brown i en fan una divertida gravació. També el del divorci :P Resultats - En una setmana 10 milions de visites al vídeo. Ara 46 milions! La casa de discos de Brown, mitjançant Content ID en descobreix la il·legalitat però decideix, en comptes de retirar-lo, ‘monetitzar’ el fet i treure profit de la popularitat del casament. Hi insereix anuncis i enllacen a la botiga per comprar la cançó. Què aconsegueixen? - En una setmana les cançons venudes pugen de 3.000 a 50.000. - La cançó passa de 9è lloc al 4t a iTunes. - Les visites al vídeo oficial de Brown es multipliquen per 2,5.
[…]
[...]
[...]
[...]
[...]
La teoría de los “ seis grados de separación ” fue propuesta en 1929 por el escritor húngaro Frigyes Karinthy, en su historia Chains . Intenta probar que cualquiera persona en la Tierra puede estar conectada a cualquier otra mediante una cadena de conocidos que no tiene más de cinco intermediarios (es decir, conectando ambas personas con sólo seis enlaces). Esto sería posible gracias a que el número de personas conocidas crece exponencialmente con el número de enlaces de la cadena, por lo que una pequeña cantidad de enlaces bastan para que el conjunto de conocidos se convierta en la población humana entera. Lo que hicieron los investigadores de Microsoft fue, básicamente, seguirle el rastro a un numero importante (estadísticamente hablando) de mensajes instantáneos para determinar las relaciones existentes entre el origen y el destino de los mismos. Luego de vincular entre sí 30 mil millones de mensajes enviados por un cuarto de millón de personas, pudieron determinar que el escritor húngaro estaba en lo cierto. Por supuesto, el estudio prueba que la teoría se cumple en el mundo virtual que representan las conexiones a través de la red. Pero en el mundo real, aunque a una escala mucho menor, ya se había comprobado esta teoría. Ya en 1969, Stanley Milgram y Jeffrey Travers habían pedido a 300 personas, que vivían en Nebraska, que hicieran llegar una carta a alguien de Boston, mediante conocidos. Cada amigo representaba un grado de separación, el amigo de éste dos grados, y así sucesivamente. Las cartas que llegaron a sus destinatarios pasaron, en promedio, por solo 6,2 grados de separación. La teoría de los seis grados también inspiró una obra de teatro, una película, un juego y dio nombre a una organización de caridad.
[...]
Historia: con Internet y las redes sociales se rompe la teoría de los 6 grados de separación que el escritor húngaro Frigyes Karenthy publicaba en el relato ‘Chains’ el 1929. 80 años después: - La força de les XS ha suprimit les escales de relació interpersonal vigents fins ara. - Hi ha la possibilitat de fer amics arreu... - Les moltes parelles sorgides dels xats i webs... - La determinant mobilització de l’electorat d’Obama... - Les infinites potencialitats que apunten els aparells mòbils per redefinir i superar la nostra relació amb l’espai que ens envolta... En fi, un mercat, un entorn que, amb la teoria de ‘The long tail’, fa més possible la personalització i adequació dels serveis a la ciutadania. Tot un nou món en la prestació de serveis des de l’Administració
Los británicos se vuelven más propensos a las infidelidades a través de Internet con el frío y nieve Una página donde se realizan encuentros extra matrimoniales experimenta más de 2.500 nuevos perfiles en los últimos seis días M.Soler/diario Directo 07/01/10 El duro temporal de nieve que azota los últimos días, ha hecho que los británicos disparen las visitas a ' IllicitEncounters.com ' , una página de Internet en la cual se buscan relaciones extra matrimoniales. La compañía asegura que se trata de un número récord de nuevos perfiles, sobre todo desde las zonas más castigadas por el temporal. En los últimos seis días se habían registrado 2.567 personas. De hecho la empresa ha decidido contratar más personal para cubrir la demanda. " A la luz de estas cifras, estaría interesada en ver cuánto tiempo han invertido las personas 'que trabajan desde casa' para su empresa", dijo irónicamente la portavoz de IlicitEncounters.com, Sara Hartley . " Tal vez estas esposas y maridos han estado esperando este momento en que pudieran unirse, lejos de la mirada de sus colegas y, lo que es más importante, de sus parejas", apuntó. La página también señaló que tiene más de 350.000 miembros en Gran Bretaña y que su objetivo es crear un ambiente seguro y "sin juicios morales " donde los hombres y mujeres casados puedan encontrarse.
[...]
[...]
Probablement amb persones amb més intel·ligència i connectades entre si, Sant Isidor no hauria existit, com tampoc no existiria el Viena sense la situació de crisi del tèxtil que la va originar i sense la hibridació d’idees.... ¿Podem imaginar-nos un sistema de treball que relacioni: - intel·ligència col·lectiva - idees híbrides - un enfoc de la propietat intel·lectual més obert - col·laboració per fer les coses ???? ¿Com podem avançar el pas de les organitzacions cap a aquest nou model?
Ara és un bon moment perquè ens hi ajuda la tecnologia de la comunicació i de l’intercanvi de coneixement (interactivitat), després d’anys d’anades i vingudes absurdes, especulació borsària i de confusió del mercat. Segurament per culpa de falsos prescriptors: - Dissenyadors gràfics reciclats a tecnòlegs d’Internet. - Professionals del màrqueting en el món físic acabats d’aterrar a la Internet social. De fet, la intenció d’aquesta ponència era explicar-vos una possible configuració de l’ETC. De quins elements l’han de configurar...
[...]
Veure aplicació de FB que va crear l’agència de Gaby Castellanos de Madrid facebook.com/srburns
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
És a dir, en el cas de l’Administració, a més d’executar lògicament les polítiques de govern, ha de cuidar moltíssim els professionals, per sobre de l’accionariat!!! Perquè si els empleats no estan motivats i inspirats, els clients estaran menys satisfets i els accionistes encara menys! És fàcil trobar directius amb una concepció del sector de la tecnologia que està sobre uns 10 anys antiquada o desfasada...
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
TryStorming: produir pilots amb idees. Errar per millorar.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
La Internet actual és un lloc per a la comunicació i l’intercanvi. 1. Avancem cap a la interactivitat real, l’intercanvi de coneixement, després de cops de cap absurds, especulacions financeres i confusió de model de negoci (i generació de valor). 2. Llenguatges més accessibles ([x]html, javascript...) que no pas el Flash . De mica en mica el perfil de disseny gràfic reciclat a Internet es va substituint pel de professionals estrictament web. 3. Autèntics líders de comunitats en línia. De la mateixa que en el punt anterior, els professionals del màrqueting físic estan sent superats pels autèntics community managers de la Internet social. __________________ Tim O’Reilly parla ja de la ‘web al quadrat’ (3r decenni de la web 2010-2019). Dimensions d’aquesta nova web: 1. El món analògic de persones i objectes bolca la seva informació al web . 2. Gran connectivitat entre màquines (Internet), documents (web) i persones (xarxes socials). 3. Participació de la gent i irrupció de la intel·ligència col·lectiva. Més dades i més capacitat d’extracció. També la previsió (anticipació a fets). 4. Mobilitat + ubiqüitat. Sempre connectats. 5. Actuar i conèixer en temps reals.
