"Millorar la lectura"
Presentació del senyor Enric Queralt i Catà del dia 1 de març del 2012 a l'auditori de l'escola Sant Gervasi de Mollet. Organitzada per el Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Oriental II, Montmeló.
"Millorar la lectura" Enric Queralt CRP_VOII 01.03.2012
1. Per què?
És possible? Com?
El Periodico 21.12.2010
Millorar la lectura
Enric Queralt i Catà
01/03/2012 - EQC -/ Mollet del Vallès, 1 de març de12012
3. penseu, només, en els vostres alumnes i en els
vostres mestres, per favor
mestres
01/03/2012 - EQC -/ 3
4. us parlaré de 6 coses:
. de si ÉS POSSIBLE millorar
. de COM ho tenim això del llegir
. d’aprendre a llegir AVUI
. de què vol dir ser COMPETENT llegint
. de què diu la llei
. de per on passa el CAMÍ de la MILLORA
a parer meu, és clar!
01/03/2012 - EQC -/ 4
6. http://www.fidemconsultores.com/Imagenes/img_Frases_Alicia.jpeg
doncs, malament rai!
- em podria dir quin és el camí que he de
prendre? - va demanar l’Alícia
- això depèn d’on vols anar -va respondre
el gat.
- és que no sé on vull anar.
01/03/2012
- llavors, tant se -val quin camí prenguis.
EQC -/ 6
Carroll, L. Alícia al País de les Meravelles
7. (1995)
la coherència pedagògica és un dels factors que
permeten explicar l’èxit acadèmic de les
institucions educatives.
01/03/2012 - EQC -/ 7
8. a PISA 2000 es va veure que… (OCDE, 2002b)
…el vincle entre CL i implicació en lectura
és més gran que no pas el vincle entre CL i
situació socioeconòmica
01/03/2012 - EQC -/ 8
9. és a dir…
per aprendre a llegir bé és més
determinant l’actitud que hi té
l’alumne que no pas la seva
procedència social, cultural i
econòmica
01/03/2012 - EQC -/ 9
10. el “saber llegir bé” té molt d’actitud
els sermons hi
poden fer poc!
01/03/2012 - EQC -/ 10
11. i a PISA 2009
que hi ha escoles que aconsegueixen implicar
l’alumnat en la lectura:
. rellevància (llegeixen coses amb sentit)
. suport a l’autonomia (poden decidir)
. interacció social (es llegeix junts i es parla del llegit)
. oportunitats per llegir (hi ha temps i entorns de lectura)
01/03/2012 - EQC -/ 11
12. mateixa zona geogràfica i econòmica
diferències de prop de 30 punts (sector econ. mitjà)
diferències de > 16 punts (sector econòmic baix)
01/03/2012 - EQC -/ 12
13. el meu
cicle
el meu
departament
EE
La meva
Ella
La
La meva
especialita
meva
NOSTRA
Elmeu
matèria
meu
t
classe
la meva escola
cicle
departament
la meva
especialitat etapa
els meus
alumnes la meva
classe
el treball en equip, professional i rigorós, esdevé
imprescindible per millorar els nivells de competència
01/03/2012
lectora de l’alumnat
- EQC -/ 13
14. per tant,...
és possible la millora?
ho és MOLT!
01/03/2012 - EQC -/ 14
15. seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 15
17. el “llegir” de PISA 2009
. recuperar informació
. formar-se una comprensió general del text
. desenvolupar una interpretació
. reflexionar i avaluar el contingut d’un text
. reflexionar i avaluar la forma d’un text
01/03/2012 - EQC -/ 17
18. requeriments de CL
(no equiparables als de PISA)
1. comprensió global : considerar el text com un tot,
identificar idea principal o general del text
2. obtenció d’informació literal: localitzar i extreure
informació concreta (atenció de parts o fragments del
text) “aquí punxem”
3. interpretació del significat : capacitat de realitzar
inferències i extreure informació no explícita
4. reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats
del text quan a la utilitat i rellevància de la informació
01/03/2012 - EQC -/ 18
19. Competència
lectora Aquí punxen!
Ús dels
Ús del contingut
coneixements
del text
externs al text
Accedir Integrar Reflexionar
Obtenir Interpretar Valorar
Desenvolupar Reflexionar Reflexionar i
Obtenir Elaborar una i valorar el valorar la
una comprensió
informació interpretació contingut forma del text
global
01/03/2012 - EQC -/ 19
PISA 2009 Felipe Zayas
21. tenim massa alumnes que només
sobretot, saben extreure informació
caminen de puntetes pels textos
01/03/2012 - EQC -/ 21
22. per què?
hi ha tres raons determinants...
01/03/2012 - EQC -/ 22
23. a educació primària...
Medi natural 5è EP
Medi social 6è EP
les preguntes més habituals dels llibres
01/03/2012 - EQC -/ 23
24. literals i tancades
què és...?
com es diu...?
quant
mesura...?
01/03/2012 - EQC -/ 24
25. i a educació secundària
poques vegades...
en què s’assembla...
en què es diferencia...
com es pot saber...
es pot demostrar que...
com podria comprovar...
què podria passar...
què es pot fer per...
que serà el més
important...
01/03/2012 - EQC -/ 25
26. PIRLS 2006
PISA 2009
⋅ només el 5% dels escolars estan en els nivells més alts de
resultats (8% de mitjana de l'OCDE). “Espanya és l'últim estat
d'Europa en millors estudiants”.
⋅ la diferència de resultats entre els estudiants nadius i
els nouvinguts és de 83 punts en CL
EL PERIÓDICO. 09.12.10
01/03/2012 - EQC -/ 26
27. alumnat estranger: quasi duplica les
puntuacions a la franja baixa
mitjana mitjana
catalana estrangers
català 28,6% 43,8%
castellà 32,8% 47,3%
matemàtiques 21,7% 42%
01/03/2012 - EQC -/ 27
28. 08.03.2010
. l’alumnat nouvingut duplica l’índex de fracàs escolar
. a l’ESO, el triplica
. 2007-2008: 312 alumnes marroquins accedeixen a
2008
la universitat, d’un total de 142.000
01/03/2012 - EQC -/ 28
29. no ens passa, només, a nosaltres...
Thomas i Collier (USA, 1997)
. arribats entre els 8-11 anys (amb 2-5 anys
d’escolarització prèvia en L1) triguen entre 5 i 7 anys a
equiparar-se als nadius d’L2.
. arribats abans dels 8 anys, triguen entre 7 i 10 anys
a fer el procés d’equiparació
. arribats després dels 12 anys (amb bona escolarització en
L1) mai ho aconsegueixen.
aconsegueixen
01/03/2012 - EQC -/ 29
30. per què?
tenen una dificultat afegida, molt gran...
a l’escola es parla i s’escriu de coses que
“no hi són”
01/03/2012 - EQC -/ 30
31. això només és al cap, del mestre!
cap mestre
01/03/2012 - EQC -/ 31
32. habilitats bàsiques de competència cognitiva
comunicació i acadèmica de la
interpersonal (BICS) llengua (CALP)
1-2 anys + de 5 anys
. conversa cara a cara . interacció limitada
. aquí i ara . més abstracte, més distant
. contingut familiar en el temps i l’espai
. vocubulari més freqüent . menys contingut familiar
. molt contextualitzat . vocabulari menys freqüent
. ambient distès . descontextualitzat
. ambient més exigent
01/03/2012 - EQC -/ Elisabeth Coelho 32
33. una demanda com...
explica el que veus en aquesta il·lustració
01/03/2012 - EQC -/ 33
34. és de CALP, seria necessària una intervenció
CALP
docent de guia i d’acompanyament per arribar a
aconseguir una producció ajustada a la demanda
01/03/2012 - EQC -/ 34
35. aprenent competent cap el nivell del parlant
inicial nadiu de la mateixa edat
anys
0 1 2 3 4 5+
BICS
CALP
habilitats
bàsiques de competència cognitiva
comunicació
interpersonal i acadèmica en L2
01/03/2012 - EQC -/ 35
36. Poc exigent cognitivament
B
Context i I A C Context i
suport màxim C suport reduït
S B D
C A L P
Exigent cognitivament
01/03/2012 - EQC -/ Jim Cummins 36
38. informe TALIS OCDE
Rafael Feito /Complutense de Madrid
enquesta 70.000 prof. de 23 països
“espanya és un dels països en què el professorat
practica més la docència basada en la transmissió
directa", és a dir, en la qual el professor parla i
l’alumne escolta i aprèn”.
O no!!
01/03/2012 - EQC -/ 38
39. com es parla a les aules?
discurs més habitual: l’expositiu, docent
interpel.la
iniciativa MESTRE ALUMNE
respon a la
fa la síntesi de demanda del
“l’explicació” professor
01/03/2012 - EQC -/ 39
R. Canals, 2008
41. és un model basat
en una premisa molt qüestionada
Ferran Ruiz “Por una transformación del diseño escolar”. Escuela, núm. 3777 -21/02/2008
01/03/2012 - EQC -/ 41
42. no s’aprèn només pel fet el mestre “expliqui”
http://blocs.xtec.cat/ceipjpalacin/files/2008/01/somdereforc.jpg
01/03/2012 - EQC -/ 42
43. nivell d’activitat / nivell d’aprenentatge
% de record al cap de 15 dies
si s’escolta 5%
si es llegeix 10 %
si s’escolta i es veu 20 %
si hi ha una demostració 30 %
si es discuteix i es debat 50 %
si es fa (resolució problema) 75 %
si s’explica a un altre 90 %
01/03/2012 - EQC -/ 43
National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Adap. Roser Canals
44. 28.02.2012 / 22:45
acceptaríeu una sanitat com fa vint anys?
medical research education research
718.000.000 1.610.000.000
01/03/2012
?
- EQC -/ 44
46. és un bon grup, es porten “molt bé” (?)
01/03/2012 - EQC -/ 46
47. quan bufa el vent del canvi...
hi ha qui
construeix
murs
i hi ha qui
construeix
molins de vent.
Proverbi xinès
01/03/2012 - EQC -/ 47
48. seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 48
50. fa vint anys, les habilitats de CL que es
anys
necessitaven per al creixement individual, la
participació econòmica i la ciutadania eren
diferents a les que esperem avui dia; i, amb
tota probabilitat, el que s'espera avui seran
diferents de les d'aquí a vint anys.
01/03/2012 - EQC -/ 50
51. llegir, avui, bastant més que dir les lletres
comprendre i emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadascú i participar en la
societat. (PISA, 2009)
52. “el llegir” de PISA 2009
ho recordeu, no?:
. recuperació d’informació
. formació d’una comprensió general
. desenvolupament d’una interpretació
. reflexió i avaluació del contingut d’un text
. reflexió i avaluació de la forma d’un text
01/03/2012 - EQC -/ 52
53. PISA 2009: procedència dels textos:
. àmbit personal (28%)
. àmbit públic (28%)
i a l’escola?
. àmbit educatiu (28)
. àmbit ocupacional (16%)
01/03/2012 - EQC -/ 53
54. cal aprendre a llegir (amb) la realitat
neucat/inuncat
01/03/2012 - EQC -/ 54
55. les noies ho saben?
1 de cada 4 de dones ha patit violència masclista
La Vanguardia 11 de juny de 2010
8 de cada 10 no denuncien l’agressor
01/03/2012 - EQC -/ 55
56. propaganda?
.quina és la tasca principal que fa la
fundació “AFFINITY”?
.aneu al seu lloc Web i informeu-vos
sobre aquesta Fundació
.demà presenteu un informe sobre el
seu contingut i estructura
01/03/2012 - EQC -/ 56
57. i també amb pressupostos!!
01/03/2012 - EQC -/ 57
58. lectura crítica
“critical literacy”
mestre, ho he llegit al diari i ho han dit a la “tele”
i què ?
01/03/2012 - EQC -/ 58
59. adonar-se’n ha de formar part d’aprendre i
ensenyar a llegir, avui
cap a on “em vol portar?”
enquest@ 11.03.2010
creu que el govern podia
haver gestionat millor el caos
de la nevada?
creu que el govern va
gestionar adequadament les
conseqüències de la nevada?
01/03/2012 - EQC -/ 59
60. “immigrant pega adolescent”
el mateix dia, en un altre diari, la mateixa notícia
es publica amb aquest titular:
“dona canadenca pega cap rapat”
Cassany 1999
01/03/2012 - EQC -/ 60
61. saber llegir AVUI, i ensenyar-ne, ha d’incloure
treballar el “qui hi ha al darrere”?
per què les portades del mateix dia són diferents?
01/03/2012 - EQC -/ 61
62. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
quant de temps, cada setmana, llegiu premsa?
Article 52
currículum
i) capacitar els alumnes per a l’anàlisi crítica
dels mitjans de comunicació i de l’ús de les
noves tecnologies.
01/03/2012 - EQC -/ 62
63. Ciències de la Naturalesa
Decret 143/2007 p. 85-99
01/03/2012 - EQC -/ 63
64. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents
mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar
les pròpies opinions i actuacions.
Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.
Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts
diverses.
Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències
Cerca de dades en diferents fonts a partir d’identificar paraules clau
i anàlisi crítica de la informació trobada.
Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i
a l’actuació conseqüent i responsable Lectura crítica de textos que
mostrin aplicacions dels coneixements apresos i la seva interpretació.
Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts
diverses.
Lectura de recerques fetes per altres (per exemple, en altres èpoques
històriques) i anàlisi crítica dels procediments emprats per a la recollida
de dades i de les evidències que es mostren.
Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades
sobre alguns casos dels efectes de l’activitat humana en el medi:
contaminació, desertificació, afebliment de-/la capa d’ozó i producció i gestió
01/03/2012 - EQC 64
dels residus.
65. perquè resulta que...
no es pot anar per aquest món sense saber
llegir bé!
01/03/2012 - EQC -/ 65
66. és un dret ineludible d’una ciutadania democràtica
l’assoliment de la CL ...no només constitueix el
fonament de l’adquisició d'altres matèries del
sistema educatiu, sinó que també és un
prerequisit per participar amb èxit en la
majoria d’àmbits de la vida adulta
(Cunningham i Stanovich, 1998; Smith et al., 2000)
01/03/2012 - EQC -/ 66
67. cal saber llegir molt bé!
per què ?
perquè és un dret ineludible d’una ciutadania
democràtica
01/03/2012 - EQC -/ 67
68. un DRET BÀSIC!!!
de TOT l’alumnat (en 13 anys d’escola!)
01/03/2012 - EQC -/ 68
69. l’alumne que no en sàpiga...
. no se’n sortirà a la nostra escola.
. no es graduarà.
. veurà molt limitades les possibilitats laborals.
laborals
. més, si és una noia.
. dificultats per desenvolupar-se com a ciutadà
i exercir els seus drets.
drets
Holloway (1999), les habilitats lectores són fonamentals
01/03/2012 per a l'èxit acadèmic. Olson (1977a; 1977b)
- EQC -/ 69
70. professionalment, no ens hi hauríem de resignar!
01.02.2012
“señoras y señores diputados,
comenzaré mi intervención …………………………
…prácticamente la mitad de los activos menores de 25
años está en el paro (48.56%). Casi el 60% de esos
parados no ha superado en su formación la primera
etapa de la educación secundaria”.
01/03/2012 - EQC -/ 70
72. un dèficit en competència lectora és una...
porta d’entrada a l’exclusió social
01/03/2012 - EQC -/ 72
73. fem números...
.hi ha 165 dies/curs per treballar la lectura
.hi ha alumnes que en tenen 200 més, a l’any
.2.400 més que els seus companys, en 13 anys
“ELLS”, NOMÉS, TENEN L’ESCOLA
01/03/2012 - EQC -/ 73
74. seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 74
76. competència lectora
bastant més que dir les lletres!!
comprendre i emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadascú i participar en la
societat. (PISA, 2009)
77. competència lectora, només escolar?
PISA 2009: procedència dels textos
. àmbit personal (28%)
. àmbit públic (28%)
. àmbit educatiu (28%) a l’escola també?
. àmbit ocupacional (16%)
01/03/2012 - EQC -/ 77
78. un lector competent
té la capacitat d’utilitzar alhora diversos
coneixements i habilitats relacionats amb la
lectura per resoldre situacions de la vida
personal, escolar i, més tard, laboral
01/03/2012 - EQC -/ 78
79. per obtenir informació precisa
per informar-se, en general
se
per gaudir
per estudiar i aprendre
per fer-ho davant d’algú
per revisar i millorar els seus escrits
per seguir instruccions i actuar
per crear i dissenyar
per prendre decisions
01/03/2012 - EQC -/ 79
80. per desenvolupar competència lectora
cal...
funcionalitat
aplicar-la a situacions personals o socials rellevants
autonomia
per decidir què, quan i com llegir
integració
aplicar-la a continguts de naturalesa i àrees diverses
01/03/2012 - EQC -/ 80
81. quant val el menjar d’una família per una setmana?
i una equipació de bàsquet per a l’equip de l’escola?
quant valen els llibres de la biblioteca d’aula?
pensió mínima PIRMI subsidi d’atur
01/03/2012 - EQC -/ 81
82. però sobretot han de ser competents
llegint no només llibres
perquè els vostres alumnes són...
01/03/2012 - EQC -/ 82
84. quan acabin l’escolarització, la major
part de lectures les faran a internet
des 2005, més de mil milions de persones
(1/6 població mundial)
llegeixen textos en línia
(International Telecommunications Union, 2007).
01/03/2012 - EQC -/ 84
90. diàleg text/lector reequilibrat a
favor del lector.
“textos” amb altres recursos
informatius: so i imatge.
01/03/2012 - EQC -/ 90
91. lectura “tallada” sovint, es llegeix
simultàniament fonts diverses.
textos amb graus de llibertat més
elevats en els processos de
construcció de significats.
01/03/2012 - EQC -/ 91
92. exploració lliure de vincles entre
diferents unitats textuals.
no es pot parlar de text, ni
d’autor originals
01/03/2012 - EQC -/ 92
93. la multisensorialitat preval sobre
l’abstracte i el simbòlic.
emocions molt més presents,
racionalitat en un segon terme.
01/03/2012 - EQC -/ 93
94. quin % de lectura fan a la xarxa?
01/03/2012 - EQC -/ 94
96. saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust
97. 2 els experts
E. Sánchez Miguel
...si no s’automatitzen aquestes operacions
s’haurà de pensar per llegir i no es podrà
www.leer.es
pensar en el que es llegeix”
. percepció
. desenvolupament de la consciència fonològica
. correspondència grafia/fonema
. comprensió de les paraules
. comprensió de les relacions entre les paraules (frase)
01/03/2012 - EQC -/ 97
SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madris. Ed. Santillana
98. pensar en el QUÈ és llegeix
saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust
99. sabran llegir...
EI/CI
percepció visual,
consciència fonològica
relacions grafia-so
reconeixement de paraules
treball de frase
EP/ESO
idees i relació entre idees
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
01/03/2012 - EQC -/ 99
100. lector
lector
propòsit
text
01/03/2012 - EQC -/ 100
103. MERAVELLOSAMENT
ARNOLD
SCHWARZENEGGER
JERÀRQUICAMENT
01/03/2012 - EQC -/ 103
104. reconeix els mots per una doble via
via via
fonològica lèxica
M. Coltheart (1978)
105. no llegim lletra a lletra
“Sicompteuambmitjansalvostrecentreusreco
E lre ivate nirumpa perin portan tenla conces
manemquefeuserviraparellsperenregistrarimat
siode vi lesno vesvaconce dircar tesdepo
blament re i alat otes lesz ones defron ter
gesisoperqueusajudaranaferunavaluacióméso
adels gransdom i nisfeu dals.
bjectivadelquèhapassatalaula”.
01/03/2012 - EQC -/ 105
106. cal treballar la via lèxica, també!
Lle_ir un _ext q_e li m_nquen al_unes llet_es.
Llegir palesrau que nente les silbesla desornadedes.
Llergi parausle que tenne lleters desodernades
Ll egir pa raules tal la des o malta lla des
Llegir paràgrafs que els ______ alguna paraula.
Llegir parauls que tene les síl·laes incopletes
01/03/2012 - EQC -/ 106
108. és només una qüestió de lèxic?
01/03/2012 - EQC -/ 108
109. !
“Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no
ipmotra l’odrre en el qaul les llteers etsan
ersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la
pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la
psioció cocrrtea. La rstea peodn etsar ttaolmnet
dsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr snese
pobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada lltera
per ella metaxia snió que la paarulra és un tot.
Pesornamelnt em smelba icrneilbe”.
01/03/2012 - EQC -/ 109
110. lector
lector
text propòsit
text
01/03/2012 - EQC -/ 110
111. tura
struc
macroe
http://dueloliterae.blogspot.com
el textos contenen idees i tenen estructures internes
diverses
tura
struc
mi croe
01/03/2012
superestructura
- EQC -/ 111
113. Estructura comparativa
Comparació entre
Té 1er element 2on element Té
carac carac
teríst teríst
iques iques
S’assemblen en...
Es diferencien en...
La meva opinió és.../ La conclusió és/...
- EQC -/
01/03/2012 113
114. estan situats, culturalment, socialment,
econòmicament...
“vaig entrar a la botiga. en perill gran part de
el terratèmol d’Asís posa em vaig fixar en una
escultura Giotto. molts delsem serví un
l’obra de i un dependent seus frescos
refresc.ser vaig oferir 50 euros. tothom se’n
poden li irrecuperables.
Ruiz Bikandi, 2000
va enriure.
115. també políticament i ideològica
les accions des de l’aire han provocat danys
col·laterals Cassany, D. Rere les línies
formació pseudocientífica cada diumenge!!
per què les dones parlen diferent dels homes?
Magazine La Vanguardia,
01/03/2012 - EQC -/ 115
116. lector propòsit
lector
propòsit
text
text
01/03/2012 - EQC -/ 116
117. com llegeix?
característiques text estratègies
Llegeix com vol
Relectures
No subjecta a cap norma
No associada a cap tipus Tipologia variada Aturades
de text concret de textos en funció
dels interessos del Anades i vingudes
Totalment individual i lector/a constants
silenciosa
Sense cap ordre Lectura a salts
predefinit
Pot prescindir de parts Abandonaments de
del text - EQC -/
la lectura
01/03/2012 117
118. “llegiria” de manera molt diferent
per obtenir informació precisa
per informar-se, en general
se
per gaudir
per estudiar
per fer-ho davant d’un auditori
per revisar i millorar un escrit
per seguir instruccions i actuar
per crear i dissenyar
per prendre decisions
01/03/2012 - EQC -/ 118
119. quan busquem informació
llegim d’una manera...
característiques exemples de text estratègies
premsa diària valor de la tipografia
cartelleres diverses capçaleres i seccions
molt ràpida guies telefòniques ordenació alfabètica, intervals
guies urbanes i de índexs i sumaris
selectiva i viatges
signes tipogràfics
minuciosa diccionaris i
enciclopèdies tipus diccionaris i mots guia
prescindeix de
catàlegs diversos signes convencionals diversos
molta informació
ofertes comercials
localització de mots
monografies organitzadors de la
temàtiquesEQC -/
-
informació
01/03/2012 119
120. quan hem de seguir instruccions
ho fem d’una altra
característiques exemples de text estratègies
.
⋅ reglaments de jocs activació de
molt significativa i i d’esports coneixements previs
funcional ⋅ instruccions de
muntatge mots organitzadors
afavoreix l’autocontrol ⋅ instruccions de
de la informació
de la comprensió. funcionament signes convencionals
⋅ pràctiques de
no es desprecia cap
laboratori indicadors tipogràfics
informació ⋅ prospectes de
medicaments format i estructura
exigeix comprensió
⋅ impresos oficials textual
absoluta
01/03/2012 - EQC -/ 120
121. i també quan ens informem
característiques exemples de text estratègies
no cal saber amb fullejar un llibre lectura en diagonal
detall tot el que diu diaris i revistes
activació de
no estem pressionats cartes comercials de coneixements previs
per una cerca propaganda
mots clau
concreta articles d’opinió
desenvolupa la selecció o generació
fulletons diversos d’idees principals
lectura “crítica”
primeres consultes de
paper rellevant dels resums “mentals”
materials
interessos
01/03/2012 - EQC -/ 121
122. “cal aprendre “maneres de llegir”
llegim” de manera molt diferent
per obtenir informació precisa
per informar-nos, en general
nos
per gaudir
per estudiar
per fer-ho davant d’un auditori
per revisar i millorar un escrit
per seguir instruccions i actuar
per crear i dissenyar
per prendre decisions
01/03/2012 - EQC -/ 122
123. lector propòsit
lector
propòsit
text
text
01/03/2012 - EQC -/ 123
124. llegir bé suposa un diàleg entre un text i un
lector, regulat per un propòsit
01/03/2012 - EQC -/ 124
126. verifica les hipòtesis
formula hipòtesis integra la
CONTROL informació
PROCÉS LECTOR
que té… que té…
D comprova
coneixements previs: e Indicadors textuals
. temàtics s (títols...)
. culturals e Indicadors paratextuals
. fonològics n (imatges, tipografies...)
. lèxics c
. morfològics a Estructura textual
d
. sintàctics Significats
e
. estructurals n
.... a
Funcionalitat
LECTORA que té un PROPÒSIT DE TEXT
LECTURA
01/03/2012 - EQC -/ 126
128. gràcies!, Màrius Serra
l’oficial més presumit de la marina ?
“almirall”
01/03/2012 - EQC -/ 128
129. gràcies!, Màrius Serra
la serp preferida de la caixera del súper ?
“cobra”
01/03/2012 - EQC -/ 129
130. el nostre cap “parla” amb el text!
Fra_ _ _ _ Pin_ _ _ _
França? Pintura?
Fracàs? Pintallavis?
Fractura? Pinar?
Fràgil? Pinça?
Frase? Pintada?
Frare? Pintor?
Frau? Ping-pong?
01/03/2012 - EQC -/ 130
131. amb quina llista serà més efectiu aquest diàleg?
paraules amb la “rrr” pa de pessic
ratolí farina
romaní ous
ruc sucre
roser llevat
reina llimona
riu iogurts
01/03/2012 - EQC -/ 131
132. Els descriptors TCE són termes propis de la llengua
catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense
quan no podem DIALOGAR, no entenem!!
fer ús d’abreviatures ni de signes de puntuació intercalats.
Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la
relació alfabètica sistemàtica.
Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més
mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén
delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de
mots en la seva composició per poder fer més assequible la
?
recuperació de la informació; no obstant això, en els casos
en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha
optat per la precoordinació.
133. per aprendre a llegir bé, aquest diàleg no ha de
ser particular i silenciós
01/03/2012 - EQC -/ 133
134. Idees principals a partir d’imatge
per què?
Quina frase explica més bé tot el dibuix?
. Un dels nens és amagat a sota la taula.
. Al rellotge de paret són les cinc de la tarda.
. Els nens juguen a fet i amagar al menjador.
01/03/2012 . Els nens són al menjador.
- EQC -/ 134
135. per què?
quina frase descriu millor la imatge?
la platja està deserta, no hi ha ningú
de bon matí a la platja
01/03/2012
el sol esEQC -/ al mar
-
pon 135
136. una idea principal per paràgraf, per parelles,
15’ i en parlem
01/03/2012 - EQC -/ 136
137. La lluna és l’únic satèl•lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un
diàmetre de 3.473 km., això vol dir que, més o menys, és unes 80
vegades més petita que la terra. Es troba a una distancia mitjana de
nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora les
vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la
lluna. Té una massa 80 vegades més petita que la terra. . vinga, primera parella
La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada,
dóna tombs a la terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol
dir que triga aquests dies en donar una volta completa a la terra.
. i vosaltres, la segona?
Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies
d’un mes. Uns dies sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres
. és diferent? és el mateix?
no la veiem. Això succeeix a causa de la il•luminació del Sol. Són es
anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre: lluna
nova (quan no la veiem), quart creixent (D), quart minvant (C) i lluna
. per què?
vella (plena).
El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per
. un altre grup?
primera vegada. Van ser els astronautes nord-americans Neil
Armstrong i Edwin Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar
de la nau espacial l'Apollo XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9
. a quina s’assembla més?
dies.
La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la
. per què heu seleccionat
veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre ella
mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa cara. La
aquesta paraula?
part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de 130ºC. perquè
la lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per protegir-se dels
01/03/2012 - EQC -/ 137
raigs del Sol.
138. alguns alumnes poden facilitar
“préstecs de consciencia” (Brunner)
. vinga, primera parella
. i vosaltres, la segona?
. és diferent? és el mateix?
. per què?
. un altre grup?
. a quina s’assembla més?
. per què heu seleccionat
01/03/2012 - EQC -/ aquesta paraula? 138
139. sap llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
sap llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegeix per gust
140. llegiran per gust
EI – EP - ESO
biblioteques d’aula i d’escola
tipus de fons de biblioteca
lectures obligatòries
treball amb famílies
tutories de lectura
formació literària
clubs de lectura
models
01/03/2012 - EQC -/ 140
141. tenim una pila d’adolescents que no volen saber
res de la lectura
(després de 13 anys d’escolarització)
però són els anomenats “lectors febles”
també en tenim que llegeixen molt!!
yourkidsed.com.au oswego.org
MÉS QUE MAI!
142. però ja en tenim a l’educació primària
cal tenir-ne la llista actualitzada!
01/03/2012 - EQC -/ 142
143. CLIJCAT: hàbits lectura infants i joves (febrer 2010)
algunes conclusions
. llegir de gust decreix amb l’edat (+ en nois)
. davalla la imatge de lector associada a persona antisocial
. la lectura es manté com a preferència d’oci
. 1r i 2n d’ESO es deixen guiar per pares i mestres
. 3r i 4t d’ESO: amics i mèdia
. augmenta el model del mestre lector
. biblioteca escolar cada vegada més present
. és baix encara el % d’usuaris de BP.
. augmenta concepte de lectura com a eina útil
01/03/2012 - EQC -/ 143
144. Gabriel Janer Manila
un lector es construeix en un procés
llarguíssim que comença molt prest i no
s’acaba mai... ningú neix lector...
145. ningú neix lector, cert!
però... tampoc NO lector !!
responeu-vos aquestes preguntes, si us plau:
del llegir, i de llibres, se’n parla cada dia?
saben, veuen, que els seus professors són lectors?,
entusiastes potser.
saben que els llibres els poden ajudar a parlar d’ells
mateixos, dels seus interessos, dels seus sentiments i, també,
dels seus problemes?
se’ls ajuda a descobrir, individualment, el tipus de lectura
que més els interessa?
damunt les taules de mestre hi ha, sempre, libres de lectura
seus o dels alumnes?
146. i encara...
. hi ha les llibres a les aules?
. n’hi ha de ciència, i de música?
. només poden llegir a les hores de llengua?
. el professor llegeix mentre ho fan ells?
. parlar del llegit és a l’horari?
01/03/2012 - EQC -/ 146
148. que t’agradi llegir
no admet l’imperatiu!!
Daniel Pennac Com una novel·la
com estimar, somiar, respectar, passar-s’ho bé no
admeten l’imperatiu (ESTIMA’M, RESPECTA’M,) són
verbs que no admeten la imposició. les actituds entren
per “una altra porta”. entren per la porta de la vida de
cada dia, d’allò viscut, sentit, patit, compartit, estimat,
odiat...
01/03/2012 - EQC -/ 148
149. « contagiar el desig de llegir és com contagiar
qualsevol altra convicció profunda: només es
pot aconseguir, o millor intentar, sense
imposicions, per simple contacte, imitació o
seducció»
Emili Teixidor, La lectura i la vida. Columna
http://www.bergactual.com
01/03/2012 - EQC -/ 149
150. has llegit amb persones, i sentit llegir
sobretot t’agradarà si…
01/03/2012 - EQC -/ 150
155. saben que llegiu, què llegiu, què us agrada, quan
ho feu? elsjo llegeixo a casa!
no, és que ho expliqueu?
Ah!?
01/03/2012 - EQC -/ 155
156. llegiu als alumnes, el mestre, en veu alta. cada dia una
mica. i no els llegiu qualsevol cosa, no. llibres que
trobeu interessants, que tinguin qualitat”
Francesco Tonucci
157. sap llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
sap llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegeix per gust
158. sabran llegir per aprendre
EP i ESO
lectura d’estudi
lectura en pantalla
selecció i tractament d’informació
ètica informacional
fonts d’informació
biblioteques: virtuals i analògiques
treballs interdisciplinars, de síntesi i de recerca
aules d’informàtica?
160. nivells de competència lectora
(G. Wells, 1987)
llegir per aprendre
epistèmic
instrumental
. adquirir informació funcional
executiu
. transformar el propi coneixement
. desenvolupar el pensament
01/03/2012 - EQC -/ 160
161. el lector ha de poder supervisar la lectura
.estic entenent, de manera suficient?
.vaig bé?
.la lectura respon al que necessito?
.això no ho entenc, deu ser important?
01/03/2012 - EQC -/ 161
Isabel Solé 2011
162. ha de saber què fer quan té problemes
. segueixo, no em sembla important.
. a veure si el text m’ho explica més endavant?
. deu ser un tipus de cèl·lula nou, potser.
. potser que m’aturi i rellegeixi el paràgraf a poc a
poc.
. sembla important, torna a sortir, millor que en
busqui el significat
01/03/2012 - EQC -/ 162
163. Pressley et al., 2006; Pressley et al.,1989;
Rosenshine i Meister, 1994; Rosenshine et
al., 1996)
per aprendre dels textos, el lector ha
d’adoptar un paper actiu en la lectura,
fent-hi inferències, omplint buits i generant
macroestructures i elaboracions.
01/03/2012 - EQC -/ 163
167. quan arribem vés a estudiar, que després
t’ho preguntaré!
confinament de 15, 30 o 45’ : ja m’ho sé!
01/03/2012 - EQC -/ 167
168. què ha fet?
com ho sap que ja està?
http://adobeperson.com
i ara què farà la mare?
01/03/2012 - EQC -/ 168
169. http://adobeperson.com
amb quina estratègia ha “estudiat”?
memorització!
01/03/2012 - EQC -/ 169
170. ha llegit N vegades, de cap a peus,
narrativament, un text que no és un relat.
com llegim les novel·les?
01/03/2012 - EQC -/ 170
171. són comportaments adequats per estudiar?
. no ens sentim pressionats per res
. tenim un propòsit ben definit (p.ex.: passar-nos-ho bé)
. no ens capfiquem si hi ha algun mot o fragment que no
acabem d’entendre
. ens podem saltar fragments, per raons diverses
. podem parlar amb algú i continuar
. anem incorporant dades a un “guió” cronològic
?
. “sortim i entrem” de la lectura, sovint
. anem a la nevera, si tenim gana
. podem “sortir del món i del temps”
01/03/2012 - EQC -/ 171
172. sitotsdonés un full diferents!!
us faríeu coses per estudiar…
. subratllaríeu
. faríeu notes al marge
. remarcaríeu mots i frases
. resoldríeu dubtes
. relacionaríeu fragments
. alfanumeraríeu
. faríeu claus i fletxes
. rellegiríeu amunt i avall
. escriuríeu petits resums
01/03/2012 - EQC -/ 172
173. ho faríeu perquè quan s’estudia, de veritat, quan
nola lectura és instrumental i epistescola?
se’n podria aprendre a l’èmica
· ens autointerroguem, contínuament
· relacionem idees /paràgrafs
· detectem buits de comprensió i els compensen de
maneres diverses
· recapitulem rellegim, sovint
· identifiquem informació rellevant i secundària
· sintetitzem
· identifiquem o generem idees principals
01/03/2012 - EQC -/ 173
·
174. ningú li ha explicat i exemplificat
COM es llegeix per estudiar!!
per què no?
01/03/2012 - EQC -/ 174
175. no podem “passar” la responsabilitat de
l’estudi a les famílies!
professionalment, no és de rebut!
01/03/2012 - EQC -/ 175
177. els hem d’exemplificar COM
s’ha de llegir per estudiar, per aprendre
01/03/2012 - EQC -/ 177
178. resumir...
no tot es pot resumir!!
01/03/2012 - EQC -/ 178
179. resumir
procés de selecció i
condensació de les idees de
més valor estructural d’un text
seleccionar generalitzar construir
(informació rellevant) (condensar llistes) (fer un text nou)
ometre
01/03/2012 - EQC -/ 179
180. 01/03/2012 PARÀGRAF – TEMA –-/IDEES PRINCIPALS
- EQC 180
182. i han de saber llegir per aprendre enmig d’una allau
informativa
01/03/2012 - EQC -/ 182
183. el segon diluvi (Lévy, 1998)
ooche813.blogspot.com Miquel Àngel (Capella Sixtina)
01/03/2012 - EQC -/ 183
184. la qüestió nola convertir enaconeixement ó
és saber- és accedir la informaci
01/03/2012 - EQC -/ 184
185. per què no circula?
tibet: 90% llacs salats del planeta
01/03/2012 - EQC -/ 185
186. “l’oceà de dades que inclou la xarxa
és inabastable i inútil si no podem
distingir les perles de les
escombraries.”
Cassany, D.(2006): Rere les línies. Biblioteca Universal Empúries.
01/03/2012 - EQC -/ 186
186
188. què feu per buscar informació d'un tema
determinat a internet?
01/03/2012 - EQC -/ 188
189. . vaig a la Viquipèdia i copio el que hi posa
. ho busco al google i em quedo amb la
primera web, sempre és la que té raó
TOT és vàlid, fiable i CERT!
.com
.org
.edu =
01/03/2012 - EQC -/ 189
190. la gran majoria...
no analitzen la fiabilitat dels web ni dels
blogs: per a ells tots ho són!!
?
01/03/2012 - EQC -/ 190
191. farmàcies on-line
. l’estat espanyol 4art país europeu en l’ús de
farmàcs “on-line”
. el 62% són medicaments falsos
. el 94% de les “farmàcies on-line”no tenen
farmacèutic
La Vanguardia: 17.02.2010
01/03/2012 - EQC -/ 191
192. Renatto escrigué:
3 febrer 2011 a les 23:13
“en conclusió, copiar i enganxar no és
més que un mètode pel qual agafem
informació recopilada abans per algú
altre per satisfer les nostres necessitats.
senzillament estem retallant el temps de
recerca."
http://blocs.xtec.cat/minireceptesliteraries
01/03/2012 - EQC -/ 192
192
194. lectura en paper / lectura en pantalla
. copien . superficials i curiosos.
. no relacionen la . escanejos aproximatius.
informació nova amb . observen elements textuals
la que ja posseeixen. sense establir associacions
. no organitzen el amb la informació trobada.
material de manera . no tenen un objectiu de
lògica. cerca.
01/03/2012 dificultats similars
- EQC -/ 194
198. aprendre TIC, o aprendre amb les TIC?
aules d’informàtica?
1
clikiando.blogspot.com
01/03/2012 - EQC -/ 198
199. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Article 21
Drets dels alumnes
h) Ésser educats en el discurs audiovisual.
01/03/2012 - EQC -/ 199
200. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Article 87
Organització dels espais escolars i dels entorns d’aprenentatge
...els centres han de definir entorns
d’aprenentatge que permetin el treball
en xarxa
01/03/2012 - EQC -/ 200
201. UOC: la majoria dels mestres
2 són bons usuaris d’internet
a casa, però!!
per què l’educació
01/03/2012 es resisteix a la tecnologia?
- EQC -/ 201
202. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Article 104
La funció docent
j) …utilitzar les TIC, conèixer-les i
dominar-les com a eina metodològica.
01/03/2012 - EQC -/ 202
203. 3 cohesió social (2on objectiu D.E)
2009/ el 40% de les llars
de l’alumnat NO tenen accès a internet
01/03/2012 - EQC -/ 203
204. Llei 12/2009, d’educació
Article 89
Serveis digitals i telemàtics a disposició dels centres
Els centres han de posar aquests
serveis, en la mesura que escaigui, a
disposició del professorat, els
alumnes i les famílies.
01/03/2012 - EQC -/ 204
206. saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust
207. lectura personal, clubs biblioteques lectura crítica
virtuals
de plaer punt de
de lectura lectura vista/intencions/
traductors presentacions d’informació ideologia
en línea de llibres general lectura
localització de dades, lectura expressiva d’instruccions
formulació d’inferencies, cerques informació llegir recomanacions
reflexió i anàlisi anàlògica
de lectura
lectures guiades premsa
debats sobre biblioteques lectura lectura de revisió
llibres comarcals d’estudi
de textos
motors de cerca universitàris lectura diccionaris en
cerques internet nacional silenciosa línea
funcionament tractament de estratègies de
01/03/2012 - EQC -/ 207
d’una biblioteca dades lectura
208. seguim...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 208
210. LOE: Títol 1 Capítol 1
educació infantil
5. correspon a les administracions educatives
fomentar una primera aproximació a la lectura i
a l’escriptura,
01/03/2012 - EQC -/ 210
211. LOE (2006)
educació primària
article 19.3
...a fi de fomentar l’hàbit de la lectura, s’hi ha de dedicar
un temps diari.
educació secundària
article 26.2
...per promoure l’hàbit de la lectura s’hi dedicarà un
temps a totes les matèries.
212. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació
Article 88
Biblioteca escolar
1. tots els centres educatius han de disposar d’una
biblioteca escolar...
2. el projecte educatiu de cada centre ha de tenir en compte que
la biblioteca (...) l’Administració educativa ha de proveir els
centres públics dels recursos adequats.
3. el Govern ha de fixar mecanismes de col·laboració de les
biblioteques escolars amb el sistema de lectura pública.
01/03/2012 - EQC -/ 212
214. aper aprendre a llegirDecrets 142 i 143/2207)
l’annex 1 (comú dels bé cal parlar molt
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a
escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’apren
a pensar, a partir d’unes bones interaccions orals.
En això juguen un paper clau les preguntes, les que
realitza el professorat i les que han d’aprendre a
formular els nois i noies” (Decrets (142 i 143/2007
DOGC 4915 –pàg. 21828)
01/03/2012 - EQC -/ 214
215. Decret 181/2008, d’ensenyaments del segon cicle
d’educació infantil
ANNEX
CURRÍCULUM DEL SEGON CICLE DE L’EDUCACIÓ INFANTIL
Introducció
l’ús funcional i significatiu de la lectura i de l’escriptura
ha de portar, doncs, amb la intervenció educativa
pertinent, a l’inici del coneixement i característiques del
text escrit, adquisició a què s’arribarà en el cicle
inicial de l’educació primària. ria
01/03/2012 - EQC -/ 215
216. DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil.
objectiu de cicle número 9
mostrar interès per la descoberta progressiva de les
relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús
funcional de la lectura ...
01/03/2012 - EQC -/ 216
217. DECRET 142/2997 de 26 de juny, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària
article 8. Competències bàsiques
8.5 la lectura és un factor fonamental per al
desenvolupament de les Cb i ha d’estar inclosa en el
desenvolupament de totes les àrees. els centres, en
organitzar la seva pràctica docent, han de garantir una
mitjana mínima de 30 minuts diaris destinats a la
lectura.
01/03/2012 - EQC -/ 217
218. DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació
dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria
article 7.5 els centres fomentaran la lectura en
totes les matèries...
article 8.2 en totes les matèries es treballarà la
comprensió lectora...
01/03/2012 - EQC -/ 218
219. i arribem a la destinació final...
. millorar és MOLT possible
. COM ho tenim això del llegir
. aprendre a llegir AVUI
. què vol dir ser COMPETENT llegint
. què diu el marc legal
. per on passa el CAMÍ de la MILLORA
01/03/2012 - EQC -/ 219
220. la millora és MOLT possible!
com ?
01/03/2012 - EQC -/ 220
222. on sou?
saber llegir
relacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
saber llegir per aprendre
(CM/CS/ESO)
treball de frase
(EP/ESO) competència informacional
idees i relació entre idees lectura d’estudi
maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos
estratègies de comprensió
llegir per gust
223. on volem anar?
com aconseguir-ho?
som aquí!
01/03/2012 - EQC -/ 223
224. el camí de la millora...
http://www.cuspidis.es
01/03/2012 - EQC -/ 224
225. passa per millorar...
(treballar més, diferent o de bell nou)
1. lectura en els documents importants
2. equip de dades
3. lectura en reunions de cicle i de departament
4. lectura “arreu” de l’escola
arreu
5. activitats de lectura
6. recursos interns i externs
7. famílies
01/03/2012 - EQC -/ 225
226. gust per llegir ensenyar a llegir llegir per aprendre
1. la lectura en els documents importants
2. un equip de dades
3. la lectura als cicles i als departaments
4. la lectura “arreu” de l’escola
arreu
5. les activitats de lectura
6. els recursos interns i externs
7. les famílies
01/03/2012 - EQC -/ 226
227. 1
lectura en els documents “importants”
01/03/2012 - EQC -/ 227
228. en el projecte de direcció
grao.com
01/03/2012 - EQC -/ 228
229. porteu els objectius de millora i l’anàlisi de
resultats al vostre consell escolar
http://www.catalunyapress.cat/
01/03/2012 - EQC -/ 229
230. un addenda, al PGAC,
dedicada als objectius de millora de lectura, a les
actuacions i a l’avaluació
INFORMACIÓ SORTIDES
ORGANIGRAMA ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
CALENDARI REUNIONS DE PARES
SEP REUNIONS ÒRGANS DE GOVERN
SERVEIS ESCOLARS AVALUACIONS
TRANSPORT I MENJADOR METEREOLOGIA
FESTES LABORATORI
AVALUACIÓ INTERNA BIBLIOTECA
EQUIPS DE CICLE COORDINACIÓ EP-ESO
EAP TEATRE
INFORMÀTICA COL·LABORACIÓ AJUNTAMENT
LLENGUA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
PCC I FORMACIÓ DEL ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
PROFESSORAT AL CENTRE ORGANITZADES PER L'AMPA
01/03/2012 - EQC -/ 230
231. i a la memòria anual, també
anual
cinemaclubdevideo.com.ar
01/03/2012 - EQC -/ 231
232. la lectura, que “es vegi”, en els horaris
01/03/2012 - EQC -/ 232
233. la lectura, que “es vegi”, en els horaris
01/03/2012 - EQC -/ 233
234. 2
constitució d’un equip de lectura
01/03/2012 - EQC -/ 234
236. per què?
per analitzar resultats i implementar estratègies
metacognitives de lectura en grups reduïts
d’alumnes, per començar
01/03/2012 - EQC -/ 236
237. Artelt et al., 2001; Brown et al., 2004
. l'ensenyament explícit d'estratègies de
comprensió comporta una millora de la CL.
. el lector s’independitza del professor i les
aplica sense gaire esforç.
. el lector pot interactuar de manera efectiva
amb el text (recordeu el diàleg?)
01/03/2012 - EQC -/ 237
238. un equip què...
. analitzi resultats de lectura
. seleccioni un grup d’alumnes
. identifiqui prioritats de millora
. analitzi condicions d’aprenentatge
. dissenyi estratègies de canvi i un pla d’acció
. implementi pla amb fidelitat
. avaluï formativament
. comparteixi el que ha après i faci propostes de
millora
01/03/2012 - EQC -/ 238
239. estudiï i analitzi “professionalment”
els vostres resultats de lectura
Avaluació
Obtenció d’informació Interpretació i inferència i reflexió
s’han analitzat els resultats?
01/03/2012 - EQC -/ 239
240. i que proposi estratègies concretes per a un grup,
pilot, d’alumnes
concretes, directes i conegudes pels alumnes...
01/03/2012 - EQC -/ 240
241. ho han desaber els vostres alumnes!
ANAPTÒTIC
tot i que s’ha intentat reiteradament, als
MIRABOLANER
mirabolaners els costa arrelar en zones
de climatologia tan...
SAFÀVIT
entre els musulmans, els safàvits
representen la línia més...
01/03/2012 - EQC -/ 241
242. quan de saber quealgun mot
han no entenen poden:
- ⋅ ignorar i continuar llegint
⋅ continuar llegint i confiar en el text .
⋅ atribuir un significat hipotètic i esperar que
el text ens el confirmi o el desestimi.
⋅ rellegir el context i anar endarrere en la frase
o en el paràgraf.
⋅ consultar una font externa.
+
01/03/2012 - EQC -/ 242
243. que s’aturin després de cada paràgraf per aprendre a
“supervisar” la pròpia lectura
01/03/2012 - EQC -/ 243
244. per comprovar la pròpia comprensió
. què he entès fins aquí?
. de quin tema ha tractat aquest paràgraf?, quines
coses se n‘han dit, fins ara?
. aquest paràgraf es relaciona amb l’anterior?, com?
. i amb el subtítol del paràgraf següent?
01/03/2012 - EQC -/ 244
245. per posar ordre al subratllat, com, qui, quan?
01/03/2012 - EQC -/ 245
246. en quin nivell els ho ensenyeu,!!
tots la mateixa cançó com?
idees principals
idees secundàries
!!! mots, frase o fragment important.
tot un paràgraf
mots clau
01/03/2012 - EQC -/ 246
247. i aprendre a fer representacions gràfiques d’allò
que s’ha subratllat
01/03/2012 - EQC -/ 247
249. i aprendre a fer-los bé!
El “pare”
Joseph Donald Novak
Cornell University
1970
representacions de relacions (jeràrquiques i
ordenades)significatives entre conceptes en forma de
proposicions
01/03/2012 - EQC -/ 249
250. Pressley et al., 2006; Pressley et al.,1989; Rosenshine i
Meister, 1994; Rosenshine et al., 1996)
quan es donen estratègies cognitives i
metacognitives als lectors, avancen molt
més en termes de CL que no pas els
estudiants acostumats als procediments
instructius convencionals
01/03/2012 - EQC -/ 250
251. per fer alumnes autònoms
que puguin...
. assolir una comprensió general dels texts
. accedir i recuperar informació
. integrar i interpretar informació
. reflexionar i avaluar informació (contingut i forma)
01/03/2012 - EQC -/ 251
252. 3
lectura en reunions de departaments
01/03/2012 - EQC -/ 252
253. cicles i departaments
. reflexió escrita sobre didàctica de lectura a les ordres del
dia
. sobretot, després de les juntes d’avaluació
. que cada nivell sàpiga el què i el com del treball amb la
lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després
. que a les UD hi hagi components curriculars relacionats
amb la lectura
01/03/2012 - EQC -/ 253
254. DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenacia dels
quins textos es llegiran i s’ensenyarà ó
ensenyaments de l’educació secundààrea?
llegir a cada ria obligatòria
article 7.5 els centres fomentaran la lectura en totes
les matèries, com a quins objectius, continguts i criteris
factor bàsic per el desenvolupament
de les competències bàsiques i per l’adquisició dels
d’avaluació hi ha a cada UD?
objectius educatius de l’etapa.
article 8.2 en totes les matèries es treballaran la
comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la
comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i
la comunicació, i l’educació en valors.
01/03/2012 - EQC -/ 254
255. situacions comunicatives, dels mitjans de comunicació de temàtica propera als
interessos de l’alumnat (propòsit, idea general), amb atenció especial als textos
expositius, instructius i argumentatius.
comprendre textos literaris curosament seleccionats per a la seva adequació, en
temàtica i grau de dificultat, als aprenents adolescents.
comprendre i sintetitzar seqüències audiovisuals, procedents ee
!
s!mitjans de
i à
r dels
comunicació, relacionades amb les tipologies expositiva r instructiva.
pe
los
a r-
usar tècniques de síntesi, amb suport paper o digital, per mostrar la
cis
comprensió de textos orals i escrits: esquemes, resums.
pre el contingut dels missatges orals,
cercar informació per comprendre,i ampliar
los
ar-
escrits o audiovisuals, utilitzant diverses estratègies i suports
leg
esp la lectura personal d’una obra completa adequada a
exposar una opinió sobre
l dl’estructura de l’obra i els elements caracteritzadors del
ca
l’edat; reconèixer
gènere; valorar l’ús del llenguatge, el punt de vista de l’autor/a, i relacionar-ne
el contingut amb la pròpia experiència, sempre amb el suport de pautes
d’anàlisi, models o qüestionaris.
01/03/2012 - EQC -/ 255
256. un alumne de 2n d’ESO demostrarà comprendre
notícies d’actualitat quan...
. sàpiga localitzar-ne el redactor
. identifiqui, què ha passat, on, quan, a qui,
com i per què ha passat.
. pugui formular una opinió personal (causa –
efecte) relacionada amb la seva experiència
personal
. pugui fer el seguiment de la notícia en tres
mitjans diferents i comparar-los críticament
01/03/2012 - EQC -/ 256
257. a 1r d’ESO sabrà comparar webs de la
mateixa temàtica, a partir de criteris i...
01/03/2012 - EQC -/ 257
258. redactar-ne un informe a partir de...
autoria (.com /.org/ .edu)
adreça @ (i rapidesa en la resposta)
informació criteris
actualització
enllaços (tipus i funcionament)
cercador
01/03/2012 - EQC -/ 258
259. per posar ordre a la lectura d’estudi
01/03/2012 - EQC -/ 259
260. LLEGIM... ESTRATÈGIES D’ESTUDI
lentament i repetida Tenir clar per què i què fer
QUI?
amb autointerrogació Pensar què sabem del
constant tema
QUAN?
fent recapitulacions i Recapitular
síntesis constants
COM? Fer-se preguntes
establint relacions amb els Subratllar el que ens
coneixements previs convé
Fer esquemes i mapes
amb objectius lectors ben
definits Buscar les IP i les IS
Buscar l’estructura
amb paper i llapis
Resumir
parlant Revisar si anem bé, si
s’assoleixen els objectius
01/03/2012 - EQC -/ 260
Prendre notes
261. 4
que “es vegi” lectura arreu
que sigui important en temps i en espai!
01/03/2012 - EQC -/ 261
278. Rosa,sentit té?: llegir en veuSegueix, Arnau!
quin comença tu. Prou. alta un text que
tothom té al davant?
té uns efectes “demolidors”
01/03/2012 - EQC -/ 278
283. els textos s’han de preparar!!
lent i amb despreci!!! fort /mà i dit índex alçats
obrir
els ulls
i mirar
lent i oscil·lar el cap lent + solemne
01/03/2012 - EQC -/ 283
284. ho recordeu, no?
només recuperen informació explícita!
01/03/2012 - EQC -/ 284
286. Sánchez Miguel (2000)
TIPUS DE PREGUNTES
LITERALS INFERENCIALS ELABORACIÓ
INTERPRETATIVES PERSONAL
NIVELLS
MICROESTRUCTURA
MACROESTRUCTURA d’un text
01/03/2012 SUPERESTRUCTURA
- EQC -/ 286
287. ens pot passar a nosaltres?
Plot ro jo vaig pidre al cató. Vaig socre un ban
cotell. El grasc estava cantament linent. No ho vaig
drinir. Una Para jocia i un Pari joci estaven plinant al
enditant meu. Estaven gribblant atment. Jo vaig
grottre al pari i a la para fotnament. No van goffre
nu platió. Na el hini jo no ho vaig potre ilcre’l. Vaig
lindre vàla. Vaig possre forbanament
1. On va pidre l’escriptor plot ro?
2. Va drinir el grasc?
3. Qui estava plinant al enditant seu?
4. Estaven gribblant atment o sapament?
5. Va linindre o no?
288. Sánchez Miguel (2000)
TIPUS DE PREGUNTES
LITERALS INFERENCIALS ELABORACIÓ
INTERPRETATIVES PERSONAL
NIVELLS
MICROESTRUCTURA
MACROESTRUCTURA d’un text
01/03/2012 SUPERESTRUCTURA
- EQC -/ 288