SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 14
LA BIOLOGIA DEL
      CRIM



        Sergi Llambrich Ferré
ÍNDEX

    OBJECTIUS

    HISTÒRIA, EVOLUCIÓ I DEFINICIÓ DE LA CRIMINOLOGIA

    DISCIPLINES FORENSES EMPRADES EN CRIMINOLOGIA

    PROVES BIOLÒGIQUES
      EMPREMTA GENÈTICA
      ANÀLISI DE SANG
      EMPREMTES DACTILARS

    MARC EXPERIMENTAL

    DISSENY EXPERIMENTAL

    RESULTATS I DISCUSSIÓ

    CONCLUSIONS
OBJECTIUS

    CONÈIXER LES TÈCNIQUES   
                                 ESTABLIR LES BASES D'UN
    EMPRADES EN                  PROTOCOL DE TREBALL
    CRIMINOLOGIA.                EXPERIMENTAL PER
                                 APLICAR ALGUNES DE LES

    COMPRENDRE LES BASES
                                 TÈCNIQUES UTILITZADES
    CIENTÍFIQUES DE LES
                                 PER RESOLDRE ELS CRIMS.
    PROVES BIOLÒGIQUES
    UTILITZADES EN LA        
                                 ESTUDIAR LES POSSIBLES
    INVESTIGACIÓ                 VARIACIONS DELS
    CRIMINALISTICA.              RESULTATS OBTINGUTS
                                 SOTA DIFERENTS

    PRESA DE CONTACTE AMB
                                 CONDICIONS AMBIENTALS.
    LES TÈCNIQUES
    D'IVESTIGACIÓ DE LA      
                                 ANALITZAR ELS RESULTATS
    POLICIA CIENTÍFICA.          OBTINGUTS I EXTREURE'N
                                 CONCLUSIONS.
HISTÒRIA, EVOLUCIÓ I DEFINICIÓ
     DE LA CRIMINOLOGIA

 Actualment, el terme criminologia ho podem definir com
   una ciència que estudia les causes del crim, investiga en
   la inciència , les seves formes així com les causes i les
   conseqüències.

 La criminologia va començar al segle XIX. Podem distingir
   dues etapes: la precientífica (punts de vista clàssic i
   empiric) i la científica (orientacions biològiques,
   psicològiques i sociològiques).
DISCIPLINES FORENSES
EMPRADES EN CRIMINOLOGIA

    ANTROPOLOGIA FORENSE      
                                  GENÈTICA

    ANÀLISI DE TAQUES DE      
                                  ATESTATS
    SANG                      
                                  HEMATOLOGIA

    BALÍSTICA FORENSE         
                                  INCENDIS I EXPLOSIUS

    DACTILOSCÒPIA             
                                  MEDICINA FORENSE

    DOCUMENTOSCÒPIA           
                                  ODONTOLOGIA FORENSE

    ESTUDI DE PÈLS I FIBRES   
                                  QUÍMICA FORENSE

    FOTOGRAFIA FORENSE        
                                  TOXICOLOGIA FORENSE
PROVES BIOLÒGIQUES
EMPREMTA GENÈTICA, ANÀLISIS:
 
     ANÀLISI RFLP
 
     ANÀLISI PCR
 
     ANÀLISI AMPFLP
 
     ANÀLISI STR
 
     ANÀLISI DEL
     CROMOSOMA Y
 
     ANÀLISI
     MITOCONDRIAL
ANÀLISI DE SANG

    REVELAT DE LA MOSTRA:
      TEST DE PIRAMIDON

      TEST DE FENOLFTALEÏNA

      TEST DE LUMINOL


    EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA

    FACTORS DIFERENCIALS
       GRUP AB0
       FACTOR RH
EMPREMTES DACTILARS

    DEFINICIÓ:
Una empremta digital és la impressió visible o moderadament
  visible que produeix el contacte de les crestes papil·lars d'un
  dit de la mà sobre una superfície.



    APLICACIÓ EN CRIMINOLOGIA:
Es basa en les lleis de la perennitat, la immutabilitat i la
  diversiformitat. Segons la regió de la qual provenen, es
  distingeix la dactiloscòpia, la pelmatoscòpia i la quiroscòpia.
MARC EXPERIMENTAL
OBJECTIUS:

    Buscar una relació entre les empremtes digitals i l’edat.

    Intentar trobar una relació entre el sexe i les empremtes
    digitals basant-nos en la morfologia i les crestes papil·lars
    d’aquestes.

    Esbrinar les possibles relacions que hi ha entre membres
    d’una familia en les seves empremtes, concretament, en la
    seva morfologia.

    Determinar, estadísticament, quina forma d’empremtes és la
    mes comuna.

    Averiguar si tota la informació per a l’empremta genètica
    s’hereta i si no es així, saber si el medi ambient hi juga un
    paper important.
DISSENY EXPERIMENTAL
(TERMINOLOGIA USADA PER A RESPONDRE ELS DIFERENTS
OBJECTIUS)



    CRESTES PAPIL·LARS

    MORFOLOGIA

    QUOCIENT DE RELACIÓ
RESULTATS I DISCUSSIÓ
RESULTATS I DISCUSSIÓ
RESULTATS I DISCUSSIÓ
 x    y    x·y    x2    y2



14   10   140    196   100

10   11   110    100   121

11   10   110    121   100

11   12   132    121   144

14   16   224    196   256




60   59   716    734   721
CONCLUSIONS

    Per a la primera pregunta, la conclusió és clara, no hi ha cap manera fiable per a
    diferenciar les empremtes segons les edats.

    Per a la segona qüestió, hi ha hagut una sorpresa ja que ha sortit que els llaços
    predominen sobre els arcs i aquests sobre els espirals quan en teoria els espirals
    haurien de predominar sobre els arcs en ambdós sexes. A mes, podem dir que les
    dones tenen més crestes que els homes.

    Pel que fa al tercer experiment, podem afirmar d’una manera molt radical que les
    empremtes (o com a mínim la seva morfologia) s’hereta dels pares i no de les mares.

    En el quart experiment, els resultats també han estat inesperats ja que ha sortit que la
    forma mes comuna és la de llaços, i després la d’arcs per damunt de la d’espirals.

    Per a la cinquena pregunta, hem d’interpretar els resultats del quocient de relació.
    Aquest ha vairat molt poc del 0,5 que es lo ideal. Això vol dir que la majoria
    d’informació s’hereta directament dels pares però que hi ha una petita part que està
    influenciada pel medi ambient.

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Sergi Llambrich Ferré

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Rosabel UA
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
viirmire
 
El Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma HumàEl Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà
14MAS94
 
Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
Gemma Altell
 
Materials de l'herència
Materials de l'herènciaMaterials de l'herència
Materials de l'herència
CC NN
 

Ähnlich wie Sergi Llambrich Ferré (18)

Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
Controvèrsia i Sentit Crític: un estil d’Educació Científica
Controvèrsia i Sentit Crític: un estil d’Educació CientíficaControvèrsia i Sentit Crític: un estil d’Educació Científica
Controvèrsia i Sentit Crític: un estil d’Educació Científica
 
Projecte genoma humà
Projecte genoma humàProjecte genoma humà
Projecte genoma humà
 
Què és la sociologia?
Què és la sociologia?Què és la sociologia?
Què és la sociologia?
 
El Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma HumàEl Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà
 
Patologia i diagnòstic veterinari final
Patologia i diagnòstic veterinari finalPatologia i diagnòstic veterinari final
Patologia i diagnòstic veterinari final
 
Ciencia power point
Ciencia power pointCiencia power point
Ciencia power point
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
Setmana ciència 2012
Setmana ciència 2012Setmana ciència 2012
Setmana ciència 2012
 
La ciencia
La cienciaLa ciencia
La ciencia
 
Eso programació antonio_portfoli
Eso programació antonio_portfoliEso programació antonio_portfoli
Eso programació antonio_portfoli
 
Guies CSCFrame i activitats per aplicar a l’aula el treball integrat de lleng...
Guies CSCFrame i activitats per aplicar a l’aula el treball integrat de lleng...Guies CSCFrame i activitats per aplicar a l’aula el treball integrat de lleng...
Guies CSCFrame i activitats per aplicar a l’aula el treball integrat de lleng...
 
Ciències per a comprendre, decidir i actuar
Ciències per a comprendre, decidir i actuarCiències per a comprendre, decidir i actuar
Ciències per a comprendre, decidir i actuar
 
Competència científica i indagació
Competència científica i indagacióCompetència científica i indagació
Competència científica i indagació
 
Presentació Prc 2009 10
Presentació Prc 2009 10Presentació Prc 2009 10
Presentació Prc 2009 10
 
Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
 
FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014
 
Materials de l'herència
Materials de l'herènciaMaterials de l'herència
Materials de l'herència
 

Mehr von CRP del Tarragonès

Del cor al món. Versionant la cançó protesta
Del cor al món. Versionant la cançó protesta	Del cor al món. Versionant la cançó protesta
Del cor al món. Versionant la cançó protesta
CRP del Tarragonès
 
En sabem prou de la dislèxia?
En sabem prou de la dislèxia?En sabem prou de la dislèxia?
En sabem prou de la dislèxia?
CRP del Tarragonès
 

Mehr von CRP del Tarragonès (20)

El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de dissenyEl Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny
 
El ballet, un estil de vida
El ballet, un estil de vida	El ballet, un estil de vida
El ballet, un estil de vida
 
El món infantil a través del dibuix infantil
El món infantil a través del dibuix infantilEl món infantil a través del dibuix infantil
El món infantil a través del dibuix infantil
 
Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra
Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra	Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra
Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra
 
La imatge o el so?
La imatge o el so?La imatge o el so?
La imatge o el so?
 
Vietnam: Aproximació a una història
Vietnam: Aproximació a una històriaVietnam: Aproximació a una història
Vietnam: Aproximació a una història
 
L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista
L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista	L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista
L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista
 
La mesura de l'aire
La mesura de l'aireLa mesura de l'aire
La mesura de l'aire
 
Del cor al món. Versionant la cançó protesta
Del cor al món. Versionant la cançó protesta	Del cor al món. Versionant la cançó protesta
Del cor al món. Versionant la cançó protesta
 
Un soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol Cros
Un soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol CrosUn soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol Cros
Un soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol Cros
 
El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió.
El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió.El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió.
El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió.
 
Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...
Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...
Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...
 
La llum emesa per les pantalles i la privació del son
La llum emesa per les pantalles i la privació del sonLa llum emesa per les pantalles i la privació del son
La llum emesa per les pantalles i la privació del son
 
Els Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a Sòlids
Els Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a SòlidsEls Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a Sòlids
Els Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a Sòlids
 
L'eutanàsia: el dret a morir amb dignitat
L'eutanàsia: el dret a morir amb dignitatL'eutanàsia: el dret a morir amb dignitat
L'eutanàsia: el dret a morir amb dignitat
 
En sabem prou de la dislèxia?
En sabem prou de la dislèxia?En sabem prou de la dislèxia?
En sabem prou de la dislèxia?
 
Maqueta domòtica de futbol
Maqueta domòtica de futbolMaqueta domòtica de futbol
Maqueta domòtica de futbol
 
Acompanyament a la gent gran
Acompanyament a la gent granAcompanyament a la gent gran
Acompanyament a la gent gran
 
Disseny i construcció d'un kart
Disseny i construcció d'un kart	Disseny i construcció d'un kart
Disseny i construcció d'un kart
 
L'obediència cega a l'autoritat
L'obediència cega a l'autoritatL'obediència cega a l'autoritat
L'obediència cega a l'autoritat
 

Sergi Llambrich Ferré

  • 1. LA BIOLOGIA DEL CRIM Sergi Llambrich Ferré
  • 2. ÍNDEX  OBJECTIUS  HISTÒRIA, EVOLUCIÓ I DEFINICIÓ DE LA CRIMINOLOGIA  DISCIPLINES FORENSES EMPRADES EN CRIMINOLOGIA  PROVES BIOLÒGIQUES EMPREMTA GENÈTICA ANÀLISI DE SANG EMPREMTES DACTILARS  MARC EXPERIMENTAL  DISSENY EXPERIMENTAL  RESULTATS I DISCUSSIÓ  CONCLUSIONS
  • 3. OBJECTIUS  CONÈIXER LES TÈCNIQUES  ESTABLIR LES BASES D'UN EMPRADES EN PROTOCOL DE TREBALL CRIMINOLOGIA. EXPERIMENTAL PER APLICAR ALGUNES DE LES  COMPRENDRE LES BASES TÈCNIQUES UTILITZADES CIENTÍFIQUES DE LES PER RESOLDRE ELS CRIMS. PROVES BIOLÒGIQUES UTILITZADES EN LA  ESTUDIAR LES POSSIBLES INVESTIGACIÓ VARIACIONS DELS CRIMINALISTICA. RESULTATS OBTINGUTS SOTA DIFERENTS  PRESA DE CONTACTE AMB CONDICIONS AMBIENTALS. LES TÈCNIQUES D'IVESTIGACIÓ DE LA  ANALITZAR ELS RESULTATS POLICIA CIENTÍFICA. OBTINGUTS I EXTREURE'N CONCLUSIONS.
  • 4. HISTÒRIA, EVOLUCIÓ I DEFINICIÓ DE LA CRIMINOLOGIA Actualment, el terme criminologia ho podem definir com una ciència que estudia les causes del crim, investiga en la inciència , les seves formes així com les causes i les conseqüències. La criminologia va començar al segle XIX. Podem distingir dues etapes: la precientífica (punts de vista clàssic i empiric) i la científica (orientacions biològiques, psicològiques i sociològiques).
  • 5. DISCIPLINES FORENSES EMPRADES EN CRIMINOLOGIA  ANTROPOLOGIA FORENSE  GENÈTICA  ANÀLISI DE TAQUES DE  ATESTATS SANG  HEMATOLOGIA  BALÍSTICA FORENSE  INCENDIS I EXPLOSIUS  DACTILOSCÒPIA  MEDICINA FORENSE  DOCUMENTOSCÒPIA  ODONTOLOGIA FORENSE  ESTUDI DE PÈLS I FIBRES  QUÍMICA FORENSE  FOTOGRAFIA FORENSE  TOXICOLOGIA FORENSE
  • 6. PROVES BIOLÒGIQUES EMPREMTA GENÈTICA, ANÀLISIS:  ANÀLISI RFLP  ANÀLISI PCR  ANÀLISI AMPFLP  ANÀLISI STR  ANÀLISI DEL CROMOSOMA Y  ANÀLISI MITOCONDRIAL
  • 7. ANÀLISI DE SANG  REVELAT DE LA MOSTRA: TEST DE PIRAMIDON TEST DE FENOLFTALEÏNA TEST DE LUMINOL  EXTRACCIÓ DE LA MOSTRA  FACTORS DIFERENCIALS GRUP AB0 FACTOR RH
  • 8. EMPREMTES DACTILARS  DEFINICIÓ: Una empremta digital és la impressió visible o moderadament visible que produeix el contacte de les crestes papil·lars d'un dit de la mà sobre una superfície.  APLICACIÓ EN CRIMINOLOGIA: Es basa en les lleis de la perennitat, la immutabilitat i la diversiformitat. Segons la regió de la qual provenen, es distingeix la dactiloscòpia, la pelmatoscòpia i la quiroscòpia.
  • 9. MARC EXPERIMENTAL OBJECTIUS:  Buscar una relació entre les empremtes digitals i l’edat.  Intentar trobar una relació entre el sexe i les empremtes digitals basant-nos en la morfologia i les crestes papil·lars d’aquestes.  Esbrinar les possibles relacions que hi ha entre membres d’una familia en les seves empremtes, concretament, en la seva morfologia.  Determinar, estadísticament, quina forma d’empremtes és la mes comuna.  Averiguar si tota la informació per a l’empremta genètica s’hereta i si no es així, saber si el medi ambient hi juga un paper important.
  • 10. DISSENY EXPERIMENTAL (TERMINOLOGIA USADA PER A RESPONDRE ELS DIFERENTS OBJECTIUS)  CRESTES PAPIL·LARS  MORFOLOGIA  QUOCIENT DE RELACIÓ
  • 13. RESULTATS I DISCUSSIÓ x y x·y x2 y2 14 10 140 196 100 10 11 110 100 121 11 10 110 121 100 11 12 132 121 144 14 16 224 196 256 60 59 716 734 721
  • 14. CONCLUSIONS  Per a la primera pregunta, la conclusió és clara, no hi ha cap manera fiable per a diferenciar les empremtes segons les edats.  Per a la segona qüestió, hi ha hagut una sorpresa ja que ha sortit que els llaços predominen sobre els arcs i aquests sobre els espirals quan en teoria els espirals haurien de predominar sobre els arcs en ambdós sexes. A mes, podem dir que les dones tenen més crestes que els homes.  Pel que fa al tercer experiment, podem afirmar d’una manera molt radical que les empremtes (o com a mínim la seva morfologia) s’hereta dels pares i no de les mares.  En el quart experiment, els resultats també han estat inesperats ja que ha sortit que la forma mes comuna és la de llaços, i després la d’arcs per damunt de la d’espirals.  Per a la cinquena pregunta, hem d’interpretar els resultats del quocient de relació. Aquest ha vairat molt poc del 0,5 que es lo ideal. Això vol dir que la majoria d’informació s’hereta directament dels pares però que hi ha una petita part que està influenciada pel medi ambient.