2. - La retòrica
- La retòrica de la imatge
- Les figures retòriques
- Els principals tipus de figures retòriques
- Conclusions i activitat en conjunt
3. La retòrica fa referència a un conjunt de recursos
que utilitza el llenguatge per fer arribar els
missatges al receptor d’una manera mes efectiva.
La funció de la retòrica, l’origen se situa a l’Antiga
Grècia. La persuasió.
Utilitzen figures retòriques d’una manera normal
durant el llenguatge quotidià .
Establim el sentit literal i el sentit figurat.
4. També al llenguatge habitual es parla de la
retòrica.
L’any 1964 va ser adoptat per Roland Barthes, que
explica com els recursos retòrics tradicionals del
llenguatge de la paraula.
Amb la retòrica es pretén potenciar el missatge per
tal d’influir en el receptor i fins i tot fer canviar la
conducta.
La imatge ens pot ajudar a entendre o
comprendre millor els mecanismes de la persuasió
visual.
5. Què és?
L’origen de les figures retòriques està basat en la
literatura sobre la sintàctica aplicades en les frases
o oracions, en el llenguatge de la paraula. En
aquest cas es tracta de buscar aquests tipus de
figures retòriques en el llenguatge visual o
qualsevol imatge polisèmica (que pot tenir diferent
significats).
La retòrica visual se centra majoritàriament en el
llenguatge publicitari, es a dir anuncis, mitjans de
comunicació etc.
6. Definicions
PERSONIFICACIÓ Consisteix en caracteritzar a una
realitat no animada com si fos humana. Donant-li
atributs propis de l’ésser humà.
METONÍMIA És un fenomen de canvi semàntic per el
qual es designa una cosa o idea amb el nom de
una altre, servint d’alguna relació semàntica
existent entre ambdues.
HIPÈRBATON Es la figura literària que consisteix en
trastocar o desordenar l’odre natural de la frase. El
podem trobar en el text dels missatges publicitaris.
7. ANTÍTESIS Consisteix en contraposar dos imatges en
cada una de les quals s’expressen idees de
significació oposada o contraria.
HIPÈRBOLE Consisteix en realitzar una exageració
molt gran augmentant o disminuint la fotografia o
forma visual. Se li dona més importància a l’acció
en sí, que no a la qualitat de l’acció.
ACCENTUACIÓ L’objecte d’interès es presenta
fortament contrastat respecte a la resta de la
imatge; per exemple, acolorint un element mentre
tots els altres apareixen en blanc y negre. (Molt
d’ús en la publicitat)
8. ANACOLUT L’intercanvi d’elements d’una frase que
trenca les regles sintàctiques. Visualment suposa
una imatge impossible. Per exemple, en un anunci
de detergent, el personatge televisiu que surt de la
pantalla i neteja la casa del televident.
METÀFORA Basada en la analogia entre el que es
veu y el que significa. La metàfora es una de les
figures més potents en el camp visual y s’utilitza
extensament.
ELÍPSIS Consisteix en suprimir algun objecte o terme
de la imatge, donant-lo a entendre en allò que es
mostra.
9. COMPARACÍO Aquest recurs no pretén identificar
cap element amb un altre sinó comparar les
característiques del que comparem.
SINÈCDOQUE Un cas particular de la metonímia en
la que es substitueix el tot per una part. Per
exemple per representar Paris, substituir-lo per la
Torre Eiffel o Londres per el Big Ben.
JOC VISUAL És l’equivalent visual del joc de
paraula. La construcció de una imatge a partir
d'elements inversemblants.
Per exemple una cremallera en la que els dents
són les lletres de paraules a la cremallera
10. CONCLUSIONS
La nostra responsabilitat es utilitzar el
llenguatge visual i totes les seves tècniques
amb l’objectiu de fer comprensible allò que és
complex.
Activitat conjunta
A continuació presentarem unes imatges en
paper; les analitzarem i intentarem veure quin tipus
de figura retòrica és cadascuna.