1. El dia a dia de les persones
amb espectre autista i
esquizofrènia
Localitat i data:Martorell,17 de Gener 2013
Autora:Cristina García García
Tutora:Pilar Roca
Curs i grup: 2n Batxillerat
IES Joan Oró

2. Índex:
•
1.Introducció:....................................................................................................P.1
-1.1.Introducció.................................................................................................P.1
-1.2.Abstract......................................................................................................P.3
•
2.Pròleg.............................................................................................................P.4
•
3.Agraïments.....................................................................................................P.6
•
4.Diferencia entre trastorn i malaltia...............................................................P.7
•
5.Autisme...........................................................................................................P.8
5.1.Origen de l’autisme.....................................................................................P.8
5.2.Definició......................................................................................................P.8
5.3.Graus d’autisme...........................................................................................P.8
5.4.Tipus d’autisme.........................................................................................P.11
5.5.Simptomes.................................................................................................P.12
5.6.Caracteristiques destacables a nivell evolutiu...........................................P.12
5.7.Possibles causes que provoquen que una persona tingui trastorn d’espectre
autista..............................................................................................................P.13
5.8.Diagnóstic a nivell sanitari.........................................................................P.15
5.9.Evolució i pronòstic...................................................................................P.17
5.10.Recursos sociosanitaris i educatius.........................................................P.18
5.10.1.Farmacológic....................................................................................P.18
5.10.2.Musicoterapia...................................................................................P.18
5.10.3.Estimulació precoç ...........................................................................P.18
5.10.4.Massatge infantil...............................................................................P.18
5.11.Psicoeducació familiar.............................................................................P.19
2

3. 5.12.Temps d’oci.............................................................................................P. 21
•
6.Esquizofrènia.................................................................................................. P. 23
6.1.Origen de l’esquizofrènia...........................................................................P.23
6.2.Definició.....................................................................................................P.23
6.3.Tipus d’esquizofrènia.................................................................................P.24
6.4.Simptomes i característiques.....................................................................P.24
6.5.Evolució de la malaltia...............................................................................P.27
6.6.Característiques de la malaltia..................................................................P.28
6.7.Etapes de l’esquizofrènia...........................................................................P.28
6.7.1.Etapa prepsicòtica................................................................................P.28
6.7.2.Brot psicòtic.........................................................................................P.28
6.7.3.Etapa post-brot....................................................................................P.29
6.8.Formes d’inici de l’esquizofrènia...............................................................P.29
6.9.Causes de l’esquizofrènia..........................................................................P.29
6.10.Diagnostic àmbit sanitari........................................................................P.30
6.10.1.Diagnostic..........................................................................................P.30
6.11.2.Controversies de diagnòstic...............................................................P.30
6.11.Tractament..............................................................................................P.31
6.12.Psicoeducació pacient-familia.................................................................P.31
6.13.Pronóstic..................................................................................................P.33
6.14.Tractament..............................................................................................P.34
•
•
8.Mesures d’atenció a la diversitat.....................................................................P.37
•
9.La resiliència de les persones...........................................................................P.38
•
3
7.Escola inclusiva.................................................................................................P.36
10.Centres ocupacionals.....................................................................................P.39

4. •
11.Associacions...................................................................................................P.40
•
12.Comparació autisme i esquizofrènia..............................................................P.41
•
13.Entrevistes.....................................................................................................P.42
13.1.Auxilia.........................................................................................................P.42
13.2.Ceip Font del Roure....................................................................................P.43
13.3.Entrevista a un afectat d’Asperger.............................................................P.54
13.4.Entrevista a un familiar d’un Asperger.......................................................P.60
13.5.Entrevista esquizofrènia..............................................................................P.64
13.6.Casos aportats per el Dr.Pellejero...............................................................P.73
•
14.Conclusions.......................................................................................................P.76
•
15.Biblografia.........................................................................................................P.78
4

5. Introducció
1.1.Introducció
El meu treball de recerca tracta sobre l’esquizofrènia i l’autisme . Vaig escollir
aquest tema ja que voldria escollir la carrera d’educació especial o psicologia en
un futur. El meu interès sobre l’autisme va arribar gracies a la meva mare que es
mestre d’educació infantil , a la seva classe hi havia un nen autista ,la meva mare
m’explicava sobre ell ,la seva manera de comportar-se poc a poc vaig voler
aprendre’n més. El interès per l’esquizofrènia va arribar també gracies a la meva
mare que em va explicar el comportament d’un nen de la seva escola, ella mai no
l’havia tingut a la classe i per això no em podia respondre diverses preguntes que
jo li feia per això vaig decidir fer treballs sobre l’esquizofrènia a l’assignatura de
ciències i així saber una mica més.
Per això ja a 4t d’ESO ja sabia alguns dels temes que escolliria, un cop em van
assignar aquest treball em vaig plantejar les següents hipòtesis:
Hipòtesis del treball:
Les famílies no sempre accepten les dificultats dels seus fills
Per atendre infants amb trets autistes i persones majors de 12 anys i adultes amb
esquizofrènics hi ha manca de recursos educatius , sanitàries, de temps d’oci i
sociolaborals.
5

6. Les persones amb trastorns d’espectre autista i esquizofrènic tenen moltes
dificultats en la seva vida quotidiana, perquè :
A nivell dels autistes, els recursos sanitaris , educatius i de temps d’oci no són
suficients.
A nivell de persones amb esquizofrènia els recursos sanitaris, educatius, de
temps de lleure, laborals i d’integració socials no son suficients.
Els professionals que atenen a les famílies amb fills amb trets autistes ( de 3-11
anys, de 12 a 16 anys) i esquizofrènics (De 12 a 18 anys i adults ) haurien de
proporcionar-los més orientacions i recolzament.
Per exemple haurien d’ informar-los de la teoria “ Modulació Pedagògica”, per
establir entre ells una comunicació més eficaç.
6

7. 1.2.Abstract
My project is about autism and a mental disorder called schizophrenia. I chose
this topic because in a future I would like to work as a teacher for that type of
persons or as a psychologist.
I know this job requires a lot of patience but I have always liked to work in this
type of job.
Reading the project you’ll see the definition of autism and schizophrenia, its
characteristics, and some interviews to specialists of the area that I investigated
for that project.
Finally, I’m glad to say that I’ve enjoyed a lot the process of doing the project
because I like this topic very much and I was very motivated.
7

8. 2.Pròleg
Sóc la mare de la Cristina i m’ha demanat que fes el pròleg d’un treball que
considero està molt ben treballat i desenvolupat.
El fet que hagi estat a mi a qui m’ho demanés m’ha copsat en un primer moment
però mirant enrere veig a una nena que m’escoltava amb gran atenció quan li
explicava i li explico coses sobre el meu centre i els meus alumnes.
El vincle que ens uneix va més enllà del de mare-filla, és el de compartir passions
en el grau més alt i una d’elles és aquest treball que està fent, la psicologia i
l’educació.
El fet de poder travessar les fronteres de la ment, fer possible els seu
enteniment , ser empàtic amb les persones que pateixen aquests trastorns i
poder ajudar-les a poder ser compreses per la societat i fer accessible a tothom i
8

9. familiaritzar-los amb l’autisme i/o l’esquizofrènia ha fet que la Cristina i jo
tinguéssim converses ben interessants.
Des de petita ha mostrat molt interès per aquest tema i és cert que també ha
estat iman de persones que pateixen TDA. Sempre ha tingut amics/gues
especials amb els quals es relacionava molt bé i en moltes ocasions ha estat ella
el vincle d’unió amb el món exterior d’aquestes persones. Suposo que deu tenir
com un aura interna que aquestes persones són capaços d’intuir i fan que amb
ella es sentin segurs i per tant confiïn en ella.
Com veieu la Cristina tot i la seva curta edat te un alt bagatge en aquest tema del
qual no era ni conscient.
Penso que el seu futur passa per dedicar-s’hi de ple en aquest món de l’educació
especial i que anirà més enllà estudiant psicologia .
En aquest treball ha dedicat moltes hores i moltes ganes. S’ha informat a tort i a
dret per oferir diferents punts de vista, tant des de la vessant educativa, com
psicològica, com psiquiàtrica. Ha buscat persones amb aquest trastorn que s’han
ofert a ser entrevistats... Això és molt gran! Sabeu perquè? Doncs perquè si un
Asperger i la seva família són capaços d’obrir-te el seu cor és que allà ha estat
una relació que ha nascut d’una interacció màgica que un ha pogut traspassar i la
qual cosa és molt difícil i la Cristina ho ha aconseguit i com a tal se li ha de
valorar.
9

10. Estic molt orgullosa del seu treball i del seu esforç i estic segura que serà capaç
d’aconseguir allò que és proposi perquè és una persona constant i treballadora i
amb unes idees molt clares del que vol.
Ana García Perancho
3.Agraïments
Voldria agrair sobretot l’ajuda de la meva tutora i l’entusiasme que ha demostrat
durant tot el treball i sense la qual aquest treball no hagués sigut possible. També
10

11. a la meva mare per la seva paciència i ajuda durant tot el treball i com no a totes
aquelles persones que m’han ajudat a dur-lo a terme.
Cristina García García
11

12. 4.Diferència entre trastorn i malaltia:
Una malaltia ha de tenir una etiologia (és a dir, una causa coneguda), un
diagnòstic, un pronòstic, un tractament. L’OMS la descriu com la pèrdua de la
salut la perdia de l’equilibri bio-psico-social. Un trastorn en canvi és alguna cosa
purament descriptiva, una alteració de la personalitat i altres problemes
psicològics que causen problemes en el dia a dia de la persona que ho pateix,
per exemple, es pot tenir un trastorn de la conducta alimentària sense que això
constitueixi
una
malaltia.
DIFERÈNCIES
Malaltia
Trastorn
Ha
Es descriptiva
de tenir una causa coneguda
Existeix alguna anomalia en els
òrgans interns
12
No existeix cap anomalia als òrgans
interns

13. 5. AUTISME
5.1.Origen de l’autisme
Hans Asperger va ser el primer en nomenar la paraula autisme per a englobar
nens que exhibien unes característiques similars. El treball de H.Asperger no va
ser reconegut fins al 1981.Les interpretacions del comportament dels grups
observats per Kanner i Asperger van ser diferents. Kanner va reportar les seves
mancances en l’àmbit lingüístic estranys moviments en aquells nens. Asperger va
remarcar la seva necessitat de seguir una rutina i obsessió per diversos temes.
Les diferents interpretacions de Hans Asperger i Leo Kanner van donar lloc a la
formulació del síndrome d’Asperger i de l’autisme de Kanner.
5.2.Definició
És un trastorn que afecta a la comunicació del llenguatge, l'interès per altres
persones i les relacions socials. En molts casos tenen conductes poc flexibles i
manies o gestos repetitius. Cada nen és diferent i la variabilitat és gran entre ells.
13

14. 5.3.Graus d’autisme:
Creats per Dr.Àngel Riviere(un catedràtic que es va centrar en la recerca de
l’estudi de la intel·ligència i el pensament) conegut com I.D.E.A “inventari de
l’espectre autista”.Aquests graus permeten avaluar l’individu i determinar quines
son les seves mancances tant a nivell cognitiu, motriu, social , afectiu, del
llenguatge, etc...
1rGrau(Trastorn autista/ Trastorn de Kanner)
Característiques:
Evitar el contacte visual
Poc desenvolupament del llenguatge
Tendència a l’aïllament
Eviten el contacte corporal
Falta de comunicació
Fixació per estímuls visuals i auditius
Automatismes
Activitats repetitives
No aguanta els canvis en l’entorn
14

15. Conducta agressiva i autolesions
2n Grau(Autisme regressiu):
Fins als divuit mesos l’infant té un desenvolupament normal i després comença a
perdre facultats en la parla, a nivell intel·lectual, de moviment, etc...
Característiques:
Contacte visual momentani
Llenguatge poc desenvolupat i ecolàlies(repetició de paraules o frases)
No parla encara que entén el que se li diu
No parla i no entén el que se li diu
Interactua amb adults però no amb iguals
Joc centrat en el propi cos
No té espontaneïtat ni imitació
Automatismes
Atenció dèbil
Hiperactivitat
Comunicació amb signes
Intel·ligència pràctica
15

16. Trastorn del son
Canvis d’ànim
Aïllament progressiu
3r Grau(Autisme d’alt funcionament)
Primerament es pot confondre amb el síndrome de dèficit d’atenció. Els costa
relacionar-se i tenen comportaments i interessos obsessius:
Característiques d’algunes nens de amb espectre autista.
Desenvolupament global del llenguatge d’acord amb la seva edat.
Evolució del procés ensenyament- aprenentatge d’acord, amb la seva edat.
Idees obsessives
Conductes rutinàries
Gran memòria
Falta o dificultat d’expressió
Ansietat i gran fustrabilitat
Control dels seus impulsos
4t Grau(Síndrome d’Asperger):
16

17. S’aïllen parlen sempre dels seus interessos i son freds.
Característiques:
Llenguatge normal i molt literal
Dèficit d’atenció
Dificultat d’expressió de les emocions
Rutinaris,solitaris i obsessius
Nivell intel·ligència alt
Es relacionen amb iguals però no entenen els seus interessos
Interessos propis
No entén ni el com ni el perquè del pensament dels altres
Comportament rígid
Desenvolupament cognitiu i llenguatge normal
Empatia
Saben que son diferents
5.4.Tipus d’autisme
Existeixen quatre tipus d’autisme infantil:
17

18. Síndrome d’Asperger: és un trastorn d'autisme lleu, que es caracteritza per la
falta d'empatia respecte a la societat, l'obsessió per determinades accions o
activitats i per desenvolupar un coeficient intel·lectual per sobre de la mitjana.
Síndrome de Rett: comporta una gran dificultat del desenvolupament de la
capacitat del llenguatge, així com de les pròpies habilitats motrius. És habitual
que les persones que pateixen aquest trastorn tinguin algun tipus de retard
mental.
Trastorn de desintegració infantil: es caracteritza per una profunda deterioració
de les capacitats i habilitats adquirides. Els pacients perden la parla i la capacitat
de comunicació amb la societat.
Trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat:es caracteritza per la
dificultat en la comunicació.
5.5.Símptomes
Els símptomes bàsics de l’autisme són
Absència de balboteig als 12 mesos
Absència de comunicació no verbal com assenyalar, dir adéu, etc. als 12 mesos
Absència de paraules soltes a l'edat de 16 mesos
Absència de frases espontànies de dues paraules als 24 mesos
Pèrdua d'habilitats lingüístiques a qualsevol edat.
18

19. 5.6.Característiques destacables a nivell evolutiu:
Àmbit de Comunicació:Tenen una gran dificultat per a comunicar-se.
Àmbit de personalitat i Comportament:Les seves conductes són involuntàries,
també la inexpressió es freqüent en ells, els automatismes, mirada perduda,
actes involuntaris com cridar sense motiu,etc... L’autista només es guia per els
seus interessos, els autistes poden tenir un bon nivell intel·lectual però no es
capaç de seguir el ritme escolar ja que necessita processos molt mecànics
només para atenció a aquelles activitats que els interessen sinó simplement
entren en un estat de desconnexió.
Procés de Socialització: No es relaciona amb les altres persones, no comprèn el
comportament de les altres persones ni els seus sentiments , es senten més
còmodes amb objectes que parlant amb una persona. Molts autistes eviten el
contacte corporal però molts l’utilitzen com a mètode comunicatiu per la seva
mancança comunicativa.
5.7.Possibles causes que provoquen que una persona tingui trastorns d’
espectre autista.
Hem de parlar de parlar de possibles causes perquè aquestes no són universals,
cada persona és diferent i manifesta el seu trastorn amb característiques
individuals, malgrat que hi ha possibles causes que si és consideren generals per
tothom.
19

20. Les causes de l’autisme es desconeixen, però moltes investigacions creuen que
és el resultat de mutacions genètiques causades per factors ambientals.
Algunes d’elles són:
Factors genètics: Els estudis de persones autistes han trobat diferències en
algunes regions del cervell, cerebel i l’amígdala. S’han identificat un número de
gens associats amb el trastorn, també han trobat que aquestes persones tenen
nivells anormals de serotonina o altres neurotransmissors en el cervell. Això
indica que l’autisme pot produir-se de la interrupció del desenvolupament
cerebral normal, en el desenvolupament fetal , causat per defectes en el gens,
els quals que s’encarreguen de controlar el creixement cerebral i de regular la
comunicació que tenen les cèl·lules cerebrals entre si.
Factors ambientals: una persona pot estar predisposada la autisme a causa de:
Estrès
Àcid fòlic: l’àcid fòlic afecta la producció de cèl·lules, incloses les
neurones i
afecta normalment a dones embarassades.
Intoxicació per metalls pesats: L’anàlisi d’orina de persones amb autisme mostren
signes d’intoxicació per mercuri.
Criança: Fins feia poc es creia que la falta d’atenció del pares vers al fill podia
causar autisme al nen però aquesta teoria s’ha desaprovat.
Factors biològics:es creu que poden causar autisme aquests factors
20

21. La incapacitat del cos per utilitzar correctament les vitamines i minerals.
Les vacunes ja que moltes d’elles porten una petita dosis de mercuri que actuen
com un conservant natural .
Canvis en la dieta.
5.8.Diagnòstic a nivell Sanitari.
Per diagnosticar autisme es necessita fer:
Entrevista clínica
Observació directa
Instruments diagnòstics
Proves complementàries
21

22. Finalment el DSM-IV(manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals) s’han
de donar les següents característiques per a diagnosticar autisme:
CRITERIS PER AL DIAGNÒSTIC DE F84.0
TRASTORN AUTISTA [299.00]
S’han d’haver seleccionat en total 6 o més punts dels indicats 1,2 i 3
Alteració de la interacció social, donada per almenys de dues de les
següents característiques:
Important alteració de l’ús de comportaments no verbals
Incapacitat per desenvolupar relacions amb els companys
Absència de la tendència de compartir amb altres persones : la diversió, els
interessos i els objectius.
Falta de reciprocitat social o emocional.
2.Alteracio de la comunicació, almenys per dues de les següents
característiques:
Retard o absència del desenvolupament del llenguatge oral
Alteració de la capacitat per iniciar o mantenir una conversació
Utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge
Absència de joc realista i espontani
3.Patrons de comportament, interessos i activitats restringits, repetitius i
estereotipats.
22
Manifestats
almenys
per
una
de
les
següents

23. característiques:
Preocupació absorbent per un o més patrons estereotipats
Adhesió aparentment inflexible a rutines o rituals específics
Manierismes motors estereotipats i repetitius
Preocupació persistent per parts d’objectes
B. Retard o funcionament anormal en una de les següents àrees(abans de
3 anys): (1) interacció social, (2)llenguatge, (3)joc simbòlic o imaginatiu:
C. El trastorn no s’explica millor per la presencia de la síndrome de Rett o
un trastorn desintegrador infantil.
5.9.Evolució i pronòstic:
1-En alguns casos hi ha un progrés social i intel·lectual molt escàs i en altres es
produeix una bona evolució en els progressos acadèmics ( Asperger). El 50%
presenten un retard mental sever o profund, el 30% un retard mental lleu o
moderat, i el 20% una intel·ligència dins dels límits normals.
2-En general, no hi ha progrés social ni independència.
3-Tenen unes taxes de mortalitat elevades.
23

24. 4-Un elevat nombre d'epilèpsia en l'adolescència.
5-Canvis dramàtics en l'estat mental quan arriben a l'adolescència:
-Agreujament temporal
-Agreujament permanent
-Deteriorament intel·lectual
-Augment conductes agressives i auto-lesives.
-Pèrdua d'habilitats lingüístiques.
6-Una minoria evolucionen favorablement en la seva vida, son els nens amb C.I
Executiu superior a 70 i amb llenguatge verbal comunicatiu als 5 anys.
7-El millor predictor per a un bon pronòstic serà:
-Presència d'un C.I. no verbal elevat.
-Presència de llenguatge comprensiu als 5 anys.
-Capacitat d'aprenentatge d'Habilitats Socials.
5.10.Recursos sociosanitaris i educatius:
5.10.1.Farmacologic
L’autisme no es pot curar amb fàrmacs, no obstant es tracten farmacològicament
els
trastorns
de
comportament
per
tan
de
poder
millorar
el
seu
tractament(educació especialitzada i recolzament social).aquest medicament es
24

25. la risperidona, un psicofàrmac. Els seus efectes secundaris són l’augment de
pes, també s’utilitzen per a malalties com l’esquizofrènia.
5.10.2Musicoterapia
És la utilització de la musica i de tot tipus d’experiències musicals
per
restaurar,mantenir i/o millorar la salut física i psíquica de les persones. Esta
demostrat que en nens autistes milloren més en habilitats educatives,
lingüístiques, cognitives, socials i de conducta a patir d’un mètode educatiu
dinàmic,divertit i estructurat.
5.10.3.Estimulació precoç:
És un grup de tècniques per al desenvolupament de les capacitats i habilitats
dels nens en la primera infància. És el grup de tècniques educatives especials
empleades en nens entre el naixement i els sis anys de vida per corregir trastorns
reals o potencials en el seu desenvolupament, o per estimular capacitats
compensadores. Les intervencions contemplen al nen globalment i els programes
es desenvolupen tenint en compte tant a l'individu com a la família i l'entorn social
que ho envolta.
5.10.4.Massatge infantil
És una tècnica subtil, tendra i agradable que, mitjançant l’estimulació tàctil, ens
permet comunicar-nos d’una forma intensa amb el món corporal i emocional de
l’infant. És l’art de la comunicació a través de les mirades, els somriures, el
contacte, les paraules, el joc, que ens apropen al nen. El massatge infantil
proporciona:
25

26. Afavorir mitjançant el tacte i la veu la creació i enfortiment dels vincles afectius
entre els nens i els seus pares i/o cuidadors.
Ajudar a crear petits-grans canvis d’actitud, estimulant l’escolta de les necessitats
del nen i l’atenció més adequada.
Crear nens i individus més segurs, comunicatius, receptius i més sans a nivell
físic, psicològic i emocional.
5.11.Psicoeducació familiar
També coneguda com a teràpia familiar, es una teràpia que inclou tant a la
família
com
al
en aquestes sessions. La psicoeducació familiar ensenya com resoldre
problemes i altres fets referents a la malaltia per facilitat la convivència amb
l’afectat. Hi ha diferents versions de la psicoeducació familiar:
La versió de Goldstein (1978)
Leff (1985)
Falloon (1987)
Hogarty (1991)
Tarrier (1989).
Posarem com a exemple la teràpia de Falloon que creu que els principals
problemes de la família són:
26

27. Falta de comprensió sobre la complexa naturalesa de la malaltia i les seves
limitacions socials
Falta d'habilitats per saber afrontar els símptomes
Dificultat per expressar sentiments, negatius i positius, pel pacient
Dificultat per reduir tensió en la família mitjançant un mètode efectiu per resoldre
problemes,
Tendència a sentir-se estigmatitzats i a limitar els contactes socials fos del
cercle familiar.
Els següents elements componen el programa de de Falloon:
1. El treball de la família s'integra a un equip multidisciplinari.
2. Compromís—escoltar a la família, fer visites a domicili quan siguin requerides.
3. El pacient està involucrat en les sessions de capacitació.
4. Existeix avaluació permanent per ajudar a mantenir el focus central.
5. Avaluació de les fortaleses de la família, problemes, metes individuals.
6. Atenció a les necessitats clíniques i socials del pacient i la seva família.
7.Maneig òptim de la medicació del pacient.
8. Programa intensiu d'educació per al pacient i la seva família seguit d'educació
contínua dirigida a les necessitats de la família.
9. Promoure comunicació clara i escoltar activament.
10. Capacitar a les famílies en les tècniques de solució de problemes.
11. Ajudar en la regulació de les interaccions afectives.
27

28. 12. Manejar els sentiments de pèrdua que s'associen a la discapacitat del
pacient.
13. Reconèixer que les persones amb malaltia mental seriosa poden ser altament
sensibles a l'estrès.
14. Aprendre a manejar l'estrès, no a eliminar-ho.
Un programa d'aquest tipus pot durar diversos anys, la durada es basa en els
interessos de la família.
5.12.Temps d’oci
El temps d’oci engloba tot aquell temps que es dedica a fer activitats no
obligatòries, per a les persones amb TEA es necessari dur a terme activitats més
organitzades que els permeten millorar i créixer. En aquestes activitats solen
estar implicades les famílies, escoles i altres. Normalment aquestes activitats es
duen a terme en FEAPS ,organitzacions especialitzades en persones amb
TEA .Les activitats d’oci són recomanables ja que:
Fomenten el benestar emocional
Fomenten les relacions interpersonals
Fomenten el benestar material
Fomenten el desenvolupament personal
Fomenten el benestar físic
28

29. Fomenten l’autodeterminació
Fomenten la inclusió social
Fomenten els drets
Algunes de les activitats recomanables són:
Passar temps amb que és especial i important
Fer fúting
Anar a la piscina
Practicar esports en equip
Guardar i classificar fotos en un àlbum
Veure vídeos i pel·lícules
Jugar amb la consola
Anar al parc
Escoltar música
Aprendre a ballar
Participar en un grup de teatre
Aprendre a tocar algun instrument musical
Promoure interessos particulars: informàtica, matemàtiques, etc...
Altres
29

30. 6. ESQUIZOFRENIA
6.1.Origen de l’esquizofrènia
El terme d'esquizofrènia va ser introduït pel psiquiatre suís Bleuler en 1911,però
aquest trastorn ja va ser identificat pel psiquiatre alemany Kraepelin en 1896 sota
el nom de "demència precoç", volent significar que les persones afectades,
necessàriament sofreixen greus deterioracions cognitives i comportamentals,
similar és a les demències experimentades per algunes persones ancianes, però
en aquest cas es donaria en una edat juvenil. No obstant això Bleuler va observar
que no era així en tots els casos i va considerar més apropiat donar el nom
d'esquizofrènia com una escissió en l'associació d'idees o com una retirada de la
realitat i la vida social. El terme d'esquizofrènia en si significa " ment partida”.
30

31. 6.2.Definició
L’esquizofrènia és un trastorn psicòtic greu. Les seves manifestacions bàsiques
consisteixen en una barreja de signes i símptomes característics. Els símptomes
afecten múltiples processos psicològics, com la percepció (al·al·lucinacions),
ideació,
comprovació
de
la
realitat
(deliris),
processos
de
pensament
(associacions laxes), sentiments (afecte pla, afecte no apropiat), conducta
(catatonia, desorganització), atenció, concentració, motivació i judici. No tots els
símptomes seran els mateixos en un esquizofrènic ja que varien segons la
persona que pateix aquest trastorn.
6.3Tipus d’esquizofrènia
-Paranoide: esquizofrènia caracteritzada per el deliri de ser constantment
perseguit per algú i creure que quelcom intenta fer-li mal. Aquesta persona
intentarà constantment defugir aquestes persones e intentar protegir-se de elles.
-Desorganitzada o herbefénica:caràcters o respostes inapropiades i sense sentit
davant diverses situacions. Normalment apareix abans dels 25 anys i tenen
possibilitat de patir-la les persones amb antecedents familiars amb psicosis i
depressió.
31

32. -Catatònica: es caracteritza per la inexpressió i la falta de moviment, e inclús falta
de resposta al dolor. Pateix automatismes(moviments repetitius) , ja que encara
que no respon exteriorment davant els estímuls interiorment por patir-los amb
molta força, aquesta resposta davant els estímuls només es fa notable amb el
canvi en les pulsacions.
-Indiferenciada: no te uns símptomes concrets.
-Residual: la que es produeix després d’haver superat una crisi d’esquizofrènia hi
predominen els símptomes negatius.
6.4.Símptomes i característiques
Els símptomes de l’esquizofrènia s'organitzen en :
Positius:Consisteixen en al·lucinacions i deliris. També aquests simptomes
reben el nom de psicosis. Poden ser:
Al·lucinacions: enganys dels sentits, percepcions que no reflecteixen la realitat
però el pacient viu com completament reals, també poden ser de tipus gustatiu o
tàctil encara que acostumen a ser menys freqüents.
Deliris: són conviccions errònies sense base real . El pacient està convençut
d'alguna cosa que va contra la lògica i per tant aquests pensaments són
irrefutables per la lògica. Els deliris solen ser complexos i sistematitzats sent
algunes vegades un entramat d'idees que poden formar una història. Els deliris
poden ser:
32

33. Grandesa:creu que es una persona important o coneguda.
Control: creu que intenten controlar-lo
Transmissió del pensament: Creença de que poden llegir els seus pensaments
Persecució: Creu que altres estan fent un complot en contra seva
Referència:creença del malalt de que es el centre d’atenció o de que tot el que
passa es centra en aquest.
Retirada del pensament:Creença de que altres persones eliminen els seus
pensaments.
Síndrome de Capgras:Creu en l’existència de dobles idèntics a ell.
Hi ha quatre qualitats de deliri:
-La convicció del deliri, grau en que el malalt creu en el deliri
-Desorganització de les idees, grau de consistència del deliri
-La pressió del deliri:grau de preocupació de la persona en relació al deliri
-L’extensió del deliri: grau d’implicació de les altres persones.
3)Alteracions motores desorganitzades:Mostren nivells d’activitat extrems,
moviments o postures corporals peculiars i gestos estranys.
4)Neologismes:Formació de paraules noves a partir de la combinació de
comunes.
33

34. Aquest símptomes poden anar acompanyats de símptomes positius en l’àmbit
dels sentiments, com l’angoixa i símptomes positius vegetatius com d’insomni.
Negatius:Consisteixen
en
la
deficiència
de
moviments
espontanis,
la
parla,l'atenció ,etc...Poden ser:
Pobresa afectiva: en els pacients esquizofrènics hi ha un empobriment
emocional. Ni les emocions positives són intenses ni tampoc les negatives.
Alògia: és l'empobriment del pensament. Mostren una baixa capacitat
associativa.
Apatia :és la manca d'interès en la quotidianitat que apareix contínuament.
Anhedonia: és la falta de gaudi de les coses.
Problemes d’atenció:problemes de concentració i atenció.
Generalment els símptomes solen ser:
Riure o expressió facial alegre en absència d'estímuls apropiats.
Pèrdua de la capacitat per sentir plaer.
Humor canviant, que pot prendre la forma de depressió ansietat o ira.
Trastorn del somni.
Falta d’interès per els menjars a causa dels seus deliris.
Les activitats cognoscitives estan alterades, per tant a l’esquizofrènic li costa
prendre atenció, esta confós i desorientat, tenint també moltes vegades pèrdua
de la memòria.
34

35. Falta de la consciencia de que està malalt.
En la majoria de casos les al·lucinacions i els deliris es presenten acompanyats,
la principal diferència entre ells es que els deliris són intel·lectuals i les
al·lucinacions sensorials.
Els esquizofrènics poden afrontar aquests símptomes o be ignorant els seus
deliris o fins i tot aconseguir que aquests deliris succeeixin sempre a una hora o
moment determinat. Aquestes accions resulten molt difícils de dur a terme per al
malalt sobretot en les crisis agudes en les quals s’ha de seguir unes pautes i
intentar tenir un autocontrol d’un mateix.
6.5.Evolució de la malaltia:
La malaltia passa per diferents fases en la seva evolució, aquesta evolució
varia en relació a la persona:
1ra la Prodròmica:Etapa anterior a l’aparició de la malaltia, el pacient pot haver
patit altres trastorns abans d’haver patit esquizofrènia. Aquesta fase es la que es
produeix abans d’una crisi, podem detectar l’aparició d ela malaltia per:
nerviosisme, tensió,pèrdua de memòria, idees paranoiques,etc...
2na fase activa:Moment en que es desencadena la malaltia en forma de brots o
crisis amb símptomes positius. La durada d’aquestes crisis varia segons la
persona. Generalment es quan les persones properes al malalt descobreixen la
malaltia i reclamen ajuda mèdica.
35

36. 3ra fase residual:Desapareixen els símptomes positius i apareixen els negatius
que causen un deteriorament general de la persona. Aquesta etapa no es dona
en tots els malalts.
6.6.Característiques de la malaltia:
-Incapacitat de mantenir contacte adequat amb la realitat
-Incapacitat de seguir les rutines diàries
-Distorsió dels pensaments i sentiments
-Actitud i pensament diferent del normal
-Idees delirants o obsessives
-Alteració de la percepció i reaccions inadequades
6.7.Etapes de la esquizofrènia:
6.7.1.Etapa prepsicòtica:
Comença l'aparició del primer símptoma positiu fins que s'inicia
el brot de
manera gradual o aguda. En aquesta etapa acostuma a durar entre 3 -12 mesos,
pot experimentar una al·lucinació, un deliri, o una depressió. En aquesta etapa és
fàcil que la persona present conductes com ara l'aïllament, baralles freqüents,
problemes interpersonals, dificultats en les relacions amb els pares, professors o
iguals. Problemes de parella, consum de drogues o també delictes.
36

37. Apareix l'humor delirant i les percepcions delirants i interpretacions de l'entorn de
forma autoreferència. El món es torna amenaçador per al pacient i aquest ho viu
de forma anguniosa.
6.7.2.Brot psicòtic:
Aquest estat sorgeix la varietat i la pluralitat que fan que el pacient perdi el
contacte definitiu amb la realitat i on pot tornar-se perillós per a si mateix o per a
tercers.
6.7.3.Etapa post-brot:
Apareixen els símptomes negatius en grau variable. Una complicació en aquesta
etapa és la depressió post-brot que pot predisposar el pacient a risc del suïcidi.
6.8. Formes d’inici del trastorn esquizofrènic:
-Insidiosa:es caracteritza per la presencia d’un conjunt de símptomes que
precedeixen a la malaltia, aquests símptomes poden allargar-se fins que
s’evidencia el trastorn.
-Aguda:Es una inesperada aparició de símptomes esquizofrènics com deliris,
al·lucinacions i altres.
37

38. -Atípica:comença amb indicis d’un trastorn diferent a l’esquizofrènia però
finalment acaba evolucionant al trastorn esquizofrènic.
6.9.Causes de l’esquizofrènia:
No hi ha una causa demostrada clínicament per l’esquizofrènia però segons les
investigacions dutes a terme fins aleshores indiquen que les causes de
l’esquizofrènia podrien ser:
Genètiques: ja que la probabilitat que el fill d'un home/dona esquizofrènic/a té el
10% de possibilitats de patir la malaltia.
Prenatals: ja que en l’embaràs poden haver diversos factors que ho
causin(desnutrició materna o asfixia prenatal)
Factors socials:
poden causar esquizofrènia la discriminació racial,l'exclusió
social, els abusos infantils,etc...
Drogodependència: les drogues com el cànnabis, la marihuana, l'alcohol i altres
poden causar esquizofrènia.
Altres hipòtesis: es creu que l'augment d'activitat o la disminució d'algunes parts
del cervell (òvul temporal)esquizofrènia.
6.10.Diagnòstic. Àmbit sanitari.
6.10.1.Diagnòstic
38

39. El diagnòstic de l’esquizofrènia es basa en l’acurada observació dels signes i
símptomes en l’exploració metòdica de les vivències d’una persona, i en
l’acumulació d’antecedents des de totes les fonts possibles: família, amics, veïns,
treball. No existeixen proves de laboratori ni exàmens d’imatges que ajuden a
establir el diagnòstic. S’han proposat diferents criteris al llarg del segle XX,
depenent del concepte variable que es tingui de l’esquizofrènia.
Actualment existeixen dos manuals de criteris diagnòstics que tenen per objecte
tant permetre un registre estadístic mes o menys confiable, com millorar la
comunicació entre professionals. Aquests manuals son: el manual diagnòstic i
estadístic dels tractaments mentals i la classificació internacional de les malalties.
6.10.2.Controvèrsies sobre el diagnòstic.
Alguns autors han sostingut que el diagnòstic de l’esquizofrènia es inadequat, ja
que es basa en categories dicotòmiques que involucren la discriminació precisa
entre malaltia mental i sanitat mental.
6.11.Tractament:
L’esquizofrènia encara que es un procés crònic té una bona resposta al
tractament.
Els
medicaments
son
molt
efectius
en
el
tractament
de
l’esquizofrènia. Si un pacient en estat agut no respon de la manera correcta al
tractament es important pensar en una malaltia orgànica. Atès que l’esquizofrènia
es tracta d’un trastorn complex, el tractament hauria de ser multifacètic. Hi ha
39

40. bastant acord en l’ús simultani de fàrmacs antipsicòtics, i de teràpies
psicològiques, i un enfocament psicosocial de xarxes assistencials, que eviten les
hospitalitzacions prolongades. L’esquizofrènia, en aquestes condicions, ha
millorat considerablement el pronòstic en els últims 20 anys.
Freqüentment s’interna al malalt per estabilitzar la medicació, evitar que es faci
mal o faci mal a altres, per donar-li cuidats bàsics, entre altres. La duració
dependrà de la gravetat del patiment i de la disponibilitat de recursos per a el
tractament ambulatori.
El tractament hauria d’incloure:
Farmacoteràpia.
Grups de suport.
Psicoteràpia grupal.
Psicoteràpia familiar.
6.12.Psicoeducació pacient-família.
Consisteix en la educació sobre malaltia, capacitant-los per a una millor solució
dels seus problemes, millorant la comunicació i expandint les xarxes socials.
Aquestes reunions tenen la mateixa modalitat que la teràpia de grup. Es molt
comú que se’ls inviti a reunions multifamiliars, a les que assisteixen els familiars
de pacients amb esquizofrènia.
Els beneficis d’aquestes reunions son diversos:
40

41. Cada família explica com s’ho fa per encarar la malaltia.
Generen un clima de suport mutu i contenció.
Permeten que la família no s’aïlli socialment.
Contribueix en l’adaptació del membre malalt a la societat.
Milloren l’autoestima de la família.
Disminueixen l’ansietat i angoixa davant lo desconegut.
Brinden un sentiment de pertinència i genera processos d’identificació. Quan les
famílies es donen compte que a moltes altres persones els passa el mateix
aconsegueixen tranquil·litzar-se i manegar millor la situació.
Molts familiars creuen que el pacient es gandul, que no vol treballar, que esta tot
el dia dormint, etc... però la realitat es que tots aquests símptomes formen part de
la malaltia i la família pot fer molt per ajudar-lo.
Es molt important la seva ajuda ja que el pacient moltes vegades no es conscient
que pateix una malaltia i això el condueix a no complir amb el tractament.
La psico-educació familiar inclou aprendre estratègies per gestionar la malaltia i
tècniques de solució de problemes.
Aquesta metodologia de treball la psicoeducació també la comparteixen els
41

42. professionals que treballen amb persones amb espectre autista, no és
pròpia només per treballar amb persones afectades d’esquizofrènia
6.13.Pronòstic:
L’esquizofrènia es incurable i només un 30% dels afectats aconsegueixen tenir
una vida normal. La gran majoria dels afectats tenen recaigudes durant tota la
seva vida i tenen una vida pertorbada a causa de la malaltia
-Factors de bon pronòstic:
Edat d’aparició avançada
Inici agut de la malaltia
Existència de factors precipitants: drogues
Absència d’embotiment afectiu
Factors precipitants de la malaltia identificables
Bona adaptació abans de l’aparició de la malaltia
Ambient social i familiar favorable
Bon seguiment del tractament
Antecedents familiars de trastorn d’humor
Confusió i símptomes atípics
El subtipus de pitjor pronòstic es l’esquizofrènia paranoide
42

43. -Factors de mal pronòstic:
Edat temprana d’aparició
Inici progressiu o insidiós de la malaltia
Prevalença dels símptomes negatius
Aïllament social o poc suport social
Trastorn de personalitat previ a la malaltia
Absència de seccions afectives
Antecedents familiars de la malaltia
Llarga evolució de la malaltia
Abús de drogues
Presencia d’anomalies cerebrals:ventricles dilatats
Múltiples recaigudes
El subtipus de pitjor pronòstic es l’esquizofrènia Desorganitzada/Herbefernica
6.14.Tractament:
-Atenció farmacològica: antipsicòtics per evitar els deliris, benzodiacepinas
que minimitzen l'agitació, els trastorns del pensament, les idees delirants i les
al·lucinacions,
43

44. -Psicoteràpia individual:són sessions programades amb regularitat en les quals el
pacient conversa amb el seu psicòleg o psiquiatre .A partir d'aquestes sessió por
arribar a diferenciar entre la realitat i els seus deliris, li ensenyen estratègies per
afrontar
la
seva
malaltia.
Aquest
tractament
no
pot
substituir
el
tractament farmacològic.
-Rehabilitació:ajuden a superar les dificultats en les àrees cognitives o àrees
afectades.
-Teràpia electroconvulsiva: és un tractament psiquiàtric en el qual s'indueixen
convulsions utilitzant l'electricitat.
-Educació familiar: orientada perquè els familiars aprenguin tot el que puguin
sobre els desafiaments i problemes associats amb la malaltia a més inclou
aprendre estratègies per manejar la malaltia i tècniques de solució de problemes.
-Teràpia en grup: aporta una sèrie de beneficis en les habilitats socials del
pacient psicòtic ofereix un context realista, igualitari, segur, horitzontal i neutral
on es desenvolupen múltiples i multifocals interaccions que afavoreixen la
realimentació i l’aprenentatge interpersonal, podent procedir l'ajuda de qualsevol
membre del grup i no només del terapeuta.
-Grups d'autoajuda: esta orientada als familiars per donar-se suport amb altres
famílies amb els mateixos problemes i moltes vegades per
reclamar públicament millores e investigació sobre l’esquizofrènia.
-Tractament psicosocial:El tractament psicosocial s’ocupa de l’ integració social
del pacient,s’ocupa de que recuperi els seus hàbits de vida, les seves ocupacions
44

45. i les seves relacions. Serveix en si per acostumar a la persona afectada per la
malaltia a viure el seu dia a dia amb un mínim de normalitat , adaptar-se als
efectes de la malaltia i controlar l’estrès.
La psicoeducació forma part d’aquest tractament ja que s’ocupa d’informar tant a
la familia com al pacient sobre els diferents aspectes de la malaltia i els ensenyen
a actuar en conseqüència. També inclouen la teràpia en grup o familiar, ja
esmentades en l’apartat de l’autisme.
Depenent de en quin estat es trobi l’afectat es realitza un conjunt de tractaments
o uns altres:
Crisis agudes:S’utilitzen fàrmacs per pal·liar els símptomes positius i demés i a
més s’aconsella l’ internament de l’afectat per acostumar-se a la nova rutina . En
el cas de que els símptomes positius no disminueixin s’utilitza la teràpia
electroconvulsiva. Una vegada el pacient millora es pot aplicar el tractament
psicosocial.
Període de manteniment:Es continua amb el tractament farmacològic de 1-2
anys. Es necessària una rehabilitació per el deteriorament de diferents àrees de
l’afectat. Es faran també visites de control i intervencions psicoterapèutica
individuals.
Estat crònic de deteriorament:es recomana l’atenció de la familia ja que l’afectat
teix a l’aïllament i a l’autisme. En el cas de que aquesta atenció no hi sigui se’ls
ofereix un tractament farmacològic i psicosocial i teràpies de grup.
45

46. 7.Escola inclusiva:
Es l’expressió d’una opció social: la voluntat d’aconseguir una educació de
qualitat
per a tothom, independentment de les condicions personals, de gènere, d’origen
social o de les capacitats de les persones que l’hagin de rebre.
Segons aquest nou plantejament, desenvolupat a principis dels anys 90, no es
tracta de “reintegrar” ningú, sinó d’evitar deixar-lo fora de la vida escolar
ordinària. No es posa l’èmfasi en la incorporació dels exclosos sinó en la
construcció d’un sistema capaç de donar resposta a les necessitats de cadascú.
46

47. 8.Mesures d’atenció a la diversitat:
Es aquella que s’ocupa de proporcionar una formació adequada i alhora prevenir
el
fracàs escolar i millorar el rendiment i seguiment del procés d’ensenyamentaprenentatge de l’alumnat.
Actuacions per fer possible l’atenció a la diversitat:
47

48. Proporcionar aquells ensenyaments, activitats i experiències als quals no tenen
accés, per compensar desigualtats, especialment assistència a concerts, teatre;
viatges; visites a institucions i espais culturals.
Continuar el desenvolupament i millora contínua dels programes d’actuació
educativa implantats, impulsant les figures del tutoria i coordinació.
Potenciar les relacions amb les famílies diversificant el tipus de reunió per
adaptar-nos a les necessitats.
Potenciar
la tasca de tot el professorat, articulant adientment els recursos
materials humans de que es disposa.
Organitzar agrupaments flexibles per a atendre la diversitat de nivell o
d’interessos en les àrees instrumentals.
Potenciar el bon funcionament dels programes específics, la seva revisió i
avaluació.
Vetllar perquè les programacions s’actualitzin d’acord amb les necessitats i les
novetats en matèria de legislació.
Mantenir
l’oferta
educativa
actual
i
continuar
amb
l’adaptació
a
les
característiques de l’alumnat que arriba
9.La resiliència de les persones
Resiliència:Es refereix a la capacitat dels subjectes per sobreposar-se a períodes
de dolor emocional i traumes. Quan un subjecte o grup, es capaç de fer-ho es diu
48

49. que té una resiliència adequada i por sobreposar-se a contratemps o fins i tot
resultar enfortit per els mateixos. Actualment la resiliència es considerada com
una forma de psicologia positiva no enquadrant-se dins de la psicologia
tradicional.
El terme resiliència correspon amb el terme “enteresa”.
ACIM: s’encarrega de promoure, difondre els drets humans, donar serveis
especialitzats i gratuïts a nenes adolescents maltractats,defensar els drets dels
nens, evita l’explotació sexual infantil, s’encarrega de sensibilitzar i prevenir sobre
diferents aspectes sobre els nens/adolescents , fent conferencies, activitats
lúdiques alguns d’aquests programes de prevenció son:
El make it safe o la comunicació a traves de la xarxa segura per a menors, el
projecte de participació juvenil per a implicar joves en la sensibilització i en la
defensa del drets dels menors i el codi de conducta per a l’explotació de menors
en el turisme que te la intenció d’evitar l’explotació i el tràfic il·legal de menors
arreu del mon de menors.
10.Centres ocupacionals:
Iris San Vicenç dels Horts
En aquesta escola es van crear uns serveis laborals que s’ ajustessin a les
diferents capacitats de les persones amb discapacitat possibilitant així la
integració laboral de tots ells. En funció del grau de discapacitat, s’ofereix la
49

50. integració laboral en Centres Especials de Treball (CET) de bugaderia,
manipulats o jardineria, o al centre
Ocupacional, diferenciant entre aquells que s’incorporen al Servei de Teràpia
Ocupacional (STO) o al Servei Ocupacional d’Inserció (SOI).
Taller Fil (Esparraguera)
Aquest Centre Especial de Treball està dirigit a totes les persones dels Municipis
que conformen la Fundació, que estan en edat laboral i que tenen un Grau de
Disminució igual o superior al 33%, essent gestionats per mitja d’un equip
multidisciplinari de professionals (psicòleg, assistent social i l’equip personal
d’atenció directe), així com per un equip de monitors que vetllant en tot moment
per l'evolució i seguretat en el treball d'aquestes persones. El FIL es va organitzar
inicialment en dues seccions: el Taller de Manipulats i la Secció d’Obres i
Serveis; que contemplava la gestió de la Deixalleria Municipal d’Esparreguera,
Neteja i Desbrossat de diverses urbanitzacions i parcs municipals.
11.Associacions:
Associació de Familiars de Malalts Mentals del Baix Llobregat Nord
AFASM
Presidenta: M.Antònia Font Sucarrats
Directora Tècnica: Rut Fernández Carrera
50

51. Plaça de les Cultures s/n
Centre Cultural. 1ª Planta, despatx nº 2
08760 Martorell
Telf: 629504762 i 618817005
E-mail: afasm_asociate@yahoo.es
Esquizofrènia
ACFAMES, Associació Catalana de Familiars i Malalts afectats d'Esquizofrènia.
C/ Topazi, 29, 1er.-1ª.
08012 – Barcelona (Gràcia)
Tel. 93 217 46 61, Fax 93 217 60 88
acfames@hotmail.com
www.xarxabcn.net/acfames
12.Comparació autisme i esquizofrènia:
Autisme
Esquizofrènia
-Edat temprana
-Edat avançada(25 anys)
-Probabilitat
de
diferents causes
51
patir-la
per
-Més probabilitat de patir-la amb

52. -No pateixen deliris/al·lucinacions
antecedents familiars
-No viuen períodes de normalitat
-pateixen deliris i al·lucinacions
-Incidencia de convulsions i retard
-Viuen períodes de normalitat
mental
-No necessiten una rutina ni una
-Necessiten una rutina i una vida
vida pautada
guiada
13.Entrevistes
13.1Auxilia
Maria Blanca Amatriain Vives, presidenta. Llicenciada en Filosofia i
Ciències de l'Educació secció Psicologia per la UB (Universitat de Barcelona).
Treballa en Auxilia des del 1982 exercint diferents càrrecs, entre ells, el de
52

53. l'adreça del Taller Arc de Sant Martí des de 1983 a 1987. Des de 1987 fins avui
és la directora del Centri d'Educació Especial Auxilia i des del 23 d'octubre del
2007, és presidenta de la Fundació. També exerceix la professió de psicòloga en
el seu propi gabinet.
Vam parlar amb la Blanca perquè ens donés alguna informació útil sobre Auxilia i
les diverses activitats que hi fan :
Es important que els nens autistes estableixin un vincle amb la mestra , seria
convenient que no hi haguessin tants canvis de mestres. Es necessari establir
nous mètodes amb aquestes persones ja que aquestes persones es perden en
les coses mes simples som seria el fet de saludar o entendre un concepte, han
de tenir una vida molt guiada i rutinària de manera que no es possible que
aquestes persones duguin una vida normal . Ja que perquè aquestes persones
funcioni necessiten una vida totalment estructurada que al arribar a una edat
concreta no els permet viure amb normalitat. A part ens va explicar el
funcionament del seu centre i la gran feina que fan amb l’educació inclusiva la
qual han aplicat no només en persones amb discapacitats sinó també amb
persones amb problemes d’integració a causa de la seva ètnia .Amb aquesta
entrevista vaig aconseguir molta de l’ informació per al meu treball i a part una
nova orientació.
13.2.Ceip Font del Roure. Masquefa
53

54. Em dic Jordina i sóc mestra d’Educació Especial. Sóc de Vic, actualment treballo
a l’Escola Font del Roure de Masquefa, fent de tutora de
la USEE. Aquesta és el quart curs que estic a l’escola i
estic molt contenta de la tasca que estic fent. Estic molt a
gust al centre i m’agradaria continuar aquest projecte
iniciat fa tres cursos.
Fa deu anys aproximadament que estic al Departament i en contacte amb
escoles. Quan vas així d’una escola a una altra veus moltes maneres de
treballar, de fer, ..., i tu agafes el bo i millor de cada una.
Actualment estic amb una escola on s’ha apostat fortament i amb ganes per
l’escola inclusiva i tenim el projecte de la USEE que ho demostra.
M’encanta la meva feina, tenia molt clar, des de ben petita, que volia ser mestra.
Estic rodejada de molt bons professionals, dels quals sempre n’aprens coses
molt bones i molt útils de cara a la teva vida professional.
1.Un nen amb espectre autista pot integrar-se en una classe de P3?
L’autisme és com un calaix de sastre, és a dir, n’hi ha de molts tipus. Des de
l’alumne que té un Síndrome d’Asperger, el qual té dificultats de relació i
comportament, però no té la intel·ligència alterada, ell pot seguir amb normalitat,
explicant-li amb més deteniment certs aspectes, el que es fa a l’aula, fins a un
alumne amb TEA (trastorns de l’espectre autista) amb greus dificultats per
54

55. relacionar-se, amb fòbies i al·lucinacions i amb un retard mental greu. Com pots
observar és un calaix on hi ha una àmplia gamma de tipus.
Per tant en relació a la pregunta, dir-te que si, integrar-se ho pot fer, però
depenent molt del tipus i grau d’autisme que tingui l’alumne/a en qüestió. Cal
remarcar també, que és més fàcil dur-ho a terme en l’etapa d’educació infantil
que no pas en l’etapa d’educació primària, on les diferències cada vegada es fan
més paleses.
2.El centre públic ordinari pot assolir totes les competències que té com a
escola inclusiva en aquest tipus d’alumnat?
Sincerament, jo estic a favor de la integració totalment, però crec que no. Un
alumne/a amb unes greus dificultats de l’espectre autista, el qual necessita
medicació i es mostra agressiu cap a ell i als companys de l’aula i el nivell
d’aprenentatges és molt baix, no pel fet d’estar en un entorn ordinari, aquell
alumne/a estarà integrat. Al contrari, penso que hi ha casos que necessiten una
educació molt més terapèutica i un espai on estiguin tranquils, amb unes
activitats molt més guiades centrades en el reconeixement del seu propi cos,
l’expressió de les emocions, ..., com per exemple un centre d’educació especial.
3.Si cada persona alumne es diferent i portant quines competències ha
d’assolir d’acord amb la seva etapa educativa?
55

56. Eixos
Aprendr
Objectius
Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el
e a ser i
moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves
actuar
possibilitats.
Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se
d’una
manera
formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.
Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions
cada
quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
vegada
més
autòno
ma
Aprendr
Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats
e
matemàtiques bàsiques.
a
pensar i
Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents
a
contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels
comunic
diversos llenguatges
ar
Aprendr
Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una
e
actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en
a
descobri
56
activitats socials i culturals.

57. r i tenir
Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana,
iniciativ
identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència
a
Aprendr
8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres
e
i en la resolució pacífica de conflictes.
a
conviure
9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el
i
portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb
habitar
el grup i cap a la integració social.
el món
4.Les escoles d’educació especial poden ser un centre de recursos per
l’escola ordinària?
Jo penso que si, principalment quan hi ha una escolarització compartida. Cal
però, i penso que és primordial, una bona coordinació entre els dos centres, ja
sigui per intercanvi de materials, estratègies, maneres de treballar, ..., com per
preparar a l’alumne i a la seva família, per l’adaptació al nou centre d’educació
especial. No cal oblidar que pels pares és molt dur, i és necessari un procés
d’adaptació per ells també, que no tots el viuen igual.
L’estructura organitzativa de l’escola pública, ajuda a atendre aquest alumnat?
Rotació de professorat, projectes no aprovats....coordinació entre professionals
externs...
57

58. Crec que malauradament no. Aquest alumnat necessita una estabilitat i una
coordinació entre professionals molt ben establerta, precisament no toleren
massa els canvis. Un dels grans problemes és la rotació del professorat, perquè
no tots actuem igual dins l’aula i tots tenim maneres de treballar diferent.
El desfasament de cicles és un aspecte que a l’escola ordinària, amb el PI (Pla
Individualitzat), una tria dels continguts als quals aquell alumne/a podrà accedir,
es pot anar treballant, al seu ritme, i amb un material totalment diferenciat o bé
amb adaptacions del dia a dia. Et pots trobar que alumnes que estan a cicle
superior estiguin fent continguts de cicle inicial.
La coordinació entre professionals externs és molt important per anar tots a una.
És un aspecte que s’hauria de prioritzar cada vegada més.
5.Quines mesures organitzatives d’acollida de l’alumnat es contemplen per
aquest alumnes, com és el seu procés?, com s’integren ells i les seves
famílies?
Aquest tipus d’alumnat tenen unes característiques molt semblants i molt
diferents a l’hora entre ells. Cada nen/a és un món, per tant l’acollida serà
diferent i adequada a cada una de les necessitats que presentin. El seu procés
varia segons les dificultats, anar a la USEE, per alguns és necessari, parlem de
dificultats greus, perquè és un espai tranquil, rutinari, on poden treballar al seu
ritme. Per d’altres, anar a la USEE és perquè els costa moltíssim i així els hi
poden explicar millor i poden entendre-ho millor. Normalment ho veuen com un
58

59. espai tranquil on se’ls ajuda a entendre millor els continguts que estan treballant,
i com que és un grup reduït, màxim cinc alumnes, doncs es pot treballar molt més
individualment.
Pel que fa a les famílies, l’adaptació depèn molt de cada una. Quan es va crear la
USEE se’ls va explicar en què consistia i quin treball es faria. Preocupacions que
van sorgir eren si podien seguir algun dia el ritme de l’aula. D’altres tenien més
assumit que el seu fill/a és diferent i que no podria seguir mai el ritme de l’aula.
També va sorgir, sobretot pels més grans, que després a l’ institut què passaria.
Són preguntes que es fan molt sovint els pares i mares d’aquests alumnes, i el
que ha de quedar molt clar és que no tots ho viuen igual.
Cal també fer reunions periòdiques amb les famílies i la psicopedagoga de l’EAP
(Equip d’Assessorament Psicopedagògic) que ve a l’escola, per tal de comentar
com està l’alumne, o alguna visita mèdica que hagi pogut tenir, o l’entrega
d’algun informe nou, ... També cal pensar que les famílies, no totes, però de tant
en tant necessiten i demanen reunions amb els professionals de la USEE per tal
de parlar a veure com van els seus fills i filles. Necessiten saber com estan, i per
tant, des de la USEE s’intenta trobar un espai el dia que tenim coordinació per
veure’ns amb els pares que ho demanen. Com a professional, tutora d’una
USEE, penso que com a pare o mare ha de ser dur i difícil entendre i portar tot el
procés.
6.Què canviaria del Projecte Educatiu de Centre per poder donar major
resposta a les necessitats educatives d’aquests alumnes?
59

60. Jo no canviaria res, ja que al centre amb la USEE (Unitat de Suport a l’Educació
Especial) es pot donar molta resposta a les necessitats educatives d’aquests
alumnes, i integrar-los al centre ordinari el temps que sigui possible.
Penso que l’equip directiu i el claustre també hi tenen molt a veure. Al centre,
tenim un equip directiu que ha apostat per una integració total d’aquests alumnes
i s’ha volcat i es volca sempre que és necessari per atendre aquests alumnes de
la millor manera possible. L’altre factor important és el claustre de mestres. Al
nostre centre, tenim un claustre molt canviant, no és positiu de cara a una bona
atenció a aquests alumnes, perquè suposa començar cada any de zero, i aquests
alumnes no tenen estabilitat. I recordar també que tots tenim una manera de
treballar i d’atendre aquesta tipologia d’alumnat diferent.
Són molt importants les coordinacions entre EAP, USEE i tutors d’alumnes que
van a la USEE, que es fan periòdicament cada trimestre. Es tracta d’un espai on
es comenten dubtes, s’explica com evoluciona l’alumne/a, es busquen
estratègies i maneres de treballar entre tots,... Sempre hi ha la porta de la USEE
oberta per qualsevol dubte que es presenti en qualsevol moment. El tutor també
rep cada trimestre un informe de la USEE on s’explica els continguts del PI que
s’han treballat des de les diferents àrees, la seva actitud a l’aula i l’evolució del
procés d’aprenentatge. Els serveix com a guia i també per poder fer l’informe que
porten a casa.
60

61. 7.Si les famílies d’aquests alumnes no són partícips de les activitats
educatives del centre, com faria que participessin i totes les famílies
participessin entre elles?
És una pregunta complicada, que de ben cert, si tingués la resposta ho faria ja.
Passa molt, que hi ha famílies que no participen i famílies que participen molt. No
sé si és per por o bé desconeixement, però és una tasca difícil de portar.
Des de la USEE s’ha proposat poder fer grups de pares, els quals tenen una
situació semblant, per poder fer tallers, xerrades, conferències, trobades amb
altres centres, en fi, una posada en comú i un acompanyament entre ells.
Actualment no s’ha fet encara, però s’està treballant perquè es pugui fer alguna
trobada en breu, i així poder acostar l’escola i la tasca de la USEE als pares.
8.Les famílies ajuden en el procés educatiu dels seus fills?
Hi ha famílies de tot, no sempre. Hi ha la família que una estoneta cada dia
l’ajuda a fer la feina que porta des de l’escola i l’altre extrem, que no ho fan
perquè la família no està al darrere per guiar al nen/a.
9.Davant una programació multinivell, ( activitats diversificades) aquests
alumnes com són partícips del seu procés d’ensenyament aprenentatge?
És una de les fites a les quals hem d’arribar. Aquesta tipologia d’alumnes farien
el mateix que els altres però adaptat al seu nivell. Amb Coneixement del Medi,
amb els grans de la USEE, es fa actualment. Tenen el llibre de Medi igual que els
61

62. seus companys, però des de la USEE se’ls hi proporciona un dossier adaptat
amb activitats que ells poden fer. En el moment d’escoltar a l’aula participen de la
part oral, i en el moment que els seus companys treballen fent exercicis del llibre
o bé del dossier, ells també tenen un dossier per anar fent.
L’ideal però, seria poder-ho fer amb les matèries instrumentals (llengua i
matemàtiques).
10.Com s’estructura la teva programació, quins són els centres d’interès a
treballar? Amb quins recursos pedagògics es content?
Bé, em centraré en Descoberta de l’entorn per exemple. La programació la fem
un dia a la setmana jo, com a tutora de la USEE i l’educadora de la USEE.
Treballem un xic paral·lelament amb el treball que es fa a l’aula, és a dir, si algun
dia fan una cosa a l’aula que és interessant que es quedin amb els seus
companys no els traiem.
Utilitzem temes molt generals i a partir d’aquí anem desgranant com i de quines
maneres podríem treballar-ho.
Per exemple ara estem treballant els colors. Hem fet moltes activitats, des de
posar-nos papers de colors als ulls per experimentar, fer barreges amb plastilina,
pintura, retoladors de colors, classificació de fruites, verdures i coses segons el
color que tenen, estampació de mans de diferents colors, treball de les vocals de
diferents colors, explicació de contes de colors, cantar cançons dels colors, ...
62

63. Nosaltres ens fe una petita programació, però ens dura molt més normalment
perquè el ritme és molt lent. Després o bé pengem explicació i fotos al bloc de
l’escola o bé ho exposem a fora la paret de la USEE perquè tots els nens i nenes
de l’escola puguin veure el treball que estem fent.
També participem en la revista que fan els alumnes de cinquè de primària. Els
nens de la USEE expliquen, amb suport de imatges, el què han estant fent
aquells dies i contesten preguntes dels alumnes grans.
11.L’escola inclusiva és un mite o una realitat amb aquest alumnat?
És una mica de tot. Penso que és una realitat que es viu al dia a dia al nostre
centre amb la presència de la USEE, i un mite perquè l’escola inclusiva, de totes,
és difícil que existeixi mai, perquè hi ha alumnes que necessiten un centre
d’educació especial, per molt que es vulgui integrar en un centre ordinari, degut a
les seves dificultats i perquè no poden aprofitar res del que ofereix el sistema
ordinari.
12.Els educadors amb quines mancances es poden trobar al dia a dia per
atendre les necessitats educatives d’aquests alumnes?
Per mi, una de les grans impotències experimentades en l’entorn ordinari per
atendre aquesta tipologia d’alumnat, és el fet de no poder ajudar-los o bé no
saber donar-los el que necessiten en un moment determinat. Hi ha moments de
63

64. molta ofuscació en aquests alumnes, que no estan bé, doncs és aquí on jo, com
a professional, sento una impotència de no saber què fer, què dir, què donar.
Cal dir, que aquests nens i nenes tenen períodes, alts i baixos, ni sempre estan
força bé, ni molt malament, però realment, cal valorar els moments en els quals
ells estan bé i aprofiten d’allò que estan fent. Són realment molt i molt agraïts, i
sempre s’aprenen coses, per petites que et puguin semblar, com a persona,
d’ells.
13.La formació per ajudar aquest alumnat és real o la formació no respon
als interessos dels professionals que treballen en un context determinat?
Si penso que existeix. Com a bon professional has de reciclar-te, formar-te
sempre que puguis, per tal de poder apropar-te a ells i donar-los la millor
resposta possible. L’oferta, com tot, es pot convèncer o no, però és necessari de
totes estar una mica al dia. I que quedi ben clar, que sempre hi ha coses per
aprendre!
14.Podries parlar d’algun dels nens que tractes i de les seves
característiques?
Et faré cinc cèntims d’un alumne que està a l’escola fent P5. Necessitaríem
moltes hores i una visita en directe perquè et poguessis fer una petita idea del
nen. Et convido a que vinguis un dia a la USEE!
64

65. Aquest curs està repetint P5. Es tracta d’un alumne amb un Trastorn de
l’Espectre Autista (TEA) molt greu, pren medicació diària que l’ajuda a estar més
tranquil i concentrat en el que són pròpiament dit les tasques acadèmiques. Es
mostra agressiu amb ell i amb els altres. Cada vegada hi ha més intenció
comunicativa, repeteix tot el que sent. S’adreça a l’adult i als companys quan es
vol comunicar.
A nivell de relació amb els companys li costa molt, ell s’intenta apropar, però els
altres li tenen por. Malgrat ell està molt més tranquil i no fa intents de pegar els
nens i nenes de l’aula li tenen més aviat respecte.
De cara a l’adult demana ajuda quan una cosa no li surt, et pregunta i espera
resposta. Està més predisposat. Però hi ha hagut èpoques de tot, des de pegantse a si mateix i als altres, adult inclòs, fins a plorar tot el dia, demanar la mama
constantment, ... Actualment estem passant una bona època.
A nivell de continguts estem en un nivell de P3 baix, però l’avantatge és que
cognitivament està actiu, i és un alumne que pot. Li costarà més o menys degut a
les dificultats que presenta, però mica en mica va aprenent.
La part familiar no ens ajuda massa. Té una germana a P4, possiblement amb
alguna dificultat, però que encara està per determinar. Els pares no accepten les
dificultats que presenta el seu fill i estan en contra més aviat de la medicació.
Actualment li estan donant, però hem passat èpoques que han cregut que no
calia i no li donaven. El nen experimentava uns períodes de malestar amb ell i
amb els altres molt difícils de controlar.
65

66. Actualment està dins l’aula, té el seu racó individual de treball, se li adapten les
feines i utilitza pictogrames per situar-se en el què ha de fer en cada moment i
per demanar les necessitats bàsiques.
A les tardes va a la USEE juntament amb quatre alumnes més, que presenten
dificultats semblants, cadascú amb el seu nivell, i es realitza un treball molt més
terapèutic, és a dir, experimentació, expressió d’emocions, coneixement del propi
cos, necessitats bàsiques, treball de l’hort, coneixement de l’escola, participació
en festes de l’escola, ...
Hi ha comunicació amb la família a través d’una llibreta viatgera on s’anota cada
dia com ha estat l’alumne al matí a l’aula ordinària i a la tarda a la USEE.
Es vol començar a treballar amb la família el pas a un centre d’educació especial.
13.3.Entrevista a un afectat de síndrome d’Asperger i a la seva mare:
1.Quina vas pensar que podria ser la causa del k t’estava passant?
A mi em costava molt relacionar-me amb la gent i era i soc una mica maniàtic
amb la gent. Una de les meves manies es mai tenir-ho tot endreçat per es a dir a
la meva vida necessito una mica de desordre per podré viure es el meu orde
66

67. dintre del desordre. Una altra cosa per la qual ens vam adonar del meu problema
va ser que em costava entendre les ironies , dobles significats i bromes.
2.Com vas afrontar la situació?
La primera vegada em vaig posar molt trist ja que hi havia informació a Internet i
deia que per exemple no podria ensenyar i jo sempre he desitjat ser professor de
música. Però ara per ara estic donant classes de música i no hi ha cap problema
ni tinc cap dificultat.
3.Com et senties en relació a la resta de nens?
Molt incòmode perquè com no entenc les ironies i demés no arribava a entendre
moltes de les converses,de fet em resulta mes fàcil estar amb persones que parla
de coses científiques. He d’incloure que soc incapaç d’admirar o de ser amic
d’una persona que no m’aporti res.
4.Has notat algun canvi a nivell escolar?
67

68. No,cap. La una cosa en que he notat diferencia es que per a mi abans els estudis
eren mes senzills i no estudiava i ara per ara per culpa de no estudiar he suspès
pràcticament totes les assignatures.
5.Has notat cap canvi en els teus companys ?
No la veritat es que tot segueix igual ja que he decidit no explicar-s’ho per por a
que em rebutgin o a que em posin un àpode. Perquè de fet es cert que soc
diferent.
6.Com i quan es va produir el diagnòstic?
Ja fa un any i mig a traves d’un sistema alternatiu de diagnòstic quantum. Vam
començar a investigar i a anar a metges des de que jo era petit ja que plorava
molt i els meus pares no sabien que he passava. Vaig començar al psicòleg als 4
mesos, a part més endavant vaig començar a tenir conductes obsessives com
col·leccionar claus i com no trobaven solucions ni respostes vam fer aquesta
teràpia alternativa. El mètode quantum consisteix en una combinació de física
quàntica i psicologia ja que anteriorment havíem assistit a altres psiquiatres i
psicòlegs i no ens havien dit que tenia.
7.Quin tractament estàs realitzant i quines modificacions s’han fet en el
transcurs del teu síndrome?
68

69. Per la ansietat prenc risperdan i vaig al psicopedagog per que m’ajudi a
expressar-me, habilitats socials, reforç i organització mental a mes a mes prenc
vitamines per al desgast cerebral ja que processo massa informació. Ara ja no
m’equivoco tant ja que abans deia les coses tal i com les pensava , no era
diplomàtic, ni tenia molta empatia.
8.Com creus que la societat accepta a les persones que estan en la mateixa
situació que tu o que pateixen altres síndromes semblants?
Jo crec que si que es accepten però es molt difícil tractar amb un Asperger i
conviure amb ells.
9.Quin pronòstic t’han donat els metges?
Encara es dubtós ja que no s’estudia molt però en teoria deuria millorar.
10.Creus que la teva situació actual ha modificat algun dels teus anteriors
plans de futur?
No ja que els tinc tots completament programats , per exemple: tinc clars els
meus estudis i la carrera que vull fer , sobretot vull treballar i en el meu temps
lliure fer alguna cosa de nàutica.
69

70. 11.Creus que estem prou informats sobre aquests temes per a poder
afrontar-los en el cas de patir-los nosaltres mateixos o algú del nostre
entorn?
No ja que es molt difícil identificar a un Asperger i de seguida el tracten com el
diferent. I això es degut a la poca informació que desponen sobre el tema.
12.Quins consells donaries a les persones que es troben en la mateixa
situació que tu?
Que continuïn sense canviar els seus costums, si jo no fos Asperger els donaria
el consell d’intentar relacionar-se mes encara que de per si ho considero un acte
inútil ja que no m’aporta res.
13.Com ho va viure la teva família?
La meva mare be , però al meu pare li va costar molt ja que ell es mol tossut i no
ho entén. Ara comença a entendre-ho.
14.Quina relació tens amb els membres de la teva família?
Molt bona, amb la meva mare i amb el meu avi es amb qui millor relació tinc, amb
el meu pare es mes difícil . En si amb tots per igual però tinc mes confiança amb
la meva mare i el meu avi, em sento mes segur.
70

71. Quns son els teus entreteniments?
Piano, la tele i el ordinador.
15.Quines coses et semblen mes molestes o incomoden?Com intentes
solventar-les?
El que mes em molesta es que la gent embruti el carrer, que la meva mare em
punxi amb el dit per dir-me quelcom, que les mandarines no siguin dolces , etc...
Hi ha alguna cosa en la qual destaquis o t’encanti?
El piano, es la meva vida, jo sense un piano no podria viure. Es més quan me’n
vaig de vacances el primer que faig al arribar a casa es tocar el piano.
T’adones quan tens o tenies una crisi?
Si i desprès em sento molt malament ja que faig mal als que m’envolten sense
pretendre-ho.
16.Què ens explicaries sobre tu?
Que soc una persona molt seriosa i em costa molt riure a no ser que es tracti
d’unes paraules concretes com carxofa o altres, jo en canvi se dir bromes però
no entendre-les.
17.Què voldries que es reflectís en la entrevista?
71

72. Doncs res en particular, sobretot que els entenguessin més els Asperger i que es
documentessin mes sobre ells, que es fessin més documentals al respecte.
13.4.Entrevista d’un familiar sobre el mateix individu:
1.Quina vas pensar que podria ser la causa del que li passava?
Pensava que podia ser conseqüència d’un embaràs complicat, no de salut sinó
d’entorn per el estrés i de fet vaig pensar que per això va néixer amb ansietat.
2.Com et vas sentir al saber el que tenia?
Em vaig quedar tranqui-la ja que fins llavors no sabia el que li passava.
Pensàvem que tenia alguna mena de trastorn i no ho sabíem.
3.Com el veies en relació a la resta de nens?
72

73. De petit el veia que no volia participar en els jocs amb altres nens, que era més
intel·ligent. No li agradava relacionar-se amb els nens i buscava relacionar-se
amb adults , a part normalment no segueix l’evolució dels nens normals ni els
seus interessos.
•
4.Has notat algun canvi a nivell escolar?
*Si, almenys hi ha alguns professors que estan disposats a col•laborar per que ell
es sentí mes còmode , no a que sigui la matèria o els exàmens més fàcils sinó a
que es sentís integrat .Ara en batxillerat ens vam haver de posar en contacte
nosaltres amb el centre , ara es la psicopedagoga la que s’ocupa de posar-s’hi en
contacte i segueix la seva evolució.
5.A nivell de professors has vista algun canvi?
Si , van tenir més paciència i m’ajuden de manera abstracta i potser a l’hora de
corregir els exàmens son més permissius. Per exemple a matemàtiques no em
tenen en compte si faig directament un pas ja que jo mentalment ja ho calculo tot.
6.Has notat cap canvi en els seus companys ?
No al contrari mes aviat els companys el protegeixen ja que el tutor els va donar
a entendre que era una persona especial, al principi si que es ficaven una mica
amb ell però ara ja no, la seva actitud en referència a ell ha canviat.
73

74. 7.Que fa en situacions d’ansietat i quina millora has trobat en ell al prendre
la medicació?
En les situacions d’estrès busca una via de desconnexió i s’implica en diverses
activitats, ara esta més tranquil a partir de prendre la medicació , l’únic
inconvenient és que la medicació li dona fam i son i es queda adormit a classe.
Sobretot el saber com actuar es el que ha ajudat a la família.
8.Com creus que la societat accepta a les persones que estan en la mateixa
situació que ell o que pateixen altres síndromes semblants?
Hi ha molta gent que no saben el que es ser Asperger , beró que noten que son
persones especials i estranyes. Crec que si hi hagués més informació seria
millor. Gracies a series de televisió com Big bang theory la gent es comença a
informar.
9.Quin pronòstic li han donat els metges?
Que no es cura però que a través de l’educació i d’adquirir estratègies per
socialitzar-se pot millorar .
10.Quins consells donaries a les persones que es troben en la mateixa
situació que tu?
74

75. Sobretot que busquin especialistes que els poguessin ajudar i que busquessin
sobretot psicoterapeutes i psicopedagog que seguíssim el cas i buscar el màxim
d’informació i afiliar-se a alguna associació que els doni suport
11.Com ho va viure la família?
Tots es van quedar sorpresos, no pensaven que tingues un problema així. Ara
col·laboren però abans no li feien cas.
12.Quina relació te amb els membres de la teva família?
Molt bones el es sent molt còmode , potser te algun problema amb alguns
membres de la família ja que sota el meu parer no son compatibles.
13. Quins son els seus entreteniments?
Li agrada molt sortir a passejar per la muntanya , fer coses al lleure, viatjar i
conèixer ciutats llunyanes.
14.Quines coses li semblen mes molestes o incomoden?Com intenta
solventar-les?
75

76. Li molesta el soroll, els crits, sobretot si son dels veïns, que la gent no segueixi
les normes civiques. No pot fer res per evitar-ho s’enfada ,té atacs d’ira i no es
pot raonar amb ell.
15.S’adona quan te o tenia una crisi?
Si es percata i normalment es disculpa.
16.Què ens explicaries sobre ell?
Es molt bon noi, molt noble,l’única cosa dolenta que diria es que es molt
desendreçat, però es molt col·laborador i solidari.
17.Que voldries que es reflectís en la entrevista?
Sobretot que hi hagués més informació sobre les Asperger i més comprensió cap
a aquestes persones.
76

77. 13.5.Entrevista esquizofrènia
Nom: Adolfo Pellejero
Professió:Psiquiatra de la Unitat de Crisis Agudes de
l’Hospital Sagrado Corazón de Martorell
Temps
que
s’hi
dedica:jornada
completa
40h
setmanals més les guàrdies ja que hi ha 400 pacients
en tot el centre i 19 psiquiatres , 90 pacients dels quals
s’encarreguen 8metges de la seva Unitat.
Les sessions de psiquiatria es fan només entre pacient i psiquiatra sense cap
tipus d’ajuda o supervisió per part d’una infermera. Cada psiquiatra té assignats
uns 10 pacients.
Les sessions amb aguts no inclouen psicoteràpia ja que son pacients d’estanca
curta, entén per un fet concret(normalment una descompensació clínica)quan
aquests efectes desapareixen el pacient es donat d’alta per continuar el seu
tractament de forma ambulatòria i tona al seu psiquiatra habitual per continuar el
seu tractament .La estanca mitja oscil·la entre 20-24 dies desprès si el pacient no
millora es enviat a una altra unitat
77

78. 1.Quins aspectes sanitaris ha de controlar en el dia a dia d’una persona
amb esquizofrènia?
Sota el meu parer un esquizofrènic ha d’intentar potenciar només allò que el
beneficia i minimitzar o controlar tot allò que li perjudica. I que necessita un
esquizofrènica? Doncs uns hàbits de vida organitzats, prendre la medicació i
mantenir una vida social mes o menys rica. Els perjudica sobretot el fet de
prendre substàncies, a més hem de tenir en compte que la majoria
d’esquizofrènics no tenen la consciencia d’estar malalts consta que fa més difícil
el seguiment del tractament si estan sols. El perjudica el no prendre la medicació,
prendre substancies i sobretot no portar una vida organitzada.
2.Per les persones que son solteres o viuen soles , teniu algun tipus de
control per saber que segueixen el tractament?
Des de un punt de vista assistencial i teòric hi ha una xarxa que tindria que cobrir
totes aquestes deficiències quan surt d’a qui es derivat a un ambulatori de
psiquiatria on un psiquiatra el visita . Si el pacient te un suport familiar dèbil o un
trastorn mental sever hi ha llavors hospitals i centres de dia que es donen en el
mateix ambulatori.
Un hospital de dia: son unes instal·lacions en les quals el pacient assisteix de 8 a
5 de la tarda pràcticament va a casa a dormir i desprès torna.
Un centre de dia el pacient assisteix de 9 a 1 de la tarda com si fos una escola.
78

79. Aquests centres donen un bon suport però desprès hi ha pacients que no els
accepten, que no compleixen i que distorsionen molt la realitat a més hi ha unes
places limitades. Son recursos molt limitat a part de cars.
3.Quanta estona hi dediqueu a cada pacient?
T’hauria de respondre , l’estona que cada pacient necessiti, hi pacients amb els
quals pots estar 10 minuts i pacients amb els quals pots estar una hora , tot
depèn de l’esta del pacient. Sobretot s’ha de tenir en compte si veus el pacient al
dia a dia.
4.Tu has dit que
en aquestes sessions esta els psiquiatra sol amb el
pacient. Tenint en comte que aquestes persones son enviades a la teva
secció per crisis, no es perillós que aquesta sessió sigui únicament entre
pacient i psiquiatra?
De fet totes les professions impliquen un mínim perill,la psiquiatria en concret té
aquest risc. Jo diria que a tots els psiquiatres alguna vegada ens han agredit,
però també agredeixen a traumatòlegs i altres metges. També s’ha de dir que
son perilloses fins a cert punt, tampoc no pots col·locar-te en una situació
determinada de perill, quan tu visites a soles a un pacient en els despatx es
perquè tu consideres que aquest pacient esta en condicions de ser visitat sense
que hi hagi problemes d’agressivitat. Els pacients que tenen mostres
d’agressivitat els controla amb una certa medicació que els fa sentir millor. Hi ha
79

80. situacions en que fins i tot es necessari que l pacient estigui en una habitació
amb contenció mecànica.
5.Quins recursos sanitaris poden ajudar a portar una vida més saludable
una persona amb esquizofrènia?
Be en teoria els que hem comentat , tenir un psiquiatra assignat amb el que
poder visitar-te amb “la major freqüència possible” ja que si en un ambulatori hi
ha 4 psiquiatres i hi ha 800 esquizofrènics no podran visitar-los mes que una
vegada cada 3 mesos .Concretant la pregunta, el que ajuda a una esquizofrènic
es tenir un psiquiatre assignat, un suport familiar,un suport social que li permeti
estar el més integrat possible, el més convenient es que pogués tenir algun
treball protegit, hi ha un gran ventall de possibilitats. Quantes mes possibilitats
tingui un esquizofrènic més gran serà la seva evolució, perquè no tot depèn dels
dispositius també s’ha de tenir en compte la natura del cas agut perquè hi ha
diferents tipus d’esquizofrènia i en algunes de les quals aquest tipus de suports
no serveixen per a res.
6.Convé que
el psiquiatra estableixi una relació de confiança amb el
pacient?
Jo diria que no, per entendre baixó s’ha d’entendre l’esquizofrènia . Hi ha dos
tipus de trastorns dintre de psiquiatria: els trastorns neuròtics i els psicòtics. En
els trastorns neuròtics no hi ha una pèrdua de la realitat en canvi en els trastorns
80

81. psicòtics si, i al percebre la realitat de una manera diferent a la resta de la gent
qualsevol relació que tingui tindrà una percepció diferent a la relació que aquella
altra persona tingui. Es adir si jo tingues una relació molt intima amb un
esquizofrènic, potser arribi a formar part del seu deliri o de la seva percepció de
la realitat i si un dia jo li ofereixo una cigarreta , jo li estaré oferint una cigarreta
però ell por interpretar que li estic oferint un transmissor de pensament per
enviar-lo a través d’un satèl·lit als estats units. Llavor he d’intentar tenir una
relació el més professional possible, pot ser cordial però sense implicar-se en
àmbits personals.
7.Els programes familiars psicoeducatius són recolzament terapèutic per a
persona amb esquizofrènia i els seus familiars.?
Son un recolzament important sobretot perquè la família entengui en que
consisteix la malaltia i per el mateix esquizofrènic. Et posaré un exemple imaginat
que tu surts d’aquí i tu t’has oblidat el bolso, llavor s tornes a trucar i tornes a
entrar i li expliques a qui t’obre la porta que estaves fent una entrevista amb el
doctor Pellejero i t’has deixat el bolso i la persona que t’atén diu”Dr Pellejero?
Aqui no hi ha cap Dr Pellejero” llavors tu insistiries en que tu has parlat amb mi.
Arribaràs aquí i això no serà un despatx sinó una habitació. Tu et quedaries molt
confosa i si algú tractés de convencet que aquesta entrevista no ha tingut lloc,
tindria més possibilitats de convèncer-te a tu que no a un esquizofrènic. Ells
viuen la seva realitat amb tanta percepció de realitat com podries estar vivint tu
la teva.
81

82. 8.Però ells viuen els seus deliris a temps real?
Es clar ells veuen la televisió i al mateix temps estan reben un missatge telepàtic
de Matías Prats que els diu que han de fer. Ells perceben la realitat amb els
mateixos elements que nosaltres però ells construeixen una realitat diferent, això
no significa que ells no sàpiguen que tu ets una dona o que els avions volin, ells
interpreten la realitat d’una manera diferent
9.Quins altres programes terapèutics podria destacar?.
Jo destacaria la teràpia electroconvulsiva. Va néixer fa 60-70 anys quan Farletti
una psiquiatra italià va descobrir que pacients esquizofrènic i depressius una
vegada tenien un atac epilèptic es sentien millor. I va pensar que potser si a una
persona esquizofrènica que no tenia epilèpsia se li causava un atac epilèptic
artificial aconseguiria tenir una millora. L’única manera per provocar un atac
epilèptic artificial es causar una descarrega elèctrica en el cervell, el que va
passar es que això es va començar a utilitzar i com els pacients milloraven es va
començar a estendre i a popularitzar-se de mala manera arribant a utilitzar-ne
com un càstig, de manera que quan un pacient es posava agressiu se li donava
una descarrega elèctrica .En aquell temps les descarregues es feien amb
aparells molt rudimentaris i sense una anestesia general de manera que causava
lesions físiques tot això va causar que la teràpia electroconvulsiva tingues una
mala fama de la qual se’n van fer pel·lícules i tot. Avui hi ha es fa en la majoria
82

83. del hospitals psiquiàtrics ja que avui dia es fan amb aparell que per si sols ja
mesuren la descarrega que necessita el cervell per no danyar-lo i s’aplica abans
una anestesia general. Aquesta teràpia no dura més de 8-9 minuts ja que la
descarrega no supera els 30 segons. Es tan poc perillós a que s’aplica a dones
embarassades ja que elles no es poden medicar. Ni tan sols té contraindicacions
mediques. No causa cap lesió ni tindria que causar-la l’únic efecte que té sobre el
pacient es una lleu amnèsia no ens referim a que s’oblidi del seu nom o que no
recordi res, sinó més aviat té petits oblits com per exemple oblidar-se d’on ha
col·locat el bolso, etc...Però com la teràpia s’aplica 3 vegades per setmana durant
3 setmanes,el pacient no li dona temps a recuperar-se d’aquesta petit amnèsia
fins que les sessions son menys habituals llavors el pacient es recupera
d’aquesta petita amnèsia però en general es una teràpia que no té cap efecte
negatiu i es fins i tot més recomanable que les teràpies farmacològiques.
10.Com es una teràpia en grup i en que consisteix?
En una unitat d’aguts no es fa per la poca durabilitat de l’estanca en la nostra
unitat però en si es un grup de pacients reduïts que té un psiquiatra instructor que
els va guiant durant la sessió. El pacients exposen els seus problemes, aspectes
de la seva malaltia i com la fan evolucionar i els altres pacients van opinant i
projectant els seus propis conflictes .L’instructor del grup es qui els anirà
assenyalant, aquesta teràpia es per a persones que tenen assumida la seva
malaltia.
83

84. 11.Hi ha estructures d’organització sanitària que poden perjudicar a nivell
sanitari a una persona amb esquizofrènia?
Jo diria que si, en tot el que tingui a veure amb les traves burocràtiques. Ara
mateix podria parlar-te dels famosos medicaments genèrics, es a dir aquells que
no son de la marca original. Volen fer veure a la població que son iguals, es més
si a tu t’enxampen copiant un cd et posen una multa, no obstant resulta que si es
copia una molècula farmacològica no passa res. Aquestes son coses que poden
perjudicar no només a un esquizofrènic sinó a qualsevol persona. Es a dir jo com
a resposta diria qualsevol trava burocràtica que dificulti l’aplicació dels
tractaments més adequats.
12.Com s’integra en el dia a dia una persona amb esquizofrènia en un
centre sanitari com aquest?
Tot depèn del estat en que arribi, hi ha pacients que ja venen en una llitera lligats,
hi ha que venen per voluntat pròpia. Quan el pacient arriba aquí per primera
vegada hi ha un comitè d’acollida format per una auxiliar una infermera que els
expliquen el funcionament de la unitat i alguns pacients poc a poc es van
integrant al centre i van fent amistat amb alguns del pacient amb altres no hi
tenen una bona relació, vindria a ser com la típica relació d’escola en el qual es
te el grup d’amics, el d’aquells qui nomes son coneguts i els que no t’agraden.
84

85. 13.En quins casos s’internen?
Els criteris son aquells en que es produeix una descompensació clínica de
dificulta el seu funcionament i que pot posar en perill la seva seguretat i la de les
persones que l’envolten.
14.No troben normals els seus deliris al conviure amb altres persones que
també pateixen la mateixa malaltia?
Un esquizofrènic pot considerar un deli aliè com una barbaritat però no el seu
deliri. Hi ha una cosa anomenada “irreductibilitat d’arguments”, nosaltres aquí
tenim un esquizofrènic que es va escapar i van trucar del jutjat de Martorell dient
que del metge forense dient que tenia un pacient que estava ingressat en el
psiquiàtric que havia anat perquè li fessin l’autòpsia perquè volia saber de que
havia mort. El fornese li havia dit que ell estava viu , que no podia fer-li una
autòpsia però l’home insistia en que estava mort. Llavors el fornese li va pregunta
si creia que els morts sagnaven i ell va dir que no, el forense el va punxar i va
sortir una gota de sang a lo que l’home va respondre”Apa! Doncs resulta que els
morts si sagnen”. Es a dir d’irreductibilitat d’arguments es tal que si
aconsegueixes demostrar que els que te un pacient es un deliri es perquè t’has
equivocat de malaltia.
15.Com col·laboren les famílies amb els vostres objectius professionals?
85

86. El grau de col·laboració de la família depèn molt de la relació que aquesta tingui
amb el pacient i de la natura de cada família. Hi ha famílies mes col·laboradores,
menys col·laboradores. Hi ha famílies amb un llaç més estret amb l’implicat que
altres, famílies mes estructurades , famílies menys estructurades, etc... L’única
cosa que hi ha en comú entre les diferents famílies es que amb el pas del temps
es produeix un desgast familiar, ja que l’estructura familiar va canviant.
16.Quan aquest llaç es debilita tant que fa el centre?
Bé, per això existeixen dispositius que intenten endarrerir aquest desgast com els
centres de dia, hospitals de dia, centres protegits,dispositius residencials, unitats
amb diferents possibilitats de rehabilitació, etc... encara que en alguns casos
resulta impossible evitar aquest desgast.
17.Quins tipus d’ajudes/ suports doneu a les famílies?
Les pròpies famílies tenen una associació, que es l’associació de malalts
mentals, que es una associació que te la seva presidenta, secretaria, junta
directiva i que s’ha convertit en un interlocutor vàlid i directe per les institucions
psiquiàtriques. A traves de la associació les institucions psiquiàtriques a vegades
organitzen cursos, xerrades i tot això amb d’intenció d’acollir als familiars dels
nous pacients.
86

87. 18.Com poden tractar a un malalt si la família no assumeix la malaltia?
Normalment accepten que el seu familiar esta malalt ja que a la llarga la realitat
acaba imposant-se el problema no es que no assumeixin la malaltia sinó que no
segueixin les indicacions que se’ls indiquen per a millorar la malaltia .Aquestes
indicacions poden ser no consumir drogues o begudes alcohòliques,prendre la
medicació, i en aquest sentit hi ha famílies que col·laboren mes en empitjorar-lo
que no en ajudar-lo i això fa que alguns pacients amb el mateix diagnòstic
evolucionen de maneres diferents.
19.Hi ha algun sistema o empresa que els introdueixi en el mon laboral?
No a nivell públic ja que el que hi ha son beneficis fiscals per aquestes empreses
que contractin a aquestes persones i desprès a nivell privat hi ha tallers protegits
on a aquests pacients se’ls organitza un treball remunerat .Per exemple a
Esparraguera hi han uns tallers anomenats tallers Fill i a Igualada els tallers
Hauria. Aquests tallers contracten únicament
malalts mentals al quals els
paguen una nomina o una baixa laboral, cotitzen e inclús se’ls exigeix un
rendiment perquè en aquests tallers es fan treballs i es fabriquen peces que
desprès es venen al mercat a proveïdors, etc...
20.Quines edats comprenen el vostre grup del centre?
Tenim pacients per sobre dels 18 anys fins als 65 anys
87

88. 21.Teniu pacients que visquin en pisos tutelats ?
Si que hi ha ja que entrarien en els dispositius que abans hem anomenat els
dispositius ambulatoris, volent disminuir les vegades que hagi de tornar a
l’hospital ja que per un esquizofrènic tornar a l’hospital es sinònim de recaiguda.
Però nosaltres com a hospital ara per ara no en tenim però en altres llocs si que
hi ha. En aquest edificis viuen 3 o 4 persones les quals son vigilades per un
monitor que viu amb ells i hi va per el mati i per la nit.
22.Quins reptes heu de superar al dia a dia?
Son molts i molt variats però per exemple seria el aconseguir que el pacient
aconseguís un nivell de compromís terapèutic am la seva malaltia suficientment
alt com per que compleixi amb el tractament, un altre seria que evoluciones cap
a una millora el mes ràpidament possible, que no recaigui una altra vegada.
13.6.Casos curiosos d’esquizofrènia aportats per el DR Pellejero:
Juan 20 anys:
Estava diagnosticat d’una esquizofrènia paranoide, i patia a més el síndrome
Capgras.
Aquest pacient cada any quan arribava el dia 10-11 d’octubre
escapava del psiquiàtric , viatjava a Madrid i es ficava entre les files de les forces
aèries espanyoles davant de la tribuna del Rei amb les autoritats i ell pacientment
88