1. CÈL·LULES MARE
Les cèl·lules mare són unes cèl·lules amb capacitat d’auto renovació, que els hi permet
actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre
l'organisme encara és viu.
Cada dia, milions de cèl·lules moren i són
substituïdes per altres gracies a la divisió de
les cèl·lules mare presents en els diferents
teixits. De cada cèl·lula mare que es divideix,
n’apareix una que es diferencia, per tant perd
la capacitat de reproduir-se, i una altre que es
manté cèl·lula mare, sense diferenciar-se. Hi
ha dos tipus de cèl·lules mare: les cèl·lules
mare embrionàries i les cèl·lules mare adultes.
Es creu que en un futur les cèl·lules mare
tindran el potencial d’enfrontar-se a multitud
de malalties humanes, com reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Tot i
així, caldran molts anys d'investigació per aconseguir-ho.
CÈL·LULES MARE EMBIONÀRIES
Les cèl·lules mare embrionàries
són aquelles que formen part de
la massa cel·lular interna d'un
embrió de 4-5 dies d'edat.
Aquestes cèl·lules són
totipotents, és a dir que poden
créixer i formar qualsevol
organisme complet. Una
característica fonamental de les
cèl·lules mare embrionàries és que poden mantenir-se (en l'embrió o en determinades
condicions de cultiu) de forma indefinida, formant en dividir una cèl·lula idèntica a
elles mateixes, i mantenint una població estable de cèl·lules mare.
Aquest tipus de cèl·lules tenen avantatges i inconvenients. Avantatges:
Es poden obtenir de les clíniques de fertilitat de manera fàcil
Poden proporcionar una quantitat infinita de cèl·lules amb qualitats definides
amb només un llinatge cel·lular
Poden crear qualsevol cèl·lula del cos

2. Desavantatges:
- Difícils de controlar, per tant, la manera en què el tipus de cèl·lula tracti una
malaltia ha de ser optimitzada i definida correctament
- Poden generar conflictes en el sistema immune de la persona
- Aquells que pensen que la vida s'inicia al moment de la concepció, indiquen
que les investigacions en embrions humans no és ètic, independentment de si
hi va haver o no consentiment per donar-los
CÈL·LULES MARE DEL CORDÓ UMBILICAL
Les cèl·lules mare del cordó umbilical es consideren cèl·lules mare adultes, que es
poden transformar en gairebé totes les cèl·lules.
Es divideixen en:
Hematopoyètiquesdonen origen als elements de la sang (glòbuls vermells,
glòbuls blancs, plaquetes i altres)
No hematopoyètiques
Mensenquimals tenen la capacitat de diferenciar-se en diferents òrgans i
teixits (os, cartílag, greix, fetge, neurones, pàncrees i múscul)
Són molt més fàcils d’obtenir-ne en comparació amb les cèl·lules de la medul·la òssia.
Tot i que les cèl·lules de la medul·la òssia actuen més ràpid que les cèl·lules del cordó
umbilical, aquestes últimes no necessiten una compatibilitat al 100% amb el pacient.
En canvi les altres sí.
Altres avantatges de les cèl·lules de cordó umbilical són que la seva extracció no és
dolorosa, que es poden utilitzar amb altres membres de la família sense cap problema i

3. que són immunològicament immadures, el que vol dir que no necessiten una
compatibilitat al 100% amb el pacient.
CÈL·LULES MARE REPROGRAMADES (IPS)
Les IPSC són cèl·lules reprogramades a
partir de cèl·lules adultes perquè tornin a
un estat pluripotent. És a dir que deriven
d'una altra cèl·lula anterior que no és
pluripotent, de cèl·lules ja diferenciades
(adultes), amb una funció i una forma
definides. Les noves cèl·lules poden generar
la majoria de teixits, ja que són
pluripotents.
És una nova medicina en la qual els malalts es curaran a si mateixos amb les seves
cèl·lules.
Creació de les IPS
1. Extreure cèl·lules adultes del pacient
2. Transformar-les en cèl·lules mare
3. Utilitzar-les per regenerar els seus teixits fets malbé
Aquestes cèl·lules re programades es generen als laboratoris.
CÈL·LULES MARE ADULTES
Les cèl·lules mare adultes són
cèl·lules mare no diferenciades
trobades entre cèl·lules diferenciades
d'un teixit específic, normalment
multi potents (ensenyes la foto).
Actualment ja són emprades en els
tractaments per un centenar de
malalties i condicions. També són
anomenades cèl·lules mares
somàtiques, ja que no cal que
provinguin de cèl·lules d'adults sinó que també es troben en la mainada.
Tots els teixits mantenen una reserva de cèl·lules que encara no s'han especialitzat en
cap funció concreta (no s'han diferenciat) i que no han perdut la capacitat de
reproduir-se. Aquestes cèl·lules són les anomenades cèl·lules mare de teixit i es troben

4. en una quantitat més o menys gran segons els teixits. Per exemple, el teixit epitelial en
conté moltes, mentre que al teixit nerviós són més escasses.
La divisió d'una d'aquestes cèl·lules genera dues cèl·lules filles que també són cèl·lules
mare de teixit. Aquestes noves cèl·lules poden romandre com a cèl·lules mare del teixit
en qüestió o bé poden diferenciar-se i adquirir les estructures pròpies de les cèl·lules
adultes del teixit al qual pertanyen, esdevenint cèl·lules diferenciades plenament
funcionals. Ara bé, quan es diferencien perden la capacitat de reproduir-se.
Les cèl·lules mare de teixit són indiferenciades, però ja estan determinades, és a dir,
només poden convertir-se en cèl·lules adultes del teixit del qual formen part. En
aquest sentit es diu que són oligopotents (oligo- és una forma prefixada del mot grec
olígos, que significa ‘poc'). És a dir, poden generar uns quants tipus cel·lulars, però no
gaires.
APLICACIONS MÈDIQUES: SITUACIÓ ACTUAL
La medicina regenerativa és una especialitat mèdica que aplica la ciència de la vida per
mantenir, restaurar i millorar el funcionament dels òrgans i teixits del cos humà
lesionats per malalties o traumatismes. Aquesta especialitat està formada per la
biologia cel·lular, la microfabricació i la robòtica ha millorat la condició de moltes
persones afectades per diferent malalties.
Els centres de medicina regenerativa tenen com a objectiu investigar les cèl·lules
embrionàries humanes i la seva finalitat.
Les cèl·lules mere adultes de la medul·la òssia i de la sang del cordó umbilical tenen
molta quantitat de cèl·lules mare i és convenient conservar-les en el naixement per
tractar futures malalties del recent nascut. S’han estat utilitzant durant dècades per
tractar pacients amb diferents malalties, sobretot la leucèmia i d’altres relacionades
amb la sang.
Les cèl·lules del cordó umbilical són les responsables de formar les diferents cèl·lules
del sistema immune y sanguini (glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes). Aquestes
cèl·lules comparteixen algunes característiques amb les de la medul·la òssia, per això
són més útils en quant a cures.
Es poden utilitzar per curar malalties, fent transplantaments sense possibilitat de
rebuig immunològic i evitar possibles complicacions, com la mort del pacient.
Es poden arribar a curar o millorar la situació del malalt de malalties hematològiques,
cardiopaties cròniques o diabetis mellitus.

5. Malalties hematològiques
La hematologia és la ciència que estudia la fisiologia i la patologia de la sang. Les
cèl·lules mare poden diverses malalties que afecten la sang, com ho són les leucèmies
agudes i cròniques, anèmies refractàries, talasemia (anèmia hereditària), malalties en
les que hi ha anormalitats hereditàries de les plaquetes, desordres del sistema
immune...
Cardiopaties cròniques
Gràcies a les cèl·lules mare, hi ha malalties cardíaques que es poden arribar a curar
mitjançant un procés que consisteix en implantar cèl·lules mare en l’òrgan afectat per
la malaltia entre 30 i 90 dies i aconseguir que el funcionament cardíac millori, i per tant
la qualitat de vida del pacient millora.
La insuficiència cardíaca refractària i angina refractària poden ser tractades amb
teràpia cel·lular.

6. Diabetis Mellitus
Aquesta malaltia crònica degenerativa va ser tractada per primera vegada a Mèxic al
2006, sota la direcció i coordinació de Sangre de Cordón S.A.
La cura d’aquesta malaltia consisteix en implantar cèl·lules mare al pacient diabètic
mitjançant el pàncrees, que inicien un procés de regeneració cel·lular.
Hi ha estudis de Llatinoamèrica que mostren que el 84% dels pacients que han rebut
aquest tractament, ja no necessiten insulina passats el 90 dies.
Altres utilitats de les cèl·lules mare
També són útil després d'un accident o una malaltia degenerativa, quan molts pacients
necessiten implants artificials per
tractar les seves lesions òssies.
Encara que són molt útils,
aquestes solucions no sempre
aconsegueixen reparar per
complet el problema i en
ocasions provoquen reaccions
indesitjades o la pèrdua de
diverses peces, de manera que la
investigació està tractant de
trobar noves alternatives més
adequades.
Una de les solucions que es plantegen són les cèl·lules reprogramades. Tot i que els
dubtes més importants que genera el treball amb IPS és la possibilitat que les cèl·lules
reprogramades formin tumors, per la qual cosa comprovar el seu funcionament a mig i
llarg termini és fonamental.
Tot i que s'han fet alguns estudis amb ratolins i s'ha vist que no hi ha rebuig cap a
aquestes cèl·lules i aquesta cura és viable, encara fa falta investigar-hi més.

7. Estadístiques
Actualment, hi ha més del 550 nens han sigut tractats amb les seves cèl·lules mare o
amb les de germans.
La leucèmia, diabetis infantil i paràlisis cerebral són les malalties que més bon resultat
han donat amb els tractaments.
APLICACIONS MÈDIQUES: PANORAMA DEL FUTUR
Les cèl·lules mare han creat moltes expectatives en la medicina de cara al futur. Ha
donat pas a la medicina regenerativa, que pretén donar una cura a les malalties
causades pel mal funcionament de les cèl·lules, teixits o òrgans, reemplaçant-los per
un altre cèl·lula, teixit o òrgan funcional immunològicament compatible amb el
pacient.
També s’ha estat investigant amb cèl·lules mare adultes de les dents, i actualment
s’utilitzen per tractar malalties dentals. Es pensa que en un futur es podrà utilitzar per
la reparació d’estructures de la dent, defectes craniofacials, regeneració d’una
dentadura sencera i que podrà tractar la diabetis, lesions de la medul·la espinal,
infarts, cremades, Parkinson, Alzheimer...
De cara al futur, encara queden per descobrir quins són els factors que determinen si
una cèl·lula es converteix en un tipus de cèl·lula o en un altre.
Els científics tenen per objectiu regenerar òrgans amputats, com ho fa l’axolot, un
amfibi americà que es capaç de regenerar-se les extremitats, com es mostra en el
programa del “QuèQuiCom?”.

8. Alguns treballs recents han tractat de determinar quins són els perfils d'expressió de
gens, a nivell molecular, que permeten identificar les cèl·lules mare, utilitzant
tecnologies com els «arrays» d'expressió (és una superfície sòlida a la qual s'uneix una
col·lecció de fragments d'ADN), i diferenciar cèl·lules mare de cèl·lules progenitores,
amb menor potencialitat.
Encara que no hem fet més que començar a utilitzar aquestes eines, sens dubte en el
futur ens permetran determinar quins gens són els responsables de mantenir les
cèl·lules mare en el seu estat d’indiferència i quins senyals són capaços d'induir la
proliferació i diferenciació d'aquestes cèl·lules mare i de generar així enormes
possibilitats terapèutiques.
LEGISLACIÓ
Cada país te una legislació concreta
sobre la preservació de les cèl·lules
mare del cordó umbilical, segons on
està ubicat el laboratori. Per això, és
important conèixer la legislació del país
en el que et trobes, per saber que està
permès fer i que no.
A Espanya, la conservació de les cèl·lules
mare del cordó umbilical està regulada pel Real Decreto 1301/2006 del 10 de
novembre de 2006, “pel qual s’estableixen les normes de qualitat i seguretat per la
donació, obtenció, avaluació, processament, preservació, emmagatzematge i
distribució de les cèl·lules y teixits humans”. A més a més, el Plan Nacional de SCU
(Sangre del Cordón Umbilical), pretén:
Informar a la població quins són els principals usos de les cèl·lules mare de SCU
Reconèixer les diferències de gestió i organització dels centres
d’emmagatzematge per adaptar les més profitoses a les principals necessitats
Identificar futurs requeriment d’emmagatzematge
Realitzar una aproximació econòmica del que suposarà l’ús de les cèl·lules de
SCU a Espanya en un futur
Analitzar tot el procés de donació, per garantir qualitat i eficiència en el seu ús
La legislació espanyola, junt amb la Convención Española para la Protección de los
Derechos Humanos y de la Dignidad del Ser Humano, prohibeix la creació d’embrions
humans amb finalitat d’investigar.
Actualment, la Unió Europea no compte amb una legislació comuna que parli sobre la
producció y l’ús de les cèl·lules mare procedent d’embrions humans.