1. EL SISTEMA SOLAR Xerrades a càrrec de Joan Conill Membre Honorífic de l’associació d’astrònoms de Catalunya (ASTER) Muntatge: Imma Palahí G ener-Abril 2008
2. EL SISTEMA SOLAR: Al cel tot es mou. Per estudiar astronomia necessitem saber: Mates Física Química Geologia Meteorologia Exoplaneta: vol dir fora del sistema solar El sol dóna llum, escalfor i vida. 1/
3. Al 1609 Galileo no veia els anells de Saturn. Avui sabem que són pedres molt grosses i pedres molt petites. Io: Satèl·lit de Júpiter. Té volcans en erupció. Urà té el pol nord i el pol sud inclinat, i ara volta de costat. Venus gira al revés de tots els altres. 2/
4. Història del Sistema solar Anem 8 milions d’anys enrera. El sol té 5.000 milions d’anys. Una supernova va explotar i va néixer un protosol ( un sol petitet). Va començar a girar i va deixar tot d’esquitxos de material. Així es van formar tots els planetes. Les supernoves són diferents al sol. Quan exploten deixen anar un material que s’ajunta amb un núvol d’hidrogen i neix un protosol. 3/
5. Esquitxos del sol van formar tots els planetes. Mercuri, Venus, i Mart es consideren planetes terrestres perquè són molt similars a la terra. Els altres planetes es van formar de gas (Hidrogen) que és el gas que hi ha a tot l’univers. El gas va creant les diferents matèries, segons la temperatura. Gràcies a la llum del sol tenim molta informació. 4/
6. Planeta vol dir: Astre errant. Errant vol dir que no té lloc fixe. Fobos i Deimos( fills de Mart) són les llunes de Mart ( Déu de la guerra) Júpiter té més de 60 satèl·lits. Plutó es va descobrir al 1930. A la terra hi ha més de 140 cràters. La vegetació, l’erosió i l’aigua els tapen. Venus no es veu perquè els nuvols la protegeixen. 5/
8. EL SOL El sol és com un gran iman, que atrau als planetes. Si paressin de rodar caurien cap al sol. L’òrbita dels planetes, és el camí que fan els planetes al voltant del sol. Agafem un cordill amb algun objecte al final. Si donem voltes molt de pressa i ho tallem quan va molt de pressa, l’objecte perd la seva òrbita, el seu camí. Una galleda d’aigua la rodem i l’aigua no cau. Força centrífuga Els imans ens atrauen. També la força de la gravetat Llancem 2 objectes de diferent pes a terra. 1/
9. El sol per dins El sol té moltes capes. És com una ceba. 1. Nucli. El nucli està entre 14 i 15 milions de graus de temperatura. 2. Zona radiativa. Com un radiador quan surt l’escalfor. 3. Zona convectiva. Quan vull l’aigua calenta, fa vapor. A dalt es fred i a baix calent i fa la corrent convectiva, fa voltes. 4.Fotoesfera. Llum del sol. Esfera de sol. 5. Cromoesfera. Color del sol.Esfera de color 6. Corona. Es pot veure quan hi ha vent solar. Es tan fort el vent que es desplaça fins a 3.000 milions de kilómetres. Surt del sistema solar. Es pot veure quan hi ha eclipsi (vent solar, ràfegues) total de sol. 2/
10. Diàmetre: Si agaféssim un cordill de punta a punta de la circumferència en línia recta tindríem un diàmetre. El sol mesura 1.392.000 Kilòmetres La terra mesura 12.700 Kilòmetres. 109 terres fan un so l. El sol també es belluga. Els planetes estan alineats perquè el sol va expulsar el material per l’equador. Equador: Si partíssim una taronja fent dos trossos exactes pel mig, el lloc on hem fet el tall seria l’equador. 1 any són 365 dies. És el que triga la terra a fer la volta al sol. Cada segon la terra recorre 30 Kilómetres. 3/
11. El sol té 3 capes exteriors i 3 interiors. Ara estem al cicle 23. Cada 11 anys canvia la polaritat + - + Quan és el mínim no hi ha taques. Cada 22 anys es renova totalment la capa externa per això ara no es veuen taques. 4/
12. La taca és l’ombra La fàcula és la part del sol que brilla més està a 8.000ºC. Una taca és com un tap que no deixa passar l’escalfor del sol. La fotosfera(llum de l’esfera) està a 5.600ºC Quan hi ha una taca està a 4.000ºC Les taques blanques(granulació) és la calor que surt del sol. Les taques més blanques és l’escalfor que surt de dins, i les taques negres, que ja s’han refredat.(i baixa’n de nou. Cicle convectiu.) 5/
13. Les espícules les trobem a la cromosfera. Una fulguració és com un gran llampec. La corona està més calenta que a la part de dintre. 6/
15. El sol és adorat a tot el món en tota la història de la humanitat El sol era tractat com un déu a diferents llocs del món i a diferents civilitzacions. /
17. ROMA Sol invictus. Vol dir sol victoriós. Podem veure unes monedes on hi ha gravat un guerrer amb una corona solar i una quadriga (carro tirat amb 4 cavalls). 2/
19. EGIPTE Ra. Sol en egipci. El sol al cap, com un ull que ho veu tot. El cap d’àliga que és un animal que vola i ho veu tot. La barca solar era la portadora del sol que neixia cada dia a l’est i es moria a l’oest. Experiment( La bruíxola) 4/
26. PERÚ Machu Pichu. Un dia a l’any entra la llum del sol per una finestra il·lumina un disc d’or, i ja sabiem que podem començar a plantar (els inques) 11/
28. XINA Ninkuà. Nun vol dir sol (L’ull que ho veu tot) ÍNDIA Surya. Vol dir l’ull. 13/
29. L’aparició dels calendaris actuals EGIPTE El primer calendari solar va ser Egipci. 30x12= 360 dies. Després van afegir 5 dies més per ajustar els càlculs. Als primers dies de juliol es veu la llum d’una estrella Sirius ( Shotis en egipci) dins d’una piràmide i avisava de les inundacions del riu Nil. MÈXIC També hi ha un calendari Maia. Mèxic. Asteca. És com una rodona. Li diuen pedra sagrada (està voltada de dracs o serps). XINA Pels xinesos els anys es representen amb animals. Els horòscops vénen del zodíac. Van creure que la posició dels planetes influïen en les persones. 14/
31. LA LLUNA: el nostre satèl·lit La lluna La lluna triga 28 dies a donar la volta a la terra. A l’antiguitat feien un calendari regit per les llunes i li deien llunacions. Si a 28 li dividim entre 4 dóna 7. Així es va fer la setmana. Dilluns: el dia de la lluna Dimarts: el dia de Mart Dimecres: el dia de Mercuri Dijous: el dia Júpiter Divendres: el dia de Venus Dissabte: Saturn, també sàbat, el dia de festa dels jueus. Diumenge: Sunday, en anglès. El dia del sol. Es va posar amb el naixement del cristianisme. Diumenge, dia del senyor.
43. MERCURI (EL MÉS) És el que volta més depressa, perquè està més aprop del sol. És el més petit. Color groc blanquinós. Mesura: Una mica més gran que la lluna. 4.878Km de diàmetre. Els grecs la representen amb un déu amb ales. (És el missatger dels deus, el més ràpid). És molt difícil de veure. Es pot veure una hora hora abans de sortir el sol i una hora desprès d’haver-se amagat. La llum del sol fa difícil que es pugui veure. Triga 88 dies a donar la volta al sol= 1 any de mercuri La rotació triga 58 dies. 29 dies de dia 400ºC 29 dies de nit a -200ºC Té 600ºC de diferència. 1/
44. Té molts cràters i no té atmosfera. El nucli és molt gran i molt pesant. Les pedres de mercuri es trenquen totes i es formen escletxes per la diferència de temperatures. Les muntanyes no passen dels 2.000 metres. El camp magnètic (un camp de força)és molt fluixet. La brúixola no té força. 1/100 del de la terra. Si agafem una brúixola a la terra el seu camp magnètic ens marca sempre el nord. Al 1957 es va saber que trigava 58 dies a fer la volt al sol. Al 1974 la sonda Mariner 10 envia la foto de la superfície de Mercuri. Van fer 700 fotos per obtenir el mosaic de la superfície. No té atmosfera perquè el calor del sol l’evapora. El cràter més gran té 400 kilòmetres. El mes passat van enviar més fotos noves de mercuri (petites parts) 2/
47. VENUS Anomenada l’estrella del pastor i “el lucero de l’alba”. És l’estrella més brillant desprès del sol. Es van pensar, durant molts anys, que era un planeta bessó de la terra. La terra té 12.702 Km de diàmetre Venus té 12.102 km de diàmetre La terra està a 150.000.000 Km del sol Venus està a 108.000.000 km del sol Són molt similars. 1/
48. Els grecs li deien Afrodita. Esferos (matí) Fósforos (nit) Els romans li deien Venus. Lucifer (dia) Vesper (nit) Després van veure que era el mateix planeta. Des de 1.800 es veu que hi ha núvols. Órbita: 225 dies. És el que triga a donar la volta al sol= 1 any de Venus. Rotació: 243 dies. El que triga a donar la volta sobre sí mateix. Té 121 dies de dia Té 122 dies de nit Té 480ºC de temperatura Al 1957, Mariner 10 va fer les primeres fotos dels núvols. (Experiment) Estirar-se a terra per veure el pas dels núvols. 2/
49. Els núvols triguen 4 dies a fer la volta a Venus. Una sonda és com un globus molt fort, especials. Porten un transmissor i per això van saber que trigaven 4 dies a donar la volta a Venus. 3/
50. L’àcid sulfúric és com el salfumant. Ho crema tot. El núvols esfilagarsats són molt poc compactes. Quan plou, la pluja s’evapora abans de tocar Venus, i torna a pujar. La pluja de Venus és àcida. A la temperatura de Venus es fon el plom i l’estany.
51. L’atmosfera de Venus té 80 Km. L’atmosfera de la terra té 12 km Venus té 3 continents: Afrodita Terra (gran com Àfrica) Ister Terra (estan les muntanyes més altes) Alfa i Beta Regio Les muntanyes són d’uns 1.500metres. Les més altes fan 4.000metres. No té cràters. L’atmosfera impedeix que impacti res perquè crema tot el que arriba. 4/
59. MART Està situat a 225 milions de Km del sol. Color vermell. És un planeta molt misteriós Els grecs li deien Ares (Déu de la guerra) Els romans Mars Mesura 6.790Km de diàmetre Està entre 10 i 20ºC sobre 0. A la nit baixa a -140ºC Està plena de pedres i roques. Té el volcà més alt del sistema solar. 600Km. La caldera té 100km. Hi va caure un meteorit. Es diu Nix Olímpia 1/
60. Experiments( Equador, taronja partida) Portar l’Astrolabi El Valle Marineri fa 4000Km. 600Km de fondària. Està fet d’òxid de ferro. Per això agafa el color vermell. Té moltes tempestes de ferro. Té tons verdosos. Diòxid de coure Experiment (posar ferro a rovellar) Té 2 satèl·lits. Fogos i Deimos (fills de Mart). Preparaven els cavalls al seu pare per anar a la guerra. 2/
62. PLANETES GEGANTS JÚPITER Els grecs li deien Zeus. El romans Júpiter És el més gran. Té 142.000Km de diàmetre És 11.5 vegades més gran que la terra Està a 778 milions de kilòmetres del sol. Triga 11 anys a donar la volta al sol. És 318 vegades més gran que la terra, en pes. 1.310 vegades més gran que la terra en volum. 1/
63. Està fet de gas. He i H (heli i hidrogen. El nucli és molt dens i metàl·lic. Com és de gas gira molt ràpid. Té una rotació diferencial: la capa del mig triga 9.50 h a donar la volta sobre si mateix. La capa de dalt i de baix és gasosa i triga 9.55 h. El nucli no sabem de què és, però és molt calent. De 25 a 30.000 ºC L’atmosfera té varies capes. Una altra capa feta d’hidrògen líquid Hi ha una capa blava que està feta d’hidrogen metàl·lic. Júpiter té els pols aixafats. 2/
64. La taca vermella. Té 38.000km d’alçada. I d’amplada 12.000km. Cabrien 3 terres Està feta de corrents d’aire de vent molt fort. Agafa els 500km/h, per això hi ha bandes molt fortes de núvols. ES formen grans tempestes amb llampecs i es formen remolins. La taca vermella té 400 anys. És com un anticicló enorme. Les taques blanquinoses tenen 30 anys. Els núvols clars estan fets de metà i amoníac. Els núvols foscos d’hidrosulfit d’amoníac. 3/
65. Van enviar coets Pioners a inspeccionar Júpiter: Voyayer I al 1977 i Voyayer II al 1979 Al 1956 els russos van enviar el primer coet a l’espai: Sputnik. S’estudiava l’atmosfera de la terra. De 30.000 a 50.000km. No portaven persones. El primer que va anar a l’espai va ser una gossa “Laica” L’anella de Júpiter Està feta de pols de sofre de volcans. S’han trobat mols satèl·lits. Galileo va ser el primer que va mirar les llunes amb el seu telescopi. Per això li diuen els planetes Galileans. 4/
67. Io Io triga 2 dies a donar la volta a Júpiter. És de color entre groc i vermell. Té 3.636Km de diàmetre. Encara té volcans en erupció. Van trobar 8 volcans en erupcions. Els volcans deixen anar molt de sofre. Júpiter l’atrau i es va veure que tenia una anella. És el sofre dels volcans. Europa Europa triga 4 dies. Està fet d’aigua gelada. El color groc com carreteres són fissures del gel. Està a -160ºC. Té 3.066Km Ganímedes Ganímedes triga 8 dies.També està feta de gel. Les taques blanques són cràters. El fel va fondre el foc i es va tornar a tancar. El seu diàmetre és de 5.270k. Calisto Calisto triga 16 dies a donar la volta a Júpiter. Fa 4.890 Kilòmetres de diàmetre. Júpiter dóna 2 vegades més calor que el que reb del sol. 6/
69. SATURN És el segon planeta més gran del sistema solar. Té 120.000km de diàmetre. Una rotació de: 10 hores i 42minuts. Una òrbita de 29’5 anys. 1.427 milions de km del sol. La seva massa és 95 vegades la de la terra. El seu volum és 750 vegades la terra. Té milers d’anells. És va acostar molt un satèl·lit i es va trencar a trossos i van quedar al seu voltant. Galileo veia un satèl·lit triple. Al 1656 Hygens Al 1975. Es van veur que eren anells. 1/
70. La divisió de Cassini, descoberta per Cassini. Anells principals: A: 35.000km B: 4.000km C: 20.000km D: No sabem la mida Entre A i B està la divisió de Cassini. Els anells s’aguanten pels camps magnètics. 2/
71. El satèl·lit més gran de Saturn és Tità. Té 5830km (més gran que la nostra lluna). Té atmosfera. La va descobrir el Sr Coma Solà (Al tibidabo). Té un llac i un mar. És gasós . 3/
72. Llac i mar a Tità Té més satèl·lits: Rea, Tetis Dione El nucli és similar a Júpiter. Dóna més escalfor que la que rep del sol. 4/
74. URÀ Li volien posar Jordi (Rei d’Anglaterra), però cap planeta portava el nom d’un rei. Urà Vol dir cel. Va trigar molt a conèixer. Es coneixia fins a Saturn. No brilla molt. Té una magnitud 5,6. Les estrelles amb el cel net tenen magnitud 6. Menys no les veiem. 1/
75. 1971 es descobreix Urà per William Hershell (Alemània, Hannover). Hannover abans pertanyia a Anglaterra. Era músic. Als 19 anys va lluitar amb la guerra dels 30 anys. El van ferir i no va voler tornar a la guerra. Com era músic va anar a Anglaterra. Allà el van fer astrònom reial. Es va dedicar a comptar les estrelles del cel. Dividia el cel en quadrats. Urà és 4 vegades més gran que la terra. Va veure una estrella de color blavós i la va seguir tot un any. Va veure que tenia una òrbita. 1690 Flausteed 1750 Meyer 1769 Lemoner 52.000Km de diàmetre Té una òrbita de 84 anys 2/
76. Rotació 15hores 48minuts 2075 milions de Kilòmetres de distància del sol. Es gasós. Té poca matèria sòlida. Fa que sigui molt lleuger. Té un eix diferent. Una mica inclinat. Algun objecte va xocar amb ell. Té un anell que és tan petit i prim que gairebé no es veu. És com una estrella que s’encén i s’apaga 5 vegades. 5 vegades s’encén i una s’apaga. Són uns anells al voltant dels satèl·lits. Eren 5 anells. Voyager I: Va veure 5 anells Voyager II: Va descobrir 4 més. Els 4 últims són ratlles. Hi ha trossos que es veuen i altres que no. 3/
77. Satèl·lits: Titània: 700 kilòmetres de diàmetre Oberó: 600 Kilòmetres de diàmetre Ariel Umbriel 1948 Miranda (feta a trossos, com quadradets que es van enganxar). 4/
78. Urà És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran del Sistema Solar. És també el primer que es va descobrir gràcies al telescopi. L'atmosfera d'Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs . El metà absorbeix la llum roja, per això reflexa els tons blaus i verds. Urà està inclinat de manera que l'equador fa gairebé angle recte, 98 º, amb la trajectòria de l'òrbita. Això fa que en alguns moments la part més calenta, encarada al Sol, sigui un dels pols. La seva distància al Sol és el doble que la de Saturn. És tan lluny que, des d'Urà, el Sol sembla una estrella més. Això sí, molt més brillant que les altres .
79. Dades sobre Urà La Terra Tamany: radi equatorial 25.559 km. 6.378 km. Distància mitjana al Sol 2.870.990.000 km. 149.600.000 km. Dia: període de rotació sobre l'eix 17,9 hores 23,93 hores Any: òrbita al voltant del Sol 84,01 anys 1 any Temperatura superficial mitjana -210 º C 15 º C Gravetat superficial a l'equador 7,77 m/s 2 9,78 m/s 2
80. Les llunes d'Urà En el cel d'Urà no hi ha planetes brillants. Saturn, el més proper, sembla una estrella pàl.lida. Però hi ha cinc objectes que brillen més que Saturn. Són les cinc llunes grans. A més, n'hi ha 10 més amb diàmetres per sota dels 170 Km., que giren molt aprop del planeta entre 25.000 i 60.000 Km. de la superfície. Titània És la lluna més gran d'Urà, amb 1.580 Km. de diàmetre. Està coberta per petits cràters i roques molt rugoses, amb falles que indiquen que les forces internes han moldejat la seva superfície. La seva òrbita passa a 436.000 Km. del centre d'Urà. Dóna una volta cada 8 dies i 17 hores. Oberó Es caracteritza per una superfície gelada, coberta de cràters, alguns d'un tamany considerable. Té reflexos brillants en alguns llocs, igual que Calisto , la lluna de Júpiter. El seu diàmetre és de 1.523 Km. i gira a l'entorn d'Urà a una distància mitjana de 582.600 Km. en 13 dies i 11 hores.
82. NEPTÚ En grec: rei del mar. Porta una forca. Té 48.000 Kilòmetres de diàmetre 4.500 milions de kilòmetres de distància del sol. Rotació: 16 hores i 03 minuts Temperatura: -200ºC Magnitud: 7,9 No era rodó. Feia unes petites ondes. No feia l’òrbita rodona, sinó amb petites ondulacions. 1/
83. El van observar: Francesc Leverdier i Adams. Eren astrònoms Taques blanquinoses. Són els núvols. El blau recorda el blau del mar. Té punts brillants. Té 6 anells foscos. Si t’acostes els veus. Té 8 satèl·lits. Tritó és el més gran. Està a -235ºC 2/
85. PLUTÓ No és un planeta. Es un cos. N’hi ha més es diuen transplutonians. Plutó és el déu, que més enllà de la mort, travessa el llac amb la barca on van a parar els morts. Té 3324 kilòmetres de diàmetre. Més petit que la lluna. Temperatura: a -230ºC Caront: Satèl·lit a 19.000 kilòmetres de Plutó. Triga 6 dies . Giren a la mateixa velocitat. És com si estiguessin enganxats per un pal. 3/
86. 1 unitat astronòmica 150 milions de kilòmetres És la distància del sol a la terra. Plutó està a 30 unitats astronòmiques del sol. 3/
90. Plutón ya no es el noveno planeta del Sistema Solar. Con fecha 24 de Agosto de 2006, la IAU (International Astronomical Union, Unión Astronómica Internacional, UAI por sus siglas en español) decidió excluirlo oficialmente de la lista de planetas del Sistema Solar e introducir una nueva categoría, la de planetas menores o enanos (dwarf planets, en inglés), en la que, además de Plutón, se incluye a Ceres, Caronte, y el cuerpo celeste (que está en el cielo) denominado 2003 UB313 (que algunos astrónomos denominan Xena). El planeta menor (o planeta enano) Plutón, situado a más de 6.000 millones de km del Sol, tiene un tamaño equivalente a dos tercios del tamaño de la Luna, y resulta invisible a simple vista. La masa de Plutón es sólo 0,2% la masa de la Tierra, y su densidad es menor que la de la Tierra. Gracias a las recientes observaciones se sabe que la superficie de Plutón posee hielos de nitrógeno, metano y monóxido de carbono. Esto implica que habría una tenue atmósfera de estos gases alrededor del planeta enano. La única información detallada que se ha obtenido de la superficie de este planeta se debe a un análisis de la variación de su brillo, el cual ha sido observado durante 5 años. De estas mediciones se estima que el polo sur de Plutón posee una nueva capa de metano helado, lo cual le da una alta reflectividad (cerca del 90%), mientras que otras partes de la superficie reflejan menos del 30% de la luz solar. La temperatura en la superficie es en promedio –230 ºC. Plutón posee una atmósfera muy tenue formada por nitrógeno, metano y monóxido de carbono. A medida que el planeta se aleja del Sol durante su período orbital dicha atmósfera se congela y colapsa sobre su superficie. Debido a su gran lejanía de la Tierra, la información que se tiene de las características de Plutón es aún muy escasa e indirecta. Algunos astrónomos opinaban que Plutón era más parecido al núcleo de un cometa gigante que a un planeta propiamente tal, lo que contribuyó a la decisión adoptado por la IAU, el 24 de Agosto de 2006. Se desconoce hasta ahora si Plutón posee o no magnetósfera.
99. Densidad media 2,05 g/cm 3 Radio ecuatorial 1.160 km Distancia media al Sol 5.913.520.000 km Período de rotación 153 horas Período de traslación alrededor del Sol 248,54 años Temperatura media superficial -230 °C Gravedad superficial en el ecuador 0,4 m/s 2 Satélites naturales 3. El más grande de ellos es Caronte que, al igual que Plutón, es un planeta menor o enano.
111. http://www.solarviews.com/span/venus.htm Venus (Esta página) Introducción Venus en Números Animaciones de Venus Vistas de Venus Bibliografía Cráteres de Impacto Venusianos Fenómenos Volcánicos Venusianos Misión Magallanes a Venus Cronología de la Exploración de Venus Índice de Imágenes y Animaciones de Venus Página Principal de los Globos Icosaedros Planetarios (Pàgina bastant complerta de Venus, amb animacions incloses) http://lingobot.translated.net/site/spanish/en/wikipedia/org/wiki/Venus (Enllaç a la informació que facilita la Wikipèdia, amb enllaços externs) http://translate.google.com/translate?hl=es&sl=en&u=http://www.nasa.gov/worldbook/venus_worldbook.html&sa=X&oi=translate&resnum=1&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dnasa%2Bvenus%26gbv%3D2%26hl%3Des (Pàgina de la NASA, envers Venus, en castellà) http://translate.google.com/translate?hl=es&sl=en&u=http://www.nasa.gov/vision/universe/watchtheskies/venus_transit.html&sa=X&oi=translate&resnum=2&ct=result&prev=/search%3Fq%3Dnasa%2Bvenus%26gbv%3D2%26hl%3Des (Més informació de Venus, oferida per la NASA, en castellà) http://www.xtec.es/~rmolins1/solar/es/venus.htm Venus a la XTEC. http://es.wikipedia.org/wiki/Monte_Olimpo_(Marte) Nix Olympica Marte. http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/mars/interior/Valles_Marineris.sp.html http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/mars/mars_il.sp.html http://www.astrosafor.net/Huygens/2002/35/Marineris.htm http://www.astroenlazador.com/article.php3?id_article=30 http://mars.jpl.nasa.gov/odyssey/gallery/video/video.html Webs diverses amb fotos del Valle Marieris Marte. L’última amb un vídeo.
