Informe Tic Ens Locals 2008

ENQUESTA SOBRE L’ADOPCIÓ DE LES TECNOLOGIES
DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ
A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL DE CATALUNYA
2008

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 4
2. METODOLOGIA I MOSTRA .......................................................................... 5
3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA ................................................................ 8
3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses.......................................................... 8
3.2. Canals de comunicació .......................................................................... 12
3.2.1. Participació ciutadana...................................................................... 13
3.2.2. Seu electrònica ................................................................................ 14
3.2.3. Carpeta del ciutadà.......................................................................... 15
3.2.4. Contractació electrònica .................................................................. 16
3.2.5. Eines de comunicació i participació ................................................. 17
3.2.6. Accessibilitat .................................................................................... 20
3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs) ............................................... 21
4. SISTEMES INTERNS .................................................................................. 25
4.1. Sistemes de seguretat ........................................................................... 25
4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica ......................................... 25
4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital ...................................... 26
4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital ...................... 27
4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals ................. 28
4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat
digital ..................................................................................................... 30
4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals............................................... 31
4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals ..................... 32
4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades................................... 33
4.2. Recursos TIC als ens locals................................................................... 37
4.2.1 Recursos humans i TIC .................................................................... 38
4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC ..................................................... 41
4.2.3. Programari i Intranet ........................................................................ 42
4.3. Eines de gestió....................................................................................... 46
5. INFRAESTRUCTURES................................................................................ 53
5.1. Connectivitat .......................................................................................... 53
5.2. Telefonia Mòbil....................................................................................... 54
5.3. Xarxes.................................................................................................... 60

2

6. ANNEX I. CENS DE COBERTURA DELS SERVEIS DE COMUNICACIÓ A
CATALUNYA.................................................................................................... 64
6.1. Introducció al cens de cobertura dels serveis de comunicacions........... 64
6.2. Taules de cobertura per comarca .......................................................... 65
7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 80

3

1. INTRODUCCIÓ

Els darrers anys, les administracions públiques catalanes estan fent importants
esforços a fi d’incorporar les noves tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) en el desenvolupament de la seva activitat diària. L’objectiu
és millorar la seva pròpia gestió i garantir, a través dels mitjans electrònics, una
prestació eficient i eficaç dels serveis que tenen encomanats.

El present estudi ofereix una diagnosi sobre el grau d’adopció de les
tecnologies de la informació i la comunicació a l’administració local catalana,
identificant les principals accions dutes a terme per avançar en el
desenvolupament de l’administració electrònica a Catalunya.

L’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels
Ciutadans als Serveis Públics (d’ara endavant LAECSP) reconeix el dret dels
ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics per relacionar-se amb les
administracions públiques i regula el seu ús per al desenvolupament d’aquesta
activitat amb l’objectiu d’assolir una major seguretat jurídica en les transaccions
telemàtiques entre els ciutadans, les empreses i les administracions, i així
contribuir a la millora del funcionament del conjunt de les administracions
públiques.

Per als ajuntaments, com per la resta d’administracions públiques, l’adequació
a les exigències d’aquesta llei representa un repte important, alhora que
propícia noves oportunitats.

L’estudi s’elabora anualment des de l’any 2001 pel Consorci LOCALRET i la
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la
Generalitat de Catalunya, juntament amb la Fundació Observatori per a la
Societat de la Informació (FOBSIC).

El present informe i els d’anys anteriors es poden consultar a:
http://www.localret.cat i http://www.fobsic.cat.

4

2. METODOLOGIA I MOSTRA

La informació necessària per a elaborar aquest estudi es va obtenir a través
d’un formulari electrònic publicat a Internet, aquest mitjà va ser utilitzat pel 95%
dels ajuntaments que van participar a l’enquesta. El 5% restant ho va fer
mitjançant altres canals de resposta (via fax i correu postal).

El treball de camp es va iniciar a juliol de 2008 i va finalitzar a novembre del
mateix any. La informació recollida ha proporcionat dades sobre el grau
d’infraestructures, ús i inversió tecnològica que estan realitzant els ajuntaments
catalans, i la FOBSIC ha estat l’encarregada de l’explotació i l’anàlisi de les
dades.

Donada la diferent tipologia d’ajuntaments que conformen l’administració local
catalana, no tots els ajuntaments evolucionen al mateix ritme cap a la
implantació de l’administració electrònica. És per aquest motiu que, tenint en
compte la grandària del municipi, s’han dissenyat dos models de qüestionari:
un per als ajuntaments de menys de 10.000 habitants, i un altre per als de més
de 10.000 habitants1.

A tots 2 qüestionaris es troben indicadors comuns i indicadors específics, doncs
el procés d’adaptació a la LAECSP evoluciona a ritmes diferents d’acord amb
les possibilitats a l’abast de cada municipi. S’ha de tenir en compte que els
ajuntaments grans disposen de més recursos tècnics, humans i econòmics per
avançar cap a l’administració electrònica que no pas els ajuntaments més
petits.

Els dos qüestionaris estan estructurats en 3 grans blocs:

- Administració electrònica (interactivitat amb els ciutadans i les empreses,
canals de comunicació, etc.)
- Sistemes interns de l’ajuntament (certificat i signatura digitals, Llei Orgànica
de Protecció de Dades, recursos TIC a l’ajuntament, etc.)
- Infraestructures TIC

El present informe s’ha elaborat a partir de les dades de 662 ajuntaments del
total de 946 que composen l’administració local catalana, el que suposa un
nivell de resposta del 70%. Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta
representen el 95% de la població de Catalunya.

1
Els 2 models de qüestionari s’adjunten a aquest informe en format PDF:
Qüestionari ajuntaments <10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Petits”
Qüestionari ajuntaments >10.000 habitants: “Qüestionari2008_Aj_Grans”

5

Com s’observa a la taula següent, els 662 ajuntaments s’han classificat en 5
franges segons la mida dels seus municipis a nivell de població.

Taula 1: Percentatge de respostes per franges de població, 2008.

Mostra
Número
ajuntaments
Franges de població ajuntaments % de resposta
enquesta
a Catalunya
2008
< 10.000 827 548 66%
10.000 – 20.000 56 52 93%
20.000 – 50.000 40 39 98%
50.000 – 100.000 13 13 100%
> 100.000 10 10 100%
Catalunya 946 662 70%

Font: Localret i FOBSIC

Amb l’objectiu de proporcionar una informació més detallada als 548
ajuntaments que formen la franja de municipis de menys de 10.000 habitants,
per a determinats indicadors es donaran aquests resultats desglossats en tres
subfranges (menys de 1.000 habitants, de 1.000 a 5.000, i de 5.000 a 10.000
habitants). El grau de resposta en aquestes franges es pot consultar a la taula
següent:

Taula 1.a: Percentatge de respostes dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants, 2008.

Mostra
Desglossament Número
ajuntaments
de la franja ajuntaments % de resposta
enquesta
de < 10.000 h. a Catalunya
2008
< 1.000 482 280 58%
1.000 – 5.000 261 200 77%
5.000 – 10.000 84 68 81%


A la taula 2, s’observa que la mostra de municipis de més de 50.000 habitants
representa la totalitat de la població d’aquestes franges. En canvi, els 39
municipis de 20.000 a 50.000 habitants representen un 97% de la població de
la franja, els 52 municipis de 10.000 a 20.000 habitants cobreixen el 93%, i els
548 municipis de menys de 10.000 habitants cobreixen un 78% de la població
de la franja.

6

Taula 2: Població i representativitat de la mostra per franges, 2008.

Mostra
Número Població
ajuntaments Població de Representativitat
Franges de població ajuntaments Catalunya
2 enquesta la mostra de la mostra
a Catalunya 2008
2008
< 10.000 827 1.370.889 548 1.064.331 78%
10.000 – 20.000 56 777.930 52 725.274 93%
20.000 – 50.000 40 1.200.144 39 1.169.188 97%
50.000 – 100.000 13 905.729 13 905.729 100%
> 100.000 9 1.493.478 9 1.493.478 100%
Aj. Barcelona 1 1.615.908 1 1.615.908 100%
Catalunya 946 7.364.078 662 6.973.908 95%


Donat que l’ajuntament de Barcelona dóna servei a un 22% de la població total
de Catalunya, per a determinats indicadors es comenta el seu cas
específicament.

Com ja esmentàvem, per tal de conèixer amb més detall la situació dels
municipis fins a 10.000 habitants, per a determinats indicadors es donaran els
resultats desglossats en tres subfranges.
A la taula següent es detalla la representativitat de la mostra d’aquestes tres
subfranges que engloben els municipis de menys de 10.000 habitants.

Taula 2.a: Població i representativitat de la mostra de la franja de menys de 10.000 h., 2008.

Desglossament Població
Població Representativitat
de la franja Catalunya
de la mostra de la mostra
de < 10.000 h. 2008
< 1.000 192.328 127.132 66%
1.000 – 5.000 597.721 469.839 79%
5.000 – 10.000 580.840 467.360 80%


Per a tot l’estudi, les dades estadístiques es calculen sempre en funció del
nombre d’ajuntaments que han donat resposta a la pregunta/indicador
específic3.

2
Padró municipal d’habitants 2008. Font Idescat.
3
Donat que es tracta d’un qüestionari autoadministrat, no tots els ajuntaments han contestat a totes les
preguntes formulades. En els casos en què hi ha un baix índex de resposta s’indica el grau de resposta.

7

3. ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA

En aquest primer bloc de l’informe s’analitzen els diferents canals o mitjans que
permeten interactuar amb els ciutadans i les empreses, des de la prestació del
servei a través de la seu electrònica fins a les notificacions via SMS, serveis
RSS, xats, fòrums o eines web 2.0.

3.1. Interactivitat Ciutadans / Empreses

Un apartat de l’enquesta es refereix als serveis interactius oferts pels
ajuntaments per via d’Internet. Es va demanar als ajuntaments que situessin el
nivell d’interactivitat del serveis municipals en línia, definint la interactivitat com
la possibilitat que tenen els ciutadans o les empreses de fer procediments i/o
tràmits per Internet. Es va utilitzar una escala de quatre nivells:
- El nivell 1 indica que el ciutadà pot accedir a través del web a la
informació que descriu el procediment per a l’obtenció del servei públic.
- El nivell 2 es refereix a la possibilitat de descarregar formularis
administratius en paper necessaris per iniciar el procediment d’obtenció
d’un servei, però sense que es doni la possibilitat de tramitar el
procediment en línia.
- El nivell 3 contempla els casos en què es retorna a l’Administració els
formularis per mitjans electrònics, i s’obté d’aquesta una resposta
personalitzada.
- El nivell 4 permet realitzar una transacció completa totalment electrònica,
sense que sigui necessari cap altre tipus de procediment formal (com
ara l’entrega de documents en paper o la presència física de l’interessat
a oficines públiques). En aquest nivell s’inclouen tant els procediments
que requereixen pagament com els que no.

Els dos primers nivells impliquen una relació unidireccional de l’administració
cap al ciutadà; als altres dos s’estableix una interacció bidireccional entre el
ciutadà i l’administració, on aquesta última respon a les accions del primer.

Per l’anàlisi es van considerar dos tipus de serveis. D’una banda, els dirigits als
ciutadans i, d’altra banda, els dirigits a les empreses. La Comissió Europea4
defineix 20 serveis bàsics, però a nivell de l’Administració local només es parla
de 14 serveis bàsics (10 per a ciutadans i 4 per a empreses). A continuació
mostrem els 14 serveis bàsics que ofereix l’Administració Local.

Serveis al Ciutadà:
1. Impostos i taxes
2. Recerca de treball
3. Llicències d’obres majors

4
Els 20 serveis bàsics van ser definits per la Comissió Europea el 2001. Consultar bibliografia i veure
informe: Benchmarking in a policy perspective - “Use of public services on line”. Empirica, oct. 2006.
http://ec.europa.eu/information_society/eeurope/i2010/benchmarking/index_en.htm

8

4. Llicències d’obres menors
5. Atestats i denúncies (p.ex. cas de robatori)
6. Biblioteques
7. Certificats empadronament (residència, convivència)
8. Canvis d’adreça (moviments de població, padró municipal)
9. Matriculació en cursos, escoles bressol, reserva excursions
10. Participació ciutadana/consultes

Serveis a les Empreses:
11. Taxes corporatives: declaració i notificació
12. Creació i registre de noves empreses
13. Permisos de qualitat mediambiental
14. Contractació pública

Seguidament es veu un resum del percentatge d’ajuntaments que ofereixen
accés als serveis en línia segons els diferents nivells definits anteriorment.

S’observa que, en general, Catalunya queda representada per nivells baixos
d’interactivitat, i que la gran majoria d’ajuntaments ofereixen serveis en línia a
nivell informatiu i de descàrrega de formularis. En canvi, els nivells 3 i 4 estan
poc representats, només ressaltant la participació ciutadana i els certificats
d’empadronament (amb un 15% i 10% respectivament en el nivell 3).

Cal esmentar, també, que el nivell d’interactivitat de les empreses amb els
ajuntaments és menor que el que ofereixen al ciutadà.

Taula 3: Nivell dels serveis en línia dels ajuntaments, 2008.

SERVEIS EN LÍNIA SEGONS NIVELL MITJANA CATALUNYA
D'INTERACTIVITAT
Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4
1. Pagament d’impostos i taxes locals 71% 17% 4% 8%
2. Recerca de treball 70% 21% 6% 3%
3. Llicència d’obres majors 52% 42% 3% 3%
4. Llicència d’obres menors 51% 41% 5% 3%
5. Atestats i denúncies 80% 13% 5% 3%
6. Relació amb les biblioteques 84% 10% 4% 2%
7. Certificats d’empadronament 58% 22% 10% 9%
8. Canvis d’adreça 60% 25% 9% 6%
9. Matriculació en cursos, escoles bressol 73% 18% 6% 3%
10. Participació ciutadana / consultes 61% 18% 15% 6%
11. Taxes corporatives 87% 8% 1% 4%
12. Creació i registre de noves empreses 87% 9% 1% 2%
13. Permisos de qualitat mediambiental 83% 13% 2% 2%
14. Contractació pública 77% 18% 3% 2%


9

No tots els ajuntaments ofereixen el mateix nivell d’interactivitat als seus
habitants. Es consideren ajuntaments amb serveis electrònics aquells que
assoleixen un nivell d’interactivitat 3 o 4, més enllà de la mera descàrrega de
formularis. El 29% dels ajuntaments enquestats ofereixen aquests serveis
caracteritzats per una major interactivitat amb el ciutadà.

Cal matisar, però, que els habitants dels ajuntaments més petits tenen més
limitat l’accés a aquest tipus de servei que els dels més grans. Com es pot
apreciar, en els municipis de menys de 1.000 habitants només el 15% dels
ajuntaments ofereixen tràmits a nivell d’interactivitat 3 o 4. Conforme augmenta
la mida dels municipis s’eleva la proporció d’ajuntaments que disposen de
serveis interactius. Els percentatges més alts els acumulen els municipis amb
una població major a 20.000 habitants, destacant Barcelona, que ofereix gran
part de les prestacions a nivells 3 o 4.

Gràfic 1: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius a nivells 3 o 4, per
franges de població, 2008.

100%
8%
90% 26% 20%

80%
70% 56% 60%
75% 71%
60%
85%
50%
92%
40% 80%
74%
30%
20% 44% 40%
25% 29%
10%
15%
0%
< 1.000 1.000 - 5.000 5.000 - 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

Aj. amb serveis electrònics Aj. sense serveis electrònics


Al gràfic següent es pot veure quin percentatge de població, l’ajuntament de la
qual disposa d’aquests serveis interactius, segregat servei a servei.

Els ajuntaments posen a disposició dels ciutadans una sèrie de serveis amb la
possibilitat d’operar via Internet. La Participació ciutadana/consultes (59%), els
Certificats d’empadronament (56%) i el Pagament d’impostos i taxes (51%) són
els serveis als quals hi pot accedir una major proporció de la població. Per
contra, un menor percentatge de la població té accés a serveis com la Relació
amb les biblioteques5 (7%) i la Llicència d’obres majors (8%).

A nivell mitjà de Catalunya aquests valors són més baixos i s’hauria d’incidir als
ajuntaments dels municipis més petits a incorporar mica en mica serveis

5
Cal tenir en compte que les Diputacions donen suport i serveis a les biblioteques, i aquestes dades no
queden reflectides a l’estudi.

10

interactius dels nivells més elevats per tal d’augmentar el percentatge de
població que pot disposar, virtualment, d’aquests serveis.

Gràfic 2: Percentatge de població, l’ajuntament de la qual disposa de serveis interactius per a
ciutadans a nivells 3 o 4, 2008.

Impostos i taxes 51% 49%

Recerca de treball 36% 64%

Llicència d'obres majors 8% 92%

Llicència d'obres menors 33% 67%

Atestats i denúncies 38% 62%

Biblioteques 7% 93%

Certificats d'empadronament 56% 44%

Canvis d'adreça 43% 57%

Matriculació en cursos 19% 81%

Participació ciutadana/consultes 59% 41%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Població amb accés Població sense accés


Pel que fa als serveis oferts a les empreses s’aprecia que el percentatge
d’ajuntaments que ofereix cada servei varia molt en funció de la seva mida. Els
ajuntaments més grans són els que ofereixen més serveis a les empreses,
destacant per sobre dels altres els municipis de més de 100.000 habitants i
l’ajuntament de Barcelona.

Gràfic 3: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen serveis interactius (N3 o N4) per a
empreses, segons grandària del municipi, 2008.

5%
0%
Contractació pública 3%
23%
11% 100%

4%
0%
Permisos qualitat mediambiental 3%
8% < 10.000
11%
0% 10.000 - 20.000

4% 20.000 - 50.000
0% 50.000 - 100.000
3%
Registre noves empreses 17% >100.000
0%
0% Aj. Barcelona
4%
8%
Taxa corporativa 6%
8%
22% 100%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


11

La ciutat de Barcelona ofereix els serveis de Contractació pública i de Taxa
corporativa a nivell interactiu. En canvi, no ofereix els Permisos de qualitat
mediambiental i el Registre de noves empreses. Els ajuntaments de
dimensions més petites presenten uns percentatges menors d’interactivitat a
aquests nivells (3 i 4).

El Registre de noves empreses i els Permisos de qualitat mediambiental6 són
els serveis que els ajuntaments ofereixen en menor mesura a nivell interactiu.
Per contra, i tot i els seus nivells baixos, la Contractació pública i la Taxa
Corporativa són els més oferts.

Aquests dos gràfics comparen el nivell d’interactivitat que tenen els
ajuntaments dels diferents municipis, segons el nombre d’habitants, amb els
ciutadans i amb les empreses. El nivell d’interactivitat 3 i 4 segueix una
tendència creixent a mesura que augmenta la dimensió dels municipis. Cal
destacar que els ajuntaments mantenen un nivell més elevat de relacions
interactives amb els ciutadans que amb les empreses, essent aquest últim un
percentatge molt baix entre els ajuntaments més petits.

Gràfic 4: Interactivitat ciutadans a N3 i N4 Gràfic 5: Interactivitat empreses a N3 i N4

100% 100%
100% 100%
92%
90% 90%
78%
80% 80%
74%
70% 70%

60% 60%

50% 50%
44%
40%
40% 40%
31%
30% 30%
22%
20% 20%
6% 10%
10% 10%
4%
0% 0%
< 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona < 10.000 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Barcelona
20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000


3.2. Canals de comunicació

La LAECSP, al seu article 8.1, estableix que les administracions públiques han
d’habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics,
garantint- ne en tot cas l’accés a tots els ciutadans.

Tot i que la seu electrònica és un canal d’accés via Internet i segons la llei és
obligatori, el ciutadà podrà escollir el mitjà que més li convingui. Un d’ells pot
ser, òbviament, el presencial. També cal fer esment al canal telefònic que
requerirà de recursos tècnics i humans que garanteixin el servei en aspectes

6
En alguns municipis la tramitació de permisos de qualitat mediambiental no es fa des de l’ajuntament
sinó a través d’altres organismes.

12

com la seguretat. L’avançament del desplegament de la TDT (televisió digital
terrestre) o de tecnologies vinculades als serveis de mobilitat seran també
possibilitats a l’abast dels municipis.

3.2.1. Participació ciutadana

Actualment s’han anat desenvolupant noves formes de participació dels
ciutadans en l’àmbit públic, el que es coneix com a participació ciutadana7. Les
TIC i els canvis que introdueixen en la informació i la comunicació, influencien
els processos participatius i permeten noves formes de participació electrònica.

Tot i que la introducció d’Internet permet anar més enllà possibilitant una
participació ciutadana sense límits de temps ni d’espai, la participació
presencial segueix sent major que l’electrònica.
Aquesta limitació de la utilització d’Internet en els processos de participació
ciutadana pot venir condicionada per diversos motius:

- Problemes d’infraestructura tecnològica i d’accés a les TIC.
- Falta de cultura participativa electrònica, tant per part dels ciutadans com
per part de les administracions.
- Desconeixement o la falta d’hàbit a participar a través d’eines
electròniques.

Pel que fa a l’existència de la figura de responsable de participació ciutadana
s’observen grans diferències entre els municipis més petits i la resta. En el
següent gràfic s’observa que el 23% dels ajuntaments de menys de 10.000
habitants presten aquest servei, mentre que la resta de proporcions superen el
70% de la distribució. Cal destacar que el 92% dels municipis de 50.000 a
100.000 habitants compten amb responsable de participació ciutadana.
Pel que fa al total d’ajuntaments, el 67% no disposa d’aquest servei. Novament,
s’hauria d’incidir en els ajuntaments dels municipis més petits a portar a terme
aquesta nova tècnica, ja que són els que mostren uns percentatges menors.

7
Més informació sobre participació ciutadana a l’article “Internet i la participació ciutadana en la presa de
decisions públiques”. Revista Catalana de Sociologia. Núm. 23 (2008).
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000058%5C00000064.pdf

13

Gràfic 6: Municipis amb responsable de participació ciutadana, per franges d’habitants, 2008.

100%
92% 90%
90%
77%
80%
73%
70%
60%

50%
40%
33%
30%
23%
20%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20000 - 50000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya


3.2.2. Seu electrònica

La LAECSP preveu que les administracions públiques prestin serveis i
difonguin la informació a través de la seu electrònica. En concret, la defineix
com “aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans mitjançant xarxes
de telecomunicacions la titularitat, gestió i administració de la qual correspon a
una administració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercici de les
seves competències”8.

Respecte a la regulació d’aquesta seu electrònica, s’han de tenir en compte els
següents aspectes:

- La titularitat comporta la responsabilitat respecte a la integritat, veracitat i
actualització de la informació i els serveis.
- La informació i els serveis accessibles a través de la seu electrònica
hauran de ser subjectes als principis de publicitat oficial, responsabilitat,
qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, usabilitat, neutralitat i
interoperabilitat i hauran de tenir en compte els estàndards oberts i, en el
seu cas, els que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans.
- Respecte a la seguretat, hauran de disposar de sistemes que permetin
l’establiment de comunicacions segures sempre que sigui necessari i, a
més, s’hagi de garantir la identificació del titular de la seu.
- Possibilitar l’accés a la seu en les llengües oficials.

A nivell de Catalunya, quasi la totalitat dels municipis enquestats no disposen
d’una seu electrònica (95%) tal i com especifica la LAECSP. En els municipis
més petits es troben els percentatges més baixos de compliment d’aquests
requisits (4% als de menys de 10.000 habitants i 6% als de 10.000 a 20.000

8
Article 10.1 de la Llei 11/2007 d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics.

14

habitants). Tot i la poca representativitat que agafen els municipis més petits, la
resta de municipis també tenen poca representació pel que fa a la disponibilitat
d’una seu electrònica d’aquestes característiques. Per contra, l’ajuntament de
Barcelona sí que disposa d’aquest servei.

Taula 4: Ajuntaments que disposen de seu electrònica tal i com especifica la LAECSP, per
franges de població, 2008.
Disposen de
Franges de
seu electrònica
població
amb regulació
< 10.000 4%
10.000 - 20.000 6%
20.000 - 50.000 10%
50.000 - 100.000 15%
>100.000 30%
Catalunya 5%


3.2.3. Carpeta del ciutadà

Per tal de facilitar les gestions administratives per Internet, alguns ajuntaments
ofereixen el servei de la Carpeta del Ciutadà, que permet als individus la
consulta per mitjans electrònics de les dades personals de les que disposa
l’ajuntament, informació del padró i dades fiscals, així com la realització dels
tràmits relacionats amb aquestes dades. Aquesta prestació només està
disponible en el 3% dels 662 municipis que han participat a l’enquesta.
Allà on està més implantada és als municipis més grans (60% en aquells amb
més de 100.000 habitants). A mesura que augmenta la dimensió del municipi
creix la proporció d’ajuntaments que disposen de carpeta del ciutadà.

Gràfic 7: Percentatge de municipis que disposen de carpeta del ciutadà, 2008.

100%
90%
80%
70%
60%
60%
50%
40%
31%
30%
20%
5%
10%
1% 2% 3%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - >100.000 Catalunya
100.000


15

Un altre aspecte relacionat amb els tràmits en línia és la possibilitat de consulta
telemàtica dels expedients del ciutadà en qualsevol moment del dia.

Com a l’anterior variable analitzada, aquest servei només l’ofereix el 3% dels
municipis enquestats. En aquest cas, però, cal destacar que el percentatge
més elevat es troba a la franja de 50.000 a 100.000 habitants, on aquesta
consulta es pot realitzar al 31% dels municipis.

3.2.4. Contractació electrònica

D’altra banda, la Llei de Contractes del Sector Públic9 també regula les
relacions entre l’Administració pública i altres ens, en aquest cas les empreses.

Aquesta llei estableix els dispositius necessaris per al desenvolupament i la
implantació de la contractació electrònica. A les dades de l’enquesta s’observa
que el 7% dels municipis enquestats a Catalunya utilitzen plataformes de
contractació electrònica. Aquesta funció es fa servir amb una major proporció
als municipis de més de 50.000 habitants (de 50.000 a 100.000 habitants el
38%, de més de 100.000 habitants el 90%), mentre que a la resta de municipis
es troben xifres molt inferiors (menys del 15%) i destacant els municipis més
petits, on la utilització d’aquestes plataformes és inferior al 5%.

Gràfic 8: Utilització de plataformes de contractació electrònica, 2008.

100%
90%
90%
80%
70%
60%
50%
38%
40%
30%
13% 15%
20%
4% 7%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


A l’article 42 de la LAECSP es regula la difusió a través d’Internet del perfil del
contractant per part dels òrgans de contractació de l’Administració.

De mitjana, el 55% dels municipis enquestats a Catalunya de més de 10.000
habitants publiquen el perfil del contractant. Com es pot observar al gràfic

9
Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

16

següent, a mesura que augmenta el nombre d’habitants dels municipis, la
proporció d’ajuntaments que publica el perfil del contractant també creix.

Els percentatges més alts es troben entre els ajuntaments amb més població.
El 41% el representen els ajuntaments entre 10.000 i 20.000 habitants, el 59%
els que tenen entre 20.000 i 50.000 habitants, el 77% els que tenen entre
50.000 i 100.000 i, per últim, el 90% els municipis amb més de 100.000
habitants. Cal destacar que l’ajuntament de Barcelona també ofereix aquest
servei.

Gràfic 9: Publicació del perfil del contractant, 2008.

100%
90%
90%
77%
80%
70%
59% 55%
60%
50%
41%
40%
30%
20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 >100.000 Catalunya

Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants

3.2.5. Eines de comunicació i participació

Pel que fa a les eines de comunicació i participació que els municipis posen a
disposició dels ciutadans, tal com es pot veure al gràfic 10, les bústies
genèriques són el mitjà més ofert entre els ajuntaments, independentment de la
mida del municipi; mentre que altres línies de comunicació com els WIKIS10
s’ofereixen minoritàriament. Entre aquests dos extrems es pot apreciar que els
SMS/MMS i els Fòrums/Xats ocupen una posició molt similar i darrera d’ells se
situen els Serveis RSS.

En general, es pot comprovar que les proporcions entre els diferents serveis
són molt similars entre municipis. Cal especificar que l’ajuntament de Barcelona
posa a disposició del ciutadà les 5 eines de comunicació i participació
esmentades.

10
Una wiki és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris
d’una wiki poden d’aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’una pàgina web, de
forma interactiva, fàcil i ràpida.

17

Gràfic 10: Eines de comunicació i participació que els ajuntaments ofereixen als seus
ciutadans, 2008.

100%

90%
80%
70%
60%

50%
40%

30%
20%
10%

0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

Busties genèriques SMS / MMS Serveis RSS WIKIS (web 2.0) Forums i/o xats

Font: Localret i FOBSIC Resposta múltiple

Els ajuntaments ofereixen als ciutadans la possibilitat de realitzar tràmits tant
per Internet, com per altres mitjans, com per exemple el 010. El telèfon
d’atenció al ciutadà 010 és un servei d’informació municipal i general sobre
equipaments, agenda d’actes, serveis, com també s’hi poden realitzar
determinats tràmits de l’ajuntament.

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000
habitants) si disposaven d’aquest servei, i en cas que la resposta fos afirmativa,
si es podien fer els mateixos tràmits que mitjançant Internet. A Catalunya,
només el 28% dels municipis grans ofereixen als seus ciutadans la possibilitat
de realitzar tràmits i consultes a través del 010. Cal destacar, novament, que
els municipis més grans són els que ofereixen més facilitats, mentre que només
a una petita proporció dels municipis més petits es pot fer tràmits a través del
010.

En el gràfic 11 es veu el percentatge d’ajuntaments que disposen d’aquest
servei, destacant la tendència a l’alça que mantenen els municipis amb major
nombre d’habitants. Recordem que als municipis de menys de 10.000 habitants
no se’ls va formular aquesta pregunta i l’ajuntament de Barcelona sí que
disposa d’aquest servei.

Als ajuntaments que afirmaven disposar de telèfon d’atenció al ciutadà (010)
per a realitzar tràmits, se’ls hi va preguntar si oferien els mateixos serveis a
través d’Internet. Al gràfic 12 s’observen els resultats, on el 50% d’ajuntaments
de la franja de més de 100.000 habitants va respondre afirmativament a la
pregunta. Com a dada general, el 25% dels municipis enquestats que disposen
de 010 també ofereix la possibilitat de fer els tràmits via Internet.

18

Comentar que l’ajuntament de Barcelona, com ajuntament més gran de
Catalunya, aquest darrer any ha realitzat un total de 1.246.252 tràmits i
consultes a través d’Internet, dels quals 576.183 s’han realitzat a través del
telèfon d’atenció al ciutadà 010.
Gràfic 12: Percentatge d’ajuntaments
Gràfic 11: Percentatge d’ajuntaments que ofereixen els mateixos tràmits a
que disposen del servei 010 Internet que al 010

100% 100%

90% 90%
80%
80% 77% 80%

70% 70%

60% 60%
50%
50% 50%

40% 40%
28% 25%
30% 30%
21% 20%
20% 20% 17%
12% 13%
10% 10%

0% 0%
10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya 10.000 - 20.000 - 50.000 - >100.000 Catalunya
20.000 50.000 100.000 20.000 50.000 100.000

Base: ajuntaments de més de 10.000 hab. Base: ajuntaments que tenen 010
Font: Localret i FOBSIC Font: Localret i FOBSIC

Per tal que tots els ciutadans puguin accedir a l’administració, els ajuntaments
disposen de mitjans específics per a facilitar l’accés als seus serveis a
estrangers residents al terme municipal, com ara traductors, dispositius tècnics
i altres mitjans propis de cada ajuntament.

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments grans (els de més de 10.000
habitants) si oferien aquest tipus de servei, i als resultats obtinguts es pot
observar que gairebé la meitat dels ajuntaments (44%) compta amb serveis de
traducció per adaptar les prestacions a les necessitats dels estrangers, un 16%
fa servir dispositius tècnics, i un 61% utilitza altres mitjans segons l’ocasió i les
seves possibilitats.

19

Gràfic 13: Mitjans utilitzats per donar servei als estrangers, per tipus de dispositiu, 2008.

100%
90%
80%
70%
61%
60%
50%
44%
40%
30%
16%
20%
10%
0%
Traductors Dispositius tècnics Altres

Base: ajuntaments de més de 10.000 habitants Resposta múltiple

Amb l’objectiu d’establir canals de comunicació directes entre les
administracions locals i les operadores de telecomunicacions, el Departament
de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya va
signar diversos convenis de col·laboració amb les principals empreses de
telecomunicacions.

Des de maig de 2008, s’està implementant als ens locals el telèfon de l’alcalde,
un canal de comunicació directa i exclusiva amb les companyies telefòniques
que suposa la dotació d’un telèfon i un correu electrònic per tal de canalitzar les
seves peticions d’informació, reclamacions i notificacions en relació a serveis
de comunicacions electròniques que presten aquestes companyies.

Actualment aquests canals permeten als operadors atendre i respondre
directament les consultes realitzades pels ens locals.

3.2.6. Accessibilitat

La LAECSP reconeix, a més, el dret dels ciutadans a accedir en igualtat de
condicions als mitjans electrònics en relació amb l’Administració pública. Per tal
de mesurar el nivell d’accessibilitat de les pàgines web se segueixen els tres
nivells d’accessibilitat (A, AA, AAA) establerts pel World Wide Web Consortium.

El nivell A és el nivell d’accessibilitat més baix i implica que a certs grups
d’usuaris se’ls dificulta molt l’accés a la informació del web. Seguint les
precisions de l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, que
assegura el dret d’accedir-hi i utilitzar-la amb independència de les
disminucions físiques o psíquiques, totes les noves aplicacions de
l’administració electrònica seran accessibles al nivell AA.

20

Segons les dades de l’enquesta, més de la meitat dels ajuntaments (66%) es
troben al nivell més baix d’accessibilitat. Aquesta proporció és encara més
elevada en el cas dels ajuntaments més petits (74%). Pel que fa als
ajuntaments de 50.000 a 100.000 habitants, el 50% té accessibilitat de nivell
AA, i el 33% té el nivell més elevat (AAA).

Els resultats es poden veure al següent gràfic:

Gràfic 14: Nivells d’accés per a persones amb discapacitat, 2008.

100%
8%
12%
90% 23% 21% 22%
18% 33%
80%
22%
70%
29% 33% 33%
60%
50%
40% 50%
74%
66%
30%
49% 45% 44%
20%
10% 17%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

A AA AAA


3.3. Punts públics d’accés a Internet (PIAPs)

Els punts d’accés públic a Internet tenen per objectiu fomentar la cohesió i
l’equilibri territorial de Catalunya en la societat del coneixement. Al telecentre o
Punt TIC11, els ciutadans poden trobar l’equipament informàtic necessari per a
accedir a Internet i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.
Es tracta d’espais orientats al desenvolupament de processos integrals
d’alfabetització digital on els usuaris poden desenvolupar activitats de formació,
i obtenir serveis d’ajuda i acompanyament en les pràctiques relacionades amb
la Societat de la Informació.
Un Punt TIC12 és un punt d’accés públic a Internet obert a tothom, a qualsevol
ciutadà, empresa, col·lectiu, professional, administració local que manifesti la
seva voluntat i/o necessitat d’accedir als recursos que la Xarxa Punt TIC els
ofereix, amb caràcter general, i, de forma prioritària, a aquells col·lectius socials
o empresarials amb més dificultats d’accés a la societat de la informació.

11
La terminologia emprada en aquest apartat (Telecentres i Xarxa de Telecentres de Catalunya) era la
terminologia vigent en el moment de realitzar el treball de camp de l’estudi. Actualment, els Telecentres
s’anomenen Punt TIC i la Xarxa de Telecentres de Catalunya s’anomena Xarxa de Punt TIC.
12
Més informació sobre els Punt TIC a http://www.punttic.cat/

21

La Xarxa Punt TIC és producte de l’esforç de la Generalitat de Catalunya, a
través del Departament de Governació i Administracions Públiques, qui en cada
territori, i per a cada Punt TIC, manté un conveni de col·laboració amb Consells
Comarcals, ajuntaments, entitats privades sense ànim de lucre, etc.
Els 662 ajuntaments que han participat a l’enquesta han respost a un bloc de 6
preguntes sobre la situació dels centres d’accés públic a Internet, el que permet
fer-se una idea de les polítiques dutes a terme per combatre la fractura digital.

Les preguntes formulades són les següents:
• Número de centres d’accés públic a Internet existents al municipi de
titularitat municipal.
• Número de centres d’accés públic a Internet al municipi que no són de
titularitat municipal.
• Quants pertanyen a la Xarxa de Telecentres de Catalunya?
• Quins serveis ofereixen aquests centres?
• Quins són els col·lectius que visiten majoritàriament el centre?
• Tipus de programari (lliure o propietari) que s’empra en aquests centres.

Als 662 municipis que van respondre a l’enquesta hi ha 1.122 centres d’accés
públic a Internet de titularitat municipal, dels quals 336 pertanyen a la Xarxa de
Telecentres de Catalunya. També es troben altres 336 centres que no són de
titularitat municipal, dels quals 50 pertanyen a la Xarxa de Telecentres de
Catalunya.

Per tant, al total de la mostra es troben doncs, 1.458 PIAPs. S’observa una
tendència a l’alça si es compara amb els darrers dos anys, quan el nombre total
de centres públics d’accés a Internet era de 1.101 l’any 2006 i de 1.327 el
2007.

Taula 5: Nombre de centres d’accés públic a Internet (PIAPs) als municipis, 2008.

PIAPs de Quants PIAPs NO Quants
Franges de
titularitat pertanyen a la titularitat pertanyen a la
població
municipal XTC municipal XTC
< 1.000 137 40 9 2
1.000 - 5.000 289 117 49 4
5.000 - 10.000 152 42 52 6
10.000 - 20.000 151 26 63 6
20.000 - 50.000 175 40 97 12
50.000 - 100.000 116 31 17 7
> 100.000 102 40 49 13
Catalunya 1.122 336 336 50


Cal insistir en què aquests resultats es basen en les respostes dels
ajuntaments enquestats i, per aquest motiu, poden diferir de les dades

22

actualitzades a disposició de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de
la Informació sobre el número de Punts TIC existents a Catalunya.

Una de les accions principals dels PIAPs consisteix en la millora del grau
d’alfabetització digital dels seus usuaris mitjançant l’organització d’activitats de
formació en la matèria i de foment de les TIC. Per aquesta raó aquests centres
poden oferir, a més de la connexió a Internet, altres serveis als seus usuaris. A
l’enquesta es va distingir entre els que només oferien connexió a Internet i els
que oferien un ventall més ampli de serveis. Es va detallar una llista d’altres
possibles serveis organitzats pels telecentres, com ara la formació general,
formació en TIC bàsica, formació en TIC avançada, suport a ciutadà en els
tràmits a Internet, teletreball, inserció laboral, viver d’empreses, assessorament
a pimes i autònoms, i dinamització cultural. A continuació es mostren els
resultats:

Gràfic 15: Serveis que ofereixen els centres, 2008.

Assessorament pime/autònoms 6%
Viver d'empreses 7%
Teletreball 12%

Suport ciutadà tràmits Internet 13%
Formació en TIC avançada 17%
Inserció Laboral 17%
Formació general 26%
Dinamització sociocultural 27%

Sols connexió a Internet 40%
Formació en TIC bàsica 47%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50%


Com es pot apreciar al gràfic 15 la majoria dels telecentres ofereixen altres
serveis a més de la connexió a Internet. Cal destacar, però, que la proporció
d’aquests últims és considerable, ja que suposa el 40% del total.
El servei present a una major proporció de la mostra és la formació TIC bàsica
(amb un 47%), però l’avançada presenta valors més baixos (17%). Un altre
servei de gran implantació és la dinamització cultural (27%) i la formació
general (26%). Els serveis amb menor presència són aquells relacionats amb
l’economia com ara, el teletreball (12%), el viver d’empreses (7%) i
l’assessorament a pime/autònoms (6%).

Els telecentres orienten la seva acció cap a la reducció de l’escletxa digital, per
això és interessant observar quins són els col·lectius que visiten
majoritàriament el centre, i si són els que més afectats estan. Tot i que els
joves són els menys afectats per l’escletxa digital, el 94% dels ajuntaments
enquestats afirma que és el col·lectiu que més visita el telecentre, seguit per la

23

gent gran (53%) i els immigrants (39%). Persones més afectades per l’escletxa
digital, com ara els col·lectius amb risc d’exclusió social i persones amb
discapacitat, presenten, per contra, percentatges més baixos d’assistència al
telecentre (10% i 6% respectivament).

Gràfic 16: Col·lectius que visiten majoritàriament el centre, 2008.

Treballadors/es sector agrari 4%
Treballadors/es altres sectors 4%
Persones amb discapacitats 6%

Col·lectius amb risc d'exclusió 10%
Altres Col·lectius 11%
Aturats 24%
Dones 33%
Immigrants 39%

Gent Gran 53%
Joves 94%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


Una altra de les prioritats dels telecentres és el foment de l’ús del programari
lliure entre els seus usuaris, per tal de garantir la igualtat en l’accés dels
ciutadans a les tecnologies de la informació i la comunicació. Malgrat això, la
majoria dels centres només disposen de programari de tipus propietari (47%),
mentre que el 25% només en tenen lliure, i l’altre 28% disposen tant d’un com
de l’altre.

Gràfic 17: Tipus de programari (lliure o propietari) que s’utilitza als centres de Catalunya, 2008.

Tipus de programari utilitzat als centres de Catalunya

25%

47%
Lliure
Lliure i propietari
Propietari

28%


24

4. SISTEMES INTERNS

4.1. Sistemes de seguretat

En l’àmbit de la seguretat, l’enquesta se centra en els sistemes de certificació
digital i signatura electrònica i en la llei de protecció de dades. En aquest sentit,
cal dir que tots els ajuntaments disposen de certificats digitals i que en el darrer
any s’ha experimentat un creixement important de l’ús d’aquests certificats,
(possiblement degut a la llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels
Ciutadans als Serveis Públics) arribant al 16,5% del personal dels ajuntaments
amb certificat digital.

4.1.1. Certificació digital i signatura electrònica

L’Agència Catalana de Certificació-CATCert ha distribuït certificats digitals a
tots els secretaris dels ajuntaments i, en molts casos, el consistori disposa
també de certificat digital i signatura electrònica per a l’alcalde i per altres
funcionaris. Segons les dades de l’entitat de certificació de les administracions
locals, el 100% dels ajuntaments disposen de certificat digital. El nombre total
de certificats emesos fins l’any 2008 va ser de 143.066, el 22,5% (32.250
certificats) dels quals van correspondre al món local.

Del total de certificats que corresponen al món local, 18.666 certificats en estat
vigent corresponen a ajuntaments, dividits de la següent manera: 18.072 són
certificats personals, 228 d’entitat i 366 de dispositiu.

Gràfic 18: Certificats emesos al món local, des de 2003 (acumulat)

35.000
32.250
30.000
26.967
25.000

18.315
20.000

13.449
15.000

10.000
7.414

5.000
2.494
0
Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008

Font: CATCert

25

Tal i com evidencien les dades de CATCert, hi ha hagut un important augment
de l’ús dels certificats, augment que es pot percebre a través de les xifres d’ús
de la plataforma de validació. Aquesta plataforma és utilitzada per la majoria
d’administracions catalanes per comprovar la validesa dels certificats i de la
signatura electrònica dins un tràmit administratiu:

Gràfic 19: Nombre de validacions, des de 2005 (acumulat)

18.000.000
16.874.390
16.000.000

14.000.000

12.000.000

10.000.000

8.000.000

6.000.000
4.524.519
4.000.000
1.408.414
2.000.000
168.800
0
Any 2005 Any 2006 Any 2007 Any 2008

Font: CATCert

Segons aquestes dades, del total de validacions (cada ús comporta una
validació) dels certificats digitals durant l’any 2008, un 10,32% ha estat amb
certificats digitals de treballadors públics de les administracions locals; aquest
percentatge mostra un augment considerable de la utilització dels certificats
digitals, ja que les validacions en el món local de l’any 2007 varen ser d’un 6%
respecte al total.

4.1.1.1. Avantatges de l’ús del certificat digital

Un dels grans avantatges que s’han percebut és que el funcionari té la
possibilitat de generar signatures electròniques des de diferents llocs (sense
estar lligat a un ordinador o a l’oficina), ja que no és necessari el suport paper
del procediment estàndard. Tot i així, el gran avantatge percebut ha estat el de
permetre més rapidesa en les tasques habituals, comparades amb els
processos tradicionals en paper.

Com que la pregunta referent a la percepció d’avantatges permetia seleccionar
més d’una resposta, la taula següent recull el conjunt de resultats, on s’aprecia
la sensació que tenen els ajuntaments enquestats de menys de 10.000
habitants sobre els avantatges de la certificació digital:

26

Gràfic 20: Percepció dels avantatges en l’ús dels certificats digitals, 2008.

Més rapidesa 63%

Més mobilitat 46%

Més seguretat 37%

Més traçabilitat 7%

Altres 3%

Cap 8%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple

4.1.1.2. Impediments en la utilització del certificat digital

Respecte a la valoració dels impediments trobats a l’hora d’utilitzar el certificat
digital, són, de manera orientativa, els següents:

- Gairebé la meitat dels ajuntaments han trobat impediments tècnics a
l’hora d’utilitzar el certificat digital, i un 19% ha tingut problemes
d’usabilitat.
- Només el 4% dels ajuntaments ha trobat impediments legals l’any 2008,
possiblement degut al major coneixement de disposicions legals que
regulen la signatura electrònica (Llei 11/2007, Llei 56/2007, etc.)13.
- El 25% dels enquestats han trobat difícil d’entendre l’ús dels certificats
digitals.
- Un 6% dels enquestats argumenten que el seu entorn no utilitza el
certificat digital cosa que en dificulta l’ús i un 10% té problemes
organitzatius en la utilització dels certificats digitals.
- Un residual 2% no té cap tipus de problemes en fer servir la certificació
digital.

Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments
grans com els petits, un total de 662 ajuntaments.

13
Llei 11/2007, de 22 de juny, d’Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics.
Llei 56/2007, de 28 de desembre, de Mesures d’Impuls de la Societat de la Informació.

27

Gràfic 21: Percepció dels impediments en l’ús dels certificats digitals, 2008.

Tècnics 49%

Usabilitat 19%

Legals 4%

Manca coneixement 25%

Entorn 6%

Organitzatius 10%

Altres 12%

Cap 2%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


4.1.1.3. Necessitats a cobrir i difusió dels certificats digitals

A l’enquesta es va preguntar als ajuntaments de menys de 10.000 habitants,
quines són les necessitats que cal cobrir en aquesta fase de consolidació dels
certificats digitals. Majoritàriament les respostes estan al voltant de la formació
dels usuaris, de la necessitat de facilitar-ne l’ús i d’ampliar els serveis amb
certificats digitals.

Gràfic 22: Manifestacions dels ajuntaments sobre les necessitats a cobrir en certificats i
signatura digital, 2008.

100%
90%
80%
70%
60% 53%
50% 43%
40%
30% 22%
15%
20%
10%
0%
Formació Usos i tràmits Solucions organitzatives Altres

Base: ajuntaments de menys de 10.000 habitants Resposta múltiple

28

Molts municipis d’aquesta grandària de població detecten la necessitat
d’augmentar el nombre de certificats digitals per al personal administratiu i
disposar d’una bona connexió ADSL; fins i tot, n’hi ha que no disposen d’equips
informàtics que permetin fer servir el certificat digital, per la qual cosa han de
desplaçar-se a un altre lloc.

En definitiva, els requeriments dels ajuntaments es podrien resumir en la
necessitat de disposar de:

• Requeriments tècnics

Tal i com s’observava al gràfic 21, els impediments tècnics representen un 49%
del total, aquests impediments venen donats per una sèrie de mancances amb
les que es troben els ajuntaments, entre les que destaquen:

- Modernització dels equipaments informàtics de les oficines municipals.
- Disposar de teclats i lectors incorporats, i més agilitat a l’hora de
sol·licitar certificats.
- Donar més informació als usuaris del seu funcionament legal.
- Facilitar eines de signatura molt més àgils i de programari lliure.
- Superar dificultats d’utilització dels certificats digitals amb programari
lliure, com per exemple Mozilla Firefox.
- Suport tècnic.
- Disposar de més tràmits amb certificat digital. En aquest sentit, CATCert
ha fet un important treball realitzant una base de dades on es poden
trobar tots els usos que es poden fer amb les administracions públiques
(autonòmiques, estatals i europees) amb certificat digital.
- Tenir una bona connexió. Manca d’ADSL.
- Progressiva desaparició de les contrasenyes en favor de certificats
digitals.
- Un 12,5% del secretaris de diferents ajuntaments sol·liciten la unificació
dels certificats digitals en un únic suport.

• Requeriments organitzatius

El requeriment bàsic és que els càrrecs electes s’habituïn a l’ús del seu
certificat digital, però addicionalment cal:

- Més suport tècnic
- Més formació
- Més banda ampla

Els ajuntaments confonen, en moltes ocasions, l’ús del certificat digital amb
l’extranet de l’eaCat, ja que és on l’utilitzen més; dins del context de l’eaCat, els
aspectes crítics són que alguns voldrien incorporar altres sistemes de treball en
grup (per a la creació d’esborranys d’actes, convocatòries). Atès que la majoria
utilitza la plataforma eaCat i que els consistoris petits no disposen d’un tècnic
informàtic, han tingut dificultats en la utilització de la plataforma i, en
conseqüència, del certificat digital.

29

4.1.1.4. Processos interns i externs amb signatura electrònica i certificat
digital

En el gràfic següent es mostra el grau d’utilització de la signatura electrònica en
els processos interns dels ajuntaments de més de 10.000 habitants. S’observa
que el 52% no contempla cap tràmit intern amb certificat digital, tot i que això
no vol dir que no els ofereixin als ciutadans dels seus municipis. Del 48%
restant, la majoria dels ajuntaments tenen menys de 10 tràmits interns que
necessiten d’un certificat digital.

Gràfic 23: Utilització dels processos interns amb signatura electrònica, 2008.

52% 38%
<10
entre 11 i 100
>100
cap

3% 7%


D’altra banda, també se’ls va preguntar si disposaven de tràmits al ciutadà que
requerien d’accés amb certificat.

En aquesta gràfica es plasma la poca disposició de tràmits telemàtics amb
signatura electrònica que els ajuntaments ofereixen al ciutadà: gairebé el 70%
no contempla tràmits amb signatura electrònica.

30

Gràfic 24: Tràmits als ciutadans amb signatura electrònica, 2008.

32%

SI
NO
68%


4.1.1.5. Utilització dels certificats digitals

En el següent gràfic es veu d’una manera clara que un 85% dels tràmits que
fan els ajuntaments són amb la Generalitat de Catalunya, i possiblement es
tracta dels tràmits que es fan via eaCat (Extranet de les Administracions
Catalanes), ja que és l’únic canal possible per sol·licitar subvencions, publicar
al DOGC, etc.
Cal destacar que aquesta pregunta la varen respondre tant els ajuntaments
grans com els petits.

Gràfic 25: Ens amb els que han fet servir el certificat digital per a realitzar tràmits, 2008.

Ajuntaments 16%

Consells Comarcals 5%

Diputacions 29%

Generalitat de Catalunya 85%
Agència Tributària 42%

Ministeri 13%

Seguretat Social 19%
Correus 2%
Altres 6%

Cap 6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


31

4.1.1.6. Projectes que incloguin l’ús de certificats digitals

Dels resultats de l’enquesta se’n desprèn que el 66% dels ens enquestats no
tenen en ment la realització de projectes que incloguin certificat digital amb
necessitat de suport per a realitzar-los.

Majoritàriament aquesta resposta ha estat donada pels ajuntaments més petits
que solen ser els que menys pressupost tenen i, per tant, menys previsió de
nous projectes poden assolir. El 34% restant són aquells que afirmen
necessitar ajuda per a dur a terme els projectes pendents que inclouen l’ús de
certificats digitals, adaptant-los així a la LAECSP.
Al gràfic següent podem consultar aquestes dades segons les diferents franges
de població.

Gràfic 26: Necessitat d’ajuda per a realitzar projectes amb certificat digital, per franges de
població, 2008.

90%
85%
79% 80%
80%
71%
70%
58%
60%

50%

40%
34%
29%
30%

20% 15%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Tenint en compte l’anterior pregunta, es va demanar als ajuntaments quins
àmbits tractaven aquests projectes que inclouen l’ús de certificat digital.

Dels 260 ajuntaments que van contestar a la pregunta, el 55% afirma que són
projectes en l’àmbit de la gestió d’expedients i el 54% en l’àmbit del registre
telemàtic. Cal destacar també la formació interna i la notificació telemàtica amb
un 40% i un 42% de les respostes, respectivament. Un residual 8% afirma que
l’ús del certificat digital és en l’àmbit dels formularis web.

32

Gràfic 27: Tipus de projectes que inclouen l’ús de certificats digitals, 2008.

Intercanvi d'informació 38%

Compulsa electrònica 22%

Formulari web 8%

Notificació telemàtica 42%

Registre telemàtic 54%

Gestor d'expedients 55%

Gestor documental 38%

Arxiu electrònic 27%

Formació interna 40%

Altres 15%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


4.1.2. LOPD: Llei Orgànica de Protecció de Dades

La Llei Orgànica de Protecció de Dades (d’ara endavant LOPD) regula, entre
d’altres coses, el tractament de dades personals. Segons l’article 14 de la
LOPD el ciutadà té dret a conèixer la finalitat del tractament de les dades de
caràcter personal, així com el dret d’accés a les seves dades i a la possibilitat
de rectificar-les.

Per garantir la identitat d’una persona o entitat per mitjans electrònics s’han
d’establir mecanismes per demostrar que aquesta és realment qui diu ser. Per
aconseguir-ho, les administracions públiques han de disposar de sistemes de
validació electrònica que siguin conformes a la Llei 59/2003, de 19 de
desembre, de Signatura Electrònica. Es pot garantir la identitat del ciutadà
mitjançant DNI electrònic, certificats digitals de signatura electrònica, usuaris i
contrasenyes, entre d’altres.

Per altra banda, garantir la identitat de les administracions públiques és
possible gràcies als certificats de servidor o de seu electrònica i sistemes de
signatura electrònica.

A Catalunya, el 48% dels ajuntaments enquestats disposen de formularis de
recollida de dades dels ciutadans, d’aquests el 86% informa als ciutadans dels
usos per als quals s’utilitzen i on poden adreçar-se per corregir les dades.

Al gràfic següent s’observen els resultats segons la mida del municipi; a les
franges superiors a 20.000 habitants, més del 90% dels municipis disposen de
formularis, mentre que a mesura que els municipis són més petits aquests
percentatges van disminuint.

33

Gràfic 28: Ajuntaments que disposen de formularis de recollida de dades dels ciutadans, 2008.

100%
100%
92%
90%
90%

80%
73%
67%
70%

60%
46% 48%
50%

40%
30%
30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Respecte a la comunicació de la finalitat d’ús de les dades, es pot afirmar que
la majoria dels ajuntaments ho fa. Les proporcions són en tots els casos
superiors als 85%.

El 58% dels ajuntaments enquestats a Catalunya s’encarreguen de fer un
inventari de tots els fitxers que contenen dades de caràcter personal. Aquesta
mesura està implantada a la totalitat dels municipis de més de 100.000
habitants, com també a l’ajuntament de Barcelona. Els municipis que tenen
entre 20.000 i 50.000 habitants i els de 50.000 i 100.000 habitants també
presenten xifres molt elevades. A l’altre extrem, podem comprovar que
aproximadament la meitat dels ajuntaments més petits porten a terme un
inventari de fitxers amb dades personals.

Taula 6: Percentatge d’ajuntaments que han fet inventari de tots els fitxers que contenen dades
de caràcter personal, 2008.

Franges de Han fet
població inventari
< 1.000 48%
1.000 - 5.000 52%
5.000 - 10.000 67%
10.000 - 20.000 83%
20.000 - 50.000 95%
50.000 - 100.000 92%
> 100.000 100%
Aj. Barcelona 100%
Catalunya 58%


34

Aquestes dades de caràcter personal, a més, s’haurien de classificar per tal
d’identificar si cal establir mesures de seguretat.
Aquesta tasca es compleix a tots els municipis de més de 50.000 habitants
però, en canvi, aquesta xifra va baixant gradualment fins a situar-se al 45% en
els ajuntaments de menys de 1.000 habitants. En general, a nivell de tot
Catalunya, els ajuntaments que classifiquen aquestes dades representa un
56% del total enquestat.

Taula 7: Percentatge d’ajuntaments que han realitzat classificació de les dades:

Franges de Han fet
població classificació
< 1.000 45%
1.000 - 5.000 51%
5.000 - 10.000 65%
10.000 - 20.000 81%
20.000 - 50.000 92%
50.000 - 100.000 100%
> 100.000 100%
Aj. Barcelona 100%
Catalunya 56%


Una de les mesures de seguretat de caràcter bàsic que contempla la llei és
l’elaboració d’un document de seguretat que serà d’obligat compliment per al
personal amb accés a les dades automatitzades de caràcter personal i als
sistemes d’informació. Aquest document inclou, entre d’altres, mesures,
normes, procediments i regles encaminats a garantir el nivell de seguretat en el
tractament de les dades.

De l’enquesta es desprèn que el 49% dels ajuntaments disposa d’un document
d’aquest tipus. En el cas dels ajuntaments més petits aquesta xifra es troba al
voltant del 45%, i en el cas dels majors de 100.000 habitants tots en disposen.
Cal mencionar que l’ajuntament de Barcelona sí elabora aquest document de
seguretat.

35

Gràfic 29: Ajuntaments que disposen d’un document de seguretat, 2008.

100%
100%

90%
82%
77%
80%
67%
70%

60%
48% 49%
50%
42% 43%
40%

30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Per tal d’assegurar el compliment de la regulació continguda a la Llei Orgànica
de Protecció de Dades s’organitzen auditories de compliment d’aquesta llei. Els
resultats es poden veure al següent gràfic.

Gràfic 30: Ajuntaments on s’ha fet alguna auditoria de compliment de la LOPD, 2008.

100%

90%
77%
80%
74%
70%
58% 60%
60%
48%
50%
38%
40%
35%
28%
30%

20%

10%

0%
< 1.000 1.000 - 5.000 - 10.000 - 20.000 - 50.000 - > 100.000 Catalunya
5.000 10.000 20.000 50.000 100.000


Aquesta mesura es va prendre a la majoria dels municipis de més de 10.000
habitants, concretament al 58% dels de 10.000 a 20.000 habitants, al 74% dels
de 20.000 a 50.000 habitants, al 77% dels de 50.000 a 100.000 habitants, i al

36

60% dels de més de 100.000 habitants. Cal esmentar que l’ajuntament de
Barcelona també porta a terme auditories de compliment de la LOPD.

Malgrat això, la mitjana de Catalunya representa el 38% donat que el
percentatge dels ajuntaments de menys de 10.000 habitants on s’ha fet alguna
auditoria de compliment de la LOPD també és menor.

Els ajuntaments poden designar personal que s’encarregui de supervisar el
compliment de la llei i l’elaboració de propostes de millora de les mesures de
seguretat. A Catalunya trobem una mitjana de 2 treballadors d’aquest tipus per
ajuntament. La mitjana, a nivell municipal, segueix un rang que va des d’1
treballador en el cas dels municipis més petits (els de menys de 10.000
habitants) a 6 treballadors en els municipis de més de 100.000 habitants.

L’ajuntament de Barcelona manifesta disposar de 21 treballadors encarregats
de supervisar el compliment de la llei.

Les dades, segons la mida dels municipis, es poden observar a la següent
taula:

Taula 8: Mitjana de treballadors encarregats de supervisar el compliment de la LOPD, 2008.

Franges de Mitjana supervisors
població de la LOPD
< 10.000 1
10.000 - 20.000 2
20.000 - 50.000 3
50.000 - 100.000 2
> 100.000 6
Catalunya 2


Aquests valors tan baixos justifiquen els principals problemes amb els que es
troben els ajuntaments en la tasca de supervisar el compliment de la LOPD que
són la manca de recursos humans i la manca de temps per portar a terme la
supervisió. A més a més, en alguns casos, el personal disponible no està prou
qualificat per a realitzar aquesta tasca. Caldrien, doncs, activitats de formació
en aquest àmbit.

4.2. Recursos TIC als ens locals

En l’actualitat, per tal de millorar la prestació de serveis al ciutadà és
fonamental la utilització de les TIC, per aquesta raó és necessari treballar en la
formació i sensibilització del seu ús entre els treballadors. Això permetria, entre
d’altres, millorar la comunicació interna, l’eficiència en la prestació de serveis, i

37

optimitzar l’ús de nous canals d’informació i comunicació, tant a nivell intern
com extern.

4.2.1 Recursos humans i TIC

Als ajuntaments de més de 10.000 habitants se’ls va preguntar si disposaven
instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de les TIC per als seus
treballadors. Com es pot observar al gràfic 31, el 42% del total enquestat va
respondre afirmativament.

Per franges de població, s’observa que el 77% dels ajuntaments entre 50.000 i
100.000 habitants disposen d’aquestes instruccions i, en canvi, aquest
percentatge és lleugerament inferior (70%) als municipis de més de 100.000
habitants, on destaca l’ajuntament de Barcelona, doncs encara no disposa
d’aquest servei. Per contra, els municipis de menys de 50.000 habitants no
superen el 50%.

Gràfic 31: Existència d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús TIC per als treballadors,
2008.

100%
90%
77%
80%
70%
70%
60%
50%
41% 42%
40%
30% 29%

20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya

Base: Ajuntaments de més de 10.000 habitants

Als ajuntaments que disposaven d’aquestes instruccions, se’ls va preguntar si
quedaven reflectides al conveni laboral. El 6% va respondre que sí, però hi ha
ajuntaments que tot i disposar d’instruccions d’acompliment obligatori en l’ús de
les TIC per als treballadors, aquestes no queden reflectides al conveni laboral.

A l’hora d’informar sistemàticament als seus treballadors sobre les TIC que
tenen a les seva disposició, el 46% dels ajuntaments enquestats de més de
10.000 habitants afirmen que sí ho fan.
Les proporcions però, canvien segons la mida de l’ajuntament: superen el 77%
en aquells municipis de més de 50.000 habitants, però representen el 44% en

38

els de 20.000 a 50.000 habitants i el 31% en aquells de 10.000 a 20.000
habitants.

Gràfic 32: Nivell d’informació sistemàtica rebuda pels RRHH sobre les TIC disponibles, 2008.

100%
90%
77% 80%
80%
70%
60%
50% 46%
44%
40%
31%
30%
20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


A l’enquesta, també es va preguntar als ajuntaments de més de 10.000
habitants sobre els diferents perfils de formació d’acord amb la definició dels
llocs de treball. Aquest disseny de formació permet que cada treballador
adquireixi les habilitats més necessàries per la seva feina. Una formació en
consonància amb el treball permetria optimitzar els recursos.

A nivell de Catalunya, només el 38% dels ajuntaments enquestats elabora
diferents tipus de formació depenent del lloc de treball. Malgrat la seva
importància, les proporcions dels municipis que fan aquesta tasca és reduïda.
Només supera el 50% als ajuntaments de més de 50.000 habitants, i és del
29% entre els ajuntaments de 10.000 a 20.000 habitants i del 38% entre els de
20.000 a 50.000 habitants.

Aquests perfils de formació permetrien l’acompliment de les necessitats
formatives en TIC del personal, en relació amb les tasques de les quals són
responsables.

39

Gràfic 33: Perfils de formació adequats al lloc de treball, 2008.

100%
90%
80%
70%
54% 60%
60%
50%
38% 38%
40%
30% 29%

20%
10%
0%
10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


A l’hora de conèixer si els ajuntaments tenen definides les necessitats
formatives en TIC del personal, la pregunta es va formular a la totalitat de la
mostra, inclosos els ajuntaments més petits (<10.000 habitants).

El problema observat és que a la majoria dels municipis de Catalunya no es
defineixen aquestes necessitats formatives. En els municipis més petits i en els
de 10.000 a 20.000 habitants, només el 13% i el 19% respectivament tenen
definides aquestes necessitats. A nivell general, només ho fa un 17% del total
d’ajuntaments enquestats. Per una altra banda, s’observa que els ajuntaments
de més de 100.000 habitants tenen definides les necessitats formatives en TIC
del personal en un 80% dels casos.

Gràfic 34: Definició de les necessitats formatives en TIC del personal, 2008.

100%
90%
80%
80%
70%
54%
60%
50%
40%
31%
30%
13% 19% 17%
20%
10%
0%
< 10.000 10.000 - 20.000 20.000 - 50.000 50.000 - 100.000 > 100.000 Catalunya


40

El problema de no tenir definides aquestes necessitats formatives porta a
formular una altra pregunta a tots els ajuntaments, per a conèixer en quin àmbit
creien que s’hauria de fer formació al personal.

Els ajuntaments estan d’acord que l’àmbit al qual s’hauria d’incidir més és en
ofimàtica (editor de textos, fulls de càlcul, comptabilitat, presentacions, etc.) i la
LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades), que amb un 81% i 57%,
respectivament, són els dos àmbits més esmentats pel conjunt dels
ajuntaments catalans enquestats.
Destacar que l’ajuntament de Barcelona també considera necessari fer
formació al seu personal en l’àrea d’ofimàtica i LOPD. Aquests dos àmbits són
els més anomenats pels ajuntaments, independentment de la grandària del
municipi.

Gràfic 35: Àmbit en el que cal fer formació al personal, 2008.

Ofimàtica 81%

LOPD 57%

Internet 45%

Xarxa 36%

Programació 35%

Altres 21%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%


4.2.2. Pressupostos dedicats a les TIC

L’anàlisi de la despesa en TIC és aplicable només a un subconjunt dels
ajuntaments que han participat a l’enquesta, ja que no es disposa de les dades
de tots els enquestats pel que fa a les despeses reconegudes per als capítols I,
II i VI en TIC14. Els resultats d’aquest apartat es basen en les dades facilitades
per 395 ajuntaments.

La despesa en TIC no és un indicador estrictament vinculat a la dimensió del
municipi, però a la majoria d’ajuntaments aquesta despesa encara es troba per
sota de l’1% del pressupost total liquidat.

14
El pressupost municipal s’organitza per capítols i partides. Els capítols en l’àmbit de les despeses que
s’analitzen en el present estudi són:
Capítol I: despeses de personal. Capítol II: béns corrents i serveis. Capítol VI: inversions reals.

41

Informe Tic Ens Locals 2008

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Ähnlich wie Informe Tic Ens Locals 2008

Ähnlich wie Informe Tic Ens Locals 2008 (20)

Mehr von Localret

Mehr von Localret (20)

Informe Tic Ens Locals 2008