1. David Chipperfield
Museu de Literatura Moderna, Alemanya
“UNA AMBIGUA IDEA DE CLASSICISME”
Gemma Guitart
Maria Moragas
Meritxell Perelló

2. EMPLAÇAMENT
El Museu de Literatura de Chipperfield a Marbach és l’ampliació del Museu de Schiller. És per això que el l’edifici es
col·loca de manera pròxima a aquest respectant la seva monumentalitat i adopta un estil clàssic imitant el
neoclassicisme de Schiller. Darrere d’aquest classicisme aparent Chipperfield crea un joc d'ambigüitats amb l’edifici ja
existent.

3. DESCENTRALITZACIÓ DE L’ENTRADA
Mentre que Schiller ofereix al
Alineació
visitant una entrada frontal a
partir d’una escalinata i una
simetria axil evidencial,
Chipperfield crea un
recorregut d'arribada en el
que l’entrada en aquest
Recorregut temple modern es fa de
forma tangencial a l'edifici.
Recorda l'ascensió a
l'acròpolis, per arribar al
temple es necessita un
recorregut previ on de mica
en mica es coneix l’edifici des
de varis punts de vista.
“We felt we are bringing back a sort of classicism that he hadn’t been seen in this part of Germany since the war.” D.C.

4. RELACIÓ ENTRE ELS DOS EDIFICIS
S’aprofita la planta
soterrani per connectar els
dos edificis. Els límits del
Museu sempre estaran
Alineació
alineats amb els de Schiller
mantenint aquesta relació
amb ell.

5. RESPECTE AL NEOCLASSICISME DE SCHILLER
Chipperfield crea terrasses a dos cotes
diferents per diferenciar l’ús de cada una. La
Alineació
de cota més baixa és la terrassa mirador que
ofereix als visitants i l’alinea amb l’edifici de
Schiller per l’extrem. En canvi no s’alinearà
amb l’edifici respectant-lo i deixant-lo
respirar. L’altre terrassa és la de l’entrada del
museu.
Separació L’edifici té aquesta secció escalonada per
adaptar-se al màxim a la morfologia del
terreny i així portar al visitant a la cota més
baixa de manera progressiva.

6. DESAFIAMENT NORMES CLÀSSIQUES: IRREGULARITAT DINS L’ORDRE
L’entrada queda marcada per la interrupció de les columnes i per l’especejament del sòcol. Els blocs no acaben en la
obertura de l’entrada sinó que en deixa uns a mitges per marcar que hi ha hagut una interrupció, desafiant així a l’ordre
clàssic.

7. DESAFIAMENT NORMES CLÀSSIQUES: DECALATGE PAVIMENT
Diferència dels espais a partir de l’especejament del paviment i la mida de la rajola.
Les zones que són de recorregut l’especejament et marca la direcció.
A les zones d’estar, terrasses, aquest resta perpendicular a la direcció més llarga cosa que marca una zona per
restar-hi i observar, una zona mirador.
L’interior es diferència de l’exterior per la mida de la peça essent aquesta molt més petita.
Especejament paviment plant baixa, exterior-entrada

8. DESAFIAMENT NORMES CLÀSSIQUES: DECALATJE PAVIMENT
A la planta -1 l’especejament resta perpendicular a la direcció que has de seguir per recórrer les diferents sales
d’exposicions, predeterminant així la posició de les obres a exposar.
Així mateix aquest et dirigeix sempre a les portes d’accés a les sales i a la vegada a la llum natural que queda reunida en
els espais anteriors a les sales d’exposició.
Especejament paviment planta -1, exposicions

9. DUALITAT: DOBLE PELL
Transparència-opacitat/ Exterior-interior / Lleugeresa-pesantor / Ritme-Continuitat
Estructura minimalista de formigó prefabricat darrera la qual hi ha una altra façana continua de fusta que tanca el museu.

10. CLASSICISME APARENT: VOLUMS
L’arquitecte eleva el museu sobre una plataforma d’accés (terrasses) com si d’un temple es tractés.
Malgrat les intencions clàssiques aparents, hi ha un desplaçament dels volums que desafien les lleis
d’ordre clàssic.
Eix de simetria

11. CLASSICISME APARENT: VOLUMS
Construeix una caixa interior de fusta desplaçada que trenca el classicisme de les columnes fines que
l'embolcallen.
Les columnes exteriors es tradueixen en aquesta caixa com als muntants de els fusteries.
Eix de simetria

12. ARQUITECTURA REDUCCIONISTA
Tan important és l’aspecte exterior del museu com a declaració d’intencions com el tractament interior.
Chipperfield defineix cada detall compositiu de cada element interior fent-los essencials per l’entesa
d’aquesta arquitectura tan simplificada.
En l’espai interior, l’escala és l’eix referent que separa diferents espais. Malgrat es pugui creure amb un eix
central els volums interiors no segueixen les lleis de la simetria com en el cas del museu Schiller.

13. ARQUITECTURA REDUCCIONISTA
El tractament del pis inferior les «normes» establertes al primer. Hi ha una acurada correspondència entre la
planta superior i inferior. Chipperfield manté elements en ambdues plantes com ara les distancies
perimetrals.

14. REFERÈNCIES
Atlas Museum, Schinkel Neue Nationalgalerie, Mies Van der Rohe
Arquitectura neo-classicista eclèctica Doble pell- caixa de vidre dins d’estructura de
pilars