1. PRIMERES IMPRESSIONS A LA
MOTXILLA
Dossier de feina per dia 23 de febrer de 2012.

2. OBJECTIUS 1. Fer emergir creences i contrastar-les
2. Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la
necessitat de formar-se en tots ells.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer al BLOG
QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?
ABANS D’ANAR AL CENTRE
A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per
a tu.
És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què
és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un
d’ells, en cas que sigui diferent.
Personalment, crec que el mestre ideal no existeix, però si que considero que hi ha
unes certes pràctiques-estratègies més adients alhora d’intervenir amb els infants,
sobretot en edat primerenques.
Com he dit, és difícil definir el perfil ideal d’un/a mestra ja que en el procés
d’ensenyament-aprenentatge de l’escola influeixen molts aspectes que condicionen
el fer d’una persona. L’experiència, el caràcter, la seva situació vital i personal, el
cicle en el que és treballa, el temps que fa que treballa de mestra...
A vegades amb un primer cop d’ull podem pensar que ho tenim definit, i que estam
al davant d’un tipus de mestra determinat, però si ens hi fixem bé, poden haver
molts factors que ens poden fer dubtar, sobre les característiques dels mestres i
sobretot molts de factors que poden diferenciar a un mestre d’un altra estan al
mateix context o situació, ja que cada persona té el seu mode personal d’intervenir
amb els infants i d’ensenyar.
En quant a les competències-característiques que penso que un “bon mestre” ha de
tenir, en primer lloc vull destacar la motivació. Una persona independentment a què
es dediqui ha de sentir-se motivat per allò que fa, sentir aquella il·lusió de voler
millorar cada dia la seva pràctica, d’ensenyar i d’aprendre ell mateix, en definitiva
demostrar que allò que fa l’importa, l’interessa i on es volca completament, per

3. aconseguir el major profit. La conjunció entre una bona motivació i a la vegada una
tranquil·litat intrínseca determinarà la pràctica i sobretot els seus beneficis tant
personals com per els infants.Penso que aquesta actitud obre camí a la sensació i
objectiu de voler créixer, innovar, donar oportunitats, tant personals com a les
persones que ens envolten.
També cal destacar l’actitud positiva que ha de tenir tot mestre respecte a l’atenció a
la diversitat, no ens hem de limitar només a donar atenció a aquelles persones amb
un grau de dificultat considerable, sinó que hem de fer front a totes les diferències ja
siguien per malaltia, per raça, problemes socials...tots els infants tenen dret a rebre
una atenció i els mestres han d’estar a la seva disposició. Això significa anar més allà
de la integració, és ser inclusiu, acceptant així a tots els infants en la seva integritat i
amb les seves característiques.Entenent que cadascú te les seves diferencies i que
aquestes no són negatives sinó el contrari, aquestes diferències poden ser
enriquidores i ens poden aportar moltes coses positives a les persones del seu
entorn.
Un altra punt que considero important és el tema de l’autoavalaució del mestre o la
mestra, aquesta és una eina s’ha de tenir en compte, però que normalment cada
persona la fa de manera diferent. És important valorar diàriament o almenys
habitualment la pràctica diària dins el context escolar, amb la finalitat de conèixer
allò que hem de millorar, conèixer també allò que fem bé i sobretot que ens
servesqui per aprendre com a mestres, ja que tant podem aprendre de les pràctiques
d’altres mestres com de nosaltres mateixos.
En quant a les famílies, penso que un bon mestre ha de saber comunicar-se amb les
famílies i sobretot saber com involucrar-les en la vida de l’escola, tenir estratègies de
comunicació, cercar la seva implicació, en definitiva, donar la opció que no només
siguin els seus infants els qui donen vida a l’escola sinó també la família i aconseguir
una continuïtat d’aquesta implicació durant tots els cicles d’infantil.
En quant a la diferència entre els dos cicles, considero que no hi hauria d’haver
diferències d’un cicle a un altra, en quant a les característiques del professorat, ja
que hi ha suficients diferències ja d’un cicle a un altra i els infants ja pateixen prou
com per a damunt mostrar grans diferències personals entre els cicles. Un bon

4. mestre ha de gaudir d’unes bones actituds i estratègies sigui quin sigui el nivell on du
a terme la seva tasca com a mestre. Perquè segons el meu punt de vista les
característiques més importants d’un bon mestre no depenen del curs ni del cicle on
es fa feina, sinó que haurien de ser intrínsecs d’un/a bona mestra.
DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:
1. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències
entre el perfil de mestre ideal que vares definir.
És complicat definir amb exactitud, només amb 3 dies a l’escola, quin tipus de
mestra tinc a la meva aula de pràctiques i definir a la vegada quines són les
diferències respecte a les meves idees.
Però reflexionant sobre les idees prèvies que jo tenia establertes, la mestra de la
meva aula puc dir que està molt motivada per la feina que fa, i ho he pogut
comprovar des de el primer dia, per la seva actitud activa tant per realitzar
activitats conjuntes amb altres mestres, com per decorar diferents parts de l’aula
i de l’escola i sobretot per l’actitud que mostra als infants, la il·lusió que mostra
es veu reflectida en el tracte amb les seves companyes i també el tracte que
tenen els infants amb ella, que a més a més ha ajudat molt a la meva integració
amb el grup.
En quant a l’atenció a la diversitat puc dir, que és una mestra que s’adapta molt
a les necessitats dels infants que té a la seva aula, però he pogut comprovar que
en ocasions, alguns comentaris poder tenir un to irònic per els adults que hi ha al
seu voltant en quant a algunes necessitats dels infants. Però no per això
considero que no mantingui una actitud inclusiva, ja que la seva adaptabilitats als
ritmes i necessitats dels infants és molt amplia, encara que per exemple amb el
temps de descans la influència de la família és superior a la valoració que té la
mestra, i que si prèviament no coneixes alguns temes que la mestra parla amb
les famílies es pot entendre com que no compleix les necessitats dels infants,
però tot el contrari.
2. Quin tipus de mestre vols ser?
Com tota persona en la seva professió i sempre i quant hi hagi una motivació
prèvia, vull aprendre a ser una bona mestre, vull aprendre a ensenyar bé, saber
adaptar-me als ritmes i a les necessitats dels infants, que no sempre és fàcil.
Poder comptar amb estratègies que hem donin bons resultats en la meva pràctica
educativa, saber treballar en equip, tema que moltes vegades es fa dificultós per
la diversitat de personal, però que considero que és una tasca important que
amb la carrera estem polint, i sobretot saber com tractar a les famílies, ja que és
un tema que hem preocupa, degut a que per molt que ens xerren a la pràctica

5. diària hi ha moltes dificultats, molta diversitat de famílies i vull aprendre a saber
com mantenir una relació activa amb les famílies a conèixer més com adaptar-les
i implicar-les en la vida de l’escola.
En definitiva, vull aconseguir que amb les meves capacitats i també amb les
meves debilitats i limitacions, pugui oferir una educació i una atenció adequada
als infants i sobretot voler aprendre sempre, ja que el temps canviïn
contínuament i una formació continuada penso que és important, i a dia d’avui
aquesta innovació considero que és molt important i d ela qual estic molt
mentalitzada i no vull que s’escapi.
3. Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de
mestre? Com?
El concepte de mestre i sobretot de les característiques i qualitats que ha de tenir
un mestre, ha evolucionat considerablement durant aquests anys, ha passat de
ser un concepte el qual tenia definit com una persona que ha d’educar i ensenyar
i a ser una persona que ha de ser una guia, una ajuda i una persona de referència
dels infants, la qual ha de mostrar una actitud empàtica i amigable amb ells,
demostrant-li un carinyo i una fortalesa en els seus aprenentatges i en el seu
creixement com a persona.
A més a més, vaig adquirint estratègies necessàries per ser mestre que abans no
tenia i que van donant forma al concepte de ser mestra.
I el més important, no és que ens hagin donat una definició de mestre, que a més
a més en cap assignatura ens l’han donada, sinó que aquest concepte l’estem
formant cadascú de nosaltres apartir de les nostres experiència, ja que no hi ha
un mestre únic, sinó, mols de tipus de mestres i casdacú de nosaltres ha de crear
la seva definició, crear que és per nosaltres ser mestre, ja que considero que és
un concepte molt personal que amb les explicacions teòriques, amb les
experiències, amb la documentació i també amb la observació es va configurant
dia a dia.

6. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una
millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
VALORACIÓ DE LES MEVES
COMPETÈNCIES
En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un
mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix.
Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments,
actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la
teva manera de fer en relació a:
1. Organitzar situacions d’aprenentatge
Actituds favorables
Personalment, en quant a l’organització de la feina i del treball, penso que soc
una persona molt organitzada en quan a la feina i que sabré organitzar i
coordinar d’una manera adequada les programacions.
Treballar a partir dels coneixements dels infants i de les seves aportacions
hem sembla una de les millors maneres per aprendre, ja que la pràctica
proporciona coneixements que la teoria no dona i sobretot implicar el màxim
possible als infants en el seu aprenentatge.
Actituds a millorar
He de millorar molt, alhora de planificar seqüències diferenciades d’un mateix
projecte o unitat didàctica, ja que hem fa falta molta més creativitat de la que
tinc, ja que això hem limita molts alhora d’aportar idees diferents d’una
mateixa proposta.
Un altra aspecte important, és ensenyar a partir de l’error de l’infant, ja que
moltes vegades em precipito a solucionar els seus problemes abans de donar-
li la oportunitat de que els infants mateixos puguin solucionar el seu conflicte.
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
Actitud favorables
Tenir una clara idea dels objectius a treballar és molt important, sense uns
objectius previs no es pot determinar qui és el nostre treball a fer.

7. Sempre necessito de la base teòrica per poder dur a la practica les diferents
propostes o activitats, encara que moltes vegades la teoria pugui quedar de
banda pel que fa a la pràctica, per petita que sigui sempre hi ha una part de la
teoria que ha de quedar reflectida a la pràctica, no vol dir que la teoria
sempre tingui raó, perquè la pràctica a vegades és molt diferent però tenir
una bona base teòrica és important per crear bones pràctiques.
Actituds a millorar
Encara no arribat el moment, però penso que el moment d’avaluar el
diferents moments dels infants fent una avaluació inicial, del procés i final em
podrà costar bastant, ja que has de trobar moments i les aules la veritat estan
massificades i això repercuteix a l’atenció que pugui dedicar als infants amb
l’objectiu d’aconseguir una avaluació objectiva i real.
Tinc por a no saber adaptar-me als diferents nivells o necessitats educatives
dels infants generalitzant massa alguns continguts o treballs.
3. Elaborar dispositius de diferenciació
Actituds favorables
La inclusivitat per jo és un factor important i de gran pes a l’escola, ja que
socialment vivim en un context on cada persona és diferent i ens hem de
saber acceptar tots, donar la oportunitats que els infants aprenguin que la
diferencia és positiva des de petits contribuirà a una major comprensió i a
gaudir d’una actitud inclusiva en el futur.
Actituds a millorar
No serè especialista, i en els temps que estem dubto que en el futur puguem
tenir a especialistes com a fins ara per atendre a infants amb greus dificultats,
i això hem preocupa per si en un futur no sabré fer front a les necessitats
d’alguns infants que pot ser haurien de gaudir d’un ambient aula com a tots
però amb una persona al seu costat la qual pugui oferir-li qualsevol suport.
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
Actituds favorables
Els alumnes han de ser els subjectes actius del seu aprenentatge, donar-li la
oportunitat d’aprendre i de adaptar-me completament a les seves inquietuds
i interessos és important per a una bona feina.
Penso que sense el desig d’aprendre no aprendrem mai, per tant intentar
transmetre el desig d’aprendre i dels aspectes positius que té es fonamental.
Actituds a millorar
Negociar les normes amb els infants és un tasca complicada i que darrere té
una feina prèvia molt delicada, que pot ser sinó es fa bé repercutirà alhora
d’establir normes d’aula. Millorar aquesta forma d’establir normes de
comportament o de saber estar dins l’aula és important.

8. 5. Treballar en equip
Actituds favorables
M’agraden les feines ben fetes i per tant penso que treballar en col3laboració
d’altres persones és molt positiu, perquè no tots pensem el mateix i si tots
aporten coses el treball pot ser molt enriquidor i ala vegada tots aprenem de
tots.
Afrontar conjuntament problemes i situacions de dificultat de l’escola en
general dona suport tant laboral com sentimental, penso que l’afecte i
l’actitud empàtica que li mostrem als companys en qualsevol situació
potenciarà a aquest.
Actituds a millorar
Saber acceptar que no totes les persones treballen de la mateixa forma.
No “exaltar-me” quan no totes les persones s’impliquen en el treball conjunt
de grup.
6. Participar en la gestió de l’escola
Actituds favorables
Que tota la comunitat educativa hi participi en el fer de l’escola és una actitud
que tinc molt clara i que potenciaré sempre que hem sigui possible, ja que
l’escola és de tots i hi podem participar tots.
Actituds a millorar
7. Informar i implicar als pares
Actituds favorables
Els pares són uns dels pilars fonamentals en el procés d’aprenentatge dels
infants i han der participar de manera activa, és una actitud de la qual estic
molt segura i sobretot de la qual penso que sense ella el procés
d’aprenentatge dels infants es fa dificultós.
Actituds a millorar
No saber adaptar o tenir les estratègies suficients per implicar a algunes
famílies dins l’escola, ja sigui per les seves idees, creences o per altres
problemes socials.
8. Emprar les tecnologies de la informació
Actituds favorables
M’agrada la informàtica, i com tot, l’escola també evoluciona i hem
d’aprofitar alguns recursos tecnològics per fomentar altres formes
d’aprenentatge també enriquidores. A més a més aquest donen grans
possibilitats de treball.
Actituds a millorar
Formar-me més dins aquest àmbit, a dia d’avui tinc coneixement de molts de
programes útils per l’àmbit educatiu, però habitualment surten coses
interessant i a vegades dificultosos d’emprar que requereixen molt de temps,
i no he de perdre aquets petits temps per dedicar-hi a n’aquest tema.

9. 9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
Actituds favorables
La inclusivitat és i serà la base de totes les meves actuacions, com ja he dit les
diferències són positives i això s’ha de veure reflectit tant en la pràctica
escolar com en les relacions dels infants.
Actituds a millorar
Tenir major coneixement sobre processos de mediació i de com intervenir en
casos de conflictes d’inclusió.
10. Organitzar la pròpia formació continua
Actituds favorables
M’agrada formar-me contínuament amb cursos o tallers, és important tenir
recursos i sobretot coneixements que poc a poc es vagin ampliant i també
recompensant d’altres coneixements i així ampliar fronteres.
Actituds a millorar
Evitar actituds com “no tinc temps, el faré més endavant” ja que a vegades no
hi ha més oportunitats, hem d’aprofitar el màxim les possibilitats de formació
que ens donen.
Et pot ajudar revisar el document electrònic de P. PERRENOUD (2007).
Dieznuevascompetencias para ensenyar. Barcelona: Graó
Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu
treball com a mestra/e i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el
Pràcticum.

10. OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil
professional.
2. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una
millora.
CONTINGUTS 1. El paper del professorat
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
LES MEVES PORS
En aquesta activitat us demanem que penseu una bateria de preguntes per fer-
vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines
són les ports, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:
a) Anota 10 preguntes per fer-te una entrevista a tu mateix
1. Quines van ser les teves sensacions els dies abans de començar les
pràctiques?
2. Quina actitud vas tenir els primers moments quan vas entrar a l’aula?
3. Durant els diferents moments quotidians(canvi de bolquers,berenar,
descans) quins van ser els teus dubtes sobre la manera d’actuar?
4. Com et sentes quan ets partícip de les activitats dels infants?
5. Quina relació mostra la mestra del grup amb tu? com ets sents en general
amb el grup classe i amb ella?
6. Penses que algunes pràctiques es podrien millorar? Com les faries?
7. Quin grau d’implicació has tingut fins ara? Que t’ha provocat això?
8. Com responen les famílies amb tu?
9. Quines coses has de millorar?
10. Quin problema o situació et podria causar un gran malestar?
b) Respon per escrit almenys les 3 preguntes que et semblin més
complexes.
1. Quines van ser les teves sensacions els dies abans de començar les
pràctiques?
Els dies i les setmanes prèvies al començament de les pràctiques, varen
ser un cúmul de sensacions, inquietuds que pràcticament tots els dies em
llevaven unes quantes hores de son. Ja he fet feina amb infants en altres
contextos no formals, però la tensió o la il·lusió( no sé molt bé com
definir-la) de començar pràctiques a un centre escolar i sobretot amb
infants tan petits, saber que observarien constantment el meus
moviments i accions hem feia pensar molt, faré les coses bé? I si faig tal
cosa d’una manera i no agrada?m’aceptaran bé els infants, i la relació amb

11. la mestra com serà? Era tot un qüestionari personal que pràcticament no
tenia resposta fins que no arribés el dia, la espera fins al dilluns va ser
llarga.
11. Quina relació mostra la mestra del grup amb tu? com ets sents en general
amb el grup classe i amb ella?
Al principi, vaig tenir un poc de por, en un principi havia elegit a una altra
tutora a la qual no havia conegut però ja m’havia fet a la idea i un canvi
d’ultima hora just arribar al centre em va sorprende i resultà que la meva
tutora d’aula seria una altra mestre, al principi em va venir de nou, però a
dia d’avui estic contenta del canvi i sobretot de la relació que esta
mostrant amb jo la mestra i els infants.
És molt atenta i sempre esta atenta per explicar-me com fa les coses de
quina manera i sobretot em dona arguments del que fa i perquè ho fa, a
més a més hem mostra una gran confiança cap a jo ja que en alguns
moments em deixa sola amb els infants hi vol que participi de manera
activa i això em fa sentir segura de jo mateixa, penso que haver començat
així és un bon inici.
Per altra banda, en quant a la relació amb els infants, no puc demanar
més! M’han acceptat molt bé des de el primer dia i sobretot manifesten
una actitud de confiança i estabilitat quan estan amb jo, com és normal a
alguns els hi costa un poc més però tots m’han acollit favorablement i no
hem tingut que fer cap tipus de adaptació especial, excepte un dia que
vaig anar al centre a veure el infants abans de començar.
12. Quin problema o situació et podria causar un gran malestar?
Penso que el pitjor que em podria passar es tenir una relació no molt
estable amb la mestra o pot ser de no tanta confiança com la que tinc amb
la mestra tutora. Soc una persona molt segura quan estic en “terreny
conegut” però quan arribo a un lloc que no conec molt hem sento molt bé
i amb força si hem sento recalçada i sobretot si tinc el suport d’una altra
persona, com és el cas de la mestra, la qual està molt atenta i demostra
una actitud molt positiva per ensenyar-me i motivada en que el meu
procés d’aprenentatge es configuri de manera positiva.
A més a més, desconec el problema personal que deu tenir la mestra,
perquè no m’ha contat detalls, només tinc constància que està passant un
malt moment, i això en fa valorar encara més la seva actitud. Si això
canviés crec que m’influiria molt alhora d’estar a l’aula.

12. c) Què pots fer per resoldre la resta de preguntes?
La resta de preguntes podrien ser contestades a partir d’una reflexió
interior partint de les situacions prèvies a les pràctiques i alhora també
reflexionant sobre la pràctica d’aquests primers dies, que encara que
siguin pocs quan arribo a casa i reflexiono, penso i faig una avaluació del
dia és impressionen la de coses, moments i pensaments que vius al llarg
del dia.
OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Establir els aspectes que ens semblen importants a
una escola infantil
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que
aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON
VAIG A FER PRÀCTIQUES?
A NIVELL INDIVIDUAL
Dibuixa com t’imagines el centre de practiques al que aniràs en breu

13. Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?
A un aula de 0-3, la distribució es bastant diferenciada a la de 3-6 ja que els més
petits necessiten més espai a l’aula per realitzar activitats ells tots sol conèixer
l’espai, els hi agrada jugar al terra... en canvi a una escola de 3-6, on els infants ja són
més majors les distribucions de les aules soles ser més “acadèmiques” amb taules
fixes, una pissarra per fer activitats i no gaudeixen de tant d’espai per al moviment
com és el cas dels més petits.
En canvi, el que si que coincideix és que els racons solen estar a les cantonades de
l’aula o almenys a les parets per tal de què el centre quedi lliure o ver per espai de
joc o bé per posar taules per les activitats.
En quant a la metodologia d’activitats, exceptuant algunes pràctiques com és el cas
de psicomotricitat, varia considerablement ja que al cicle de 3-6 les activitats estan
més fragmentades i on els continguts es treballen més de forma escrita o mitjançant
activitats plàstiques.
Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
Com he comentat en alguns punts anteriors, l’acollida ha estat genial, des de el
primer dia m’he sentit molt acollida tant per el grup classe, la mestra i l’equip del
centre en general. Ens va costar aconseguir que ens donessin dues places en aquest
centre i pensava que tal vegada ens ho faríem més com un favor i que pot ser aquest
tema dificultés les relacions, però ha estat tot el contrari.
M’ha sorprès bastant, la actitud que tenen els infants quan es realitzen activitats
com el bon dia o es surt d’un aula per anar a un altra, ja que mostren una actitud
molt calmada i pausada en qualsevol d’aquestes i encara no he evidenciat cap
moment d’esvalot o de conflictes.
En quant als moments quotidians he pogut vivenciar tots i pel que fa a les activitats
setmanals només hem quedar poder veure una sessió de psicomotricitat que són els
dijous.

14. CONTRAST A NIVELL INDIVIDUAL
Després de la teva primera setmana de practiques, què canviaries del teu
dibuix? Per què?
OBJECTIUS 1. Identificar expectatives vers el centre de practiques
2. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents
continguts estudiats fins el moment per resoldre les
activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques.
3. Afavorir la reflexió personal respecte a la pròpia
construcció de coneixement i promoure processos de
pressa de decisions i creixement personal.
4. Autoavaluar concepcions i actituds per reafirmar
interessos i motivacions professionals, tot identificant les
competències adquirides i les que necessiten d’una
millora.
CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que
aprèn.
2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.
AGRUPAMENT Individual
LLIURAMENT 23 de febrer
CONTRACTE D’APRENENTATGE DE
PRÀCTIQUES
A NIVELL INDIVIDUAL
A l’activitat anterior vares identificar què has d’aprendre a les practiques. Per tal
d’intentar dur-ho a la pràctica, emplena el següent contracte.
JoEstefanía Gómez Jiménezen el dia d’avui, després de realitzar les activitats
d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques
detecto que:
Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies
seguent:
És difícil amb tres dies de pràctiques fer una reflexió sobre aquelles
competències que he de millorar, ja que encara no he participat activament en
totes les activitats i el meu paper és encara molt observador.
Encara així puc dir, amb possibilitat d’anar ampliant aquestes propostes de
millora que:

15. Implicar a los alumnos en Participar en la gestión
Trabajar en de la escuela
sus aprendizajes y en su
equipo Organizar la propia
trabajo
formación continua
Em proposo els objectius:
Per aconsegui-ho faré, demanaré...