2. DEFINICIÓ I OBJECTIUS
QUÈ ÉS?
La historiografia és un gènere en prosa en què es descriu un període
determinat de la història d'un poble o la vida d'un personatge il·lustre.
QUÈ BUSCA?
Els historiadors romans no
consideraven la “història” com un
objecte d'investigació, sinó com un
instrument de propaganda política
(en favor o en contra d'un determinat
personatge) i d'afirmació nacional
(mostrar al món les virtuts que havien
fer de Roma una gran potència).
3. ORÍGENS I HISTÒRIA
La historiografia va néixer a Grècia (la paraula “història” és grega i vol dir
“recerca”) amb autors com Heròdot i Tucídides.
A Roma existien les cròniques consulars i els annals pontificis que
tenien una funció pràctica - deixar constància de nomenaments, guerres, etc
– i no se'ls donava cap valor literari.
Els primers historiadors romans, els anomenats anna-
listes (segles III i IIaC) van escriure en grec. La primera
obra en llatí va ser els Origines de Cató el Vell.
4. Dins de la historiografia trobem diversos subgèneres segons el tema elegit:
●
Annals: tracten la història de Roma any per any.
●
Històries: tracten un període concret de la historia.
●
Monografies: se centren en un esdeveniment important (guerres, etc).
●
Biografies i memòries: parlen de la vida d'un personatge cèlebre.
Pel nombre i la qualitat dels seus autors, la historio-
grafia va ser el gènere literari en prosa més important
de la literatura romana, cosa que pot sorprendre avui
dia quan la història i la literatura són considerats
camps oposats (realitat vs. ficció).
5. AUTORS DESTACATS
Els historiadors romans més importants d'època republicana van ser:
●
Juli Cèsar: Va escriure dues monografies sobre les
seves campanyes a La guerra de les Gàl·lies (De bello
Gallico) i La guerra civil (De bello civile). Les obres
tenen un fort caràcter propagandístic: Amb elles Cèsar
pretenia justificar les seves actuacions i donar-les a
conéixer.
●
Sal·lusti: Col·laborador de Cèsar que, després de la mort d'aquest, va
escriure dues monografies sobre La conjura de Catilina (Bellum Catilinae) i La
guerra de Jugurta (Bellum Iugurthinum) en què culpava la corrupció de les
classes nobles romanes de la decadència de la República.
6. En època imperial destaquen:
●
Tàcit: Senador del segle IIdC que va escriure dues obres sobre els regnats
dels primers emperadors de Roma: Els annals (Annales) - de Tiberi fins a Neró
- i Les històries (Historiae) - de Galba a Domicià. Tàcit era un admirador del
règim republicà, de manera que fa un retrat molt subjectiu dels emperadors.
●
Suetoni: Va escriure Les vides dels 12 Cèsars (De vitis Caesarum), un
recull de biografies de Juli Cèsar i els primer emperadors amb un valor històric
limitat ja que dóna més importància a les anecdotes trivials que als fets relle-
vants.
7. TIT LIVI (1: Vida)
Va néixer l'any 59aC a Patavium (Pàdua) i va estudiar filosofia i retòrica a Roma.
Sabem poc de la seva vida perquè la va dedicar tota a escriure la seva obra
sobre història de Roma amb la qual va obtenir una gran fama encara en vida. Va
morir a la seva ciutat natal el 17dC.
8. TIT LIVI (2: Obra)
TÍTOL
Tit Livi va escriure una història del poble romà des de la fundació de la ciutat
fins als seus temps, durant el regnat d'August. Li va posar el títol d'Annales
però és més coneguda com Ab Urbe condita o, simplement, com Història de
Roma.
EXTENSIÓ
Era una obra monumental que integraven 142 llibres (equivalents a unes
10.000 pàgines actuals), més del que van escriure altres autors importants com
Ciceró o Virgili. A conseqüència d'això es va fer difícil de copiar i no ha pogut
conservar-se sencera. Per això ja a l'antiguitat se'n van fer resums.
9. CONTINGUT
Només ens n'han arribat 35 llibres (menys d'una quarta part del total).
●
Llibres I-X: Comprenen la història de la ciutat des de la fundació (753aC)
fins a les guerres contra els samnites (segle IIIaC). En ells s'hi narren les
llegendes sobre l'origen del poble romà: el relat de Ròmul i Rem, el rapte de
les sabines, els regnats dels set reis de Roma, la violació de Lucrècia, etc.
●
. Llibres XXI-XLV: Narren la Segona Guerra Púnica (218 - 201aC) i els
primers anys del segle IIaC.
10. VALOR HISTORIOGRÀFIC
Livi va fer una gran recerca de fonts escrites: va usar els Annals Pontificis i les
obres dels annalistes i altres historiadors; però no les va contrastar d'una forma
crítica. El seu objectiu no era simplement relatar uns fets, sinó fer una apologia
de les “virtuts” del poble romà; per això fa un retrat negatiu d'enemics com
Haníbal o dels últims reis de Roma.
A més, l'obra és plena de llicències literàries, com posar discursos de la seva
invenció en boca de personatges cèlebres com Escipió o Ròmul. Tanmateix
l'obra va ser considerada clàssica i modèlica des de l'antiguitat fins a èpoques
més modernes, influint en autors com Dante, Maquiavel i Montesquieu.
Tot i que l'obra glorificava l'època republicana, l'emperador August va exalçar-
ne el valor patriòtic i va animar Livi a continuar-la fins al final.
