2. ORÍGENS I ORGANITZACIÓ
Època monàrquica
Sempre s'ha dit que l'exèrcit romà va ser el més poderós del món antic, però la seva
organització no va ser sempre la mateixa sinó que es va anar modificant a mesura
que l'imperi va evolucionar.
L'exèrcit romà va néixer en època monàrquica; en aquells temps els romans eren en
la seva majoria propietaris agrícoles que agafaven les armes per defensar les seves
terres i atacar les dels pobles veïns. Només en formaven part els patricis, ja que eren
els únics amb dret de ciutadania; el rei era el comandant suprem.
El poble es dividia en 30 cúries, cada una de les quals havia de proporcionar cent
infants (centuria), deu genets (decúria) i un tribú militar (tribunus militum). Els
efectius totals de l'exèrcit ascendien doncs a un total de 3000 infants i 300 genets.
3. La reforma de Servi Tul·li: les centúries
Quan Servi Tul·li va concedir la ciutadania als plebeus aquests van entrar a formar
part de l'organització militar de Roma. Tots els ciutadans estaven obligats a servir a
l'exèrcit (el ciutadà romà era una ciutadà-soldat). El poble es va dividir en centúries
que elegien els comandants (els magistrats amb imperium) als comicis.
Cada ciutadà havia de finançar-se l'equipament, de manera que una fortuna major
suposava disposar de millors armes i també contribuir millor en la defensa de
l'Estat; això repercutia també en el poder polític dels ciutadans.
Servi Tul·li
4. La reforma de Gai Mari
Al segle II aC la crisi agrària va alterar el funcionament de l'exèrcit: molts ciuta-
dans van perdre les terres i per tant també la capacitat de finançar-se l'armament; en
conseqüència el sistema de les centúries es va debilitar.
Durant la guerra contra els cimbris i els teutons (105aC) es va fer necessària una
reforma de l'exèrcit. Gai Màrius va eliminar els criteris econòmics i va permetre als
capite censi (ciutadans sense propietats) servir a l'exèrcit; l'equipament d'aquests
soldats corria a càrrec de l'Estat.
La reforma de Màrius va suposar que el romà deixés
de ser un exèrcit de ciutadans-soldats que lluitaven
per Roma i passés a ser un exèrcit de soldats pro-
fessionals que lluitaven per guanyar-se la vida.
Gai Màrius
5. LA LEGIÓ
La legió era la unitat bàsica de l'exèrcit romà. Originàriament constava de 300 in-
fants i 300 genets. Amb Màrius va arribar als 6.000 efectius repartits de la següent
manera:
● 80 legionaris formaven una centúria
● 2 centúries formaven un maniple
● 3 maniples formaven una cohort
● 10 cohorts formaven una legió
Cal tenir en compte que la primera legió comptava amb el doble d'efectius que les
altres. A més de les legions, l'exèrcit comptava amb tropes auxiliars de pobles aliats.
La cavalleria estava formada per decúries (grups de 10 genets); 10 decúries forma-
ven un esquadró i 10 esquadrons formaven una ala.
7. EL LEGIONARI
Condicions
Després de la reforma de Màrius, per entrar a l'exèrcit calia passar pèr un procés
d'allistament. L'home que volgués dedicar dues dècades de la seva vida servint a
Roma havia de complir els següents requisits:
● Posseir la ciutadania romana; els extrangers només servien ens cossos auxiliars.
● Ser solter.
● Tenir bona salut i un físic apte per al combat; per exemple s'havia de tenir una
l'altura mínima de 1,7 m i disposar d'una bona vista.
● Tenir un bon expedient; no s'admetien persones buscades per algun delicte. Era
habitual portar una carta de recomenació, signada per una persona de prestigi o
per un antic legionari.
8. L'allistament
Un aspirant a soldat havia d'obtenir primer una carta de recomenació i després podia
dirigir-se a una oficina d'allistament (n'hi havia una a totes les ciutats de l'Imperi).
Després d'una entrevista (probatio) i d'una revisió mèdica, els reclutes admesos
havien de fer un jurament (sacramentum); aquest era l'acte més important ja que una
vegada fet el jurament l'aspirant deixava de ser un civil lliure i passava a estar a les
ordres de l'exèrcit fins al dia de llicenciar-se o morir.
Els reclutes rebien aleshores una carta amb la seva destinació i una bosseta amb els
diners (stipendium) necessaris per pagar-se el trajecte.
Trifó, fill de Dionisi […] ha estat eximit del servei
militar per Cn. Vergili Capito […] per ser curt de
vista com a conseqüència d'unes cataractes.
Examinat a Alexandria. Certificat datat el dotzé
any del regnat de Ti. Claudi Cèsar Augut Document d'exempció del servei
Germànic, el dia 29 del mes de Pharmouthi. militar, trobat a Egipte (52 dC).
9. L'equipament
L'equipament del legionari incloïa tant armes ofensives i defensives com els pertrets.
Cada legionari s'havia d'encarregar del transport i manteniment del seu equipament.
● Armes defensives (arma): L'escut (scutum), el casc
(cassis) i la cuirassa (lorica). Originàriament eren de
cuir; més endavant es va fer més habitual l'ús de
metall (especialment hacer).
● Armes ofensives (tela): En tenien dues, una espasa de
doble fil (gladium) i una llança (pilum). Els genets
usaven una espasa (spatha) i una llança (hasta) més
llargues.
Soldats armats.
10. Originàriament el bagatge (impedimenta) dels soldats era portat en carros tirats per
mules; com que aquests sistema alentia el pas de les legions, Màrius va disposar que
cada soldat havia de carregar amb el seu equipatge (llevat de les tendes).
● Vestuari: Una túnica de màniga curta, un manetll (sagum) i sabates de sola
gruixuda (calligae).
● Eines: Una pala petita (dolabra) per excavar quan es munta la tenda; una
cassoleta de metall (patera) per cuinar i menjar.
● Queviures.
Calligae Dolabra Sarcina i furca
Llevat de la roba i les armes, el soldat portava els pertrets en un farcell (sarcina) que
penjava d'un bastó de 1,2 metres (furca). En total un legionari havia de carregar fins
a 25kg de pes.
11. LA CAMPANYA
La marxa
Un exèrcit podia avançar fins a 25km al dia, malgrat el pes que carregaven els legio-
naris. L'exèrcit en marxa era precedit per exploradors i tropes auxiliars encarregades
d'estudiar el territori. Al capdavant de la columna avançaven els carros amb els
impedimenta; seguia el general (imperator) darrera del qual venien les legions. La
rereguarda era formada per tropes aliades.
12. El combat
Un bon general no entaulava combat sense abans haver estudiat el terreny. La
formació habitual consistia en situar quatre files de 4, 3 i 4 cohorts. Dins de cada
cohort els maniples de soldats novells combatien a primera línia, davant dels vete-
rans. A una senyal del general les cohorts avançaven en ordre; en cas de pluja de
fletxes s'adoptava la formació de tortuga (testudo) amb els escuts posats formant una
closca. Durant el combat era molt important no trencar la formació. Quan s'acabava,
la cavalleria perseguia l'exèrcit vençut i els vencedors espoliaven els cadàvers dels
morts.
Fris on s'hi representa una formació de testudo. Reconstrucció d'una testudo.
13. El campament
L'exèrcit romà sempre acampava de nit. Durant la marxa un grup de pioners s'avan-
çava per trobar un terreny adequat per aixecar el campament (castra) i en marcaven
els límits. Primer els soldats excavaven un fossat (fossa) de 4x4m, darrere del qual
aixecaven un terraplé (agger) i una estacada (vallum). A dins s'hi disposaven les ten-
des; al centre es deixava un espai buit (forum) al voltant del qual es trobaven la tenda
del general, l'armeria i l'infermeria. Durant les campanyes els campaments eren tem-
porals, però també n'hi havia de permaments, amb edificis de pedra i fusta, per als
períodes en què els soldats no havien de combatre.
Fris on s'hi representa una formació de testudo. Campament romà.
