Pèsol Negre nº 56. Gener-Març 2012

1. número 56
el
pèsol
negre
Publicació Llibertària de l’Alt Llobregat i Cardener
gener-febrer-març · 2012 II època 6.000 exemplars
Nova reforma laboral:
carta blanca als empresaris
Dins el clima de retallades socials que es- períodes de prova interminables, que
tem patint, el nou govern estatal acaba si canvis d’horaris, que si mobilitat
d’aprovar una nova reforma laboral, qua- geogràfica, que si acomiadaments
lificada pel mateix ministre d’Economia per manca de vendes (tot i que no
d’«extremadament agressiva». cal que hi hagin pèrdues) o per cau-
ses objectives que només hagi ava-
El poder empresarial s’engrandeix i en luat l’empresa; i limitació del possible
surt molt beneficiat. Davant d’un pano- conflicte i negociació col·lectives. > 3
rama de por a la manca de recursos i de
feina de la major part de la població, les
empreses podran aplicar tota mena de
xantatges i mantenir els i les seves tre-
balladores ben sotmeses: que si rebaixes
de sous i/o de categoria, que si genera-
lització dels contractes porqueria, que
si acomiadaments per malalties, que si
Nou abús dels Mossos d’Esquadra
a Manresa amb resultat de mort
Tres mesos després de la mort de Mustapha El Marracki en estranyes circumstàncies, els Mossos
d’Esquadra van provocar una segona mort durant una brutal detenció, en aquest cas la de Sergio E
C. Com a conseqüència d’aquest nou abús policíac el 14 de gener una manifestació de dues-centes
persones va protestar pels carres de Manresa. > 7
Judici contra Berguedà Actual i el seu gerent Jordi Simon Perayre
El proppassat 29 de febrer es va dur a terme a Manresa el judici contra Iniciatives Berguedanes de Comunicació SL, l’empresa editora del
Berguedà Actual —i el seu gerent Jordi Simon Perayre—, per acomiadament improcedent de dues treballadores afiliades a la Confederació
General del Treball (CGT) de Berga. > 5
BERGUEDÀ BAGES MANRESA CALLÚS DOSSIER CENTRAL
Els desproporcionats Mutua Intercomarcal Nova ordenança Salvem Callús
sous dels polítics i el cas Urdangarin de civisme
Berguedà · A la nostra comarca, Manresa · La Mútua Intercomar- Manresa · Seguint l’absurd Manresa ·L’empresa Efienergia ha
com a la resta del país, els polítics cal, la junta de la qual està formada model de Barcelona, de Ber- presentat un projecte a l’Ajuntament
cobren uns sous desorbitats. La polí- per empresaris de Manresa i roda- ga i d’altres ciutats catalanes; de Sant Mateu de Bages per fer
tica és una altra manera de fer nego- lies, ha donat 230.000 euros a les l’Ajuntament de Manresa vol un «dipòsit de material provinent
ci i enriquir-se. Mentrestant, aquests empreses de la trama Nóos, cone- aprovar una ordenança de civis- d’ecoparc» al paratge de la Portella a
mateixos polítics impulsen greus re- guda per les seves estafes i a la qual me per a la ciutat. Aquestes or- Sant Mateu de Bages. Aquest «dipò-
tallades socials, en salut, en educa- pertanyia Iñaki Urdangarin. No són denances són classistes i afavorei- sit de material provinent d’ecoparc» Sueño despertar mujer.*
ció i en l’àmbit laboral, que afecten els únics: la família Tous també hi ha xen l’arbitrarietat i els abusos de ha posat en alerta les veïnes més Comunitat transexual
a la majoria de la societat. > 5 participat amb la mòdica suma de poder. > 9 properes al paratge de la Portella, al a Hondures.
69.000 euros. > 8 municipi de Callús. > 4

2. aquest pèsol
2
Sumari
Ad-hominem tirant a manipulació
L’Espurna Pàgina 3 (laboral):
Manresa, gener de 2012 _Reforma laboral: panorama desolador
La fal·làcia ad-hominem, està de moda als mitjans ya d’en Sergio, la única testimoni dels altres— cal remarcar la intencio- Pàgina 4 (agressions al territori):
de comunicació, i en especial als de Manresa i co- fets. Per citar un mer exemple sobre nalitat d’aquest fet. La uniformit- _Neix la Plataforma Salvem Callús
marca. Desacreditar la font per a desacreditar el seu l’aprofundiment de l’ús de la fal·làcia zació de les fonts informatives és
testimoni. Un fal·laç argument tòpic i típic del dis- ad-hominem o senzillament un gest un element que reforça la vincu- Pàgina 5 (laboral):
curs mediàtic, que va calant encara més en l’opinió de manipulació en tota regla, podem lació entre el poder i els mitjans, _LJodi Simon Perayre (Berguedà
pública. I és que, tal i com va passar amb en cas citar l’adjectiu que acompanyava a en utilitzant a aquests com a veri- Actual): vist per a sentència
Editorial d’en Mustapha, diversos Mitjans de Comunicació Sergio al mitjà Regio7 (4-01): «El mul- tables gabinets de comunicació
s’han fet ressò de l’actuació policial que va acabar tireincident mort». allunyats de tot codi deontològic Pàgina 6 (política parasitària):
amb la vida d’en Sergio embrutant i escopint con- periodístic. Una vinculació que fa _Els sous d’alguns polítics al Berguedà
notacions negatives damunt la imatge de la víctima. Per altra banda, diversos mitjans i en que les notícies policials esdevin-
especial els mitjans comarcals com guin campanyes mediàtiques per Pàgina 7 (abusos de poder):
La majoria de mitjans han pres com a notícia central Regió 7, no han ni contrastat la notí- a rentar imatges i aportar el grau _Mortals abusos policials a Manresa
(cal citar com a exemples els escandalosos articles cia amb les familiars d’en Sergio, fent de desinformació suficient per tal
del Regió 7 de la setmana del 2-7 de gener de 2012) de la versió de la Conselleria d’Interior que la societat no sàpiga mai el Pàgina 8 (corrupció)
la suposada fitxa policial d’en Sergio en comptes de la única i vertadera. Tot i que la man- que realment passa. _La Mutia Intercomarcal està impli-
narrar i buscar explicacions dels fets ocorreguts que ca de contrast informatiu no ens ve cada en el cas Urdangarin
van provocar la mort d’un jove. Aquest «currículum de nou —en cas d’en Sergio no és
policial», desmentit per la família, ha servit per una aïllat, trobem el cas d’en Mustapha, Pàgina 9 (ordenança de civisme i
banda com a justificant de la brutal actuació dels el cas d’en Sinani Gazmed i tants models de societat):
Mossos d’Esquadra, i per altra banda ha estat un _L’Ajuntament de Manresa vol
argument per a desacreditar la versió de les fami- aprovar una ordenança cívica
liars d’en Sergio. Cal destacar, que no només s’ha _Pedres i cartells o metges i mossos
jutjat com a «delinqüent» la víctima mortal, sinó
que també s’ha jutjat de similar manera la compan- Pàgina 10 (agressions al territori i
abusos de poder):
_La físcalia demana 27 anys de pre-
só contra nou activistes d’Esplugues
del Llobregat
Pàgines 11-14 (Dossier central):
Directori llibertari _Transexual a Hondures
de l’Alt Llobregat Pàgina 15 (repressió):
_Juan Martín, CNT de Catalunya
i Cardener
Manresa Pàgina 16 (seguretat):
_Contra la falera per la seguretat
Berga CENTRE D’ESTUDIS PEDRO FLORES
cestudispedroflores@gmail.com Pàgina 17 (denúncia i història):
ATENEU COLUMNA TERRA I LLIBERTAT: centreestudispedroflores.blogspot.com _ Capitalistes disfressats de pukis
c. del Balç 4 baixos esquerra, 08600 Berga. _Memòria amputada i revisionisme
www.berguedallibertari.org CGT: c.Circumval·lació 77, 2n, 08240
Manresa. Tel. 938 747 260. Fax 938 Pàgina 18 (autogestiona`t):
CENTRE D’ESTUDIS JOSEP ESTER BORRÀS: 747 559. cgtmanresaneteja@hotmail. _Nocions d’autodefensa
c.del Balç 4 baixos dreta, 08600 Berga. com
Tel i fax: 938216747. Pàgina 19 (antipatriarcal):
cejeb@cejeb.org. www.cejeb.org CNT-AIT/CSO VALLDAURA: c. Jorbetes _Dona i presó: l’amplificació del rol
15, 08241 Manresa. cnt_ait_manre- de gènere
CGT: c. del Balç 4 baixos. Tel. 938 216 747. sa@hotmail.com www.cnt.es/manre-
sad@cgtberga.org. www.cgtberga.org sa Pàgina 20 (internacional):
_Rampinyaries, Afganistan i nosaltres
CSO LA TREMENDA: c. Hospital 24-
Sallent 26, 08241 Manresa Pàgina 21 (ressenyes):
columnaclitoriana@hotmail.com _Resssenyes
AMICS D’AGUSTIN RUEDA, CGT:
c. Clos 5, 1r, 08650 Sallent. Tel. 938 RÀDIO BALA 106.4 FM: Pàgina 22 (humor, menjar i poesia)
370 724. Fax 938 206 361. radiobala.radiobala@gmail.com _La recepta
sallent@cgt.es. www.cgt.es/sallent http://radiobalamanresa.wordpress. _Humor
com _Agenda
LA DISTRI: c. Escodines, 11. Pàgina 24 (entrevista):
08241 Manresa. _Parlem amb... Concha Liaño
Qui som
Edita: Col·lectiu PÈSOL NEGRE. El pèsol negre no és el portaveu de cap entitat i per tant no repre-
senta a ningú més enllà de qui hi participa en cada moment. Els articles són responsabilitat de qui els www.bllibertari.org/pesolnou
fa. A qui li piqui que es rasqui.
On trobaràs tots els números en
Tancament d’aquesta edició: 15 de març de 2012. PDF, debats i altres informacions.
En aquest número hi ha participat: ACAB, Carbaça, Caro i Cara, Columna Clitoriana, Concha Contacta amb nosaltres:
Liaño, l’Espurna, Flors, Frígoles, Galla Talls, Gati, Incívic, Iaia Ramona, Iogurt, Konvent.0, Meltzer, pesolnegre@berguedallibertari.org
Miguel Prodigiós, Oriol Matadepera, Pantera, Pasqual Aguilar, Pep i tu, POP, Precària, Presi, Uri, Uter
que palpita.

3. laboral
3
Reforma laboral: panorama desolador
Gaia Talls passa a ser de 33 dies per any treballat per causes objectives: la conclusió és
Capolat, març de 2012 amb un màxim de 24 mensualitats (4).. que l’Estat necessita que les aturades/
ats realitzin la feina que ara fan els em-
Ja ho vèiem a venir, tal i com 2. Les faltes d’assistència a la feina, pleats públics que estan en actiu, re-
vam exposar a l’anterior núme- tot i que siguin justificades i intermi- tallant costos per la banda de les i els
ro d’aquesta publicació (1). La tents, com per exemple per malaltia, més vulnerables; però, sobretot, man-
campanya electoral no havia fet podran ser motiu d’acomiadament tenint ocupades/ts cada cop més gent
res més que retardar la implan- procedent quan arribin al 20% de les que sense feina i pocs recursos, pot
tació de mesures cada cop més jornades hàbils en 2 mesos conse- dedicar el seu temps a organitzar una
agressives cap a la majoria de la cutius, o al 25% en 4 mesos discon- resposta a tot el què ens ve a sobre.
població. A diferència de Grècia, tinus, dins un període de 12 mesos.
Espanya no ha estat intervinguda 2. Les ETTs passen a ser agències de
oficialment però les directrius de 3. Els acomiadaments objectius im- col·locació (en competència amb
l’alta política estatal i europea, plicaran indemnitzacions de només l’INEM i el SOC), el què vol dir que els
així com la dels grans lobbies 20 dies per any treballat. En cas de i les desocupades estaran obligades a
econòmics, ja estaven traçats. què es recorri judicialment i es guan- acceptar les ofertes que aquelles els hi
yi el recurs, es podrà percebre com a tramitin, amb la possibilitat de perdre
Passats doncs els comicis, ens es- màxim els 33 dies, cobrant-se com a la prestació si en refusen més de 3. Si les persones en atur no poden ni negar- pública i les empreses ens faran servir
tan caient més i més retallades, molt l’equivalent a 12 mensualitats. se a treballar, l’esclavitud està servida. per acumular beneficis i fer xantatge
la pujada de l’IRPF, la moderació A més, desapareixen els salaris de 3. Les mútues d’empresa tindran més als companys, com a mà d’obra més
salarial (2), entre altres; i com no, tramitació que es podien perce- poder per controlar i pressionar els/les Per acabar d’arrodonir el panorama, rendible. Per això, cal que tinguem
una nova reforma laboral. Apro- bre durant l’espera de la sentència. treballadores de baixa, deixant-se la no ens sorprèn tampoc que des de totes i tots prou clar que la violència
vada pel govern el passat 10 de porta oberta a què, en el futur, aques- Convergència i Unió, s’hagi recolzat la de gènere no és només la domèstica,
febrer, amb el Reial Decret Llei Empitjorament tes mútues puguin donar l’alta mèdica. Reforma i que, a més, s’hagi preocupat sinó que la patronal també ho és i ben
3/2012, de mesures urgents per dels contractes per exigir una més àmplia regulació dura. No combatre-la col·lectivament
a la reforma del mercat laboral, Implicacions de la Reforma del dret a vaga. Segons Duran i Llei- ens fa més vulnerables a totes i
dos dels seus artífexs, Mariano 1. S’estableix, per les empreses de da, aquest no pot anar contra l’interès tots, amb la què ens ve a sobre.
Rajoy i el ministre d’Economia menys de 50 treballadors/es, una I és que la reforma no és només agres- general, és a dir, l’interès que els po-
Luís de Guindos, deixaven anar nova modalitat de contracte indefi- siva, també és molt regressiva. Amb ders polítics i econòmics decideixin; en Berguedà i Bages
que és «extremadament agres- nit que té un període de prova d’un l’excusa de crear llocs de treball, els definitiva, els seus propis interessos.
siva». A continuació, en deta- any, durant el qual l’empresari pot i les treballadores portem més de 30 El Berguedà i el Bages, especialment el
llem els punts més rellevants. acomiadar sense cap indemnització i anys empassant-nos reformes laborals Conseqüències per les dones primer, són comarques castigades per
sense necessitat d’al·legar cap causa. que només empitjoren les nostres con- l’atur, la mobilitat geogràfica, la preca-
Expedients de Regulació dicions de vida; i amb aquesta última, Tot i que la classe política porta rietat, els contractes porqueria, entre
d’Ocupació 2. Es desregularitza el contrac- ens situem molt a prop de les condi- anys atribuint-se mèrits al voltant de altres (6). Som, doncs, carn de canó
te a temps parcial: es perme- cions laborals de fa més de 100 anys. l’eradicació de la discriminació laboral per l’explotació laboral, ja que la ne-
1. S’amplien els supòsits d’EROs: trà que els treballadors a temps (entre altres) envers les dones, la no cessitat ens estreny. Som especialment
les empreses podran acollir-se a parcial puguin fer hores extres. El poder empresarial s’engrandeix i en alteració del sistema empresarial ha vulnerables a la coacció econòmica.
aquesta modalitat al·legant pèr- 3. S’amplia fins els 30 anys el con- surt molt beneficiat. Davant un pano- perpetuat que la major part de les do-
dues actuals o previstes o la simple tracte de formació i aprenentat- rama de por a la manca de recursos nes patim el pitjor del mercat laboral: Per això, és important que no perdem
disminució persistent d’ingressos o ge fins que l’atur baixi al 15%. i de feina de la major part de la po- segregació ocupacional (5), temporali- de vista quina és la direcció que estan
vendes durant 3 mesos consecutius. blació, les empreses podran aplicar tat en la contractació, jornada a temps prenent totes les mesures imposades
Deteriorament tota mena de xantatges i mantenir parcial, menys promoció professional amb la crisi. No hem d’oblidar que,
2. A més, les empreses ja no hauran de la negociació col·lectiva els i les seves treballadores ben so- o reduccions de jornada per cures fa- molts i moltes de nosaltres, ja portem
de comptar amb l’autorització de les tmeses: que si rebaixes de sous i/o de miliars. Tot això es tradueix en menors molts anys en crisi. Que la nostra ne-
administracions per tirar endavant 1. Els convenis sectorials o col·lectius categoria, que si generalització dels percepcions salarials, menors quan- cessitat no sigui la riquesa i el poder
els EROs i, en cas de desacord amb perden la seva funció d’eina regula- contractes porqueria, que si acomia- ties de prestació per atur i menors de les elits econòmiques i polítiques.
els sindicats, ho resoldrà un jutge, dora. L’empresariat podrà despenjar- daments per malalties, que si períodes pensions. Més pobresa per les dones.
en un plaç no superior a 2 mesos. se i aplicar directament el conve- de prova interminables, que si canvis Notes:
Les sentències sobre EROs no es ni de l’empresa (en cas d’existir) o d’horaris, que si mobilitat geogràfica, En aquest context, la ministra de Sa- (1) Pèsol Negre núm. 55, Eleccions, crisi i
podran recórrer davant el TS quan negociar directament amb les i els que si acomiadaments per manca de nitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana més del de sempre.
afectin a menys de 50 treballadors. treballadors, establint-se un organis- vendes (tot i que no cal que hi hagin Mato, ha anunciat un Pla Nacional (2) El passat 25.01.2012, CCOO, UGT i
me mediador en cas de desacord. pèrdues) o per causes objectives que d’Ocupació per Dones, emmarcat CEOE acordaven que l’increment salarial
3. Aquest pretext, així com per La pròrroga automàtica dels con- només ha avaluat l’empresa; i limita- dins la reforma laboral; una Estratè- anual basat en l’IPC sigui, fins al 2014, infe-
raons anomenades objectives venis col·lectius tindrà una du- ció del possible conflicte i negociació gia Global contra la Discriminació; i rior a aquest índex, minvant encara més la
(3), serviran per canviar les con- ració màxima de 2 anys, deixant col·lectives. I tot, molt bé de preu un Pla Personalitzat contra la Violèn- capacitat adquisitiva dels i les treballadores.
dicions laborals de la plantilla: pas després a la negociació in- i amb la possibilitat de contractar cia de Gènere. Segons les seves de- (3) Per raons econòmiques, tècniques, or-
L’empresa podrà alterar la jornada dividual si no hi ha nou conveni. altres persones amb pitjors condi- claracions, les dones hauríem de ser ganitzatives o de producció.
laboral, horaris, sous i torns, així com cions contractuals i amb tota mena el motor de la proposta econòmic- (4) Fins ara era de 45 dies per any amb un
aplicar la mobilitat funcional (incloent 2. S’elimina l’accés al conflicte col·lectiu de bonificacions per les empreses, laboral del PP. Quanta hipocresia. màxim de 48 mensualitats.
la degradació de categoria professio- quan l’empresa negui als represen- també incloses en aquesta nova llei. (5) La segregació ocupacional per sexe és la
nal) i la geogràfica. En cas de què les tants dels treballadors informació de Del què es tracta en realitat és de donar tendència a que homes i dones treballin en
persones afectades no vulguin accep- caràcter reservat o quan no els co- Una vegada més, els i les què produïm, llargues mànigues a l’empresa. Per una diferents ocupacions, separats uns i altres
tar les noves condicions, l’empresariat muniqui determinades informacions. que fem que el què ens envolta funcio- banda, s’aboca les dones a continuar en l’estructura ocupacional. Aquesta sepa-
podrà rescindir contractes, només ni, estem més lluny de l’anomenat be- sent mà d’obra barata i esclava. Efec- ració significa exclusió social de les dones
indemnitzant amb 20 dies per any 3. S’ha exclòs l’ús del conflicte nestar, de l’anomenada qualitat de vida tivament, som el motor de l’economia perquè s’ubiquen, en termes generals, en
treballat, amb un màxim de 9 mesos. col·lectiu per «litigis relatius al com- i més a prop de la precarietat, la pau- patronal, acostumades a dures condi- ocupacions amb pitjor estatus i condicions
Els empresaris podran baixar els pliment pels representants dels tre- perització, l’ansietat i la inestabilitat. cions laborals que es generalitzen, amb de treball desfavorables.
salaris, sense necessitat d’acord, balladors i els experts que els assis- aquesta reforma, a tota la població ac- (6) L’atur al 2011 va ser de 7,26% al Ber-
avisant amb 15 dies d’antelació. teixin de la seva obligació de sigil·li.» Però no contents amb tot això, el tiva; les dones són objectius perfectes guedà i de 8,27% al Bages, més d’1 punt
Cal afegir que aquesta rebaixa passat 20 de febrer, el president de la per assumir aquesta càrrega i garantir per sobre la mitjana catalana. Però el què
no està limitada per la legislació. Altres CEOE, José Luís Feito, va plantejar que l’increment dels guanys empresarials. és especialment escandalós és que a amb-
les persones en atur puguin deixar de D’altra banda, s’estableixen tot un llistat dues comarques la taxa de temporalitat
Indemnitzacions: cap a 1. Les persones aturades que cobrin la cobrar la prestació en el moment en d’incentius i bonificacions per les empre- dels contractes realitzats supera el 90%, el
l’acomiadament gratuït prestació estaran obligades a realitzar què refusin la primera oferta de feina. ses, per facilitar la contractació de dones què implica per una banda, no renovació
serveis d’interès general en benefici de Sembla ser que la possibilitat de triar i la igualtat salarial. Un negoci rodó. de contractes i les bonificacions empre-
1. Abaratiment considerable de la in- la comunitat. S’hi suma el fet que la una feina digna li sembla massa ge- sarials que se’n deriven; de l’altra, inesta-
demnització per acomiadament impro- reforma obre la possibilitat de despa- nerosa, tal i com va recalcar. En definitiva, que l’elit política ens fa bilitat i precarietat pels i les reballadores
cedent dels contractes indefinits, que txar els/les empleats/des públics/ques servir per quedar bé davant la opinió d’aquestes zones.

4. agressions al territori
4
Neix la plataforma Salvem Callús
Primer objectiu: aturar el projecte d’abocador
de Sant Mateu de Bages
Precaria
Manresa, novembre de 2011
també de classe I a una altre empresa Josep Maria Pelegri també d’UDC. l’ampliació de l’abocador de runa de pobles, hi ha moltes persones atura-
Tot comença el juliol passat quan en del mateix Lluis Basiana. Però l’escàndol no s’acaba aquí, la GRB i la possible ubicació d’un gran des. Per aquest alcalde que pensa que
alguns mitjans de comunicació va companya d’en Lluis Basiana és l’Olga polígon industrial de 83 ha en terreny «tot el què no són pessetes són pun-
aparèixer la notícia que s’està estu- Però les sorpreses no finalitzen aquí. Sànchez, actual regidora de Seguretat agricola promogut pel Consorci de la yetes» l’abocador de residus urbans
diant l’ubicació d’un «dipòsit de ma- En aquest projecte d’aportació priva- Ciutadana a l’Ajuntament de Manresa Zona Franca de Barcelona, on Iberpo- de classe II a terme de Sant Mateu de
terial provinent d’ecoparc» al paratge da i gestionat per la iniciativa privada, també per UDC, és a dir companya de tash està interessat a ubicar-hi part de Bages, on el municipi de Callús no en
de la Portella a Sant Mateu de Bages. s’hi suma el coneixement d’una so- partit d’en Pere Ribera. la seva nova organització amb el pro- sortiria beneficiat econòmicament ja
Aquest «dipòsit de material provinent cietat vinculada per lligams familiars i jecte Phoenix. que les taxes anirien per l’Ajuntament
d’ecoparc» fa alertar les veïnes més polítics. Començant pel propietari del Davant d’això les veïnes decideixen de St Mateu de Bages i Callús només
properes al paratge de la Portella, el terreny Joan Portella, que és cunyat constituïr-se en plataforma i així es va Un dels motius que més ha fet alertar en rebria els perjudicis: males olors, fil-
municipi de Callús. Va passar el mes de Joan Ferrer soci de Lluís Basiana en crear l’octubre passat la Plataforma la població del municipi de Callús és tracions de lixiviats en el sòl amb risc
d’agost i les vacances i el setembre les algunes de les seves empreses i alho- Cívica Salvem Callús, nascuda arran l’acceptació de tots aquests projectes de contaminació del riu i els aqüífers,
notícies es confirmaren: un abocador ra cosí de l’alcalde de Sant Mateu de de la problemàtica amb l’instal·lació per part de l’alcalde Enric Vall de Vi- trànsit de camions, etc... Doncs per
de residus urbans de classe II. Els eco- Bages, en Pere Ribera d’Unió Demo- d’aquest abocador, però també per al- lamaró (CiU). Un alcalde que farda de l’alcalde aquest projecte no sembla
parcs són unes instal·lacions on va a cràtica de Catalunya (UDC) que és al- tres amenaces que està tenint i tindrà «venir de l’empresa privada» i que per malament, perquè pot generar «llocs
parar tot el residu del contenidor gris hora assessor del consell d’Argicultura, el poble de Callús: la ubicació d’una ell l’objectiu és «no deixar escapar cap de treball». A més ell prové del món
(el rebuig) es comprimeix i s’embolica Ramaderia, Pesca i Medi Natural en empresa de material químic Grup ADI, tren» ja que a Callús, com a tots els del transport i no seria estrany que al-
amb polietilè per després dipositar-ho guna concessió s’adjudiqués en cas de
en dipòsits i enterrar-ho en el sòl per què aquest abocador es fes.
sempre més. Al·legacions presentades per la plataforma Salvem Callus
Salvem Callús va presentar en el marc
Al conèixer aquesta notícia, un grup - L’engany amb el nom que pretén rebre la benedicció com a iniciativa beneficiosa per al medi (“projecte d’exposició pública del projecte un
de veïnes del poble va començar a d’actuació específica d’interès públic en sòl no urbanitzable, per a la RESTAURACIÓ D’ACTIVITAT EX- seguit d’al·legacions amb la finalitat
organitzar-se i informar-se d’aquest TRACTIVA D’ARGILA, MITJANÇANT EL REBLIMENT AMB BALES DE MATERIALS ADEQUATS” d’aturar-lo
projecte. El projecte és promogut per
l’empresa Efienergia (que pertany a - La denúncia que s’intenta amagar en un projecte d’interès públic quan en realitat l’únic que pretén és A dia d’avui ha finalitzat el període
un holding d’empreses anomenat EM el rendiment econòmic per part d’un privat. d’exposició pública i l’Ajuntament
Grup) i que ha presentat el projecte a de Sant Mateu de Bages s’ha ren-
l’Ajuntament de Sant Mateu de Bages - Es vol situar em mig d’un corredor verd, en una zona catalogada per el planejament urbanístic com a tat les mans amb la resposta de les
ja que el terreny es troba en el terme protecció especial i en mig de dos torrents que conflueixen i desemboquen al riu Cardener. al·legacions, diu que «encarregarà un
municipal d’aquest municipi, malgrat informe extern» a una persona tècni-
trobar-se molt proper al nucli de Callús. - Els residus provindran de l’àrea metropolitana de Barcelona, el Bages ja cobreix la seva quota de resi- ca de la matèria ambiental per tal que
dus amb l’abocador de Bufalvent (Manresa), així s’incompleix els principis d’autosuficiència i proximitat avaluï el contingut de les al·legacions
Més sorpreses van quedar les veïnes indicats en les directives europees, espanyoles i catalanes. presentades. Així doncs s’està a
quan descobreixen que el president l’espera de què hi hagi una nova
d’aquesta empresa és l’empresari Lluís - Les distàncies amb l’ubicació de l’abocador i els nuclis habitats són molt curtes, una instal·lació resposta com també que es publiqui
Basiana propietari també de Gestora d’aquestes característiques genera pudors, tal com s’ha pogut demostrar en els abocadors Elena de l’informe ambiental de l’Oficina de
de Runes del Bages (GRB) una em- Cerdanyola del Vallès i Vacarisses. Gestió Ambiental Unificada (OGAU).
presa que actualment té un abocador
de classe I on teòricament s’hi hauria - El projecte no presenta com es pot resoldre el problema de mobilitat que generarà al nucli de Callús Mentrestant la plataforma Salvem Ca-
d’abocar material intern, runes provi- amb 20 camions diaris carregats amb 18 bales de 1,5 tones cadascuna. llús continua fent campanya contra
nents de la construcció. Però la gent aquesta instal·lació, mostrant el seu
de Callús saben que no és així ja que - Aquesta instal·lació no respon a cap necessitat urgent de tractar els residus dels habitants dels mu- rebuig, no pel simple fet que hagi to-
s’han vist camions abocant material nicipis de la zona. Actualment a l’abocador de Bufalvent (Manresa) s’hi aboquen uns 75.000 tones de cat d’aprop, sinó perquè l’ubicació no
que no tenia aspecte de runa, i fins i residus/any en aquest s’hi pretén abocar 110.000 tones de residus/any. és la correcte: en mig de dos torrents,
tot, veure de matinada pujar camions a prop de nuclis de habitats, amb
per la carretera que porta a l’abocador. - També es va denunciar el possible delicte de prevaricació, per la vinculació política i familiar amb al- uns residus que no seran generats a
La confirmació d’aquestes sospites és caldes, propietari i empresari. la comarca ni a la regió central, sinó
les últimes notícies aparegudes el mes a l’àrea metropolitana de Barcelona,
de novembre passat al diari Regió7 i - I finalment, en el projecte presentat no hi ha cap previsió de control de les bales dipositades en el futur, que l’interés d’aquest abocador és
el digital ManresaInfo.cat on explica- més enllà dels sis anys de vida que es preveu per a aquesta instal·lació. Què passarà al medi ambient totalment privat i que pretén ser ges-
ven que l’unitat de servei i protecció (aigua, aire, boscos...), un cop acabat el projecte? tionat per una empresa que no dóna
de la natura SEPRONA de la Guardia cap garantia de bona gestió sinó tot
Civil està investigant a GRB per abo- el contrari.
caments il·legals. I més quan a l’any
2002, l’Ajuntament de Sant Joan de Per més informació: http://salvemca-
Vilatorrada va clausurar un abocador llus.blogspot.com
Vols col·laborar amb nosaltres?
Envians els teus textos a:
pesolnegre@berguedallibertari.org

5. laboral
5
Jordi Simon Perayre (Berguedà Actual):
vist per a sentència Flors
Berga, novembre de 2011
El proppassat 29 de febrer, a les una altra entitat, vendre els actius,
11,30 h al Jutjat Social de Manre- deixar el local de lloguer i llogar un
sa, es va dur a terme el judici que apartat de correus. Mentre arribaven
ha de determinar si l’empresa Ini- els socis accionistes es va fer una con-
ciatives Berguedanes de Comu- centració de protesta d’unes vint per-
nicació SL, editora del periòdic sones davant la seu de l’empresa. Les
Berguedà Actual i el que llavors concentrades van exigir la readmissió
era el seu gerent, Jordi Simon Pe- de les companyes acomiadades o el
rayre va acomiadar improceden- pagament del que es deu a les dues
tment dues de les seves treballa- treballadores, afiliades a la CGT de
dores. Els fets van succeir, durant Berga, que van ser acomiadades de Fotos: El 15 de desembre una vin-
el passat mes de juny (vegeu pà- manera improcedent el mes de juny tena de persones es van concen-
gina 3 de l’edició número 53 del passat. Jordi Simon, no va voler do- trar davant de la seu de l’empresa
Pèsol Negre). A partir d’aquests nar la cara ni en aquells moments fer on hi tenia lloc una junta general
acomiadaments, la CGT de Ber- cap comentari als altres mitjans de de l’empresa.
ga —sindicat on les treballado- comunicació que hi havia convocats
res estan afiliades— ha convocat al carrer.
dues manifestacions i ha donat a
conèixer aquest conflicte laboral La CGT de Berga va explicar que des del com les vacances que no vam portar volem més diners dels que ens corres- definitiva es va fer el desentès de tot
arreu de la comarca del Bergue- juny l’empresa ha funcionat amb tre- a terme i se’ns devien, i que a causa ponen i disculpant-se per la nostra i més. Pel que fa a l’estat de comptes
dà, especialment a Berga, on fins balladors en negre, becaris i estudiants d’això, vam haver de prendre com a actuació (manifestacions, informació que havia de demostrar si era un aco-
ara l’empresa tenia la seva seu. en pràctiques. El gerent Jordi Simon Pe- mesura, per cobrar el que ens corres- sobre els fets...). Les disculpes i les miadament objectiu o improcedent,
rayre ha defugit la negociació i no ha ponia, ja que no volia arribar a cap explicacions, les hauria d’haver fet Simon va presentar un auditoria. Efec-
Després que no s’aconseguís arribar a volgut pagar el que es deu a les treba- acord. També vam informar-lo que arribar a les treballadores afectades, tivament l’auditoria que aportava Si-
un acord entre el sindicat i l’empresa, lladores. «A causa de la seva mala ges- ens va despatxar de manera improce- enlloc d’amagar-se i mentir a través mon certificava que no hi havia diners,
ha plogut molt al Berguedà Actual, en tió les treballadores han perdut la feina i dent dels nostres llocs de treball i que de correus electrònics i, sobretot, cal- tanmateix l’auditoria s’havia fet el 23
un intent per tirar endavant l’empresa, l’empresa s’ha enfonsat. És lamentable els contractes, tenien una categoria dria que pagués allò que ens deu. No de febrer de 2012!, quan els acomia-
alguns dels socis es van plantejar aga- que empreses amb tantes ajudes públi- laboral que no era la corresponent i demanem més diners, només els que daments es van fer al juny de 2011 i
far les regnes del projecte efectuant ques no hagin de respondre de manera per suposat tampoc el sou.» ens corresponen, tan fàcil com això, el tancament definitiu de l’empresa
alguns canvis, especialment pel que fa més seriosa de la seva gestió.» el que és nostre per dret per haver el desembre passat. Per tant, tampoc
la gerència, per aquest motiu durant El canvi de gerència no es va dur a treballat deixant-nos la pell en aques- queda provat que en aquell moment
la tardor Inciatives Berguedanes de L’Esther, una de les companyes afec- terme, ja que la situació que va deixar ta empresa.» no hi haguéssin diners.
Comunicació SL, va editar en paper tades per aquest acomiadament, Jordi Simon era insostenible, i va conti-
un parell de números més de la pu- explica que «es va dur a terme una nuar ell com a gerent, deixant de pro- Ara queda esperar la sentència del
blicació, cosa que segons han explicat reunió de socis de la mercantil Inicia- duir el diari Berguedà Actual en suport Primer judici jutge sobre la procedència o no dels
fonts properes a l’empresa no va ser tives Berguedanes de Comunicació paper i seguint aportant les noticies acomiadaments. També quedem a
gens fàcil ja que el mateix Jordi Simon SL, on el llavors soci de l’empresa, mitjançant la web del mateix diari. a Jordi Simon l’espera del nou judici per la deman-
va acabar posant «pals a les rodes», Josep Santacreu, s’oferia a dur a ter- da presentada per les treballadores i
dificultant la tasca dels socis/es. Una me les feines de director, per intentar Les dues companyes expliquen que Les treballadores i el sindicat van de- el sindicat per les diferències salarials
de les possibles raons perquè Simon recuperar el deute obtingut pel ge- amb la darrera manifestació davant mandar a Inciatives Berguedanes de no cobrades el darrer any en virtut de
boicotegés aquesta nova etapa del rent, amb la modificació del diari Ber- del Berguedà Actual pretenien donar Comunicació SL i a FOGASA. Jordi Si- la no aplicació correcte del conveni.
periòdic, podria venir relacionada amb guedà Actual en suport paper, amb la cara i seguint mostrant «la nostra mon, l’antic gerent, va presentar-se al La situació és d’allò més perversa:
què alguns dels socis van confirmar la nous continguts i una nova proposta inconformitat, però ni els socis que judici acompanyat del seu gestor i un amb els diners que costa un auditor,
seva voluntat amb la CGT de pagar a d’idees molt innovadores.» I afegeix, van anar a la reunió que per aquell auditor. Les treballadores hi van anar un gestor i tota la pesca; una empre-
terminis part del deute de l’empresa «Abans d’agafar la gerència, vam dia tenien convocada, ni el gerent, amb l’advocada de la CGT (la Isabel), sari mínimament intel·ligent hagués
amb les treballadores acomiadades i reunir-nos amb el senyor Santacreu, que es va amagar i no va sortir en alguns amics i alguns companys del arribat a un acord econòmic amb les
la possibilitat de readmetre-les quan la per comunicar-li la nostra situació i el cap moment; ens van voler donar cap sindicat. En un principi el jutge prete- treballadores. Tanmateix aquest no
situació del periòdic fos més favorable. deute pendent, ell es va comprome- resposta.» A pocs dies del judici, les nia que s’arribés a un acord i no es fes és el cas. Si bé les treballadores han
Finalment, aquests socis es van veure tre que quan fos possible intentaria companyes Lídia i Esther, explicaven el judici, ja que no es tracta de molts tingut un comportament exemplar a
obligats ha abandonar el projecte. abonar-nos la quantitat que ens havia que «ara sí tenim una resposta i com diners. Tanmateix, Simon només ofe- l’hora de defensar allò què és just i
de liquidar l’empresa, que ell estava sempre amagada, sense donar la cara ria uns mobles d’oficina. Per tant, més legal; l’empresari ha estat un exem-
El passat 15 de desembre, a les ofici- al corrent de tots els esdeveniments, i de la manera que ja coneix tothom, tard es va celebrar el judici, on Simon ple de mala gestió, de mala fe, d’una
nes del Berguedà Actual es va cele- incloses les demandes que vam po- de com sol actuar aquest personatge. no va saber explicar qui va treure els gran irresponsabilitat i, finalment, de
brar una junta general on, entre altres sar, perquè el gerent Jordi Simon, no Ens hem assabentat que Jordi Simon darrers tres números de la publicació, poca intel·ligència. Esperem que aca-
coses, es pretenia ratificar el gerent ens pensava abonar ni la quitança s’ha dedicat a enviar correus electrò- tampoc va saber explicar perquè no bi el millor possible per les treballado-
—el senyor Jordi Simon Perayre—, corresponent, ni les diferents pagues nics a diferents persones, entitats i s’aplicava el conveni que legalment res. Seguirem informant.
tancar l’empresa cedint l’activitat a extraordinàries d’estiu, hivern, així associacions de la comarca dient que corresponia a les treballadores i en
Vols col·laborar amb nosaltres?
Envians els teus textos a:
pesolnegre@berguedallibertari.org

6. Política parasitària
6
Els sous d’alguns polítics al Berguedà
A la comarca, els polítics cobren uns sous desorbitats mentre la resta de gent
pateix retallades salarials, laborals i socials.
POP
€ Alcalde Dedicació Junta Govern Assistir a Ple Grups anual Regidors Comissions Vàris
L’Espunyola, febrer de 2012
Berga 45.731 € 100% Tinents 6.000€ 602€/any + 1560,60 € 624,24€/mes + assistir a Ple
L’estat actual de l’economia fa en-
comissions
tendre que les coses no van gens bé,
ja que la gent es queda sense feina, Gironella 33.132 € 100% 75 € 10 € 50€/mes 15€/mes 60€
no hi ha diners per a res i entrarem Puig-Reig 27.392 € 80% 266,43 € 95€/mes 145,35€ mes +
en una espiral de desesperació. Però
és curiós observar com moltes de les 15 €
empreses mínimament grans estan Avià 9.256,44 € 70% 137,5 € (2 al 82 € (cada
aconseguint grans beneficis encara
que estiguin orquestrant EROs, EREs i mes) dos mesos)
d’altres sigles ben legalitzades. La Pobla 1458,81€/mes ? 80 € 14 pagues
Bagà 51.953,54 € ?
Tot fa creure que això que tenim no Vilada 2750€/mes ? 14 pagues
és una crisi qualsevol, ja que ha se-
guit una sèrie de passos que eren, i Presi Vice-Presi x5 Presi Grup x6 Diputat x15 Portaveus x4
són, de manual. Ha concordat massa Dipu Barna 8265,98€ 6921,17€ 6921,17€ 5967,60€ 3795,85€
la realitat amb la teoria. Alcalda Cercs Regidor Navàs Regidor Navarcles
El més senzill és que la resposta més President Comissions Plens
simple sigui la més certa. Estem vivint CCBerguedà 24421€ 220,9€ 132,17€
una reestructuració capitalista on els
11 membres 19 membres
petits i mitjans empresaris han de
tancar i cedir el seu terreny i la seva
quota de mercat a les grans empre- de quan cobren els polítics en aquest entre d’altres coses. I moltes de les que porten els alcaldes al seu càrrec, contractar-se a ells mateixos. Però
ses, en el major dels casos multina- país, ni quanta gent cobra dels nos- despeses que pot arribar a tenir un com els 60€ que cobren els assistents com la llei no ho permet, hi ha un sis-
cionals lligades als poders polítics i tres diners (una forma d’anomenar ajuntament només les gaudeixen ells, a les comissions a Gironella, les in- tema molt apreciat no només en el
financers, casualment els mateixos els diners dels contribuents). els seus sequaços i amics de negocis. demnitzacions que reben emmasca- món empresarial. Avui jo et contracto
que han creat aquesta crisi. És revelador el fet que es realitzen un rades com a sous o les que els hi que- a tu i a les teves empreses i tu em
elevat nombre de xerrades, presenta- den després de deixar el seu càrrec,... contractaràs a mi i als meus amics i
També cal observar que malgrat els Començarem per veu- cions, benvingudes, berenars, esmor- No hem d’oblidar un altre aspecte familiars demà.
enormes beneficis de les empreses, zars i d’altres actes, els quals costen amb el qual també s’enriqueixen: la
estan acomiadant a un gran nom- re la dificultat de poder un «pico» i són de dubtós interès multiplicitat de càrrecs. Els polítics El més lamentable és que encara re-
bre de gent. Tot això no és degut a públic. són pluriempleats, ja que n’hi ha que bin vots, ja que està més que demos-
la manca de diners, ni a la manca calcular quan cobren tenen diversos càrrecs. Poden treba- trat que han mentit sense parar, amb
d’idees innovadores per crear treballs I no només són els alcaldes els que llar tantes hores al dia i poden fer falses promeses i amagant les coses
inútils i alienadors. Estem vivint, entre Podem trobar el sou anual brut d’un es dediquen a xuclar tot el que po- tantes feines alhora. Són membres de que tenien pensat fer. I no se’n salva
d’altres, una reestructuració laboral alcalde, com el de Gironella que co- den. Tots els regidors també cobren consells assessors, mancomunitats, cap partit polític, ja que demostren
(com en tots els altres àmbits, com la bra 33.132 €, el de Puig-reig que co- d’aquestes coses. Els de l’oposició consells comarcals, vocals en consells quines són les seves intencions reals
sanitat, els servies socials, l’educació bra 27.392€, el de Bagà que cobra menys i els del govern força més, ja com els dels parcs naturals, consor- al rebre els sous que reben, al votar,
i, com no, les relacions de poder en- 51.953€ o el de Berga, que cobra que poden participar de les juntes cis de gestió de les aigües i residus,... a favor o en contra, de les mesures
tre les persones) on es deslocalitzen 45.731€. O podem trobar el sou des- de govern, i a les comissions i con- entre tota una munió d’institucions que s’estan prenent i al no denunciar
la majoria de feines a regions on els granat en mensualitats, com l’alcalde sells tenen càrrecs de confiança, com diverses. insistentment la injustícia que viuen
sous siguin més baixos. Gràcies a de La Pobla de Lillet que cobra 1.458€ pot ser per exemple a l’ajuntament cada dia.
això, per a ser més competitius (un o el de Vilada, que cobra 2.750€ . de Berga, on els tinents d’alcalde co- A la comarca tenim el cas del polèmic
eufemisme d‘abaratir despeses mit- Però resulta que aquesta última dada bren 6.000€ per assistir a les juntes alcalde de Cercs, que no sé quan co- A més, per acabar-ho d’adobar, gran
jançant els sous) hem de precaritzar és enganyosa, ja que normalment co- de govern. A Gironella, pel simple fet bra per aquest càrrec, però sí per ser part dels polítics s’escuden que co-
les relacions laborals, baixant sous, bren 14 mensualitats. d’assistir al ple cobren 120€ i a Avià un dels 5 vicepresidents de la diputa- bren menys que les recomanacions
facilitant els acomiadaments i totes 82€. La qüestió és saber quants plens ció de Barcelona. Són 6.921€ al mes que fan diferents entitats municipa-
aquelles coses que es van aconseguir Després , pel fet de ser alcaldes, són es fan a cada municipi. (cal remarcar que el president cobra listes com l’Associació Catalana de
fa 30 anys. Alguns ja porten massa presidents de les diverses comissions, 8.265€ al mes, els presidents dels 6 Municipis o la Federació Catalana de
anys avisant-nos del que ens passarà. consells o juntes de govern que hi ha També, pel simple fet de ser regidor grups polítics 6.921€ al mes, els 15 Municipis. Per exemple a Berga, una
al municipi. En el cas de Gironella en es pot aconseguir un sou. A Berga diputats 5.967€ al mes, entre ells població entre 10 mil i 20 habitants,
Davant d’això, hi ha gent que posa són 2 consells i 3 comissions. A Ber- cobren 624€ cada mes. A Puig-reig un regidor de Navàs, i per últim els es recomana que l’alcalde cobri entre
l’esperança en un seguit de coses. ga, per exemple, per assistir a tots els cobren 145€ més 15€ de suplement. 4 portaveus, entre ells un regidor de 61.000 i 62.000 euros l’any. Tot això
Una d’elles és la política i les persones plens i les comissions cobren 6.002€ És curiós com destaca el cas de Giro- Navarcles, que cobra 3.795€ al mes). ho venen com a mesures d’austeritat,
que s’hi dediquen; els polítics. l’any. A Avià hi ha 2 juntes al mes nella, on cobren 15€ al mes. Hauran però és tot una farsa, ja que són ells
i per assistir a una cobren 137’5€. A buscat una altra banda per embutxa- També tenim el consell comarcal, mateixos, els polítics, qui marquen
Però tinguem-ho clar. Aquesta gent Puig-reig cobren 266€ per assistir-hi, car-se els diners, fent que el partit del on només el president té un sou pel aquestes números.
treballa per al seu propi benefici i no a la Pobla 80€ i, per últim, a Gironella govern aconsegueixi més beneficis. càrrec, de 24.451€. Però els altres
per amor a l’art. Si fos així, els polítics 75€ per junta i 60€ per comissió. Però la cosa no acaba aquí. Els grups membres, encara que no tenen un És vist que tot és una gran mentida.
tindrien càrrecs no remunerats. Són municipals, o sigui, els partits que sou per aquest concepte, cobren per Hem de començar a fer fora a tota
persones que viuen de l’explotació També es cobra per assistir als plens surten elegits als plens municipals, assistir a la feina. 220€ per les comis- aquesta colla, ja que no necessitem
de les altres persones, xuclant-los-hi dels ajuntaments. Generalment són tenen un sou i, conseqüentment, els sions de govern i 132€ per assistir als ningú per a que ens mani mentre ens
la sang (en aquest cas els diners) mi- un al més, o fins i tot un cada dos seus membres. Així doncs a Puig-reig, plens comarcals. De plens no se’n fan roba. Som prous com per autogestio-
tjançant impostos, sous, dietes, co- mesos com és el cas d’Avià. Això fa cada partit, cobra 95€ al mes. A Gi- sovint, però de comissions n’hi ha un nar-nos les vides, tant a nivell privat
missions, regals, favors i influències. pensar que tant útils i necessaris no ronella 50€. I a Berga cobren 1.560€ bon nombre. com a nivell comunitari. Sense polítics
són, ja que fan plenaris molt sovint. A a l’any. serem més felices.
Si no convencen aquests arguments més, estan cobrant un suplement per A més, la gran part d’aquests profes-
poc clars, a continuació es mostren assistir a les reunions de la feina dins Totes aquestes dades no sabem si són sionals de la política i la mentida, a
tot un seguit de dades on es procuren les hores cotitzades. diners bruts o nets, si es declaren a part de tenir una multiplicitat de cà-
aclarir els sous que tenen aquesta co- hisenda o quin ús se’n fa d’ells. Tam- rrecs, tenen una feina externa o di-
lla de paràsits. A més, no existeix una Hem de tenir present que també poc es pot saber quan cobren ja que verses empreses amb les que cobren
base de dades ni es té coneixement cobren per dietes i desplaçaments, falten moltes dades, com la dedicació grans sous, cosa que fa que puguin

7. abusos de poder
7
Mortals abusos policials a Manresa
Una altra mort sota custodia policial Manifestació contra els Mossos
L’espurna ACAB
Manresa, gener de 2012 La testimoni dels fets també va denunciar que els Mos- Manresa, febrer de 2012
sos d’Esquadra la van comminar a abandonar el lloc o
Quan només fa tres mesos de la sinó l’haurien de detenir. Va ser llavors, quan ella va El passat dissabte 14 de gener una
mort de Mustapha El Marracki, arri- marxar per a avisar a la família, però al tornar es va manifestació que comptà amb la par-
ba la segona mort a mans dels Mos- trobar a Sergio amb una parada cardiorespiratòria. El ticipació d’unes 200 persones reco-
sos d’Esquadra a Manresa. Els fets detingut va ser traslladat a l’Hospital Sant Joan de Déu rregué els carrers de la ciutat de Man-
van passar el 31 de desembre, quan de Manresa, on va entrar en estat de coma induït a la resa sota el lema «N’estem fartes! De
els Mossos d’Esquadra detenen a Unitat de Cures Intensives. Segons la família, l’informe la policia, de pallisses, redades, humi-
Sergio E.C. i, acte seguit, el maten mèdic detalla les contusions que presentava el cos liacions, morts,...».
a causa dels cops i la pressió que li d’en Sergio en el moment de l’ingrés a l’hospital. Manifestació per la mort del Mustapha.
van propinar. Sergio va morir per un La manifestació fou convocada des
parada cardiorespiratòria hores des- de diverses individualitats, sobretot una gran pancarta fou desplegada, on s’hi podia llegir
prés de ser detingut a l’Hospital Sant L’informe mèdic detalla les arrel d’una nova mort a mans dels «2 morts en 4 mesos. Policia Assassina». La manifesta-
Joan de Déu de Manresa el dia 1 de Mossos d’Esquadra de la Comissaria ció continuà pel carrer del Born i el carrer Sant Miquel
gener. contusions que presentava el de Manresa i recolzada per diversos amenitzada pels càntics, crits i pintades que donaren un
col·lectius de la ciutat. toc de necessària combativitat. A l’arribar a la Plaça de
La detenció es va practicar el 31 de cos d’en Sergio en el moment l’Ajuntament, es llegí una de les octavetes que circul·laren
desembre al vespre, quan Sergio i la Convocada a les 18h a la Plaça Crist aquell dia sota l’atenta mirada dels «Arro’s» (anti-avalots)
seva companya anaven cap a la casa de l’ingrés a l’hospital. Rei de Manresa, comencà el seu reco- aposentats als carrers circumdants. Vora les 19.30 h del
de les familiars situada a les Bases rregut a les 18h i mitja enfilant cap al vespre, es donà per acabada la protesta.
de Manresa. Va ser en un semàfor Les familiars han criticat a la Conselleria d’Interior per- carrer Guimerà de la ciutat. Crits com
quan li van donar l’alto i el van iden- què no els van informar en cap moment del que ha- el de «Mustapha, Sergio, ni oblit ni Ressaltar, que la manifestació comptà amb la presència
tificar. Segons la versió policial, Ser- via passat. Igualment critiquen a diversos mitjans de perdó», «La policia tortura i asesina», d’alguns familiars d’en Sergio i d’en Mustapha.
gio tenia diverses ordres de cerca i comunicació per la poca rigorositat periodística en el «La muerte no se olvida ni se perdo-
captura i va oposar «resistència» a la contrast informatiu i a l’hora de publicar la suposada na, maderos asesinos, las pagaréis Tot i que una manifestació de 200 persones no és pa de
detenció. Però segons declaracions fitxa policial d’en Sergio, la qual la família desmenteix. todas»,... ressonaren pel cèntric eix cada dia a la nostra ciutat, els mitjans de comunicació lo-
de la companya d’en Sergio (present Les familiars de Sergio han presentat una denúncia al comercial davant la suspicàcia i les cals no es feren pràcticament ressò de la mateixa, eviden-
davant dels fets) la detenció es va Jutjats d’Instrucció número 6 de Manresa contra els atentes mirades de les transeünts que ciant novament la voluntat d’ocultar les veus de protesta
practicar de forma «violenta». «Els Mossos d’Esquadra per intent d’homicidi. sortiren en bloc a consumir durant el contra la policia. Altre cop, les raons d’estat per mantenir
Mossos d’esquadra van començar primer cap de setmana de rebaixes. l’estatus quo s’han prioritzat buscant deixar en el silenci i
a donar-li cops quan en Sergio ja A l’altura de la Plaça Sant Domènech l’oblit a les víctimes de l’estat.
estava al terra emmanillat de peus i Les familiars de Sergio han
mans», va explicar la companya. La
testimoni també ha negat que Ser- presentat una denúncia al
gio intentés prendre una arma a un
efectiu policial, tal i com afirma la Jutjats d’Instrucció núme-
versió policial, ja que Sergio estava
amb les mans aixecades i que en ro 6 de Manresa contra els
cap moment va oposar resistència.
«Ell només preguntava perquè se’l Mossos d’Esquadra per intent
detenia», va explicar la campanya.
d’homicidi.
La testimoni també Per altra banda, Felip Puig va recolzar l’operatiu policial
en unes declaracions davant els mitjans de comunica-
ha negat que Ser- ció. Segons la Conselleria d’Interior l’actuació policial
va ser «impecable» i que aquesta situació no s’hagués
gio intentés pren- produït «si el detingut no hagués oposat resistència».
Aquestes declaracions han creat polèmica, ja que la
dre una arma a un pèrdua d’una vida humana mai pot portar l’adjectiu
emprat «d’impecable».
efectiu policial. Manifestació del passat dissabte 14 de gener.
FARTES DELS MOSSOS D’ESQUADRA
El passat 1 de gener, en Sergio, morí prioritat a la versió policial per sobre xequen la veu; el xantatge econòmic agudització de la violència quotidiana que deixen sense cases a famílies
després de ser detingut brutalment de la versió de la companya d’en Ser- o l’aparició de brigades de neteja es- que utilitzen i que se’ls hi ha escapat senceres, la persecució a la dissidèn-
pels Mossos d’Esquadra a Manresa. gio, testimoni visual i directa dels fets. pecífiques per esborrar el desconten- de les mans. Les morts, els desallotja- cia, el manteniment dels privilegis
4 mesos menys un dia havien passat Mentides i veritats a mitges esgrimides tament amb la policia ments dels indignats de Plaça Catalun- dels més rics. Les campanyes de «so-
des de l’actuació policial que acabà en pro de salvaguardar les aparences ya,... només són la punta d’un iceberg lidaritat» impulsades pels Mossos,
amb la vida, també a Manresa, d’en democràtiques de l’estat i la pau so- La mort d’en Sergio a mans dels Mos- que oculta abusos constants. són un exemple prou evident de
Mustapha. cial. sos demostra que la mort d’en Mus- com necessiten netejar-se la cara.
tapha no fou accidental, sinó que era Perquè darrere els somriures de la po-
Altre cop els mitjans de comunicació És en aquest context que s’entenen els possible. Era possible en un estat en licia de proximitat, s’hi amaguen les Però nosaltres, ja n’estem fartes! Far-
han provat de justificar aquesta nova esforços per evitar qualsevol signe de el què les pallisses i els abusos a mans redades racistes, els registres humi- tes de la repressió a la dissidència i a
mort. Difonent a tort i a dret que el protesta que qüestioni la versió oficial de les forces de seguretat es troben a liants, les detencions arbitràries. Darre- la pobresa! Fartes de l’autoritarisme!
Sergio tenia alguns antecedents po- de com se succeïren les actucacions l’ordre del dia. No es tracta de casos re l’apel·lació constant al respecte als Fartes de la complicitat política i me-
licials (augmentats deliberadament) i policials: les pressions als familiars i a puntuals, d’incidents aïllats de violèn- drets humans s’hi pot discernir la pa- diàtica! Fartes de les morts provoca-
alguna que altra ordre de recerca i l’entorn pròxim dels morts o afectats; cia policial, d’actuacions despropor- llissa, la tortura, la vexació... Darrere la des per la Comissaria de Manresa!
captura, com si això fos un atenuant la persecució mediàtica i el setge sis- cionades, d’omissions del deure. Es defensa de la democràcia i la llibertat, Fartes de la policia, perquè ni els vo-
per assassinar impunement. Donant temàtic a les solidàries i a les que ai- tracta més aviat de la prolongació i la hi ha els centenars de desnonaments lem, ni els necessitem!

8. corrupció
8
La Mutua Intercomarcal està
implicada en el cas Urdangarin
Carbassa
El Bages, gener de 2012
Aquests dies ens cansem de sentir els
polítics, empresaris, sindicats dient
que hem de fer un esforç col·lectiu
per sortir de la situació, els governs
no paren de parlar de mesures total-
ment necessàries perquè sinó el vai-
xell s’enfonsa i que suposadament
tot el «meravellós» món que hem
conegut està a l’abisme de la des-
aparició, per tant ens hem de deixar
explotar tres vegades més per el ma-
teix feix de diners, hem de pagar els
impostos estoicament, hem de tenir
els diners al banc, i tot i que no tin-
guem un duro hem de continuar
consumint perquè sinó l’economia
s’enfonsa.
Apel·lant al civisme i la responsabi-
litat col·lectiva davant de moments
difícils intenten tenir la massa treba-
lladora, sobre la qual recauen totes
les recaptacions (pujada de l’IVA i A l’esquerra veiem Miquel Blanch i Ferrarons, director i gerent de la mutua durant els anys
altres impostos, transports, combus- que van pagar 230.000 euros a l’institut Nóos.
tibles, baixada dels sous, multes de
trànsit en augment...), submisa.
I se’n riuen de nosaltres a la cara: ca- seqüeles permanents, que per co- Urdangarin. El Miquel Blanch forma d’assessorament sobre integració la- va durar la campanya abans del ju-
sos de corrupció política i empresarial brar no és gens fàcil. part de la federació d’empresaris de boral durant diversos anys, però hi dici, col·laborava molt amb el banc
a cabassos. Cas Millet que esquitxa a la Catalunya central, és conseller em- ha dubtes sobre els serveis oferts a d’aliments i sortia a moltes fotos del
Convergència, el PP amb diversos ca- Les mútues reben de l’estat els di- presarial, és conseller també de Ser- aquesta entitat. diari).
sos de corrupció, el PSOE també, cas ners que han destinat a les tasques viprun Sociedad de prevención SL,
Gurtel, cas Palma-Arena, bancs que que tenen assignades, però la Segu- és membre honorífic de IESE Alumini El senyor Iñaki Urdangarin va fer En canvi, l’acusació de malversació
disminueixen els seus beneficis però retat Social a vegades es pot negar Association... una ponència el maig del 2006 a de fons públics per part de la Mutua
que no vulguis saber com viuen els a pagar despeses elevades d’algunes Manresa sobre PIMES I MECENATGE Intercomarcal, la junta de la qual està
seus directius... els mils de luxes en mútues per considerar que estan in- Hisenda investiga les activitats de les a la cambra de comerç. La jornada composada per empresaris de tota la
que viuen polítics i empresaris, amb degudament destinats. empreses i entitats i fundacions sen- l’organitzava la cambra de comerç comarca, no ho publiquen pas. No
els diners ben guardadets a paradi- se ànim de lucre d’Iñaki Urdangarin, junt amb la Mutua Intercomarcal. La entenem perquè: no tenen la infor-
sos fiscals, i tot el què no sabem, i La Mutua Intercomarcal és una que van arribar a cobrar 4,1 milions jornada consistia en una taula rodo- mació?, no tenen periodistes?, els
encara tenen la barra d’apel·lar a la mútua que té els orígens a Manresa. d’euros entre 2004 i 2008. Una part na de diversos ponents de mitjans empresaris són part dels ingressos
responsabilitat col·lectiva. Té els inicis el 1933, quan un grup d’aquests diners estava sent des- de comunicació de l’àmbit econòmic del diari i no els poden criticar?
d’empresaris van fundar la Mutua viada per una de les empreses a un que moderava el Gonçal Mazcuñan
Aquests últims dies, que ens hem Manresana d’Assegurances Socials, paradís fiscal. Segons sembla les em- del Regió 7 i en una conferència L’únic que ha publicat els Regió 7 so-
pogut enrabiar novament perquè la per cobrir els accidents i les baixes preses i fundacions de la trama re- d’Iñaki Urdangarin i Diego Torres de bre la Mutua Intercomarcal és que ha
família reial roba encara més diners laborals. Quan la seguretat social bien quantitats milionàries a canvi de l’institut Noos, els dos implicats en col·laborat amb el banc d’aliments!!
dels que, segons les seves lleis, te- se’n va fer càrrec, les mútues sim- dubtosos assessoraments, informes la trama. Perquè no ens sorprèn gaire?
nen estipulats. Hem pogut saber que plement van passar a ser entitats fantasma o estudis bastant ridículs.
una mútua catalana, en concret la sense ànim de lucre que gestionaven L’obertura era a càrrec del president Doncs la veritat és que, si el vaixell i
Mutua Intercomarcal, la junta de la els accidents i malalties laborals. La Entre els que han donat diners al de la cambra de comerç Jordi San- els que deixem que el dirigeixin, es-
qual està composada per empresa- Mutua Intercomarcal va ser fruit de conglomerat Nóos hi ha una llarga tasusana i la cloenda a càrrec de tan tant i tant podrits, per mi ja es
ris de Manresa i rodalies, ha donat l’absorció d’altres petites mútues i llista d’empreses i entitats: Arcelo- l’aleshores president de la Mutua pot enfonsar! A veure si així aprenem
230.000 euros a les empreses de la de la fusió amb la Mutua layetana. mittal España, F. privada Abertis, Intercomarcal, Josep Maria Calmet. a fer girar el timó de les nostres vi-
trama Nóos, que pertanyien a sen- Actualment té sucursals per tota la Caixa d’Estalvis Sa Nostra, Europcar des!
yoret Iñaki Urdangarin i al seu soci península. La junta però, està com- IB, Toyota españa, Adecco Iberia, Te- El millor de tot és que el Regió 7 no
Diego Torres. No són els únics, els posada per empresaris de la zona. lefonica, la SGAE, Volkswagen Audi, n’ha publicat res, tot i q u e
nostres amics i assassins de la família Els últims presidents han estat el Ri- Iberdrola i entre elles hi trobem la tota aquesta informació he estat
Tous també hi han participat amb la card Torras, propietari del Supeco, Joieria Tous i la Mutua Intercomar- publicada a mitjans de comunica-
mòdica suma de 69.000 euros. Lluís Cantarell, membre de IESE, em- cal. ció oficials. El Regió 7 tenim clar a
presari del sector químic, Lluís Ignasi quin bàndol juguen: ràpidament
Anem a veure, però, perquè el cas Pons, d’Inmogest, Josep Mª Calmet, La seguretat social reclama la mòdi- publiquen les mides i antecedents
de la Mutua és més flagrant: de Josep Mª Calmet SL, industria del ca quantitat de 232.000 euros a la d’un noi mort a mans dels mossos
sector metal·lúrgic, (que era presi- Mutua Intercomarcal d’esquadra per justificar un assas-
Les mútues són entitats sense ànim dent quan es van fer els pagaments sinat, accepten la versió de suïcidi
de lucre, que serveixen per prevenir, a l’ONG de l’Urdangarin), Alexandre La mútua va abonar aquesta quan- d’un marroquí que estava detingut
«curar i pagar» a les persones que Blasi, d’Enginy, Psicologia i Producti- titat a les diverses empreses, ONG, i i emmanillat sense publicar la ver-
tenen accidents o malalties laborals. vitat... instituts de la trama Noós. sió de la família tot i que han par-
Tot i que qualsevol persona treballa- lat amb ells i defensen un assassí a
dora que n’hagi hagut de fer ús sap El director i gerent durant molts anys La Mutua Intercomarcal ha justi- sang freda però amb les butxaques
prou bé com escatimen en recursos ha estat el Miquel Blanch Ferrarons, i ficat aquests pagaments per ser- plenes de bitllets que mata a un
davant de les fatalitats de les treba- sobretot durant els anys en que es va veis prestats per Urdangarin, i el tio fora de casa seva (és un assassí
lladores, i pitjor encara si parlem de relacionar amb les empreses d’Iñaki seu soci Diego Torres, per tasques molt bona persona perquè mentre