El pèsol Negre. Número 10. Abril-Maig 2002 (2a època)

1. /·$&(%028),/63(5
)(5$//$5(/3Ë62/
7UXFDGHVDFDVDQRWtFLDDOUHJLySjJ

2. REVISTA LLIBERTÀRIA DEL BERGUEDÀ
INFORMACIÓ, CRÍTICA, PENSAMENT, HUMOR, DENÚNCIA, CREACIÓ
Época II Núm. 10 Abril-maig de 2002 Difusió gratuïta
8
revista llibertària del
Berguedà 1
revista llibertària del
berguedà 1
8ZRFWNIJYNYZQFWX
//··''((00$$,,*1*122e6e68811$$)),,5$5$
(OTXHKLVWzULFDPHQWKDVLJXWLKDXULDGHVHUXQDMRUQDGDGHOOXLWDDQWL
FDSLWDOLVWDV·KDFRQYHUWLWD%HUJDHQXQRUJDVPHGHOVLVWHPD
QHROLEHUDOHQXQDILUDSjJ

3. -2%587$%(51(76$
/·DXWRU GH O·DUWLFOH GHQXQFLD HO WUDFWH TXH UHEp G·D
TXHVWDHPSUHVDSjJ

4. Entrevista a un mem-
bre de l’assemblea re-
dactora d’ “amor y
rabia” (Pàg X)
Amor y Rabia és un grup anarquista
de Valladolid que elaborat la revista
que porta aquest nom. L’entrevistat
ens farà una resenya de la revista i
ens parlarà també de coses molt
més generals.
Continua l’inacabable
debat sobre naciona-
lisme. (Pàg 13-15)
Hi tenim l’article de resposta del
Pingu i un manifest de l’ateneu lli-
bertari del berguedà
.. 22rr88 22rr88 poesia,
articles de didactica àcrata
E l P è so l N e g r e es m a n ife sta a tr a v é s
d e l’e d ito ria l. L a r e sta d ’a rtic les i
o p in io n s só n r e sp o n sa b ilita t d els
seu s a u to r s.
217,1Ô$/$//8,7$'(
%(5*$(6028
7H[WGHUHLYLQGLFDFLRQVGHODSODWDIRUPDSjJ

6. *).947.1
revista llibertària del
berguedà 2
VISCA LA LLIBERTAT!
Cal defensar la llibertat d’expressió. Enfront
dels atacs, pressions i maniobres mediàtiques i
els assetjaments personals, rebuts per aquesta re-
vista i els seus col•laboradors; cal refermar els nostres
principis i el nostre compromís amb la llibertat d’ex-
pressió.
Cal recordar a l’Associació Comarcal d’Empresaris
del Berguedà i a les empreses que han quedat retra-
tades en aquesta revista, que si no volen tornar a sortir
a les nostres pàgines, només han de respectar la legali-
tat que de fet, ells mateixos han imposat. En cap article
aparegut al Pèsol s’insulta a la patronal. Simplement
s’han explicat situacions d’injustícia que més enllà de
la explotació legal –que tampoc compartim-, passen
per sobre de la legalitat vigent. Són articles de denúncia
que fan els afectats, amb un esperit de justícia digne
d’admiració i que tenen un sentit pedagògic per a la
resta de treballadors, que desconeixen els seus drets.
Si no voleu ser criticats, el que heu de fer és respectar
la legalitat i ser honrats i no voler fer callar les veus que
fan públiques les diferents injustícies provocades per
vosaltres.
El Pèsol Negre seguirà cedint les
seves pàgines a qui vulgui denunci-
ar qualsevol injustícia: enfront la
patronal o qualsevol empresa, en-
front els abusos de poder de les for-
ces de repressió, enfront els poders
públics, etc.
Igualment el Pèsol Negre davant els atacs rebuts, de-
mana la solidaritat i el recolzament de tots els bergue-
dans que estimin la llibertat i la dignitat humana.
El Pèsol no està al servei de cap poder, és realment in-
dependent i autònom, a diferència d’altres mitjans com
Regió7 que amb una actitud entre incompetent i servil,
lluny de qualsevol esperit crític o d’investigació i lluny
de ser independents; estan al servei dels diferents po-
ders de la comarca.
D’altra banda, pel que fa a l’apartat de debat, cal reite-
rar que és un espai per la lliure expressió de diferents
idees, i que evidentment tothom hi pot dir la seva. Vo-
lem que sigui un espai de debat lliure i no volem que es
caigui en enfrontaments personals ni entre col•lectius.
També insistir en aquest editorial que l’1 de maig NO
ES UNA FIRA, es dia de rebel•lió, es dia de lluita anti-
capitalista. Salut i llibertat!
SOLIDARITAT AMB EL PRES
BERGUEDÀ ROBERTO
BELARMINO CATRINO LÓPEZ
Roberto és un pres berguedà de 31 anys que porta
més de 10 anys a la presó. I sembla que li poden
quedar 5 anys més.
Fou traslladat a Madrid per intentar pujar a la teulada
de la presó per protestar per les condicions de les pre-
sons a l’estat espanyol i l’acusaren d’intent de motí
amb l’original argument de mantenir contactes amb or-
ganitzacions “de l’entorn pro-etarra”.
Roberto participa activament en la lluita per la dignitat
dels presos i va participar ara fa poc en una vaga de
fam, que va haver d’abandonar per problemes de ronyó.
És deure de tots els anarquistes recolzar la lluita dels
presos doncs, conscients que un dia víctimes d’aquest
sistema injust podem ser qualsevol els empresonats i
perquè la presó és la negació total de la llibertat.
Demanem doncs que s'enviïn cartes
per tal de demanar el seu immediat
trasllat a una presó catalana.
Directora General de Serveis Peni-
tenciaris
Mercedes Sanchez
C/ Aragón 332
08009 Barcelona
tf.- 93 214 0100
Direcció. Gen. de Serveis Penitenciaris i Rehabilita-
ció
Sr. D. ANGEL GOMEZ MUÑOZ
C/ Aragó 332
08009 Barcelona
tf.- 93 214 0100
També cal enviar cartes de suport al pres:
Roberto B. Catrino lópez
CP Madrid III
Carretera Pinto a S Martin de la Vega Km 5
28340 Valdemoro
Madrid La Redacció
(9:1.99

7. L’ASSOCIACIÓ COMARCAL D’EM-
PRESARIS DEL BERGUEDÀ CON-
TRA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Al passat número del Pèsol Negre hi apareixen dos
articles de temàtica laboral en els que dues em-
preses berguedanes queden simplement amb el cul en-
laire, en explicar-se i demostrar-se el seu
tracte als treballadors i diverses
il•legalitats.
Davant l’evidència i veracitat del que
s’explica als articles, als senyors empresa-
ris només els ha quedat per fer el que pro-
bablement millor saben fer: fer ús del seu
poder, per sobre de qualsevol altre consi-
deració.
Arrel de fer-se pública la seva manera de
fer empresa i fer calés, els senyors empre-
saris han iniciat una campanya d’instiga-
ció i amenaces. Primer: trucant a diverses
persones que res no sabien de la revista ni
dels articles, acusant-los de ser autors dels
verídics articles i coaccionant-los (no tro-
bareu feina al Berguedà). Segon: no con-
tents amb les amenaces a persones que a
sobre no tenien res a veure amb els arti-
cles, continuen i acceleren en la seva lluita
contra aquesta revista i la llibertat d’ex-
pressió. ( A més algunes veus afirmen que
el cap de la patronal berguedana envià
gent a treure tots els pèsols negres de la
circulació)
El cap de l’Associació Comarcal d’Em-
presaris del Berguedà i amo d’una de les
empreses descobertes en un dels articles
per un extreballador, ja havia iniciat la se-
va croada contra la llibertat d’expressió
arrel del ranking d’empreses més explota-
dores del Berguedà que sortia al nº8 del
Pèsol Negre. Ara però, a part de les truca-
detes, els senyors empresaris feien pública
una amenaça a la premsa. Al Regió7 apa-
reixia una nota de redacció que sense con-
trastar cap informació (com es habitual a
Regió 7) acusava aquesta revista d’insultar
les empreses. Res més lluny de la realitat,
ja que precisament en els esmentats articles (que sem-
pre fan els afectats) mostren i demostren aportant expe-
riències, dades i documentació diversa
(contractes, nòmines, el conveni del
sector...) les diferents situacions d’in-
justícia, algunes d’elles il•legals, que
provoquen i duen a terme els molt res-
pectables senyors empresaris de la
nostra comarca. Als articles que ens refe-
rim no hi ha ni un sol insult, al contrari
es demostra les il•legalitats i practiques
d’explotació i mega-plusvàlua o robatori
(llenguatge tècnic) que duen a terme els
suposats emprenedors del Berguedà.
La nota a Regió7 és una mostra més de la
campanya contra la llibertat d’expressió
dels senyors empresaris. És de fet una
rebequeria o “pataleta” enfront l’evidèn-
cia. Qui no ha llegit el Pèsol Negre pot
pensar (a partir del control dels mitjans
no independents com Regió7 que tenen
els empresaris) que efectivament insul-
tem; tanmateix qui ha llegit els articles
comprendrà que es tracta d’una maniobra
per intimidar i intentar que el Pèsol Ne-
gre deixi d’existir.
Els qui realment insulten són ells que
tracten els col•laboradors del Pèsol Negre
de covards, fent una mostra del cinisme
d’aquests empresaris. En els temps que
corren deixar que els col•laboradors sig-
nin amb pseudònim és garantia de lliber-
tat. Com ha estat demostrat, els esmen-
tats articles diuen absolutament la veritat,
en canvi els empresaris assenyalats no
poden presumir de ser francs ni sincers
alhora de tractar amb els seus assalari-
ats –als que no només exploten, sinó que
també enganyen-.
Esperem que el Pèsol Negre segueixi o-
ferint les seves pàgines –com s’ha com-
promès a fer- a tothom que vulgui denun-
ciar injustícies. Sort n’hi ha que al Ber-
guedà existeix un mitjà de comunicació
realment valent, compromès i indepen-
dent dels diversos poders.
AMICS DEL PÈSOL NEGRE
revista llibertària del
berguedà 3
(9:1.99

8. “Berga es mou”
Plataforma d'Associacions Culturals i
Juvenils de Berga
Berga es mou és una plataforma d’associacions ju-
venils i associacions culturals de Berga. Aquestes
entitats són privades, sense cap ànim de lucre i duen a
terme una continuada i intensa tasca cultural en benefi-
ci de totes les persones de la ciutat i comarca. L’activi-
tat d’aquestes entitats privades, culturals i sense ànim
de lucre de la ciutat de Berga és sens dubte d’interès i
benefici públic.
Aquestes associacions, patint unes problemàtiques co-
munes vam decidir associar-nos. La problemàtica prin-
cipal i inicial era que el finançament d’aquestes entitats
culturals i sense ànim de lucre no és gens fàcil i té una
base fonamental en les parades que la majoria d’aques-
tes associacions acostumem a muntar per Patum al vall.
Per poder instal•lar les esmentades parades veníem pa-
gant a l’Ajuntament de Berga una fiança i el correspo-
nent impost per l’ocupació de la via pública. Tenint en
compte la naturalesa de les associacions i de l’activitat
que realitzen, consideraven del tot injust pagar aquest
impost.
Per resoldre aquest problema vam presentar l’octubre
de 2001 una instància a l’Ajuntament de Berga
sol•licitant l’exempció d’impostos. Havent passat més
de dos mesos –i després d’insistir-, se’ns va respondre
negativament a les nostres peticions.
Aleshores es va constituir la plataforma pròpiament dita
per unir esforços, fer pública la situació i poder arribar
a aconseguir les nostres legitimes –i d’altrabanda lògi-
ques- demandes. La plataforma va redactar un text ini-
cial, però desprès de dues assemblees generals i públi-
ques, es va posar de manifest que una de les associaci-
ons deixava d’estar interessada en la plataforma i opta-
va per insistir en algunes de les demandes per mitjà del
“Consell de Joves”. Per tant, Casal Panxo –de moment i
pel que sembla- ha deixat la plataforma, però la resta
d’associacions veient la necessitat d’unir-nos per acon-
seguir el que és just, decidim tirar endavant amb
“Berga es mou”.
A més ara ampliem les nostres demandes, posant sobre
la taula els diversos problemes que ens afecten i que
està en mans de l’Ajuntament de Berga que es puguin
resoldre.
D’aquesta manera expliquem el perquè
de “Berga es mou”, qui som i què exi-
gim a l’Ajuntament de Berga (primer
es va sol•licitar via instància, ara ho e-
xigim públicament).
Què, exigim:
1.- L'exempció total d'impostos. En especial els aplicats
a activitats precisament destinades a la gestió econòmi-
ca de les entitats, com per exemple les parades munta-
des per Patum o altres activitats que es puguin desenvo-
lupar.
2.- Més suport econòmic per a les entitats culturals i
juvenils que ho sol•licitin. Recordem que som entitats
sense ànim de lucre i que amb molt d'esforç econòmic i
personal, som la base indiscutible de la cultura bergue-
dana. Aquest suport econòmic no es pot desvincular de
l'exempció d'impostos.
3.- Que l’assegurança municipal cobreixi les possibles
assegurances que ens reclamen quan organitzem alguns
actes públics.
4.- Que l’Ajuntament de Berga es responsabilitzi de
muntar totalment els escenaris quan alguna entitat ho
sol•liciti, i que aquests escenaris es corresponguin a les
característiques de les activitats que es pensen dur a ter-
me.
5.- La supressió de les fiances econòmiques que l’Ajun-
tament cobra quan realitzem activitats, ja que cada enti-
tat ja es responsabilitza dels actes que realitza (com en-
titats legals que som). Actualment poden arribar a pas-
sar molts mesos abans no es retornin les esmentades
fiances, quan una setmana després de l’activitat haurí-
(9:1.99
revista llibertària del
berguedà 4

9. em d’haver pogut recuperar els diners dipositats en
concepte de fiança.
6.- Agilitzar tots els processos burocràtics que estem
obligats a dur a terme a l’Ajuntament de Berga, des de
la resposta d’instàncies fins a qualsevol altre tràmit.
Volem que s’acabi aquest assetjament burocràtic que,
en ocasions, suposa tractar amb l’Ajuntament de Berga.
7.- Que s’ampliïn els horaris de la Biblioteca Ramon
Vinyes i Cluet, ja que els caps de setmana i festius quan
els estudiants berguedans tornen a Berga, està la major
part del temps tancada.
8.- Un espai allunyat del nucli urbà que permeti realit-
zar assajos dels grups musicals locals, concerts i activi-
tats diverses.
9.- Canvis profunds en les actituds i les
normatives municipals. No ens confor-
mem amb solucions temporals ni acti-
tuds caciquils ni paternalistes. La solu-
ció d’aquest problemes s’ha de reflectir
en les normatives municipals i en els
fets.
SIGNEN: Casal Moragues, J.E.R.C., Berguedana de
Jazz, Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, Associa-
ció Columna Terra i Llibertat, Ateneu Llibertari del
Berguedà i Associació de Parats.
(9:1.99
revista llibertària del
berguedà 5
VENUT!!
Exactament, VENUT, tal com sona, així està el
nostre poble. Vosaltres potser ja us n’havieu ado-
nat, però jo ho vaig poder comprovar fa pocs dies, quan
donant una volta en cotxe per la nova zona
“urbanitzada” de Casampons, com hi diuen alguns, jo
prefereixo dir-n’hi masacrada, estava veient que cada
vegada hi queda menys terreny de bosc, mentre que el
nombre de xalets continua augmentant. Aquesta evi-
dencia em va començar a
preocupar quan vaig co-
mençar a veure cartells de
“venut”, a llocs on des de
sempre i de moment enca-
ra s’hi conserva una mica
de bosc. La cosa va anar
agafant encara més grave-
tat, quan vaig veure que
l’unic camí sense esfaltar
que queda a Casampons,
el qual condueix fins a
Pedret, per on molta gent
va a passejat i a descansar
una mica de la monotonia
de la ciutat quan té una
estona lliure, està vallat, és a dir que ara ja no hi pot
passar ningú tret del seu propietari.
Si continuem així, arribarem a un punt en que la gent
que vulgui veure una mica de vegetació s’haurà de
construir un hivernacle a casa, ja que tots els boscos
estaran reconvertits en cases de rics, o tancats perquè
no s’hi `pugui entrar, i tot això gràcies als nostres polík-
tics, que s’hauran omplert les butxaques venent-se una
cosa que no els pertany, però que se la fan totalment
seva. Doncs jo no hi estic d’acord! Una de les poques
coses bones que tenim a Berga són els espais naturals, i
i sinó pregunteu-els-hi a la gent de Barcelona; nosaltres
ho tenim més fàcil que ells per veure la natura, ja que
amb prou feines hem de recórrer alguns kilometres per
estar tranquils enmig del bosc, però penseu com seria
de molest haver d’agafar el cotxe i recórrer desenes de
kilometres per veure un bosc mínimament extens, on no
t’hi trobis una persona a cada arbre, i sense cap
“urbanització” al cos-
tat espatllant el des-
cans.
Penso que els nostres
boscos són una comu-
na, és a dir, de tots i
per això les persones
han pogut fer-ne ús,
aprofitant-se de les
coses utils que ens
dóna, però respectant-
lo en tot moment, i
cuidant-lo com es me-
reix, tampoc és tan
difícil, però en el mo-
ment en què se li posa
preu s’està donant el primer pas cap a la seva desapari-
ció. I el que més m’emprenya, és que s’utilitzi per con-
trui-hi xalets a l’abast de l’immensa minoria de la po-
blació, que juga a veure qui fa el xalet més gran i més
maco, quan la majoria de nosaltres no en podríem pagar
ni les portes. I a més, només en gaudiran una o dues
persones`, o una familia com a molt, en canvi fins ara

10. (9:1.99
revista llibertària del
berguedà 6
tothom qui ha volgut ha pogut aprofitar aquests espais.
Jo crec que privar a totes les persones d’això per el be-
nestar propi se’n diu egoisme, o potser ambició?
Espero que aquest escrit serveixi perquè la gent de l’a-
juntament faci alguna cosa al respecte (santa inocèn-
cia), perquè és dificil d’entendre com en un ajuntament
amb alguna gent aparentment tan d’esquerres com
diuen que són, es permeti privatitzar una cosa que al
meu entendre hauria de ser d’ús públic i no només d’ús
per les persones amb un compte bancari amb masses
numeros. I sinó espero que la gent de Berga intenti sa-
botejar tan com pugui aquesta necessitat dels rics de
tenir més que els altres, i amb ella la
necessitat de destruir-ho tot.
Per últim, als nous propietaris d’a-
quests terrenys els hi voldria dir una
cosa: quan l’últim arbre sigui tallat,
quan l’últim riu sigui contaminat, quan
l’últim animal sigui caçat, potser llavors un adonareu
que els diners no es poden menjar.
VISCA LA TERRA LLIURE!
Pepe
L’1 DE MAIG NO ÉS CAP FIRA
L’1 de Maig és el dia internacional dels treballa-
dors, de la classe obrera i hauria de ser un dia de
lluita i reivindicació dels explotats. L’1 de Maig recor-
da i ret homenatge als Màrtirs de Chicago, que el 1886
van ser executats per reivindicar la jornada de vuit ho-
res. Les coses han canviat? La resposta no permet cap
vacil•lació, ja que en tot cas no ha millorat per bé. I per
constatar això no cal ser massa il•lustrat, només cal te-
nir ulls a la cara, o recordar l’experiència vital de ca-
dascú en l’àmbit del treball.
A Berga igual que ahir,
avui les forces conserva-
dores i les reaccionàries,
mantenen la seva actitud
prepotent, tirànica i des-
vergonyida. A Berga les
forces vives, les que go-
vernen des de sempre -
tant des de l’Ajuntament
com des de fora- un bon
dia van decidir transfor-
mar l’1 de Maig en el dia per festejar el capitalisme.
Aquests il•lustres berguedans, un cop havien assassinat
o fet marxar totes aquelles persones que van formar
part del magnífic moviment obrer i llibertari del Ber-
guedà –amb l’ajuda del seu estimat general Franco, tot i
que ells diuen ara que són demòcrates i catalanistes-
només els hi quedava acabar també amb l’1 de Maig.
Aquests éssers despreciables, que han estat carlistes,
franquistes i ara resulta que són demòcrates i summa-
ment catalans, han fet del dia de reivindicació dels ex-
plotats, del dia de la consciència de classe, de la lluita
per l’alliberament de la vida; doncs han fet el dia de
l’explotació de la persona per la persona, de l’especula-
ció, del vil mercadeig, de l’autoritat i la submissió.
Hem tingut coneixement de les maniobres de coacció
que algun empresari berguedà ha portat a terme. Se-
guim amb atenció el cas. Només recordar a qui li cal-
gui, que nosaltres no oblidem ni perdonem. I tant sa-
bem el que ocorre actualment com recordem el què pas-
sà el 1949, sabem qui és qui.
És insultant transformar el dia dedicat a les víctimes del
capitalisme en el dia dels botxins. És imperdonable or-
ganitzar aquesta farsa, participar-hi i acceptar-la. Però
alguns anarquistes
encara estem vius i
estem aquí, com sem-
pre donant la cara. La
lluita no s’ha acabat i
serà, com sempre,
dura.
No oblidem qui som,
cal prendre conscièn-
cia de la nostra posi-
ció a la societat i ac-
tuar en conseqüència
i sense por. Amb la solidaritat obrera podrem acabar
amb l’explotació de la persona per la persona, amb l’o-
bediència i amb la misèria econòmica, moral i política a
la que ens condemnen els empresaris i l’especulació
financera, l’estat i les religions.
VISCA L’1 DE MAIG! VISCA L’EMANCIPACIÓ
DE LES EXPLOTADES! VISCA L’ANARQUIA
Grup anarquista
Ramon Vila

11. (9:1.99
ESPECULACIÓ IMMOBILIARIA
En els darrers temps un parell d’empreses, alguna
d’elles personificada en un conegut i baixet mafi-
ós berguedà, s’han dedicat a comprar cases velles del
casc antic –utilitzant diversos mitjans alguns d’ells en
contra de la moral i la llei-. A continuació procedeixen
a fer algunes obres sense permisos i explotant immi-
grants de mala manera. A continuació fan particions
il•legals dels pisos i les cases i els lloguen a preus ele-
vadíssims sense que ni tant sols els pisos acompleixin
els requisits mínims d’habitabilitat. Tot això amb el si-
lenci còmplice dels poders públics.
Sembla ser que l’Associació de Veïns del casc antic de
Berga ha denunciat la situació i al Sr. Alcalde no se li
ha acudit res més que desviar l’atenció parlant de supo-
sats i falsos conflictes culturals, ja que molts d’aquest
pisos són llogats per immigrants. Aquesta actitud de
tirar pilotes fora respon a no voler assumir la responsa-
bilitat municipal respecte aquestes il•legalitats i respec-
te el benestar social. Tant de bo es tracti només d’inep-
titud municipal i no hi hagi res més
darrera de tot plegat. El poder munici-
pal és malauradament feble, tanmateix
precisament en allò referent al sòl i els
assumptes immobiliaris és fort. Per
tant, què passa? són ineptes o es que de
l’especulació immobiliària també ells
personalment hi surten beneficiats?
És hora de reclamar a l’Ajuntament de Berga que deixi
d’inventar-se “conflictes culturals” que són rotunda-
ment inexistents i que assumeixi les seves obligacions
pel bé comú de la ciutadania de Berga, per garantir el
benestar social i evitar l’insultant especulació d’aquests
feixistes berguedans. D’altra banda, cal també exigir als
ciutadans i a les associacions de veïns una actitud més
bel•ligerant per aconseguir fer complir la legalitat i fer
prevaldre la justícia.
CONTRA L’ESPECULACIÓ I LA MENTIDA,
ACCIÓ DIRECTE!
Una Persona Indignada
DE MUJERES PARA MUJERES
A veces me pregunto: donde están las mujeres que
se apoyan unas a otras?, donde están todas esas
mujeres, iguales a mi, que necesitan la compañía de sus
compañeras de sufrimiento?, compañeras de sexismos
intolerables y trabajos que duran más de
24 horas seguidas, aquellas mujeres que,
además de cuidar hijos, nietos, sobrinos e
incluso maridos, se van al campo: a traba-
jar y se ponen pañuelos en su cara para no
“molestar” o “provocar” a los hombres
que se van encontrando por el camino.
Donde están todas aquellas feministas.......
de hoy y de ayer.
Cada vez que pienso todas las mujeres,
luchadoras, incansables, maravillosas y
sobretodo libres de pensamiento que mu-
rieron por los derechos de las nuevas generaciones de
mujeres, que no son otras que sus propias hijas, nietas,
sobrinas, en definitiva, nosotras. Que pensarían de no-
sotras si nos vieran conformándonos con esta sociedad,
desigual y egoísta, que nos hace pensar que tenemos
todo lo que nos merecemos, y nos hacen compararnos
con otras mujeres diciéndonos: - no os quejéis, mirad a
las pobres, están peor que vosotras. Unas llevamos bur-
ka, otras llevamos el pañuelo en los ojos y nos hace no
ver la realidad, a otras nos maltratan físicamente y nos
hacen llorar delante de un policía que puede que no
maltrate a su mujer, pero maltrata a los encarcelad@s
(también queremos solidarizarnos con ell@s), otras nos
consumimos psicológicamente al ver como nos insultan
por ser mujeres que intentamos ayudar a
otras compañeras, otras son obligadas a
hacer trabajos inhumanos y vejaciones
mortales.
Desde “el guisante feminista” apoyamos
a todas aquellas mujeres que necesitaron,
necesitan y necesitaran nuestra colabora-
ción para poder ser plenamente libres.
¡Apoyo entre mujeres siempre! Luchare-
mos contra todo el patriarcado que nos
obliga a no ser como somos, siguiendo
unas reglas estúpidas de belleza y, lo que
es peor, jugando con nuestra vida, haciéndonos prisio-
neras de nuestro propio cuerpo. Invitamos a todas las
mujeres a que se quieran tal y como son, las invitamos
a no ser engañadas y a que exijan una plena igualdad
tanto en el trabajo como en casa.
La pesoleta feminista
8 revista llibertària del
berguedà 7

12. /$0$)$/'$
Diaris Papeleria
Llibreria
%
/HVGLIHUHQWVHPSUHVHVDVRWDDQXQFLDGHVQRWHQHQSHUTXqFRPSDUWLUODLGHRORJLDGHOVGLIHUHQWVDUWLFOHVGHODUHYLVWD
A BERNET HI HA JOC BRUT
Com altres companys/es de la comarca m’he deci-
dit a denunciar el tracte que he rebut en una em-
presa berguedana, tant coneguda com BERNET S.A.
Aquesta empresa es dedica a fer tot tipus de neteja (ja
sigui a pisos, empreses, pàrkings, neteja de vidres ...).
Tot i que per fora pot semblar que no hi ha cap tipus de
problema, no és així, ja que des de dins es pot veure
com aquesta empresa és bruta i negre.
Aquesta va ser creada per l’empresari Fernando
Bilbao, amo de les ceràmiques Queralt i marit de la
doctora Gassó. Una família d’alt nivell econòmic en la
nostra comarca, gràcies a la suor dels seus assalariats,
els quals els serveixen per mantenir-se en la classe alta.
Un grup de companys/es hem viscut en aquesta
empresa una sèrie de situacions que s’han de denunciar
per tal que no es tornin a repetir en ella ni en altres.
A BERNET el principal problema és que hi ha
un treballador com nosaltres, el qual la
seva dona té part de l’empresa, que s’a-
profita de la resta de companys per ex-
plotar-los i fins i tot, de vegades, faltar-
los el respecte. Ens deixa fent la feina
que ens tocaria fer entre tots per anar al
bar i sense poder-nos queixar, ja que al tenir part d’a-
questa, és un bon amic del patró, i nosaltres, com li ha
passat a la classe obrera en el llarg de la història, tenim
“l’as de perdre”. A més, un cop acabada la feina, da-
vant de l’amo es tirava “totes les floretes”, fent-lo creu-
re que ell havia estat el capdavanter de la feina. I lla-
vors quant les coses anaven maldades, per la queixa
d’algun client, les culpes eren per nosaltres mentre ell
sempre se’n sortia molt ben parat.
Alhora de realitzar feines perilloses, tot hi ser el
treballador més antic i “expert” nosaltres érem qui les
havíem de fer, mentre que ell feia les més segures.
Per tal de què això no es torni a repetir, ni en
aquesta ni en altres empreses, ja és hora D’ACTUAR,
no podem seguir callant mentre hi hagi quatre desgra-
ciats aprofitant-se de nosaltres i explotant-nos dia a dia.
CONTRA LES EMPRESES I ELS EMPRESARIS
EXPLOTADORS I AQUEST SISTEMA POLÍTIC
QUE ELS DÓNA COBERTURA PER SEGUIR-HO
FENT.
CONTRA L’EXPLOTACIÓ LABORAL I PER L’-
EMANCIPACIÓ DE LA CLASSE OBRERA!!!!!
UN EX-TREBALLADOR CONSCIENT
revista llibertària del
berguedà 8

13. UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE: L'AL-
TERNATIVA LLIBERTÀRIA
Darrerament, en motiu de la cimera hem sentit a
dir profusament en els entorns antiglobalització
que un altre món és possible. Evidentment, és cert. Pe-
rò, quin és aquest món ? Aquí començarien les discre-
pàncies. En aquesta lluita podem veure encasellada
molta gent i molt diversa, amb motivacions ben dife-
rents -i en molts casos oposades- : anarquistes, comu-
nistes, ONG's, capitalistes reformistes, nacionalistes
independentistes, partits oportunistes, etc.
D'aquesta unió tan heterogènia n'han de sorgir alternati-
ves, perquè sinó la oposició perd tot el seu sentit. I les
alternatives, òbviament,
són i han de ser dife-
rents segons el grup d'a-
finitat ideològica que
les plantegi. Des del
moviment llibertari no
ens podem quedar enre-
re en aquest nou món
que s'està gestant. El
juliol del 36 és una he-
rència del passat que
ens ha de servir d'expe-
riència per a noves pro-
postes, pels reptes d'a-
vui. No hem de retre
culte a les velles glòries, sinó extreure'n tot allò que ens
pugui ser de profit en aquests temps tan crucials que
estem vivint.
La nostra lluita no és la del Fòrum de Porto Alegre, ni
la de les nacions sense Estat que volen tenir més pes a
la UE... . Tenim una visió del món prou madurada i và-
lida; l'hem de fer valer i acostar-la a les masses.
Des dels temps de l' AIT, els anarquistes hem defensat
l'internacionalisme (o globalització); els moviments
contra la globalització neoliberal són recents, nosaltres
fa anys i panys que lluitem contra això, defensant l'Ide-
al àcrata en oposició al capital i l'Estat.
Coordinem-nos i seguim lluitant, amb uns referents
clars -no normatius, però sí una orientació, una essèn-
cia...-. L'internacionalisme àcrata de tota la vida té un
paper en aquest moviment, un paper que ha de ser im-
portant, com a alternativa real, com a bloc homogeni -
no violent- diferenciat dels polítics i re-
formistes. Cal reconstruir una internacio-
nal anarquista forta, una coordinació de
grups autònoms amb unes bases sòlides i
una important cultura i formació àcrata.
Els nostres referents necessitarien pocs
fòrums de portoalegre, perquè el nostre ideari ja té un
bagatge intel•lectual i històric molt remarcable. Simple-
ment s'hauria de donar una lectura actualitzada als va-
lors llibertaris de sempre, i adaptar-los a les noves ne-
cessitats. De fet, els principis bàsics segueixen sent els
mateixos de sempre.
Contra el capitalisme, oposem la solidaritat, l'ajut mutu,
la no explotació de l'home per l'home, és a dir, el comu-
nisme llibertari o el col•lectivisme.
Contra l'autoritarisme i les jerarquies, defensem la nos-
tra característica or-
ganització assamble-
ària, horitzontal, on
l'individu és plena-
ment lliure.
Contra els Estats i
les fronteres, pro-
pugnem la federació
de comunes lliures i
la lliure circulació de
persones arreu del
món.
Contra l'especulació
i la destrucció del
medi ambient, pro-
posem un desenvolupament sostenible i una racionalit-
zació dels recursos naturals, i l'ús d'energies netes i re-
novables.
Contra la censura, lliurepensament i llibertat d'expres-
sió real.
Contra l'ensenyament tutelat per l'Estat, l'Esglèsia i el
Capital, recordem l'aportació de les escoles racionalis-
tes i les prenem com a model desitjable per a una edu-
cació que no anul•li la persona ni li imposi res, sinó que
l'ajudi a treure el millor de sí mateix -la qual cosa, al
seu torn, reverteix en la societat-.
Contra la imposició lingüística i cultural, anhelem un
món on les diferents cultures i llengües convisquin i
signifiquin riquesa, i l'ús funcional de la llengua a ni-
vell internacional es resolgui amb una llengua interna-
cional, l'oblidat esperanto de tots i de ningú.
Etc, etc. Esperança
revista llibertària del
berguedà 9
).)Ÿ(9.(STÒRIC

14. ALS TREBALLADORS
ASSALARIATS EN GENERAL
Quants cops hem pogut sentir o llegir que aquest o
aquell empresari dóna feina a X obrers, que dóna
formació a tants altres o que produeix tanta riquesa? I
és que ens bombardegen en aquesta direcció, ens parlen
d’aquests senyors com si de ONG’s es tractessin, com
si fossin animes caritatives que “arrisquen” el seu capi-
tal en benefici de tots. Davant d’aquesta forma de pen-
sar voldria fer unes quantes reflexions que no son gens
noves, m'agradaria treure la pols al pensament de grans
filòsofs i economistes que sembla que ja han pasta de
moda o que no tenen lloc en un món on impera el pen-
sament únic.
Entrant en matèria dir
en primer lloc que els
empresaris NO produei-
xen riquesa, els únics
productors de riquesa
som nosaltres: els seus
assalariats son els o-
brers de les fabriques,
dels tallers, de les em-
preses de serveis. Som
els què fem moure les
maquines, els que extra-
iem el mineral del cor
de la terra, els que ser-
vim els plats als restau-
rants, els què recollim les escombraries, els què enviem
les cartes…
Els empresaris són només paràsits de la classe obrera,
són els que viuen a costa d’aquesta classe, són els que
es queden la plusvàlua que produïm els seus assalariats.
I és el concepte de plusvàlua el que demostra l’eterna
injustícia sobre la qual s’aguanta el capitalisme (i sobre
la propietat privada de la qual en deriva). El fet de que
a l’obrer no s’ens paga mai el valor real de que produ-
ïm, el fet que existeix un robatori permanent a cada as-
salariat.
I a la plusvàlua, al robatori legal, cal sumar-li les esta-
fes a què ens sotmeten els patrons, algunes de les quals
hem pogut veure demostrades en aquesta revista (veure
l’anterior pèsol negre).
Davant de tot això començaria a ser hora de prendre
consciència de classe, oblidat del tot actualment i rei-
vindicar EL QUE ÉS NOSTRE, perquè no es tracta de
reformes ni de millores, es qüestió de rei-
vindicar el que ens pertany i ens ha sigut
robat, és a dir TOT. És qüestió d’exigir el
sou integra, ser els únics beneficiaris del
que produïm i tot el què ens ha sigut u-
surpat com a classe social.
Hem de reclamar també els mitjans de producció per-
què aquests també han estat elaborats per treballadors
als que no s’els ha retribuït pel valor real del que han
produït. Pertanyen, doncs, també a la nostra classe soci-
al.
Hem de reivindicar el dret a ser nosaltres mateixos els
únics beneficiaris de la nostra força de treball, el dret a
gestionar les nostres pròpies vides i en definitiva la lli-
bertat.
I no hem de caure
en l’error de la
delegació, no
hem de caure en
el parlamentaris-
me, hem de ser
nosaltres matei-
xos els que gesti-
onem les nostres
vides i es per això
que hem de refu-
sar tota forma de
govern i tota or-
ganització buro-
cràtica, jeràrquica
i per tant estatista.
Hem de reivindicar el dret a governar-nos nosaltres ma-
teixos i apostar pel federalisme.
Totes aquestes idees –com ja eh dit- no son noves, i ja
van trobar la seva màxima expressió practica en la re-
volució espanyola de 1936, on els obrers foragitaren als
burgesos i gestionaren de manera directe i eficaçment
els mitjans de producció. Col•lectivitzaren camps i fà-
briques I s’alliberaren de les cadenes del capital I de
l’estat., utopia que durà fins que la contrarevolució es-
talinista i el feixisme acabaren amb el somni fet realitat.
MÉS DE 65 ANYS DESPRÉS HEM DE CONTINU-
AR LLUITANT PER LA LLIBERTAT, HEM DE
PRENDRE CONSCIENCIA DE CLASSE I REI-
VINDICAR EL QUE ÉS NOSTRE.
CONTRA L’ESTAT I EL CAPITAL GUERRA SO-
CIAL!!!
Barrikada
).)Ÿ(9.(
8 revista llibertària del
berguedà 10

15. ).)Ÿ(9.(
revista llibertària del
berguedà 11
Una societat nova
Volem realment, un món diferent? Diuen molts,
que aquest actual no es pot canviar, potser tenen
part de raó, però sempre queda l’opció, de crear-ne un
de nou, més a la nostra mida i de les nostres idees, però,
per això caldrà fer valer la frase: “voler, és poder”
Tots som lliures per poder triar com volem viure i amb
qui. Ja sabem que podem esperar d’aquesta societat ac-
tual, i això anant bé: una feina, amb dedicació plena,
una família, (pares, germans... primer, parella i fills
després) més aviat conservadora, reaccionaria i consu-
mista, una propietat privada (lloc per viure, propietats,
vehicles....etc) a pagar en mots anys; en resum: una vi-
da programada per i per a, aquest sistema social que ens
envolta, molt tancada i quasi enterrada. De poc serveix
protestar, fer reunions, parlar sobre ideologies, projec-
tes... etc si després com sempre tornem al refugi de
“casa nostre” o bé “dels nostres pares”. Les nostres
formes de viure són iguals de tothom, tan sols pensem
diferent.
Caldria doncs passar a l’acció, portar les nostres idees
llibertàries a terme, donar exemple d’autogestió, d’or-
ganització, de plena convicció, amb la creació d’una
societat nova formada principalment per diferents grups
de treball, comunes rurals i urbanes, col•lectius...etc tots
ells relacionats i coordinats, per així po-
der assolir un funcionament i una auto-
gestió cada vegada més eficaç.
Seran llocs per viure i treballar
col•lectivament, on cadascú, podrà des-
envolupar i compartir els seus coneixe-
ments i aprendre’n d’altres. Tots els esforços i dedica-
ció tindran d’estar orientats cap a la nova comuna lli-
bertaria, que serà, en definitiva, la casa de tots. També
caldrà recordar quelcom important: anar a la feina i a la
comuna àcrata ja que sense aquests ingredients no po-
drem assolir els nostres objectius, com ja van fer els
nostres avantpassats (i encara en pitjors situacions que
les d’avui). La nostra condició o finalitat podria ser a-
questa: donar-ho tot. Però potser seria demanar massa
per aquests anarquistes que estan tan arrelats al sistema
social capitalista actual, família i propietat privada en-
cara tenen molt poder.
Ja va sent hora de que l’anarquia no sigui tan sols sinò-
nim d’utopia, més aviat, el nom d’un nou món mogut
per la més alta expressió de l’ordre.
Serem capaços algun dia de fer història?
Salutacions @
Àngel
Contra la imbecilitat
De vegades es fa esgotador el grau d’idiotització
de la gent. La lluita contra la imbecilització popu-
lar considero que és un dels grans reptes de tots els mo-
viments antitotalitaris: a qualsevol col•lectiu preocupat
pel bé comú li ha d’esfereir el grau al que s’ha arribat i
que, dia a dia, va assolint noves cotes.
Segons el meu parer crec que hi ha diversos fac-
tors a tenir en compte i que, donat que considero que el
problema és greu i és important parar-hi atenció, miraré
d’analitzar breument.
Entre els factors que, matitzant-ho tant com cal-
gui, donen peu a un cert optimisme, en primer lloc tro-
bo que hi ha el propi caràcter dels humans que tendeix
a espolsar l’opressió quan aquesta ens porta a passar
necessitat així com el recurs de l’ajut mutu quan les
condicions es degraden. Entenc que és lamentable que
calgui recórrer a estar molt malament perquè la gent
comenci a reaccionar però, bé, al menys les coses no es
poden degradar indefinidament sense que hi hagi una
reacció popular en contra. La via de deixar degradar la
situació fins el límit esperant la reacció, no obstant, la
considero més que imbècil, perquè quan la gent estigui
realment fotuda no tindrà marge de reacció: els grillons
ja seran massa forts.
També em sembla tenir clar que la majoria de la
gent no puteja si pot evitar-ho i l’instint de sociabilitat,
mal que en procés de putrefacció per l’individualisme
imperant, segueix recordant-nos què és correcte i què
no, tot i que potser sense ser-ne massa conscients. No
crec que la gent hagi oblidat que el bé comú està per
sobre del bé individual: és només que la societat ha es-
tat muntada de tal manera que dóna massa excuses als
qui pensen el contrari, i fa que, de fet, el més còmode
immediatament sigui pensar-ho. La gent segueix consi-
derant bona i desitjable la igualtat, la llibertat, la coope-
ració –tot i que amb les evidents distorsions que els me-
dis s’encarreguen de posar- i això cal tenir-ho en comp-

16. te…
…però el lema “pa i circ” té avui més vigència
que mai: la gent no lluita amb la panxa plena, els es-
ports tenen entretinguda a la plebs –a mi entre ells- i
l’ordre policial s’encarrega de garantir la propietat, així
que la majoria de la gent té aquest pa i aquest circ rela-
tivament garantit. I no l’importa res més.
És esgotador veure que els termes “llibertat”,
“igualtat” i
“solidaritat”
entre d’altres
s ’ u t i l i t z i n
sense cap me-
na de respec-
te, que es ri-
dicultza els/
les qui van
deixar la pell
per aconse-
guir-ho, i em
treu de polle-
guera veure
que la gent no
té ni la més
mínima idea
del que parla
quan s’omple
la boca amb
aquests con-
ceptes. Sòcra-
tes ja deia
que no s’ha de fer cas a la majoria sinó als més savis.
Aquesta idea, en essència i deixant de banda l’aparença
reaccionària de l’afirmació, em sembla totalment vàlida
i crec que s’ha de tenir en compte. El costum de que en
nom de la llibertat d’expressió tothom pugui opinar res-
pecte qualsevol tema es menja el dret que s’hauria de
tenir de que no t’obliguessin a escoltar
les bestieses de qualsevol pelacanyes. I
deixem-nos de que totes les opinions són
respectables: aquelles que responen a in-
teressos particulars o aquelles que respo-
nen a una informació totalment manipu-
lada i retallada (o a la pura ignorància) no ho són. Però
me’n vaig.
La tasca d’idiotització exercida pels medis em
sembla que indubtablement és massiva i eficaç, amb
infinitud de medis i de sicaris, i supera aclaparadora-
ment totes les temptatives dels moviments antitotalita-
ris per fer-hi front. Una de les conseqüències més greus
de la qüestió, juntament amb l’oblit de la memòria his-
tòrica, és el fet que, tot i que la gran majoria de la po-
blació depèn d’algun patró per guanyar-se la vida, avui
en dia ningú es considera proletari/a; s’ha perdut la
consciència de classe. I això ho acabarem pagant, nos-
altres o els que ens segueixin.
Un anàlisi fred considero que porta al pessimis-
me i, per què no, al nihilisme. Però per ser negatius més
val que pleguem veles i això no em val. La única opció
se m’acut per intentar viure feliç però amb coherència
és, doncs, mirar de trobar grups ideològicament afins i
fer el possible, en el propi àmbit, per lluitar contra la
subnormalització i mantenir viva la flama del pensa-
ment antitotalitari. Tard o d’hora la gent hi haurà d’aca-
bar recorrent. Sens dubte.
Orland
revista llibertària del
berguedà 12
).)Ÿ(9.(
/HVGLIHUHQWVHPSUHVHVDVRWDDQXQFLDGHVQRWHQHQSHUTXqFRPSDUWLUODLGHRORJLDGHOVGLIHUHQWVDUWLFOHVGHODUHYLVWD
todos somos egoistas, todos buscamos la satisfacción pro-
pia. Pero el anarquista encuentra su mayor satisfacció'n
en la lucha por el bien de todos, por el logro de una socie-
dad en la que el (sic) pueda ser un hermano entre herma-
nos, entre gente sana, inteligente,educada y alegre. Pero el
que se adapta, el que esta satisfecho de vivir entre esclavos
y obtiene ganancias de la labor de esclavos, no es, ni puede
ser, anarquista Malatesta

17. EN RESPOSTA ALS ARTICLES
ANTINACIONALISTES
Companys i companyes del Pèsol Negre:
Després d’haver llegit les contestacions que s’han
fet a l’article que us vaig enviar per al vostre número 8,
i després d’agrair-vos un cop més que hagueu obert a-
questa finestra a l’exterior per a que la gent de fora del
vostre col•lectiu pugui expressar les seves opinions, m’-
agradaria fer uns quants comentaris.
En primer lloc, cal dir a «un àcrata cabrejat...» que de-
mostra molt bé el seu universalisme al seu article. Co-
mençar argumentant que les idees anarquistes són les
més lliures, etc. per, acte seguit, atacar un col•lectiu per
haver posat al seu local un nom determinat, em sembla
que és una clara mostra de respecte i de llibertat. Sí, se-
nyor: a l’Ateneu llibertari, els àcrates, al Panxo els in-
dependentistes, i cadascú a casa seva i sense moure’s,
«que cadascú estigui al lloc que li correspon, amb noms
i cognoms propis». Així s’avançarà molt ràpidament
cap a l’alliberament total que tant pregones. Que en
Massana era anarcosindicalista? Això em sembla que és
un fet que ningú no nega (tot i que, per sobre de tot, era
un revolucionari). Ara bé, una cosa és això i l’altre ha-
ver de registrar el nom sota copyright per a fer-lo ser-
vir. Una persona tan lliure, tan universal, no s’hauria de
preocupar per aquesta mena de foteses. D’altra banda, i
encara en referència a aquest article, he de dir que «per
dir visca la independència» cal tot el rotllo que vaig es-
criure per a l’article anterior, i molt més. Quan s’entra
en aquesta mena de desqualificacions, sense entrar a
fons en el debat, acostuma a passar que la gent es fixi
més en la forma que en el contingut, la qual cosa acos-
tuma a no resoldre res (per cert, l’article no és «pro-
basc». En què t’has basat tu per a afirmar-ho?).
D’altra banda, en resposta al Pep i tu, he de començar
dient que qüestionar fets tan elementals com què és una
cultura suposa partir d’un punt molt baix per al debat.
Una nació és el conjunt de característiques que fan que
un grup determinat de gent sigui específicament dife-
renciat de la resta. Aquest conjunt de característiques
fan referència tant a la llengua, com a la història parti-
cular de cada grup, la qual cosa recull des de la gastro-
nomia fins al tipus de roba que porta cada societat
(malgrat que la globalització neoliberal destrueixi totes
aquestes diferenciacions cada dia). No és una qüestió
de genètica, sinó de compromís. No és qüestió d’haver
nascut a un lloc o un altre, sinó un sentiment. Quan una
persona (ja sigui nacionalista o no) parla en català per a
expressar-se amb un altre individu, denota la seva for-
mació cultural, de la mateixa manera que ho faria si
parlés en castellà. Forma part de la seva cultura pròpia,
personal, que no és millor que la resta, però tampoc pit-
jor. Negar que les nacions existeixen és una absurditat,
perquè les nacions són fets històrics, objectius (no apa-
reix d’un dia per l’altre, com un bolet). Una nació pot
existir sense un territori determinat (hi ha algú que ne-
gui que els gitanos, saharauís o palestins no són una na-
ció?). La crítica, i l’error, que s’oposa sovint és allò que
es busca tenir en una frontera per a poder imposar-la. Si
revista llibertària del
berguedà 13
L’Espai que des del Pèsol Negre dediquem al debat, pretén que per m itjà de la lliure
expressió de diferents plantejam ents i propostes i per tant que per m itjà de l’accés a
diferents opinions; cadascú pugui form ar-se des de la llibertat. És per això que cal que els
articles que ens envieu no pretenguin enfrontam ents personals fora de to ni actituds
dogm àtiques i què, en canvi, cerquin el plantejam ent i la discussió d’idees.
És per aquesta raó que des del Pèsol Negre no volem potenciar cap enfrontam ent personal
ni tam poc entre col·lectius. Repetim : l’espai de debat ha des ser això, un espai de debat que
perm eti la reflexió i la lliure autoform ació.
En tot cas, recordem que el Pèsol N egre nom és es responsabilitza de l’editorial i que la resta
d’articles són responsabilitat dels seus autors, alhora que convidem i evidenciem que si algú
està en desacord am b qualsevol dels articles apareguts a la nostra publicació, sem pre pot
escriure un article per contraargum entar-lo.
Am b la voluntat que l’espai de debat serveixi per les finalitats que plantegem , donem pas a
la secció.
Per altre banda anem donant per exaurit aquest debat, doncs ja no s’aporten idees noves, es
doncs per això que el donarem per acabat (si no arriben m es articles am b idees noves) en el
següent num ero.
L’Assem blea de redacció
).)Ÿ(9.()JGFYXTGWJSFHNTSFQNXRJ
8

18. hi ha algú que vulgui la independència per tenir una
frontera, serà tan enemic vostre com meu. Allò que, se-
gons la meva opinió, defensa el nacionalisme, com a
mínim el de l’esquerra independentista, és que es doni
la possibilitat a tots els pobles (que, no ho oblidem, es-
tan formats per persones individuals) a decidir lliure-
ment i sense cap mena d’imposició sobre la seva orga-
nització, sobre el seu futur.
O és que, en aquesta vostra futura i idíl•lica societat a-
lliberada, si un conjunt de gent, de forma conscient o bé
naturalment, decideix autoorganitzar-se de forma que la
comunitat que en resulti no estigui formada només per
un barri o un poble, sinó per un conjunt que abasti di-
versos pobles i diversos grups diferents de persones,
que mantenen entre elles unes relacions més intenses
(tant econòmiques com d’altres tipus) que amb la resta,
se’ls negarà aquesta possibilitat? Perquè la nació no és
res més que la unió voluntària de persones que tenen
unes característiques comunes (el «tarannà caracterís-
tic»). Unió voluntària, perquè, sinó, allò que sorgeix és
un estat, no pas una nació (o és que el poble kurd, que
està repartit entre quatre estats i al qual se li nega fins i
tot la possibilitat de pronunciar el nom de la seva co-
munitat a Turquia, un dels quatre estats, pronunciar
la paraula Kurdistan està penat amb la presó, no és
una nació?).
D’altra banda, company Pep i tu, dir que el fet cultural
no és la base de la nació és negar una evidència. Dius tu
que les especificitats «són comunes a la resta del món
occidental». Jo encara diria més. Si te’n vas a Austràlia
o a l’últim racó del món, podràs trobar-te una màquina
de llaunes on et podràs comprar el teu refresc de cola
preferit. Així que, culturalment, seguint aquest raona-
ment que proposes, els belgues i els nepalís, són iguals?
I els argentins i els suecs? També? Una cosa és que el
sistema capitalista exporti la seva manera d’entendre el
món als quatre racons del globus, i una altra la manera
com cada societat adopta aquests trets imposats. Quan
les transnacionals no existien, les socie-
tats eren molt més diferents entre elles.
Quan la gent anava en carro, les possibi-
litats de conèixer altra gent i cultures e-
ren molt més reduïdes. Ha estat en els
darrers 150 anys en què el procés d’ho-
mogeneïtzació s’ha accelerat, fins a tal punt que, ara
per ara, tens raó, culturalment no hi ha cap gran carac-
terística que ens separi de la resta del «món occiden-
tal». Però això no vol dir res: allò que marca la diferèn-
cia són les petites coses (des de les diferències lingüísti-
ques fins als horaris o la manera d’establir les relacions
econòmiques). Un incís: perquè et penses que el govern
del PP, al seu projecte de construcció del TAV, hagi
previst que serà més ràpid anar de València a Madrid
(600 quilòmetres) que de Tarragona a Castelló de la
Plana (150 quilòmetres)? Doncs perquè dins el projecte
espanyolista (que pot ser el del PP, el del PSOE, el de
CiU, o el de qualsevol partit espanyol
«constitucionalista») de construcció nacional, i des de
fa molts anys, tenen molt clar que trastocant les relaci-
ons econòmiques entre els diferents punts d’un mateix
territori, es canvien també la resta de relacions. Perquè
així també es construeixen nacions: el més senzill, per a
comerciar (relacions econòmiques, també una de les
bases de la nació), és anar a vendre o a comprar al lloc
que et sigui més proper, no?
Finalment, crec que el projecte, digueu-li
«nacionalista», «independentista» o com vulgueu, que
defensem des de l’esquerra independentista té molts
més punts en comú amb vosaltres dels que us agrada de
reconèixer. I si l’únic problema que existeix és el de la
construcció d’un Estat, no patiu, que aviat ens posarem
d’acord. Perquè el canvi que pregonem no és de gover-
nants, sinó de mentalitat. Perquè posar tots els naciona-
listes dins el mateix sac és un error.
LLUÍS (PINGU)
revista llibertària del
berguedà 14
).)Ÿ(9.(IJGFYXTGWJSFHNTSFQNXRJ
Manifest de l’Assemblea de l’Ateneu
Llibertari del Berguedà
Ens temem que podem considerar el darrer núm. del
pèsol negre, com a mínim, desafortunat.
Malgrat això, potser la tensió creada que de manera
molt tangible bolca aquest exemplar pugui servir de
punt d’inflexió per engegar un debat dins del mov. llib.
berguedà que ajudi a redefinir postures i estratègies.
En transformar el contingut del pèsol en una plataforma
de llançament d’insults i amenaces envers la resta d’or-
ganitzacions revolucionàries d’esquerres resulta que el
continent, que és el pèsol en si, s’ens presenta com una
trista caricatura, farcida de col•laboracions que, franca-
ment, mereixen més formar part de la secció de contac-
tes d’alguna revista del cor per marujas que d’una pu-

19. blicació de caràcter político-social seria.
Certament, resulta vergonyós l’acarnissament d’alguns
articulistes amb la gent del Casal Panxo. Aquest
col•lectiu està tant legitimat a seguir amb coherència el
seu propi programa polític com nosaltres.
Pel que fa a les amenaces contra el Casal Panxo i els
seus integrants, manifestades gens subtilment en un
altre article poc afortunat del núm. 9 del pèsol negre,
seria d'agrair que l’exaltat redactor del mateix procurés
triar l’objecte de la seva ira amb més cura, ja que la
destrucció del Casal Panxo, sens dubte, no seria un
éxit revolucionari destacable, si no una garrulada im-
perdonable.
I encara més: Qüestionar la validesa del mot “panxo”
perque presumptament no s’escau amb el tipus d’acti-
vitat que es realitza dins del local del mateix nom por-
ta aquest poc apassionant debat a nivells de conversa
banal de riques vídues burgeses de saló de té. El Casal
Panxo portarà el nom que els seus integrants conside-
rin oportú.
Tanmateix, resulta poc encertat atribuir al Casal Panxo
la intenció de “rebentar la plataforma Berga es mou”,
ja que és lícit retirar-se lliurement d’un projecte que
pels motius que sigui no els resulti suficientment en-
grescador, sense que això impliqui una voluntat de re-
bentar res.
Acusacions de robatori, al•lusions a un suposat
“immens clavegueram que us arrossega ja fa temps”,
imputacions de “merder mental” i altres meravelles de
la dialèctica fluida sembren alguns arti-
cles d’aquest exemplar.
I això no és tot: estimem molt poc ajusta-
des a la realitat les acusacions de
“empresaris de la nit” que des d’un altre
article del pèsol s’els imputa. L’activitat
econòmica que duu a terme el Casal Panxo hauria
d’ésser motiu de satisfacció per tot l’espectre d’esquer-
ra revolucionària de la comarca, ja que no només ge-
nera fons propis per engegar campanyes i activitats
polítiques i socials en consonància amb la seva línia
d’actuació, si no que també complementa un espai de
lleure molt necessari que oferta al jovent berguedà
l’alternativa als autèntics empresaris de la nit.
Des de l’Ateneu Llibertari, per la part que ens toca,
demanem sinceres disculpes a totes les persones del
Casal Panxo que, amb raó, s’han sentit atacades, elles
o el seu projecte. Aprofitem també per fer una crida a
la distensió entre col•lectius que ajudi a establir ponts
d’unió entre nosaltres, ja que tenint en compte que el
nostre enemic, el model econòmic actual, es el mateix,
podem estar segurs que hi ha més coses que ens unei-
xen que les que ens allunyen.
Si fins i tot els nostres teòrics clàssics afirmaven, fa ja
més de cent anys, que els pobles de la terra tenien el
dret d’alliberar-se dels seus opressors!!
Salut i anarquia:
L’assemblea de l’Ateneu Llibertari del Berguedà
*397*;.89
revista llibertària del
berguedà 15
).)Ÿ(9.(IJGFYXTGWJSFHNTSFQNXRJ
ENTREVISTA A JULIO D’ “AMOR Y
RABIA”
Amor y Rabia, és una de les revista anarquistes més
famoses dins del moviment llibertari. Cada revista
és monogràfica i els temes que tracta ho fa amb molta
rigorositat. La podeu consultar o comprar al local del
centre d’estudis Josep Ester Borràs i de l’associació co-
lumna terra i llibertat. L’equip de redacció del Pèsol
Negre Ha tingut ocasió de parlar amb un dels personat-
ges que formava part del grup i que ha seguit la seva
trajectòria des dels inicis.
La redacció: Explícanos un poco la historia de la re-
vista.
Julio : el grupo comienza con un cambio de nombre al
salir de la FIJL (Federación Ibérica de Juventudes liber-
tarias). En realidad es el mismo grupo de Juventudes
que se cambia el nombre por el de Grupo Anarquista
Amor y Rabia.
Estamos hablando de finales del año 1995, yo acababa
de entrar, en las asambleas se ve la necesidad de seguir
realizando en la ciudad campañas de divulgación de las
ideas anarquistas aplicadas a lo concreto: contra el na-
cionalismo, contra los jurados populares, contra la Igle-
sia... etc El caso es que esas son las campañas que me
acuerdo. Al poco tiempo de entrar uno de los compañe-
ros más activos plantea la posibilidad de editar una re-
vista de carácter local y en la que se tratarían temas mo-

20. *397*;.89
revista llibertària del
berguedà 16
nográficos. Surgen varios nombres: El Fuego de Pro-
meteo, Ni Dios Ni Amo, Amor y Rabia...al final nos
gustó la última opción y así quedó.
El primer número fue un trabajo sobre las minas anti-
personales.
En las últimas páginas se daba cabida a noticias breves
de la ciudad y alrededores.
Por lo que hace referencia a la tirada las primeras tira-
das son de 25 a 50 ejemplares -más que nada tirábamos
tan pocos por la falta de dinero (eterno problema)-
Esto continúa sobre todo con el trabajo del compañero
que impulsó su creación hasta que tiene que marcharse
a Alemania con su compañera y niña. Algún miembro
más abandona el grupo por
unos u otros motivos aunque
todas las personas que estu-
vieron al principio siguen vin-
culadas al movimiento ya sea
de forma más continua o más
esporádica y ya sea colabo-
rando con el grupo y la revis-
ta o en la CNT, etc.
La redacció: ¿Como es que
os decidierais a hacer una
revista tan exclusivamente?
(esto sin dejar de hacer
otras cosas claro)
Julio: Pues no solo como
Amor y Rabia, sino que en las
experiencias asociativas ante-
riores, en las que se pretende
hacer llegar un mensaje a la
gente siempre nos dimos
cuenta de la falta de conoci-
miento que existía y no solo
de conocimiento, sino de algo
mucho más grave, como es el
razonamiento y la crítica. Esto es fundamental para
cualquier tipo de movimiento disidente para dirigir el
ataque de forma certera.
Así que además de otro tipo de actos la revista fue
siempre el eje central del grupo y como abundan las
publicaciones pretendimos también hacer algo que
rompiera un poco la tónica general -que era el hacer
revistas de artículos cortos como mucho de 2 a 4 pági-
nas- Entendíamos que existía la posibilidad de realizar
trabajos sobre muchos temas en profundidad que podí-
an servir además en el futuro como punto de referencia
cuando alguien quería saber algo sobre un tema concre-
to y no quería zamparse 3 ó 4 libros.
Con el paso de los años la gente del grupo varió y se
dio un enfoque distinto a la revista. Primero asegurar su
supervivencia, también es algo que se tuvo claro desde
el principio: Solo aquello que perdura a lo largo del
tiempo tiene calado social -hablando por supuesto de
publicaciones, grupos, etc...- Parece que hay una espe-
cie de idea generalizada de que solo se toma en serio lo
que se está acostumbrado a ver y el generar una cos-
tumbre lleva su tiempo.
Como decía, con la salida de los veteranos militantes y
con la llegada de los nuevos
cambiamos la orientación or-
ganizativa, que no la idea fun-
damental. Se le puso precio
cuando antes muchas de las
revistas eran gratuitas. Sobre-
todo porque sino, no se podía
garantizar su supervivencia y
por otro lado comenzamos a
establecer contactos de distri-
bución fuera de Valladolid.
Es significativo mirar actas de
las reuniones de hace 3 años en
las que nos felicitamos por la
venta de 50 revistas de un nú-
mero de Malatesta. El número
62 ha tenido una tirada de 1200
revistas y aunque todavía no se
han vendido todas (tardará) sí
podemos decir que se ha multi-
plicado por 10 la distribución.
Bueno, no todo ha sido un ca-
mino de rosas imparable.
La redacció: ¿Como la finan-
ciáis?
Para el financiamiento pues alguna que otra vez se po-
nen cuotas las más de las veces son aportaciones espo-
rádicas y se ha intentado siempre financiarse con la
venta, pero es inútil porque siempre se pierde dinero.
En ocasiones puntuales hemos hecho algún tipo de acto
como un concierto para reforzar el bolsillo.
La redacció: cómo ves el futuro de la revista?
Sobre lo del futuro siempre me ha preocupado (y hablo
de mí porque he estado a lo largo de toda la trayectoria
y ha habido momentos MUY críticos) la pervivencia

21. revista llibertària del
berguedà 17
*397*;.89
del grupo y de la revista ha sido la bandera del mismo.
La redacció: la verdad que hoy en día es conocida por
la mayoría del movimiento libertario español
Julio: y parte del extranjero (riu)
La distribuimos también en una librería de Amsterdam
y hace poco nos escriben de Brasil (creo) diciendo que
tienen algunos números de la revista pero que quieren
que se les mandemos los que vayamos sacando. La ver-
dad es que esto es responsabilidad de la gente de Sin
Dios que se llevó a México y no sé cuantos países más
un montón de números cuando estuvieron de gira.
La redacció: Cambiando de tema totalmente vamos
a pasar a analizar la sociedad
en que vivimos.
Que papel juegan los gobiernos
en la actualidad? Tu crees que
los gobiernos tienen mas poder
que las transnacionales?
Julio: yo creo que no
L.R: explícate
Julio: simplemente es el brazo
policial de un mismo cuerpo. Para
poner un ejemplo claro tiene en
E s p a ñ a m á s p o d e r e l
PP=Gobierno que las multinacio-
nales? pues bien, si tenemos en
cuenta que Rodolfo Martín Villa
es presidente de ENDESA
L.R: si, gran personaje, el ver-
dadero problema del Estado espa-
ñol no es ETA sino los liberta-
rios.....
Julio: (riu)
Rodrigo Rato liquidó la Trinaran-
jus y tiene otras tantas empresas,
el presidente de Telefónica es
también miembro del PP. Es decir que son los mismos,
salvo que ponen en política a cierta gente de sus empre-
sas normalmente a los presidentes que son los que po-
nen la jeta y son conocidos, pero no siempre son los
accionistas mayoritarios.
L.R: i si ganara el PSOE?
Julio: a ver con el PSOE pasa poco más o menos lo
que con el PP, lo único que tiene es una apariencia más
de progre y así lo han utilizado cuando había que meter
medidas duras como las reconversiones y el desmante-
lamiento del tejido industrial en este país acerías, altos
hornos, minería, astilleros... Si eso lo hubiese hecho un
gobierno ultra conservador como el que tenemos ahora
la gente se los hubiese comido por las patas.
L.R: pero si por ejemplo gana, un grupo que no tiene
estos grandes ricos?
Julio: no puede ganar
L.R: explícate
Julio: eso lo comentábamos en el número de Eleccio-
nes no tiene el apoyo económico de los grandes bancos,
que por cierto sí se lo prestó al PSOE para ganar las
elecciones del 82 (fue el partido que más créditos reci-
bió de todos los grandes bancos de entonces) hay un
libro que se llama Los Banqueros del PSOE en el que
vienen gráficos.
L.R: así no hay democracia
real no? Porque los que deci-
den son los grandes ricos!
Julio: esa es la madre del cor-
dero, que todo es mentira vivi-
mos en una sociedad de la
imagen lo que no se anuncia
no se vende y para anunciarse
hace falta dinero. Además ase-
guran la alternancia según el
interés del momento movien-
do el dinero de una cuenta a
otra o sacando escándalos de
unos y de otros en sus medios
de formación de masas.
L.R: así es totalmente verdad
la cita esa de que no hay de-
mocracia posible en una socie-
dad de clases no?
Julio: exacto, no puede haber-
la
L.R: no se puede controlar
la economía des del estado
como nos dicen muchos progre?
Julio: no se puede llegar al estado sin estar a las órde-
nes de la economía, el Estado es suyo. Los Estados.
L.R: hemos desmentido pues el mito de la libertad, el
de la democracia... que pasa con la libertad de expre-
sión? Puedo decir todo esto en los periódicos?
Julio: tres cuartos de lo mismo puesto que todo se re-
duce al interés económico por un lado un medio
informativo es una empresa y lo que no es rentable
económicamente no lo va a asumir ninguna empresa ni

22. revista llibertària del
berguedà 18
*397*;.89
siquiera estos garantes de la libertad de información
por otro no dejan de ser instrumentos del gran capital
que en su mayor parte tienen la mayoría de las acciones
de estos medios. Por eso en contadas ocasiones podre-
mos ver una noticia que afecte a la imagen del señor
Botín o del señor Ibarra.
L.R: luego están a su único servicio! Les interesa te-
nernos callados, nos manipulan! Estamos engañados!
Resumiendo pues, los verdaderos gobernantes del mun-
do son las transnacionales no?
Julio: como ha sido siempre.
L.R: ¿el señor Aznar el señor Bush son también mario-
netas no? (o son empresarios también)
Julio: exacto, es que en la mayoría de los casos no se
puede hacer una distinción clara.
L.R: aunque lo que esta claro es que el dinero esta de-
trás...
Julio: defienden sus intereses porque pertenecen a la
clase adinerada y está claro que aquí quien tiene dinero
no lo ha ganado trabajando ni en la lotería
L.R: y centrándonos a la actualidad acaba de llegar
el euro la moneda única
Julio: (que por cierto es una risa hablar de Europa y ver
el mapa de la moneda, porque faltan 3/4 partes)
L.R: (riures), si es cierto. Que representa el euro en
este entramado?
Julio: la consolidación del bloque europeo y segura-
mente el principio de la entrada a cara descubierta en
nuestra zona de influencia desde el norte de África oc-
cidental hasta Irak al igual que EEUU controla las eco-
nomías de América latina y pone y quita dictadores
cuando la situación lo requiere.
L.R: cambiando de tema...el estado del bienestar, es
un obstáculo pues para este sistema dominado por el
dinero, si estamos gobernados por multinacionales
porque lo mantienen? O porque existe todavía?
Crees que va a desaparecer?
Julio: que existe todavía?
L.R: el estado de bienestar
Julio: yo por lo menos no lo he visto
L.R: el subsidio de paro... seguridad social etc.
Julio: si has echado un vistazo últimamente no habrás
dejado de ver aperturas de Hospitales privados por to-
das partes (2 en Valladolid en el último año) en cuanto
al caso del paro aumentaron a 12 meses de trabajo el
tiempo necesario para cobrarlo y a 35 años el tiempo de
cotización necesario para cobrar una pensión... a la
edad que estamos empezando a trabajar y con las ga-
rantías que ofrece hoy día el mercado laboral es fácil
darse cuenta de que para muchos se acabaron las pen-
siones aunque formalmente todavía existan como for-
malmente existe el derecho a la educación y a ir a la
universidad, pero con los últimos incrementos de pre-
cios y las reformas que están haciendo ya podemos ir
olvidándonos.
L.R: Que perspectivas hay para los movimientos
anarquistas delante de este panorama?
Julio: estamos en un momento de cambios en el que
siendo un movimiento muy minoritario (seamos realis-
tas) se nos va a plantear la posibilidad de fortalecernos
y que las ideas que defendemos se extiendan, pero todo
son posibilidades, porque depende de lo que hagamos y
depende de lo capaces que seamos de analizar con cla-
ridad la situación y comprender lo que está pasando pa-
ra actuar y no dar palos de ciego.
L.R: a que te refieres exactamente, el movimiento anti-
globalizacion?
Julio: no, me refería a analizar los pasos que está dan-
do el gigante al que nos enfrentamos. La crítica a los
diferentes enfoques que le dan las organizaciones y mo-
vimientos diversos son hechas desde nuestra propia ac-
tuación es decir, que con lo que hacemos les decimos a
los demás de qué carecen lo digo así por la referencia
que has hecho a la antiglobalización que contando
con cierta simpatía nuestra, al poner de manifiesto la
desigualdad es lamentable que jamás halla hecho refe-
rencia al papel que juega en el orden mundial el Vatica-
no... desigualdad es lamentable...y no es de extrañar
cuando más del 50% de organizaciones que convocan a
los actos de protesta contra las cumbres son católicas.
La gente sigue viendo en gran medida al Vaticano co-
mo al cura del barrio, que no le hacen caso, se cagan en
dios dos veces al día y arreglado y no solo es una cues-
tión de negar a dios -algo importante desde luego- sino
de poner de manifiesto el entramado político-
económico de la Iglesia que dice representarlo en la tie-
rra y que de vez en cuando nos deleita con algún escán-
dalo como el envío de 2 camiones de armas a Kosovo
bajo bandera de Cáritas o la inversión de miles de mi-
llones de pesetas en una agencia de inversión en bolsa
estafadora.
La redacció

23. LA PESTA NEGRE DEL S.XXI.
Soc la lacre social
Del tombant de segle.
Em dedico a:
Expoliar, maquinar, difamar, mentir
Provocar, xulejar, vacilar, coaccionar
Estafar, manipular, subornar, perseguir,
Amenaçar, corrompre, interrogar, apallissar
Xafardejar, cargar, intimidar, detenir,
Narcotraficar, falsejar, patrullar, estafar
Assasinar, lesionar, torturar i donar pel cul.
Si no t’ha quedat clar
Molt aviat ho podràs comprovar.
Però no patiu, a tots els porcs
els hi arriba el seu Sant Martí.
Nascuts per ser carn d’olla.
Komando Tonyina.
El sistema/1
Los políticos hablan pero no dicen.
Los votantes votan pero no eligen.
Los medios de información desinforman.
Los centros de enseñanza enseñan a ignorar.
Los jueces condenan a las víctimas.
Los militares están en guerra contra sus compatriotas.
Los policías no combaten los crímenes, porque están ocupados en cometerlos.
Las bancarrotas se socializan, las ganancias se privatizan.
Es mas libre el dinero que la gente.
La gente está al servicio de las cosas.
Eduardo Galeano. El libro de los abrazos. España, mayo del 2001, Siglo veintiuno de España editores
8
54*8.
revista llibertària del
berguedà 19

24. L’octubre de 1978 a Sallent era prohibit un acte en homenatge al guerriller anarquista Ramon Vila Cap-
devila i no va ser fins el 1998 que la memòria es reprenia. L’agost de 1998 recordant el 35è aniversari de
la mort de Ramon Vila Capdevila, començaven les marxes-homenatge als maquis. Durant quatre edici-
ons s’han dut a terme caminades per diferents itineraris, múltiples xerrades a diferents pobles i ciutats,
s’han col•locat plaques en record de guerrillers i víctimes de la repressió franquista, etc.
Enguany celebrem la V marxa-homenatge i volem dur a terme en el marc d’aquesta cinquena edició, el
Primer Congrés d’Història de la Guerrilla. Aquest Congrés d’Història el volem dedicar a Antonio Téllez,
infatigable lluitador per la llibertat i la justícia. D’aquesta manera volem fer justícia al company Antonio
Téllez, compromès amb la recuperació de la memòria històrica dels que han volgut ser oblidats o reduïts
a personatges folklòrics.
PRESENTACIÓ DE COMUNICACIONS:
Les comunicacions que vulguin presentar-se podran tractar qualsevol aspecte relacionat amb la guerrilla.
Primer, cal fer-nos arribar un resum de la comunicació d’un màxim de dues pàgines incloent-hi el títol i
les vostres dades personals (nom, cognoms, adreça, telèfon, e-mail...)
La data límit d’admissió d’aquestes comunicacions serà el 15 de juny. Cal que ens les envieu a l’apartat
de correus 16 de Berga, 08600 Barcelona.
El temps de lectura de les comunicacions serà aproximadament de 20 minuts (en funció del nombre de
comunicacions).
La selecció de les comunicacions acceptades serà comunicada amb suficient antelació als interessats.
PER MÉS INFORMACIÓ:
Apartat de Correus 16 de Berga, 08600 Barcelona (Centre d’Estudis Josep Ester Borràs)
CEJEB@hotmail.com
Telf. 938221930 (Josep)
9900$$55;;$$++2200((11$$77**(($$//6600$$4488,,66
Primer Congrés d’Història de la Guerrilla
“HOMENATGE AANTONIO TÉLLEZ”
BERGA, 26 I 27 DE JULIOL DE 2002
3(5217$7$5$0%(/3Ê62/68%65,85(¶7)(5126$55,%$5
75(%$//623(548$/6(92/26$
3HVROQHJUH#KRWPDLOFRP