1. elblocOLESA DE MONTSERRAT MAIG 2013
2003
2013
En els darrers anys s’ha permès, i fins i tot en al-
guns casos fomentat, l’especulació, l’enriquiment
ràpid a costa del que fos, el creixement incontro-
lat de les poblacions. Tot s’hi valia si uns quants
podien fer diners. Ara ens toca pagar a tots, i ens
tocarà fer-ho durant molts anys.
Una de les notícies que més entristeix darrerament és el
desnonament d’algunes famílies per la impossibilitat de pa-
gar la hipoteca del pis que van comprar en l’època més
cara i quan encara hi havia feina per a tothom.
Malauradament aquesta no és l’única conseqüència de
l’anomenada bombolla immobiliària. Fins i tot els qui encara
poden anar pagant la hipoteca d’un pis que avui en dia val
gairebé la meitat del que estan pagant pateixen el que en
termes bèl·lics en dirien “danys col·laterals”.
Aquestes reflexions vénen a tomb arran d’un incident vis-
cut al carrer Barelona recentment. Un grup de veïns van
telefonar els bombers i la guàrdia urbana perquè en un dels
habitatges les rajoles van començar a aixecar-se i trencar-
se sense motiu aparent. Per precaució, es va decidir desa-
llotjar tots els veïns de l’immoble i estudiar el problema.
Després d’una primera revisió, diagnosticaren que es trac-
tava d’un incident produït per una mala qualitat dels mate-
rials i perquè l’obra no s’havia fet com calia, però que no
representava perill per a la integritat física dels veïns. Con-
cretament hi havia problemes amb les juntes de dilatació, la
qualitat del gres i la quantitat de material emprat per enrajo-
lar el terra. Vaja, que probablement els propietaris dels pisos
de l’edifici havien pagat a preu d’or una autèntica xapussa.
El pitjor de tot és que no es tracta d’un fet aïllat. Hi ha al-
tres habitatges al mateix edifici i a altres
carrers d’Olesa que no tenen gaire anys
de construcció i estan mostrant proble-
mes associats amb la mala qualitat de
la construcció. Això ens porta a fer-nos
un seguit de preguntes: Com s’ha cons-
truït a Olesa els darrers anys? Quina és
la situació real del parc d’habitatges ole-
sans? Els pisos de la bombolla immobi-
liària valien els diners que es van pagar?
Com s’ho faran les famílies que ja tenen
feina a pagar la hipoteca per fer les repa-
racions imprescindibles? A qui s’han de
demanar responsabilitats de tot plegat?
2003
2013PER MOLTS ANYS!
MÉS SEQÜELES DE L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA
Aquesta primavera estem de celebració. Fa 10 anys naixia el Bloc Olesà a partir de la conjunció
de la secció local de Esquerra Unida i Alternativa i Olesans i Olesanes per a la Participació, un
grup de persones que en la seva major part provenien del món associatiu. La trajectòria que
ens ha portat a ser on som ha estat cuita a foc lent. Les primeres eleccions vam aconseguir, per
molt poc, dos regidors. A les següents ens va sorprendre agradablement el salt de dos a cinc.
I a les darreres municipals ja van ser nou: primera força al consistori, amb la responsabilitat de
formar l’equip de govern.
No és un aniversari per celebrar amb cofoisme. La difícil situació actual exigeix enormes dosis
de responsabilitat. Amb tot, si cal fer balanç, hem de sentir-nos agraïts i honorats. Queden mol-
tes coses a fer i esperem seguir comptant amb la vostra complicitat.

2. elbloc
El Bloc Olesà ja va avisar dels problemes que suposaria cons-
truir la segona llar d’infants d’Olesa en un lloc amb uns acces-
sos més que problemàtics. Ho vàrem verbalitzar en comissions,
en plens i en publicacions abans que s’iniciessin les obres i, a
més, vam presentar alternatives de llocs que ens van semblar
més adequats.
L’equip de govern d’aleshores es va entestar a seguir amb els
seus plans, malgrat que els problemes es veien a venir. I aquells
que van originar el desastre, Unió i Convergència, ara clamen
per actuacions urgents, costin el que costin, siguin raonables
o no.
El Bloc Olesà, coincidint amb la seva arribada al govern, va fer
una primera actuació per tal que es pogués accedir a la llar
d’infants, a peu, des del Porxo de Santa Oliva (Casc Antic). Lla-
vors vam considerar que si es volia accedir en cotxe es podia
fer pel carrer Vall d’Aran, on, a més, hi ha una considerable zona
d’aparcament a pocs metres de la llar d’infants.
Ara, un grup de pares ens ha demanat que deixem arribar els
vehicles fins la porta de la llar i arreglem la calçada que puja
paral·lela al pas de vianants.
Cal dir, en primer lloc, que la zona per on passa aquest carrer
correspon a l’àmbit de Cal Candi i que qualsevol actuació en
aquesta calçada es destruirà quan s’urbanitzi aquesta zona (co-
rrespon a la Junta de Propietaris fer-ho).
n segon lloc, cal tenir en compte que es tracta d’un terreny que
presenta no poques dificultats.
En resum, l’equip de govern seguirà treballant per minimitzar les
molèsties i seguirà denunciant l’actitud demagògica de qui va
entestar-se contra tot sentir comú a construir un equipament en
un lloc inadequat.
UN CAMí DE DIFÍCIL SOLUCIÓ
En una obra pública que va costar més de 180.000€, ningú
va preveure com canviar el llum del rètol de l’entrada sud
de la C-55.
Durant mesos, qualsevol persona que accedia amb vehicle per
aquesta entrada s’adonava que la lluminària que hauria de des-
tacar el nom (per cert, ben petit) de la nostra vila funcionava de
manera parcial i insuficient. La raó era ben simple: un dels llums
s’havia fos.
Fins aquí res anormal. Allò que és propi de comèdia de desga-
vells i embolics és que per canviar aquest llum s’havia de des-
muntar tota una planxa de ferro que pesa una barbaritat, calia
tallar el trànsit per fer-ho i limitar l’accés al nostre municipi. La
raó torna a ser ben simple: ningú va preveure que els llums no
duren per sempre i que era necessari buscar un sistema senzill
per canviar-los, cosa que ja s’ha fet.
Aquesta és la manera de fer obres públiques d’Unió i Conver-
gència i aquests són els problemes que dificulten la gestió del
dia a dia del nostre municipi.
TALL DE TRÀNSIT PER CANVIAR UN LLUM

3. JOVES PER L’OCUPACIÓ
La regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament
d’Olesa signarà un conveni amb el Consell Comar-
cal per tal que el nostre municipi s’aculli al Programa
d’Experiència Professional per a l’Ocupació a Catalunya
per a municipis de menys de 30.000 habitants.
Aquest programa preveu accions de tutorització i acom-
panyament a la inserció, mitjançant formació i pràctiques
professionals en empreses, que es realitzen amb un con-
tracte de treball. Compta amb finançament del Servei
d’Ocupació de Catalunya i de fons estatals.
En el cas d’Olesa hi participaran nou joves d’entre 16 i
25 anys. El nombre de beneficiaris es calcula en funció
de la dotació pressupostària total per tot el territori i la
proporció de joves aturats. La selecció s’ha fet amb la
participació del Consell Comarcal.
PROJECTE INNOVADOR
L’Ajuntament d’Olesa està ultimant els detalls de la signa-
tura d’un conveni que permeti al nostre municipi integrar-
se en un projecte pioner: “Baix Llobregat: innova, crea i
ocupa”.
Aquest programa, cofinançat pel Fons Social Europeu,
pretén formar empresaris tant en sectors tradicionals
com d’alt creixement i comportarà una col·laboració entre
el Consell Comarcal i el nostre Ajuntament. La formació
tractarà aspectes bàsics del comerç internacional, apor-
tarà claus que permetin conèixer el mercat i fidelitzar
clients i prepararà en fiscalitat bàsica a petites societats
mercantils i autònoms.
Olesa de Montserrat és el municipi amb menys habitants
de tots els que participen en aquest nou projecte expe-
rimental.
PLA LABORAL ALS BARRIS
En el marc del pla d’experienciació laboral de treball de la
Llei de Barris, l’Ajuntament d’Olesa ha pogut contractar a
set treballadors: un paleta, dos peons d’obra, dos pintors,
un electricista i un jardiner. En el procés de selecció van
participar més de 200 olesans.
Els contractes d’aquests set treballadors es perllongaran
durant sis mesos. Fins ara ja han fet, entre d’altres, les
següents feines:
• Placeta de Santa Oliva: pintura de murs, fonts i bancs;
reparació d’escales, terra i reixes.
• Placeta de la Riera de can Carreras: pintura de bancs,
baranes i torretes.
• Placeta del Reverend Massana: reparació integral i
instal·lació de jocs.
• Carrer Església: reparació de l’empedrat.
• Soterrament de cablejat elèctric en diversos encreua-
ments de carrers.
• Riera de can Carreras: pintura de murs i desbrossat de
vores.
• Parc de can Carreras: pintura i neteja de murs.
• Carreró Nord: arrebossat i neteja de murs.
• Manteniment de la Torre del Rellotge.
• Placeta i parc del Porxo: neteja de murs, pintura de
bancs i font i manteniment general del Parc.
• Placeta del carrer Garraf: neteja i manteniment.
• Plaça de les Fonts i Placeta Joan Povill: manteniment i
pintura de bancs, torretes i jardineres.
• Plaça Nova: manteniment i pintura de bancs, baranes i
fanals.
• Camí de la Baldufa: neteja i desbrossat.
Les feines d’aquest grup encara continuaran fins al mes
de juliol. La programació ja està feta i ara només cal que
la millora al Casc Antic continuï.
El mes d’abril 2.372 persones eren registrades a l’atur a Olesa, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació
de la Generalitat de Catalunya. Tots els esforços són pocs per fer minvar aquesta xifra. Aquí hi ha alguns exemples, a
tall de mostra, del la tasca feta a la regidoria de Promoció Econòmica.
EL TREBALL DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

4. elbloc
AJUNTAMENT D’OLESA, DÈFICIT ZERO
En un any i mig, el Bloc Olesà revisa i equilibra el pres-
supost municipal i aconsegueix sanejar-lo.
Ja han passat divuit mesos des que el Bloc Olesà va fer-se
càrrec del Govern municipal. Des d’aleshores la feina ha estat
intensa i els reptes molt difícils de superar. Un d’ells consistia
en la urgent revisió i sanejament del pressupost municipal.
Al mes de juliol de 2011, només trenta dies després d’accedir
al govern local, vam ser convocats per la Generalitat com un
dels 50 pitjors municipis de Catalunya. L’escenari era terrorífic
i calia encarar el problema sense vacil·lacions i amb coratge.
I així es va fer.
La feina feta amb perseverança i responsabilitat ha donat
els seus fruits: al mes de desembre de 2010, l’Ajuntament
presentava un romanent negatiu de -1.657.000€; al mes de
desembre de 2012 aquest resultat ha passat a ser positiu
(1.400.000€). El pressupost de l’Ajuntament presenta uns
excel·lents indicadors en ràtios de solvència i endeutament
(heretat).
Impostos congelats
A aquests bons resultats no s’hi ha arribat per la via
d’incrementar la pressió fiscal als ciutadans, tal com altres
han fet en el passat. Ben al contrari, la política del Bloc ha
estat o congelar els principals tributs o incrementar-los per
sota dels de l’IPC. De fet, l’única pujada significativa ha estat
la de l’IBI, i no ha estat una decisió municipal sinó un decret
del govern de l’Estat. El Servei d’Informació Econòmica Local
de la Diputació de Barcelona constata aquest fet.
El resum és doncs ben clar: hem aconseguit un pressupost
municipal equilibrat, tot i que els olesans som dels ciutadans
catalans amb una pressió fiscal menor en impostos locals.
El Bloc estalvia, no retalla
Mentre el govern central (PP) i el govern de la Generalitat (CiU)
no troben altra sortida que les retallades traumàtiques de re-
cursos i drets essencials, el Bloc Olesà ha triat actuar per la
via de la racionalització de la gestió dels recursos públics.
En aquest període hem aconseguit rebaixar les despeses de
personal en 600.000 euros (i aquí no es comptabilitza l’estalvi
generat per l’ impagament d’una paga extra als empleats pú-
blics a què ens ha obligat el govern central).
En el capítol de compra de béns hem hagut de fer front al
pagament de gairebé 500.000€, en factures que no estaven
pressupostades i, a més, ens hem vist obligats a entomar
l’impacte dels increments de l’IVA i l’IPC. Fins al punt que
enguany es manté la despesa en aquests conceptes, malgrat
que les mateixes factures s’han incrementat en gairebé uns
altres 500.000€.
La despesa en energia elèctrica és un bon exemple del de-
sastrós escenari que hem descrit. La suma de l’increment de
l’IVA, de les tarifes i de la incorrecta previsió anterior ha fet
que les previsions anuals per aquest concepte s’hagin ha-
gut d’incrementar en 360.000€. Com a qualsevol domicili
d’Olesa, l’Ajuntament farà front a aquestes despeses i, en
paral·lel, implementarà mesures de estalvi.
La morositat de la Generalitat, el principal risc
Ha arribat l’hora que ens preguntem entre tots quin país vo-
lem construir quan parlem de construir un país. El govern de
la Generalitat (CiU) està actuant amb una absoluta deslleialtat
en matèria de política local. Per una banda, incompleix reite-
radament els compromisos adquirits amb la ciutadania i amb
les seves obligacions competencials bàsiques: desballesta-
ment del sistema sanitari, pauperització de l’ensenyament
públic, retallada dels recursos dels serveis socials de proxi-
mitat, incompliments reiterats dels compromisos d’ajut als
col·lectius amb dificultats especials, anorreament de la xarxa
bàsica de promoció econòmica, etc. Tot això té una extraor-
dinària repercussió sobre el pressupost municipal. Allà on
irresponsablement no arriba la Generalitat, l’Ajuntament ho
ha de suplir amb recursos propis.
I per acabar-ho d’adobar, la Generalitat simplement no paga
tot allò que deu. Tant sentir al President queixar-se de Madrid
i resulta que el seu govern fa el mateix amb infinitat de muni-
cipis catalans. És aquesta la Catalunya que ens conviden a
construir?
Evolució de la despesa de personal 2010-2013
El pressupost per l’any 2013 consolida la significativa novetat que va
caracteritzar el pressupost de l’any anterior: la despesa en compra de
béns i serveis supera significativament a la despesa en sous directes
d’empleats públics. Es consolida un canvi de tendència.

5. El passat 20 de febrer l’Ajuntament d’Olesa va presentar
una oferta al Jutjat Social 23 de Barcelona per a l’adquisició
del Pavelló del Club de Bàsquet Olesa (CBO), que havia anat
a subhasta el dia 22 de gener.
Aquesta oferta es va fer amb l’acord de l’Assemblea del CBO i la
intenció de l’equip de govern és adquirir l’immoble per tal de pre-
servar el bàsquet a Olesa i no perdre un pavelló que s’ha construït
amb l’esforç de molts olesans. Sempre, aixó sí, que aquesta ope-
ració no comprometi l’estabilitat pressupostària municipal.
L’oferta econòmica que l’Ajuntament ha presentat al Jutjat és,
en números rodons, de 125.000€, que cobririen el deute que el
CBO té amb unes exjugadores, deute pel qual el pavelló ha anat
a subhasta, més 154.000€ d’una hipoteca bancària. El Ple Mu-
nicipal del 28 de febrer va aprovar una modificació de crèdit de
450.000€, ja que sobre el pavelló hi ha més cárregues que caldrà
negociar amb els creditors.
En el moment en que escrivim aquest article estem pendents de
rebre noticies del jutjat referents a l’acceptació o no de l’oferta. En
cas afirmatiu, el pavelló passarà a ser municipal i el compromís
de l’equip de govern és utilitzar aquest pavelló per a la pràctica del
bàsquet ja que a dia d’avui és un esport amb molta demanda i el
pavelló va ser construït pensant en aquest esport. Calm dir que el
Municipi obté un pavelló que també podrà tenir altres usos.
L’adquisició del pavelló del CBO és una fita molt important per al
Municipi i, de segur, si passa a mans municipals, s’haurà de treba-
llar amb tots els representants de l’esport local per definir la nova
situació que es crearà.
L’equip de govern del Bloc Olesà, degut a diverses manifestacions
que han fet representants del Club i membres de l’oposició, vol fer
els aclariments següents:
• Segons els representants del CBO, el deute del Club és de
més d’un milio d’euros. Aquest fet es deu a una clara irres-
ponsabilitat dels dirigents del Club, que no van saber aturar a
temps l’hemorràgia que representava mantenir equips profes-
sionals.
• També és una irresponsabilitat molt gran per part dels diri-
gents del Club, mantenir la massa social al marge d’aquesta
desfeta que pot suposar la desaparició del club: en els darrers
cinc anys el CBO no ha presentat els comptes a l’Assemblea
per a la seva aprovació, ni ha convocat eleccions per renovar
la Junta Directiva, com estava obligat a fer.
• La situació irregular a què hem fet esment en el punt anterior
va ser consentida per anteriors equips de govern. En unes
declaracions, la regidora de CiU Mercè Jou demanava al Bloc
Olesà que no defugís responsabilitats. Cal aclarir i respondre
que la situació de desfeta i d’ocultisme del CBO es va produir
durant els anys que ella va ser al govern municipal. Si la Sra.
Jou, diputada d’Unió Democràtica, hagués exigit responsabili-
tats al CBO, segurament ara la situació no seria de la gravetat
que és.
• Entre els anys 2003 i 2011, l’Ajuntament d’Olesa va transferir
al CBO 360.000 euros per diversos conceptes. Eren els ano-
menats “dias de vino y rosas”, on amb càrrec als pressupos-
tos municipals es viatjava acompanyant l’equip i es pagaven
ampolles de cava per celebrar les seves gestes.
El dia 22 de gener de 2013, quan ja s’havia subhastat el Pa-
velló, és a dir, quan ja tot estava dat i beneït, la Sra. Jou telefo-
nava a l’Alcalde per informar-lo del fet i s’oferia a ajudar en tot
el que estigués al seu abast. Què es podia fer aleshores? Per
què no ho van comunicar abans de la subhasta?
En aquest sentit, i per poder veure les coses més clares i
contextualitzades, cal informar que a l’estiu del 2012, si no
abans, el president del CBO, que ja intuïa que el pavelló aniria
a subhasta, va recórrer a qui aleshores era Delegat del Govern
de la Generalitat, l’olesà i destacat militant d’Unió Democràtica
Sr. Salvador Jorba, per demanar-li que intentés salvar la situa-
ció.
• En cap moment, l’antic delegat del govern va advertir el govern
municipal sobre les greus novetats que s’anaven produïnt. Per
tant, si la Sra. Jou vol demanar responsabilitats, cosa que ens
sembla molt bé que faci, que sigui coherent i honesta i les
demani al seu company el Sr. Salvador Jorba i a ella mateixa.
EL PAVELLÓ C.B. OLESA
PRESENT I FUTUR
FELICITACIÓ
Felicitem l’olesà Salvador Jorba, distingit militant d’Unió
Democràtica, pel seu nomenament com “assessor del
conseller del Gabinet del Conseller del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Na-
tural”(*)
Jorba era el delegat del govern de la Generalitat a Barcelona
fins que va ser cessat el gener passat. En aquest nou càrrec,
té la funció d’assessorar el Conseller, especialment en ma-
tèria de producció, transformació, foment, qualitat i innova-
ció de l’alimentació i el desenvolupament rural. També haurà
d’impulsar i harmonitzar les polítiques en qüestions alimen-
tàries i de desenvolupament rural.
Desconeixem quina és la preparació del Sr. Jorba en agricultu-
ra, ramaderia i pesca, però li desitgem molt d’encert en aquest
nou repte polític o professional, pel bé d’aquest sector.
(*) Vegeu la Resolució AAM/227/2013, de 7 de febrer, DOGC nº6316

6. elbloc
PRIMERES ACTUACIONS DEL
PLA MUNICIPAL D’OPTIMITZACIÓ ENERGÈTICA
L’equip de govern del Bloc Olesà, compromès amb una
gestió municipal sostenible i responsable, ha ende-
gat diverses accions compreses dins el Pla Municipal
d’Optimització Energètica.
Es tracta d’una estratègia emmarcada dins els objectius de
la UE d’aprofitament racional energètic i de reducció de les
emissions de CO2 que té per finalitat augmentar l’eficiència
energètica de l’enllumenat públic exterior d’Olesa així com
la dels edificis municipals per tal d’aconseguir estalvis ener-
gètics i econòmics i, alhora, disposar d’instal·lacions eficients
i respectuoses amb el Medi Ambient.
Aquest Pla consta de dues fases a desenvolupar al llarg de
la legislatura.
MESURES D’ESTALVI ENERGÈTIC
AMB INVERSIÓ REDUÏDA
Mesures assolibles en el curt termini, sense una gran in-
versió i realitzables pels nostres recursos propis (brigada)
MESURES D’ESTALVI ENERGÈTIC
AMB INVERSIÓ SIGNIFICATIVA
Mesures de gran impacte però de molt cost, anàlisi i pla-
nificació, i per tant amb un termini d’implantació llarg. Ne-
cessiten demanar finançament supramunicipal
Algunes actuacions comporten inversions poc significati-
ves, com ara introduir millores en l’enllumenat públic en les
instal·lacions de climatització o en les d’aigua dels edificis,
municipals. D’altres tenen uns costos associats més impor-
tants, però que redundaran en majors beneficis, com són la
implementació de sistemes solars i geotèrmics, o la implan-
tació d’un software per al control de la facturació energètica.
El regidor de Manteniment d’Espais Públics i Medi Natural,
Francesc Rosa, ha indicat que aquestes segones actua-
cions passen per la realització d’una auditoria energètica de
l’enllumenat i dels edificis municipals. Per a la consolidació
d’aquestes mesures es reforçarà la figura, ja existent, dels
“responsables dels edificis”, com a persones encarregades
de vetllar per l’ús responsable i l’estalvi energètic dels edi-
ficis municipals es crearà i la creació del “gestor energètic”
que, haurà de gestionar l’optimització sistemàtica del consum
energètic de les diferents instal·lacions municipals.
Les primeres actuacions que s’han emprès dins de
l’esmentat Pla han estat:
1 Hem parat 135 punts de llum de zones no habitades
o amb excés de llum.
2 Hem parat 102 punts de llum en fanals dobles.
3 Hem substituït l’enllumenat de la rotonda del Closos
per un altre més eficient.
El resultat d’aquestes accions suposarà un important estal-
vi energètic de 119.574 KWh/any amb un impacte d’estalvi
econòmic de prop de 20.000€/any. Aquestes mesures, que
tenen un cost econòmic molt baix, ja que han estat imple-
mentades pel personal propi de la brigada municipal, supo-
saran un estalvi econòmic d’un 6% sobre el total de la dotació
pressupostària corresponent a la partida de consum elèctric
de via pública.
Amb tot, el govern municipal del Bloc espera assolir un es-
talvi energètic global del 42% dels consums actuals amb
l’aplicació de les dues fases i amb el total de les mesures que
comporten.
En èpoques de forta contracció econòmica es tracta, més
que mai, de posar la imaginació al poder, per fer molt amb
poc. I aquestes mesures són un exemple no només d’estalvi,
sinó també de responsabilitat social amb el desenvolupament
sostenible.
=
1 2 3

7. Allò que semblava materialment impossible: trobar una
solució a la urbanització de La Rambla, avui ja és una
realitat; les obres han acabat i l’espai ha millorat sensi-
blement.
El repte no era senzill. Fa tres anys, durant la primera fase
d’execució de les obres, ja van aparèixer uns primers pro-
blemes que, en aquell moment, van semblar irresolubles. La
caòtica disposició dels edificis adjacents i greus problemes
amb les seves diferents alçades plantejaven seriosos dubtes
sobre la viabilitat real del projecte. A més, la baixa qualitat de
l’obra feta i d’alguns dels materials emprats en aquesta prime-
ra fase encara afegien més incerteses.
L’equip de govern del Bloc, acabat d’arribar al govern a l’estiu
de 2011, ja es va haver d’enfrontar amb aquesta obra mal
acabada i amb infinitat de problemes. Les actuacions que va
prendre a partir d’aquell moment van ser:
• El regidor d’Urbanisme va exigir a l’empresa promotora
que es fes càrrec dels defectes apareguts i, per tant, la
primera actuació duta a terme es va fer gairebé sense
cost.
• El govern del Bloc va aturar la licitació de la segona fase,
ja que semblava que hi havia problemes amb la valo-
ració econòmica (l’actuació s’havia valorat en 407.000€
incloent-hi elements, segons la nostra opinió, absoluta-
ment prescindibles).
• Es va redactar un
nou projecte modifi-
cat que, d’entrada,
plantejava un estalvi
de 17.000€, però en
el moment de la lici-
tació, el 20 de novembre 2012, el preu definitiu va ser de
320.000€. És a dir, un estalvi de 87.000€ respecte del
projecte anterior, un 21%.
A més, a aquesta rebaixa substancial, caldria sumar
l’import de les següents millores: canviar el paviment de
la calçada per asfalt de color, col·locació de llambordes
en els escocells dels carrers perpendiculars de Metge
Carreras i Colon, l’estudi i arranjament de la xarxa de cla-
vegueram -ja que l’Ajuntament no disposava de plànols
que assenyalessin per on discorria aquest clavegueram-
i, finalment, l’habilitació de diferents pous de registre
nous.
• En tot el procés s’ha comptat amb el treball constant de
l’Associació de Veïns de La Rambla. La seva dedicació i
el seu bon criteri han permès millorar l’obra i aconseguir
uns excel·lents resultats. Serveixi, doncs, aquest article
per fer públic el nostre reconeixement i la nostra gratitud.
Ara ja podem dir que l’obra de remodelació de La Ram-
bla ha acabat i ha acabat bé. S’ha aconseguit finalment
allò que fa dos anys semblava impossible. Podem dir ben
alt i ben clar que la Rambla també tenia solució.
LA RAMBLA, PUNT I FINAL

8. LES
CAMPANES
DEL
RELLOTGE
Fa dies un grup de veïns va entrar a l’Ajuntament
una instància demanant que les campanes de
la torre del rellotge no sonessin durant les nits.
Una demanda que obria la possibilitat d’una
posterior denúncia si l’Ajuntament no atenia la
seva petició.
A partir d’aquesta sol·licitud l’equip de govern es va
proposar fer les proves pertinents per comprovar si el
so de les campanes incomplia la normativa (de-
terminant, si es el cas, el seu radi d’afectació).
Per aquest motiu es va sol·licitar el suport de
la Diputació de Barcelona per efectuar un
estudi sonomètric que determini si el
toc de les campanes supera els de-
cibels permesos.
A més, es va plantejar fer una pro-
va d’emmudiment de les campanes
durant les nits per copsar l’opinió
dels veïns. La resposta, però va arri-
bar abans de l’inici d’aquesta expe-
riència. Una resposta contundent i
contrària al silenci de les campa-
nes. Per aquest motiu l’equip de
govern va decidir aturar la prova
de supressió del so.
Abans de prendre una decisió,
però, cal valorar diverses possibili-
tats, com ara la manera d’atenuar
l’impacte auditiu de les campa-
nes modificant el mecanisme per
baixar la intensitat del toc. Una
altra opció és la supressió dels
tocs dels quarts i les repeticions
de les hores. Per exemple, si es
fes a partir de les 11 de la nit i
fins les set del matí reduiríem
el so de les campanes en un
75%. Enlloc d’emetre 160 tocs,
en sonarien només 40 (la suma
de 12+1+2+3+4+5+6+7). Així
mateix, hi ha la possibilitat de
protegir el so de les campa-
nes.
De tota manera, qualsevol so-
lució serà consensuada amb
els veïns
La Fundació Agrícola Olesana ha celebrat 100 anys de vida i
per aquest motiu la volem felicitar. Una felicitació adreçada a
totes les juntes i als seus socis, però dirigida sobretot als qui
dia a dia treballen amb esforç les seves vinyes.
Si el nostre paisatge ens permet una mirada suau, si podem
gaudir de plàcides passejades, si l’entorn rural que ens acull
és amable, ho devem, en bona mesura, a la tenacitat i la
constància dels qui treballen la terra.
Un segle de vida es símptoma d’una molt bona feina.
Felicitats Fundació.
Felicitats socis.
Felicitats juntes.
I que sigui per molts anys!
100 ANYS
FUNDACIÓ AGRÍCOLA
OLESANA
elbloc
“Papá, ¿qué hacías mientras te lo arrebataban todo?
Ver por la tele a un cantante gordo tirarse de un trampolín.”
Piulades
L’HA DITA GROSSA
El Sr. Jordi Manfredi del PP, en el ple del 25
de març deia sobre les possibilitats turísti-
ques d’Olesa.
¿Me está hablando del turismo en Olesa? ¿De
verdad se lo cree? ¿De verdad nos toma por ton-
tos? ¿Qué se ha pensado, que Olesa es Lloret?
En Olesa tenemos la Pasión y poco más...
Malgrat que ell tingui Olesa per tan poca cosa i
malgrat que no tenim ni casino ni discoteques de
platja la majoria d’Olesans estimem el nostre po-
ble i el creiem mereixedor de ser visitat.
2