2. ALS PIRINEUS
*Als Pirineus viuen animals adaptats al fred i a la neu,com els isards,les
llúdries i els gats salvatges .
Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el
pigot negre.
3. ISARDS
Aquest darrer és el més conegut als Països Catalans ja que es pot trobar
als Pirineus. L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid,
•
concretament un tipus de cabra salvatge
4. LLÚDRIES
La llúdria s`alimenta de peixos com barbs o truites. Completa la dieta amb
serps, crancs i altres animals petits.
•
5. GALL SALVATGE
El gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid, i el m
gros dels gallinacis dels Països Catalans.
•
6. ÀGUILES
Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que
comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.
•
7. TRENCALÒS
El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta
moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu
nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades
per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu
•
interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada
en amples zones de distribució .
8. A LES SERRALADES DEL
LITORAL
*A les zones muntanyoses de menys altitud (Serralades Litorals) hi ha
senglars, guineus, conills, esquirols...
•
Pel que fa a ocells de les zones esmenten els falcons, els mussols i les
òlibes.
9. SENGLARS
El senglar té un olfacte desenvolupat que li permet detectar aliments
( tòfones , vegetals...) o enemics a 100m de distància.
•
10. GUINEUS
La guineu caça de nit ; durant el dia s´amaga al cau o en llocs amb més
vegetació de boscos.
•
11. CONILLS
En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre,
amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents
potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són
exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per
• aliment.
buscar
12. ESQUIROLS
Els esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques
dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però
fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre
saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan
•
camina per les branques. La bona vista li permet calcular bé les distàncies
quan salta.
13. FALCONS
Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del
gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids
(Falconidae). Moltes de les espècies tenen unes poderoses ales que els
•
permeten arribar a volar a gran velocitat .
14. MUSSOLS
Fa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com
la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris
groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el
plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes,
•
arrodonides i amb línies puntejades de color blanc.
15. ÒLIBES
Fa vora 90 cm, d'ala a ala.
Medeix 34 cm.
Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les
llargues potes i a la cara.
•
Ulls negres.
