1. PARAULES
LLUÍS GUARNER
Nº 2 JUNY 2012

2. NOTA EDITORIAL
És aquesta la segona edició de la nostra revista Paraules Lluís Guarner, una publicació que es
reinventa en versió digital, per col·laborar a mantindre el nostre planeta i per a estalviar
despeses en un any de retallades.
Paraules Lluís Guarner és també una revista que busca que tota la comunitat educativa
dispose d'un suport per a informar, per a exposar, per a somniar i per a formar i enriquir-se
d'allò viscut, d'allò aprés, d'allò fet i desitjat durant el curs escolar.
Aquest curs s'ha iniciat amb un projecte central : la celebaració del vigèsim cinquè aniversari
de l' escola. Un any per a la memòria, per al balanç... i per a nous objectius.
Ens proposem renàixer sobre els trets que ens caracteritzen com a escola, sobre això que ens
fa diferents a la resta de col·legis. Ens proposem, com no, millorar i progressar, fer front als
nous reptes socials, culturals, científics i tecnològics.
Aquest ha estat també un curs caracteritzat per les diverses mobilitzacions davant les
retallades als drets laborals dels mestres, davant els impagaments de les despeses de
funcionament, davant les retallades en neteja i manteniment dels centres, davant les
retallades en formació del professorat, en ajudes i beques a l'alumnat i a les famílies, dav ant
els retardaments, i fins i tot la falta de substitucions del professorat malalt.
Per tots aquests canvis, l'escola ha tingut de donar resposta enguany a la desmotivació, a la
mancança de liquiditat, a la falta de mestres substituts i absència d'ajudes per a la formació i
la innovació, als requeriments administratius ( cada vegada més ofegadors) i a més, a tot el
treball que li és propi . I ho hem fet amb la mateixa força i la mateixa professionalitat de
sempre.
La nostra escola, i també les altres, ha tingut de tornar a programar allò programat, ha tingut
de donar cabuda a la crisi dins el sistema educatiu, ha tingut de fer servir la seua capacitat
d'adaptar-se i afavorir l' equitat per a complir amb els objectius educatius .
Mitjançant aquestes pàgines podem gaudir de les aportacions dels alumnes , joves escriptors,
dels mestres. Gràcies a elles tindrem coneixement i record del que ha sigut , un tros de
memòria d'allò fet i aprés, d'allò viscut en aquest curs escolar 2011-2012.
I ens trobem satisfets d' haver-ho viscut i de no haver abandonat cap dels nostres projectes.
La Comissió de la revista: Angels i Maite
SUMARI
Els treballs dels alumnes......................................................................... p.3
L' any olímpic.......................................................................................... p.27
Racó de música....................................................................................... p.28
Recomanacions per a l' estudi................................................................. .p. 9
25 Aniversari de l' escola......................................................................... .p.32
Concursos literaris.................................................................................... p.42
Taller de calèndula.................................................................................... p.44
L'hort escolar............................................................................................ p.45
Acomiadaments........................................................................................... .. p.46
Convidem a tota la Comunitat Educativa de fer ús d'aquest
e-mail revistalluisguarner@gmail-com per fer arribar
propostes i nous articles per al proper curs escolar.

9. Dia de la mare
Els alumnes de primer hem realitzat una activitat manual prou creativa i
motivadora per a la mare: uns ventalls.

10. Una sessió de ioga en primer
Ens ha encantat la sessió de ioga realitzada per la professora de ioga Carmen
Martín i ens ha deixat prou relaxats. XE, QUÉ BÒ!!!

12. HACEMOS UN ÁRBOL DE NAVIDAD
Una imagen de los adornos del árbol
Y así quedó nuestro árbol de navidad
Somos los alumnos de 2º B, os
presentamos este trabajo que
hicimos en Navidad.Fue
nuestro ÁRBOL DE
NAVIDAD elaborado todo con
material reciclado, simplemente
con hueveras de cartón, y
cápsulas de café de
nespresso.Hemos disfrutado
mucho, primero decorando todos
los adornos del árbol con
purpurinas de diferentes colores,
y después montando el árbol en
el pasillo con las hueveras ya
pintadas. Nos quedó
PRECIOSO!!!!, vinieron a verlo
nuestros papis y se quedaron
maravillados, le hicieron muchas
fotos y les pareció muy original.
A nuestros compis del cole de los
otros cursos y a los profes les
encantó. Fue un gran éxito
¡¡¡¡ SOMOS UNOS ARTISTAS!!!!
Esperamos que os guste. I

13. Classes de 3r

21. EXCURSIÓN CASA MUSEO DE LLUÍS GUARNER. POR 5º B
En la excursión, primero visitamos la casa-museo de Lluís Guarner, que era un
escritor muy famoso.
La casa de Lluís Guarner era muy grande, pero no vivía nadie; y se había
convertido en un museo. Vimos tres bibliotecas: una pequeña, una un poco
más grande y la otra que era grandísima, más que la de nuestro colegio.
También había una sala bastante grande, donde vimos dos sillones, que
parecían cómodos, y una mesita.
En la cocina, que era pequeña, había un grifo con un depósito, por si acaso el
agua corriente se cortaba. Nos enseñaron que el café se molía a mano, que las
batidoras eran manuales o que los helados se hacían en una especie de caja y
muchas cosas más.
En el salón había un retrato de Lluís Guarner, del tamaño de una puerta.
También vimos un espejo muy grande, con el marco bañado en oro. En el jardín
había un laberinto sencillo, en el centro de este, una estatua y una fuente.
Vimos un estanque, muchas estatuas y un par de rincones para charlar.
Pasamos por un camino con muchos árboles, arbustos y flores rosas, amarillas,
moradas, rojas y blancas.
Después fuimos al museo arqueológico de Sagunto, fue una pena porque no
teníamos guía pero aun así vimos las estatuas, ánforas, balanzas, un video y
un ataúd no muy grande…
Todavía nos quedaba por ver el teatro, el guía nos enseño sus partes como
donde se sentaban los ricos que era en primera fila ya que era mas cómodo y
el escalón era más amplio, detrás iba la gente del pueblo y por último estaban
los esclavos y las mujeres. En el teatro hacían obras de teatro acompañadas de
música…
Y por último nos fuimos a la Font de Quart, había un estanque muy grande con
peces, comimos en una mesa muy larga y de piedra estaba lleno de arboles
como robles, pinos… jugábamos a polis y cacos, estuvo muy bien .
Carlos Serrano y César Sanchez

22. Ciutat habitable de 6A
Javier Razvan Roberto Alba
Víctor C. Melisa José Enrique Christian
Carolina Jordi Daniel E. Marcos
Guillermo Elia Lluna Iván Sergio
Óscar Daniel P. Diego Aarón
Adrián Elena Marta Víctor G.

25. EL BETLEM DEL LLUÍS GUARNER
Al mes de desembre, com és costum des
de fa uns anys,vam muntar el betlem entre
tots a l' entrada del col·legi.
Cada grup d' alumnes va realitzar una part
del mateix:
- Infantil va fer les estreles del cel.
- Primer cicle, les cases del poble, arbres i
animalets.
- Segon cicle, les verdures de l' hort, els
llauradors i les llavadores del riu.
- Tercer cicle, els pastors i les pastores.
La part més important, les figuretes del
pessebre i els Reis Mags, van fer-la els
alumnes de 6é.
És un privilegi reservat als alumnes que
fan el seu últim curs a l' escola.
Els pares i mares estaven, com sempre,
convidats a participar tirant una maneta als
seus fills sobretot als més menuts. La
veritat és que tenim molta sort i com hi ha
pares / mares molt artistes, que cada any se
superen, vam muntar un betlem preciós
gràcies a tota la comunitat escolar.
Els Reis Mags que enguany van vindre a
visitar-nos, van quedar-se bocabadats per
l' obra d' art que havíem fet entre tots.
A la biblioteca havíem preparat un tron
reial.
Les seues Majestats van rebre tots els
alumnes i van arreplegar les seues cartes.
Els alumnes cantaren nadales als Reis,
acompanyats d'instruments: quines veus
angelicals! Els alumnes van cantar en
valencià, en anglés, en francés... els Reis
estaven encantats.
Va ser una celebració molt bonica de la
qual tots gaudirem a muntó: els alumnes,
els Reis, els professors/ es.
I al Nadal que ve..més.
Carmen Tomás

26. MmA l
MONSTER TOES MUMMY PIZZA MONSTER FINGERS
Cocktail wieners ,mexican cakes Bread, tomato sauce, cheese Wieners and ketchup.
and ketchup. and olives.
HANDS IN CHEESE CREAM EERIE EYES GREEN BRAIN
Sticks of bread and cheese cream. Banana and chocolate balls. Green jelly and octopuses.
MUFFINS Muffins,chocolate and milk.

27. 2012, ANY OLÍMPIC
Com tots i totes sabreu enguany és any olímpic. Al mes d'agost, a la ciutat de Londres,
Anglaterra, s'ajuntaran atletes de tot el món per tal de participar a les diferents proves olímpiques en
un ambient de convivència i esportivitat. Açò vol dir que aquest estiu gaudirem d'un espectacle
esportiu que només és celebra cada 4 anys: els Jocs Olímpics.
Però, què són els Jocs Olímpics?
Els Jocs Olímpics o Olimpíades, són esdeveniments esportius multidisciplinars en els quals
participen atletes de, pràcticament, tots els paisos del món. Es realitzen amb un interval, entre ells,
de quatre anys. L'organització encarregada de la realització dels mateixos és el Comitè Olímpic
Internacional (el COI). El símbol olímpic consisteix en cinc anells que representen els cinc
continents del món: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania. Estan entrellaçats per a simbolitzar
l'amistat esportiva de tots els pobles.
I ara un poquet d'història.
Els Jocs Olímpics actuals s'inspiren en els que organitzaven els antics grecs
al segle VIII a. de C. en la ciutat d'Olimpia (d'aci el seu nom) en honor als
deus olímpics Zeus i Afrodita. En ells participaven els atletes, que havien de
ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnàs. Tal va ser
la seua importància que quan les ciutats de l'estat Greg entraven en guerra i
arribava el temps dels jocs olímpics, la guerra és suspenia per donar pas a les
olimpiades .
En un principi, les primeres competicions és basaven en curses a peu, la lluita
grega, el pentatló, prova amb diferents modalitats: llançament de javelina, de disc,
salt de largària i curses de carruatges; etc.
La flama olímpica es mantenia encesa en l'altar de Zeus durant la celebració
d'aquests jocs. Avui dia s'encén una torxa per l'acció dels rajos del sol en Olimpia, i
després és transportada a la seu dels jocs olímpics. Es van celebrar fins al segle IV d. de C.
Al segle XIX, va sorgir la idea de realitzar uns esdeveniments similars als organitzats en
l'Antiguitat. A la fi, es concretarien i es tirarien cap avant gràcies a les gestions del noble francés
Pierre Frèdy, més conegut com el Baró de Coubertin. La primera edició dels anomenats Jocs
Olímpics de l'Era Moderna es va realitzar en Atenes, capital de Grècia, a l'any 1896. Des d'aquella
oportunitat, els Jocs Olímpics d'Estiu han sigut realitzats cada quatre anys en diverses parts del
planeta, sent les úniques excepcions les edicions de 1916, 1940 i 1944, a causa de l'esclat de la
Primera i Segona Guerra Mundial.
Els ultims és celebraren al 2008 a la ciutat de Pequín, a la Xina, entre el 8 i el 24 d'agost.
Van participar uns 10.902 atletes provinents de 204
paisos diferents. Els Jocs Olímpics de Pequín 2008 van
incloure 28 esports, amb un total de 37 disciplines i de
302 esdeveniments contant les diferents modalitats
esportives, tant individuals, de parelles com d'equips.
Doncs ara que ja sabem un poquet més d'aquest
esdeveniment esportiu tan universal, només ens queda
recomanar-vos que els vejeu aquest estiu, que animeu
molt a tots els esportistes (sobre tot als espanyols) i que
recordeu el lema olímpic sempre que vajeu vosaltres a
fer qualsevol activitat física: EL MÉS IMPORTATNT SEMPRE ÉS PARTICIPAR (i gaudir de
l'experiència!).
Els teus mestres d'Educació Física.
J uny 2012

28. EL RACÓ MUSICAL
La cançó es pot interpretar amb la flauta dolça pero tenint en compte la nota
FA SOSTINGUT (que els alumnes de 5é i 6é coneixen perfectament).
El ritme de la cançó segur que ja el sabeu, així que no queda més que posar-
se a la feina. Si algú sap de guitarra, els acords emprats són: G (sol major), D
(re major), Em (mi menor) i C (do major)
Espere les vostres interpretacions. Mestre música.

29. CÓMO AYUDAR A LOS HIJ@S EN LOS
ESTUDIOS
1. Condiciones favorables para el estudio
 Iluminación: buena luz dirigida desde la izquierda (o derecha si es zurdo),
preferiblemente no fluorescente.
 Temperatura: evitar los extremos: demasiado calor produce somnolencia,
demasiado frío, tensión muscular.
 Ventilación: los ambientes cargados impiden la oxigenación y así baja la
concentración.
 Tranquilidad: ausencia de interrupciones, de ruidos fuertes, nada de televisión,
juegos, música.. (sólo con actividades muy ligeras)
 Postura: mesa amplia, silla cómoda, que permita una postura adecuada.
 Lugar: que sea permanente, con una decoración que no distraiga. Poner un corcho
para poner horarios, trabajos, recordatorios...
 Material: tener a mano diccionarios, enciclopedias, libretas, apuntes...
2. Deberes y estudio: Organización:
2.1 El Horario:
• Determinar el período de estudio diario. Ponerlo por escrito y tenerlo a la vista.
• Contar con una cierta flexibilidad para imprevistos. Son los padres los que deciden
los cambios y siempre por razones importantes.
• Cumplirlo estrictamente: utilizar todo el tiempo marcado, aunque las actividades se
hayan terminado; usar el tiempo que sobra para repasar, leer, hacer consultas...
• No dedicar más tiempo del necesario. Si se necesitara mucho más tiempo, hay que
consultar con el/la tutor/a por si falla algo.
• Cuanto MÁS se aproveche el tiempo, MÁS tiempo libre se tendrá. El TIEMPO
LIBRE TAMBIÉN ES NECESARIO.
• Para el trabajo diario en casa
Incluir 10-20’ más para la lectura de libros, revistas, cómics....
2.2 La Planificación:
.Planificar a largo y corto plazo las tareas según los controles, deberes,
evaluaciones... Para ello, utilizar LA AGENDA.
• Comprobar si el trabajo real hecho corresponde al planificado.
• Distribuir las tareas de acuerdo con la curva de concentración: comenzar por las
de dificultad media, continuar con las que requieren mayor concentración y acabar

30. con las más ligeras.
• 2.3 El Sistema: Técnicas de estudio:
Como toda actividad, el estudio requiere un proceso determinado, para obtener
buenos resultados (ver cuadro siguiente).
Sin embargo, también es muy importante:
− encontrar un sentido a lo que se está haciendo
− preguntarse cómo hay que hacer las cosas, aprender los procesos
− relacionarlos contenidos con experiencias y vivencias propias
ASIMILAR LO ESTUDIADO QUIERE DECIR SABER
EXPRESARLO CON SUS PROPIAS PALABRAS.
3. El papel de la familia:
SUPERVISIÓN Y CONTROL
 Revisar la agenda, periódicamente.
 “Interesarse” por los libros y libretas. Preguntar.
 Repasar los deberes: operaciones, faltas de ortografía, letra... Indicar lo
que puede mejorar, pero NO HACERSELO.
 Controlar que cumpla el Horario.
 Comprobar si ha realizado lo que tiene marcado.
4. Cómo favorecer la MOTIVACIÓN por el estudio.
La Motivación se produce cuando la persona es capaz de hacer un ESFUERZO, o algo
que le cueste, si obtiene una satisfacción por ello, que le compense de dicho esfuerzo.
¿CÓMO?
. Planteándose objetivos claros y a corto plazo. Pueden ser diarios, basados en los
deberes de cada día o en el repaso de temas anteriores. Deben ser posibles, mejor
cuatro o cinco pequeños que uno amplio. Hay que anotarlos y tachar cuando están
cumplidos.
 Ofreciendo una gratificación por el trabajo. Realizando una actividad agradable
después de cumplir los objetivos. Dando una recompensa especial después de un
esfuerzo especial.
 Reconociendo los logros y las mejoras en público. Concentrarse más en los
aciertos que en los errores. Valorando el esfuerzo más que los resultados.
 Transmitiendo actitudes positivas hacia el colegio, el profesorado y los
estudios en general. Valorando el esfuerzo y los logros de otras personas. Hablando
sobre opciones profesionales futuras.

31.  Fomentando la autonomía y la independencia progresiva en los aspectos del
estudio. Dejando que planteen sus propios objetivos, que utilicen las técnicas que mejor
les vayan, que resuelvan por sí solos los problemas...
 Creando un ambiente familiar estimulante: ofreciendo diálogo, proporcionando
material útil, valorando la lectura como fuente de placer y aprendizaje.
C/ Erudito Pagés s/n
Servei Psicopedagógic Escolar V-02 Telèfon 963.661785
València Fax 963661188
46019 VALENCIA

32. 25 ANYS FENT ESCOLA
És ben cert que hem de mirar cap endavant i més ara, amb la que cau, però açò sense
oblidar allò que ha merescut la pena; i tots aquests anys ho han merescut. Ha passat un
bon grapat d'anys des que Pere, amb D.José Gandia com a director, obriren les portes i
començarem a treballar junts xiquetes i xiquets, mestres, pares i mares.
inauguració de l’escola. Primavera de 1989
I recordant, recordem que, des del principi, hem treballat amb tenacitat i il·lusió per
aconseguir el millor rendiment de cada persona, per oferir una atenció el més
personalitzada possible, per ajudar a solucionar les dificultades dels nostres alumnes.
La nostra ha segut una tasca compromesa amb la integració d'alumnes amb dificultats
d'audició i de llenguatge, amb el foment, la normalització i l'ús del valencià; compromesa
amb la lluita pel respecte de totes les persones amb independència de races, sexe, religió
o qualsevol altra diferència. Compromesa també el coneixement i el respecte d'altres
cultures i el respecte i el coneixement del medi ambient.
Recordem amb gust la participació en nombrosos projectes per a innovar i millorar; com
no esmentar els Tallers del Cicle Mitjà, les Miniempreses, l’Estudi del Parc de Benicalap...
Totes estes experiències contribuïran a convertir l’escola en un grup de persones
immerses al seu entorn, disposades a aprendre d’ell i preparant-te per a eixir a ell,
formades i lliures, decidides per a enriquir-lo.
I així continuem perquè fer escola és aprendre de la experiència, és saber conservar allò
que enriqueix i també estar oberts als avantatges actuals, a les noves eines que poden
ajudar a l'educació dels nostres xiquets i xiquetes. Fer escola és estar atents a les
exigències actuals per a que els nostres alumnes puguen acabar els estudis amb les
competències necessàries per a integrar-se amb èxit en la nostra societat.

33. Primera promoció Inmersió lingüística. 1998
Per les nostres aules han passat molts companys i tots han deixat la seua empenta en la
història d'aquesta escola. Guardem en la memòria i en el cor els noms de gairebé tots
ells, però seria molt llarg esmentar-los ací. El que si hem de reconèixer és que deixaren
entre nosaltres el seu alè i que amb el seu esforç col·laboraren a crear aquesta realitat
que som ara. Perquè cada decisió marca el futur, perquè cada pas es dona darrere d'unes
altres passos. Des d'ací els saludem i els enviem el nostre reconeixement.
María Teresa Vaquero amb un grup de l'ESO
I si recordem el professorat, quant podríem dir dels alumnes, xiquets i xiquetes que
passaren moltes hores i molts anys de la seua vida en l'escola! Alguns van ser alumnes

34. excel·lents i altres excel·lents persones entranyables, inoblidables; i tots estimats perquè
per ells ens hem esforçat, amb ells ens hem il·lusionat, junts a ells hem gaudit cada dia.
Els volem recordar que aquesta és la seua escola, que poden vindre quan ho necessiten,
que ens agrada molt quan els veiem convertits en joves o en homes i dones. Actualment
tenim escolaritzats xiquets i xiquetes, fills i filles d’alguns antics alumnes, aquest fet ens
agrada especialment. També hem tingut la sort de tenir de companya a una de les nostres
alumnes: una abraçada Rocío.
Dediquem també el nostre reconeixement a tots els pares i mares que ens han confiat
l'educació i la formació del seues fills, especialment a aquells que, desinteressadament
han dedicat part del seu temps lliure a treballar colze amb colze amb nosaltres. Hi ha
hagut dedicacions llargues, sistemàtiques, precioses: no podem deixar de recordar la
intensa col·laboració en els tallers dels primers anys. Un salut a tots, sempre sereu
benvinguts.
Falla l'estacioneta. Any innaguració del tramvia
Tot i que de vegades es minve la importància de la tasca dels docents, volem continuar
com fins ara, perquè treballem amb persones, perquè per a moltes d'elles, la nostra
influència és decisiva, perquè gaudim d'ensenyar i volem fer gaudir d'aprendre els xiquets,
perquè volem aprendre amb ells, com abans, com sempre.
Moltes gràcies per haver estat i per estar junt a nosaltres.
Un salut a totes i a tots.
Mª José Ortín
En nom de professores i professors.

35. JORNADES 25 ANIVERSARI
CEIP LLUÍS GUARNER
* DILLUNS 28:
"Dibuixem la nostra
escola"
Pel matí els alumnes dibuixen
l'escola des de diferents
perspectives.
Per la vesprada exposició i visita de les obres
exposades
* DIMARTS 29
"Llegim junts"
Dia dedicat a la lectura
col·lectiva i es farà entrega del
Premi Lluís Guarner
* DIMECRES 30
"Escrivim un llibre"
Amb la col·laboració de tota
l'escola fem un llibre de
commemoració

36. * DIJOUS 31
"Juguem"
Tota l'escola gaudeix
jugant mentre fa activitat
física.
* DIVENDRES 1
"Balls i actuacions"
Realització de coreografies
musicals a càrrec dels
alumnes i tal vegada alguna
sorpresa més...
i a més... Teatre
* DILLUNS 4: Jocs Teatrals a
Infantil
• DIMARTS 5:
Representacions teatrals a
Primària
•
FELIÇ
ANIVERSARI!!!!!!!!!!!!!!!!!

37. EXPLICACIÓ DEL “LOGO” DEL CEIP LLUÍS GUARNER
Al “logo” del CEIP Lluís Guarner l’element principal és un arbre. Però no un arbre
qualsevol; es tracta de la morera que hi ha al fons dels patis, en l’anomenada “zona de
terra”.
És aquest un exemplar que ja existia molt abans de la construcció del col·legi (té
més de 60 anys, segons testimonis consultats), quan la zona era un camp de cultiu del
que encara queden també, a pocs metres de l’arbre, restes d’una de les sèquies del lloc.
És, doncs, una significativa referència al passat agrícola d’aquest entorn, i també a
la tradicional indústria valenciana, hui desapareguda, de la cria de cucs de seda.
Només per això aquesta morera podria ser un símbol del centre, el nostre “arbre de
Gernika”, un ésser viu que caldria cuidar perquè visca molts anys i, per descomptat,
perquè sobrevisca a les futures obres de remodelació del col·legi, si alguna vegada es
produïren. No estaria malament tampoc aprofitar l’ocasió que ens brinda cada any el Dia
de l’Arbre per a fer-li a aquesta morera un senzill homenatge o alguna activitat simbòlica
al seu voltant. Això suposaria tindre una altra senya d’identitat i seria un element més de
cohesió de la comunitat educativa.
La morera, en quant que arbre, té també connotacions relacionades amb l’activitat
escolar; recordem, si més no, el mite de “l’arbre de la ciència”, o les clàssiques al·lusions
a les diferents “branques” del saber...
La tasca alimentícia de les seues fulles respecte als cucs de seda, que tantíssims
alumnes han criat, enllaça simbòlicament amb la tasca de l’educació, que alimenta cossos
i esperits dels estudiants any rere any. Pot ser un tòpic, però també podríem establir el
paral·lelisme entre l’aigua, els gasos i substàncies minerals que rep l’arbre, i els fruits que
després proporciona, amb els estímuls i ensenyaments que reben els alumnes, i
l’aprenentatge i formació que aconsegueixen. I, per descomptat, el cicle vital de l’arbre té
la seua correspondència amb els cursos escolars, el creixement, la renovació...
Segons prou alumnes i ex-alumnes consultats a l’efecte, una de les sensacions que
viuen a l’escola, o que recorden de quan hi estaven, és la de les hores passades a la seua
ombra durant els llargs períodes de menjador escolar, o d’esplai, als mesos de calor.
Estem parlant també d’un arbre que ha sigut veí de moltes falles plantades al seu
costat, i que ha servit d’aixopluc a alumnes i familiars en les ocasions en què el vent feia
caure per aquest banda les cendres de la “cremà”.
Té aquest arbre, a més a més, una silueta característica que el fa ideal per al

38. “logo”. Si ens fixem en ell des de la part sud, el seu tronc està unit a una gran arrel que
s’estén per terra (veure foto) formant una L (la de Lluís). Aquesta arrel estava tapada fa
anys, però l’acció erosiva de l’aigua i dels jocs dels xiquets la va deixar al descobert (pot
ser deuríem començar a plantejar-nos algun tipus de protecció amb vistes a la seua
conservació).
També tenia, fins a novembre de 2011, una branca, o segona tija (veure les fotos),
que partint pràcticament des del terra, s’enfilava molt inclinada (uns 45 o). En aquesta part
de l’arbre era habitual veure algun que altre xiquet o xiqueta assegut o mig tombat, a
l’aguait del que passava al voltant, o quasi sestejant a l’estil dels grans felins de la sabana
africana. Aquesta inclinació de la branca li donava també personalitat a la silueta de la
morera i es considerà al seu moment molt aprofitable per a la proposta de “logo”, ja que
serviria per a formar part de la “p” de “ceip”. Lamentablement, els podadors municipals
hagueren de tallar aquest element (suposem que per bones raons) quan s’acabava de
dissenyar aquest “logo”; no obstant, decidírem mantindre la seua silueta en el dibuix, en
homenatge i en record de la seua presència durant tants anys.
Aquest “logo” ofereix a qualsevol que vulga treballar amb ell un model fàcilment
decorable, inclús amb programa informàtic, ja que en la copa de l’arbre no s’ha buscat el
realisme sinó una forma simple a base d’una línia contínua i tancada, que es pot, per
exemple, omplir amb tots els colors que es desitge, no sols els verds.
Fotografia de la morera, amb la
característica forma de L del tronc i
l’arrel
Típica estampa d’alumnes; l’un amagant-se,
l’altre, observant des de la tija o branca ja
desapareguda

39. EL NOM DE LA NOSTRA ESCOLA
LLUÍS GUARNER
Lluís Guarner Pérez i Musoles
(València, 1902 - 1986) va ser un escriptor, poeta
i acadèmic espanyol.
Vida
Va nàixer en el si d’una acomodada família, descendent,
per part materna, del llinatge dels Musoles. Era oncle del professor
Manuel Sanchís Guarner. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i Dret per la Universitat de
València. Va ser catedràtic de batxillerat de Llengua i Literatura Espanyoles en diverses
ciutats d’Andalusia, Catalunya i la Comunitat Valenciana. D’estat civil fadrí, Guarner va
dedicar la seua vida i els seus esforços a l ’estudi i a l ’ensenyança. Va obtindre la Flor
Natural dels Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de València , organitzats per Lo Rat
Penat, en 1924. Va ser membre de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona des de
1931. Va ser firmant de les Normes de Castelló, de 1932. En 1936 va ser vocal de la junta
directiva de Lo Rat Penat. Va ingressar en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 1965. La
seua erudició i obra li van convertir en un dels intel·lectuals i escriptors valencians més
destacats del segle XX. En 1985 li va ser concedit el Premi de les Lletres Valencianes,
màxim guardó de la Comunitat Valenciana a la trajectòria d’un literat. Va morir als 84 anys.
Al seu soterrament van acudir les màximes autoritats valencianes i reperesentantes del
món cultural valencià. Després de la seua mort es va constituir un patronat, amb
representació de la Generalitat Valenciana, que va
instituir el Premi Lluís Guarner, que s’atorga cada any.
Obra
Guarner va escriure novel·la, biografia i crítica literària,
però abans que res va ser poeta i assagista. La seua
obra literària està escrita en català i castellà. És autor
de diversos estudis sobre poetes valencians de la
renaiçenca Vicent W. Querol i Teodor Llorente, sobre
Jacinto Verdaguer, d’una obra sobre el primer incunable
espanyol i de diverses guies sobre la ciutat de València
entre les que destaca València , terra i ànima d’un país,

40. publicada en 1974.
Va fer traduccions de Paul Verlaine i Charles Baudelaire, així com treballs sobre la figura de
Sant Joan de la Cruz. Va col·laborar en importants revistes literàries com L ’estafeta literària
o la La Taula dels Lletres Valencianes , així com en el Butlletí de la Reial Acadèmia
Espanyola. La seua producció supera les cent obres.
Obra poètica
Entre la seua obra poètica destaca:
• Breviario sentimental (1921)
• Llama de amor viva (1923)
• Libro de horas líricas (1925)
• Cançons de terra i de mar (1936)
• Realidad inefable (1942),
• 'Primavera tardía (1945)
• Canciones al vuelo del aire (1945)
• Recança de tardor (1949) y
• La soledad inquieta (1950)
Assaig
Destaca:
• Valencia, tierra y alma de un país (1974).
Novel·la
Entre les seues novel·les destaquen:
• Taronja a 51º latitud Nord (1930) y
• Baix la lluna de Nisan (1931).
Biografies
• Castelar, verbo de la democracia (1932)
• Poesía y verdad de Vicente W. Querol (1976)
• La Renaixença valenciana i Teodor Llorente (1985)

41. Crítica literària
• Poetas modernos, siglo XVIII y XIX (1952)
• Antología de la poesía española medieval (1966) y la
• edición de las Obras completas de Vicente Wenceslao Querol (1974)
• Les trobes en Lahors de la Verge Maria (1974)
La Casa Guarner
La casa de Lluís Guarner, a Benifairó de les Valls, és una antiga casa pairal d’estil
tradicional valencià, que l’erudit valencià va heretar de sa mare, i va conservar i va
enriquir amb el temps. La planta baixa conserva la seua decoració típica amb utensilis i
aparells agrícoles, així com la cuina, i la planta principal, d ’estil burgés, conté decoració
en ceràmica. També roman intacte el seu estudi i biblioteca. En l ’exterior destaca el seu
jardí amb arbores monumentals i retaules en ceràmica dels segles XVIII i XIX. La casa,
adquirida per la fundació de l’entitat bancària Bancaixa està destinada hui a usos
culturals, reservant-se el jardí per a celebrar concerts de música clàssica i recitals poètics.

42. CONCURS LITERARI SAMBORI 2012
És tradició en aquest col·legi participar en la convocatòria anual
“Premi Sambori”, un concurs literari organitzat per la Universitat
Jaume I de Castelló i que cada any aprofita les trobades d'escoles
en Valencià, per fer el lliurament del Premi.
Als cicles d' Educació Primària s' han seleccionat uns treballs
individuals, i han sigut presentats al concurs
Molta sort!
Paula GÓMEZ REDOLAT - 1r A
Helena FUSTER SORIANO - 1r B
Rebecca MANZANO ALBEROLA - 2n A
Aroa FERNÁNDEZ GIMÉNEZ - 2n B
Alejandra CLEMENTE BENACHES - 3r A
Pablo ROMERO PÉREZ - 3r B
Joan Carlos NOHALES GARCÍA - 4t A
Pablo SALVADOR GALLEGO - 4t B
Raúl CORELLA ALIAS - 5é A
Javier ALÍAS VILLALBA - 6é A

43. PREMI LLUÍS GUARNER 2011-2012
TREBALLS SELECCIONATS PER AULES
3 ANYS VALÈNCIA 3 ANYS CASTELLÀ
“ELS SOMNIS” “JUGANDO AL ESCONDITE”
4 ANYS VALÈNCIA 4 ANYS CASTELLÀ
“UN CONTE DE MONSTRUÓS” “QUE LE PASA A LA PRINCESA”
1r A 1r B
“Laura i el Gosset” “El arañazo del dragón”
NATALIA RODRIGUEZ JAIME CHICO
2n A 2n B
“El Fesol Màgic” “Las Pascuas”
DAVID LÓPEZ ANTOAN NIKOLAEV
3r A 3r B
“Els Aliens Invasors” “Dum y el Espantapájaros”
EDUARD OLIVAS MELINA MARÍN
4t A 4t B
“La Batalla Final” “La Amistad”
JORDÍ GONZÁLEZ ANDRÉS LIM
5é A 5é B
“Les Retallades @ les Notes” “El Panadero Del Espacio”
MARIO INIESTA VÍCTOR SORIA
6é A 6é B
“La Maldición de la Magia” “Yo me inspiren un arquitecto que quiso
VÍCTOR CAMÚS hacer el edificio más grande del mundo
conmigo”
TREBALL GUANYADOR DE L'ESCOLA NATALIA HERNÁNDEZ

44. TALLER DE SABÓ DE CALÈNDULA
A la classe de 1r A estem acabant el curs realitzant un taller
de “sabó de calèndula”, amb l' ajuda d' Amparo.
Aquestos són els ingredients per si a casa vos animeu!
– Oli d' oliva
– Aigua
– sosa càustica
– gotes d' essència de timonet
– pètals secs de calèndula

45. L'HORT ESCOLAR
Com ja sabeu, a l'escola tenim un hort que cuidem entre tots.
Ens agrada molt participar i col.laborar; a més, de tant en tant recollim algun fruit i ens el duguem
a casa per a compartir-lo amb la família.

46. ACOMIADAMENTS
Per acabar, aprofitant aquest espai de difusió, ens volem acomiadar de les mestres que en aquest
curs escolar s' han jubilat o estan a punt de fer-ho.
Ens referim a Núria Torres, mestra d'Infantil en la nostra escola des de l' any 1988; Charo Fadrique,
mestra de Primària que ha treballat amb nosaltres des de l'any 2000 i Micaela Sabater, mestra de
Primària que està amb nosaltres des de l' any 2002.
A les tres, gràcies per la seua aportació a l' escola i els nostres millors desitjos per a la seua nova
etapa!
El claustre de professors/es
ÚLTIMA HORA
Mural fet entren tots amb motiu del 25 aniversari del col·legi, coordinat per Carmen Tomás