Breu descripció d'un equip i els components bàsics de l'ordinador.

1. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
ELS MICROPROCESSADORS I L’EQUIP
ÍNDEX DE CONTINGUTS
INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................................2
ESCALES D’INTEGRACIÓ ........................................................................................................................2
Companyies més importants que produeixen CIrcuïts VLSI ............................................................... 3
Microprocessador.....................................................................................................................................3
Funcionament ......................................................................................................................................4
RENDIMENT ..........................................................................................................................................4
ARQUITECTURA ....................................................................................................................................5
Dissipació de calor ............................................................................................................................6
CONNEXIÓ AMB L’EXTERIOR .................................................................................................................6
BUSOS DEL PROCESSADOR ...................................................................................................................6
COMPONENTS DEL SISTEMA.....................................................................................................................7
EL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCÉS) ..................................................................................................7
ALU (UNITAT ARITMÈTIC LÒGICA ..........................................................................................................8
MICROCONTROLADOR.......................................................................................................................... 8
EL RELLOTGE .........................................................................................................................................9
PILA ......................................................................................................................................................9
MEMORIES DE LA COMPUTADORA .......................................................................................................9
MEMORIA CACHÉ ...........................................................................................................................11
SIMMs i DIMMs ..............................................................................................................................12
CONNECTORS INTERNS .......................................................................................................................12
CONNECTOR ELÈCTRIC ........................................................................................................................ 12
CONNECTORS EXTERNS ......................................................................................................................13
15/01/2011 Pàgina 1

2. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
INTRODUCCIÓ
Per a la construcció de circuïts amb portes lògiques existeixen mètodes de simplificació ja
coneguts, com ara la simplificació algebraica, el mètode de Karnaugh o el mètode anomenat
de Quine-McCluskey, per tal de reduir el nombre de dispositius i, com a conseqüència, el cost
del producte final. Malgrat això, si la funció a implementar és complexa la quantitat de
components serà molt elevada.
L’ús de dispositius d’alt nivell d’integració per a l’execució de circuïts redueix
considerablement el nombre de “pastilles” a emprar; per contra, amb aquest sistema no
existeixen mètodes de simplificació, per la qual cosa la quantitat de blocs emprats en la
construcció d’un sistema dependrà de l’enginy, de l’experiència i, en alguna ocasió, de la sort
de qui dissenya.
L’aparició dels dispositius LSI o VLSI (dispositius d’alta capacitat d’integració) ha revolucionat
les tècniques de disseny i, la naturalesa i composició dels sistemes digitals, fent aparèixer els
conceptes de SISTEMES DIGITALS PROGRAMABLES, constituïts per un petit nombre
d’elements VLSI i els clàssics SISTEMES DIGITALS CABLEJATS, que coneixem i amb un elevat
nombre components, portes lògiques i cablejat.
ESCALES D’INTEGRACIÓ
Com s’ha vist abans, depenent del nombre de components que formen el circuit integrat es
parla de diferents escales d'integració, que s’anomenen:
SSI (Small Scale of Integration o Integració a baixa escala): Els circuits de baixa complexitat
(algunes dotzenes de components en un mateix xip). Van ser els primers circuïts integrats en
aparèixer i complien funcions molt bàsiques, com a portes lògiques i abasten des d'uns pocs
transistors fins a uns 100 d'ells (unes 10 portes lògiques).
MSI (Medium Scale of Integration o Integració a Mitja Escala): A la fi dels anys 60 es van
introduir dispositius que contenien centenars de transistors cada xip. Econòmicament eren
circuits atractius perquè, van permetre fabricar sistemes electrònics més complexos utilitzant
plaques impreses més petites, ja que contenien menys components. El nombre aproximat de
components en un xip va entre 100 i 1.000 (unes 100 portes lògiques).
LSI (Large Scale Integration o Integració a gran escala): Els circuits de mitjana i alta complexitat.
Es troben en aquest grup les memòries o els integrats que es fan servir per a calculadores. El
nombre de components aproximat en un circuït oscil·la entre 1.000 i 10.000 (unes 1.000 portes
lògiques).
VLSI (Very Large Scale Integration o Integració a molt alta escala): És un tecnologia
desenvolupada des de els anys 80, en la qual s’obtenen circuits extraordinàriament complexos,
fins a 1.000 milions de transistors en un xip. En aquesta última categoria entrarien els
microprocessadors moderns.
15/01/2011 Pàgina 2

3. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
COMPANYIES MÉS IMPORTANTS QUE PRODUEIXEN CIRCUÏTS VLSI
Intel
Texas Instruments
Samsung
Analog Devices
ATI Technologies
Advanced Micro Devices (AMD)
STMicroelectronics
Freescale Semiconductor
Infineon
IBM
NEC
Toshiba
NVIDIA
Qualcomm
National Semiconductor
Renesas
Broadcom
Micron
Transmeta
MICROPROCESSADOR
El microprocessador és el microxip més important en una computadora, se li
considera el cervell d'una computadora. Pot definir-se com un tipus de component
electrònic en l'interior del qual existeixen milers o, en ocasions milions, de
transistors, les interaccions dels quals permeten realitzar les labors o funcions que
tingui encomanat el xip.
Pel que fa al seu funcionament, un microprocessador és un circuit integrat (CI) que incorpora
en el seu interior una Unitat Central de Procés (CPU) i tot un conjunt d'elements lògics que
permeten enllaçar altres dispositius com a Memòries i Ports d'Entrada i Sortida (I/O), formant
un sistema complet dissenyat per a complir una aplicació específica. Perquè el sistema pugui
realitzar la seva tasca ha d'executar pas a pas un programa que consisteix en una o vàries
seqüències de nombres binaris o Instruccions, emmagatzemades en un o més elements de
memòria, generalment externs al mateix. L'aplicació més important dels microprocessadors
que va canviar totalment la forma de treballar, ha estat la computadora personal (PC).
És la part de la computadora encarregada de dur a terme l’execució dels programes. Executa
instruccions que se li donen a la computadora a molt baix nivell fent operacions lògiques
simples, com sumar, restar, multiplicar i dividir. Aquest dispositiu se situa generalment en un
sòcol especial en la Placa o Targeta Mare.
La unitat central de processos (CPU/Central Procesing Unit), està constituïda per Registres, la
Unitat de Control i la Unitat Aritmètic-Lògica. En el microprocessador es processen totes les
accions de la computadora.
15/01/2011 Pàgina 3

4. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
La seva "velocitat" és mesurada per la quantitat d'operacions per segon que pot realitzar:
també cridada freqüència de rellotge. La freqüència de rellotge es mesura en MHz
(Megahertz) o GHz (Gigahertz).
FUNCIONAMENT
Com ja s’ha comentat, el microprocessador està compost bàsicament per: diversos registres,
una unitat de control, una unitat aritmètic-lògica, i depenent del processador, pot contenir una
unitat en coma flotant.
El microprocessador executa instruccions emmagatzemades com a nombres binaris
organitzats en seqüències en la memòria principal. L'execució de les instruccions es pot
realitzar en diverses fases:
PreFetch, prelectura de la instrucció des de la memòria principal.
Fetch, enviament de la instrucció al descodificador
Descodificació de la instrucció, és a dir, determinar què instrucció és i per tant què
s'ha de fer.
Lectura d'operands (si n'hi ha).
Execució, llançament de les màquines d'estat que duen a terme el processament.
Escriptura dels resultats en la memòria principal o en els registres.
La durada d'aquests cicles ve determinada per la freqüència de rellotge. El microprocessador
es connecta a un circuit PLL (Phase-Locked Loops, llaços de seguiment de fase, bucles
d'enganxament de fase), normalment basat en un cristall de quars capaç de generar polsos a
un ritme constant, de manera que genera diversos cicles (o polsos) en un segon. En l’actualitat
aquest rellotge genera milers de MHz. Durant els últims anys aquesta freqüència s'ha
mantingut en el rang dels 1,5 GHz a 4 GHz, donant com a resultat processadors amb capacitats
de procés majors comparats amb els primers que van aconseguir aquests valors.
Un microprocessador és un sistema obert amb el qual pot construir-se un computador amb
les característiques que es desitgi acoblant-li els mòduls necessaris.
RENDIMENT
El rendiment del processador pot ser mesurat de diferents maneres, fins a fa pocs anys es creia
que la freqüència de rellotge era una mesura precisa, però aquest mite ("mite dels
megahertz") s'ha vist desvirtuat pel fet que els processadors no han requerit freqüències més
altes per augmentar el seu poder de còmput.
Mesurar el rendiment amb la freqüència és vàlid únicament entre processadors amb
arquitectures molt similars o iguals, de manera que el seu funcionament intern sigui el mateix:
en aquest cas la freqüència és un índex de comparació vàlid.
La capacitat d'un processador depèn fortament dels components restants del sistema,
sobretot del chipset (conjunt de circuits integrats dissenyats amb base a l'arquitectura d'un
processador), de la memòria RAM i del programari. Però obviant aquestes característiques pot
tenir-se una mesura aproximada del rendiment d'un processador per mitjà d'indicadors com la
15/01/2011 Pàgina 4

5. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
quantitat d'operacions de punt flotant per unitat de temps (FLOPS), o la quantitat
d'instruccions per unitat de temps (MIPS). Una mesura exacta del rendiment d'un processador
o d'un sistema, és molt complicada a causa dels múltiples factors involucrats en la computació
d'un problema, en general les proves no són concloents entre sistemes de la mateixa
generació.
ARQUITECTURA
El microprocessador utilitza el mateix tipus de lògica que és usat en la unitat processadora
central (CPU) d'una computadora digital. El microprocessador és algunes vegades anomenat
unitat microprocesadora (MPU). En altres paraules, el microprocessador és una unitat
processadora de dades. En un microprocessador podem diferenciar diverses parts:
L'encapsulat: és el que envolta a l'hòstia de silici en si, per donar-li consistència,
impedir la seva deterioració (per exemple, per oxidació per l'aire) i permetre
l'enllaç amb els connectors externs que ho acoblessin al seu sòcol a la seva placa
basi.
La memòria cache: és una memòria ultrarrápida que empra el micro per tenir a mà
certes dades que prediciblemente seran utilitzats en les següents operacions sense
haver d'acudir a la memòria RAM reduint el temps d'espera. Per exemple: en una
biblioteca, en lloc d'estar buscant cert llibre a través d'un banc de fitxers de paper
s'utilitza les computadora, i gràcies a la memòria cache, obté de manera ràpida la
informació. Tots els micros compatibles amb PC posseeixen la trucada cache
interna de primer nivell o L1; és a dir, la que està més prop del micro, tant que està
encapsulada al costat d'ell. Els micros més moderns (Pentium III Coppermine,
Athlon Thunderbird, etc.) inclouen també en el seu interior altre nivell de caché,
més gran encara que una mica menys ràpida, la caché de segon nivell o L2.
Coprocessador Matemàtic: o correctament la FPU (Unitat de coma flotant). Que és
la part del micro especialitzada en aquesta classe de càlculs matemàtics,
antigament estava en l'exterior del micro en un altre xip. Aquesta part aquesta
considerada com una part "lògica" juntament amb els registres, la unitat de
control, memòria i bus de dades.
Els registres: són bàsicament un tipus de memòria petita amb finalitats especials
que el micro té disponible per a alguns usos particulars. Hi ha diversos grups de
registres en cada processador. Un grup de registres aquesta dissenyat per a control
del programador i hi ha uns altres que no són dissenyats per ser controlats pel
processador però que CPU els utilitza en algunes operacions en total són trenta-dos
registres.
La memòria: és el lloc on el processador troba les seves instruccions de programa i
les seves dades. Tant les dades com les instruccions estan emmagatzemats en
memòria, i el processador els presa d'aquí. La memòria és una part interna de la
computadora i la seva funció essencial és proporcionar un espai de treball per al
processador.
Ports: és la manera en què el processador es comunica amb el món extern. Un port
és semblat a una línia de telèfon. Qualsevol part de la circuitería de la computadora
amb la qual el processador necessita comunicar-se, té assignat un nombre de port
que el processador utilitza com un numero de telèfon per cridar al circuit o a parts
especials.
15/01/2011 Pàgina 5

6. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
DISSIPACIÓ DE CALOR
Amb l'augment en el nombre de transistors inclosos en un processador, el consum
d'energia s'ha elevat a nivells en els quals la dissipació natural del processador no és
suficient per mantenir temperatures acceptables en el material semiconductor, de
manera que es fa necessari l'ús de mecanismes de refredament forçat, com són els
dissipadors de calor.
CONNEXIÓ AMB L’EXTERIOR
El microprocessador posseeix un arranjament d'elements metàl·lics (pines, esferes, contactes)
que permeten la connexió elèctrica entre el circuit integrat que conforma el microprocessador
i els circuits de la placa base.
Entre les connexions elèctriques estan les d'alimentació elèctrica dels circuits dins de
l'empaquetatge, els senyals de rellotge, senyals relacionats amb dades, adreces i control.
BUSOS DEL PROCESSADOR
El bus és un sistema digital que transfereix dades entre els components d'un ordinador o entre
ordinadors. Està format per cables o pistes en un circuit imprès, dispositius com a resistències i
condensadors a més de circuits integrats.
En els primers computadors electrònics, tots els busos eren de tipus paral·lel (comunicació per
moltes pistes en el circuit imprès). La tendència en els últims anys és l'ús de busos serials com
l'USB , Custom Firewire per a comunicacions amb perifèrics i el reemplaçament de busos
paral·lels per connectar tota classe de dispositius, incloent el microprocessador amb el chipset
en la pròpia placa base.
Tots els processadors posseeixen un bus principal o de sistema pel qual s'envien i reben totes
les dades, instruccions i adreces des dels integrats del chipset o des de la resta de dispositius.
Com a pont de connexió entre el processador i la resta del sistema, defineix molt del
rendiment del sistema, la seva velocitat es mesura en bytes per segon.
En l'arquitectura tradicional d'Intel (usada fins a models recents), aquest bus es diu el Front
Side Bus i és de tipus paral·lel amb 64 línies de dades, 32 d'adreces a més de múltiples línies de
control que permeten la transmissió de dades entre el processador i la resta del sistema.
En alguns processadors d'AMD i en l'Intel Core i7 s'han usat altres tipus per al bus principal de
tipus serial.
Els microprocessadors d'última generació d'Intel i molts d'AMD posseeixen a més un
controlador de memòria DDR a l'interior de l'encapsulat el que fa necessari la implementació
de busos de memòria del processador cap als mòduls. Aquest bus està d'acord als estàndards
DDR de JEDEC i consisteixen en línies de bus paral·lel, per a dades, adreces i control. Depenent
de la quantitat de canals poden existir d'1 a 3 busos de memòria.
15/01/2011 Pàgina 6

7. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
COMPONENTS DEL SISTE MA
EL CPU (UNITAT CENTRAL DE PROCÉS)
La Unitat Central de Procés (CPU) té la missió fonamental d’executar la seqüència
d’instruccions emmagatzemades i anomenades “PROGRAMA” . El programa és representat per
una sèrie de nombres que es mantenen en una certa classe de memòria del computador. Hi ha
quatre passos que gairebé tots els realitza el CPU: fetch, decode, execute, i writeback, (llegir,
decodificar, executar, i escriure).
LLEGIR (fetch), implica el recuperar una instrucció, (que és representada per un nombre o una
seqüència de nombres), de la memòria de programa. La localització en la memòria del
programa la dona el Comptador De Programa (PC), que emmagatzema un nombre que
identifica la posició actual de la instrucció al programa. En altres paraules, el comptador de
programa indica al CPU, el lloc de la instrucció al programa actual.
DECODIFICACIÓ (decode), la instrucció és dividida en parts que tenen significat per a altres
unitats del CPU. La manera en què el valor de la instrucció numèrica és interpretat està
definida per l'arquitectura del conjunt d'instruccions (l'ISA ) del CPU. Sovint, un grup de
nombres en la instrucció, anomenats OPCODE, indica quina operació realitzar. Les parts
restants del nombre usualment proporcionen la informació d’aquesta instrucció, com per
exemple, operands per a una operació d'addició. Tals operands es poden donar com un valor
constant (anomenat valor immediat), o com un lloc per localitzar un valor, que pot ser un
registre o una adreça de memòria.
EXECUCIÓ DE LA INSTRUCCIÓ (execute). Després dels passos de lectura i descodificació, és du
a terme el pas de l'execució de la instrucció. Durant aquest pas, diverses unitats del CPU són
15/01/2011 Pàgina 7

8. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
connectades de tal manera que elles poden realitzar l'operació desitjada. Si, per exemple, es
demana una operació d'addició la UNITAT ARITMÈTIC LÒGICA (ALU) es connectarà a un
conjunt d'entrades i un conjunt de sortides. Les entrades proporcionen els nombres a ser
sumats, i les sortides contindran la suma final.
ESCRIPTURA (writeback). El pas final, l'escriptura, simplement "escriu" els resultats del pas
d'execució a una certa forma de memòria. Molt sovint, els resultats s’escriuen en algun
registre intern del CPU per a accés ràpid per subsegüents instruccions. En altres casos els
resultats poden ser escrits a una memòria principal més lenta però més barata i més gran.
Alguns tipus d'instruccions manipulen el comptador de programa en lloc de directament
produir dades de resultat.
Després de l'execució de la instrucció i l'escriptura de les dades resultants, el procés sencer es
repeteix amb el següent cicle d'instrucció, normalment llegint la següent instrucció en
seqüència a causa de l’ increment del valor en el comptador de programa. Si la instrucció
completada era un salt, el comptador de programa serà modificat per contenir l'adreça de la
instrucció a la qual es va saltar, i l'execució del programa continua normalment. En CPUs més
complexos que el descrit aquí, múltiples instruccions poden ser llegides, descodificades, i
executades simultàniament.
ALU (UNITAT ARITMÈTIC LÒGICA
En computació, la Unitat Aritmètic Lògica (UAL), o Arithmetic Logic Unit (ALU), és un circuit
digital que calcula operacions aritmètiques (com suma, resta, multiplicació, etc.) i operacions
lògiques (si, i, o, no), entre dos nombres.
Molts tipus de circuits electrònics necessiten realitzar algun tipus d'operació aritmètica, així
que fins i tot el circuit dins d'un rellotge digital tindrà una ALU minúscula que es manté sumant
1 al temps actual, i es manté comprovant si ha d'activar la xiuletada del temporitzador, etc.
Molts altres circuits poden contenir a l'interior ALU: GPU com els que estan en les targetes
gràfiques NVIDIA i ATI, FPU com el vell coprocessador numèric 80387, i processadors digitals
de senyals com els quals es troben en targetes de so Sound Blaster, lectores de CD i les TV
d'alta definició. Tots aquests tenen endins diverses ALU poderoses i complexes.
MICROCONTROLADOR
Un microprocessador no és un ordinador complet. No
conté grans quantitats de memòria ni és capaç de
comunicar-se amb dispositius d'entrada -com un teclat,
un joystick o un ratolí- o dispositius de sortida com un
monitor o una impressora. Un tipus diferent de circuit
integrat anomenat microcontrolador és de fet un
ordinador completa situada en un únic xip, que conté
tots els elements del microprocessador bàsic a més
d'altres funcions especialitzades. Els microcontroladors
s'empren en videojocs, reproductors de vídeo,
automòbils i altres màquines.
15/01/2011 Pàgina 8

9. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
EL RELLOTGE
La majoria dels CPU, i de fet, la majoria dels dispositius de lògica seqüencial, són de naturalesa
síncrona. És a dir, estan dissenyats i operen en funció d'un senyal de sincronització. Aquest
senyal, coneguda com a senyal de rellotge, usualment pren la forma d'una ona quadrada
periòdica. Calculant el temps màxim en què els senyals elèctrics poden moure's en les vàries
bifurcacions dels molts circuits d'un CPU, els dissenyadors poden seleccionar un període
apropiat per al senyal del rellotge.
Aquest període ha de ser més llarg que la quantitat de temps que necessita un senyal per a
moure's, o propagar-se, en el pitjor dels casos. Cal fixar el període del rellotge a un valor
bastant major sobre el retard de la propagació del pitjor cas. És possible dissenyar tot el CPU i
la manera que mou les dades al voltant dels "flancs" de pujada i baixada del senyal del rellotge.
PILA
La pila de l'ordinador, o més correctament l'acumulador, s'encarrega de conservar els
paràmetres de la BIOS quan l'ordinador està apagat. Sense ella, cada vegada que
encendiéramos hauríem d'introduir les característiques del disc dur, del chipset, la data i
l'hora.
MEMORIES DE LA COMPUTADORA
Com que el microprocessador no és capaç per si mateix d'albergar la gran quantitat de
memòria necessària per a emmagatzemar instruccions i dades de programa (per exemple, el
text d'un programa de tractament de text), poden emprar transistors com elements de
memòria en combinació amb el microprocessador.
Tipus de Memòria
 Memòria d’accés aleatori o RAM, memòria basada en semiconductors que pot ser
llegida i escrita pel microprocessador o altres dispositius de maquinari tantes vegades
com es vulgui. És una memòria d'emmagatzematge temporal, on el microprocessador
posa les aplicacions que executa l'usuari i altra informació necessària per al control
intern de tasques; seu contingut desapareix quan s'apaga l'ordinador o computadora,
per aquest motiu les dades que es vulguin conservar a llarg termini s'hagin de
emmagatzemar en els discos. RAM és un acrònim de l'anglès Random Access Memory.
15/01/2011 Pàgina 9

10. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
L'accés a les posicions d'emmagatzematge es pot realitzar en qualsevol ordre, per això
se l'anomena memòria d'accés aleatori. Intel introduir el primer xip de RAM el 1970 i
tenia una capacitat d'1 Kb Actualment la memòria RAM per a ordinadors personals se
sol fabricar en mòduls insertables anomenats DIMM, SO-DIMM i SIMM, la capacitat
arriba als 512 MB, una placa base pot tenir alguns d'aquests.
Hi ha diversos tipus de memòria d'accés aleatori:
o La RAM estàtica (SRAM), conserva la informació mentre estigui connectada la
tensió d'alimentació, i sol emprar-se com memòria cache perquè funciona a
gran velocitat.
o La RAM dinàmica (DRAM), és més lenta que la SRAM i ha de rebre electricitat
periòdicament per a no esborrar-se. La DRAM resulta més econòmica que la
SRAM i s'empra com a element principal de memòria en la majoria de les
computadores.
o Memòria de només lectura o ROM, acrònim de Read Only Memory, memòria
basada en semiconductors que conté instruccions o dades que es poden llegir
però no modificar. En els ordinadors IBM PC i compatibles, les memòries ROM
solen contenir el programari necessari per al funcionament del sistema i
roman encara que s'apagui l'ordinador, aquest contingut s'estableix quan es
fabriquen. Per crear un xip ROM, el dissenyador facilita a un fabricant de
semiconductors la informació o les instruccions que es van a emmagatzemar.
El fabricant produeix aleshores un o més xips que contenen aquestes
instruccions o dades. Com crear xips ROM implica un procés de fabricació,
aquesta creació és viable econòmicament només si es produeixen grans
quantitats de xips. Els dissenys experimentals o els petits volums són més
assequibles usant PROM o EPROM. El terme ROM se sol referir a qualsevol
dispositiu de només lectura, incloent PROM i EPROM.
Memòria programable de només lectura o PROM, acrònim de Programmable Read
Only Memory, tipus de memòria de només lectura (ROM) que permet ser gravada amb
dades mitjançant un maquinari anomenat programador de PROM. Una vegada que la
PROM ha estat programada, les dades romanen fixos i no poden reprogramar. Atès
que les ROM són rendibles només quan es produeixen en grans quantitats, s'utilitzen
memòries programables de només lectura durant les fases de creació del prototip dels
dissenys. Noves PROM poden gravar i rebutjar durant el procés de perfeccionament
del disseny.
15/01/2011 Pàgina 10

11. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
Memòria programable i esborrable de només lectura o EPROM, tipus de memòria,
també anomenada reprogramable de només lectura (RPROM, acrònim anglès de
Reprogrammable Read Only Memory). Les EPROM (acrònim anglès de Hi havia
Programmable Read Only Memory) són xips de memòria que es programen després de
la seva fabricació. Són un bon mètode perquè els fabricants de maquinari s'insereixin
codis variables o que canvien constantment en un prototip, en aquells casos en què
produir gran quantitat de xips PROM resultaria prohibitiu. Els xips EPROM es
diferencien dels PROM pel fet que poden esborrar en general, retirant una coberta
protectora de la part superior del xip i exposant el material semiconductor a radiació
ultraviolada, després del qual poden reprogramar.
MEMORIA CACHÉ
Es tracta d'un tipus de memòria molt ràpida que s'utilitza de pont entre el microprocessador i
la memòria principal o RAM, de manera que les dades més utilitzats puguin trobar abans,
accelerant el rendiment de l'ordinador, especialment en aplicacions ofimàtiques.
15/01/2011 Pàgina 11

12. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
SIMMS I DIMMS
Es tracta de la forma en què s'ajunten els xips de memòria, del tipus que siguin, per connectar-
se a la placa base de l'ordinador. Són unes plaquetes allargades amb connectors en un extrem,
al conjunt se l'anomena mòdul.
SIMMs: Single In-line Memory Module, amb 30 o 72 contactes.
DIMMs: més allargats (uns 13 cm), amb 168 contactes i en sòcols generalment negres;
fa dos osques per facilitar la seva correcta col.locació.
I podríem afegir els mòduls SIP, que eren semblants als SIMM però amb fràgils potetes
soldades i que no s'usen des de fa bastants anys, o quan tota o part de la memòria ve soldada
a la placa (cas d'alguns ordinadors de marca).
CONNECTORS INTERNS
Sota aquesta denominació englobem als connectors per a dispositius interns, com ara la
disquetera, el disc dur, el CD-ROM o l'altaveu intern, i fins i tot per als ports sèrie, paral lel i de
joystick si la placa no és de format ATX.
Seguint la foto d'esquerra a dreta, el primer connector és el corresponent a la disquetera, té
34 pins, i equival al de menor mida de la foto del començament d'aquest apartat, el següent és
el de disc dur, que en les plaques actuals és doble (un per a cada canal IDE), té 40 pins (de
vegades només 39, ja que el pin 20 no té utilitat) i equival a un qualsevol dels altres dos que
apareixen a la foto superior.
CONNECTOR ELÈCTRIC
És on es connecten els cables perquè la placa base rebi la tensió subministrada per la font. En
les plaques Baby-AT els connectors són dos, tot i que estan un al costat de l'altre, mentre que
en les ATX és únic.
Un dels avantatges de les fonts ATX és que permeten l'apagada del sistema per programari, és
a dir, que al prémer "Apagar el sistema" a Windows 95 el sistema ¡realment s'apaga!.
15/01/2011 Pàgina 12

13. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
CONNECTORS EXTERNS
Es tracta dels connectors per a perifèrics externs: teclat, ratolí, impressora.
En les plaques Baby-AT l'única cosa que està en contacte amb la placa són uns cables que la
uneixen amb els connectors en si, que se situen en la carcassa, excepte el de teclat que sí que
està adherit a la pròpia placa.
En les ATX els connectors estan tots agrupats al voltant del de teclat i soldats a la placa base.
Els principals connectors són:
Bé per clavilla DIN ampla, propi de les plaques
Teclat Baby-AT, o mini-DIN en plaques ATX i molts
dissenys propietaris.
En els pocs casos en què hi ha més d'un, el segon
Port paral·lel
seria LPT2. És un connector femella d'uns 38 mm,
(LPT1)
amb 25 pins agrupats en 2 fileres.
Solen ser dos, un estret d'uns 17 mm, amb 9
forats (normalment "COM1"), i un altre ample
d'uns 38 mm, amb 25 pins (generalment
Ports sèrie
"COM2"), com el paral·lel però mascle, amb els
(COM o RS232)
pins cap a fora . Internament són iguals, només
canvia el connector exterior, en les plaques ATX
solen ser ambdós de 9 pins.
En realitat, un connector mini-DIN com el de
Port per a ratolí
teclat, el nom prové del seu ús en els ordinadors
PS/2
PS / 2 d'IBM.
O port per a joystick o teclat midi. De grandària
Port de jocs una mica més gran que el port sèrie estret, d'uns
25 mm, amb 15 pins agrupats en 2 fileres.
15/01/2011 Pàgina 13

14. P.Q.P.I. AUXILIAR MUNTATGE ORDINADORS – CARLOS CARDELO – IES MVM
Incloent les modernes SVGA, XGA, però no les
CGA o EGA. Encara que el normal és que no
Port VGA estigui integrada en la placa base sinó en una
(monitor) targeta d'expansió, anem a descriure-per evitar
confusions: d'uns 17 mm, amb 15 pins agrupats
en 3 fileres.
En les plaques més modernes (ni tan sols en
USB totes les ATX), de forma estreta i rectangular,
inconfusible però de poca utilitat per ara.
Actualment els teclats i ratolins tendeixen cap al mini-DIN o PS / 2, i se suposa que en uns anys
gairebé tot es connectarà a l'USB, en una cadena de perifèrics connectats al mateix cable.
EXEMPLE DE CONECTORES EXTERNS 5. Ports USB
1. Connector per a Mouse i teclat (PS/2) 6. Connector Ethernet (RJ-45)
2. Port serial (Pot o no tenir-ho) 7. Connectors d’àudio
3. Connector per a monitor (D-SUB de 15
pines)
4. Port paral·lel
Altra distribució pot ser:
15/01/2011 Pàgina 14