1. L’ENERGIA
L'energia, en general, és un concepte abstracte que
no es pot visualitzar fàcilment. En física, la quantitat
d’energía és la que determina la quantitat de treball
físic que pot fer un sistema (una persona, per
exemple). Les formes d’energia que existeixen són
diverses: elèctrica, tèrmica, mecànica (cinètica,
gravitatòria, etc.) i d’altres; però el concepte social
d’energia l’associem, en general, amb l’ús que
d’aquesta en fem, com ara l’electricitat que
necessitem per il·luminar els carrers. Quan parlem
d’energia, sempre ho fem pensant en la utilitat que en
podem treure amb les màquines o equips que
inventem i que funcionen amb aquesta, però no pensem mai en allò què la produeix ni en com
la produïm. Els aliments que mengem, per exemple, són el “carburant” indispensable per a
que el nostre cos “funcioni” i sigui capaç de produir l’energia suficient per a que aquest realitzi
un treball, no ens interessa tant el com ho fa el cos, sinó que funcioni. Aprofitem l’energia per a
la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles,
rentadores, ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i
econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació.
Així doncs, l'ús de l’energia forma part de la cultura humana des dels orígens. L’home sempre
ha sigut conscient de la necessitat de disposar de sistemes capaços de generar treball i facilitar
la seva estada al món. L’ús i el control de la energia ha estat el tret característic de l’evolució
de l’home, de la creació i l’hegemonia de les societats. Tanmateix, des del primer ús del foc al
paleolític (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se), la tecnologia, la societat, el
consum i la manera de viure ha canviat molt, especialment a la cultura occidental. A la societat
contemporània occidental l'ús d'energia ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes
110 vegades més respecte al paleolític.
FONTS D’ENERGIA
Necessitem l’energia per obtenir millor qualitat de vida o per crear riquesa, es a dir, per a
nosaltres l’energia a allò que generem o produïm i que ens és útil per fer que els aparells
treballin. El següent pas, doncs, és trobar les fonts on es genera aquesta, emprant
determinats combustibles o aprofitant les forces de la naturalesa.
Parlem d’una font d’energia quan parlem dels productes, materials o altres energies que
aprofitem de la naturalesa per generar les energies que fem servir a la vida quotidiana. És
evident que per generar energia necessitem d’uns processos, més o menys complexos, pels
quals transformem uns materials, que anomenem combustibles, en energia, o bé, pels quals
aprofitem les energies de la naturalesa (el que anomenem “Les Forces” de la naturalesa) per
tal de convertir-les en aquelles que som capaços de controlar i fer servir. Serveixi com exemple
la transformació de la fusta en energia a través d’un procés en el qual la “cremem” o “fem foc”
per obtenir calor. Des d’aquest procés (que ara ens sembla tan simple) fins a la més complexa

2. instal·lació d’una central nuclear, els científics han cercat noves fonts d’energia, es a dir, nous
combustibles o nous sistemes per tal d’aprofitar les “forces” de la naturalesa (l’energia que pot
alliberar un terratrèmol de força 8, per exemple, pot ser equivalent a la que alliberen 200
tones de Dinamita esclatant simultàniament).
Avui dia fem servir una sèrie de FONTS D’ENERGIA que classifiquem segons la seva capacitat
de regenerar-se o “renovar-se”, en definitiva de “tornar-les a fer servir”.
Segons això les classifiquem en ENERGIES RENOVABLES I NO RENOVABLES:
NO RENOVABLES
ENERGIES DE COMBUSTIBLES
FÒSSILS:
•
PETROLI
•
CARBÓ
•
GAS NATURAL
•
ALTRES
RENOVABLES
SOLAR
HIDRÀULICA
EÒLICA
MAREOMOTRIU
ONADES MARINES
ENERGIA BLAU (RIUS)
BIOMASSA
ENERGIA NUCLEAR (FISSIÓ)
RESIDUS SÒLIDS URBANS
GEOTÈRMICA
De la taula anterior es pot deduir
fàcilment que les RENOVABLES són
aquelles que es poden considerar
“INESGOTABLES” i que causen “menors”
impactes en el medi ambient; mentre
que les NO RENOVABLES són les que fan
servir fonts d’energia que s’esgoten amb
l’ús i que no es podran recuperar.
Passem a descriure les unes i les altres:
ENERGIES RENOVABLES
Hem dit que són les que podem tornar a
fer servir, ja que periòdicament estan a disposició dels humans. Les energies renovables són,
per ara, l’alternativa a les anomenades “Energies Tradicionals” de combustibles fòssils, tant per
la seva disponibilitat garantida (a diferència dels combustibles fòssils que necessiten milers
d'anys per a la seva renovació) com pel seu menor impacte ambiental; no obstant això, en
alguns casos aquest impacte pot ser molt més gran del que podríem pensar.

3. Malgrat semblar les fonts d’energia perfectes, ens trobem que l’ús d’aquest tipus d’energies
és mínim, comparat amb les de combustibles fòssils. Això es pot deure, entre d’altres, a que, a
hores d’ara, amb aquestes energies no és possible satisfer la gran quantitat de demanda que
te la societat actual. Serveixi com a dada que l’ús d’energies renovables a Catalunya l’any 2007
va ser del 2,8% del total del consum energètic, segons l’ Institut Català de l’Energia. No obstant
això, el seu ús va en augment.
Així doncs, quins podem dir que són els principals avantatges i els principals inconvenients que
presenten aquestes energies:
AVANTATGES
Abundància de les fonts
Les fonts d'energia renovables són diferents a les de les no renovables a causa de la seva
abundància. Avui dia considerem al Sol com a font inesgotable d’energia. El mateix esdevé
amb l’energia del vent, de la calor de l'interior de la terra, de l'energia dels salts d'aigua i de les
marees o de la força del mar.
Menor cost de les fonts
La irradiació solar, el vent, l’accés a capes més interiors de la terra i el fluir de l'aigua són fonts
més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència
econòmica, es refereix a l’energia en si i, sobretot, al fet que les fonts puguin ser gratuïtes.
Però en alguns casos, com a la hidràulica, no ho són tant si tenim en compte el cost de
traslladar l’energia de les grans preses al consumidors, per exemple.
Menor quantitat d'emissions i residus
Algunes fonts renovables no emeten
diòxid de carboni addicional a
l'atmosfera (no afavoreixen, per tant,
el Canvi Climàtic), llevat dels
necessaris per a la construcció i
funcionament de les instal·lacions de
generació. Les fonts d'energia no
combustibles no produeixen gasos
d'efecte hivernacle ni altres emissions,
contràriament al que succeeix amb les
combustibles, siguin fòssils o
renovables. La biomassa, per contra, genera més residus per caloria obtinguda que els
combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació
també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia. Les plaques
solars, un cop finalitzat el període de funcionament (25‐30 anys), esdevenen un residu al que
caldria donar una gestió medi‐ambientalment acceptable.
Menys perill de les emissions

4. Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com passa amb les
energies de fissió nuclear, per exemple. Tanmateix, algunes d'elles, com ara la biomassa, per
exemple, necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears
d'urani. La biomassa, a més, genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres
substàncies contaminants idèntiques a les generades com a residu pel carbó, el gas natural i el
petroli.
INCONVENIENTS
Cost econòmic elevat de l'energia
El preu per unitat d'energia és més car si aquesta és renovable que si és d'origen fòssil o
nuclear, fins i tot sense tenir en compte els costos d'inversió que representa una nova
instal·lació per a una energia renovable i l'enorme cost que pot representar adaptar certes
tecnologies, com per exemple els mitjans de transport, a l’ús d’aquest tipus d’energies. De les
energies renovables, la més competitiva en quant a preu és la hidràulica, i efectivament el seu
us és als Països Catalans superior a les altres.
Energia difusa
Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes
fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa,
distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir‐les
en fonts utilitzables. Serveixi com a exemple que una llar centreeuropea mitjana necessitaria
instal·lar una superfície, com a mínim, de uns 8 metres quadrats de panells fotovoltaics per
tenir l’electricitat suficient a la seva llar i uns 6 metres quadrats més per l’aigua calenta
sanitària.
Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda
Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi
no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat d’energia que volem
obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, obtenim més quan fa més calor i
potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, obtenim sempre
menys, ja que la radiació solar és menor. Aquest fet ens obliga a reduir el consum o a
necessitar el suport d’energies no renovables (connexió a la xarxa de gas natural per reforçar la
calefacció, per exemple).
Irregular distribució geogràfica
És evident que la diversitat geogràfica
dels recursos renovables és també
significativa. Alguns països i regions
disposen de rius aptes per a instal·lar
centrals hidràuliques i altres no, tampoc

5. estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com
per a poder utilitzar l'eòlica.
Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl
Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies
NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i
d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de
carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del
consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala
excessiva d’arbres i boscos, per obtenir combustible. La energia geotèrmica no sol es troba
molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades
contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els
aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir
en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o
eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells).
Rendibilitat econòmica
La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra
instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles)
des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè
econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a
terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos
econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del
govern.
Carles Cardelo
Enginyer Tècnic

6. estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com
per a poder utilitzar l'eòlica.
Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl
Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies
NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i
d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de
carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del
consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala
excessiva d’arbres i boscos, per obtenir combustible. La energia geotèrmica no sol es troba
molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades
contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els
aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir
en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o
eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells).
Rendibilitat econòmica
La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra
instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles)
des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè
econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a
terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos
econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del
govern.
Carles Cardelo
Enginyer Tècnic