SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 6
L’ENERGIA
L'energia, en general, és un concepte abstracte que
no es pot visualitzar fàcilment. En física, la quantitat
d’energía és la que determina la quantitat de treball
físic que pot fer un sistema (una persona, per
exemple). Les formes d’energia que existeixen són
diverses: elèctrica, tèrmica, mecànica (cinètica,
gravitatòria, etc.) i d’altres; però el concepte social
d’energia l’associem, en general, amb l’ús que
d’aquesta en fem, com ara l’electricitat que
necessitem per il·luminar els carrers. Quan parlem
d’energia, sempre ho fem pensant en la utilitat que en
podem treure amb les màquines o equips que
inventem i que funcionen amb aquesta, però no pensem mai en allò què la produeix ni en com
la produïm. Els aliments que mengem, per exemple, són el “carburant” indispensable per a
que el nostre cos “funcioni” i sigui capaç de produir l’energia suficient per a que aquest realitzi
un treball, no ens interessa tant el com ho fa el cos, sinó que funcioni. Aprofitem l’energia per a
la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles,
rentadores, ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i
econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació.
Així doncs, l'ús de l’energia forma part de la cultura humana des dels orígens. L’home sempre
ha sigut conscient de la necessitat de disposar de sistemes capaços de generar treball i facilitar
la seva estada al món. L’ús i el control de la energia ha estat el tret característic de l’evolució
de l’home, de la creació i l’hegemonia de les societats. Tanmateix, des del primer ús del foc al
paleolític (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se), la tecnologia, la societat, el
consum i la manera de viure ha canviat molt, especialment a la cultura occidental. A la societat
contemporània occidental l'ús d'energia ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes
110 vegades més respecte al paleolític.

FONTS D’ENERGIA
Necessitem l’energia per obtenir millor qualitat de vida o per crear riquesa, es a dir, per a
nosaltres l’energia a allò que generem o produïm i que ens és útil per fer que els aparells
treballin. El següent pas, doncs, és trobar les fonts on es genera aquesta, emprant
determinats combustibles o aprofitant les forces de la naturalesa.
Parlem d’una font d’energia quan parlem dels productes, materials o altres energies que
aprofitem de la naturalesa per generar les energies que fem servir a la vida quotidiana. És
evident que per generar energia necessitem d’uns processos, més o menys complexos, pels
quals transformem uns materials, que anomenem combustibles, en energia, o bé, pels quals
aprofitem les energies de la naturalesa (el que anomenem “Les Forces” de la naturalesa) per
tal de convertir-les en aquelles que som capaços de controlar i fer servir. Serveixi com exemple
la transformació de la fusta en energia a través d’un procés en el qual la “cremem” o “fem foc”
per obtenir calor. Des d’aquest procés (que ara ens sembla tan simple) fins a la més complexa
instal·lació d’una central nuclear, els científics han cercat noves fonts d’energia, es a dir, nous
combustibles o nous sistemes per tal d’aprofitar les “forces” de la naturalesa (l’energia que pot
alliberar un terratrèmol de força 8, per exemple, pot ser equivalent a la que alliberen 200
tones de Dinamita esclatant simultàniament).
Avui dia fem servir una sèrie de FONTS D’ENERGIA que classifiquem segons la seva capacitat
de regenerar-se o “renovar-se”, en definitiva de “tornar-les a fer servir”.
Segons això les classifiquem en ENERGIES RENOVABLES I NO RENOVABLES:

NO RENOVABLES
ENERGIES DE COMBUSTIBLES
FÒSSILS:
•

PETROLI

•

CARBÓ

•

GAS NATURAL

•

ALTRES

RENOVABLES
SOLAR
HIDRÀULICA
EÒLICA
MAREOMOTRIU
ONADES MARINES
ENERGIA BLAU (RIUS)
BIOMASSA

ENERGIA NUCLEAR (FISSIÓ)

RESIDUS SÒLIDS URBANS
GEOTÈRMICA

De la taula anterior es pot deduir
fàcilment que les RENOVABLES són
aquelles que es poden considerar
“INESGOTABLES” i que causen “menors”
impactes en el medi ambient; mentre
que les NO RENOVABLES són les que fan
servir fonts d’energia que s’esgoten amb
l’ús i que no es podran recuperar.
Passem a descriure les unes i les altres:
ENERGIES RENOVABLES
Hem dit que són les que podem tornar a
fer servir, ja que periòdicament estan a disposició dels humans. Les energies renovables són,
per ara, l’alternativa a les anomenades “Energies Tradicionals” de combustibles fòssils, tant per
la seva disponibilitat garantida (a diferència dels combustibles fòssils que necessiten milers
d'anys per a la seva renovació) com pel seu menor impacte ambiental; no obstant això, en
alguns casos aquest impacte pot ser molt més gran del que podríem pensar.
Malgrat semblar les fonts d’energia perfectes, ens trobem que l’ús d’aquest tipus d’energies
és mínim, comparat amb les de combustibles fòssils. Això es pot deure, entre d’altres, a que, a
hores d’ara, amb aquestes energies no és possible satisfer la gran quantitat de demanda que
te la societat actual. Serveixi com a dada que l’ús d’energies renovables a Catalunya l’any 2007
va ser del 2,8% del total del consum energètic, segons l’ Institut Català de l’Energia. No obstant
això, el seu ús va en augment.
Així doncs, quins podem dir que són els principals avantatges i els principals inconvenients que
presenten aquestes energies:

AVANTATGES
Abundància de les fonts
Les fonts d'energia renovables són diferents a les de les no renovables a causa de la seva
abundància. Avui dia considerem al Sol com a font inesgotable d’energia. El mateix esdevé
amb l’energia del vent, de la calor de l'interior de la terra, de l'energia dels salts d'aigua i de les
marees o de la força del mar.
Menor cost de les fonts
La irradiació solar, el vent, l’accés a capes més interiors de la terra i el fluir de l'aigua són fonts
més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència
econòmica, es refereix a l’energia en si i, sobretot, al fet que les fonts puguin ser gratuïtes.
Però en alguns casos, com a la hidràulica, no ho són tant si tenim en compte el cost de
traslladar l’energia de les grans preses al consumidors, per exemple.
Menor quantitat d'emissions i residus
Algunes fonts renovables no emeten
diòxid de carboni addicional a
l'atmosfera (no afavoreixen, per tant,
el Canvi Climàtic), llevat dels
necessaris per a la construcció i
funcionament de les instal·lacions de
generació. Les fonts d'energia no
combustibles no produeixen gasos
d'efecte hivernacle ni altres emissions,
contràriament al que succeeix amb les
combustibles, siguin fòssils o
renovables. La biomassa, per contra, genera més residus per caloria obtinguda que els
combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació
també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia. Les plaques
solars, un cop finalitzat el període de funcionament (25‐30 anys), esdevenen un residu al que
caldria donar una gestió medi‐ambientalment acceptable.
Menys perill de les emissions
Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com passa amb les
energies de fissió nuclear, per exemple. Tanmateix, algunes d'elles, com ara la biomassa, per
exemple, necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears
d'urani. La biomassa, a més, genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres
substàncies contaminants idèntiques a les generades com a residu pel carbó, el gas natural i el
petroli.

INCONVENIENTS
Cost econòmic elevat de l'energia
El preu per unitat d'energia és més car si aquesta és renovable que si és d'origen fòssil o
nuclear, fins i tot sense tenir en compte els costos d'inversió que representa una nova
instal·lació per a una energia renovable i l'enorme cost que pot representar adaptar certes
tecnologies, com per exemple els mitjans de transport, a l’ús d’aquest tipus d’energies. De les
energies renovables, la més competitiva en quant a preu és la hidràulica, i efectivament el seu
us és als Països Catalans superior a les altres.
Energia difusa
Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes
fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa,
distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir‐les
en fonts utilitzables. Serveixi com a exemple que una llar centreeuropea mitjana necessitaria
instal·lar una superfície, com a mínim, de uns 8 metres quadrats de panells fotovoltaics per
tenir l’electricitat suficient a la seva llar i uns 6 metres quadrats més per l’aigua calenta
sanitària.
Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda
Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi
no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat d’energia que volem
obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, obtenim més quan fa més calor i
potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, obtenim sempre
menys, ja que la radiació solar és menor. Aquest fet ens obliga a reduir el consum o a
necessitar el suport d’energies no renovables (connexió a la xarxa de gas natural per reforçar la
calefacció, per exemple).
Irregular distribució geogràfica
És evident que la diversitat geogràfica
dels recursos renovables és també
significativa. Alguns països i regions
disposen de rius aptes per a instal·lar
centrals hidràuliques i altres no, tampoc
estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com
per a poder utilitzar l'eòlica.
Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl
Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies
NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i
d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de
carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del
consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala
excessiva d’arbres i boscos, per obtenir combustible. La energia geotèrmica no sol es troba
molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades
contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els
aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir
en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o
eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells).
Rendibilitat econòmica
La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra
instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles)
des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè
econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a
terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos
econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del
govern.

Carles Cardelo
Enginyer Tècnic
estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com
per a poder utilitzar l'eòlica.
Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl
Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies
NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i
d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de
carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del
consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala
excessiva d’arbres i boscos, per obtenir combustible. La energia geotèrmica no sol es troba
molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades
contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els
aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir
en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o
eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells).
Rendibilitat econòmica
La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra
instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles)
des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè
econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a
terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos
econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del
govern.

Carles Cardelo
Enginyer Tècnic

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

tipus d'energia
tipus d'energiatipus d'energia
tipus d'energiayogofe
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energiaAvel·lí
 
Tema 6 forces i energies
Tema 6  forces i energiesTema 6  forces i energies
Tema 6 forces i energiesNúria Albert
 
Energies Renovables
Energies RenovablesEnergies Renovables
Energies Renovablesmarc giner
 
Unitat 2 Energies
Unitat 2 EnergiesUnitat 2 Energies
Unitat 2 Energiesguestf51e68
 
Treball Tecnologia
Treball TecnologiaTreball Tecnologia
Treball Tecnologiarrrrroci
 
Principis energètics. Combustió
Principis energètics. CombustióPrincipis energètics. Combustió
Principis energètics. CombustióPilar Gonzalez
 
Energies renovables i no renovables
Energies renovables i no renovablesEnergies renovables i no renovables
Energies renovables i no renovablesCarlos Cardelo
 
Energies renovables 1(Girasol)
Energies renovables 1(Girasol)Energies renovables 1(Girasol)
Energies renovables 1(Girasol)virusdenespola
 
Power point producció i consum d’energia
Power point producció i consum d’energiaPower point producció i consum d’energia
Power point producció i consum d’energiamartijuvanteny
 
L´energia
L´energiaL´energia
L´energiamemoria
 
Energies convencionals
Energies convencionalsEnergies convencionals
Energies convencionalssantjoan
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energiacrigoly
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointLa cova de la Cova
 

Was ist angesagt? (20)

T8 energia
T8 energiaT8 energia
T8 energia
 
tipus d'energia
tipus d'energiatipus d'energia
tipus d'energia
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energia
 
Tema 6 forces i energies
Tema 6  forces i energiesTema 6  forces i energies
Tema 6 forces i energies
 
Energies Renovables
Energies RenovablesEnergies Renovables
Energies Renovables
 
Unitat 2 Energies
Unitat 2 EnergiesUnitat 2 Energies
Unitat 2 Energies
 
Power point energies renovables
Power point energies renovablesPower point energies renovables
Power point energies renovables
 
Energies renovables
Energies renovablesEnergies renovables
Energies renovables
 
L'energia guai
L'energia guaiL'energia guai
L'energia guai
 
Treball Tecnologia
Treball TecnologiaTreball Tecnologia
Treball Tecnologia
 
Principis energètics. Combustió
Principis energètics. CombustióPrincipis energètics. Combustió
Principis energètics. Combustió
 
Energies renovables i no renovables
Energies renovables i no renovablesEnergies renovables i no renovables
Energies renovables i no renovables
 
Les fonts d'energia
Les fonts d'energiaLes fonts d'energia
Les fonts d'energia
 
L'ENERGIA
L'ENERGIAL'ENERGIA
L'ENERGIA
 
Energies renovables 1(Girasol)
Energies renovables 1(Girasol)Energies renovables 1(Girasol)
Energies renovables 1(Girasol)
 
Power point producció i consum d’energia
Power point producció i consum d’energiaPower point producció i consum d’energia
Power point producció i consum d’energia
 
L´energia
L´energiaL´energia
L´energia
 
Energies convencionals
Energies convencionalsEnergies convencionals
Energies convencionals
 
Fonts d'energia
Fonts d'energiaFonts d'energia
Fonts d'energia
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.point
 

Andere mochten auch

Problemes diodes i transistors enunciats
Problemes  diodes i transistors  enunciatsProblemes  diodes i transistors  enunciats
Problemes diodes i transistors enunciatsCarlos Cardelo
 
Slideshare Presentation
Slideshare PresentationSlideshare Presentation
Slideshare PresentationFelice
 
Starting With Microsoft Excel
Starting With Microsoft ExcelStarting With Microsoft Excel
Starting With Microsoft ExcelKarla P. Corral
 
Ci digitals comercials i connexionat
Ci digitals comercials i connexionatCi digitals comercials i connexionat
Ci digitals comercials i connexionatCarlos Cardelo
 
3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship
3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship
3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worshipguest8c02679
 
Cerebral Circulation New
Cerebral Circulation NewCerebral Circulation New
Cerebral Circulation Newrohancool17
 
10 Exercicis resolts Llei Ohm
10 Exercicis resolts Llei Ohm10 Exercicis resolts Llei Ohm
10 Exercicis resolts Llei OhmCarlos Cardelo
 
Safety at work network installation
Safety at work network installationSafety at work network installation
Safety at work network installationCarlos Cardelo
 
Xarxes i cablatge I comunicacio
Xarxes i cablatge I comunicacioXarxes i cablatge I comunicacio
Xarxes i cablatge I comunicacioCarlos Cardelo
 
Xarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsXarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsCarlos Cardelo
 
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesXarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesCarlos Cardelo
 
Xarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjansXarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjansCarlos Cardelo
 
Basics of torque measuring english
Basics of torque measuring englishBasics of torque measuring english
Basics of torque measuring englishCarlos Cardelo
 

Andere mochten auch (17)

Problemes diodes i transistors enunciats
Problemes  diodes i transistors  enunciatsProblemes  diodes i transistors  enunciats
Problemes diodes i transistors enunciats
 
Slideshare Presentation
Slideshare PresentationSlideshare Presentation
Slideshare Presentation
 
Starting With Microsoft Excel
Starting With Microsoft ExcelStarting With Microsoft Excel
Starting With Microsoft Excel
 
Jessica Resume
Jessica ResumeJessica Resume
Jessica Resume
 
Fire wire (ieee 1394)
Fire wire (ieee 1394)Fire wire (ieee 1394)
Fire wire (ieee 1394)
 
Ci digitals comercials i connexionat
Ci digitals comercials i connexionatCi digitals comercials i connexionat
Ci digitals comercials i connexionat
 
Analisis de circuits
Analisis de circuitsAnalisis de circuits
Analisis de circuits
 
3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship
3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship
3rd Sunday Epiphany Year C Rothersthorpe All Age Worship
 
Cerebral Circulation New
Cerebral Circulation NewCerebral Circulation New
Cerebral Circulation New
 
10 Exercicis resolts Llei Ohm
10 Exercicis resolts Llei Ohm10 Exercicis resolts Llei Ohm
10 Exercicis resolts Llei Ohm
 
Safety at work network installation
Safety at work network installationSafety at work network installation
Safety at work network installation
 
Xarxes i cablatge I comunicacio
Xarxes i cablatge I comunicacioXarxes i cablatge I comunicacio
Xarxes i cablatge I comunicacio
 
Xarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canalsXarxes i cablatge II tipus i canals
Xarxes i cablatge II tipus i canals
 
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitecturesXarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
Xarxes i cablatge IV serv-transmissions i arquitectures
 
Xarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjansXarxes i cablatge VI mitjans
Xarxes i cablatge VI mitjans
 
Ports i connectors
Ports i connectorsPorts i connectors
Ports i connectors
 
Basics of torque measuring english
Basics of torque measuring englishBasics of torque measuring english
Basics of torque measuring english
 

Ähnlich wie Energies renovables

L'energia3
L'energia3L'energia3
L'energia3mflore22
 
fonts
fontsfonts
fontsAAqsa
 
Fonts
FontsFonts
FontsAAqsa
 
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energiesLes energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energiesDani.E
 
Projducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooRProjducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooRAitor Padilla Mulero
 
Enegies Renovables
Enegies RenovablesEnegies Renovables
Enegies RenovablesRamonv
 
Estudiem l'energia
Estudiem l'energiaEstudiem l'energia
Estudiem l'energiarogembak
 
(Ebook) upc energia solar termica
(Ebook) upc   energia solar termica(Ebook) upc   energia solar termica
(Ebook) upc energia solar termicapaolo grosso
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1nanu0506
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
Energia, obtenció i consum
Energia, obtenció i consumEnergia, obtenció i consum
Energia, obtenció i consumAMADOR CALAFAT
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yomistera7
 
Les energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaLes energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaMestre Tomeu
 

Ähnlich wie Energies renovables (20)

L'energia3
L'energia3L'energia3
L'energia3
 
fonts
fontsfonts
fonts
 
Fonts
FontsFonts
Fonts
 
Energies no renovables i renovables
Energies no renovables i renovablesEnergies no renovables i renovables
Energies no renovables i renovables
 
L’Energia
L’EnergiaL’Energia
L’Energia
 
Les energies renovables.
Les energies renovables.Les energies renovables.
Les energies renovables.
 
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energiesLes energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
Les energies renovables/Las energías renovables/The renewable energies
 
Energies Alternatives I Energia Solar
Energies Alternatives I Energia SolarEnergies Alternatives I Energia Solar
Energies Alternatives I Energia Solar
 
Projducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooRProjducció i consum d'energia AitoooR
Projducció i consum d'energia AitoooR
 
Enegies Renovables
Enegies RenovablesEnegies Renovables
Enegies Renovables
 
Estudiem l'energia
Estudiem l'energiaEstudiem l'energia
Estudiem l'energia
 
Power point energies
Power point energiesPower point energies
Power point energies
 
(Ebook) upc energia solar termica
(Ebook) upc   energia solar termica(Ebook) upc   energia solar termica
(Ebook) upc energia solar termica
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Energia projecte medi laura
Energia projecte medi lauraEnergia projecte medi laura
Energia projecte medi laura
 
Energia, obtenció i consum
Energia, obtenció i consumEnergia, obtenció i consum
Energia, obtenció i consum
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yo
 
Les energies renovables a Espanya
Les energies renovables a EspanyaLes energies renovables a Espanya
Les energies renovables a Espanya
 

Mehr von Carlos Cardelo

Sistema binario i algebra de boole
Sistema binario i algebra de booleSistema binario i algebra de boole
Sistema binario i algebra de booleCarlos Cardelo
 
Puertas logicas y sistemas combinacionales
Puertas logicas y sistemas combinacionalesPuertas logicas y sistemas combinacionales
Puertas logicas y sistemas combinacionalesCarlos Cardelo
 
1.conceptes basics d'ectricitat
1.conceptes basics d'ectricitat1.conceptes basics d'ectricitat
1.conceptes basics d'ectricitatCarlos Cardelo
 
2.introduccion a la electricidad
2.introduccion a la electricidad2.introduccion a la electricidad
2.introduccion a la electricidadCarlos Cardelo
 
2.introduccio a l'electricitat
2.introduccio a l'electricitat2.introduccio a l'electricitat
2.introduccio a l'electricitatCarlos Cardelo
 
1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidad1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidadCarlos Cardelo
 
1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidad1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidadCarlos Cardelo
 
Problemas resueltos de diodos y transistores
Problemas resueltos de diodos y transistoresProblemas resueltos de diodos y transistores
Problemas resueltos de diodos y transistoresCarlos Cardelo
 
Problemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsProblemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsCarlos Cardelo
 
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partArticle sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partCarlos Cardelo
 
Article sobre el-canvi-climatic-1a-part
Article sobre el-canvi-climatic-1a-partArticle sobre el-canvi-climatic-1a-part
Article sobre el-canvi-climatic-1a-partCarlos Cardelo
 
Apunts electricitat trifasica
Apunts electricitat trifasicaApunts electricitat trifasica
Apunts electricitat trifasicaCarlos Cardelo
 

Mehr von Carlos Cardelo (20)

Control pid
Control pidControl pid
Control pid
 
Diagrama de flux
Diagrama de fluxDiagrama de flux
Diagrama de flux
 
Diodos y transistores
Diodos y transistoresDiodos y transistores
Diodos y transistores
 
Diodes i transistors
Diodes i transistorsDiodes i transistors
Diodes i transistors
 
Sistema binario i algebra de boole
Sistema binario i algebra de booleSistema binario i algebra de boole
Sistema binario i algebra de boole
 
Sistemas secuenciales
Sistemas secuencialesSistemas secuenciales
Sistemas secuenciales
 
Puertas logicas y sistemas combinacionales
Puertas logicas y sistemas combinacionalesPuertas logicas y sistemas combinacionales
Puertas logicas y sistemas combinacionales
 
Defectos inyección
Defectos inyecciónDefectos inyección
Defectos inyección
 
Relació magnituds
Relació magnitudsRelació magnituds
Relació magnituds
 
1.conceptes basics d'ectricitat
1.conceptes basics d'ectricitat1.conceptes basics d'ectricitat
1.conceptes basics d'ectricitat
 
Rueda electrica
Rueda electricaRueda electrica
Rueda electrica
 
2.introduccion a la electricidad
2.introduccion a la electricidad2.introduccion a la electricidad
2.introduccion a la electricidad
 
2.introduccio a l'electricitat
2.introduccio a l'electricitat2.introduccio a l'electricitat
2.introduccio a l'electricitat
 
1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidad1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidad
 
1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidad1.conceptos basicos de ectricidad
1.conceptos basicos de ectricidad
 
Problemas resueltos de diodos y transistores
Problemas resueltos de diodos y transistoresProblemas resueltos de diodos y transistores
Problemas resueltos de diodos y transistores
 
Problemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistorsProblemes resolts de diodes i transistors
Problemes resolts de diodes i transistors
 
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-partArticle sobre el-canvi-climatic-2a-part
Article sobre el-canvi-climatic-2a-part
 
Article sobre el-canvi-climatic-1a-part
Article sobre el-canvi-climatic-1a-partArticle sobre el-canvi-climatic-1a-part
Article sobre el-canvi-climatic-1a-part
 
Apunts electricitat trifasica
Apunts electricitat trifasicaApunts electricitat trifasica
Apunts electricitat trifasica
 

Energies renovables

  • 1. L’ENERGIA L'energia, en general, és un concepte abstracte que no es pot visualitzar fàcilment. En física, la quantitat d’energía és la que determina la quantitat de treball físic que pot fer un sistema (una persona, per exemple). Les formes d’energia que existeixen són diverses: elèctrica, tèrmica, mecànica (cinètica, gravitatòria, etc.) i d’altres; però el concepte social d’energia l’associem, en general, amb l’ús que d’aquesta en fem, com ara l’electricitat que necessitem per il·luminar els carrers. Quan parlem d’energia, sempre ho fem pensant en la utilitat que en podem treure amb les màquines o equips que inventem i que funcionen amb aquesta, però no pensem mai en allò què la produeix ni en com la produïm. Els aliments que mengem, per exemple, són el “carburant” indispensable per a que el nostre cos “funcioni” i sigui capaç de produir l’energia suficient per a que aquest realitzi un treball, no ens interessa tant el com ho fa el cos, sinó que funcioni. Aprofitem l’energia per a la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles, rentadores, ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació. Així doncs, l'ús de l’energia forma part de la cultura humana des dels orígens. L’home sempre ha sigut conscient de la necessitat de disposar de sistemes capaços de generar treball i facilitar la seva estada al món. L’ús i el control de la energia ha estat el tret característic de l’evolució de l’home, de la creació i l’hegemonia de les societats. Tanmateix, des del primer ús del foc al paleolític (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se), la tecnologia, la societat, el consum i la manera de viure ha canviat molt, especialment a la cultura occidental. A la societat contemporània occidental l'ús d'energia ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes 110 vegades més respecte al paleolític. FONTS D’ENERGIA Necessitem l’energia per obtenir millor qualitat de vida o per crear riquesa, es a dir, per a nosaltres l’energia a allò que generem o produïm i que ens és útil per fer que els aparells treballin. El següent pas, doncs, és trobar les fonts on es genera aquesta, emprant determinats combustibles o aprofitant les forces de la naturalesa. Parlem d’una font d’energia quan parlem dels productes, materials o altres energies que aprofitem de la naturalesa per generar les energies que fem servir a la vida quotidiana. És evident que per generar energia necessitem d’uns processos, més o menys complexos, pels quals transformem uns materials, que anomenem combustibles, en energia, o bé, pels quals aprofitem les energies de la naturalesa (el que anomenem “Les Forces” de la naturalesa) per tal de convertir-les en aquelles que som capaços de controlar i fer servir. Serveixi com exemple la transformació de la fusta en energia a través d’un procés en el qual la “cremem” o “fem foc” per obtenir calor. Des d’aquest procés (que ara ens sembla tan simple) fins a la més complexa
  • 2. instal·lació d’una central nuclear, els científics han cercat noves fonts d’energia, es a dir, nous combustibles o nous sistemes per tal d’aprofitar les “forces” de la naturalesa (l’energia que pot alliberar un terratrèmol de força 8, per exemple, pot ser equivalent a la que alliberen 200 tones de Dinamita esclatant simultàniament). Avui dia fem servir una sèrie de FONTS D’ENERGIA que classifiquem segons la seva capacitat de regenerar-se o “renovar-se”, en definitiva de “tornar-les a fer servir”. Segons això les classifiquem en ENERGIES RENOVABLES I NO RENOVABLES: NO RENOVABLES ENERGIES DE COMBUSTIBLES FÒSSILS: • PETROLI • CARBÓ • GAS NATURAL • ALTRES RENOVABLES SOLAR HIDRÀULICA EÒLICA MAREOMOTRIU ONADES MARINES ENERGIA BLAU (RIUS) BIOMASSA ENERGIA NUCLEAR (FISSIÓ) RESIDUS SÒLIDS URBANS GEOTÈRMICA De la taula anterior es pot deduir fàcilment que les RENOVABLES són aquelles que es poden considerar “INESGOTABLES” i que causen “menors” impactes en el medi ambient; mentre que les NO RENOVABLES són les que fan servir fonts d’energia que s’esgoten amb l’ús i que no es podran recuperar. Passem a descriure les unes i les altres: ENERGIES RENOVABLES Hem dit que són les que podem tornar a fer servir, ja que periòdicament estan a disposició dels humans. Les energies renovables són, per ara, l’alternativa a les anomenades “Energies Tradicionals” de combustibles fòssils, tant per la seva disponibilitat garantida (a diferència dels combustibles fòssils que necessiten milers d'anys per a la seva renovació) com pel seu menor impacte ambiental; no obstant això, en alguns casos aquest impacte pot ser molt més gran del que podríem pensar.
  • 3. Malgrat semblar les fonts d’energia perfectes, ens trobem que l’ús d’aquest tipus d’energies és mínim, comparat amb les de combustibles fòssils. Això es pot deure, entre d’altres, a que, a hores d’ara, amb aquestes energies no és possible satisfer la gran quantitat de demanda que te la societat actual. Serveixi com a dada que l’ús d’energies renovables a Catalunya l’any 2007 va ser del 2,8% del total del consum energètic, segons l’ Institut Català de l’Energia. No obstant això, el seu ús va en augment. Així doncs, quins podem dir que són els principals avantatges i els principals inconvenients que presenten aquestes energies: AVANTATGES Abundància de les fonts Les fonts d'energia renovables són diferents a les de les no renovables a causa de la seva abundància. Avui dia considerem al Sol com a font inesgotable d’energia. El mateix esdevé amb l’energia del vent, de la calor de l'interior de la terra, de l'energia dels salts d'aigua i de les marees o de la força del mar. Menor cost de les fonts La irradiació solar, el vent, l’accés a capes més interiors de la terra i el fluir de l'aigua són fonts més econòmiques que la fusta, el carbó, el gas, el petroli i l'urani. Aquesta diferència econòmica, es refereix a l’energia en si i, sobretot, al fet que les fonts puguin ser gratuïtes. Però en alguns casos, com a la hidràulica, no ho són tant si tenim en compte el cost de traslladar l’energia de les grans preses al consumidors, per exemple. Menor quantitat d'emissions i residus Algunes fonts renovables no emeten diòxid de carboni addicional a l'atmosfera (no afavoreixen, per tant, el Canvi Climàtic), llevat dels necessaris per a la construcció i funcionament de les instal·lacions de generació. Les fonts d'energia no combustibles no produeixen gasos d'efecte hivernacle ni altres emissions, contràriament al que succeeix amb les combustibles, siguin fòssils o renovables. La biomassa, per contra, genera més residus per caloria obtinguda que els combustibles clàssics i de moment, algunes fonts d'energies renovables en vies d'investigació també emeten una gran quantitat d'emissions en el procés d'obtenció d'energia. Les plaques solars, un cop finalitzat el període de funcionament (25‐30 anys), esdevenen un residu al que caldria donar una gestió medi‐ambientalment acceptable. Menys perill de les emissions
  • 4. Les energies renovables "pures" no solen generar residus perillosos, com passa amb les energies de fissió nuclear, per exemple. Tanmateix, algunes d'elles, com ara la biomassa, per exemple, necessiten energia per a ser produïdes, i part d'aquesta prové de centrals nuclears d'urani. La biomassa, a més, genera cendres i pot generar també monòxid de carboni i altres substàncies contaminants idèntiques a les generades com a residu pel carbó, el gas natural i el petroli. INCONVENIENTS Cost econòmic elevat de l'energia El preu per unitat d'energia és més car si aquesta és renovable que si és d'origen fòssil o nuclear, fins i tot sense tenir en compte els costos d'inversió que representa una nova instal·lació per a una energia renovable i l'enorme cost que pot representar adaptar certes tecnologies, com per exemple els mitjans de transport, a l’ús d’aquest tipus d’energies. De les energies renovables, la més competitiva en quant a preu és la hidràulica, i efectivament el seu us és als Països Catalans superior a les altres. Energia difusa Un problema inherent a les energies renovables és la seva naturalesa difusa. Ja que certes fonts d'energia renovable proporcionen una energia d'una intensitat relativament baixa, distribuïda sobre grans superfícies, són necessàries nous tipus de "centrals" per convertir‐les en fonts utilitzables. Serveixi com a exemple que una llar centreeuropea mitjana necessitaria instal·lar una superfície, com a mínim, de uns 8 metres quadrats de panells fotovoltaics per tenir l’electricitat suficient a la seva llar i uns 6 metres quadrats més per l’aigua calenta sanitària. Quantitat irregular i incontrolable d'energia obtinguda Les energies renovables són aleatòries, varien al llarg del temps d'una manera que en principi no és previsible i que gairebé mai coincideix amb la demanda o necessitat d’energia que volem obtenir. Un exemple clàssic és el de l'energia solar tèrmica, obtenim més quan fa més calor i potser no en necessitem, i en canvi a l'hivern, que és quan més ens interessa, obtenim sempre menys, ja que la radiació solar és menor. Aquest fet ens obliga a reduir el consum o a necessitar el suport d’energies no renovables (connexió a la xarxa de gas natural per reforçar la calefacció, per exemple). Irregular distribució geogràfica És evident que la diversitat geogràfica dels recursos renovables és també significativa. Alguns països i regions disposen de rius aptes per a instal·lar centrals hidràuliques i altres no, tampoc
  • 5. estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com per a poder utilitzar l'eòlica. Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala excessiva d’arbres i boscos, per obtenir combustible. La energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells). Rendibilitat econòmica La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles) des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del govern. Carles Cardelo Enginyer Tècnic
  • 6. estan tots a la vora del mar, ni tenen la mateixa radiació solar o prou quantitat de vent com per a poder utilitzar l'eòlica. Contaminació atmosfèrica, aqüífera i del sòl Malgrat que per diferents motius tendim a identificar les energies renovables com a “Energies NETES”, en major o menor mesura, no deixen de plantejar-nos problemes de contaminació i d’impactes nocius als ecosistemes. La biomassa, per exemple, aboca tant o més diòxid de carboni a l’atmosfera com els combustibles fòssils tradicionals. A més, provoca l’augment del consum dels cereals per a generar energia, en comptes de per a l’alimentació mundial i la tala excessiva d’arbres i boscos, per obtenir combustible. La energia geotèrmica no sol es troba molt restringida geogràficament sinó que algunes de les seves fonts són considerades contaminants. El impacte visual dels parcs eòlics i la contaminació acústica que provoquen els aerogeneradors i les centrals hidràuliques, són altres factors contaminants. Tampoc cal insistir en el danys sobre el ecosistema que provoquen les centrals hidràuliques, mareomotrius o eòliques (preses als rius, impacte a les especies submarines o als ocells). Rendibilitat econòmica La posada en marxa d'una instal·lació d'energia renovable requereix, com per a qualsevol altra instal·lació, fer-ne un balanç econòmic. Hi ha tecnologies que són viables (és a dir, possibles) des d'un punt de vista purament tècnic però que no es poden dur a terme perquè econòmicament no valen la pena. Un parc eòlic, per exemple, és un negoci, i no es durà a terme si les despeses de la inversió inicial més el manteniment són superiors als ingressos econòmics que s'esperen fet per la venda de l'electricitat obtinguda, incloses les ajudes del govern. Carles Cardelo Enginyer Tècnic