1. Àdhuc estant en la distància percebo la teva fragancia. Tanco els meus ulls i en
el centelleig de la llum gairebé opaca et miro. Ets la nit que amanyaga els
meus somnis i ets el somni que amanyaga les meves nits.
Quan em desperto, el primer record que aconsegueixo tenir, és el primer petó
que hem vares concedir. Al pas de cada hora, arriba la teva presència fins a la
meva presència, i aconsigo la perfecció dels teus malucs com moviment de
campanes en el campanari de reis de contes de fades. Ets la presència mateixa
de la vida tornant rialles a temps marcits. Tiemps perfect per estimar, és el
minut de pensaments vius que t'apropen al seramat. Temps perfecte per
estimar: existeix des de sempre, des que la vida va decidí acceptar-te com a
part del món.
Em quedo mut, el silenci envaeix miment, el meu cos, el meu ser. Vi a lliurar-
me com missatger errant, dos hermosos lucers: els teus ulls, amb la lluentor
que irradien quan són mirats, quan son amats.
El silenci em va fer lliurament de les teves tendres carícies, ocultes en el matís
del teu afecte, sinceres, precioses. En pensar que estàs, que prest arribaràn
els dies de glòria que seran perennes, duradors i imperibles, sento que per fi,
estimada meva, les colomes blanques creuessin el cel i per fi al despertar del
somni màgic que és la teva companyia, no necessitaré seguir dormit, perquè
despert: seguiré somiant amb tu...