2. La Verge de les Roques
Context històric
Arquetipus del geni del Renaixement, Leonardo da
Vinci (1452-1519) va ser l’encarnació de l’artista
total dels segles XV i XVI, aquell que dominava
l’arquitectura, l’escultura, la pintura, el dibuix…
però també les ciències del seu temps.
Entre 1483 i 1486, durant la seva estància a Milà,
residint a la cort del seu protector Ludovico el
Moro, Leonardo va pintar La Verge de les Roques (La
Vierge aux rochers), primera pintura milanesa, una
de les obres cabdals del classicisme renaixentista.
3. Leonardo ha marxat de Florència per l’excès de
competència a la ciutat.
En una carta al duc de Milà ha ofert els seus serveis
com a enginyer, inventor, pintor i escultor.
Allà viurà durant 16 anys al servei del duc.
https://sites.google.com/site/labuhardilladepapel/tres/davinci
4. ANÀLISI FORMAL
ELEMENTS PLÀSTICS
Els colors que predominen són el marró, el negre, el
blau i el color carn.
Contrasta l'ús de colors freds (blau, verd) i càlids
(taronja, marrons) que donen vitalitat a les persones
i apropen els objectes. Hi ha contrastos de llum i
ombra que provoquen l'efecte que el sol il·lumina la
imatge.
El paisatge és vaporós i difuminat. És un paisatge
irreal, humit, fred i inquietant. Tot i això, els estudis
botànics i geològics són molt acurats.
5. Els personatges, que són el principal, els fa ressaltar
més per aconseguir profunditat en la superfície
plana. La seva pell clara irradia llum.
La llum també està present filtrant-se entre les
roques, deixant el fons en penombra.
L“sfumatto”, invenció de Leonardo, la tècnica que
difumina els contorns, fusiona una ombra amb
l’altra, deixant sempre espai a la imaginació.
6. Utilitza la tècnica del clarobscur en la qual la llum
és creadora d'ombres i mitjançant la perspectiva
aèria dissecciona l'espai en tres punts, dos en els
costats de l'horitzó i un altre cap avall.
La composició racional i equilibrada, els focus
lumínics i les seves penombres, així com la pròpia
ocupació del color, amb tons baixos ocupant
superfícies extenses, i tons alts empleats en espais
més reduïts i intensos, modelen l'espai, establint
plans que es van allunyant, des d'un primer plànol
molt proper a l'espectador fins a un fons que
s'esvaeix a la llunyania, intensificat per la
utilització de colors freds, enfront de la gamma
dels càlids.
7. COMPOSICIÓ
La composició d’aquesta
obra és una piràmide que
encercla els quatre
personatges.
-La Verge Maria al centre
-Sant Joan Baptista infant
- Nen Jesús
- Àrcàngel Uriel
8. Una línia recta travessa el
rostre de la Verge i una
línia quasi horitzontal
passa entre les mans de
Maria i l’Àngel.
La Verge porta una agulla
de pit que és el centre de la
imatge.
9. Maria va vestida de blau amb una peça groga que
ressalta el color i la llum a la cintura. Està asseguda?
Està agenollada? En situar-la enmig de la
naturalesa, en contacte amb el terra, s’inscriu en les
anomenades “madonnes de la humilitat” que no
estan en un tron.
Postura gràcil i indefinida.
Maria agafa a Joan Baptista infant fermament per
l’espatlla com dirigint-lo cap a Jesús. La seva mà
esquerra se situa per sobre de Jesús en un gest
protector.
Joan fa el gest d’adorar a Jesús i aquest, en resposta,
el beneeix.
Un àngel acompanya als personatges.
10.
11. Versió Louvre:
-Àngel mira a
l’espectador, somriu
enigmàticament i
assenyala a Joan.
-Àngel sense ales
-Colors més càlids.
-Els nens no porten
atributs per
identificar-los.
-Personatges sense
aureola de santedat.
12. Versió National Gallery
-Àngel no mira a
l’espectador, no somriu
enigmàticament no
assenyala a ningú.
- Àngel té ales.
-Colors més freds.
-Els nens porten atributs
per identificar-los.
-Personatges amb
aureola de santedat.
13. ESTIL
Aquest quadre de Leonardo pertany al Quattrocento
italià. Leonardo és un artista individual amb un estil
propi.
El quadre del Louvre pertany a la seva primera
estada a Milà i el primer quadre que se li atribueix
en aquest període. Es data la seva realització entorn
del 1483-6.
Leonardo persegueix la pintura perfecta, els seus
estudis anatòmics, botànics, geològics... pretenen
millorar la seva pintura.
14. INTERPRETACIÓ
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
Leonardo presenta una escena inusual provinent
dels evangelis apòcrifs. Durant la fugida a Egipte
de la Sagrada Família, troben a Joan a Baptista nen.
No apareix Sant Josep que sí forma part d’aquests
relats.
Sant Joan està acompanyat de l’arcàngel Uriel
(protector dels desvalguts). Ha quedat orfe i l’àngel
el protegeix.
Es troben a l’entrada d’una gruta, matriu de la Terra
i una al·lusió a la Saviesa. Als seus peus hi ha un
estany, que pot ser símbol de la puresa de Maria o
una referència al futur episodi del baptisme.
15. FUNCIÓ
Al 1483 Leonardo va signar un contracte amb una
confradia franciscana per pintar un retaule de tres
cossos (Fraternitat milanesa de la Inmaculada
Concepció).
La taula central aniria càrrec del propi Leonardo i
havia d’incloure la Verge amb el Nen, dos àngels i
dos profetes. Les taules laterals representarien a dos
àngels músics i les pintaria de Predis, ajudant de
Leonardo.
El contracte estipulava que cobrarien 800 lires a
terminis. Havia d’estar acabada en 8 mesos, pel
següent 8 de desembre, festivitat de la Puríssima
Concepció.
16.
17. Leonardo va signar el certificat de finalització de
l’obra al 1508.
No van acceptar l’obra? No seguia les pautes
demanades? No van pagar?
La disputa pel quadre es va allargar durant 25 anys.
Leonardo va arribar a vendre-la al rei de França
Lluís XII com a regal de noces.
Tot i la documentació estudiada, no se sap amb
certesa què va succeir.
L’obra de la Natonal Gallery (1505-8) és una còpia
de l’original que alguns estudiosos atribueixen a De
Predis o a una colaboració de tots dos. Leonardo
considerava que l’important d’una obra és la idea,
no tan sols l’execució.