SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 34
Títol: Eros i Psique
Autor: Antonio Canova
(1757 – 1822)
Cronologia: 1786-1793
Estil: neoclassicisme
Tècnica: talla
Material: marbre
Formes: escultura exempta
Tipologia: grup
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 155 cm 168
cm
Localització actual: Musée
du Louvre, París
Biografia de l’autor
(Possagno, actual Itàlia, 1757
- Venècia, 1822)
Escultor italià.
A causa dels seus modests
orígens familiars, no va
poder realitzar estudis
artístics i va començar
practicant altres oficis.
En 1768, arran del seu
trasllat a Venècia, va
començar a dedicar-se a
l'escultura, i ràpidament va
aconseguir una fama i un
prestigi que va mantenir
durant tota la seva vida.
Quan era ja un artista consagrat,
es va establir a Roma (1781), on
va definir l'estil que el
caracteritza, inspirat en
l'Antiguitat clàssica i
poderosament influït pels
principis teòrics de l'estil
neoclàssic. Totes les seves obres
van ser fruit d'una llarga
elaboració.
No va ser Canova un escultor nat
i de cisell fàcil, sinó que es va
forjar a través de l'estudi i el
treball. Dédalo i Ícar
En el seu estudi romà va desplegar una enorme activitat
per poder atendre tots els encàrrecs que rebia de les més
destacades personalitats del moment, des de Napoleó fins
a Catalina la Gran de Rússia.
Era ja en aquells dies el principal escultor de l'estil
neoclàssic, condició amb la qual s'ha perpetuat la seva
figura en la història de l'art.
Retrat de Paulina Bonaparte com a Venus victoriosa (1804 -1808).
El nom de Canova s'associa
essencialment a escultures
de marbre d'acabat i
poliment perfectes, que
encarnen la bellesa ideal i
són fredes i distants, lliures
de l'expressió de qualsevol
sentiment o torbació.
Aquest escultor, que
encarna de meravella el
gust del seu temps, va
plasmar la bellesa natural
en repòs, lliure de
qualsevol moviment
espontani. Les tres gràcies, 1817, l’Hermitage
Napoleó, 1805Napoleó com a Mart, 1803
Cupido i Psique, 1808 Venus i Mart, 1816
Context històric, social i cultural
Durant el segle XVIII es van produir una sèrie de
transformacions socials de les quals són màxim exponent les
revolucions americana i francesa, transformació que posarà
fi a tota una concepció del món coneguda com Antic Règim.
Els profunds canvis socials i econòmics juntament amb les
teories de la Il·lustració donen pas a la societat
contemporània.
Es reacciona contra els excessos imaginatius del Barroc i del
Rococó i se'ls censura per estar al servei del poder i d'una
societat banal i irreflexiva.
Es recuperen temes i tradicions artístiques del passat,
sobretot de l'antiguitat grecorromana i hi ha una
preocupació pel valor didàctic i moral de l'art.
Apareixen les tres disciplines que es dediquen a l’estudi de
l’art: l’estética, la crítica d'art i la història de l'art.
ANÀLISI FORMAL
Composició
L’escultura de
Canova és d’una
extraordinària
perfecció formal pel
que fa al tractament
dels cossos.
Les dues figures
s’entrellacen i formen
una X definida per les
ales d’Eros i les cames
dels dos personatges.
Aquest recurs potencia la sensació de moviment i
d’acostament entre tots dos.
Ara són a prop, però en un instant ho estaran més.
Els llavis són el centre de la composició.
Els braços i les mans reforcen la passió i l’erotisme: ell li
agafa el pit i ella rodeja el seu cap amb les mans.
L’ojectiu de Canova era
donar moviment a la
matèria inerta.
El marbre està
curosament polit, cap
arruga ni desgast sobre
els cossos perfectes de dos
adolescents.
Canova escollia el marbre
més blanc, després
l’afinava amb pedra
polida, claç i àcid per
crear l’efecte de pell real.
Aquest tractament resulta en una llum clara i forta que
llisca per les figures, provocant un difuminat suau i elegant.
Les escultures de Canova són monocromes. Els artistes i
teòrics del neoclassicisme creien equivocadament que les
escultures gregues no portaven color.
Aquesta imatge d’Eros i Psique va més anllà de la captació
d’un instant: vol ser una imatge universal de l’amor en tota
la seva dimensió de tendresa i desig carnal.
Estil
L’art neoclàssic, contrari a l’aristocràcia i als seus salons, es
converteix en el llenguatge plàstic dels revolucionaris i es
perllonga fins i tot amb l’arribada de l’estil Imperi.
S’identifica amb la raó i vol expressar valors universals i
eterns.
Pel que fa a l’escultura, podríem assenyalar-ne com a
principals característiques les següents:
– equilibri, harmonia i simplicitat
– puresa de la línia
– interès per la figura humana
– representació de temes mitològics
– idealització de l’objecte de representació, resultat d’una
sublimació racional
– ús del marbre blanc
- rebuig de la policromia
La seva obra va exercir una gran influència entre els
integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la
fama internacional que va tenir.
No obstant això, la seva particular sensibilitat,va sobrepassar
els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat
que, de vegades, resulta propera al Romanticisme.
Admirava profundament l’escultura grega clàssica (com
Fídies) i a Bernini.
Se li ha retret que treballés diversos estils i les seves obres
semblessin de diversos artistes.
Era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama,
Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova
és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat
de la vida, amb una qualitat gairebé física.
A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns
alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català
Damià Campeny.
Damià Campeny: Lucrècia (1804)
INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
Al món grec, Eros és el protagonista del mite d’Eros i Psique
(ψυχή, “ànima”), inclòs en la novel·la romana d’Apul·leu La
metamorfosi de Luci o L’ase d’or (segle II dC).
Psique era filla d’un rei i tenia dues germanes. Les tres eren
precioses, però Psique encara més.
Tot i això, ningú no volia Psique, ja que la seva bellesa
espantava els pretendents. Afrodita, indignada en veure que
els seus temples romanien deserts mentre els honors se’ls
emportava la seva jove rival, ordenà al seu fill Eros que la
vengés, fent-la enamorar d’un monstre. Mentrestant, els pares
de Psique, impacients per casar-la, consultaren l’oracle.
Aquest els ordenà que deixassin la seva filla en una roca,
pomposament vestida per a unes noces donat que seria un
monstre horrible qui l’esposaria. Els pares de Psique, desfets
en plors, compliren l’ordre.
Aleshores, Eros davallà de l’Olimp per complir la voluntat
de la seva mare. En veure, però, la bellesa de Psique, en
quedà tan captivat que girà la fletxa del seu arc contra ell
mateix. Quedà així totalment enamorat de la rival de la
seva mare i, desitjant de casar-s’hi, manà al vent Zèfir que
s’emportàs la jove al palau més bell que trobés.
Psique no es podia avenir dels luxes del seu nou destí, però
hi havia un inconvenient. Només podia gaudir de la
companyia del seu marit de nit; de dia es trobava sola al
palau.
Eros li havia posat com a condició que no intentàs
descobrir la seva vertadera identitat. Psique es pensava que
en realitat era el monstre de l’oracle que sentia vergonya de
la seva lletjor.
Un dia la jove sentí nostàlgia dels seus i demanà permís al
seu espòs per visitar-los. Eros hi accedí a contracor.
Llavors, les germanes de Psique, geloses de la seva felicitat,
li feren veure que el seu espòs era un impostor que
intentava abusar de la seva innocència. Li digueren que el
vertader amor no s’amaga. D’aquesta manera, la
convenceren perquè durant la nit, mentre dormia el seu
estimat, contemplàs el seu rostre amb la llum d’una llàntia.
I així ho féu. Psique es quedà corpresa en comprovar que el
seu espòs en realitat no era cap monstre desagradable, sinó
un efebus de galtes rosades i rossos cabells. Es commogué
tant, que la llàntia li tremolà i una gota d’oli cremant
caigué al braç del dormilega. En sentir-se cremat, Eros es
despertà i de seguida fugí per no tornar mai més i deixant
Psique desconsolada.
David, Eros i Psique, 1817
Eros fou castigat per la seva mare a romandre tancat en un
lloc segur. La pobre Psique, en faltar-li la protecció del seu
espòs, començà a fer tombs pel món, perseguida per la
còlera d’Afrodita, que encara sentia enveja de la bellesa de
la jove. Finalment, la deessa de l’amor aconseguí capturar-la
i la tancà en el seu palau.
Perquè desmostrés que seria una muller digna per al seu fill
li encarregà una sèrie de treballs que semblaven
impossibles.
En el darrer d’ells comptà amb l’ajuda d’Eros. Havia de
recollir de Prosèrpina un càntir que contenia el secret de la
bellesa i portar-li a Afrodita.
Psique, encuriosida, va obrir el càntir. Va caure en un son
profund del que la va despertar Eros amb un bes.
Van Dyck, Eros i Psique, 1638
Funció
Aquesta obra va ser encarregada pel coronel anglès John
Campbell (Lord Cawdor) per decorar el saló de la seva vil·la.
Està concebuda per a ser contemplada des de diferents punts
de vista, encara que predomina la frontalitat que permet
captar millor el moment que recull l’escena.
Posteriorment va ser adquirida pel col·leccionista holandès
Henry Hoppe, del qual va passar a Joaquim Murat, mariscal
de Napoleó.
Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va
decidir convertir- se en mecenes del seu autor.
Fonts consultades:
•http://www.alipso.com/monografias/erospsique/
•http://www.xtec.cat/~jarrimad/contemp/canova.html
•http://stjosep.com/escola/wp-content/uploads/2012/10/21-EROS-I-PSIQUE-
an%C3%A0lisi-obra.pdf
•http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/06/20/canova-eros-i-psique/
•http://blogs.sapiens.cat/batecsclassics/2014/02/13/
•http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/canova.htm
•VVAA Visual Art Ed Vicens Vives
•VVAA Història de l’Art Ed Vicens Vives
• Presentacions a Slideshare dels professors Carme Aranda, Ramon Pujolà,
A.Nuñez

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Julia Valera
 
01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson01 Magatzems Carson
01 Magatzems CarsonRamon Pujola
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineJulia Valera
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANETAssumpció Granero
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesJulia Valera
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRamon Pujola
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóJulia Valera
 
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCKAssumpció Granero
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)Antonio Núñez
 

Was ist angesagt? (20)

August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.Fitxa 75 sol ixent. impressió.
Fitxa 75 sol ixent. impressió.
 
01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson01 Magatzems Carson
01 Magatzems Carson
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, ScotSullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
Sullivan: Magatzems Carson, Pirie, Scot
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
49. DÉJEUNER SUR L'HERBE. ÉDOUARD MANET
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
P. Gargallo: El profeta
P. Gargallo: El profetaP. Gargallo: El profeta
P. Gargallo: El profeta
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 

Andere mochten auch

Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psiquemaranda5
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)Antonio Núñez
 
Eros I Psique d'Antonio Canova
Eros I Psique d'Antonio CanovaEros I Psique d'Antonio Canova
Eros I Psique d'Antonio CanovaMercè Bigorra
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueJulia Valera
 
Eros y Psique, Canova
Eros y Psique, CanovaEros y Psique, Canova
Eros y Psique, CanovaAinhoa Marcos
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAYAntonio Núñez
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808Antonio Núñez
 
Eros i psique noni pinto
Eros i psique noni pintoEros i psique noni pinto
Eros i psique noni pintojesus gutierrez
 
T. 16 neoclasicismo...y goya
T. 16 neoclasicismo...y goyaT. 16 neoclasicismo...y goya
T. 16 neoclasicismo...y goyaascenm63
 
Antonio Canova
Antonio CanovaAntonio Canova
Antonio Canovahcaslides
 
Arte renacimiento análisis de dos obras
Arte renacimiento análisis de dos obrasArte renacimiento análisis de dos obras
Arte renacimiento análisis de dos obrasmariafabiola74
 
Eros Y Psique
Eros Y PsiqueEros Y Psique
Eros Y Psiqueiohannesm
 
03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíqueguest015446
 

Andere mochten auch (20)

CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psique
 
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
EL JURAMENT DELS HORACIS (1784)
 
Eros I Psique d'Antonio Canova
Eros I Psique d'Antonio CanovaEros I Psique d'Antonio Canova
Eros I Psique d'Antonio Canova
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Eros y Psique, Canova
Eros y Psique, CanovaEros y Psique, Canova
Eros y Psique, Canova
 
Eros i psique
Eros i psiqueEros i psique
Eros i psique
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Eros i psique noni pinto
Eros i psique noni pintoEros i psique noni pinto
Eros i psique noni pinto
 
Eros i psique.ppt
Eros i psique.pptEros i psique.ppt
Eros i psique.ppt
 
San Lorenzo De El Escorial
San Lorenzo De El EscorialSan Lorenzo De El Escorial
San Lorenzo De El Escorial
 
Eros Y Psique
Eros Y PsiqueEros Y Psique
Eros Y Psique
 
Antonio Canova
Antonio CanovaAntonio Canova
Antonio Canova
 
T. 16 neoclasicismo...y goya
T. 16 neoclasicismo...y goyaT. 16 neoclasicismo...y goya
T. 16 neoclasicismo...y goya
 
Antonio Canova
Antonio CanovaAntonio Canova
Antonio Canova
 
Arte renacimiento análisis de dos obras
Arte renacimiento análisis de dos obrasArte renacimiento análisis de dos obras
Arte renacimiento análisis de dos obras
 
Eros Y Psique
Eros Y PsiqueEros Y Psique
Eros Y Psique
 
ANTONIO CANOVA
ANTONIO CANOVAANTONIO CANOVA
ANTONIO CANOVA
 
03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque03 Eros I Psíque
03 Eros I Psíque
 

Ähnlich wie Eros i Psique. Antonio Canova

Ähnlich wie Eros i Psique. Antonio Canova (20)

Unitat 21. Eros I Psique D Antonio Canova
Unitat 21. Eros I Psique D Antonio CanovaUnitat 21. Eros I Psique D Antonio Canova
Unitat 21. Eros I Psique D Antonio Canova
 
Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4
 
Neoclassicisme ok
Neoclassicisme okNeoclassicisme ok
Neoclassicisme ok
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
8. pintura barroca
8.  pintura barroca8.  pintura barroca
8. pintura barroca
 
Psique i cupido
Psique i cupidoPsique i cupido
Psique i cupido
 
Apolo y dafne
Apolo y dafneApolo y dafne
Apolo y dafne
 
11b2 escultura xix
11b2  escultura  xix11b2  escultura  xix
11b2 escultura xix
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
Eros i psique
Eros i psiqueEros i psique
Eros i psique
 
Pintors del barroc
Pintors del barrocPintors del barroc
Pintors del barroc
 
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
Barroc a Espanya ( Segle D'Or a Castella)
 
Orfeu i Eurídice
Orfeu i EurídiceOrfeu i Eurídice
Orfeu i Eurídice
 
Felubenjamila
FelubenjamilaFelubenjamila
Felubenjamila
 
El barroc escultura
El barroc esculturaEl barroc escultura
El barroc escultura
 
Enterrament a Ornans
Enterrament a OrnansEnterrament a Ornans
Enterrament a Ornans
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Art i emocions
Art i emocionsArt i emocions
Art i emocions
 
11b escultura xix
11b  escultura  xix11b  escultura  xix
11b escultura xix
 

Mehr von Irene Sánchez Maestre (20)

Impressió
ImpressióImpressió
Impressió
 
La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble. La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble.
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Victoria de samotracia
Victoria de samotraciaVictoria de samotracia
Victoria de samotracia
 
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
 
Industrial revolution video
Industrial revolution videoIndustrial revolution video
Industrial revolution video
 
Maman 2015
Maman 2015Maman 2015
Maman 2015
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Entreguerres
EntreguerresEntreguerres
Entreguerres
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Explicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra MundialExplicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra Mundial
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
 
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
 
Art romànic2014
Art romànic2014Art romànic2014
Art romànic2014
 
Normes presentació
Normes presentacióNormes presentació
Normes presentació
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Com fer un esquema
Com fer un esquemaCom fer un esquema
Com fer un esquema
 

Eros i Psique. Antonio Canova

  • 1.
  • 2.
  • 3. Títol: Eros i Psique Autor: Antonio Canova (1757 – 1822) Cronologia: 1786-1793 Estil: neoclassicisme Tècnica: talla Material: marbre Formes: escultura exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma Dimensions: 155 cm 168 cm Localització actual: Musée du Louvre, París
  • 4.
  • 5. Biografia de l’autor (Possagno, actual Itàlia, 1757 - Venècia, 1822) Escultor italià. A causa dels seus modests orígens familiars, no va poder realitzar estudis artístics i va començar practicant altres oficis. En 1768, arran del seu trasllat a Venècia, va començar a dedicar-se a l'escultura, i ràpidament va aconseguir una fama i un prestigi que va mantenir durant tota la seva vida.
  • 6. Quan era ja un artista consagrat, es va establir a Roma (1781), on va definir l'estil que el caracteritza, inspirat en l'Antiguitat clàssica i poderosament influït pels principis teòrics de l'estil neoclàssic. Totes les seves obres van ser fruit d'una llarga elaboració. No va ser Canova un escultor nat i de cisell fàcil, sinó que es va forjar a través de l'estudi i el treball. Dédalo i Ícar
  • 7. En el seu estudi romà va desplegar una enorme activitat per poder atendre tots els encàrrecs que rebia de les més destacades personalitats del moment, des de Napoleó fins a Catalina la Gran de Rússia. Era ja en aquells dies el principal escultor de l'estil neoclàssic, condició amb la qual s'ha perpetuat la seva figura en la història de l'art.
  • 8. Retrat de Paulina Bonaparte com a Venus victoriosa (1804 -1808).
  • 9.
  • 10. El nom de Canova s'associa essencialment a escultures de marbre d'acabat i poliment perfectes, que encarnen la bellesa ideal i són fredes i distants, lliures de l'expressió de qualsevol sentiment o torbació. Aquest escultor, que encarna de meravella el gust del seu temps, va plasmar la bellesa natural en repòs, lliure de qualsevol moviment espontani. Les tres gràcies, 1817, l’Hermitage
  • 12. Cupido i Psique, 1808 Venus i Mart, 1816
  • 13. Context històric, social i cultural Durant el segle XVIII es van produir una sèrie de transformacions socials de les quals són màxim exponent les revolucions americana i francesa, transformació que posarà fi a tota una concepció del món coneguda com Antic Règim. Els profunds canvis socials i econòmics juntament amb les teories de la Il·lustració donen pas a la societat contemporània. Es reacciona contra els excessos imaginatius del Barroc i del Rococó i se'ls censura per estar al servei del poder i d'una societat banal i irreflexiva. Es recuperen temes i tradicions artístiques del passat, sobretot de l'antiguitat grecorromana i hi ha una preocupació pel valor didàctic i moral de l'art. Apareixen les tres disciplines que es dediquen a l’estudi de l’art: l’estética, la crítica d'art i la història de l'art.
  • 14. ANÀLISI FORMAL Composició L’escultura de Canova és d’una extraordinària perfecció formal pel que fa al tractament dels cossos. Les dues figures s’entrellacen i formen una X definida per les ales d’Eros i les cames dels dos personatges.
  • 15. Aquest recurs potencia la sensació de moviment i d’acostament entre tots dos. Ara són a prop, però en un instant ho estaran més. Els llavis són el centre de la composició.
  • 16. Els braços i les mans reforcen la passió i l’erotisme: ell li agafa el pit i ella rodeja el seu cap amb les mans. L’ojectiu de Canova era donar moviment a la matèria inerta. El marbre està curosament polit, cap arruga ni desgast sobre els cossos perfectes de dos adolescents. Canova escollia el marbre més blanc, després l’afinava amb pedra polida, claç i àcid per crear l’efecte de pell real.
  • 17. Aquest tractament resulta en una llum clara i forta que llisca per les figures, provocant un difuminat suau i elegant.
  • 18. Les escultures de Canova són monocromes. Els artistes i teòrics del neoclassicisme creien equivocadament que les escultures gregues no portaven color.
  • 19. Aquesta imatge d’Eros i Psique va més anllà de la captació d’un instant: vol ser una imatge universal de l’amor en tota la seva dimensió de tendresa i desig carnal.
  • 20. Estil L’art neoclàssic, contrari a l’aristocràcia i als seus salons, es converteix en el llenguatge plàstic dels revolucionaris i es perllonga fins i tot amb l’arribada de l’estil Imperi. S’identifica amb la raó i vol expressar valors universals i eterns. Pel que fa a l’escultura, podríem assenyalar-ne com a principals característiques les següents: – equilibri, harmonia i simplicitat – puresa de la línia – interès per la figura humana – representació de temes mitològics – idealització de l’objecte de representació, resultat d’una sublimació racional – ús del marbre blanc - rebuig de la policromia
  • 21.
  • 22. La seva obra va exercir una gran influència entre els integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi i la fama internacional que va tenir. No obstant això, la seva particular sensibilitat,va sobrepassar els estrictes principis neoclàssics, manifestant una sensibilitat que, de vegades, resulta propera al Romanticisme. Admirava profundament l’escultura grega clàssica (com Fídies) i a Bernini. Se li ha retret que treballés diversos estils i les seves obres semblessin de diversos artistes. Era el rival d’un altre escultor neoclàssic de fama, Thorvaldsen, que era un home del Nord, mentre que Canova és clarament un llatí i vol que les seves obres tinguin l’esclat de la vida, amb una qualitat gairebé física. A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per alguns alumnes pensionats a Roma, com, per exemple, el català Damià Campeny.
  • 24.
  • 25. INTERPRETACIÓ Contingut i significació Al món grec, Eros és el protagonista del mite d’Eros i Psique (ψυχή, “ànima”), inclòs en la novel·la romana d’Apul·leu La metamorfosi de Luci o L’ase d’or (segle II dC). Psique era filla d’un rei i tenia dues germanes. Les tres eren precioses, però Psique encara més. Tot i això, ningú no volia Psique, ja que la seva bellesa espantava els pretendents. Afrodita, indignada en veure que els seus temples romanien deserts mentre els honors se’ls emportava la seva jove rival, ordenà al seu fill Eros que la vengés, fent-la enamorar d’un monstre. Mentrestant, els pares de Psique, impacients per casar-la, consultaren l’oracle. Aquest els ordenà que deixassin la seva filla en una roca, pomposament vestida per a unes noces donat que seria un monstre horrible qui l’esposaria. Els pares de Psique, desfets en plors, compliren l’ordre.
  • 26.
  • 27. Aleshores, Eros davallà de l’Olimp per complir la voluntat de la seva mare. En veure, però, la bellesa de Psique, en quedà tan captivat que girà la fletxa del seu arc contra ell mateix. Quedà així totalment enamorat de la rival de la seva mare i, desitjant de casar-s’hi, manà al vent Zèfir que s’emportàs la jove al palau més bell que trobés. Psique no es podia avenir dels luxes del seu nou destí, però hi havia un inconvenient. Només podia gaudir de la companyia del seu marit de nit; de dia es trobava sola al palau. Eros li havia posat com a condició que no intentàs descobrir la seva vertadera identitat. Psique es pensava que en realitat era el monstre de l’oracle que sentia vergonya de la seva lletjor.
  • 28.
  • 29. Un dia la jove sentí nostàlgia dels seus i demanà permís al seu espòs per visitar-los. Eros hi accedí a contracor. Llavors, les germanes de Psique, geloses de la seva felicitat, li feren veure que el seu espòs era un impostor que intentava abusar de la seva innocència. Li digueren que el vertader amor no s’amaga. D’aquesta manera, la convenceren perquè durant la nit, mentre dormia el seu estimat, contemplàs el seu rostre amb la llum d’una llàntia. I així ho féu. Psique es quedà corpresa en comprovar que el seu espòs en realitat no era cap monstre desagradable, sinó un efebus de galtes rosades i rossos cabells. Es commogué tant, que la llàntia li tremolà i una gota d’oli cremant caigué al braç del dormilega. En sentir-se cremat, Eros es despertà i de seguida fugí per no tornar mai més i deixant Psique desconsolada.
  • 30. David, Eros i Psique, 1817
  • 31. Eros fou castigat per la seva mare a romandre tancat en un lloc segur. La pobre Psique, en faltar-li la protecció del seu espòs, començà a fer tombs pel món, perseguida per la còlera d’Afrodita, que encara sentia enveja de la bellesa de la jove. Finalment, la deessa de l’amor aconseguí capturar-la i la tancà en el seu palau. Perquè desmostrés que seria una muller digna per al seu fill li encarregà una sèrie de treballs que semblaven impossibles. En el darrer d’ells comptà amb l’ajuda d’Eros. Havia de recollir de Prosèrpina un càntir que contenia el secret de la bellesa i portar-li a Afrodita. Psique, encuriosida, va obrir el càntir. Va caure en un son profund del que la va despertar Eros amb un bes.
  • 32. Van Dyck, Eros i Psique, 1638
  • 33. Funció Aquesta obra va ser encarregada pel coronel anglès John Campbell (Lord Cawdor) per decorar el saló de la seva vil·la. Està concebuda per a ser contemplada des de diferents punts de vista, encara que predomina la frontalitat que permet captar millor el moment que recull l’escena. Posteriorment va ser adquirida pel col·leccionista holandès Henry Hoppe, del qual va passar a Joaquim Murat, mariscal de Napoleó. Quan l’emperador francès va contemplar l’escultura va decidir convertir- se en mecenes del seu autor.