SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 54
ART ROMÀNIC
Terminologia 
• L’origen del terme data del S.XIX. 
• Art deutor de l’art romà, sobretot en 
arquitectura 
Portalada de Santa Maria de Ripoll Arc de Constantí a Roma
Context històric 
• Primer estil internacional de l’Edat Mitjana 
• Expressió artística d’una època 
• Elements comuns i variants regionals 
Església de Sant 
Climent de Taüll Catedral de Pisa
Catedral de Parma 
Santo Domingo de Soria
- Sentiment d’acció de 
gràcies 
- Renovació art 
religiós 
- Imatges del Judici 
Final 
Circumstàncies històriques: 
a) Terror any 1000 
- Fi del món? Apocalipsi? 
- Desgràcies i calamitats?
b) Pelegrinatges 
- Jerusalem, Roma i Santiago 
- Monestirs (guarden relíquies).
c) Feudalisme 
- Art monàstic i aristocràtic 
- Societat molt jerarquitzada 
- Ressaltar la superioritat social de la noblesa i 
el clergat 
- Crist apareix com a heroi triomfador 
- Maria és la reina del cel, la senyora 
entronitzada
Pantocrator de Taüll Majestat Batlló
Santa Maria 
de Taüll
Frontal d’Avià
Frontal de Cardet
La iniciativa de realitzar les obres (edificis, pintures, 
escultures...) parteix de la noblesa, reis o l’Església. 
Els arquitectes treballen amb escultors i pintors, 
d’acord amb un programa definit. Treballen segons 
la iniciativa del promotor (comitent). 
L’artista no té consideració social, és un artesà, que 
treballa seguint models preestablerts, més la seva 
creativitat. 
Es coneix als comitents, no als artistes. Les obres són 
anònimes (atribuïdes a una escola o taller).
Sant Pere del Burgal 
(Comtessa Llúcia de la Marca)
Santa Maria d’Àneu
ARQUITECTURA 
- Elements presents en estils anteriors 
- Nou esperit, nova concepció 
Elements: 
• Mur d’aparell 
• Pilar 
• Columna 
• Arc de mig punt
• Es van contruir esglésies, monestirs, 
catedrals, palaus, castells, fortificacions.... 
• Han sobreviscut les esglésies 
Palau de doña Berenguela 
(León) 
Palau dels reis de Navarra 
(Estella)
No es fàcil imaginar avui el que una església 
significava per a la gent d’aquella època. L’església era 
l’ únic edifici de pedra de la rodalia, l’ única estructura 
perdurable en molts kilòmetres. El campanari era un 
senyal per a tot aquell que s’hi acostava. A les 
cerimònies litúrgiques, els habitants es congregaven 
allà. L’edifici de pedra amb pintures i escultures oferia 
un fort contrast amb les seves humils cases (de palla i 
fusta). La comunitat sencera s’interessava i 
s’enorgullia per la seva construcció i ornamentació. 
Gombrich, Història de l’art (pg 171)
Planta 
• L’element clau és la capçalera 
• L’altar és el lloc central on se celebra 
l’Eucaristia 
• Nombrosos altars secundaris (capelles, 
misses diàries, culte als sants). 
• Absis al fons, espai corbat. 
• Girola 
• Espai organitzat segons les necessitats 
litúrgiques
Planta de la catedral de Santiago de Compostela
Planta de Sant Vicenç 
de Cardona
Planta de Sant Climent de Taüll
Planta de Santa Maria de Ripoll
Elements suportats 
a) Volta de canó 
- Necessita complicats calcúls d’enginyeria 
- Molt pesada 
Els sostres de fusta s’incendiaven fàcilment. L’art 
romà de cobrir amb pedra aquestes grans 
construccions s’havia perdut. Els S.XI i XII van 
estar plens d’experiments. Es tractava de salvar la 
distància com qui fa un pont. 
Gombrich, Història de l’art (pg 175)
b) Arc de mig punt 
- Decorats i abocinats (en les portalades)
Elements de suport 
a) Mur d’aparell 
- Desig de mesura dels arquitectes 
- Unió de geometria i pedra 
- Murs forts i gruixuts (sostenir la coberta de 
pedra) 
- Arcs transversals i contraforts 
- Efecte rítmic a l’interior i exterior de l’edifici
b) Columna 
c) Pilar 
- Gruixuts 
- Pilar compost: columna+pilar
Interior de Sant Vicenç de Cardona
El pes de la coberta de pedra dóna lloc a una 
arquitectura amb poques obertures, amb 
problemes d’iluminació. Les finestres són 
estretes. 
Per una banda trobem les qüestions tècniques, 
però probablement també correspon a una 
estètica de l’època. 
Interior de Santa Maria de Ripoll
ESCULTURA 
Tant l’escultura com la pintura (arts plàstiques) 
tenen un valor simbòlic i jeràrquic. 
Pretenen fer teologia, ensenyar al poble (Bíblia en 
pedra). 
Els valors estètics queden relegats. És un llenguatge 
arcaic que ha oblidat la bellesa i només valora 
l’espiritualitat. 
Els símbols es distribueixen en l’espai. S’entenen 
fàcilment.
Característiques 
• Perspectiva jeràrquica 
• S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures 
(timpans, intrados, capitells, columnes...). 
• Figures retorçades, postures estranyes. 
• Figures que no es relacionen. 
• Hieratisme.
Perspectiva jeràrquica 
Timpà de Sant Pere de Moissac
Capitells romànics
• Perspectiva jeràrquica 
• S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures. 
• Hieratisme. 
Timpà de la catedral de Chartres
• Figures retorçades, postures estranyes. 
Eva, al timpà de la catedral d’Autun
• Figures que no es 
relacionen. 
• Hieratisme. 
Columnes de la façana de la 
catedral de Chartres
• Perspectiva jeràrquica 
• S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures.
PINTURA 
La pintura comparteix característiques i esperit amb 
l’escultura. 
• És un art ingenu i dramàtic. 
• Molt influenciat pels mosaics bizantins i les 
miniatures dels codis mossàrabs.
Característiques 
• Dibuix gruixut, traç negre. El dibuix construeix les 
formes. 
• Color pur i pla. 
- Fort contrast 
- Simbolisme medieval 
• Absència de profunditat i llum 
- Figures disposades ordenadament a l’espai 
• Fons monocrom o amb franges horitzontals (sense 
paisatge)
• Formes geomètriques, representació 
esquemàtica. 
• Figures que no es relacionen 
- Figures frontals 
• Pintura al fresc o sobre taula 
• Art antinaturalista 
- Plasmen vivències, no formes reals
• Dibuix gruixut, traç negre. 
- El dibuix construeix les 
formes. 
• Color pur i pla. 
- Fort contrast 
• Absència de profunditat i 
llum 
• Fons monocrom (sense 
paisatge)
• Figures que no es relacionen 
- Figures frontals
• Absència de profunditat i llum 
- Figures disposades ordenadament 
a l’espai 
• Figures que no es relacionen 
- Figures frontals
L’art occidental és inquiet. No es conforma amb les 
antigues solucions. Està en constant evolució, 
buscant noves formes i solucions. 
Cap al 1140 apareix l’art gòtic, que conviu durant un 
temps amb el romànic.
Art romànic2014
Art romànic2014

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

El Romànic
El RomànicEl Romànic
El Romànic
 
L’art romànic
L’art romànicL’art romànic
L’art romànic
 
TEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTIC
TEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTICTEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTIC
TEMA D2_LA CULTURA i l'ART GÒTIC
 
Arquitectura romànic
Arquitectura romànicArquitectura romànic
Arquitectura romànic
 
Art medieval 5é primària
Art medieval 5é primàriaArt medieval 5é primària
Art medieval 5é primària
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
Tema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicTema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art Romànic
 
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 Romànic i gòtic treball 5è de primària Romànic i gòtic treball 5è de primària
Romànic i gòtic treball 5è de primària
 
Unitat 3. l'art a l'edat mitjana
Unitat 3. l'art a l'edat mitjanaUnitat 3. l'art a l'edat mitjana
Unitat 3. l'art a l'edat mitjana
 
Art gotic
Art goticArt gotic
Art gotic
 
Fitxes completes romànic
Fitxes completes romànicFitxes completes romànic
Fitxes completes romànic
 
Art RomÀnic
Art  RomÀnicArt  RomÀnic
Art RomÀnic
 
Art medieval a la peninsula (gòtic i romànic)
Art medieval a la peninsula (gòtic i romànic)Art medieval a la peninsula (gòtic i romànic)
Art medieval a la peninsula (gòtic i romànic)
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
L’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòticL’Art romànic i l’art gòtic
L’Art romànic i l’art gòtic
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Art Gotic
Art GoticArt Gotic
Art Gotic
 
Art Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarArt Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES Maremar
 
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀL’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
 
Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic Romànic i Gòtic
Romànic i Gòtic
 

Ähnlich wie Art romànic2014

Ähnlich wie Art romànic2014 (20)

Elgotic
ElgoticElgotic
Elgotic
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Art gotic
Art goticArt gotic
Art gotic
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitatPintura romànica: Fitxes selectivitat
Pintura romànica: Fitxes selectivitat
 
l\'art romànic
l\'art romànicl\'art romànic
l\'art romànic
 
Tema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòticTema 10: Art gòtic
Tema 10: Art gòtic
 
El món medieval
El món medievalEl món medieval
El món medieval
 
Elromànic2 eso
Elromànic2 esoElromànic2 eso
Elromànic2 eso
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 
ESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICAESCULTURA GÒTICA
ESCULTURA GÒTICA
 
Art romànic i art gòtic
Art romànic i art gòticArt romànic i art gòtic
Art romànic i art gòtic
 
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels Tema 4 l'art medieval escultura romanica  ii capitels
Tema 4 l'art medieval escultura romanica ii capitels
 
L'art gòtic
L'art gòticL'art gòtic
L'art gòtic
 
Art Medieval
Art MedievalArt Medieval
Art Medieval
 
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
 
Cultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjanaCultura i art edat mitjana
Cultura i art edat mitjana
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 

Mehr von Irene Sánchez Maestre (20)

Impressió
ImpressióImpressió
Impressió
 
La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble. La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble.
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Victoria de samotracia
Victoria de samotraciaVictoria de samotracia
Victoria de samotracia
 
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
 
Industrial revolution video
Industrial revolution videoIndustrial revolution video
Industrial revolution video
 
Maman 2015
Maman 2015Maman 2015
Maman 2015
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Entreguerres
EntreguerresEntreguerres
Entreguerres
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Explicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra MundialExplicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra Mundial
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
 
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
 
Normes presentació
Normes presentacióNormes presentació
Normes presentació
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Com fer un esquema
Com fer un esquemaCom fer un esquema
Com fer un esquema
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 

Art romànic2014

  • 2. Terminologia • L’origen del terme data del S.XIX. • Art deutor de l’art romà, sobretot en arquitectura Portalada de Santa Maria de Ripoll Arc de Constantí a Roma
  • 3. Context històric • Primer estil internacional de l’Edat Mitjana • Expressió artística d’una època • Elements comuns i variants regionals Església de Sant Climent de Taüll Catedral de Pisa
  • 4. Catedral de Parma Santo Domingo de Soria
  • 5. - Sentiment d’acció de gràcies - Renovació art religiós - Imatges del Judici Final Circumstàncies històriques: a) Terror any 1000 - Fi del món? Apocalipsi? - Desgràcies i calamitats?
  • 6.
  • 7. b) Pelegrinatges - Jerusalem, Roma i Santiago - Monestirs (guarden relíquies).
  • 8.
  • 9.
  • 10. c) Feudalisme - Art monàstic i aristocràtic - Societat molt jerarquitzada - Ressaltar la superioritat social de la noblesa i el clergat - Crist apareix com a heroi triomfador - Maria és la reina del cel, la senyora entronitzada
  • 11. Pantocrator de Taüll Majestat Batlló
  • 12. Santa Maria de Taüll
  • 15. La iniciativa de realitzar les obres (edificis, pintures, escultures...) parteix de la noblesa, reis o l’Església. Els arquitectes treballen amb escultors i pintors, d’acord amb un programa definit. Treballen segons la iniciativa del promotor (comitent). L’artista no té consideració social, és un artesà, que treballa seguint models preestablerts, més la seva creativitat. Es coneix als comitents, no als artistes. Les obres són anònimes (atribuïdes a una escola o taller).
  • 16. Sant Pere del Burgal (Comtessa Llúcia de la Marca)
  • 18. ARQUITECTURA - Elements presents en estils anteriors - Nou esperit, nova concepció Elements: • Mur d’aparell • Pilar • Columna • Arc de mig punt
  • 19. • Es van contruir esglésies, monestirs, catedrals, palaus, castells, fortificacions.... • Han sobreviscut les esglésies Palau de doña Berenguela (León) Palau dels reis de Navarra (Estella)
  • 20. No es fàcil imaginar avui el que una església significava per a la gent d’aquella època. L’església era l’ únic edifici de pedra de la rodalia, l’ única estructura perdurable en molts kilòmetres. El campanari era un senyal per a tot aquell que s’hi acostava. A les cerimònies litúrgiques, els habitants es congregaven allà. L’edifici de pedra amb pintures i escultures oferia un fort contrast amb les seves humils cases (de palla i fusta). La comunitat sencera s’interessava i s’enorgullia per la seva construcció i ornamentació. Gombrich, Història de l’art (pg 171)
  • 21. Planta • L’element clau és la capçalera • L’altar és el lloc central on se celebra l’Eucaristia • Nombrosos altars secundaris (capelles, misses diàries, culte als sants). • Absis al fons, espai corbat. • Girola • Espai organitzat segons les necessitats litúrgiques
  • 22. Planta de la catedral de Santiago de Compostela
  • 23. Planta de Sant Vicenç de Cardona
  • 24. Planta de Sant Climent de Taüll
  • 25. Planta de Santa Maria de Ripoll
  • 26. Elements suportats a) Volta de canó - Necessita complicats calcúls d’enginyeria - Molt pesada Els sostres de fusta s’incendiaven fàcilment. L’art romà de cobrir amb pedra aquestes grans construccions s’havia perdut. Els S.XI i XII van estar plens d’experiments. Es tractava de salvar la distància com qui fa un pont. Gombrich, Història de l’art (pg 175)
  • 27. b) Arc de mig punt - Decorats i abocinats (en les portalades)
  • 28.
  • 29. Elements de suport a) Mur d’aparell - Desig de mesura dels arquitectes - Unió de geometria i pedra - Murs forts i gruixuts (sostenir la coberta de pedra) - Arcs transversals i contraforts - Efecte rítmic a l’interior i exterior de l’edifici
  • 30.
  • 31.
  • 32. b) Columna c) Pilar - Gruixuts - Pilar compost: columna+pilar
  • 33. Interior de Sant Vicenç de Cardona
  • 34.
  • 35. El pes de la coberta de pedra dóna lloc a una arquitectura amb poques obertures, amb problemes d’iluminació. Les finestres són estretes. Per una banda trobem les qüestions tècniques, però probablement també correspon a una estètica de l’època. Interior de Santa Maria de Ripoll
  • 36. ESCULTURA Tant l’escultura com la pintura (arts plàstiques) tenen un valor simbòlic i jeràrquic. Pretenen fer teologia, ensenyar al poble (Bíblia en pedra). Els valors estètics queden relegats. És un llenguatge arcaic que ha oblidat la bellesa i només valora l’espiritualitat. Els símbols es distribueixen en l’espai. S’entenen fàcilment.
  • 37. Característiques • Perspectiva jeràrquica • S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures (timpans, intrados, capitells, columnes...). • Figures retorçades, postures estranyes. • Figures que no es relacionen. • Hieratisme.
  • 38. Perspectiva jeràrquica Timpà de Sant Pere de Moissac
  • 40. • Perspectiva jeràrquica • S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures. • Hieratisme. Timpà de la catedral de Chartres
  • 41. • Figures retorçades, postures estranyes. Eva, al timpà de la catedral d’Autun
  • 42. • Figures que no es relacionen. • Hieratisme. Columnes de la façana de la catedral de Chartres
  • 43. • Perspectiva jeràrquica • S’aprofita tot l’espai per a esculpir figures.
  • 44.
  • 45. PINTURA La pintura comparteix característiques i esperit amb l’escultura. • És un art ingenu i dramàtic. • Molt influenciat pels mosaics bizantins i les miniatures dels codis mossàrabs.
  • 46. Característiques • Dibuix gruixut, traç negre. El dibuix construeix les formes. • Color pur i pla. - Fort contrast - Simbolisme medieval • Absència de profunditat i llum - Figures disposades ordenadament a l’espai • Fons monocrom o amb franges horitzontals (sense paisatge)
  • 47. • Formes geomètriques, representació esquemàtica. • Figures que no es relacionen - Figures frontals • Pintura al fresc o sobre taula • Art antinaturalista - Plasmen vivències, no formes reals
  • 48.
  • 49. • Dibuix gruixut, traç negre. - El dibuix construeix les formes. • Color pur i pla. - Fort contrast • Absència de profunditat i llum • Fons monocrom (sense paisatge)
  • 50. • Figures que no es relacionen - Figures frontals
  • 51. • Absència de profunditat i llum - Figures disposades ordenadament a l’espai • Figures que no es relacionen - Figures frontals
  • 52. L’art occidental és inquiet. No es conforma amb les antigues solucions. Està en constant evolució, buscant noves formes i solucions. Cap al 1140 apareix l’art gòtic, que conviu durant un temps amb el romànic.