SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 33
ART ROMÀ
Art romà 
1. Orígens 
Art grec 
Art etrusc 
Principals influències de l’art 
romà
1.1 Art etrusc 
a)Culte als morts 
- Tombes decorades amb frescos 
- Escenes alegres 
- Caracterització individual 
- Retrats reals (no idealitzats) 
- Sensació realisme 
b) Arc 
- Influència de Mesopotàmia 
- Tècnicament perfecte 
- Columna toscana
1.2 Art grec 
- Romans captivats per la bellesa i refinament de 
l’art grec. 
- Vaixells sencers d’escultures i elements 
arquitectònics portats de Grècia a Roma. 
- Artistes grecs que treballen a Roma, esclaus o 
lliures, fan còpies de les obres gregues.
2. Arquitectura 
- Els romans van ser enginyers i arquitectes, més 
que artistes (ponts, ports, aqüeductes). 
- Extraordinari talent per l’organització i la 
planificació. 
Gombrich: Les realitzacions més fabuloses dels romans 
es van produir en l’arquitectura civil. Tots coneixem 
les seves carreteres, els ponts, els aqüeductes... Les 
seves ruïnes continuen sent impressionants. 
Aquestes ruïnes han fet perdurar la “glòria de 
Roma”.
Ciceró: 
Va qüestionar la despesa de fons públics en 
temples. 
És millor gastar els diners en estructures d’utilitat 
pública (aqüeductes, ports...). 
Negació total de la creença de les civilitzacions 
antigues que cap obra era més útil a la 
comunitat que els temples.
2.1 Materials 
- Formigó 
- Ciment 
- Totxo 
- Marbre de Carrara (Itàlia) 
- Marbre de colors (Àsia Menor, Egipte) 
Materials propis dels romans
2.2 Ús de l’arc 
- Característica més important de l’arquitectura 
romana. 
- Difícil proesa enginyeria 
- Influència etrusca (els grecs no fan servir l’arc).
2.3 Monuments públics 
a) Basílica 
- Lloc de reunió (relacions comercials i justícia) 
- Volta de canó 
- Model de les esglésies cristianes
b) Termes 
- Coberta de volta canó 
- Tots ciutadans poden anar-hi
c) Teatres 
- Segueixen el model grec 
- Edificats (no aprofiten el vessant de la 
muntanya) 
- Passadissos posteriors que permeten ràpida 
circulació.
d) Amfiteatre 
- Novetat romana 
- Lluites de gladiadors i jocs 
Colosseu: la més famosa construcció romana, 
desperta admiració en totes les èpoques
e) Circ 
- Adaptació de l’estadi grec
2.3 Monuments commemoratius 
a) Arc de triomf 
- Desig de grandesa 
- Perpetuar triomfs romans
b) Columnes 
- Decoració escultòrica 
- Proclamar victòries, descriure campanyes 
- Realisme
2.4 Edificis religiosos 
Dedicats a déus particulars, a familiars... La 
devoció pública s’adreça a l’emperador. 
Característiques del temple romà 
a) Influència grega 
b) No són perípters 
c) Columnes adossades a la cel·la (funció 
decorativa) 
d) 1 pòrtic d’entrada 
e) Sobre un gran pòdium 
f) 1 escala d’accés a la porta principal 
g) Cúpula (apreciable a l’interior)
3. Escultura 
Les arts figuratives (escultura i pintura) dels 
romans van ser fonamentalment realistes. 
Característiques: 
- Influència etrusca (retrats i pintures funeràries) 
- Sentit pràctic 
- Interès per la història, deixar constància dels 
fets. 
- Dos corrents: 
- Idealitzat (elits) 
- Realista (popular)
3. 1 Relleus 
- Personalitat pròpia 
- Representen esdeveniments dignes de ser 
recordats 
- Arcs, columnes i temples
3. 2 Retrats 
- Tema més apassionant de l’escultura romana 
- Deixa de banda l' idealisme grec per afavorir el 
realisme. 
- Expressivitat 
Bust: 
- Aportació romana mes important a l’escultura 
(abans sempre cos sencer) 
- Origen en màscares de cera dels difunts 
(privilegi dels patricis) 
- Marbre i bronze
Bust de l’emperador: 
- Temor religiós 
- Cremen encens (demostrar fidelitat i 
obediència) 
- No busquen afalagar
4. Pintura 
Les cases romanes es decoraven amb pintures, a 
partir del S.III dC també es decoraran temples i 
palaus amb pintures murals. 
Eren pintures realistes, al fresc, cobertes d’una capa 
de cera per donar més vida als colors. 
També trobem retrats (sobre taula o frescos 
murals), obres realistes i plenes de vigor 
realitzades per artesans (tècnica grega) a baix 
preu.
5. Mosaic 
S’utilitzava per a decoració d’interiors, 
especialment al terra. 
a) El opus tesellatum és la més freqüent i es forma a 
força de pedretes cúbiques o tessel·les 
i de diversos colors. La tessel·la sempre té un 
color natural i estan perfectament 
escairades. 
b) El opus sectile són llosetes irregulars pintades 
una vegada que s'han col·locat. És un 
sistema més fàcil i barat i té més possibilitats de 
cara a les composicions difícils, però es donava 
molt menys.
Art romà

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt? (20)

Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
ROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURAROMÀNIC III. ESCULTURA
ROMÀNIC III. ESCULTURA
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.ART ROMÀNIC. 2n ESO.
ART ROMÀNIC. 2n ESO.
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
Art islàmic
Art islàmicArt islàmic
Art islàmic
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement1.arquitectura renaixement
1.arquitectura renaixement
 
ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).ROMA. ARQUITECTURA (I).
ROMA. ARQUITECTURA (I).
 
GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEAGÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
GÒTIC. ARQUITECTURA EUROPEA
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Art Gòtic
Art GòticArt Gòtic
Art Gòtic
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 

Ähnlich wie Art romà (20)

Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
 
Arquitectura Roma
Arquitectura Roma Arquitectura Roma
Arquitectura Roma
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart RomàUnitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
Unitat 13. CaracteríStiques Generals De Lart Romà
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )13 art roma escultura ( 2018 )
13 art roma escultura ( 2018 )
 
Context Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier PiñolContext Art Romà Xavier Piñol
Context Art Romà Xavier Piñol
 
Art roma
Art romaArt roma
Art roma
 
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIAROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
ROMA PINTURA I MOSAIC. 13. VIL·LA DELS MISTERIS. POMPEIA
 
Cronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romàCronologia i característiques art romà
Cronologia i característiques art romà
 
Prueba ciales
Prueba cialesPrueba ciales
Prueba ciales
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
Tema 3: ART ROMÀ
Tema 3: ART ROMÀTema 3: ART ROMÀ
Tema 3: ART ROMÀ
 
Presentacio Art Roma
Presentacio Art RomaPresentacio Art Roma
Presentacio Art Roma
 

Mehr von Irene Sánchez Maestre (20)

Impressió
ImpressióImpressió
Impressió
 
La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble. La llibertat guiant al poble.
La llibertat guiant al poble.
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Victoria de samotracia
Victoria de samotraciaVictoria de samotracia
Victoria de samotracia
 
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
Fitxes noves obres_historia_art_pau_2014
 
Industrial revolution video
Industrial revolution videoIndustrial revolution video
Industrial revolution video
 
Maman 2015
Maman 2015Maman 2015
Maman 2015
 
Dona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan MiróDona i ocell. Joan Miró
Dona i ocell. Joan Miró
 
Entreguerres
EntreguerresEntreguerres
Entreguerres
 
Nit estelada
Nit esteladaNit estelada
Nit estelada
 
La Vicaria de Fortuny
La Vicaria de FortunyLa Vicaria de Fortuny
La Vicaria de Fortuny
 
Explicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra MundialExplicacions Primera Guerra Mundial
Explicacions Primera Guerra Mundial
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
 
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
 
Art romànic2014
Art romànic2014Art romànic2014
Art romànic2014
 
Normes presentació
Normes presentacióNormes presentació
Normes presentació
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Com fer un esquema
Com fer un esquemaCom fer un esquema
Com fer un esquema
 

Kürzlich hochgeladen

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 

Kürzlich hochgeladen (8)

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Art romà

  • 2. Art romà 1. Orígens Art grec Art etrusc Principals influències de l’art romà
  • 3. 1.1 Art etrusc a)Culte als morts - Tombes decorades amb frescos - Escenes alegres - Caracterització individual - Retrats reals (no idealitzats) - Sensació realisme b) Arc - Influència de Mesopotàmia - Tècnicament perfecte - Columna toscana
  • 4.
  • 5. 1.2 Art grec - Romans captivats per la bellesa i refinament de l’art grec. - Vaixells sencers d’escultures i elements arquitectònics portats de Grècia a Roma. - Artistes grecs que treballen a Roma, esclaus o lliures, fan còpies de les obres gregues.
  • 6. 2. Arquitectura - Els romans van ser enginyers i arquitectes, més que artistes (ponts, ports, aqüeductes). - Extraordinari talent per l’organització i la planificació. Gombrich: Les realitzacions més fabuloses dels romans es van produir en l’arquitectura civil. Tots coneixem les seves carreteres, els ponts, els aqüeductes... Les seves ruïnes continuen sent impressionants. Aquestes ruïnes han fet perdurar la “glòria de Roma”.
  • 7. Ciceró: Va qüestionar la despesa de fons públics en temples. És millor gastar els diners en estructures d’utilitat pública (aqüeductes, ports...). Negació total de la creença de les civilitzacions antigues que cap obra era més útil a la comunitat que els temples.
  • 8. 2.1 Materials - Formigó - Ciment - Totxo - Marbre de Carrara (Itàlia) - Marbre de colors (Àsia Menor, Egipte) Materials propis dels romans
  • 9. 2.2 Ús de l’arc - Característica més important de l’arquitectura romana. - Difícil proesa enginyeria - Influència etrusca (els grecs no fan servir l’arc).
  • 10. 2.3 Monuments públics a) Basílica - Lloc de reunió (relacions comercials i justícia) - Volta de canó - Model de les esglésies cristianes
  • 11. b) Termes - Coberta de volta canó - Tots ciutadans poden anar-hi
  • 12. c) Teatres - Segueixen el model grec - Edificats (no aprofiten el vessant de la muntanya) - Passadissos posteriors que permeten ràpida circulació.
  • 13. d) Amfiteatre - Novetat romana - Lluites de gladiadors i jocs Colosseu: la més famosa construcció romana, desperta admiració en totes les èpoques
  • 14. e) Circ - Adaptació de l’estadi grec
  • 15. 2.3 Monuments commemoratius a) Arc de triomf - Desig de grandesa - Perpetuar triomfs romans
  • 16. b) Columnes - Decoració escultòrica - Proclamar victòries, descriure campanyes - Realisme
  • 17. 2.4 Edificis religiosos Dedicats a déus particulars, a familiars... La devoció pública s’adreça a l’emperador. Característiques del temple romà a) Influència grega b) No són perípters c) Columnes adossades a la cel·la (funció decorativa) d) 1 pòrtic d’entrada e) Sobre un gran pòdium f) 1 escala d’accés a la porta principal g) Cúpula (apreciable a l’interior)
  • 18.
  • 19.
  • 20.
  • 21.
  • 22. 3. Escultura Les arts figuratives (escultura i pintura) dels romans van ser fonamentalment realistes. Característiques: - Influència etrusca (retrats i pintures funeràries) - Sentit pràctic - Interès per la història, deixar constància dels fets. - Dos corrents: - Idealitzat (elits) - Realista (popular)
  • 23. 3. 1 Relleus - Personalitat pròpia - Representen esdeveniments dignes de ser recordats - Arcs, columnes i temples
  • 24. 3. 2 Retrats - Tema més apassionant de l’escultura romana - Deixa de banda l' idealisme grec per afavorir el realisme. - Expressivitat Bust: - Aportació romana mes important a l’escultura (abans sempre cos sencer) - Origen en màscares de cera dels difunts (privilegi dels patricis) - Marbre i bronze
  • 25.
  • 26.
  • 27. Bust de l’emperador: - Temor religiós - Cremen encens (demostrar fidelitat i obediència) - No busquen afalagar
  • 28. 4. Pintura Les cases romanes es decoraven amb pintures, a partir del S.III dC també es decoraran temples i palaus amb pintures murals. Eren pintures realistes, al fresc, cobertes d’una capa de cera per donar més vida als colors. També trobem retrats (sobre taula o frescos murals), obres realistes i plenes de vigor realitzades per artesans (tècnica grega) a baix preu.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 32. 5. Mosaic S’utilitzava per a decoració d’interiors, especialment al terra. a) El opus tesellatum és la més freqüent i es forma a força de pedretes cúbiques o tessel·les i de diversos colors. La tessel·la sempre té un color natural i estan perfectament escairades. b) El opus sectile són llosetes irregulars pintades una vegada que s'han col·locat. És un sistema més fàcil i barat i té més possibilitats de cara a les composicions difícils, però es donava molt menys.