1. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL © VICENT PUIG I GASCÓ IES. ANTONI LLIDÓ. XÀBIA 1r. Batxillerat. Curs 2011-2012

5. AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ AUGMENT DE LA POBLACIÓ I DE LA DEMANDA MÀQUINES APLICADES A LA PRODUCCIÓ I AL TRANSPORT REVOLUCIÓ AGRÀRIA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ REVOLUCIÓ COMERCIAL REVOLUCIÓ TRANSPORTS REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA TRANSPORT RÀPID I BARAT

19. SOCIALES ECONÒMIQUES EMPOBRIMENT CAMPEROLS MÉS POBRES DESENVOLUPAMENT BURGESIA AGRARIA ÈXODE RURAL AUGMENT DEMANDA PRODUCTES INDUSTRIALS MA D’OBRA BARATA PER A LES FÀBRIQUES. R.I. MAJOR PRODUCTIVITAT I AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ EXCEDENT DE PRODUCTES AUGMENT DELS GUANYS ABASTIMENT DE LA POBLACIÓ URBANA I RURAL MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA ACUMULACIÓODE CAPITAL REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA REINVERSIÓ DE CAPITAL DESVIACIÓ DE PART DEL CAPITAL A ALTRES ACTIVITATS ECONÒMIQUES CAPITALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS AGRAQRIES

20. REVOLUCIÓ COMERCIAL

21. DEMANDA EXTERNA Inicis del Colonialisme Expansió del comerç britànic: Amèrica del Sud, zones d’Àsia, Àfrica , Europa Acumulació de Capital LA CREACIÓ DE LA DEMANDA DEMANDA INTERNA MILLORA DEL NIVELL DE VIDA A CAUSA DEL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL , INDUSTRIAL I AGRÀRI (menor % de despesa en productes alimentaris) = CAPACITAT ADQUISITIVA Desenvolupament del comerç interior (eliminació de les duanes interiors, millora dels transports, Especialització producció) CREIXEMENT POBLACIÓ Matèries Primeres barates i mercats reservats Superàvit comercial

24. INDÚSTRIA TÈXTIL INDÚSTRIA SIDERÚRICA I FERROCARRIL ESTALVI PRIVAT SUBMINISTREN CAPITAL REVOLUCIÓ ÀGRÀRIA Guanys Impostos més elevats Dipòsits en els bancs DESENVOLUPAMENT PRODUCCIÓ INDUSTRIAL INDÚSTRIA RURAL PRIMERES FÀBRIQUES (REINVERSIÓ) REVOLUCIÓ COMERCIAL SUPERAVIT COMERCIAL DESENVOLUPAMENT COLONIAL AUTOFINANÇAMENT (Estalvi) PRÉSTECS (Baix interès) SOCIETATS LIMITADES (Amics i parents) SOCIETATS ANÒNIMES BANCS ESTAT ACCIONS DIVIDENDS BORSA DE VALORS BANCS D’INVERSIÓ BANCS DE DIPÒSITS

30. LA PROTOINDUSTRIALITZACIÓ ss. XVII-XVIII

33. PRODUCCIÓ ARTESANAL PRODUCCIÓ INDUSTRIAL ARTESA EN UN TALLER MAQUINA EN LA FABRICA NECESSITAT D’APRENENTATGE OBRER SENSE FORMACIÓ PRODUCCIÓ ESCASSA GRAN PRODUCCIÓ QUALITAT VARIABLE IGUAL QUALITAT PRODUCTES DIFERENTS PRODUCTES IDENTICS PREU ELEVAT PRODUCTES BARATS MERCAT LOCAL MERCAT MUNDIAL

34. LA INDUSTRIA TÈXTIL

43. ALT FORN

44. PROCÉS DE LAMINAT DEL FERRO. ( CORT, 1783)

45. DESENVOLUPAMENT DEL FERROCARRIL

49. L’EXPANSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

53. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

56. EL CAPITALISME (II): POSTULATS TEÒRICS 1 . El mercat ha d’estar regulat únicament per la llei de la oferta i la demanda. Per tal que prospere l’economia no ha d’haver obstacles ni entrebancs que impedisquen el lliure comerç ni la iniciativa privada per a crear negocis: llibertat de producció i comerç. 2. La llei de l’oferta i la demanda també s’aplica al mercat de treball: el contracte laboral entre treballadors i empresaris es realitzarà lliurement, i també es pot trencar amb llibertat per qualsevol de les dues parts. 3. L’estat ha d’abstenir-se de qualsevol intervenció econòmica. El seu paper es limita a la defensa de la lliure iniciativa dels ciutadans: l'exercici de la llibertat econòmica individual conduirà al progrés i l’harmonia de tota la societat, sense que siga necessari el paper regulador de l’estat.

57. EL SISTEMA CAPITALISTA (III): CARACTERÍSTIQUES 1.- La propietat privada dels mitjans de producció (el control de la producció depén dels propietaris) . Tanmateix, l’aparició de sectors industrials que necessitaven grans capitals feu que no foren suficients les fortunes familiars, per això hom hagué de cercar l’aportació de diversos socis i particulars = SOCIETATS ANÒNIMES , què no podien pertànyer als que les dirigien, sinó a qui haguera invertit el seu capital, són els capitalistes. En qualsevol cas, existeix una separació clara entre capital i trebal l: els treballadors realitzen la producció en comú, però el guany de la seua activitat no es reparteix en comú, sinó que la majoria resta en mans del capitalista. Per tant, l’apropiació dels guanys és privada. 2.- El motor de l’economia és la cerca del màxim benefici. Cada empresa rivalitza amb la resta, i ha d’estar en les millors condicions i ser més eficient que la resta (competitivitat), per a vendre les mercaderies i així aconseguir sobreviure. Els esmentats guanys, o una part, són reinvertits en l’empresa i serveixen pel seu autofinançament, l’altra part es destina a pagar dividends als accionistes. 3 .- Llibertat de mercat . En teoria qualsevol persona pot engegar un negoci. A més, els preus dels productes a la venda hom els fixa, en teoria, lliurement segons el seu consum. Per això, l’economia capitalista se l’anomena economia de lliure mercat . 4.- El creixement constant de la producció per la inversió constant de capital (autofinançament, crèdits bancaris, cerca de nous accionistes, subvencions estatals) i per l’aplicació de noves tecnologies (producció en cadena o renovació de maquinària ). L’objectiu, a més a més, es tenir uns baixos costos de producció per a competir en el mercat front a altres empreses. Si l’empresa no disposara de capital suficient per a efectuar tots els canvis que demanda el mercat, es convertiria en una empresa sense guanys i hauria de tancar.

58. David Ricardo (1772 — 1823 ) fou un economista britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable. La llei del ferro dels sous , també coneguda com a llei de bronze dels salaris , és una teoria econòmica pel que els salaris tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim, que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels assalariats. Qualsevol increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la població, i llavors l'augment de la competència per obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de nou a aquest mínim. David Ricardo basava la seva argumentació en la Llei dels rendiments decreixents de la terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es desplaçava a terres amb una productivitat menor, és a dir, terres marginals. Quan les terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat). L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no només agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor capital.

59. Thomas Robert Malthus (1776 - 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus , va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial. Publicà el seu famós " Assaig sobre la població “ (1798) on exposà el principi segons el qual la població humana estava abocada a la pobresa i l'extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d'1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d'1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc.). D'acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir ja que aquests, a més a més, són limitats raó per la qual, quan s'hagueren esgotat, la vida humana desapareixeria (catàstrofe maltusiana).

60. LES CRISIS CÍCLIQUES RÀPID DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL QUE CREIX MÉS RÀPIDAMENT QUE LA DEMANDA TRENCAMENT DE L’EQUILIBRI ENTRE OFERTA I DEMANDA SOBREPRODUCCIÓ TANCAMENT D’EMPRESES ATUR CAIGUDA DE LA DEMANDA

62. BOOM AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM EXPANSIÓ AUGMENT OCUPACIÓ SALARIS I PREUS DESCENS COTITZACIONS RECESSIÓ ATUR DESCENS DE LA PRODUCCIÓ I DEL CONSUM SOBREPRODUCCIÓ PERTORBACIÓ TEMPORAL DEL MERCAT ? SALARIS I PREUS AUGMENT DE LES COTITZACIONS DEPRESSIÓ CRISI : 1 . Caiguda brutal de la producció industrial o agrària. 2. Caiguda accions. 3. Pel tipus de moneda (crisi monetària). Esdeveniment puntual, pot continuar o no amb una DEPRESSIÓ = contracció del consum , baixada de preus i augment de l’atur. Quan la contracció és de dèbil amplitud i de curta durada parlem de RECESSIÓ

66. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS