1. SISTEMA D`EXAMEN .
L’examen de selectivitat, que es treballarà a classe, presentarà dues opcions: una pel segle XIX i
una altra pel segle XX. Això és el que ha ocorregut des de 2002, excepte 2011. En classe, l’examen
no sempre portarà dues opcions. (Enlloc de la normativa diu que les dues opcions hagen de ser de
segles diferents. ) En tot cas, sempre hi trobareu el següent: dues fonts diferenciades i 4 preguntes.
1.- Descripció de les dues fonts presentades. L`estudiant haurà de descriure breument el tipus de
font emprada . (1 punt) Per començar caldrà que expliqueu si les fonts són primàries o secundàries i
que justifiqueu la seua tria.
Aleshores, convé que expliquem què és una font i com diferenciar-les.
Una font és un producte generat pels homes del passat que en la majoria dels casos no esperaven
deixar-ho per a la posteritat. Per tant, les fonts no sempre parlen per si soles si no que cal interrogarles. Les fonts poden ser de dos tipus
a) Una font es considera primària si prové directament de l’època que l`historiador està investigant.
Són, per tant, testimonis del passat de primera mà que ens parlen d`allò que ha estat viscut
directament. Podem incloure en aquesta categoria les lleis, els tractats, memòries d`un
contemporani, objectes, pintures, però sempre que amb la condició que hagen estat produïts de
forma paral·lela o contemporània als fets als quals es refereixen.
b) Una font secundària és aquella que ens dóna informació sobre el període que s`està estudiant,
però que ha estat escrita posteriorment. No és, doncs, un testimoni directe, sinó de segona mà,
és a dir, un producte elaborat amb posterioritat, fruit d`una investigació sobre el passat. Les fonts
secundàries són, doncs, documents històrics elaborats a partir de la recerca amb fonts primàries i
amb posterioritat als fets. Ací, inclouríem llibres de text, articles especialitzats d`historiadors (en
revistes, llibres etc), crítica literària, biografies, enciclopèdies, etc.
Sempre trobareu una font primària i l’altra podrà ser secundària o no.
A més, la normativa que regula la prova demana aprofundir al màxim en les seues característiques
per la qual cosa i sempre que siguen textos, podem destacar si és :
1. text legislatiu (lleis, constitucions, decrets, disposicions etc). També podeu catalogar-lo com a
polític;

2. 2. memòries, cartes i relats d`un contemporani;
3. històric o historiogràfic (quan és un historiador qui l`escriu en referència a un fet del passat,
us de fixar en la data i el títol de l’article o fragment );
4. notícia recollida en la premsa de l`època (la qual cosa pot reflectir els interessos principals de
les societats del passat i també les diferents visions del moment );
5. ideològic, quan es tracta del manifest d’un partit, sindicat, moviment social, etc. Els discursos
en un Parlament que evidencien una presa de posició també s’hi poden incloure en aquesta
categoria;
6. Fragment procedent d`una novel.la (històrica). En aquest cas, es tracta de fonts primàries on
l’autor fa una descripció d`una època dins d`una trama on es poden barrejar elements de
ficció i altres reals/històrics (Episodios Nacionales, La Regenta, etc). (Si en sabereu alguna cosa
sobre l’autor de la font podeu fer una breu explicació).
Per últim, podeu assenyalar altres elements significatius de la font: per exemple si és un
document públic o privat, quin és el seu destinatari, etc. Normalment, les lleis, els discursos, els
manifestos i d’altres fonts primàries serien considerats com a públics i el destinatari pot ser més
diferent. (el poble espanyol, un grup social, el parlament, etc. Aci la pràctica i la lectura del títol
del document vos pot ajudar).
2.- Exposició de les idees principals de les dues fonts, situant-les en el seu context històric.
Ací, es tracta de fer un recull/sinopsi de les idees principals del text i alhora aclarir i
identificar els noms propis, les institucions i les personatges que s`esmenten. És molt
important que identifiqueu que pretén el document o que és . Això evitarà la còpia literal del
text . És convenient, també que expresseu ordenadament i amb el vocabulari de la matèria
què ens diu al document o documents. Tampoc es convenient expressar la vostra opinió ni
fer gracietes.
En relació al context històric i nucli temàtic , convé que establiu clarament el tema al qual
pertany (amb la cronologia i tot) i el definiu en unes poques línies. (En l’inici de cada tema
vos donarem pistes. En el guió o índex per a cada examen també). Aquesta última part
sempre resulta conflictiva (perquè no es tracta d’exposar tot el tema, no podríeu acabar la

3. prova….) i per tant, a poc a poc aprendrem a realitzar-la. En qualsevol cas, aquell alumne/a
que s’extenga més aci ha de prestar atenció per a no repetir-se en la pregunta 4. En total la
pregunta té un valor de 2.5 punts .
3.- Definicions de dos conceptes considerats com a fonamentals. Poden estar als documents o no, es
a dir poden estar relacionats amb la qüestió que es planteja. En tot cas, no només es tracta de fer una
definició del concepte sinó d’establir la seua rellevància i repercussions històriques, es a dir, si es
factible la relació amb altres qüestions. Açò es pot donar en termes o conceptes ideològics o polítics,
que donen molt de marge per a l’exposició de l’alumne. En tot cas, sí sabem que queden exclosos de
la categoria de conceptes els personatges històrics, les batalles i les dates. Cada concepte val un punt.
De cap manera es tracta de definicions breus. Es tracta de definir el concepte i assenyalar la seua
rellevància històrica. Es a dir, destacar en el terme Constitució quina va ser la primera o que
significa el terme sobirania nacional front a l’absolutisme, etc.
Vegeu aquest exemple: (Segons la llei que estableix el model dels exàmens, el concepte podria
estar als documents o no. Si no està, aleshores cal relacionar-lo amb el document. La negreta és
allò fonamental)
Sobirania Nacional. Principi del liberalisme polític del segle XIX, segons el qual, l`origen del poder polític en tot
estat (liberal) prové de la nació, conformada, aquesta pel conjunt de ciutadans lliures i iguals (d`un territori) i no del rei,
legitimat fins aleshores per la divinitat. (Rei per la gràcia de Déu o sobirania d`origen diví). A partir d`aleshores, els
poders del rei, del sobirà quedaven enquadrats i delimitats per la Constitució. Aquests ciutadans (ja sia a través del
sufragi censatari o de l`universal, encara que no és el mateix) trien un Parlament o unes Corts, que són les dipositaries
de la sobirania nacional i del qual emanen les institucions de l`Estat, que són les que realment exerceixen la sobirania
(capacitat per a exercir el poder polític). La sobirania nacional també implicava la fi dels poders i privilegis jurisdiccionals
exercits pels nobles i l`església. Es considerava que l`Estat liberal era incompatible amb l`exercici de la jurisdicció per part
de persones. (fer justícia i cobrar rendes).
Liberalisme. És una concepció del món/ideologia forjada en l`oposició a l`Antic Regim i procedent dels escrits,
pel que fa als aspectes polítics, dels il·lustrats francesos, Montesquieu, Rousseau, etc i en els liberals anglesos, John
Locke (i els escrits d`Adam Smith i David Ricardo pels aspectes econòmics).
Característiques: Els liberals entenen que la societat es troba formada per individus que tracten de satisfer tota classe
de passions i desitjos. Aquests individus s`organitzen políticament i així naix l`ESTAT, com un conjunt d`institucions que
tenen per objectiu preservar certs drets considerats inviolables, com ara la llibertat d`expressió, la llibertat econòmica
o el dret a la propietat.
Per tant, els liberals entenen que l`Estat es caracteritza per:
*la divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) per a evitar les tiranies i el despotisme (com ara la Monarquia
Absoluta);

4. *la sobirania nacional. El fonament del poder estatal no es troba en el desig diví (per la gràcia de Déu), sinó en la
voluntat dels ciutadans d`un territori, tots ells lliures i iguals devant la llei;
*uns drets i llibertats (mínims) com ara: la llibertat d expressió, de moviments, la igualtat civil o igualtat davant la
llei, la llibertat d`empresa, el dret a la propietat, etc. Però els drets de caràcter col·lectiu, com ara el dret d`associació i
reunió (formació de partits i sindicats) i/o altres drets socials i econòmics, com ara el dret a vaga, a rebre assistència
medica, a un salari mínim o a una escolarització obligatòria, etc no es trobaven reconeguts i fins i tot perseguits (com
ara el dret d`associació). A més, la participació política a través de les eleccions es veia delimitada per les propietats o
béns: és el sufragi censatari o restringit, reduït a aquells grans propietaris i contribuents. (Fins el segle XX, el sufragi
sempre fou masculí);
*una constitució o llei suprema d`un país, que recollia els drets i llibertats individuals i l`organització dels poders
de l`Estat. Una constitució era la conseqüència d`un procés deliberatiu (procés constituent) per part d`un parlament triat
per la nació. No es pot parlar de Constitucions quan aquestes són fruït d`una acció del rei o d`un govern. Aleshores
hauríem de parlar de Cartes Atorgades, com fou el cas de l’Estatut Reial de 1833 o l’Estatut de Baiona de 1808 La primera
Constitució escrita fou la dels USA el 1787. A Espanya, la primera fou la de Cadis, 1812.
4.- Presenta dues parts: la primera, desenvoluparà una part del nucli temàtic per la qual cosa les
fonts es consideraran un punt de partida. Es a dir, citant del text, caldrà explicar una part important
del tema. Es tracta, per tant, d’una pregunta llarga, expositiva, que es correspon amb el
desenvolupament d`una part del nucli temàtic. Heu de fixar-vos clarament amb l’enunciat de la
qüestió per a evitar errades i repeticions innecessàries. Aquesta part val 2,5 punts.
•
llegir bé el títol de la pregunta;
•
reconéixer correctament el contingut del que es pregunta, tot situat en el temps
adequadament; (vegeu que es pregunta, ací es des de la crisi de la monarquia absoluta fins
1820)
•
si teniu dificultats per saber que es pregunta, els documents són , sempre una bona pista. En
cas contrari, desenvolupeu tot el tema.
La segona part, que val 2 punts, analitzarà els canvis i permanències que es desenvolupen al llarg del
període en qüestió o al llarg d’un o dels dos segles. Aquesta part és la més difícil de realitzar perquè
en un principi el coneixement del temari es reduït i perquè l’alumne ja disposa de poc de temps.
D’aquesta manera, i segons el que ha eixit en els darrers anys, el professor vos guiarà, abans de cada
examen, del contingut de la qüestió.
Una vegada ja sabeu que vos pregunten:
Primer, convé situar en el temps el tema o nucli temàtic (cronologia).
Després, s’ha de desenvolupar la informació, utilitzant frases curtes i enllaçades. (Cal fer servir
els signes de puntuació , per favor. No intenteu memoritzar-ho tot; es tracta de donar una