SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 3
Downloaden Sie, um offline zu lesen
VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM

CONCEPTE

DEFINICIÓ

Alou

Domini ple i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns
immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del mot
franc alôd, que significa domini íntegre.
Dedicada al policultiu (bàsicament cerealístic), en què cada regió havia de produir tot
allò que necessitava malgrat que el clima o la terra no foren favorables.
Organització política, econòmica i social existent a Europa des del final del període
feudal (XVI) fins a la revolució francesa (finals del XVIII).
El cicle caracteritzat per una elevada natalitat (40-50 ‰), una elevada mortalitat (25-35
‰), una mortalitat infantil molt elevada i una esperança de vida bastant baixa (30
anys), amb la qual cosa cosa el creixement natural de la població era escàs o nul.
Cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a
la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals
durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia
negativa).Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixement sostingut de
la població.
Sistema de govern que, sent monarquia absoluta, dóna suport als pensadors de la
Il·lustració i pretén actuar d’acord amb les seues idees, però sense deixar que el poble
participe de cap manera en el govern.
Conjunt de beneficis i rendes que perceben els senyors.
El tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels
nobles. Aquests nobles rebien les rendes i prestacions dels camperols en virtut dels
seus drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica.
Obra francesa que pretenia reunir tot el saber de l’època (s. XVIII) coordinada per
Diderot, els col·laboradors de la qual (D’Alembert, Turgot, Mostesquieu, Voltaire, etc)
pretenien expressar el pensament racionalista i crític. Suposa la primera obra de les
seues característiques, la seua difusió tingué influí en la difusió de la ideologia
il.lustrada.
És l’obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el
manteniment del culte i del clergat.
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d'una
cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenintne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de
l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una
quantitat d'entrada.
l'Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, no
tan impermeable com la casta, però que implicava l'existència d'unes normes per a
entrar-hi o sortir-ne.
El clergat sotmés a una “regla” o norma, és el clergat dels ordes religiosos, tan masculí
com femení.
El clergat que “vivia en el segle”, és a dir, que vivia amb contacte amb la gent, els
rectors de parròquia, canonges i bisbes.
Associació d’artesans d’un mateix ofici. La seua funció era regular tots i cada un dels
aspectes del treball artesanal, des de l’educació de l’aprenent, el volum de producció,
els preus i els processos de venda. També defensaven els seus interessos davant dels
governs municipals o estatal.
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves
colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre
productes manufacturats i donava grans beneficis.
Intercanvi de mercaderies entre tres àrees econòmiques diferents, què només pot
efectuar-se quan intervenen totes elles. Un exemple foren les relacions entre Amèrica,
Europa i Àfrica durant el segle XVII. Europa proporcionava als caps africans teixits i
armes, és a dir productes acabats; Àfrica proporcionava esclaus a Amèrica, i aquesta
darrera metalls preciosos, matèries primeres i productes colonials (sucre, tabac, etc) a

Agricultura de
subsistència
Antic Règim
Cicle Demogràfic antic

Crisi de subsistències

Despotisme Il·lustrat

Drets senyorials
Economia senyorial

Enciclopèdia

Delme
Emfiteusi

Estament

Clergat regular
Clergat secular
Gremi

Comerç colonial

Comerç triangular

1
VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM

Fisiocràcia
Habeas Corpus
Il·lustració

Liberalisme econòmic

Locke, John

Manufactures

Mans mortes

Mercantilisme

Monarquia Absoluta
Monarquia
Parlamentària
Montesquieu, Charles
Louis de Secondat,
baró de

Openfields

Parlament

Primogenitura (cast.
Mayorazgo)

Europa.
Teoria econòmica que defensa la idea que tota riquesa prové de la terra. S’oposa al
mercantilisme.
Manament judicial necessari perquè qualsevol detenció siga legal. És una garantia de
llibertat política.
Moviment intel·lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats
Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme
medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de
societat basat en la llibertat i la igualtat.
Doctrina econòmica segons la qual l’activitat econòmica es regeix per les lleis naturals
que han de deixar actuar la llibertat individual, d’empresa i d’intercanvi. El liberalisme
s’oposa a la intervenció de l’estat en l’economia. Doctrina formulada per Adam Smith i
practicada per durant tot el segle XIX, sobretot en l’economia britànica.
(17632-1704).Filòsof empirista i pedagog anglés del segle XVII. És un dels pares del
Liberalisme, segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden
renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de
respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden
actuar com vulguen, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder
no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans. Aquestes teories apareixen
desenvolupades en els Assaigs sobre el govern civil (1660-1662).
Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions
considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment
productes de consum (teixits) o de luxe (tapissos, porcellana, cristall) per a vendre'ls als
mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció
intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans
dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats,
impulsats per la corona o la noblesa (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a
Anglaterra)
Béns amortitzats de l’Església, és a dir, que ningú no els podia vendre ni desprendrese’n. Els constituïen cases i terres que eren cedides en testament pels particulars a
l’Església per tal que aquesta vetlara per les seues ànimes.
Teoria econòmica del segle XVI que privilegia l’exportació davant la importació, perquè
considerava que la riquesa d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de
què disposava.
Forma de govern en la qual el poder del monarca és absolut; el rei està per damunt dels
altres estaments.
Sistema de govern en el qual el poder de la corona està limitat pel Parlament i la
Constitució.
(1689 - 1755), filòsof francès del Segle de les Llums. Elaborà una filosofia política del
liberalisme política, anomenada la doctrina de la separació de poders (executiu,
legislatiu i judicial), concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de
estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, per tal de previndre
que una persona o un grup tingui massa poder. Doctrina formulada en la seua obra
l’Esperit de les Lleis (1748).
Sistema d’explotació camps oberts (openfields en anglès), mitjançant el qual les
parcel·les de cada llaurador no estaven separades per cap tipus de tanca o bardissa
vegetal; implica un sistema de cultiu de caràcter col·lectiu, on les decisions eren preses
de manera conjunta pels tots els membres de la comunitat camperola.
Institució d’origen medieval en la qual es reunien els tres estaments per aprovar nous
impostos, suplir el monarca en situacions excepcional o ratificar la coronació d’un nou
rei. No compartia la sobirania amb cap altra institució i no havia de sotmetre’s a cap
control.
Institució jurídica per la qual es vinculava el primogènit d’un llinatge nobiliari una
determinada part del patrimoni familiar (cases, terres, títols...) que no podia vendre’s ni

2
VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM

Propietat vinculada
Putting out system
(Treball domèstic)

Rotació triennal

Rousseau, Jean Jacques

Senyoriu jurisdiccional

Senyoriu territorial

Sobirania
Societat estamental
Tercer Estat

Voltaire,
Marie
anomenat

François
Arouet,

desprendre’s en tot o en part sinó que l’havia de transmetre de generació en generació,
al primogènit , que només podia gaudir de les rendes. Constitueix un instrument per a
unir i consolidar grans patrimonis.
Terres que no poden considerar-se de propietat privada i que estan vinculades a un títol
nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la Corona.
Concepte anglès que anomena el sistema domèstic de producció. Amb aquest concepte
anomenem la producció de manufactures que es duia a efecte per la família rural en el
marc d’un indústria rural dispersa, en el qual els comerciants proporcionaven els
mitjans de producció i la matèria primera a la família camperola, els pagaven pel seu
treball i comercialitzaven el productes tèxtils.
La rotació triennal era un sistema de cultivo típic de l’ Europa Atlàntica durant l’edat
Mitjana. Es basava en l’alternança en els camps de conreu d’un cereal d’hivern durant
el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret.
(1712 – 1778) Un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa,
d’origen suís. La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista
dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII. Precursor del pensament democràtic, el seu
punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat,
especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a
proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats
que se superposa a l'home originari, açò és natural. El seu pensament està
perfectament condensat en El Contracte Social (17652), entre altres .
Comportava l'exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques (justícia,
gestió municipal i ordre públic) per part del seu titular sobre tots els habitants en
l'àmbit de la senyoria, foren o no conreadors de les seues terres.
Conjunt de terres d’un senyor conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i comportava
nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al territori i obligats a
diverses càrregues de natura personal i reial. Es dividia en dues parts, la reserva
senyorial i els masos.
Poder suprem sobre súbdits no limitat per cap llei, només responsable davant de Déu,
únic titular de tota sobirania.
Tipus de societat basada en l’existència d’estaments, que eren grups als quals es
pertanyia per raó de naixement i en els quals la mobilitat socials era molt difícil.
Nom amb el qual hom coneixia, durant l’Antic Règim, al conjunt de dels individus que
no pertanyien a l’estament nobiliari ni clerical. Eren el conjunt d’individus que
abastaven des dels burgesos més rics fins als camperols sense terra.
(1694-1778), fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Amb ell s'inicia la
figura de l'intel·lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la
llibertat de pensament. Fou escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746. Tota la
seua obra és una crítica constant contra les institucions, valors i creences de l’Antic
Règim.

3

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTxeli
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
Comentario de texto tratado de versalles, una paz impuesta
Comentario de texto tratado de versalles, una paz impuestaComentario de texto tratado de versalles, una paz impuesta
Comentario de texto tratado de versalles, una paz impuestaFernando de los Ángeles
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementPauhistoria
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiquesjgutier4
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixementmsimo6
 
TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI
TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVITEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI
TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVIAssumpció Granero
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 
Eix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xixEix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xixJordi Castellví
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesMaria Polo
 
11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonica11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonicajescriva
 

Was ist angesagt? (20)

Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
La industrialització
La industrialitzacióLa industrialització
La industrialització
 
Comentario de texto tratado de versalles, una paz impuesta
Comentario de texto tratado de versalles, una paz impuestaComentario de texto tratado de versalles, una paz impuesta
Comentario de texto tratado de versalles, una paz impuesta
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
5. el barroc característiques
5. el barroc característiques5. el barroc característiques
5. el barroc característiques
 
Esquem vicens vives
Esquem vicens vivesEsquem vicens vives
Esquem vicens vives
 
Literatura. El Renaixement
Literatura. El RenaixementLiteratura. El Renaixement
Literatura. El Renaixement
 
Il·lustració
Il·lustracióIl·lustració
Il·lustració
 
TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI
TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVITEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI
TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Eix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xixEix cronològic art segle xix
Eix cronològic art segle xix
 
T8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels ÀustriesT8 L'Imperi dels Àustries
T8 L'Imperi dels Àustries
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
guerra de successió espanyola
guerra de successió espanyolaguerra de successió espanyola
guerra de successió espanyola
 
11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonica11. restauracioborbonica
11. restauracioborbonica
 
Les Xarxes Socials
Les Xarxes SocialsLes Xarxes Socials
Les Xarxes Socials
 
Edat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è AEdat Mitjana 6è A
Edat Mitjana 6è A
 

Ähnlich wie Microsoft word vocabulari-antic règim

Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10
Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10jordimanero
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic RégimUnitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régimcsantan2
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimaltauler
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20jordimanero
 
Unitat 1 l'antic règim 2017-18
Unitat 1   l'antic règim 2017-18Unitat 1   l'antic règim 2017-18
Unitat 1 l'antic règim 2017-18jordimanero
 
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓprofessor_errant
 
L´antic règim
L´antic règimL´antic règim
L´antic règimahidalg_04
 
EL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIEL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIhistgeo345
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimdolors
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...sadikdoae
 
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
Unitat 1   l'antic règim 2011-12Unitat 1   l'antic règim 2011-12
Unitat 1 l'antic règim 2011-12jordimanero
 
Historia segle xix
Historia segle xixHistoria segle xix
Historia segle xixxgoterris
 

Ähnlich wie Microsoft word vocabulari-antic règim (20)

Conceptes espanya xviii
Conceptes  espanya xviiiConceptes  espanya xviii
Conceptes espanya xviii
 
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
Unitat 1   L Antic RèGim   CaUnitat 1   L Antic RèGim   Ca
Unitat 1 L Antic RèGim Ca
 
Lantic Regim
Lantic RegimLantic Regim
Lantic Regim
 
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10
Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10
Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10
 
Antic Regim
Antic RegimAntic Regim
Antic Regim
 
La crisi de l'antic regim
La crisi de l'antic regimLa crisi de l'antic regim
La crisi de l'antic regim
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic RégimUnitat 1: Crisi de l'Antic Régim
Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim
 
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règimEl segle xviii. la crisi de l'antic règim
El segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
T 1 i t-2
T 1 i t-2T 1 i t-2
T 1 i t-2
 
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
Unitat 1   l'antic regim 2019-20Unitat 1   l'antic regim 2019-20
Unitat 1 l'antic regim 2019-20
 
Unitat 1 l'antic règim 2017-18
Unitat 1   l'antic règim 2017-18Unitat 1   l'antic règim 2017-18
Unitat 1 l'antic règim 2017-18
 
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓEL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
EL SEGLE XVIII: CRISI, REFORMA I REVOLUCIÓ
 
L´antic règim
L´antic règimL´antic règim
L´antic règim
 
L'europa de l'Antic Règim
L'europa de l'Antic RègimL'europa de l'Antic Règim
L'europa de l'Antic Règim
 
EL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIEL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIII
 
Un.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGimUn.1 Antic RèGim
Un.1 Antic RèGim
 
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
APznzaY40DOVaA7WvInx-mEgxy3cGZffdjGyruc4AsCLzqHxrjYT6vzoS_fkiEHRPemGmzjsBNy0K...
 
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
Unitat 1   l'antic règim 2011-12Unitat 1   l'antic règim 2011-12
Unitat 1 l'antic règim 2011-12
 
Historia segle xix
Historia segle xixHistoria segle xix
Historia segle xix
 

Mehr von Vicent Puig i Gascó

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarVicent Puig i Gascó
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiarVicent Puig i Gascó
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02Vicent Puig i Gascó
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018Vicent Puig i Gascó
 

Mehr von Vicent Puig i Gascó (20)

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
 
Definirenhistoria1
Definirenhistoria1Definirenhistoria1
Definirenhistoria1
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
 
SOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓSOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓ
 
Tema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografiaTema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografia
 
CLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑACLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑA
 
Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1
 
ARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIOARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIO
 
art GREC
art GRECart GREC
art GREC
 
Pp 20
Pp 20Pp 20
Pp 20
 
Activitats relleu 1
Activitats relleu 1Activitats relleu 1
Activitats relleu 1
 
Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)
 
La societat del segle xix
La societat del segle xixLa societat del segle xix
La societat del segle xix
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
 
Paisatges industrials
Paisatges industrialsPaisatges industrials
Paisatges industrials
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 

Microsoft word vocabulari-antic règim

  • 1. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM CONCEPTE DEFINICIÓ Alou Domini ple i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del mot franc alôd, que significa domini íntegre. Dedicada al policultiu (bàsicament cerealístic), en què cada regió havia de produir tot allò que necessitava malgrat que el clima o la terra no foren favorables. Organització política, econòmica i social existent a Europa des del final del període feudal (XVI) fins a la revolució francesa (finals del XVIII). El cicle caracteritzat per una elevada natalitat (40-50 ‰), una elevada mortalitat (25-35 ‰), una mortalitat infantil molt elevada i una esperança de vida bastant baixa (30 anys), amb la qual cosa cosa el creixement natural de la població era escàs o nul. Cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixement sostingut de la població. Sistema de govern que, sent monarquia absoluta, dóna suport als pensadors de la Il·lustració i pretén actuar d’acord amb les seues idees, però sense deixar que el poble participe de cap manera en el govern. Conjunt de beneficis i rendes que perceben els senyors. El tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels nobles. Aquests nobles rebien les rendes i prestacions dels camperols en virtut dels seus drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica. Obra francesa que pretenia reunir tot el saber de l’època (s. XVIII) coordinada per Diderot, els col·laboradors de la qual (D’Alembert, Turgot, Mostesquieu, Voltaire, etc) pretenien expressar el pensament racionalista i crític. Suposa la primera obra de les seues característiques, la seua difusió tingué influí en la difusió de la ideologia il.lustrada. És l’obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el manteniment del culte i del clergat. Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenintne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada. l'Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne. El clergat sotmés a una “regla” o norma, és el clergat dels ordes religiosos, tan masculí com femení. El clergat que “vivia en el segle”, és a dir, que vivia amb contacte amb la gent, els rectors de parròquia, canonges i bisbes. Associació d’artesans d’un mateix ofici. La seua funció era regular tots i cada un dels aspectes del treball artesanal, des de l’educació de l’aprenent, el volum de producció, els preus i els processos de venda. També defensaven els seus interessos davant dels governs municipals o estatal. Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Intercanvi de mercaderies entre tres àrees econòmiques diferents, què només pot efectuar-se quan intervenen totes elles. Un exemple foren les relacions entre Amèrica, Europa i Àfrica durant el segle XVII. Europa proporcionava als caps africans teixits i armes, és a dir productes acabats; Àfrica proporcionava esclaus a Amèrica, i aquesta darrera metalls preciosos, matèries primeres i productes colonials (sucre, tabac, etc) a Agricultura de subsistència Antic Règim Cicle Demogràfic antic Crisi de subsistències Despotisme Il·lustrat Drets senyorials Economia senyorial Enciclopèdia Delme Emfiteusi Estament Clergat regular Clergat secular Gremi Comerç colonial Comerç triangular 1
  • 2. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM Fisiocràcia Habeas Corpus Il·lustració Liberalisme econòmic Locke, John Manufactures Mans mortes Mercantilisme Monarquia Absoluta Monarquia Parlamentària Montesquieu, Charles Louis de Secondat, baró de Openfields Parlament Primogenitura (cast. Mayorazgo) Europa. Teoria econòmica que defensa la idea que tota riquesa prové de la terra. S’oposa al mercantilisme. Manament judicial necessari perquè qualsevol detenció siga legal. És una garantia de llibertat política. Moviment intel·lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de societat basat en la llibertat i la igualtat. Doctrina econòmica segons la qual l’activitat econòmica es regeix per les lleis naturals que han de deixar actuar la llibertat individual, d’empresa i d’intercanvi. El liberalisme s’oposa a la intervenció de l’estat en l’economia. Doctrina formulada per Adam Smith i practicada per durant tot el segle XIX, sobretot en l’economia britànica. (17632-1704).Filòsof empirista i pedagog anglés del segle XVII. És un dels pares del Liberalisme, segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguen, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans. Aquestes teories apareixen desenvolupades en els Assaigs sobre el govern civil (1660-1662). Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum (teixits) o de luxe (tapissos, porcellana, cristall) per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per la corona o la noblesa (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra) Béns amortitzats de l’Església, és a dir, que ningú no els podia vendre ni desprendrese’n. Els constituïen cases i terres que eren cedides en testament pels particulars a l’Església per tal que aquesta vetlara per les seues ànimes. Teoria econòmica del segle XVI que privilegia l’exportació davant la importació, perquè considerava que la riquesa d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposava. Forma de govern en la qual el poder del monarca és absolut; el rei està per damunt dels altres estaments. Sistema de govern en el qual el poder de la corona està limitat pel Parlament i la Constitució. (1689 - 1755), filòsof francès del Segle de les Llums. Elaborà una filosofia política del liberalisme política, anomenada la doctrina de la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, per tal de previndre que una persona o un grup tingui massa poder. Doctrina formulada en la seua obra l’Esperit de les Lleis (1748). Sistema d’explotació camps oberts (openfields en anglès), mitjançant el qual les parcel·les de cada llaurador no estaven separades per cap tipus de tanca o bardissa vegetal; implica un sistema de cultiu de caràcter col·lectiu, on les decisions eren preses de manera conjunta pels tots els membres de la comunitat camperola. Institució d’origen medieval en la qual es reunien els tres estaments per aprovar nous impostos, suplir el monarca en situacions excepcional o ratificar la coronació d’un nou rei. No compartia la sobirania amb cap altra institució i no havia de sotmetre’s a cap control. Institució jurídica per la qual es vinculava el primogènit d’un llinatge nobiliari una determinada part del patrimoni familiar (cases, terres, títols...) que no podia vendre’s ni 2
  • 3. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM Propietat vinculada Putting out system (Treball domèstic) Rotació triennal Rousseau, Jean Jacques Senyoriu jurisdiccional Senyoriu territorial Sobirania Societat estamental Tercer Estat Voltaire, Marie anomenat François Arouet, desprendre’s en tot o en part sinó que l’havia de transmetre de generació en generació, al primogènit , que només podia gaudir de les rendes. Constitueix un instrument per a unir i consolidar grans patrimonis. Terres que no poden considerar-se de propietat privada i que estan vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la Corona. Concepte anglès que anomena el sistema domèstic de producció. Amb aquest concepte anomenem la producció de manufactures que es duia a efecte per la família rural en el marc d’un indústria rural dispersa, en el qual els comerciants proporcionaven els mitjans de producció i la matèria primera a la família camperola, els pagaven pel seu treball i comercialitzaven el productes tèxtils. La rotació triennal era un sistema de cultivo típic de l’ Europa Atlàntica durant l’edat Mitjana. Es basava en l’alternança en els camps de conreu d’un cereal d’hivern durant el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret. (1712 – 1778) Un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, d’origen suís. La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, açò és natural. El seu pensament està perfectament condensat en El Contracte Social (17652), entre altres . Comportava l'exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques (justícia, gestió municipal i ordre públic) per part del seu titular sobre tots els habitants en l'àmbit de la senyoria, foren o no conreadors de les seues terres. Conjunt de terres d’un senyor conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al territori i obligats a diverses càrregues de natura personal i reial. Es dividia en dues parts, la reserva senyorial i els masos. Poder suprem sobre súbdits no limitat per cap llei, només responsable davant de Déu, únic titular de tota sobirania. Tipus de societat basada en l’existència d’estaments, que eren grups als quals es pertanyia per raó de naixement i en els quals la mobilitat socials era molt difícil. Nom amb el qual hom coneixia, durant l’Antic Règim, al conjunt de dels individus que no pertanyien a l’estament nobiliari ni clerical. Eren el conjunt d’individus que abastaven des dels burgesos més rics fins als camperols sense terra. (1694-1778), fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Amb ell s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Fou escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746. Tota la seua obra és una crítica constant contra les institucions, valors i creences de l’Antic Règim. 3