1. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM
CONCEPTE
DEFINICIÓ
Alou
Domini ple i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns
immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del mot
franc alôd, que significa domini íntegre.
Dedicada al policultiu (bàsicament cerealístic), en què cada regió havia de produir tot
allò que necessitava malgrat que el clima o la terra no foren favorables.
Organització política, econòmica i social existent a Europa des del final del període
feudal (XVI) fins a la revolució francesa (finals del XVIII).
El cicle caracteritzat per una elevada natalitat (40-50 ‰), una elevada mortalitat (25-35
‰), una mortalitat infantil molt elevada i una esperança de vida bastant baixa (30
anys), amb la qual cosa cosa el creixement natural de la població era escàs o nul.
Cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a
la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals
durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia
negativa).Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixement sostingut de
la població.
Sistema de govern que, sent monarquia absoluta, dóna suport als pensadors de la
Il·lustració i pretén actuar d’acord amb les seues idees, però sense deixar que el poble
participe de cap manera en el govern.
Conjunt de beneficis i rendes que perceben els senyors.
El tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels
nobles. Aquests nobles rebien les rendes i prestacions dels camperols en virtut dels
seus drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica.
Obra francesa que pretenia reunir tot el saber de l’època (s. XVIII) coordinada per
Diderot, els col·laboradors de la qual (D’Alembert, Turgot, Mostesquieu, Voltaire, etc)
pretenien expressar el pensament racionalista i crític. Suposa la primera obra de les
seues característiques, la seua difusió tingué influí en la difusió de la ideologia
il.lustrada.
És l’obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el
manteniment del culte i del clergat.
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d'una
cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenintne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de
l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una
quantitat d'entrada.
l'Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, no
tan impermeable com la casta, però que implicava l'existència d'unes normes per a
entrar-hi o sortir-ne.
El clergat sotmés a una “regla” o norma, és el clergat dels ordes religiosos, tan masculí
com femení.
El clergat que “vivia en el segle”, és a dir, que vivia amb contacte amb la gent, els
rectors de parròquia, canonges i bisbes.
Associació d’artesans d’un mateix ofici. La seua funció era regular tots i cada un dels
aspectes del treball artesanal, des de l’educació de l’aprenent, el volum de producció,
els preus i els processos de venda. També defensaven els seus interessos davant dels
governs municipals o estatal.
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves
colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre
productes manufacturats i donava grans beneficis.
Intercanvi de mercaderies entre tres àrees econòmiques diferents, què només pot
efectuar-se quan intervenen totes elles. Un exemple foren les relacions entre Amèrica,
Europa i Àfrica durant el segle XVII. Europa proporcionava als caps africans teixits i
armes, és a dir productes acabats; Àfrica proporcionava esclaus a Amèrica, i aquesta
darrera metalls preciosos, matèries primeres i productes colonials (sucre, tabac, etc) a
Agricultura de
subsistència
Antic Règim
Cicle Demogràfic antic
Crisi de subsistències
Despotisme Il·lustrat
Drets senyorials
Economia senyorial
Enciclopèdia
Delme
Emfiteusi
Estament
Clergat regular
Clergat secular
Gremi
Comerç colonial
Comerç triangular
1
2. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM
Fisiocràcia
Habeas Corpus
Il·lustració
Liberalisme econòmic
Locke, John
Manufactures
Mans mortes
Mercantilisme
Monarquia Absoluta
Monarquia
Parlamentària
Montesquieu, Charles
Louis de Secondat,
baró de
Openfields
Parlament
Primogenitura (cast.
Mayorazgo)
Europa.
Teoria econòmica que defensa la idea que tota riquesa prové de la terra. S’oposa al
mercantilisme.
Manament judicial necessari perquè qualsevol detenció siga legal. És una garantia de
llibertat política.
Moviment intel·lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats
Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme
medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de
societat basat en la llibertat i la igualtat.
Doctrina econòmica segons la qual l’activitat econòmica es regeix per les lleis naturals
que han de deixar actuar la llibertat individual, d’empresa i d’intercanvi. El liberalisme
s’oposa a la intervenció de l’estat en l’economia. Doctrina formulada per Adam Smith i
practicada per durant tot el segle XIX, sobretot en l’economia britànica.
(17632-1704).Filòsof empirista i pedagog anglés del segle XVII. És un dels pares del
Liberalisme, segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden
renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de
respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden
actuar com vulguen, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder
no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans. Aquestes teories apareixen
desenvolupades en els Assaigs sobre el govern civil (1660-1662).
Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions
considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment
productes de consum (teixits) o de luxe (tapissos, porcellana, cristall) per a vendre'ls als
mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció
intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans
dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats,
impulsats per la corona o la noblesa (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a
Anglaterra)
Béns amortitzats de l’Església, és a dir, que ningú no els podia vendre ni desprendrese’n. Els constituïen cases i terres que eren cedides en testament pels particulars a
l’Església per tal que aquesta vetlara per les seues ànimes.
Teoria econòmica del segle XVI que privilegia l’exportació davant la importació, perquè
considerava que la riquesa d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de
què disposava.
Forma de govern en la qual el poder del monarca és absolut; el rei està per damunt dels
altres estaments.
Sistema de govern en el qual el poder de la corona està limitat pel Parlament i la
Constitució.
(1689 - 1755), filòsof francès del Segle de les Llums. Elaborà una filosofia política del
liberalisme política, anomenada la doctrina de la separació de poders (executiu,
legislatiu i judicial), concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de
estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, per tal de previndre
que una persona o un grup tingui massa poder. Doctrina formulada en la seua obra
l’Esperit de les Lleis (1748).
Sistema d’explotació camps oberts (openfields en anglès), mitjançant el qual les
parcel·les de cada llaurador no estaven separades per cap tipus de tanca o bardissa
vegetal; implica un sistema de cultiu de caràcter col·lectiu, on les decisions eren preses
de manera conjunta pels tots els membres de la comunitat camperola.
Institució d’origen medieval en la qual es reunien els tres estaments per aprovar nous
impostos, suplir el monarca en situacions excepcional o ratificar la coronació d’un nou
rei. No compartia la sobirania amb cap altra institució i no havia de sotmetre’s a cap
control.
Institució jurídica per la qual es vinculava el primogènit d’un llinatge nobiliari una
determinada part del patrimoni familiar (cases, terres, títols...) que no podia vendre’s ni
2
3. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM
Propietat vinculada
Putting out system
(Treball domèstic)
Rotació triennal
Rousseau, Jean Jacques
Senyoriu jurisdiccional
Senyoriu territorial
Sobirania
Societat estamental
Tercer Estat
Voltaire,
Marie
anomenat
François
Arouet,
desprendre’s en tot o en part sinó que l’havia de transmetre de generació en generació,
al primogènit , que només podia gaudir de les rendes. Constitueix un instrument per a
unir i consolidar grans patrimonis.
Terres que no poden considerar-se de propietat privada i que estan vinculades a un títol
nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la Corona.
Concepte anglès que anomena el sistema domèstic de producció. Amb aquest concepte
anomenem la producció de manufactures que es duia a efecte per la família rural en el
marc d’un indústria rural dispersa, en el qual els comerciants proporcionaven els
mitjans de producció i la matèria primera a la família camperola, els pagaven pel seu
treball i comercialitzaven el productes tèxtils.
La rotació triennal era un sistema de cultivo típic de l’ Europa Atlàntica durant l’edat
Mitjana. Es basava en l’alternança en els camps de conreu d’un cereal d’hivern durant
el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret.
(1712 – 1778) Un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa,
d’origen suís. La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista
dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII. Precursor del pensament democràtic, el seu
punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat,
especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a
proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats
que se superposa a l'home originari, açò és natural. El seu pensament està
perfectament condensat en El Contracte Social (17652), entre altres .
Comportava l'exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques (justícia,
gestió municipal i ordre públic) per part del seu titular sobre tots els habitants en
l'àmbit de la senyoria, foren o no conreadors de les seues terres.
Conjunt de terres d’un senyor conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i comportava
nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al territori i obligats a
diverses càrregues de natura personal i reial. Es dividia en dues parts, la reserva
senyorial i els masos.
Poder suprem sobre súbdits no limitat per cap llei, només responsable davant de Déu,
únic titular de tota sobirania.
Tipus de societat basada en l’existència d’estaments, que eren grups als quals es
pertanyia per raó de naixement i en els quals la mobilitat socials era molt difícil.
Nom amb el qual hom coneixia, durant l’Antic Règim, al conjunt de dels individus que
no pertanyien a l’estament nobiliari ni clerical. Eren el conjunt d’individus que
abastaven des dels burgesos més rics fins als camperols sense terra.
(1694-1778), fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Amb ell s'inicia la
figura de l'intel·lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la
llibertat de pensament. Fou escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746. Tota la
seua obra és una crítica constant contra les institucions, valors i creences de l’Antic
Règim.
3