SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 47
Downloaden Sie, um offline zu lesen
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

   a) ESTRUCTURALS

   b) CONJUNTURALS

2. CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS.

3. EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789.

4. L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791)

5. LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (1791-1792)

6. LA CONVENCIÓ NACIONAL

7. LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
ESTRUCTURALS

   1.   ECONÒMIQUES

        a.   Crisi industrial ( Tancament dels tallers gremials, atur urbà, Sous baixos, Tractat
             comercial amb Anglaterra desfavorable)

        b.   Política Mercantilista excessivament        intervencionista= manca de llibertat
             comercial DEMANDANDA PELS BURGESOS

   2.   SOCIALS

        a)   Societat Estamental

        b)   Desig de la burgesia de participació en el govern (= poder econòmic)

        c)   Conflictes entre el camperolat i els Privilegiats = drets senyorials

        d)   Conflictes entre les Manufactures (obrers-patrons, manca de drets laborals,
             demandes de més sous)
3. IDEOLÒGIQUES
    a.   Idees il·lustrades= fonaments de la Revolució

          •    Igualtat jurídica

          •    Sobirania nacional

          •    Divisió de Poders

          •    Drets de l’Home

          •    Crítica contra els privilegis

    b.   Minoria intel·lectual = grup marginal que expandeix la versió radical de les idees il·lustrades= Premsa,
         Pamflets, Clubs Polítics, Reunions polítiques, etc.

4. POLÍTIQUES
    •    Incapacitat de la monarquia ABSOLUTA per a frenar la crisi econòmica, social i política (manca de
         personalitat del rei i impopularitat de la reina, incapacitat de solucionar el conflicte entre manteniment
         /reforma de les estructures sense trencar el sistema de privilegis) = conflictes entre els Privilegiats=
         reforma en benefici propi

    •    Impopularitat i incompetència dels ministres (NECKER, CALONNE, BRIENNE)

    •    Aspiracions de diversos sectors per ocupar el buit de poder (= conflicte burgesia-noblesa)
CONJUNTURALS
  1. CRISI DE SUBSISTÈNCIA
      a)   Males collites 1788 i anys anteriors = Fam entre el camperolat i les classes populars urbanes =
           DESCONTENTAMENT POPULAR

      b)   Pujada dels preu del Blat (Creixement demogràfic, Males collites , Especuladors, Liberalització dels preus,
           Mala distribució, Abastiment deficient de les ciutats, Escassa capacitat de decisió del govern)

      c)   Menor recaptació d’impostos

  2. CRISI HISENDÍSTICA
      1.   Dèficit crònic de l’estat

            a.   Despeses de la Cort (Versalles= 10.000 nobles)

            b.   Despeses de Guerres dels 7 Anys (1756-63) i la Guerra Independència d’EUA

            c.   Pensions de la noblesa

            d.   Exempcions fiscals dels Privilegiats,

      2.   Augment dels interessos dels préstecs = Dificultats per aconseguir nous préstecs
LLUÍS XVI BORBÓ
2.- CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS
A. Reunió ASSEMBLEA DE NOTABLES ( Versalles, 1787) = Negativa dels Privilegiats a pagar impostos i
   qualsevol reforma = REVOLTA DELS PRIVILEGIATS

B. Necessitat de reformes= Lluís XVI convoca els Estats Generals ( Assemblea Estamental del regne que
   no havia estat convocada des de 1614).

     1. Sectors de l'aristocràcia, la burgesia i l’administració (Laffayette, Danton, Condorcet) difonen
          idees de canvi.

     2. Intens debat polític= QUADERNS DE QUEIXES:

           a.     No es qüestiona la Monarquia= demanda de reformes, llibertats, contenció despesa, etc.

           b. Els Privilegiats rebutgen la monarquia absoluta, la burgesia els privilegis, els camperols
                  amb terres els elevats impostos i els camperols sense terres aspira a tenir-les

           c.     Tercer Estado reclama :Supressió de los drets feudals, Abolició dels privilegis, Constitució,
                  sobirania i llibertats

     3.   El Tercer Estado aconsegueix igualar la seua representació amb la dels altres dos estaments
          junts
ESTATS GENERALS, 1789
3.- EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789


    • Debats dels Estats Generals per separat, cada estament, cada estament disposa
       d’un sol vot.

        a) Constitució de l’Assemblea Nacional

        b) Jurament del JOC DE LA PILOTA = elaboració d’una CONSTITUCIÓ

    • Els representants del Tercer Estat reclamen el vot individual (per persona)

    • El rei cedeix davant l’Assemblea Nacional Constituent

    • Mobilització popular en París)=

        1. Presa de la Bastilla (fortalesa reial) el 14 de juliol de 1789= irrupció de les
            masses popular en el procés revolucionari.

        2. Trencament amb l’absolutisme

        3. Revolta antisenyorial dels camperols= LA POR= saqueig dels castells i
            residències senyorials
Jacques-Louis David, El Jurament del joc de pilota. Musée du Château de Versailles
4.- L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791)


    a) Sorgida del Tercer Estat i formada per diversos grups i tendències

            Monàrquics constitucionals, partidaris d’una reforma moderada, es recolzen en
            una part de l’aristocràcia (Laffayette)

            Girondins, republicans moderats recolzats en sectors de la burgesia. Defensors
            de la propietat i las revolució legal . Oposats als controls econòmics i la
            democràcia radical dels Jacobins= intel·lectuals membres de la rica burgesia dels
            negocis (manufactures, ports (Brissot).

            Planura, grup important i divers, defensors de la revolució, sense ideari comú.

            Jacobins, grup minoritari. Recolzats en la burgesia mitjana i les classes populars.
            Aspiren a una reforma radical , àdhuc per la força, que limite la propietat
            (Robespierre, Danton)

            Radicals i Cordeliers, aliats amb el jacobins i recolzats en el Sans-Culottes,
            s’apropen a idearis igualitaris (Herbert)
MAXIMILIEN DE ROBESPIERRE
Georges Danton
Jacques-René Hébert
Jacques-Pierre Brissot
b) Aprovació del programa de reformes legislatives
    1. Abolició del règim feudal i el delme (agost de 1789).

    2. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). Defensa la igualtat, la
        propietat, la sobirania nacional i les llibertats individuals.

    3. Constitució Civil del Clergat (1790). Els sacerdots es consideren funcionaris i han de
        jurar fidelitat a la Constitució. Nacionalització dels béns eclesiàstics.

    4. Constitució de 1791.

         a) Sobirania nacional

         b) Divisió de poders (Rei disposa de l’executiu, i el legislatiu l’Assemblea)

         c) Sufragi censatari i indirecte segons el nivell de renda.

    5. Llei Chapelier (juny de 1791). Prohibeix les associacions obreres i les vagues,
        protecció de la llibertat econòmica. Abolició dels gremis.
5. - La Radicalització de l’Assemblea Legislativa

1. Oposició de gran part de la noblesa al procés revolucionari = fomenta la intervenció
   estrangera per a restablir la monarquia absoluta.

2. Primeres divisions entre els revolucionaris

     a) Constitucionalistes, partidaris de frenar els absolutistes i els revolucionaris radicals

     b) Burgesia radical, defensa una major democratització

3. Malgrat la relativa moderació de l’Assemblea el rei conspira contra ella= Fugida de
   Varennes, agost de 1791, per a posar-se al front d’un exèrcit contra-revolucionari = ACTE
   DE TRAÏCÍÓ= Desprestigi= sectors partidaris de la REPÚBLICA

4. Temor contrarevolucionari= confiscacions propietats nobiliàries = guerra contra Àustria
   (1792)

5. Crisi econòmica de 1792= els camperols demanen una rebaixa dels impostos i l’accés als
   béns nacionalitzats; les MASSES URBANES (Sans Culottes) = MILLORES SOCIALS , més
   República i més democràcia (Clubs)
Sans Culottes
LA CONVENCIÓ NACIONAL (1792-1795)
LA CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-93)
   1. Assemblea legislativa elegida per sufragi universal masculí (setembre de
      1792).
   2. Dominada per republicans moderats pertanyents a sectors burgesos.
   3. Proclamació de la República i establiment d’un nou sistema de govern amb
      tendències autoritàries per tal d’acabar amb la
       1. CONTRAREVOLUCIÓ = procés i execució de Lluís XVI (gener de 1793)=
          expressió del poder jacobí.
            • LA VENDÉE = revolta camperola contrarevolucionària= lleves i crisi
               econòmica
       2. CONTROLAR LES MASSES POPULARS = la crisi econòmica i la guerra
          radicalitzen les masses populars= Sans-Culottes
       3. GUANYAR LA GUERRA = coalició de països europeus contraris a
          l'expansió de la revolució (Anglaterra, Espanya, Prússia, Àustria) =
          Victoria de VALMY (1792), gràcies a un exèrcit de lleva massiu
       4. CONFLICTE POLÍTIC = els jacobins demanen mesures radicals de caràcter
          social: limitació del benefici; i duresa contra els contrarevolucionaris =
          augmenten el suport popular amb la marxa de la guerra.
CONSTITUCIÓ DE 1795
Napoleó emperador, de Jean Auguste Dominique Ingres (1806) Museu de l‘Exèrcit, Paris
La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1805). Museu del Louvre, París
1. Napoleó (1769-1821): és dempeus, posant la corona a Josefina.
2. Josefina de Beauharnais (1763-1814): s'agenolla. Rep la corona de les mans del seu marit, i no del
    papa.
3. Maria Letizia Ramolino (1750-1836): mare de Napoleó, ha estat col·locada a les tribunes pel
    pintor. En realitat, no va assistir a la cerimònia per protestar de la baralla de Napoleó amb el seu
    germà Lucien.
4. Lluís Bonaparte (1778-1846): al començament de l'imperi, va rebre el títol de gran conestable. Rei
    d'Holanda el 1806. Es va casar amb Hortense de Beauharnais, la filla de Josefina.
5. Josep Bonaparte (1768-1844): va ser rei de Nàpols el 1806 i d'Espanya el 1808.
6. Napoleó-Charles (1802-1807): fill de Lluís Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais.
7. Les germanes de Napoleó.
8. Charles-François Lebrun (1739-1824): ocupa el lloc de príncep- arxitresorer. Té el ceptre.
9. Jean-Jacques- Régis de Cambacérès (1753-1824): príncep-arxicanceller de l'imperi. Té la mà de
    justícia.
10. Louis-Alexandre Berthier (1753-1815): ministre de la guerra sota el Consolat després mariscal de
    l'Imperi el 1805. Té el globus coronat d'una creu.
11. Talleyrand (1754-1836): gran camarlenc des de l'11 de juliol de 1804.
12. Joachim Murat (1767-1815): noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc de
    Berg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.
13. El papa Pius VII (1742-1823), es conforma amb beneir la coronació. És envoltat pels dignataris
    eclesiàstics, designats per Napoleó des del Concordat; amb la seua mà dreta esbossant un gest
    de benedicció. No porta ni mitra ni tiara, però el pal·li sobre les espatlles, només una banda de
    llana blanca adornada amb sis creus negres que era un dels atributs de la sobirania de l'Església
    romana. És per això que se l'identifica.
14. El pintor Jacques-Louis David es troba a les tribunes.
Imatge satírica de Napoleó I camí de l’illa d’Elba (Itàlia)
REFERÈNCIES DOCUMENTALS
•   Presentaciones para Historia Contemporánea. http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/

•   Pagina de Peter. http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/

•   http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/

•   http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin-
    demogrfica.html

•   http://www.pedrocolmenero.es/

•   www.claseshistoria.com

•   http://esquemasdehistoria.blogspot.com/

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
kwart
 
Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.
Marcel Duran
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
jordimanero
 

Was ist angesagt? (20)

Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Jacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la marJacint verdaguer, vora la mar
Jacint verdaguer, vora la mar
 
Les grans potències europees
Les grans potències europeesLes grans potències europees
Les grans potències europees
 
08. CATALANISME
08. CATALANISME08. CATALANISME
08. CATALANISME
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
Segona revolució industrial
Segona revolució industrialSegona revolució industrial
Segona revolució industrial
 
Primera guerra mundial (1914-1918)
Primera guerra mundial (1914-1918)Primera guerra mundial (1914-1918)
Primera guerra mundial (1914-1918)
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10Unitat 3   Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Pdf 09 10
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Tirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorososTirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorosos
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Causes de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesaCauses de la Revolució francesa
Causes de la Revolució francesa
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 

Andere mochten auch (9)

Rf vpg
Rf vpgRf vpg
Rf vpg
 
Andrea Larrosa T 1
Andrea Larrosa T 1Andrea Larrosa T 1
Andrea Larrosa T 1
 
Programació 12 03
Programació 12 03Programació 12 03
Programació 12 03
 
BonDia Lleida 23122011
BonDia Lleida 23122011BonDia Lleida 23122011
BonDia Lleida 23122011
 
Triboo WEBinar Digital Workstyle
Triboo WEBinar Digital WorkstyleTriboo WEBinar Digital Workstyle
Triboo WEBinar Digital Workstyle
 
Perros Y Personas Mariona
Perros Y Personas MarionaPerros Y Personas Mariona
Perros Y Personas Mariona
 
Climes de la terra
Climes de la terraClimes de la terra
Climes de la terra
 
Chicago__Il Tango del Sole a Scacchi
Chicago__Il Tango del Sole a ScacchiChicago__Il Tango del Sole a Scacchi
Chicago__Il Tango del Sole a Scacchi
 
Aliments Tardor
Aliments TardorAliments Tardor
Aliments Tardor
 

Ähnlich wie (La revolució francesa 1)

Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
Vicent Puig i Gascó
 
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)
Vicent Puig i Gascó
 
Revolució Francesa. Apunts fragmentaris
Revolució Francesa. Apunts fragmentarisRevolució Francesa. Apunts fragmentaris
Revolució Francesa. Apunts fragmentaris
Vicent Puig i Gascó
 
3. liberalisme i nacionalisme
3. liberalisme i nacionalisme3. liberalisme i nacionalisme
3. liberalisme i nacionalisme
IES VIDRERES
 
Revolució francesa en Català
Revolució francesa en CatalàRevolució francesa en Català
Revolució francesa en Català
Grb RB
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
mnavarr8
 
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
jordimanero
 
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 23. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
IES VIDRERES
 
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 23. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
IES VIDRERES
 
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-142. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
martav57
 
Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.
Andrea Haro
 

Ähnlich wie (La revolució francesa 1) (20)

Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (1)
 
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)
Larevolucifrancesa 1-120124154332-phpapp02 (3)
 
Revolució Francesa. Apunts fragmentaris
Revolució Francesa. Apunts fragmentarisRevolució Francesa. Apunts fragmentaris
Revolució Francesa. Apunts fragmentaris
 
3. liberalisme i nacionalisme
3. liberalisme i nacionalisme3. liberalisme i nacionalisme
3. liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 2. Els moviments liberals i nacionals.ppt
Unitat 2. Els moviments liberals i nacionals.pptUnitat 2. Els moviments liberals i nacionals.ppt
Unitat 2. Els moviments liberals i nacionals.ppt
 
U 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIIIU 1. L'Europa del segle XVIII
U 1. L'Europa del segle XVIII
 
Revolució francesa
Revolució francesaRevolució francesa
Revolució francesa
 
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
 
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
1r BAT LIBERALISME I NACIONALISME (1789-1871)
 
LIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISMELIBERALISME I NACIONALISME
LIBERALISME I NACIONALISME
 
Revolució francesa en Català
Revolució francesa en CatalàRevolució francesa en Català
Revolució francesa en Català
 
Revolucions liberals
Revolucions liberalsRevolucions liberals
Revolucions liberals
 
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
 
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 23. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
 
3. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 23. liberalisme i nacionalisme 2
3. liberalisme i nacionalisme 2
 
Revolució Francesa
Revolució FrancesaRevolució Francesa
Revolució Francesa
 
EL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIIIEL SEGLE XVIII
EL SEGLE XVIII
 
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-142. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
2. LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM 1788-1833. 2 BAT 2013-14
 
Unitat 2.- Les Revolucions burgeses
Unitat 2.- Les Revolucions burgesesUnitat 2.- Les Revolucions burgeses
Unitat 2.- Les Revolucions burgeses
 
Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.Historia d'espanya. Contextualitzar.
Historia d'espanya. Contextualitzar.
 

Mehr von Vicent Puig i Gascó

Mehr von Vicent Puig i Gascó (20)

Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiarAnalisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
Analisitextmontesquieu 131227114001-phpapp01 (1) - copiar
 
Definirenhistoria1
Definirenhistoria1Definirenhistoria1
Definirenhistoria1
 
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiarDefinirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
Definirenhistoria1 100922064832-phpapp01 (1) - copiar
 
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
1 7-elrelleuvalenci-120930110435-phpapp02 - copiar
 
SOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓSOLS I VEGETACIÓ
SOLS I VEGETACIÓ
 
Tema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografiaTema 03 hidrografia
Tema 03 hidrografia
 
CLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑACLIMA EN ESPAÑA
CLIMA EN ESPAÑA
 
Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1Relleu santillana tema 1
Relleu santillana tema 1
 
ARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIOARTE- GLOSARIO
ARTE- GLOSARIO
 
art GREC
art GRECart GREC
art GREC
 
Pp 20
Pp 20Pp 20
Pp 20
 
Activitats relleu 1
Activitats relleu 1Activitats relleu 1
Activitats relleu 1
 
Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)Plena edat mitjana (1)
Plena edat mitjana (1)
 
La societat del segle xix
La societat del segle xixLa societat del segle xix
La societat del segle xix
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp0205mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
05mnactualglobalitzaci 140610014828-phpapp02
 
Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02Tema4 140201052043-phpapp02
Tema4 140201052043-phpapp02
 
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
La península ibèrica entre els segles viii i xi 2018
 
Paisatges industrials
Paisatges industrialsPaisatges industrials
Paisatges industrials
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 

(La revolució francesa 1)

  • 2.
  • 3.
  • 4. 1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA a) ESTRUCTURALS b) CONJUNTURALS 2. CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS. 3. EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789. 4. L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791) 5. LA RADICALITZACIÓ DE LA REVOLUCIÓ (1791-1792) 6. LA CONVENCIÓ NACIONAL 7. LA REPÚBLICA BURGESA (1795-1799)
  • 5. ESTRUCTURALS 1. ECONÒMIQUES a. Crisi industrial ( Tancament dels tallers gremials, atur urbà, Sous baixos, Tractat comercial amb Anglaterra desfavorable) b. Política Mercantilista excessivament intervencionista= manca de llibertat comercial DEMANDANDA PELS BURGESOS 2. SOCIALS a) Societat Estamental b) Desig de la burgesia de participació en el govern (= poder econòmic) c) Conflictes entre el camperolat i els Privilegiats = drets senyorials d) Conflictes entre les Manufactures (obrers-patrons, manca de drets laborals, demandes de més sous)
  • 6. 3. IDEOLÒGIQUES a. Idees il·lustrades= fonaments de la Revolució • Igualtat jurídica • Sobirania nacional • Divisió de Poders • Drets de l’Home • Crítica contra els privilegis b. Minoria intel·lectual = grup marginal que expandeix la versió radical de les idees il·lustrades= Premsa, Pamflets, Clubs Polítics, Reunions polítiques, etc. 4. POLÍTIQUES • Incapacitat de la monarquia ABSOLUTA per a frenar la crisi econòmica, social i política (manca de personalitat del rei i impopularitat de la reina, incapacitat de solucionar el conflicte entre manteniment /reforma de les estructures sense trencar el sistema de privilegis) = conflictes entre els Privilegiats= reforma en benefici propi • Impopularitat i incompetència dels ministres (NECKER, CALONNE, BRIENNE) • Aspiracions de diversos sectors per ocupar el buit de poder (= conflicte burgesia-noblesa)
  • 7. CONJUNTURALS 1. CRISI DE SUBSISTÈNCIA a) Males collites 1788 i anys anteriors = Fam entre el camperolat i les classes populars urbanes = DESCONTENTAMENT POPULAR b) Pujada dels preu del Blat (Creixement demogràfic, Males collites , Especuladors, Liberalització dels preus, Mala distribució, Abastiment deficient de les ciutats, Escassa capacitat de decisió del govern) c) Menor recaptació d’impostos 2. CRISI HISENDÍSTICA 1. Dèficit crònic de l’estat a. Despeses de la Cort (Versalles= 10.000 nobles) b. Despeses de Guerres dels 7 Anys (1756-63) i la Guerra Independència d’EUA c. Pensions de la noblesa d. Exempcions fiscals dels Privilegiats, 2. Augment dels interessos dels préstecs = Dificultats per aconseguir nous préstecs
  • 9. 2.- CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS A. Reunió ASSEMBLEA DE NOTABLES ( Versalles, 1787) = Negativa dels Privilegiats a pagar impostos i qualsevol reforma = REVOLTA DELS PRIVILEGIATS B. Necessitat de reformes= Lluís XVI convoca els Estats Generals ( Assemblea Estamental del regne que no havia estat convocada des de 1614). 1. Sectors de l'aristocràcia, la burgesia i l’administració (Laffayette, Danton, Condorcet) difonen idees de canvi. 2. Intens debat polític= QUADERNS DE QUEIXES: a. No es qüestiona la Monarquia= demanda de reformes, llibertats, contenció despesa, etc. b. Els Privilegiats rebutgen la monarquia absoluta, la burgesia els privilegis, els camperols amb terres els elevats impostos i els camperols sense terres aspira a tenir-les c. Tercer Estado reclama :Supressió de los drets feudals, Abolició dels privilegis, Constitució, sobirania i llibertats 3. El Tercer Estado aconsegueix igualar la seua representació amb la dels altres dos estaments junts
  • 11. 3.- EL TRENCAMENT DE JULIOL DE 1789 • Debats dels Estats Generals per separat, cada estament, cada estament disposa d’un sol vot. a) Constitució de l’Assemblea Nacional b) Jurament del JOC DE LA PILOTA = elaboració d’una CONSTITUCIÓ • Els representants del Tercer Estat reclamen el vot individual (per persona) • El rei cedeix davant l’Assemblea Nacional Constituent • Mobilització popular en París)= 1. Presa de la Bastilla (fortalesa reial) el 14 de juliol de 1789= irrupció de les masses popular en el procés revolucionari. 2. Trencament amb l’absolutisme 3. Revolta antisenyorial dels camperols= LA POR= saqueig dels castells i residències senyorials
  • 12. Jacques-Louis David, El Jurament del joc de pilota. Musée du Château de Versailles
  • 13. 4.- L’ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT (1789-1791) a) Sorgida del Tercer Estat i formada per diversos grups i tendències Monàrquics constitucionals, partidaris d’una reforma moderada, es recolzen en una part de l’aristocràcia (Laffayette) Girondins, republicans moderats recolzats en sectors de la burgesia. Defensors de la propietat i las revolució legal . Oposats als controls econòmics i la democràcia radical dels Jacobins= intel·lectuals membres de la rica burgesia dels negocis (manufactures, ports (Brissot). Planura, grup important i divers, defensors de la revolució, sense ideari comú. Jacobins, grup minoritari. Recolzats en la burgesia mitjana i les classes populars. Aspiren a una reforma radical , àdhuc per la força, que limite la propietat (Robespierre, Danton) Radicals i Cordeliers, aliats amb el jacobins i recolzats en el Sans-Culottes, s’apropen a idearis igualitaris (Herbert)
  • 14.
  • 18. b) Aprovació del programa de reformes legislatives 1. Abolició del règim feudal i el delme (agost de 1789). 2. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789). Defensa la igualtat, la propietat, la sobirania nacional i les llibertats individuals. 3. Constitució Civil del Clergat (1790). Els sacerdots es consideren funcionaris i han de jurar fidelitat a la Constitució. Nacionalització dels béns eclesiàstics. 4. Constitució de 1791. a) Sobirania nacional b) Divisió de poders (Rei disposa de l’executiu, i el legislatiu l’Assemblea) c) Sufragi censatari i indirecte segons el nivell de renda. 5. Llei Chapelier (juny de 1791). Prohibeix les associacions obreres i les vagues, protecció de la llibertat econòmica. Abolició dels gremis.
  • 19.
  • 20. 5. - La Radicalització de l’Assemblea Legislativa 1. Oposició de gran part de la noblesa al procés revolucionari = fomenta la intervenció estrangera per a restablir la monarquia absoluta. 2. Primeres divisions entre els revolucionaris a) Constitucionalistes, partidaris de frenar els absolutistes i els revolucionaris radicals b) Burgesia radical, defensa una major democratització 3. Malgrat la relativa moderació de l’Assemblea el rei conspira contra ella= Fugida de Varennes, agost de 1791, per a posar-se al front d’un exèrcit contra-revolucionari = ACTE DE TRAÏCÍÓ= Desprestigi= sectors partidaris de la REPÚBLICA 4. Temor contrarevolucionari= confiscacions propietats nobiliàries = guerra contra Àustria (1792) 5. Crisi econòmica de 1792= els camperols demanen una rebaixa dels impostos i l’accés als béns nacionalitzats; les MASSES URBANES (Sans Culottes) = MILLORES SOCIALS , més República i més democràcia (Clubs)
  • 22. LA CONVENCIÓ NACIONAL (1792-1795)
  • 23. LA CONVENCIÓ GIRONDINA (1792-93) 1. Assemblea legislativa elegida per sufragi universal masculí (setembre de 1792). 2. Dominada per republicans moderats pertanyents a sectors burgesos. 3. Proclamació de la República i establiment d’un nou sistema de govern amb tendències autoritàries per tal d’acabar amb la 1. CONTRAREVOLUCIÓ = procés i execució de Lluís XVI (gener de 1793)= expressió del poder jacobí. • LA VENDÉE = revolta camperola contrarevolucionària= lleves i crisi econòmica 2. CONTROLAR LES MASSES POPULARS = la crisi econòmica i la guerra radicalitzen les masses populars= Sans-Culottes 3. GUANYAR LA GUERRA = coalició de països europeus contraris a l'expansió de la revolució (Anglaterra, Espanya, Prússia, Àustria) = Victoria de VALMY (1792), gràcies a un exèrcit de lleva massiu 4. CONFLICTE POLÍTIC = els jacobins demanen mesures radicals de caràcter social: limitació del benefici; i duresa contra els contrarevolucionaris = augmenten el suport popular amb la marxa de la guerra.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 30.
  • 31.
  • 33.
  • 34.
  • 35. Napoleó emperador, de Jean Auguste Dominique Ingres (1806) Museu de l‘Exèrcit, Paris
  • 36.
  • 37.
  • 38. La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1805). Museu del Louvre, París
  • 39.
  • 40. 1. Napoleó (1769-1821): és dempeus, posant la corona a Josefina. 2. Josefina de Beauharnais (1763-1814): s'agenolla. Rep la corona de les mans del seu marit, i no del papa. 3. Maria Letizia Ramolino (1750-1836): mare de Napoleó, ha estat col·locada a les tribunes pel pintor. En realitat, no va assistir a la cerimònia per protestar de la baralla de Napoleó amb el seu germà Lucien. 4. Lluís Bonaparte (1778-1846): al començament de l'imperi, va rebre el títol de gran conestable. Rei d'Holanda el 1806. Es va casar amb Hortense de Beauharnais, la filla de Josefina. 5. Josep Bonaparte (1768-1844): va ser rei de Nàpols el 1806 i d'Espanya el 1808. 6. Napoleó-Charles (1802-1807): fill de Lluís Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais. 7. Les germanes de Napoleó. 8. Charles-François Lebrun (1739-1824): ocupa el lloc de príncep- arxitresorer. Té el ceptre. 9. Jean-Jacques- Régis de Cambacérès (1753-1824): príncep-arxicanceller de l'imperi. Té la mà de justícia. 10. Louis-Alexandre Berthier (1753-1815): ministre de la guerra sota el Consolat després mariscal de l'Imperi el 1805. Té el globus coronat d'una creu. 11. Talleyrand (1754-1836): gran camarlenc des de l'11 de juliol de 1804. 12. Joachim Murat (1767-1815): noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, gran Duc de Berg i Cleves, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815. 13. El papa Pius VII (1742-1823), es conforma amb beneir la coronació. És envoltat pels dignataris eclesiàstics, designats per Napoleó des del Concordat; amb la seua mà dreta esbossant un gest de benedicció. No porta ni mitra ni tiara, però el pal·li sobre les espatlles, només una banda de llana blanca adornada amb sis creus negres que era un dels atributs de la sobirania de l'Església romana. És per això que se l'identifica. 14. El pintor Jacques-Louis David es troba a les tribunes.
  • 41. Imatge satírica de Napoleó I camí de l’illa d’Elba (Itàlia)
  • 42.
  • 43.
  • 44.
  • 45.
  • 46.
  • 47. REFERÈNCIES DOCUMENTALS • Presentaciones para Historia Contemporánea. http://roble.pntic.mec.es/jrod0163/ • Pagina de Peter. http://webs.ono.com/pedabagon/pedro/ • http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/ • http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/2008/02/la-revolucin- demogrfica.html • http://www.pedrocolmenero.es/ • www.claseshistoria.com • http://esquemasdehistoria.blogspot.com/